parroquia de sta maria de camprodon 19630210

E D I T O R I A L
i
«•i/i.,».
.7^^
tlXQlA
C<H*10-
T
Vida
Dentro del matle pastoral qae ha de dlstlngulr al Concilio Vqtlcano II
entra de lleno lü cuéaílón de là Litúrgia qüe constltayó el tema aie dlscuslón, ya superada, de las prlmeras reunlones. En la Litúrgia hay que ver
un elemento vital y social al proplo tlempo. Vital porqae la Litúrgia nos
poneencontactoconeÍMlsterlode
Crlsto, nuestra Incorporaclón a El.
Social porque la Litúrgia tlene como fundamental la vida comunitària
dentro del Caerpo Míatlco de Crlsto.
Por medlo dè la Litúrgia, la Iglesla tlende a hacerse presente en
todos los hemlsferlos y dé ahl surge su unlformtdad y su multlformldad.
Es lo que han patenfígado los oblspos mliloneros en el Concilio. Quleren
que ae reapeten los aentlmlentoa y prdctlcas rellglosas de loa nattooa en
cuantosea poslble. íiespetar eatoa aentlmlentoa es hacer obra positiva de
pastoral y Justlpreciar todo to que tlene valor espiritual en la vida de los
pueblos aun los mds prlmltlvoa.
Como el Ideal debe ccntrarse en una partlclpaclón activa de loa
actoa Utúrglcos, Jamúa Insistiremns bastante para ponderar la necesldad
de Inatrucelón al pueblo ftel aobre el valor, algniflcado y oportunldad de
loa rttoa aagradoa. Falta eate modulo Instruccional. Todaoia los fleles
ae qaedan *madoa» frente a la Litúrgia dominical. Todaoia hay éapectadores sln partlcipaclón. La Litúrgia como vida y como acto aoclal no
tolera eatoa actitudes. Los responsables qae pongan mano al aràdo aln
mirar para atróa,
•
10 d * f · b r · r o d * i e « 8
Dom.
d*
Scptuagéclma
ftlDACCIÓN V ADMINKTRACIÓNi APARTADO 11. VICH
ARo lli. n.* 11a
DIPÓtlTO LIOALi B. M . U I - <*M
La palabra
Je Dioi
para noiotroi
/, Cor. 9, 24-27; 10, 1-5
Lectura de la Carta del apòstol San
Pbbh a los Cortntios.
Hermanos: d No sabéis que todos los
qne corren en el estadio, todos corren, es
OÉfdad, però uno solo recibe la corona?
Correu de suerte que la alcancéis. Y todo
et qàe en la lucha contiende, se abstiene de
todo: y ellos, por alerto, por alcanzar una
corona corruptible, mlentras que nosotros
por una incorruptible. Yo, pues, tambléu
corro, no como qulen ignora adónde; yo
tambUn lucho, no ca'no quien aeota al
aire, aüio que castigo mi cuerpo y le reduedOM sereidumbre, no sea que despaés de
halMfr predicado a otros, yo mtsmo sea
heçho réprobo. Porque quiero que sepdis
cóflBo mestros padres todos estuoieron
deSttfo de la nube, y todos atraoesaron el
niar, u todos en la nube y en la mar fueçon
bOttílMOdos con el bautismo de Moisès, y
todoa eomieron el mtsmo manjar espiritual,
y todos bebieron ta mtsma bebida esplritttOtCfmrque bebian de ta peha espiritual
que loi seguia, y ta pena era Cristo): sin
embargo, en los mds de ellos no se agrado
Dfos.
[Q vida, una lucha
EI Apòstol pone ona comparación snmamente expresiva, en especial hoy qoe vivimos
inmersos en el deporte La vida cristiana es
toda ella on esfoerzo, ona ascesis, on vivir de
cara a los bienes imperecederos, para conqoistar la corona qoe no se marchita. Si esto es
verdad, comparemos los esfoerzos qoe realizan
los atletas, el doro trabajo de los entrenamientos para estar siempre «en fomu», las
privaciones a qoe se oometen, cómo se sojetan
a las normas de on Reglamento... Enfln,comparemos y veremos cvin cobardes y marrolleros somos coando se trata de hacer sacriflcios para la caosa de Dios y para el blen
noestro espiritoal. Y qoe nadie diga qoe por
el mero hecho de ser baotízado tiene como
ona entrado al descanso y goce etemo. No
basta ello. Hay qoe poner el esfoeizo. La
gràcia ayoda però no sople ni saplanta a la
liberud. Seamos atletas conscientes y esforzados para qoe podamos consegolr el galardónfinal.A todos se nos concederi y no solo
a nno como en las pistas atléticas donde el
primero es sóIo el vencedor.
LBS AMISTATS.-Hi ha amlstato bones, dolentes i interessadea. Cal aaber amb qui
:|an gmlstat lea persones de la família i quina mena d'amistat hi ha
L'amiatat veritable
Meàia molt aerioMi i ao eatà pas bé fer-ne l'abús que sovint a'en fa. Convé conèixer eis
ÉBtigaets i les amtguetei. El diable és molt astut i la dolenteria precoç també.
ELS VEÏNS. - ...Un bon veïnat, tant si és a poble com a pagès, és una mercè de Déu...
^.LÏ mainada dels veïns, fa mal o bé segons és educada o vigilada.
(Promptuari de la família cristiana).
PfRfIL Dt lA StlMANA
Dia 10, Diumenge de Septuagèsima, Sta.
Escolàstica, vg. St. Guillem. Dia 11, Dll, La
Mare de Déu de Lourdes, St. Llàtzer, b. Dia
12, Dm., Sta. Eulàlia, vg i mr., St. Damià, mr.
Dia 13, Dmc, Sta. Caterina, vg, els Sts. Mrs.
de Nanguassaqui (Japó) Dia 14, Dj, St. Valentí, St. Dionlt, mr. D i a l s , St. Faustr, mr,
St. Sever. Dia 16, Ds. St. Onétim, mr., St.
Gregori X, p.
ST. PAU MIKI
un dels màrtirs de Nanguassaqui
(Dia 13, dmc.)
El P. Pau Miki era fill del capità Fandaidono, molt apreciat de l'Emperador. Quan
el capità es convertí en 1568 féu batejar, junt
amb ell, tota lo fomflla, el brot petit de la
qual era en Pau. Els seus pares no tardaren
gaire en adonors-se del seu natural bo i
religiós, per això el portaren a un col'legi
on trobés una companyonia adient. Allt
mostrà gran entusiasme no sols per o aprendre el Catecisme sinó també per o explicarlo als componysi llunyà prenunci dels seus
afanys apostòlics, que l'empenyien a una
predicoció encesa, saturada d'unció Era com
un foc de Caritat que tio abrusovo tot i eren
comptades les vegades que les seves prèdiques no portaven a Déu distingides personalitats del món gentil. Finalment, quan el
tirà Taycosoma inicià lo persecució fou
portat a lo presó amb altres companys, i
traslladats a lo plaça de Meaco els amputaren part de l'orella esquerra, els feren pujar
o unes carretes i després d'otrovessor molts
pobles, viatge que el P. Miki aprofità per
predicar, arribaren o Nanguassaqui on, crucificat junt amb els seus companys, li otravessaren el cor mentre implorava perdó per
als botxins.
Sepiuaúèíima
Avui comença un nou període litúrgic:
l'avant-quaresma, temps d'ambientació i
preparació a la Quaresma.
Fins ara havíem considerat la divinitat
del Fill encarnat; en endavant col que
pensem sobretot en el gran misteri d'amor
diví que és la Redempció: el perquè de la
passió, mort i resurrecció del Senyor.
Revisem avui la nostra disposició. Com
o crittiant, fills eteollitt que tom, ét per
a nosaltres la tantificació un deure al
que no ens podem tottreure. Déu ens
invita constantmont a lo tasca, com els jornalers de l'evangeli d'avui.
Sant Pau, en l'epístola, intitteis ben clarament en la mateixa ideo. Cal que reflexionem seriosament sobre la nostra responsabilitat com a cristians.
La crido de Déu és cloro; però l'home és
lliure, i no tothom és fidel o la Grdcio; com
diu Jesucrist en l'evangeli d'avui: tMolts són
cridats, però pocs són elegits».
J.M.
EJERCICIOS ESPIRITUALES
PREMILITARES
del 18 al 23 de febrero
En HOSTALETS DE BALENYÀ, pora lot
Arciprettazgos de S. Hitario, Taradell
y general.
En LA GLEVA, para lot reclutat de la
Ciudad de Vich.
Intcripcionet en lat C a i a t Reetoralet.
Anecdotari de persones «eonteqOents»
€<
t
Tj^erfotcert>>
Ho és per aptitud, professió i vococió. Ho
és per fecunditat creadora i tècnic en l'art
de fer plorar a les senyores de fina sensibilitat. Porta escrits, rodiats en cadeno i editats
profusament, lo xifra excepcional de trescents vint-i-vuit títols; tots d'una moral «edificant»^ N'Atiló Garrido és und persono
decent i un autor amb sentit de responsabilitat.
—S'ho d'ocobor amb el tremendisme
—assegura molt seriós— L'obro literària I
rodiofònico, ho de suggerir sentiments nobles, aspirocions elevades, consciència reflexiva...
I N'Atilà Garrido, home conseqOent per
exCelfència, no s'aporta de la seva Knio
moral, ni oixf. De manera que el sentimentalisme suggerit pels seus guions, poden
medir-se a litres; perquè les llàgrimes que
ho fet vessar no cabrien en una flota de
comions-cisterno de lo C. A. M. P. S. A.
N'Atilà Garrido és pare de dos nens i
quatre noies. Es, també, un pare excel'ent.
No té vicis petits ni grossos. Es un veritable
model. Ell mateix s'interessa per l'educociÓ
dels fills, els dóna consells prudentfssims i,
a les noies, ets hi fo llegir tota lo producció
literària i radiofònica, per copsar llurs
reaccions i, si endevina quelcom controri o
la bona norma, ho rectifico tót seguit.
'—La meva obro —diu molt sovint- ét
neta; molt neta. I puc estar-ne orguHós.
Però, heus oci, que les noies s'hón fet
grans; dues, estan promeses i la tercera ho
estarà aviat. Lo Senyora Garrido, damo
respectable molt ben entroncodo amb lo
visió marital dels factors educatius, coPlabora
no solsament plorant, en el moment oportú,
quant escolta les novel·les, sinó obrant
d'ocord amb els exemples de les mateixes.
I com que la vida és d'una manerq quelcom estranyo, sorgeixen incidències de
tipus diversos: familiars, socials, econòmics...
i, sobre tot, sentimentals. Én lo slno de ta
fomdio Garrido ho esdevingut un petit
drama, que mico o mico, es converteix en
tragèdia, S'ha acabat lo pou en aquella Mor
ton moral, ton sensata i tan conKient. N'Atilà no s'explica les causes de reaccions, que
ell qualifico d'estúpides.
—Perquè ho són, vajo; ho sónl Aquestes
noies...l Ton ben educadesl Ton ossenyades...l Amb tants exemples suggsrentsl Amb
tanta ànima...! Que no ho entencl No semblen, sinó, erttontides per una droga misteriosa. Fins I tot lo meva muller...l Es horrorós
el que ens possol Inexplicòblel I o mt> o un
home que sempre ha estat cconseqOentl».
XAVIER
ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI
Verge de VErola
El Montseny, per la vessant de les Gullleries, és un deliciós garbulg de vegetació. Les
tonolitats cromàtiques rivalitzen amb als
refilets dels ocells per veur^ qui dels dos
s'emportarà el pensament del delicat poeta
o del mtstic contemplatiu. I a vegades,
no gaire, aquestes dues qualitats de poeta
i de místic t'agermanen per a cantar, amb^
veu d'orgia verbal, les glòries del paisatge
o el cant de l'ocell, i tper què no? l'ermita
orraulida sota el brancatge verd i l'ocell
cantaire.
A Viladrau, l'ametista preciosa de lo
muntanya blava, la Verga s'ha complagut
ert viure en una senzilla ermita, insignificant
diríem, si no guardét un tresor ton preuat.
Parlem, 4s clor, de la Verge de l'Erolo. No
ens entretinguam pas a mirar la història, a d
ban definida, de lo capella. Ha passat molts
trasbolsus des de lo seva fundació I la fúria
destructora s'ha complagut moltes vegades
a ii *entar d'esborrar el segell marta d'aquesta c entrada. No té pas, ban cert, lo Verge
de l'E-olq una història brillant, ni tan tols un
bri de llegenda. No sabem res ni de guariments miraculosos n! de prodigis esclatants.
La Verge de l'Erola 4$ la humij, la senzilla,
el fidel reflex del que devia ser lo vida
terrenal de la Mare de Déu. Però no per
afxò la Verge de l'Erola ha passat desapercebuda.
Gràcies o un delicat pOeta, la Verge de
l'Erola, amb el paisatge verd, l'ocell cantaire
i lo sevó senzillesa, ha passat, per seiinpre,
al món perenne del poema El cantor de
«La Muntanya de les ometistes» s'en va
enamorar follament, com només ell podfà
fer-ho. Guerou de Liost, pseunòiim de Jaume
Bofill i Mates, va cantar a la Verge da
l'Erola amb la corda més vibrant de la seva
incomporoble lira. Neta, delicada, çiint) gust
de terra pagesa i olor de fanc acabat de
dallar, la paraula del poeta brolla nítida i es
perd en ressons de celístio. Els seus «Goigi
a la Varge de l'Erola», en duet versions,
marquen una fito difícil de superar en aquest
gènere poètic, que tants ! ton bons conreadors ha tingut a la nostra terra.
i. PLANES.
CUtSILLO PRENATRIMONIAL POR CORRESPONDÈNCIA
Al alcance de todes. Sencillo y próctico.
El famoso curso prematrimonial de lo
Urtivercidad de 0 # a w a (Canadà)
Delegación diocesana:
Catol, San 4osé, 24 - IGUALADA.
Dia de las Vocaciones
Hispanoamericanas
(10 DE
La Igleiia espaftola
ante una nueva responsabilidad
Es cosa de todos conocida la inmensa escases de clero en que se debaten los paises de
Iberoaaiérica. Con frecuençia ciertas parroquias
a l c n u n un perlmetio equivalente a algunes de
naestru provlndas y al frente de ellas no hay
mts que uno o dos sacerdotes. Muchas diòcesis
DO tienen ni «Iquiera Seminario por falta de
vocadones.
Pot este motivo Bspafia, ya desde los ttempos de la independència, no ha cesado de enviar a AmMca numerosos sacerdotes.
Però en en 1948 (ue la misma Jerarquia
Espaftola la que creo un orgtnismo -la Obra
de Cooperacióa Sacerdotal Hispanoamericana
(OCSHA)- con el fin de proporcionar a Iberoamèrica toda la ayuda posible. Los resultados
han sido realmente notablesi desde entonces,
ademAs de una mayor ayuda de las Ordenes
religioses, los obispos espaftoles han enviado
mis de 600 sacerdotes, de los que 500 continuen
colaborando en el gigantesco esfuerzo de la
Iglesia iberoamericana.
Mayor ayuda
Però la ayuda prestada es aún insufidente.
Cada dia van siendo mayores las necesidades.
Por otra parte Espafla, grades al magnifico
floredmlento de vocaciones de la postguerra,
esti en condiciones de poder hacer un mayor
esfuerzo. Esto es precisamente lo que, con
ocasión del Concilio Ecumènica, acaba de pedir
el Papa a los PreladM Espaftoles.
Porque Bspafta es con respecto a Hispanoamèrica una gran potencia espirituaL Baste comparar estos datosi
Bspafta. Pobladóni 30.130 200 habit.
Sacerdotesi
33.930
Iberoamèrica. Pobladóni 184.719.457 habit.
Sacerdotes.
37.636
'BS dedr que para una población seis veces
FBBRERO)
mayor repartida en na territorlo inmensamente
mis extenso que el de Bspafia, Iberoamèrica
cuenta con im número casi igual de sacerdotes.
Salta a la vista, pues, la situadón privflegiada
en que nos encOntramos.
La OCSHA se propone responder a la peUd6n ponüficia enviando en un periodo de dos
afios otros mil sacerdotes espaftoles. He aquí
uno de los grandes frutos del ConcUio.
También los seglares tienen
su puette en Annérica
lunto a la OCSHA, ha sido creada tambièn
la Obra de Cooperadón Seglar Hispanoamericana (OCASHA), para seglares (varones, sefloritas o matrimonios) que deseen trabajar en
Iberoamèrica y la Pia Unlón de Ntra. Sra. del
Pilar, congiegación religiosa femenina. Ya son
muchos los grupos de seftoritas y aun de varones que estén prestando sus serviclos en dlver
sas naciones y abunden las petidones de
Obispos. Qtdenes deseen informarse pueden
solicitar orientaciones del Delegado DIocesano
de la OCSHA.
La respuASta d * nutclra DiócecU
Se cumplen ahora cinco afios que nuesiza
diòcesis envio sus primeroe sacerdotes a través
de la OCSHA a la diòcesis de Nueve de luUo
(Argentina). Son en total doce los sacerdotes
envlados. Pronto parilri otro grupo hada la
diòcsis de Smta Rosa de la Pampa (Argentina)
para la que se p r ^ r a n seis seminariftas diocesanos, recientemente ordenados por él propio
obispo de la Pampa Monseflor Mayer.
Hoy, dia de la OCSHA pidamos a Dios que
suscite numerosas vocaciones sacerdotales y
seglares para Iberoamèrica y ayudemos aconòmicamente a sostener las instftuciones de la
Obra para la formadón de los f uturos apòstoles
de aquel contlnente.
EL DBLBGADO DIOCBSANO
DEL MEU CALAIX
«MAL ANY
«Tots els dies són sants i bons per a
aquells que estan en gràcia de Déu» deien
abans els capellons quan onunciaven les
festes. «Mal any» diu la gent quan la collita
o els negocis, no van a mida del gust. En
aquest sentit l'any 1962 no ha estat pas bo.
Els elements han fet de les seves. En voleu
més de dislsoràts? L'aigua, e l foc, les glaçades, la neu... Davant d'aquests fets hi ha uiío
reacció primerat els que en reben, es defensen; els que s'ho miren, ajuden. Està bei ha
donat bo de veure els actes de germanor
suscitats pels terrabastalls col·lectius que
tothom recorda. Hi ho però una altra actitud
que Déu sap si és freqOent: lo reflexió. Per
qué, en tant poc temps, han caigut tantes
vergossodes col;lectivas? Em guardaré prou
de donar lliçons ois savis. No sé si Déu, per
oquest mitjà, aviso, castiga o fa giragonces
de la ProviJéncia que no entenem. Secrets
per als nostres ulls curts i terrosos; rastres
lluminosos per als ulls infinitament clors de
Déu sempre Pare. Xoc de la nostra ignorància amb la infinita saviesa. No sabem re*.
Però sabem dues coses. Primera: que es fan
molts pecats; es prescindeix de Déu amb
facilitat i es confio una mico massa en el
diner, la ,força i el progrés. Segonoi que
»
potser voldria lo peno que els homes i els
pobles recordessin que Déu és d'Amo», que
és Pare i que té la paella pel mànec. Que
vol ésser servit i estimat. Que, perquè estima,
estira les orelles ençà i enjlà, per mitjà dels
elements esbojarrats, si no són escoltades
les altres formes del llenguatge diví.
El «mol any» conté una bono qualitot
inexplotadoi fer reflexionar i alçar els ulls
oi cel.
SASTRE
Mafiana, lunes dia 11, celebraremos la fèstívidad
de Ntra. Sra. de Lourdes. Los míles de peregrines que hay en nuestra Diòcesis, rememoraren
las duices emociones sentidas Jünto'à la'Virgén'
Blanca, a la orilla del Gave. Pidamòs a la Yirgen
espíritu de penitencia, de oración y la paz por
el mundo en èngustia.
Parròquia de Santo Maria d» Compredon
Diumenge, dia 10 de'^Pebrer de 1963. -— A dos quarts de 8, Missa en sufragi
d'Antoni Galí Blanch (a.C.s) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa
«Intentio dantis» A les 12, Missa en sufragi de Joan Salarich Camprubí (a.C.s.) Nit,
a Iqs 8, ^Usa Vespertina, en sufragi de Dolors Carrera (a.C.s.) Tarda, a un quart
de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Visita al Santíssim, Set Diumenges en honor
de Sant Josep i eithortaciò a les Filles de Maria.
Dilluns, dia ll.^k dos quarts de 8, Missa d'acció de gràcies a la Vergeide Lourdes. A les 9, Missa al Sagrat Cor de Jesús, demanant una gràcia.
Dimarts, dia ISí.—k dos quarts de 8, Missa de Novena, en sufragi de Maria Dunach Ayza (a.C.s.) A les 9, Missa d'acció de gràcies.
Dimecres, dia /J.— A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en
sufragi d'Antoni Molas Vila i Josep Maria Oliver (a.C.s.) A les 9, Missa d'acció de
gràcies.
Dijous, dia 14.—k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Vila Claret (a.C.s.)
A les 9, Missa en sufragi de Carme Vila Teixidor (a.Cs.)
Divendres, dialS.r- A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Maria Verdeny de
Graciot (a.C.s.) A \ti 9, l^ssa en sufragi de Neus Rius de Mayà (a.C.s.)
Diasabté, dia 16.— k dos qlíarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria, Missa «Intentio dantis» A les 9, Missa «Intentio dantis»
Diumenge de Sexagèsima, dia 17 de Febrer, — A dos quarts de 8, Missa en
sufragi dels difunts families Soler-Claret Pascal (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del CirnKè, Missa en sufragi de Jaume Trufió Brusi(a.C.s.y Ales 12, Ofici
Solemne cintat pei èl Cor Parroquial i «Te Deum» commemorant el XXIV aniveirsari de l'Alliberament de la Vila de Camprodon, amb assistència de les dignfssimes
Autoritats Civils i Militars Nit, a les 8, Mina Vespertina, d'acció de gràcies a la
Verge'àèí ftemei. Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Visita àl
Santíssim i Set Diumenges en honor de Sant Josep.
Veu de la Parròquia.
NecrolÜ^gico: Morí en la pau de Crist, després d'haver rebut els Sants Sagraments de la Penitència, Extremunció i Benedicció Apostòlica, la nostra germana Maria Pujol Papell (a.C.sO
Amonestacions Canòniques: Tercera de Joan Juncà Marcer, solter, natural de
Freixanet-Çamprodon, amb Rosa Capilla Artal, soltera, natural de Monforte de
Moyuela (Terol)
A remarcar: Avui, en totes les Misses es farà la capta pel foment de vocacions
Hispano-Amerícanes.
P. Anglada Camprodon