parroquia de sta maria de camprodon 19631124

D
/
.•'\
L
l^en, CJeitor ^Jtesusj I
(Apús. 22, 20)
LA IGLESIA, MISTERIO Y
SACRAMENTO DE CRISTO,
TERMINA HOY SU CICLÓ
LITURGICO. CRISTO, CENTRO DE LA HISTORIA DE
SALVACION PARA LA
HUMANIDAD, COMENZARA DE NUEVO SU
ACCION SALVIFICA. • A
EL SEA DADA TODA
GLÒRIA Y TODO HONOR EN LA IGLESIA
Y POR LA IGLESIA,
E S P E R A N D O SU
TRIUNFAL RETORNO
'JA^
24 de noviernbre de 1963
Dom. última d. de Pentecostes
Redacción y Administracirtn: Apartado U, Vich
Aflo III, N.° 153
Depósito legal: B. 14.355 -1960
LA PALABT^ ^ D I O S I
ixa>ia N 0 s OT T^os
(1 Tes. I, 2-10).
Lectura de la Carta del Apòstol
Pablo a los Tesalonienses.
mmmmwmmm
Los frutos abundantes
San
Hermanos: Damos gracias a Dios por
todos oosotros, haciendo
continuatnente
memòria de oosotros en nuestras oraciones,
acordóndonos delante de Dios nuestro Padre, de las obras de vuestra fe, de caridad
y de la ftrmcza de vuestra esperanza en
nuestro Sefíorjesucristo,
Sabemos, l·iermanos queridas de Dios, que habéis sido escogidos; porque nuestro Evangelio no ha
consistldo tan solo en palabras, sinó en
milagros, con una asistencia especial del
Hspiritu Santo y con plena
persuación.
Tatnpoco ignordis que si hemos permanecido entre oosotros, ha sido por vuestro
bien, V oosotros os hicisteis
imitadores
nuestros, y del Senor, recibiendo la diulna
palabra en medio de muchas
tribulaciones,
con goeo del Espiritu Santo: de modo que
liabéis seroido de modelo a cuantos han
cretdo en Macedònia y en Acaya. Porque
por oosotros fuc divulgada la palabra del
Sefior, no solo por Macedònia y por Acaya,
sinó que se propago por todas paries en
tanto grado la fe que tenéis en Dios, de
modo que nosotros no tenemos
necesidad
de decir nada sobre esto. Porque ellos mismos pregonan el éxito que tuvo nuestra
entrada entre oosotros; y cómo os conoertistels a Dios abandonando los idolos, para
servir al Dios vioo y verdadero, y para
esperar de los cielos a su Hijo Jesús (a
quien resucitó de entre los muertos), et cual
nos libró de la ira venidera.
Terminan las exliortaciones de este tieinpo
pentccostal con un resumen de los deseos
ardientes del Apòstol: estar en la plenitud
de los dones de Dios dando frutos de conocimiento de la voluntad de Dios para obrar
lo que le place; llevando un tren de vida
digno de los llamados por Dios; confortados
en toda viitud coino la paeiencia, la longaniinidad, y el gozo espiritual. Dando siempre
gracias al Autor de tanto bien que es Dins
el cual por Cristo nos ha dado la redencinn
y el rescate y con ellos la remisión de los
pecados y la posibilidad de fructificar para
la vida eterna. Los frutos de Pentecostes son
visibles en la vida de los perfectos. Quienes
a niedias se entregan a Diíjs, ofrecen un
panorama opaco de estos frutos. No podemos juzgarpor ellos, de la niagniflcentia del
Sefior. Si nos entregàramos totalmente a la
obra santificadora del Eispírtu, p(5dríamos
calibrar en nosotros por experiència liasta
donde llega la eficiència de la redenciíui. No
scamos tacaflos con Dios.
«Aquell qui ha començat de lllurar-se als altres està salvat. Bo i
acollint el seu proïsme acollirà
Déu i es deslliurarà d'ell mateix.
Ara nosaltres som el nostre enemic
més mortal. Humanament ens fem
sofrir i sobrenaturalment barrem
el pas a Déu».
(M. Quoist).
Domingo próximo: Colecta Pro Emigrantes
* •
• •
l^tïül tie la setmana ::
DIA 24, Diumenge XXV després de Pen
tecostès, St. Joan de la Creu, Sta. Flora, vg.
mr. DIA 25, Dl!., Sta. Caterina, vg. i mr., St.
Erasme, mr., Sta. Jocunda, mr. DIA 26, Si
Pere Alexandrí, b. i mr., St. Joan Bercl·imans
St. Silvestre, ab. DIA 27, D m c , St. Virgili, b.
St. Severí. Dia 28, Dj., St. Gregori III, p., St,
Ruf, mr., St. Esteve, mr. DIA 29, Dv., St. Sa
durní, b. i mr., Sts. Blasi i Demetri, mrs. DIA
30, Dis., {comença la novena de la Immaculada), St. Andreu, ap., St. Constanci, cf.
Sant
Ç.ocLn de la
^teu
(Diumenge, dia 24)
«—Fra Joan, què vols o canvi de tantes
fatigues sofertes per mi? —Senyor, li féu,
patir i ésser despreciat per causa vostra».
Aquest era el consol de Joan de la Creu,
saber que patia per l'Amic, que aquella
cel·la de presó amb un peti' foradet de tres
dits per tota ventilació i il·luminació, que les
amenaces, les honres refusades, els divendres a pa i aigua amb assotament per a
postres, que el passar mesos i mesos sense
poder-se canviar i sentir la veu d'un amic,
tot allò era un senyal de la proximitat de
Déu. Joan s'havia acostumat de petit a sentir
aquesta presència dolorosa de l'Amor. Tota
la seva infància és un teixit de sofrences,
orfe de pare des de molt petit, la seva mare
tingué de portar els f^lls d'ací d'allà, per
sortir endavant. Més tard el trobem demanant almoines pels nens de Casa Caritat.
Als 15 anys entra a un hospital a cuidar
malalts repugnonts i contagiosos, manifestant allà les delicadeses del seu amor; de nit
ho aprofitava per a estudiar i durant les
poques hores que dormia s'estirava sobre un
jaç de sarments. No és doncs estrany que
Simón, el Apòstol, es llamado tcananeo>
y ^zelutes». iPor qué este ultimo apodoP
J. V.
«R.—El partido de los «zelotes» se distinguía por su amor a la Ley y luego fue un
partido político que luchaba contra los romanes. Se les Ilamaba «sicarios» por un pufialete que llevaban. A Simón, Lucas le llama
«zelotes» o porque había pertenecido a este
partido o por su ardiente amor al cumplimiento de la Ley. Farece que el apodo «cananeo» que le da Mateo, también significa
celante.
A Santo Tomàs le llaman tDidimo». gNo
hoy un escritor del s. IV llamado ast?
El mismo.
R.—La palabra «Dídimo» (gr.) significa
«gemelo». Era el apodo de Santo Tomàs,
apòstol. El autor a que alude también Uevaba este nombre però no deben confundirse
las persnnas.
tiCuiinto es lícito ganar en el comercio?
Matilde
R.—No se puede dar una regla que valga
para todo;;. Entran en computo el capital
empleado, los riesgos del articulo, la manera de venta, el sitio, etc. La norma general es que siga la costimibre de la generalidad de los buenos comerciantes que ni
quieren ganar deinasiado ni se exponen a
la ruina. Al termino del balance puede comprobar si sus ganancias son excesivas y sin
razón para ello. Dar un tanto por ciento no
es posible.
s'enamorés d'aquesta cobla: «Quien no sabé
de penas -— en este triste valle de dolores —
no sabé de buenas — ni ha gustado de
amores — pues penas es el traje de amadores».
ESQUEIXOS DE VIDA
T r ^ / ^ « ^ « «144è 52>€i«f
Els homes van fer déus les seves armes.
Per això molts d'ells queien en el front ferits
o morts per la venjança i enveja d'aquests
déus obra de les seves mans. Era l'any 1942,
durant l'ocupació alemanya a França. En
un hospital francès, no molt llunyà del
front, els ferits per la metralla hi entraven
a mitges dotzenes; i era en aquest hospital,
o en altres semblants a aquest, on el Déu
Bo esperava molts d'aquells que l'havien
abandonat.
Un dia en una d'aquelles sales de l'hospital, roentes de dolor, hi va anar a raure
un oficial alemany; un oficial malferit pel
qual aquella sala era, al dir dels metges,
una antesala de l'eternitat. La monja que
en tenia cura, alemanya també d'origen,
li va proposar amb insistència cristiana
la reconciliació amb Déu; però ell, encegat
per l'odi de la guerra, li va contestar amb
paraules blasfemes, que no en volia ni sentir
comtessa alemanya; fa setze anys que la
comtessa va encomanar a la meva mare que
em digués que pregués per a la conversió
d'un fill seu, de nom Carles, qne no es portava massa bé. Des d'aquell dia, no n'ha
passat n'hi un sense que oferís oracions i
sacrificis a Déu amb aquesta intenció. Fa
uns dies, vaig rebre una carta de la meva
mare, on em deia que el senyor Carles era
a la guerra.
L'oficial liavia escoltat a m b i n t e r è s
creixent.
-Es diu Berta la seva mare?, va preguntar, temorenc.
a parlar.
—Bé, li va dir ella, no deixaré de demanar insistentment a Déu que l'ajudi a canviar
d'opinió.
—Aviat se'n cansarà i ho deixarà córrer,
contestà ell en la seva obstinació.
—No, no me'n cansaré, féu ella. Sàpiga
que sóc molt impertinent en l'oració; fa
setze anys que prego per la conversiíí d'un
home.
—Setze anys? Déu ser una persona a qui
estima molt! Es potser el sou pare o un
germà...?
—No; és una persona a qui no he vist mai.
La monja s'adonà que l'oficial començava
a estar interessat. Intereressat, potser
sols per a poder omplir aquells grapats
d'hores buides que el dolor allarga... Per
això va continuar:
—La meva mare, era la minyona d'una
-Sí, digué ella mig sobresaltada. Que
potser la coneixia?
La monja féu aquesta última pregunta
pressentint que es trobava davant del
senyor Carles, per qui havia pregat durant
tants anys.
I així fou. L'oficial es va trobar de sobte
desarmat davant la providència infinita de
Déu, que s'havia servit d'una guerra, d'una
ferida mortal, i d'una monja per a poder
rebre joiosament un fill pròdig que tornava
a la casa paterna.
Aquell oficial va morir molt cristianament.
ÜUIU
L'tMBRANZIDà
JOCiSTA
Qui vulgui escriure la història
religiosa dels últims cent anys, forçosament haurà de referir-se a lo gran
influència que ha tingut la J. O. C.
(Joventut obrera catòlica) en l'evange"'m m, \
i
lització de la classe treballadora. Així
Í | i J f 'l'J 1
i '»•''
'«T*! í'^ ?"",'1Ï·· LlTi;
ho reconeix Daniel Rops en la seva
| p , W V I ^ , »\' , ' " < . ^ ' ^ W i ^ T ^
Hi.6nad.l;E,a,é,i», , „ „ „ p , í „ el ^ f ^ i
i P i ^ « | , i * ' ' ^ . 1 ^
' ^
naixement d aquesta organització, ara
. ^ >/„ (Hí* '•*! ACÍV
wrM
fa exactament trenta-dos anys. «Era,
x '»*
^ '^^ tAj^^
diu aquest autor, una concepció totalment nova de l'apostolat, una orientació gairebé revolucionària al que ja se'n deia Acció
Catòlica».
De tal manera és cert això, que, en celebrar-se l'any passat el vuitanta aniversari del
seu fundador, va escriure Jacques Leclercq: «Un profeta. Ha vist quelcom que ningú no veia.
I el món no és el mateix, ni l'Església és la mateixa, des de que existeix la J. O. C » .
èQuina fou, doncs, la intuïció d'aquest home genial? Josep Cardijn era flii d'una
família obrera, nombrosa i molt cristiana. Va viure de molt a prop l'escissió existent entre
l'Església i la classe treballadora. Quan ell estudiava al Seminari i tornava de vacances, els
seus antics companys el consideraven un «estranger, un enemic». Això el féu reflexionar
profundament, i en assistir a la mort del seu pare i en estrènyer «la mà envellida, rasposa
i gastada pel treball intens» va prometre dedicar la seva vida al servei dels obrers. I Josep
Cardijn ha complert la seva paraula. Ha obert una bretxa esperançadora en un món abans
inpenetrable a l'acció dels sacerdots.
L'experiència era evident: l'ambient de treball ofegava la vida del noi de catorze
anys i als sacerdots els era impossible actuar sobre aquest ambient. Llavors ell va intuir que
Iq joventut treballadora només pot ésser salvada pels mateixos treballadors. I va començar
per fer responsables de la tasca evangelitzadora a un grup de joves. N o tothom va corripendre la nova manera de fer apostolat. «Alguns prenien a monsenyor Cardijn per un
visionari, un trastocat, un subjecte bo per tancar-lo com a Don Bosco».
El temps ha donat la raó a monsenyor Josep Cardijn. El seu mètode de formació fbu
adaptat més tard pels moviments adults d'Acció Catòlica i l'ideal jocista s'estenia arreu del
món. La joventut treballadora ha respost a la crida de Crist.
Tant de bo que fos ben compresa per tots nosaltres aquesta embranzida jocista ja
que, en definitiva, «res del què té vida escaparà al contagi d'aquesta flama encesa per
l'Esperit».
J. C. S.
A
C
T
O
H
E
R
O
I
C
O
En China, en 1951, los comitès comunistas detuvieroii al F-'adre Fedro Cerutti, Superior de la Misión de Penpu. Le dieron a elegir entre tres condçnas: 1.", Marcharse tranquiiamente a su pàtria. 2.", Ir a Corea para luchar a favor de los comunistas. 3.", Pena de
muerte. Ante la estupefacción de los presentes, el Padre escoge la tercera opción. No quiere
volver a su pàtria pues a ido ha China para predicar el Evangelio. Menos todavia quiere
luchar pues ha venido en son de paz. Prefirió ser màrtir de Cristo.
COSKS NOVES 1 VELLES
lU ï 11.1 ï /% li
Aparentment el títol sembla una contradicció. Quina utilitat pot tenir el no fer res?
No tenim tots una tendència a viure de
renda? Per què recomanar-nos la pràctica
de l'oci?
En defensar l'oci no trèiem importància
al treball. El que volem posar en clar són
dues coses força elementals i de justícia. La
primera, que tothom té dret a l'oci. La segona, que el treball té un límits.
Comencem per la segona. Treballar els
diumenges no és cap virtut. Fer treballar, ni
que sigui pagant doble, encara ho és menys.
El diumenge és el dia del repòs, de la distensió. Un dia que cal santificar ennoblint el
nostre esperit. Posant-nos per damunt del
«què menjarem, com ens vestirem».
Treballar excessivament en feines obligades tampoc és just, ni raonable. Va costar
de implantar la jornada de vuit hores. Més
costa de practicar-la. A vegades, perquè la
necessitat obliga. A vegades, perquè qui
més en té, més en vol. L'estona de treball,
és de justícia fer-s'hi. L'estona de treball,
però, té un límit.
Després, què? Estar-se sense fer rés?
Ja es veu que no, o del contrari l'oci no
seria útil. Perquè no quedi dubte del que dic,
prefereixo citar la conclusió d'un expert
sociòleg, després d'analitzar les respostes
I A T1 N TA \
l'OCI
d'una enquesta reveladora: «Donades les
condicions tècniques i socials de la gran
indústria, la veritable vida de molts treballadors només pot ser viscuda durant els
seus ocis. El descans no és solament temps.
--^1^ \ ^ c ^ W * * ^ .Mj ~<mm
fJtmU.
és la mateixa condició del desenvolupament
personal humà».
L'estona d'oci no ha de servir, doncs,
per a materialitzar-nos més i més; per dedicar-nos a les diversions de massa. Ha de
ser-nos útil. . I això s'ha d'ha de preveure ja
en la formació de l'infant. L'oci és una possibilitat que tenim en la nostra vida. Aprofitem-la.
J. C. S.
li I.
ÇO RA/ ON
Hablando a los periodistas, Monseflor Fulton Sheen, el obispo de la Televisión norteamericana, les ha dicho que la tinta del escritor procede de su corazón. «Si echàis leche
en un vaso rojo, la leche parecerà roja; si en un vaso negro, parecerà negra. Si la echàis
en cambio, en un vaso de cristal puro, la leche parecerà blanca, según es verdaderamente...»
Un tema, una noticia apareceràn en una u otra forma según el corazón de quien le
dé forma para que otros la lean.
Y a la vista de tanta revista y tanto libro de «color subido» iqué pena pensar en
tantos hombres de corazón turbio, en quienes así escriben!
ÍY qué pena de saber que muchos otros hombres y mujeres se nutren de esa literatura
corrompida y corruptora!
M m k la ríila mslrímoiiial
El matrimonio es el sacramento que
^ , • rj,,
^;
.».^
M/iT/ím^/o
^j
formo una unión santa e indisoluble entro
jS^-'-^-N Vv*·-^y|p^ i
'/
el hombre y la mujer, les da la gràcia de
^jfi)^MT^
\
M^ O &'A
fi
vivir cristianamente en este estado, de tener
' ' ' « - " í ^ * ! ' f\ Í - O ^
/
'
' \^
legítimamente hijos y de educarlos en el
temor de Dios.
Però este àrbol sagrado, desde hace muchos afios, sufre el ataque mds astuto y pertinaz del espfritu del mal. Lo carcomo que quiere matarlo en su pròpia naturaleza. Contra la
unidad, el amor libre. Contra la indisolubilidad, el divorcio. Y contra su fin principal —los
hijos—, la exclusión o la limitación a ultranza.
Y estos ideos molignas han hecho sus efectos en todos los ambientes. Porque hay dos
clases de infidelidad, la del pacto y la del corazón. Por eso conviene revisor la pureza del
amor con frecuencia. Hay dos formas de divorcio, la del cuerpo y la del espfritu. Y hay
esposos que, estando muy juntes, viven muy distanciades por la incomprensión, por las
diferencias de ideal y por las discrepancias de criterio. Hay dos modos de considerar a los
hijos, como una misión y como una carga. Si se entienden como una misión sagrada que el
Sefior les conffo no hay dificultod que no encuentre solución oportuna. En combio si se
tomon como una carga es natural que se acepte o no, que se limite o se abandóne.
Hay que revisar estos cosos. Son los efectos lentos y morllferos de la carcomo. El que
tiene un buen vino puede perderlo de dos moneras. Porque se lo combion por otro molc o
porque le echan aguo oi bueno. Cuidado con lo que puede aguor la felicidad de los motrimonios y de los hogores.
G. P.
Dinero limpio y dinero sucio
«Esta distin :ión es importante. Los dineros limpios que pueden utilizarse alegremente,
son los que vienen por la via del trabajo y por la via del amor. Los que se ganan con el
propio sudor y los que se reciben graciosamente de nuestro prójimo.
En cambio, son dineros sucios los que vienen por la vta de la suerts y por las vías
del interès. Es decir los dineros de la loteria, que ni se han ganado ni se han recibido por
amor. Y los dineros de estàs fiestas benéficas que no precisamente vienen, via amorosa,
hacia los necesitados. Dineros sucios estos, porque lleven en sí el placer que se cobraron
otros a costa de la necesidad ajena; el placer sin el cual no hubiesen dado al hermano lo
que éste necesita; el placer que fue preciso dar al rico para que éste se acordase de que
había pobres. Dineros eminentemente sucios. Y por tanto dineros que habrà de utilizar con
pena, sin cacareos y sin agradecimientos; sencillamente como se utilizan los dineros de las
subvenciones estatales. Al fin y al cabo son semejantes a los dineros de los impuestos.
Impuestos sobre la diversión, exactamente. Todo lo cual debe decirse alto y con sencillez,
para que los asistentes a las fiestas benéficas no vayan a creerque hacen caridad, no vayan
a creerse que los de abajo les deben gratitud, no vayan a sentirse satisfechos porque
cumplen con el precepto de la limosna».
(P. Llanos, S. 1.)
Parròquia de Santa Moria de Camprodon
Diumenge, dia 24 de Novembre de 1963—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Rosa Morer Roger (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme,
Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a. C. s.) A les 12, Missa d'acció de
gràcies a Santa Teresina. Tarda, a les 8, Missa Vespertina, «Pro Populo» Tarda,
a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Mes de les Animes i Visita al Santíssim.
Dilluns, dia 25.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Caterina Aymerich
(a.C.s.) A les 9, Missa d'acció de gràcies a la Verge del Remei.
Dimarts, dia 26. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Francesc Vilanova
Blanquet (a.C.s.) A les 9, Missa d'acció de gràcies a la Mare de Déu de Lourdes.
Dimecres, dia 27.—k dos quarts de 8, a la Capella del S. Hospital, Missa en sufragi dels difunts de la Congregació de Germanes Vetlladores del Sant Hospital
(a.C.s.) A les 9, Missa d'acció de gràcies a sant Ramon Nonat.
Dijous, dia 28.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Marcer Carrera
(a.C.s) A les 9, Missa en sufragi de Matilde Bonielo García (a.C.s.)
Divendres, dia 29. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Joan Vila Molas
(a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi dels difunts fami'ia Font Salgado (a.C.s )
Dissabte, dia 3(?.—Avui comença la Novena de la Puríssima. A dos quarts
de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria, Missa en sufragi de Sadurní Molas
Vila i Andreu Molas Vila (a C.s.) A les 12, a l'Esg'ésia de Nostra Dona del Carme,
Missa de Casament de Jeroni Sierra i Núria Noguer.
Diumenge, dia primer de Desembre.— Primer Diumenge d'Advent. A dos
quarts de 8, Missa d'acció de gràcies a l'infant Jesús. A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Concepció Salarich Amblàs (a.C.s.) A les
12, Missa en sufragi dels difunts familia Moret ^a.C.s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina en sufragi de Rosa Guardiola Sabaté (a.C.s.) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, sant Rosari, Novena a la Puríssima i Visita al Santíssim.
Veu de la Parròquia. Amonestacions Canòniques: Primera de Juli Hernanz
Mancilla, solter, natural i veí de Madrid, fill legítim de Juli i Llorença; amb Maria
Solà Gatíus, soltera, natural de Camprodon i veïna d'Olot, filla legítima de Jaume i
Antònia. Segona de Joan Juncà Noguer, solter, amb Carme Descamps Guillamet,
soltera. Tercera de Marià Pairó Planella, vidu; amb Leonor Cervellón Ros, soltera,
veïna de Granollers del Vallés.
A remarcar. El propvinent dissabte dia 30 de Novembre, començarà la Novena
de la Puiíssima, a les 8 del vespre tots els dies i a les 4 els diumenges. Aquest any
les pregàries adreçades a la Verge Mare, cal que tinguin aquesta finalitat: Pegar per
la Unió de tots els que creuen en Crist Jesús per tal que es realitzi l'ardent desig
de Jesús «Que tots siguin u; com vos Pare, sou en mi i jo en vos, que ells també
siguin u en nosaltres, i que el món cregui que Vos m'heu enviat».
P, Anglaia Camprodon