parroquia de sta maria de camprodon 19630414

E D I T O R I A L
^·V>^,^f^
El misterio central de
la LUurgia es la Resurrección del Sefior. También
él constituye el misterio
central de la Redgnción.
D e n a d a n o s hubiera
aprovechado la muerte de
Cristo si no hubiera seg u i d o la Resurrección
gloriosa y triumfante. En
este misterio esta radicada nuestra e s p e r a n z a .
Cristo ha vencido al peçado y a la muefte, nos ha liberado de
la tirania de ambos enemigos y ha inoculado en nuestra alma
y en nuestro cuerpo los gérmenes de la victorià y de la resurrección. Démonos mutuamente el parabien todos los que
formamos la gran família redimida.
Cristo resucitado es Cristo glorioso en su alma y en su
cuerpo. Mientras vivió en su vida terrestre asumió nuestras
debilidades para poderlas redimir. Ahora, es el Sefior, Kyrios,
dueno de la humanidad, cabeza de su Cuerpo Místico.
Aleluya!
14 óm abril d* i^es
Aleluya!
Aleluya!
Dom, d * R··urr·oolòn
RIDACCIÓN Y ADMtNISTRACl6Ni APXKTADO U. VICN
Afto III, n.* i a i
D M Ó t l T O UOALl • . I 4 . H ( - 4M0
; .LA PALABIV^ ^ D I O S i
7 Cor. ò, 7-8
'ittctttra ae la Carta del Apòstol San
PaMo a los Corlntlos.
• Hvmanos: Purlflcaos de la víe/a leva(en Pasqua se echaba de casa el part
famm^do) para que aeàis masa nueoa,
dt$í eotno sols úeimos (pan sin levadura:
ortàikmos), porque nuestro cordero pascual,
Crltíó^ ae ha Inmolado. Ast que festejemos,
/foSj^ la levadura vteja, ni con la levadura
d» màUcla y de maldad, sinó con àelmos
df süifieridad y de verdad.
«Arrea on hi ha homes, hi sóc Jo,
dln Dín... Ara Jo lóc pobre 1 ric, obrer i
lliw... OhI terra i» lluita, crea Immensa
. cnit «Is homes m'ajeuen cada dia. No
. tíiA ha proa amb la fatta del Calvari?
~ M mancava encara aqaest immens altar
||fri,aiea sacrifici d'amor»,
*I
(M. Qnoist)
AZIMOS DE PUREZA Y VERDAD
La Resurrección de Cristo debe seftalar
ona naeva etapa en la vida cristiana pues con
Cristo hetnos de resacitar todos. El es
nuestro Modelo y la cansa eflciente de
naestra vitalidad divina. Por esto Pablo
nos exhorta a qae, inmolado el Cordero Pasccal, teamos izimos. Convlene recordar qne
cnando los israelitas comiln el cordero pascnal, no podían comer pan ferfflentado.
Usfban en la mesa solo panes izimos. Tomandò t>ie de esta prescripdòn, Pablo nos acncia a
qae depongamos el fermento de naeftra conducta viciosa y seamos como pan iximo con
la pnreza y la sinceridad qne ello reclama.
AjK podremos comer «I verdadero Cordero
l^ascnal qne es Cristo RMadtadç y la Pascaa
sefialari ona verdadera retarrección en nnestros pensamientos y maneras de obrar.
El plan de naestra renovadón en Cristo
estriba mis en la grada del Resndtado que en
naestro esfaerzo. Però no debemos poner
obsticalo y debemos colaborar con esta grada
de resnrrecdón. No lo olvidemos. Estàs dos
verdades son bislcas.
en la Sda. Escritura. Parece que serA un Indlviduo si blen algunot creen que seré una colectivldad. Eso de que venga a los aiete aflos antes
del fln del mundo, no està en la Sds. Escritura.
Però vendré en los últimos tiempos y harA obrai
prodigiosas para engafiar a los hombres orgullo•oa. Muchos quedaren presos de sus aidides y
mueren en este estaco Irin al InAemo, sin
' IM ami%a m$ à\\o qu$ $i$ii aHoi antt» dtlsi ftn
duda.
El mistetio de la inlquldad, preludio del
M munió, vindrà un hombri üamado Anticrüto,
yipfeiarrf y hard miUgroi y lo» qu» U »igan Anttcristo, ya estA obrando en el mundo. Ten0élheend*nttdo$. No crio m uo ptro dtuarla gamos fe en el poder de nuestro Dlos que
puede acabar con toda maldad y de hecho ter0ÍwthilM* una KcpUcaeUn.-Mary.
minaré con ella cuando llegue el fin de loa
R.-Pue· ttem que citedo puea eali claro tiempos.
C
]
CONSILTORIO
PERFIL DE LA SETMANA
Dia 14, Diumenge de Resurrecció, St. Justí,
mr. Dia 15, dll. de Pasqua, Sto. Ba«i(isa, mr.,
Sta. Anastàsio, mr., St. Màxim, mr, St. Telm.
Dia 16, dm. de P., Sta. Engràcia, v g , Sta.
Bernadeta Soubirou«. Dia 17, Dmc. de P., St
Anlcet, p. i mr. Dia 18, dj. de P., St. ApòMoni,
mr. La Mdre de Déu de l'Alegria, Bta. Maria
de l'Encarnació. Dia 19, dv. de P., Sts. H-rmògenes i Expedit, mri., St. Lleó IX, p. Dia
20, ds. de P., Sts. Sulpici i Servilià, mrs., Sta.
Agnès.
Sant Justí
(DIUMENGE, DIA 14)
Nasqué a Plovia en els primers anys en
et sagí* I del Cristianisme. Se.T>bia talment
com un primer anunci da St. Agustí. Ambdós
itinerarit intel'lectuols són molt semblants.
Ell representa entre els apologetes alfò qae
St. Agustí representa entre els Pares de l'Església. En els seus primers anys de filòsof
busca la veritat entre els estoics i els platònics; no troba en ells però, ço que el cor li
demana. Justí topa de ple amb els mdrflrs
cristians. Veu que allò que ells fon, sols
s'expl ca suflentment per la virtut i eficàcia
d'una gròcio misteriosa. Es converteix al
Cristianisme, segur de trobar la veritat enllaminadora. La conversió II ensenya per a
què serveix lo vida; li ha descobert una nova
faç de la v«ritat, I li ha enfervoritzat Panhel.
Abans de convertir-se, la seva ànima era
com on desert; ora és com una torxa. Justí
desplega les seves activitats amb ona senzillesa, entusiasme i sinceritat que sorprèn.
Es dóna tot ell en les «Apologies». Fou sant
i màrtir. Confessà amb valentia la fe en
Jesucrist, negant-se sempre a sacrificar als
fdols.
e^ítít
}\if\ de Resomccíií
cAlle'uiol Crist, la nostra Pasqua, ha estat
immolat. Alíeluial» (eplst.. Al·leluia i com.).
Tota la litúrgia d'avui és un esclat de joia,
un cant de lloança a Crisi ressuscitat; com
conta el sacerdot eo el prefaci, «és digne i
jusf que us //oem en tof lemps. Senyor; però
amb més Qran mognificincia en aquest d/a en
e/ que s'ha immolat Crísf, la nostra Pasqua.
No oblidem uni^nes a lo Verge en la
nostra olegrio; ningú com Ella ha viscut els
misteris d'aquests dies tants. Ella ens suggerirà sens dubte amb tendresa maternal els
sentiments de lloança, grotitut i ofrena que
ton fondament ho sentit I se:>t per l'obro
redemptora del seu Fill divf.
Per nosaltres, els eristiaiu. Pasqua és
també un motiu d'esperançat Eni unim en
esperit a la resur ecció de Crisi, tot esperant
la unió definitiva amb Ell o la fi del nostre
pelegrinatge per la terra. Per això excloikiam
en l'oraciói >0 Déu. que, vençuda la mort pe)
vostre Fill, ens heu obert avui fei portes de la
vida eterna...»
Per lo Resurrecció hem rendscut a una
nova vida, Això ans compromet a una i aferma an la nostra manera de fer; al mateix
St. Pou en ho recordes «Traieu el Ihvat vell, a
fl que sigueu una pasto nova. vosaltres que sou
àzims...» (eplst.) Totjust comencem al temps
posoual, totjust ho començat lo nostro resur·'
recció en Crist; disposem-nos a revisar lo
consciència durant aquest taraps da gràcia,
el nostre programa de vido, per tol que
sigui també plena en nosoltres lo victòria de
Crist; amb aquesta intenció demonemi «Ajudeu-nos, Senyor, amb la vostra gròcio, a posar
en pròctico elt sanis dasigs qu9 ens inspinu»
(orac).
J.M.
Anacdotari da parsonat consaqOants
L'Kome aiienyat
L'autor no al conaix, ancora. Paro, par
què no Imaglnor-lo? Es bonic pansar an las
cosas varitobías i autèntlquM. P«nsar-hl, tant
sols, jo sambla qua ans fa porticlpor da llurs
virtuts. Pansam-hl, doncs, com si provoquassim una mana da somni angalical, pla da
colors omoblas, bi assolat pals màgics compassos d'una música tantost andavinodo,
amb trinar da v'olins da cristall i amb dring
da campanates da plata...
L'onomanoram Nonat, par antandra'ns i
craura par ans momants, qaa és va( nostra;
millor, acaro, vaf I amic da tothom.
En Nonat, doncs, assistí casuolmant o una
fasta ~-diguam-na— familiar. Sols qua mica
a mica, las fomllias as van angrascar, als
jovas as dasbordaran amb l'alagria ilaugaro
pròpia da lo jovantut i mica a mica, la fasta
esdavingué una aspècía da ctassió» da
«rock», amb las inavitablas gombarradas,
com 0 ritu da modam salvotgisma. I an
Ndnat eomantàt
—Haus ac( un aspactacla rapugnant.
Aquasta fovantut —qua no vol dir «tots» als
jovas—, ho pardut lo noció da l'ètica i asté-
tíca més alaoiantals. Paro, an tanan la culpa?
Jo crac qua no. Jo crac qua la culpo ts dals
grans. D'una ganaració fraudulenta d'adults,
qua no ha sabut rasponsabilitzar-sa amb llurs
dauias ni imposar, an cos nacassari, llur
axparíèncio i al sany propi da las parsonas
que han vist ja moltes coses, bones I dolentes.
Dies més tord, en Nonot, presencià una
distribució d'ojudas als damniflcats dal Vallès.
I digué;
—No és veritat qua al món hagi perdut
al santit da caritat. Encara rasta molta virtut,
amagada an el fang de las nostrat flaqueses.
I encara hi ho harolsma pragón, desinterès,
amor i afany per les cosas nobles. No està
perdut el món. Tal volta, els homes ens
sentim extronys en una època totalment desconagudd; qualcom indecisos an aquest clima
da renovació continuada...
I en un cercle d'amics, manifestà:
- C o l carcor, amb al po de cada dio, al
goig da coda dia, també. Pensar que no som
bons; paro que podem ser-ho, si ho volem;
si ho demanem al Sanyor, perquè ans anvil,
o cada hora, a cada minut, la seva Gràcia.
Si tots procuréssim fer inventari de las coses
«autènticament» bones i da las dafinitivamant
dolentes, arribaríem a la parfacció humana;
qua no vol dir perfecció absoluta. Perquè el
món, és una voti de llàgrimas; no un Paradís.
Mas, carcar un Paradís, vol dir posdr-sa an
camf par trobar-lo... Vol dir fer-nos millors
cada dia, amb el po I el goig da cada dia..,
Bon amic Nonatl Si l'autor fos cfnic, at
cercaria, com Diògenes, pals carrers del
món, amb un fonaiat encès i an ple dia.
XAVIER
«Si al Para ans ho posat al món no és pas par o caminar-hi amb al cop baix, .<inó
par o saguir-ií la possa a través da las cosas, dels esdeveniments, de les persones...
Cal que tot ens poríi de Déu». (M. Quoist).
^Cómo debe ser el veslido de la
Prlmeri Comunión?
Debe tener estàs caras coràcterísticas:
1.—Que borre todo diferencias de closes ya
que el octo es comunitorio.
2.—Que no lleve ornatos fastuotos indlgnos
de lo Cosa de Dios.
3.—Qne la ornamentación no distròigú de lo principal.
4.—Que seo slmbolo del estado de almo del comolgante.
Todas estàs caracterfiticas las reune el vestido llamado «túnica».
La estampa de Primera Comunión y el recordaíorlo
Deben ser aprobados por el Sr. Obispo en cuanto a los elementos de simbolismo
eucarlstico. Hoy se tiende o suprimir personojes sagrados y «e Introducen temos de mal
gusto: angelítos est afalarios, monaguillos desgarbodos y eseenas ridfculas. Seleccionar
para dar el tono eucarlstico del açto y que seo un memorial de aquel gran d(a para el nirio
La flesla familiar
Que no seo despilforro ni ditpendio por encima de las posibilidades.
Que no termine como un acto profano con diversiones de mal gusto.
Que el nirio veo lo sensatez de los jnayores al dar|e ejemplo de moderación y tambi4n
da caridad favoreciendo a alguna familla pobre.
Que del octo quede un recuerdo no ogotador sinó pidcido y lleno de racogimiento.
Los regalos, moderados y a tono con la edad de corouigantes.
CAVALL
FORT
es una prova de respecte i amor
ai* nois i noies que l'han de llegir
segona sèrie, del n.° 17 al 32
lindrà 24 pàgines,
i el mateix preu de 100 pts.
distribució directa per corie^a
SUBSCRIPCIONS I PAGAMENT
oarrer Fontanella, 20,4J, F
telí. 23116 04. Baroelona
apartat de Correus, 44. Vich
Llibreria del Casal. C. St. Just 1. Vich.
V I V E N C I AS
^Ot
t i r « * e « f H cfeC /9«t{/€lXtl
El circo de turno que habfa divertido la
Ciudad entera, Bra un conjunto informe de
bultos, comiones, cojot, anímalet, personos,
envuel o por un ruido estridente. El circo
dejaba to poblacidn.
La chiquillado descubrla los «pertonajes»
de aqueltat aciuaclodes brillantes, etpecialmente tot poyaios, centro de su interès y
objeto de sut alegret risotadas.
Lo caravana empezaba su desflle. La
Ciudad de lona iba a plantar su tienda en
fiaron con sus gritos a fos comiones del
circo que los dejaba. Al volver a la plaza
descubrieron sorprendidos, que aquel hombre que lloroba, era uno de los payasos que
tan'o les habfa hecho reir...
—«Ya no sirvo. Me han despedido. Y
ahora, no tengo casa, no tengo dinero».
Los niflos no lo entendfan. {Llorar, un
hombre que tiene el oficio de hacer reIr?
Aún el buen payaso hizo unot cuantos
juegot de manot para entretener a los
niflos. Però su corazón no podta mds. Se
despidió de ellos:
«—Hijos mios: procuraos una alegrfa que
no pase con lot aílos. La alegrfa del mundo
hoye cómo el ogua. Et fàn fatid como on
juego de mano...»
Encontró una barraca. En ella estableció
su cosa para mal vlvir. Y por la noche, al
mirar el cielo y descubrir las estrellas, rogaba
a Dios diciendo:
«—SeRor: Mena mi soiedod y mi fracoto
con la alegrio que • tólo Tú puedes dar. Yo
no s4 rezar però cadci dfo por la noche y
por lo manana dedicorA a tos tantos, espe
ciolmente o los nifios santos, un juego de
mano*...».
• *«
otío parte. La gran plúzo quedaba vocfa.
Solo habfa, alií, en un rincón, un hombre
mal vestida, sentodo sobre su pobre maleta.
Cabizbojo, lloiobo. Los cltiquillos acompa-
Qu4 rozón tenta el payaso despedido:
la alegrfa del mundo es un juego de azar.
CAVALL
FORT
B U U i n i DE SUBSCRIPCIÓ
100 ptet. del 1 al 16
100 ptei. del 17 al 32
J. PEDRAFINA.
Nom:
adreça:
població:
formo de pagaméltt:
(Firma)
Exhorlación
Pastoral
del
Rvdmo.
Sr. Obispo
sobre
el
Concilio
Valicano
(Contlnuaclón)
EL PAPA
El Papa, como jefe visible de la Iglesia y «este»
Papa que, guiado por el Espíritu Santo, ha sabido
orientar tan maravillosamente el Concilio, ha sido
objeto en todo momento de las actitudes mas respetuosas por parte del episcopado. En el Concilio no
ha habido ni parece que vaya a haber desprendimientos heréticos o cismàticos. Hay una clarividència perfecta de la realidad eclesial en todo aquello que afecta a su esencia intangible. Por tanto, sobre la persona del Papa, su lugar en la Iglesia y su misión, no
hay problemas. El plan institucional de Cristo, en
la persona de Pedró y de sus Sucesores, es bien conocido. Es, pues, una realidad conocida y amada. Ya
sabíamos todos que ello era así, però la actitud del
Concilio ha servido para manifestarlo de una manera màs esplendorosa.
ÍI8ERTA0 D£ tXPíítSlÓH
Ha sido una nota que ha Uamado la atención a
católicos y no católicos. Cada padre conciliar ha podido decir todo lo que ha creído necesario u oportuno decir, como si solo hablara en la presencia de
Dios. Los oradores han prescindido de las r)piniones
que pudieran tener los otros dos mil y pico de obispos y se han expresado como si, en lugar destacado,
no hubiese un auditorio de observadores no católicos.
La sinceridad y el amor a la verdad quitan el posible miedo.
No podia esperarse de otro modo. ;,Acaso podia
creerse que el Papa convocarà a los obispos del orbe
para realizar un conjunto de brillantes formulismos
y apariencias? No fue así y se ha rooonocido que el
Papa obro admirablemente. Y los obiapos obraron
bien asimismo, en el uso de la libertad de acuerdo
con su conciencia.
(Continuarà)
Parr&quiq de Santo Moria de Comprodon
Diumenge, dia Í4 d'Abril de 1963.— Pasqua de Resurrecció. Festa Anyal.
A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Màxim Perramon (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Daniel Birba Jané (a.C.s) A les 12,
Ofici Solemne, cantat per el Cor Parroquial. Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Josep Vila Molas (a.C.s.) Tarda a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Dilluns, dia 16—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Maria Verdenyde Grassiot (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi d'Anna Bcrnadas (a C.s.)
Dimarts, dia 16.'^— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Carme Arumí Vda.
Cuatrecasas (a C.s ) A les 9, Missa en sufragi de Balbina Perramon (a.C.s.)
Dimecres, din / 7 . — A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en
sufragi de Aureli (a.C.s) A les 9, Missa Aniversari de Caterina Torallas (a.C.s)
Dijous, dia 18. — A dos quarts de 8, Mssa en sufragi de Josep \(ila Riera (a.C.s)
A les 9, Missa en sufragi de Joan Marcer (a.C s.)
Divendres, dia /9.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Joan Marcer (a.C.s)
A les 9, .Missa d'acció de gràcies al Sagrat Cor de Jesús.
Dissabte, dia 20.—A dos quarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria,
Missa en sufragi de Joan Marcer (a.C.s) A les 9, Missa per Joan Casadesiís (a.C.s.)
Diumenge, dia 21 d'Abril.—\ dos quaits de 8, Missa en sufragi de Josep Cuatrecasas Genis (a.C.s'l A les 10, a l'Església de Nostra Dona dtl Carme, Missa en sufragi de Josep Basag.myas (a.C s.) A les 12, Missa en sufragi de Dolors Blanch de Sala (a.C.s.) Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Joan Picola GatiuG (a.C.s.)
Tarda, a un quart de 4, Catecisme A les 4, %ifit Rosari i Visita al Santílilm.
>•
*
•
.
V ' ^
«>iii» •
II
Veu de la Parròquia. Necrològica: Morí en la pau de Crist, desprès d'haver
rebut els Sants Sagraments de la Penitència, Eucaristia, Extremuncié i Benedicdó
Apostòlica la nostra germana Rosa Claret Coma (a.C.s.)
Amonestacions Canòniques: Tercera de Joan Agustí Sala, solter, amb Dolors
Planas Agustí.
A remarcar: Demà dilluns de Pasqua, a les 8 del matí, Solemne Combregar General de malalts.
Crist ha ressuscitat. El sofiiment de Crist, el dolor de l'Home-Déu, ha esberlat
els nostres cors, de pena i sentiment! La Creu és la Càtedra del Dolor. A aquesta
cosa tan irracional que era el dolor, ha estat racionalitzat en Crist! Sabem per què
sofrim. El dolor ha estat elevat a un pla sobrenatural, és un element bàsic en la vida de la Fe. Es un element esencial de l'economia religiosa del Cristianisme. Crist
ens ha ensenyat a sofrir. També a estimar. Des de el Calvari l'Amor regalima sang!.
Amor fecund. Amor esperançador. Amor Redemptor!. Si hem sofert en Crist, també
ens alegrem en Crist! Crist és la garantia, si morim en Ell, d'una joiosa Resurrecció,
d'upa victòria triomfant sobre el pecat, d'una Reconciliació definitiva de l'home
amb Déu! Aquesta és l'alegria Pasqual! Tots sentim en el més intim del nostie ésser
l'abraçada dolça de l'Home-Déu. "Aquest és el dia que ha fet el Senyor, exultem i
alegrem-nos en ell". L'exultança d'aquest jorn Pasqual, ens ve d'aquesta Nova Vida
que sentim brollar del nostre esperit, d'aquest empelt diví de Sang Redemptora!
Només una paraula, que es tot un poema pot dir tota la joia que desitjem pels nostres feligresos. ALLELUIA.
Vostre Mn. Ramon.