La - Arxiu Comarcal del Ripollès

S
E propugna el
desarraigo de
la mentalidad
burguesa en nuestra
Sociedad, qiie .i^nas^tfA
todayía mucl\o pésito
de libaralismo econó^,.
mico. Realmente urge
crear una mentalidad
social con proyección
pràctica hacia la relorma dg: ^struciii;res:
Y de modos de hablar
que hasta ahora hemos tódo"s'dorisiktadó)
El Papa pide a todos
, colaboracií^n para esta tarea urgente. Desde la escuela, en el
templo Y en los sitios
do formación profesional hoY 9^8 ^^f
doctrines y sanear el
kmbiehte para' que
podambs próhtó respirar el aire sano Y
vivificante de la .doo:
trina social catòlica.
«Yo no quiero líos,
que cada uno aguante
su vela, que no se
metan conmigo como
yo no me meto con
los demés, que nadie
Ifcíítatia/
//k'-í*
Mo \ea
CxÀ»
Llixaitcà^
me pida qué hago con mi dinero pues
de él puedo hacer lo que me dé la real
gana...!.'Frases corrientes que denoten
un estilo de vida con mentalidad no
cristiana. En les tiempos presentes, nddie
puede quedarse satisfeého viendo como
«sus> C08B8 andan'bien y en camblo las •
ÍHOJAI
del mundo, mal) nadie puede atrincherarse en su recinte
particular despreocupàndose dé la solidaridad que le llama a
cuentas, nadie líene
derecho a ser precavido contra las innovaciones que tienden
a crear un orden mas
justo en el reparto de
baneiicios en una empresa o^en el reparto
de la renta nacional
para que llegue a los
més un mínimum de
vida holgada y honrada. Revicar P98turas
individuales déndoles
una dimensión social,
tener una santa preocupación para . que a
los idemés» se les
considero como hermanos, hacer entrar
la conciencia para
reiolvér de cuajo los
problemas de tipo
económico, son puntos de una mentalidad contraria a la
del burgués satisfecho.
POMINOO,
19 Dl AGOSTO Dl 1963
Dem. X d. da Pantacoitéi
AAO
II
NÚM. S7
UJacctinV Aji·lnltlr>cl4ni
AparUdoH
ViCH
T^Uf. 1792
D·pi·lli U^al, B. U,3S5 . llliO
iii**i
'•W^i^^^
m
Jià » 4 i UI tf
•K4HlffdKlBEK\1
COMENTFM
^/i a<^u.alL tampi...
Lluc I fi, !) 14
* També va explicar aquesta paràbola a
uns q::e es refiaven d'ells mattixus, creient que eren /astos, i menyspreaven
els
altres:
—Dos homes van pujar al temple o pregar, l'un fariseu, i l'altre publicà. El fariseu, dret, prrgavn així on cl seu interior:
Oh Déu, us
dono gràcies
perquè
no
sóc com els
altres
homes,
rapaços, injustos,
adúlters,
ni
tampoc com
aquest publicà;
dejuno
dues vegades a la setmana, pago el delme
de tot el que posseeixo.
El publicà, en
canvi, de lluny estant, no gosava ni aixecar
els ulls al cel, sinó que es donava cops al
pit, tot dient: Oh Déu, tingueu pietat de
mi pecador! Jo us dic que aquest va baixar
lastiflcat a casa seva, i no l'altre; perquè
tot aquell qui s'exalta, serà humiliat, i el
qui s'humilia, serà exaltat*.
Ens costa molt entendre que en la humilitat està la veritat. 1 qoe el qoe camina pel
vi£r:ny de la humilitat, va cap a Déu de dret.
I Crist ens ho ensenya amb una deliciosa
paràbola que apar una històiia ben sovintejada per cert. El fariseu és e. tipus de l'home
pietós amb una pietat exterior i formulista.
Es creu just i ho palesa amb la seva ora ió
alterosa per demés. Talmen sembla que vol
presentar a Déu una factura per pagar. L'altre,
és un publicà, home que no és pas tingut en
bona reputació per la gent. Té mal ofici i la
gent jutja per al'ò que a voltes és casual.
1 aquest home té uns sentiments ben sincers
i no es valora p:r damunt de ningú. Si t'acuses, diu Sant Agustí, Déu t'excutarà però al
revés si t'excuses. Déu et condemnarà.
Jesucrist que com Déu pot donar-nos el
judici exacte de la posició d'ambdós, diu que
el fariseu no va sortir del Temple justificat i
el publicà, sí. Oi que sembla un cas històric
aquest? No en veiem molts de fariseus d'aquesta mena avui? Prenem bé aqnesta lliçó que
V'l la pena. La sinceritat d: cor i la gràcia que
no manca a qui la demana, ens conduiran pel
camí de la humilitat i ens salvarem. Pel camí
de la suficiència, de la reclamació, de la pròpia
voluntat, del tracte insolent amb Déu com si
ens tingués de donar compt del què fa, per
aquest camí ens condemnaríem Siguem humils
en les paraules, en les actituts, en el tracte
amb els altres i Déu es complaurà en nosaltres.
HOSPITALITAT DE NOSTRA SENYORA DE LOURDES
Peregrinació Diocesana a LOURDES
del 30 de setembre al 4 d'octubre de 1962, amb malalts
PREU:
amb autocar; 1.450 ptcs,
amb tren: 1.565 ptes.
Insciipclins; Cases Rectorals del Bisbat
'a»
a
de Juan XXIÍl
tmieníras en otras naciones un elevado
tanto por ciento de la renta se consume en
robustecer o manít.ier un malentendldo
prestigio nacional* (69).
El prestigio y grandeza de una nación
debe ir ligado (ntimamente con el leg{timo
bienestar de sas ciadadanos. Cabé —dice el
Papa— <nn malentetidido prestigio nacional»,
si qalta el legitimo bienestar, la Dbertad y la
djgnidad de los hombres. iOjalà la fueite
anión de naciones libres y jostas evitarà la
formación y auge de Estados monstruós,
amenazadores de la paz y del bienestar!
F. P. B.
PEREORINACIÓN DIOCESANA A
ROMA
organlzada por la Junt<t Olocatana d<
Paragrlnaclonai colncldlando con lo
aparturo dal Concilio Votlcono II
Oías 6 a l 17 octubre
^roq'^mas » intcnpci
nq% t n lAi L«Sdi I
Csó que llüfhati proçre^o,
cioili^üciòn...
BALANCE DE 60 onos d^l presente siglo:
Cincuanta guerros [Nlngún siglo de la
Edad Media Ics tuvo)
32 miiiones de jóvenes mue los en batalla.
15 o 20 millones de mujeres, nirlos y ancionos muertos por bombardeos.
26 millones de seres humanos oiesinados
en Campos de concentración.
45 millones de deportados.
30 millones de haridos o mutilados.
30 millones de casas raducidas a polvo
1 miitón de ninos sin padres...
(De Rcúl Follereau)
Y lo civilizoción avanza però como lo
bace oi margen o contra de Dios, tiena que
pagar un tributo muy alto. Cifros cantan.
19.
DOM.
X
D.
PLNTECOSTES.
St. Joan Eudes, cf., propc jodor de la
devoció ois Sagrats Cors i fundador
d« vàries Congregacions. St Magí,
mr. de Torrogona i St. Juli, mr.
20. Dll. St. Bernat, fund idor i propagador dúls Cistercienses, oracle del
s. XII, promofor de la 2." Croada i devotíssim de Maria. St. Samui I. prof.
21. Dm. Sta. Joana Frcrcesca de
Xantal, deixeble de St. Fr incesc de
Sales, mare exemplar i després vfdua
I religiosa de l'ordre de la Visitació.
St. Privat, b. i mr.
22. Dmc. L'IMMACULAT COR DE
MARIA, objecta del nostre fervent
amor i digne de reparació, tal com
ha demanat a Fàtímo. Honrem aquest
Cor que tant ens estima. Sts. T/mofeu,
Sinforià i Hipòlit, mrs.
23. Dj. St. Felip Ben/ci, cf. de i'Ordre
dels Servites S'amagà, ja que ei volien
nomenar papo: fou gran predicador.
Sfo. Frvcluosa, mr. i Lo Morè de Déu
del Mar.
24. Dv. St. Bartomeu, apòstol, martirilzot cruelment arrancant-li la pell.
St Pfo/omeu, b. i Sfa. Aureo, vg. i mr.
25. D$. St. Miqveh del SanKssim
Sagrament, nada a Madrid; dedicada
a protegir les noies desemparades;
fundadora de les Adorútrius del Santíssim Sagrament. St. Uu(s, rei de Franco, fill de Na Blanca de Castalla,
captiu dels moros; morí de pesle en
una Croada.
a ac
a
>a b
ESQUEIXOS
OE l A V I D A
VINT-f-DOS IQVES
Us presento un grup de slmpàilcs joves.
-Carles...
-Tant de gusH
-Motlas..
-Bncantatl
Bé, però amb els noms no n'hi ha prou. Eis
cognoms, això falta. De seguida. Un moment.
Carles Lwangn...
-Com?
-Carles Iwangai tal com sona.
***
Em sembla que no en sortiilem pas. Carles
1 Matias i filtres companys ja fa molts temps
que varen morir. I Carles i Matias t Klztto i
Mugaba i Bru, etc, efc, van morir cremats o
decapitat^o a llançades fa 75 anys, al cot de
l'Africa, al bell pi>ls d'Uganda.
Tots eren patges del rel Mwanga i allí servien 1 vivien fent escorta al rei de la seva terra.
Carles Lwanga era el cap dels patges. 1 era
també el cap espiritual d'aquells 22 joves s'mbrats amb llavor cristiana.
Però el rei depravat i sanguinari, un dia
s'assabentà de l'existència d'un grup de cristians
al seu regne I més encara, al seu propi palau.
Eren els piimers fruits de la molta llavor soterrada pels Pares Blancs que havien intentat
conquistar el pals pei a Crist.
I el rei, aconsellat per bruixots i altra mena
de gent, decreta solemnement l'extermini de
tot cristià que es trobi dins l'àrea del seu palau.
Com deurien riure aquells consellers perversos, veient que les seves maquinacions treien
cap a alguna cosa!
Però com se'ls deuria estroncar el riure en
veure la mort pacifica i amorosa d'aquells joves,
companys, més d'una vegada, d'ells matelxosl
El primer de caure va ser Carles. El cap.
L'auxiliar dels Pares Blancs.
Lligat de mans. Mirant avant I resant l'Avemaria avartçava cap a la verd»» muntanyola de
Namugongo. Allà dalt estava encesa ja la foguera que havia de fondre aquells cossos, color
carbó.
-Endavant, xicot -deia tot bromejant el
FERMS
botxí-; ara baixarà el teu Déu i et treurà d'aquest caliu I
-Atïl és. Ara baixarà Déu 1 em lliurarà.
Aquestes flames q -e tu hos rncès són aigua per
al meu cos. Flames mé% grans t'esperen, a tu
i a tots els que insulten Déu
Agenollat enmig del foc, C iries mirava per
última vegada l'herba verda de la seva estimada
terra, plena ara de cossos negres i ulls esclatants
que el miraven diligentment. Tots plorant. Uns,
pocs, de por, de joia, també. Molts d'alegria
satànica.
g/RaeU^
I seguiren els alires. 1 Klzito el que tenia
13 anys. el menut de la colla, batejat a la mateixa preíó 1 després seguiren Bru de 26 anys,
Mugaba de 16, Buzaballawo de 20, Ktbnlo de
18, etct fins vint-1-dos joves, que sembraven
la seva carn en la terra aspra i reseca d'Uganda.
Tena aspra i resseca era abans. Ara Uganda
floreix per vint-l-dos llocs diferents, vint-i-dues
fonts inunden la regió, el país. Avui Uganda és
la nació més íloreixent, parlant cristianament,
de l'Africa.
Terra de màrtirs, planter de cristians. Cristians de color cafè, és igual. Són cüstians,
igual que jo i que tu, lector.
XAVIER DE VIVES
LO m
fut y 10 m
PUDO 5tR
S>los
El misterio mas importante de la te, Jespués del de, ja
Santísims Trinidad, es el de 'a Encarnación del Verbo, con lo
cuat ei Hijo de Dics, la seganda Persona ue aquella Augusta
Tiirjidad, sé liizo hotn.bre para redirnirnos. del peçado, danios
ejemplo de vida y ,|Salv"rnos eternamente.. No es ppca cosa, ,
cverdad?
'
"
'
Y aquí,' a propósito de es^e tema tan importante,
quieró^'enumerarte los diversos estjidos en que Dios ptfdo
crearnos o dejarnos.
Primero; estado de naturaleza para, sin grapia y sin doncs pret'erriatàralès, talcsí'cBmó h
inmunidad de la ignorància, de la concupiscència y de la mnerte. (Lo^ dones preternatúrales
estan en la mtsma Hnea de los dones natarales, però van mís alia de lo que corresponde a la
pura natutaleza humana).
Segundo: estado de natura eza simplemente sobirenatural, con gràcia sobrenaturaV però
sin dones preternatnrales.
'
Tercero: estado de naturaleza íntegra, con dones preternaturales, perq sin. gràcia
sobrenatural.
Guarto: estado de naturaljza inocentc, cOrr gràcia, y dones prpternaturallçs a la vez. Es* el
estàdoen'que'bios creo a AdànyjEya en el Paraíso.
, '
Quinto: estado de naturaleza caída y nó reparada. Hàbría stdo Bta condición sumàméntft
desastrosa, como se puede snponer.
"•'
- .: ,
, ' '
,.
Sexto: estado denaturaleza cafda y reparada. Es nnestro caso, desptiés de la Redención
llevada a cabq por Jesucristo.—R. R.
"El Concilio a la vista
Hci terminado lo instolación do las tribpnqs.
Poro las votaciones se ulilízaran tarjetas perforada';
. ,y sistema eleclrónira.
Ha termlnado en la nave central de U Basílica de S P f d r o la ItiStalación de la estructura
•para las (llbiinas, que ocuparAn los Padrçs del
Concilio CR la próxlmh astimbl^4 ecumènica. Sé
Instalarén 2,300 aslentos, adèmàs de'otros
asienÜos espe'dales destWíidcfí a 88 Gatcïfenílès
y 9 Patrlarcas.'lioa astentos »e coWarftn) en
giupos de SèU, separados por un ps8||lo. ,S«ràn.
de roble con rcspaldo y aslentos acolchonados
y de plàstico Cida nslento dispondríi d« unos
au:lculare8 y d i un pequefio escritorio plegable.
Bl trono poniificlo se alzaré delante del altar de
la Confesió-i. Al ple del trono se instalaró la
mesa presidencial, que serà ocupada problablemente por los siete mtembros de la presidència,
cuyo nombrsmlenlo es inminente.
Entre lo» pllares de la nave central, SÍ? h«ln
construïda bchD galetlas, donde podran acomoi,fdiii9ei360 persones, reprcsentahtés de los obis-
pos que no pueden nsistir, observadores auíorlzsdos, teólogos ephcopales. Las voticlones se
reallzoràn mediante tarjctnií pèifòtadas y por
médio de un sistema el*" tróf ico, que permltlrS
clasiflcflt y Tealiz«r el escrütinlo de lòs votos a
raíón de iinss 9 000 terjetas por hora. Este sistema peninitlrA íínuncisr cl iiiStertBtí de cada
votaclón a los 20 minutos de habtr,i;'Mdo realizada. En cada taijetf figu^^rà el nombre del
votante, su número, de asiento y tres espsclos
llbres pBta los diversos votosi «SI», «NO», o
..MODIFICADO.. Las tarjetas serAn distribuïda» a los Padres Conciliares por 17 pajes, que
probnblemente seran seminnrlslas escosidos
para este trabejo. Durnnte las solemnidades
públicns del Concilio, las delegaclones de los
diversos palses y los miembros del Cu^rpo
Dlplomàtico ocuparan 4 tribunas corref pondlentes a lo» cuatro Angulos del altar mayor. (OFIM).
La «ínoporlunídad» de Juan XXill
C
OMENCEMOS por adeL.itar que la inoportunidad no es un pecado. Ni siquiera
es, en si, un leve defecto. Li inoportnnidad
no es on comportamiente absoloto, sinó una
actitud relativa. Se es oportuno lespecto de
?Igo en el tiempo, en la vida social, en la
economia, en la política, en la moral y en la
religii*n Se trafa simplemente de un eqaiíibrio
de coincidència. Ademis, una misma palabra,
una misma actitud, una idèntica decisión es
inoportuna para unos y oportuna para otros.
El alcalde de Mósto'es es inoportuno para
Napoleón; però oportunísimo para la rtbeldía
antina.ioleónica.
Ahora Juan XXIII, Pontífice sorpresa, acaba
de ofrecernos una nueva actitud sorprendente e inoportuna.
De cara al verano y a las vacat ores occidenrales, tiempo propicio a toda clare de relajación
física y moral, el Papa del
Concilio Ecumènjco ha lanzado
al orbe católico una encíclica
cuyo mismo titulo ya es, en estos
días, estridente.- «Paenitentiam
agere», «Hacer penitencia». Ante
el inmediato acontrcim-ento gigante del concilio, Juan XXIII ha
qnerido pedir ona nueva colaboración de
la gran família catòlica.
Cuando miles y aun millones de cristianos
y no cristianos preparan sus bikinis y sns
escandalós veranirgos, que todos los anos
llegan puntnalmente, en estàs fecbas, a las
grandes piginas ilastradas de los semanarios
sersacionalistas, he aquí a este bnen Pastor
de 80 afios predicando en el desierto desde
el ptSlpito inmóvil del Vaticano. Porque Vds.
mismos pueden comprender qué extrano eco
tiene que tener una encíclica penitencia! en
ese triàngnio màgico y frivolón del veraneo
occidental.
En ese marco y en este tiempo, la penitencia es singularmente inoportuna. Juan XXIII,
sin embargo, no ha cedido a hs diabólicas
sugerencias del oportunismo. Cuando el calor
aprieta ya en Roma, cuando el boscaje y el
hgo refres:ante de Castelgandolfo ofrecen
una seduccíón màgica, el Papa aguanta todavía
en la Plaza de San Pedro; flagelada por el sol
de julio; y en la signiflcativa ílesta de la Preciosísima Sangre de Cristo escribe su encíclica. cCómo sonaran en B'arritz o en Dauville,
en Baden-Baden o en Ostende, en Cannes o
en Torremolinos palabras como éstas: «Los
fieles deben ser invitados a la
penitencia, tanto para someter
el cuerpo al mandato de la recta
razón y de la fe como para expiar
los pecados propios y las colpas
ajenas»? Indudabíemen'e esta
predicación sobre las rubias
arenas mórbidas de las playas
veraniegas, es una autèntica predicación en el desierto. Però
loan XXIII es fïel a su modelo
Juan Bautista y, sobre todo,
fiel a la perenne inoportunidad
e importunidad del Evangelio. Jesús también
fue incomodo e inoporti no para Herodes, los
faiiseos, los licos, el Sanhedrín, Pilatos.
Lo importante es ser fiel. Juan XXIII lo es.
Y en esta fidelidad evangèlica del viejo buen
Pastor de noestros días reside la clave de
nuestra esperanza. En la Iglesia de Dios podrí
haber muchas zonas infleles al Evangelio, mnchas flaquezas y traicione», però en el corrir
de la Historia siempre subsisten unos inalterables pantos de luz, unos islotes de esperanza — JAVIER M.* ECHONIQUB.
«Apreiided o no dejaros hinchar por la prosparidad ni obotir por la adveriídad.
Sed firmes «n lo fa que habéis reclbido». (San Gregorio).
ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI
Nostra Senyora del Molí de la Roca
N un dels racons més encisadors de la comarcú
d'Anoia, on l'aigua i la vegetació juguen al
compàs constant i sord d'una enorme vella roda de
moll, una capella de Maria ve a posqr-hi l'últim detall
de divina poesia.
El riu Anoia, que neix no lluny d'ollí, canta des
de sempre el $eu himne de vida i de puresa o la
capelleta del Moll de la Roda, al terme parroquial
de St. Mirtí de Sssgaiohs; i els corpulents xiprers
que l'envolten, símbols de perenne fidelitot, guarden
orgullosos la imatge de M :ria, tostemps de cara al
cel. En definitiva, i ben merescudament, el pardtge, ei
vell molí i la capella s'han convertit en un centre
d'atracció turística comarcal.
Antigament la capella soplujava una pintura de
lo Verge, dita vulgarment de les Olles, o causo d'unes
olles pintades als peus de Maria. Aquest nom t6 una
"^ k>A?íi' "NÍS^^-Hu-^
estreta relació amb el de la propera font d'Olla, però
fíU^
>)IKkWY*. ^ ' ' V
sembla que fórò més lògic dir-ne font Dolla (pels dolls
C's:
d'aigua cristal·lina que en brollen) i poral·letoment
Verge de les Dolles, que en el quadre eimentat estarien representades per les olles, com a
recipient on guardar l'abundor d'aigua. Sigui com sigui, la pintura va ser destruïda i avui
en el seu lloc s'hi venera una Imatge de la Verge de Montserrat.
La capella, actualment restauroda amb un exquisit gust artístic, pertany als Germans
de les Escoles Cristianes, que hi tenen el noviciat a prop, admirables custodis de Maria i
encertats restauradors. Es de llei que els dediquem un sincer elogi i que proposem el seu
exemple com a model del què caldria fer amb algunes capelles i santuaris de lo Verge de
lo nostra diòcesi, que es mig mantenen en un estat de deplorable úbandó. - J. PLANITS.
E
P R C P C S Í l r O 10K WCIOAkS
Recordemos en primer lugar que la Santlsima Virgen habló de modas a lacints, cuando la
vinc a visitar, esiando enferma en cl hospital
de Lisboa. Y le dijo estàs palabras que ponemos
a la conslderadón de todss las Pífioras y cefloritas de nuestra sociedad -Han de venir unas
modas que ofendetdn mucho a Dlos Nuesiro
Senyor",
Notando el tiaje poco honetto que vestí ai^
algunes que iban a visitaria decfa la pequefíi
Iiclntat 'iPara qué sirve todo esto?/Si supleran
lo que es la eternidadl".
Tamhién Pio XII hibló de la moda: ^Hay un
límite que ninguna espècie de moda paede rebasar, màs allà del cual la moda se convierte
en causa de mina para el alma del que la
adopta y para las almas de sus piójimos. Los
derechos de las almas estan por enclma de los
derechos de la moda-.
En vuestra manera de vestir, mujïres, acordaos del primer vestido que se os impuso en el
Bautismo y del ultimo con qus os amortajaréa
cuando vuestra alma habré ya dado cuenta
a Dlos
Parròquio ÚB Sonfo Maria de Comprodon
Diumenge, dia 19 ú'Agost de 1962—A les 7, Missa a intenció de les Geimanes
Vetlladores de Sant Josep. A les 9, Missa en sufragi d'Esteve Vilaseca Bertranpetit
(a. C. s.) A dos quarts de 11, a l'Església dç Ntra. Dona del Carme, Missa a les Animes del Purgatori, en acció de gràcies. A les 12, Missa en sufragi d'Antoni Fonts
(a. C. s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi d'Esteve Vilaseca (a. C. s.)
Tarda, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Dilluns, dia 20.—\ les 7, Missa en sufragi de Bernat Moret Planella (a. C .s.) A
les 9 Missa en sufragi d'Antoni Fonts (a. C.s.;
Dimarts, dia 2í.—k les 7, Missa en sufragi de Josep Cuatrecasas (a.C.s.) A les 9,
Missa d'acció de gràcies a la Verge dels Dolors.
Dimecres, dia 22.—A les 7, Missa en sufragi d'Alfons M.* Gallart (a.Cs.) A les
9, Missa "intentio dantis"
Dijous, dia 23.—k les 7, Missa en sufragi dels difunts Planella-Pous (a. C s.) A
les 9, Missa en acció de gràcies al Sagrat Cor de Jesús.
Divendres, dia ^'^.—Festivitat de Sant Bartomeu. A les 7, Missa en sufragi
dels difunss families Coma i Mora (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi d'Eloi Cuadrado Sierra (a. C. s.) A les 11, a la capella de Sant Bartomeu del Sitjar, Missa a intenció de la familia Sitjar.
Dissabte, dia 25.—k les 7, Missa en sufragi de Llut's Massot i Balaguer (a. C. s.)
A les 9, Missa en sufragi d'Emili Clausell (a. C. $.)
Diumenge, dia 26 d'Agost. — k les 7, Missa en sufragi de Marià Roca Puig
(a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Balbina Ferramon de Birba (a. C. s.) A dos
quarts de 11, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa "Pro Populo" A les 12,
Missa en sufragi dels difunts Perramon-Colomer (a. C. s.) Tarda, a les 8, Missa
Vespertina, en sufragi de Vicenç Illa Genové (a.C s.) Tarda a les '4, Sant Rosari i
Visita al Santíssim.
Veu de la Parròquia.
A remarcar. Triduum al ImmactHat Cor d e Maria: Es celebrarà a la Capella
de Ics Germanes del Immaculat Cor de M.iiia, a dos quarts de 7 de la tarda començant demà dilluns.
P. Anglada Camprodçit