parroquia de sta maria de camprodon 19620311

EDITORIAL
C U ARESM
s un tiempo en el que, por deoirlo
asi, el amor de Dios a los hombres
sube en el termòmetre de la Providencia. Predilección, llamada màs insistente hacia al Padre.
No es tiempo de sola penitencia, freno,
oir sermones y una
«limpieza general».
Esto es algo, peto no
todo. No es racional
el amor del hi jo al
Padre cuando es a
plazos. No estó en
razón frenar seis semanas, limpiar el alma
Y volver luego a las
andadas, tirar piedras
al cielo Y situar a
Dios-Padre algo así
como en ctierra de
nadie». Damos por supuesto que es peor la
actitud de aquellos
que se han fliberadoi
ya de la pesadilla de
la cuaresma: gastos
superfluos, reuniones
pecaminosBs, diversiones deshonéstàs, relaciones intolerables,
negocies poco limpios... todo igual) ni
dejan los idolos ni
valoran la misericòrdia de Dios, ultimo clavo a donde agarrarse. |Ten misericòrdia, Seftor!
E
R
E
N
0
V
A
C
I
0
N
La Iglesia, en nombre de Jesucristo,
oon respeto però con energia, invita al
retorno completo, al amor filial a Dios
sin condiciones ni plazos, Y ^ ^^ ^^'
DOMINGO,
11 Dl MARZO Df 1963
Dem. I d» Cuaraimo
AAO
II
NÚM. «3
Radaeción, AdminiltraciAn y TatUrtü
SanlntoJ
V I C H
T.U(. 1792
Dapóillo Ugal. 6. 14,35S - 1160
• •<
se*
A
cundidad de cada momento en santas
obras. Invita, decimos, no obliga; respeta
la libertad. Respeta las personas, aun cuando a veces los latigazos contra la maldad,
las pasiones y sus instrumentes y còmplices puedan aparecer como golpes a los
h e r m a n o s . No) la
Iglesia, eco de Cristo,
invita impelida por
el amor y esta quiere
ser nuestra postura
sacerdotal: con amor
y respeto exhortamos
a todos a que no tengan piedad con las
malas pasiones y que,
en cambio, se esfuercen en renovarse, en
dar el exacto sentido
a la Cuaresma, es
decir, no un frenazo
relativo y periódico
en los desordenes,
sinó una estabilización firme y progresiva en la economia
espiritual de hijo de
Dios. Para todos vale esta llamada, però
especialmente para
aquellos a quienes
no serà dada otra
cuaresma en la tierra.
Nadie està asegurado contra este riesgo.
Estamos a tiempo: obremos el bien
mientras es de dia» luego viene la noche,
la muerte, cuando menos se piensa.
IHOJA
t EL OBISPO
EN AQUELL
TEMPS.
Mateu 4, 1-11
"Aleshores Jesús fou conduït per l'Esperit al desert, per ésser temptat pel diable.
Dejunà quaranta dies I quaranta nits, i a la
fi tingué fam. Se li acostà el temptador,
i li digué:
—Si ets FIU de Déu, digues que aquestes
pedres es tornin pans.
Però Ell respongué:
—Està escrit: No sols de pa viu l'home,
sinó de tota paraula que surt de la boca
de Déu.
Llavors el diable
tat Santa, el
posa
sobre
elplnacledel
temple i li
diu:
—Si
ets
Fill de Déu,
llença't daltabaix, perquè està escrit: Per tu manarà
portaran a les mans,
peu ensopegués amb
Li diu Jesús:
se l'emporta
a la Ciu-
els seus àngels, i et
no fos cas que el teu
cap pedra.
— També està escrit: No temptaràs el
Senyor, el teu Déu.
Altre cop se l'emporta el diable a una
muntanya molt alta, i li mostra tots els
reialmes del món i la seva glòria i li diu:
— Tot això et donaré, si et prosternes
davant meu per adorar-me.
Llavors Jesús li diu:
— Vés-te'n, Satanàs I Que està escrit:
Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a
a Ell donaràs culte.
El diable llavors el deixà, i hi anaren
els àngels, i el servien*.
COMfNlfM
Els tres enemics de l'home ens sotgen contínuament per tal d'esfrondar la nostra vida
espiritual. Cal ésser coratjós pel combat i
saber lluitar. Crist en dóna exemple. Per això
volgué ésser temptat.
Les temptacions de Crist són totes elles
encaminades a desviar-lo de la seva missió
messiànica. No tenen pas una virulència especial que ataqui un Manament determinat (fora
l'última). Quan el dimoni es presenta al descobert, és cosa relativament fàcil vèncer. Però
quan hom és temptat sota aparences de bé,
costa més desfer els paranys de l'enemic.
Una de les temptacions més funestes és,
i serà sempre, el desviar-nos de complir la
voluntat de Déu manifestada. Aquest camí
reial que els sants seguiren amb alegria i constància, deu ésser també el nostre. Quan una
ànima vol resoltament no desviar-se ni un milímetre de la voluntat de Déu, que es prepari
a les escomeses del maligne. Aqtiest li sortirà
amb qualsevol pretext: ara la salut; també la
poca habilitat del Superior; suara una ocasió
de «manifestar-se» davant els altres; també
una obra de bé espiritual per als altres... La
temptació funesta de fer via segons el propi
caprici.
Lluitem com Crist. L'Escriptura Santa, que
és Paraula vivificant; el coneixement concret
del qve vol Déu de mi en aquesta ocasió;
el menyspreu de tot, si no està en el pla de
Déu, són les armes del combat victoriós.
El diable no ens deixarà mai mentre estem
en el desert de la vida. Però tampoc ens
mancarà l'ajnt dels sants àngels a qui estem
encomanats.
w:
Oració Consagralòria (XVIII)
L'oració consagratòria, que fins ara hem
considerat, ocaba amb plena glorificació a
la divinitat. La primera part d'aquesta «glorificació» és el reconòixer que tota la creació ha estat santificada per Jesucrist:
fPer ell, Senyor, creeu sempre tots oquesfs
béns, els santifiqveu, els doneu vida, els bene7u i ens els doneu».
Déu va fer la creació mitjançant Crist.
Crist, la Paraula de Déu feta carn, és el fi de
la creació total i és aquesta mateixa Paraula
divina la que tot ho ha creat Per això, la
humanitat de Crist, com a síntesi i resum de
tot l'ordre còsmic, és la santificadora de tots
els béns.
«Tots aquests béns...», inicialment eren
fruits i productes de la terra que el sacerdot
benela. Ara, la naturalesa creada sols està
present damunt l'altar per les espècies del
pa i del vi ja consagrades i que contenen,
gràcies a la poderosa benedicció de Jesucrist, el Cos i la Sang d'Ell mateix.
La realitat d'aquesta transformació del
PQ i del vi en el Cos i la Sang del Senyor, és
símbol, acl, d'una altra realitat: de la transformació que els cristians han adquirit pel
baptisme, incorporant-se en el Cos de Crist.
Tot es té de subjectar a Crist, ja que Crist és
• I «primogènit» de la creació; Ell és la «recopitulació de tot el creat. Per això mateix,
Crist, dominant-ho tot, fa que tot i tots siguem
glòria per a Déu.
I al mateix temps que nosaltres en Jesucrist donem lloança i honor al Pare, Déu fa
que els mateixos dons creats siguin per a
nosaltres elements de vida. Fem que tot el
que ens volta, i fins el nostre cos mateix,
sigui una ofrena al Creador, per Jesucrist.
R. P.
DIA U . I DIUMENGE QUARESMA.
St. Eulogi, bisbe mr. a Còrdova, el 859.
St. Eutimi, bisbe de Sardls, màrtir per la
defensa de les Imatges sagrades. St.
ConslanK, cí. de Cartago.
DIA 12" DIl. St. Gregori Magne, papa,
(540-604) doctor insigne de l'Església,
apòstol d'Anglaterra, reformador de la
clerecia i introductor del cant gregorià'
St. Pere, mr. a Nicomèdia, cambrer de
Diocleclàí fou per aquest horriblement
turmentat per haver sorttt en defensa
dels màrtirs.
DIA 13. Dm. St. Nichfor. bisbe de
Constantinoble, desterrat per la defensa
que féu de les imatges. Sto. Euírasma,
vg. a la Tebalda. Sto. Crístino, vg. i mr.
a Pèrsia.
DIA 14. Dmc. Sta. Matilde, reina
d'Alemanya, mare de St. Bru, arquebisbe
de Colònia. Sto. Florentino, vg., germana
dels cèlebres bisbes doctors, Sts. Leandre,
Fulgencl i Isidor.
DIA 15. Dj. Sia. Lucrècio, vg. i mi. a
Còrdova. Sfo. Modrono, vg. i mr., esclava d'una senyora jueva de Tesalònicai
fou per aquesta assotada fins a fer-la
morir, perquè no apostatava dèi cristianisme.
DIA 16. Dv. (abstinència) Sf. Heríberf,
arquebisbe de Colònia, canceller de
l'emperador Otó III1 Enric II. St. Círfoc,
diaca a Roma 1 mr. Sf. Julià, mr. 1 St.
Agapit, b. a Ravena.
DIA 17. Ds. Sf. Josep d'Arimoteo, a
lerusalem, noble decurió, deixeble de
lesucrist, que demanà a Filat el cadàver
de lesús i l'enterrà a un sepulcre nou,
propietat seva. Sf. Patrici, bisbe 1 apòstol
d'Irlanda, el primer que predicà la fe
catòlica a aquest pals, m. el 460.
ESQUEIXOS DE LA VtOA
cc
L·.òni és
Era prop de mitjanit d'un rigorós jorn
hivernal, de l'any 1897.
El comte Lubienski, vicari de la parròquia
de la Santa Creu, de Varsòvia, estava encara
escrivint en la seva cel·la. De sobte, sent trucar a la porta.
—Endavant!
Una noia entra tot seguit, i, després de
saludar-lo atentament, li diu suplicant:
—Perdoni, Sr. Vicari, que vingui a molestar-lo a aquestes hores; però és que la meva
mare està morint-se, i li demano, per caritat,
que vingui de seguida a administrar-li els
últims Sagraments.
—Viu lluny d'ací la seva mare?
—Bastant, senyor Vicari, però \o l'espero
per guiar-lo.
—Doncs, esperi un moment que vaig a
buscar el sant Viàtic i l'Extremunció.
Al cap de poc, tornava el Vicari amb els
sants Sagraments, i seguidament sortiren cap
a casa de la moribunda.
La noia anava al davant, sense dir res, i el
Vicari la seguia. Caminaren fíns arribar a fora
de la ciutat. Llavors la noia senyalà al sacerdot la casa d* la seva mare. En arribar allí, la
possible..f »
noia s'agenollà al llindar de l'entrada i indicà
al Vicari que penetrés en l'habitació.
Així ho féu el Vicari. Gran sorpresa tingué
la malalta, ja velleta, en veure entrar el sacerdot, i amb molta de joia es confessà i rebé el
sant Viàtic i l'Extremunció.
Confortada amb aquests Sagraments la
moribunda, preguntà al Vicari:
—Qui ha estat l'ànima bona que l'ha vingut a buscar, tan sola i abandonada com em
trobo?
—La vostra filla és la que ha vingut i m'ha
acompanyat fins ací; encara que m'ha extranyat de què no hagi entrat.
—No és possible, senyor, que hagi estat la
meva filla, perquè ahir va morir la pobre. El
seu cadàver reposa a l'habitació del costat.
Trobant-me molt malament, encara vaig poder auxiliar-la fins a la fi.
El Vicari, encontinent, es dirigeix a l'habitació del costat, descobreix el llençol amb que
està tapat el cadàver,' i queda gelat per la
sorpresa en constatar que la noia difunta que
contempla és la mateixa que l'ha acompanyat
a la seva mare moribunda.
—Com és possible —es pregunta el comte
Vicari— que Déu permeti que una difunta
s'aparegui i serveixi de missatgera a una
malalta?
Al cap de poc s'ho explicava perfectament,
quan la malalta li contà la seva vida. Aquesta
moribunda havia viscut bastant temps a Rússia,
on els catòlics sofrien persecució. Tan prompte
com ella sabia que algun d'ells estava a punt
de morir, afrontava tots els perills perquè no
morís sense els auxilis de la religió. Ella es
desvetllava per a tots.
No és extrany, doncs, que ara el bon Déu
premiés d'aquesta manera tan extraordinària,
ja que es trobava abandonada, el seu zel i
caritat extremada pels pobres perseguits, i no
li faltés el confort dels últims Sagraments.
FELIP AIGUAVIVA
Entrevistas-relàmpago
con el Dr. Obispo
—iRecuerda, Sr. Obispo, que, en la última
entrevista, como respuesta o mi consulta
sobre si era suflcienie la censura del Estado
en espectdculos, me invito V. E. a tronscribir
los números que al respeto se daban en las
«Normas de Decència», publicadas por el
Episcopado?
—Si estos salas se rigen por la censura
de la Iglesia, hacen bien, si, ademós de ser
verdad lo que anuncian, procuron vigilància
adecuoda y demds condiciones para evitar
desmones de gamberros y peligros de corruptores de menores.
— Í Y si se rigen por la censura del Estado
~Sí, sefior; y tqué conclusión saco de solamente?
todo ello?
—Entonces resulta un engaílo paro padres
—Que la censura del Estado no basta incautos. En pals de catóiicos donde húy las
para un católico, si no entendf mal.
dos censuras, el anuncio deberfo decir noblemento —y cumplirlo— por què clase de cen—Pues entendió usted muy bien. El Estado, en %\i misión pròpia de tutelar el bien sura se rige. De lo contrario se juega con el
común, dosifica a su modo y mucho hay que ambiguo. Así hay padres què, poco inforagradecerie su labor. Però esta labor es modos, creen cumplir con su obligación y en
imperfecta y solo puede perfeccionaria —esta realidad mandan a sus hijos a espectócufos
es precisamente la palabra usada por las prohibides para ellos. Y ademds se deforma
la conciencia de los menores y se corre el
Normas—, la autoridad de la Iglesia que ha
recibido de Cristo la misión de orientar y peligro de llenar salas de adolescentes de
dirigir la conducta de los cristianos. Por ello todas closes, en la edad peor, con frecuente
los catóiicos deben regirse no por la censura visión de cintas no aptos en «cristiono» y en
«conciencio», aunque aptas según ley civil.
del Estado sinó por la de la Iglesia. El Papa
mdndó que en cada nación hubiera un
-^Hay padres a.quienes cuesta entender
orgonismo que diera censuros oficiales para esto.
los catóiicos y Astos deben someterse a ellas.
—De ocuerdo. Però no se puede parar
Si no lo hacen, obran mol y dafian a su con- hasta que todos lo entiendan: en cuestiones
ciencia y la de los hijos y crean un clima de conciencia y de moralidad es la Iglesia
moral malo.
lo que decide; el Estado no decide sinó que
—èY quA hay que decir de las salas que en colaboro.
sus anuncios dicen: «En esta sala los especREPÒRTER.
tdculos son siempre aptos para menores»?
•
•
•
•
El conocimiento religioso a veces tarda en llegar; però adqitirido rectamente Ai
resultados siempre sólidos.
La Iglesia es obra de Dios para los hombres. Però algunos la ven demasiado como
una categoria humana.
La Iglesia es el Cuerpo místico de Cristo.
La Comunión frecuente ha ayudado a comprender mejor la doctrina del Cuerpo
Místico de Jesucristo.
S>i0ú^e6
Mas
condiciones
Sigamos con las condiciones de verdadero cristiano.
Quedomos en que eran tres: ser bautizado, profesar toda
la Fa de Jesucristo y vivir conforme a esta Fe. {Te acuerdos?
Explonemos todovfa un poco mds la primera.
En lo carta a los Romanos comparo San Poblo el bautismo
a lo muarte de Cristo, bellamenta.
«Hamos sido sepuitodos juntamenta con El, por al bautismo (adviértose que el bautismo ontes se hocfa por inmersión), para morir —según el hombre
viejo, Addn,— a fin de que, osf como Cristo resucitó de entre los muertos, también nosotros
an vida nuava» (Rom. 6)...
Segundo condición: profesar todo lo Doctrina de Jesucristo. Que es exactomente todo
lo que nos ensefla la Iglesio Católico, que, como sabes, es la única verdadero.
iPor qué?
Porque es la única que mantiene intactos las notos que le dió Jesucristo al fundaria.
iComprandes?
Yo habloramos da alio oportunomanta.
La Iglesio Catòlica, que, en lo que se reftere o fe y costumbres, es infolible, según veremos, se fundo, oi proponer lo verdadero Doctrina, en la Sagrada Escritura y en lo Trodición.
La negoción de olgún articulo de la Fa constituya la herajla, con lo cual, aunqua sea
uno bdutizodo, pierde lo autenticidod de cristiano.
Hay que profesar lo Doctrina de Jesucristo (ntegramente, como es natural. - R. R.
«
m niíiif m uoi m nm
CSMÍ!;?»
U
N accident més. Una nova contribució cruent a la velocitat; a l'impassible tirà
que s'anomena carretera. Mes aquell accident amenaçava la vida d'un jove a
punt d'emprendre el vol. Acabava aquell any els estudis d'enginyer. Es casaria.
L'horitzó li somreia, afalagador, optimista. Tanmateix valia la pena viure...
L'accident no li prendria la vida. Mes li prendria, segurament, les dues cames.
Lln ocell sense ales. Un arbre sense fruit. Un sol enfosquit per sempre.
El mossèn intenta trobar paraules de consol. Es fa un garboig. No endevina la
frase. El seu cor, també jove, contempla aquella tragèdia i l'expressió del seu rostre
denuncia un estat d'ànim entristit...
—Escolti, mossèn, —pregunta el jove accidentat— tal vegada vtè. creu que hem
vingut ai món per tenir cames? Si Déu ha permès que, a la «curva de la mort»,
esdevingués mutilat per sempre, serà per dir-me que valen més les ales de l'esperit
que les cames del cos.
** *
El mossèn es captingué d'una emoció poques vegades sentida. Es ben cert. Al
món no hi som per tenir cames, sinó per complir la voluntat de Déu. Hi ha vides tan
pures, tan gegants, que malgrat que el cos no pugui córrer, resti immobilitzat, la seva
ànima vola per les altures més transparents amb l'agilitat de l'esperit que triomfa i
conquereix valors etemals. — J. PEDRAFINA.
<
À/o 5Q oLvieía I/d. de
tomat
católico consciente y practico cada aflo toma la Buia de la Santa Cruzoda,
E Ldocumento
pontificio especial para Espofla. En las parroquias, el número de los
que toman la Bula es uno de los Indicios por el que se puede búrruntor si suba o baja
el nivel de la fe.
La Santa Seda conceda a Espafia esta privilegio como recompensa de la Cruzado contra los mahometanos sostenido por nuastros ontapasodos duranta 800 allos.
La primera vez que se habla de esta clase de concesiones es durante el pontificado
de Urbano II, para la reconquista de Tarragona.
Esta documento concede multitud de perdones o indulgancias paro nosotros, y
para nuestros difuntot o modo de sufragio. Querer aprovecharse de este tesoro
Indica, sin dudo, que uno tiene fe. Ademds, por el Sumorio de oyuno y abstinència,
queda raducida o una mínima axpresión la ley general da la Iglasia a asta respecto.
Si no tomas la Bula, debes oyunar y abstenerte de càrnes un sinnúmero de dlas
que verds datallados en la Hoja dnterior.
La limosna que dos sirva pdra los obras da banaficancia da la Iglasia.
Procura, lector, enterorte de lo limosna que debes dar según tus ingresos. Toma
là Bula para tí y para tus familiares, y no seas tocano cuando se trota da Dios y
del dabar da la limosna. — ECO.
TUYTU
CONCIENCIA
CHISMES y CHISMOSOS
Los que pertuiban la buena amistad que
l'alna entre dos persones, haciendo resaltai de^actos ffsicos o faltas morales, son unos chismosos (zafaiders, xamfeiners).
«Maldice al chismoso>, dice la Sgda. EscritDia (Ecdt. 28, 13). S. Pablo cuenta entie los
pecados dignos de muerte el de los chismosos
(Rom. 1, 29). Es un gran pecado, porque destraye la amistad y esta es mejot que el mlsmo
bonor) ya que vale més ser amado que honrado.
Bl pecado es tanto mayoi cuanto més intima
7 nccesaiia sea la amistad que trata de destruir
y cuantos peores dafios ocasiona. Así es muy
grave sembrar discòrdies entre los cónyuges,
entre familiares, etc.
Las persones honrades no deben hacer
ningún caso de los chismosos o difamadoies
anónimos.
Un joven pretendiente no debe manifestar
a la novta de su rival faltas ocultas de éste o
que ya no of recen ningún peligro,
A veces puede ser Ucito desbaratar las
maqulnaciones de un chismoso que pretende
hacer un dafio injusto, descubriendo, si es
preciso, aun sus faltas ocultas.
Destruir amlstades pecaminoses, sefialando
si es necesario, faltas ocultas, es un acto de
cartdad.
Los antigues hablaban de aves Incendiartas,
porque lanzaban palos encendidos cogidos de
las hogueras) he ahi una imagen muy cabal de
los chismosos. - F. P. B.
Parròquia de Santa Moria de Camprodon
Diumenge. Primer de Quaresma, 11 de Març de 1962.— A dos quarts de 8,
Missa en sufragi de Sebastià Sala Esquena (a. C. s.) A les 10, a l'Església de Ntra.
Dona del Carme, Missa en sufragi de Anna Puigveit Soler (a. C s.) Comunió General de Filles de Maria. A les 12, Missa en acció de gràcies Nit, a les 8, Missa Vespertina, en acció de gràcies. Tarda, a dos quarts de 4, Catecisme, a les 4, Sant Rosari, Set Diumenges, Via Crucis i exhortació a les Filles de Maria.
Dilluns, dia 12.—k dos quarts de 8, Primer Aniversari de Joaquim de Solà Morales (a. C, s.) A les 9, Missa en sufragi d'Andreu Coma Puig (a. C. s.)
Dimarts, dia 13. —^Missa en sufragi de Antoni Molas Vila i Josep M.* Oliver
(a. C. s.) A les 9, Missa en acció de gràcies a Sant Antoni. A dos quarts de 8, Sant
Rosari i Via Crucis.
Dimecres, dia 14.— A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en
sufragi de Llorenç Juncà Busquets (a C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Ricard Mayà
(a. C. s.)
Dijous, dia 15.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Maria Verdeny de Grasiot. A les 9, Missa a les Animes.
Divendres, dia 16.—Avui és dia d'Abstinència.
A dos quarts de 8, Missa en
sufragi de Josep Casals (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Pere SòIer (a. C. s.)
Dissabte dia 17.—k dos quarts de 8, a la Capella de l'Immaculat Cor de Maria,
Missa en sufragi de les «Animes del Purgatori» A les 9, Missa çn sufragi de Maria
Orra (a. C. s.)
Diumenge. Segon de Cuiresma, dia 18. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi
de Josep Vila Riera (a. C. s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa
pels difunts Família Barceló (a C. s.) Ales 12, Missa en sufragi de Josep Marcef
^a. C. s.) Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Josep Saqués Noguer (a C.s.)
Tarda, a dos quarts de 4, Catecisme, a les 4, Sant Rosari, Set Diumenges 1 Via Crucis.
VEU DE LA PARRÒQUIA
Amonestacions Canòniques. Tercera de Felip Gonz^lez Sa'nchez, solter, amb
Nativitat López Ruiz, soltera. Alfred Alca'zar Giménez, solter, amb Carme Santaella
Zambrano, soltera. Segona de Antoni Aparicio Lucha, solter, amb Soledat Hoyo
Paz, soltera. Antoni Saiitoro Pérez, solter, amb Manuela Blàzquez Alvàrez. Primera
de Joan Dorca Folctà, solter, natural i veí de Caballera, fill legítim de Ramon i de
Rosa; amb Rosa Blanco Juncà, soltera, natural i veïna de Camprodon, filla legítima
de Josep i Maria.
A remarcar: Dissabte propvinent, 17 de març. Confessions de 6 a 8 de la tarda.
P. Anglada
Òamprodor