parroquia de sta maria de camprodon 19620520

DOMIMOO,
30 Dl MAYO Dl 19«2
Dom. IV d. Paieua
AfiO II
NÚM. 74
itadaeclón y Admlnlilraclóni
ApafUjoll
VICH
Talif. 1792
Dapislto Ugal. B 1<,]55 .1960
E D I T O R I A L
£/ ^,oxeo
A
raíz de la muerte, casi en el
mísmo ring, de un cèlebre
boxeador, la concíencia mundial se ha estremecido de horr>,r. El
infortunado fue machacado por su
rival y quedo en estado de coma. Unos
días después íallecía teniendo a su
vera a la esposa encinta. Contra el
clamor de protesta de gcntes sensatas
se levantà la voz de los entusiastas del
boxeo, los cuales dicen de una manera
taxativa que «la finalidad de este deporte (?) es el total aniquilamiento del
adversario. al igual que en otros tiempos de los gladiadores romanos». A fe
que lo creíamos así y ahora lo oímos
de boca de los mismos defensores del
boxeo. Poco hemos progresado si tomamos este punto de referència: las
barbaridades de los gladiadores romanos.
Ademàs, las estadísticas son espeluznantes: desde 1918 basta 1957, - e s
decir, en el lapso de 39 aflos— han
muerto víctimas de las barbaridades
del ring, doscientos treinta y dos
boxeadorrs. Cifra estremecedora. Un
deporte donde corre la sangre a profusión, donde la víctima queda muchas
veces inutilizada para la vida, donde
fíkhtíy^
Q6
un
depatte /
el clamor de la turba vociferante pide:
iMàtaio!, y, por si esto fuera poco,
donde ha habido 232 muertos en tan
poco tiempo. Todo ello suena a inmoraiidad manifiesta. iEs o no es el boxeo
deporte? No porque se cèlebre en salas
lujosas, ni que se deba pagar para ver
y gritar, ni que haya por en medio una
bolsa de dólares, no por esto se legítima nada.
La concíencia mundial sana ha
reaccionado, però el negocio seguirà
adelante y las víctimas caeràn de nuevo. Por lo menos tú, lector, debes
condenarlo enérgicamente y jamàs induir este espectàculo en el número de
los deportes.
m
-'-Wní^^^
EN AQUELL
1
W,
TEMPS...
COMENTE M
Joan 16, 5-14
<Digué Jesús als seus deixebles:
—Ara, me'n vaig al qui m'ha enviat,
i ningú de vosaltres no em pregunta:
^on aneu?
Però, perquè us
omple el vostre cor.
Amb tot, jo us dic
us convé que me'n
perquè, si no me'n
Protector;
I quan ell
A vm MIII i
dic això,
la
tristesa
la veritat:
vagi;
vaig, no us vindrà el
ç,
^, ^
(g)
^fT'"
vindrà, deixarà el món
convicte de
pecat, de justícia I de
condemnació;
de pecat,
perquè no creuen en mi;
de justícia, perquè me'n vaig al Pare i
ja no em veureu més;
de condemnació, perquè el príncep d'aquest món ja és condemnat.
Moltes coses tinc encara per a dlr-vos,
però ara no les podeu suportar.
Quan vindrà ell, l'Esperit de la veritat,
us guiarà a la veritat completa, ja que no
parlarà de per si mateix,
sinó que dirà tot el que sent a dir,
I us anunciarà les coses futures.
Ell em glorificarà, perquè rebrà d'allò
que és meu per anunciar-vos-ho.
Tot el que té el Pare és meu.
Estem fent la preparació per a l'adveniment de l'Esperit Sant, i Crist ens vol alliçonar,
com ho féu als seus deixebles, per tal de rebre
joiosament aquest Do del Pare per mitjà del
mateix Crist. Convé que Crist se'n vagi cap al
Pare i així ens enviarà el sen Esperit de santedat, el qual renovellerà la faç de les coses.
Ell serà Creador d'una nova vida en Crist.
Deixarà el món convicte de pecat, car encendrà elt remordiments d'allò que és delictiu.
El món té poca consciència de pecat perquè
no vol rebre l'Esperit. Serà també efectiu de
justícia i santedat, puix ens donarà les gràcies
que Crist ens meresqué amb la seva mort
redemptora. I condemnarà el món i els sens
seguidors, car l'esperit mundà és totalment
divergent de l'Esperit de Déu.
L'Esperit de veritat ens guiarà i menarà
cap a la veritat completa i ens donarà la llibertat dels fílls de Déu regenerats. No és pas
que l'Esperit hagi de corregir o completar
l'obra de Crist. Aquesta obra està completa,
però no en sabríem pas treure'n el fruit que
cal, ni podríem profunditzar en la Paraula de
de Crist si l'Esperit, que sondeja les immensitats de Déu, no ens donés la seva ajuda lluminosa i vivificant.
I el cristià és l'home que viu i es deixa
portar per l'Esperit Sant. Amb això glorifica
Crist i ens dóna el sentit de Déu. Ell serà el
que guiarà l'Església i donaríi vida a tot el Cos
Místic de Crist.
Anhelem rebre aquest Esperit de santedat i de veritat. Que la Mort de Crist sigui
glorificació en nosaltres per mitjà de l'Esperit
que és penyora de vida en Déu.
Comisión Diocesana de Aposlolado litúrgico
NORMA! RELATIVAS A
PRINERAS COMUNIONES
En la reunión celebrada por esta Comisión
Dioceeana de Apoitolado Litúrgica, se acordà publicar, con la aprobación del Excmo. y Rvdmo. Sr.
Obispo, las siUuientes normasi
a) Los Rdos. Sres. Pérrocos y sacerdotes darén publicldad oral y escrita a las normas dadas
por el Rvdmo. Sr. Obispo, el pasado afio, y que
fueron publicades en el Boletín n." 2545, p. 10.
b) Insistase en la preparacldn de los padres
para que estén debidamente asesorados y se
cree un clima rszonable.
c) Bxpóngase claramente él sentldo parroquial de este acto y ruégase a los sacerdotes,
no pArrocos, que no sean féciles en dar la primera comunión, a espaldas de la parròquia, en
capiUas particulares.
d) Se aconseja que los niAos estén confirmados; però ello no es necesarlo y na convlene
que >e alegue como obsttculo para la primera
comunión.
e) Sean instruïdes y exhortados de nuevo
los padres sobre la conveniència de no dar a la
primera comunión el timbre mundano y pernicioso para los pequeAos.
Lo que se dijo sobre vesddos inconvenientes,
incúlquese de nuevo a fln de que prevalezca el
buen sentldo, la sencillez.
G>nBte que esta campaAa no es una veleldad de esta diòcesis, sinó que otros nos adelantan, ya que, en general, en todos se va imponlendo el sentldo de la Iglesia, purificAndose
del sentldo mundano.
f) En las ciudades y en las comarcas procúrete que haya la mayor unidad de crlterlo
posible.
Dia 20. DIUMENGE IV DE PASQUA.
St. Bemardl de Sena, (1380-1444), franciscà, famós predicador que recorregué
tota la Itàlia, devotissim del sant Nom de
le&ús, obrant arreu meravelloses conversions. Sf. Boi, mr. a Nimes (França).
Dia 21. DU. Lo Mare de Déu de h
Divina Gràcia St. Secundí, mr. a Còrdova a l'a. 306. Sf. Hospici, cf., visqué en un
castell arruïnat, carregat de cadenes i de
cilicis, en perpètua abstinència i silenci,
m. el 581.
Dia 22. Dm, Sfo. Joaquima Vedruna
de Mas, n. el 1783 a Barcelona, en casarse es traslladà a Vic, I, quan quedà vídua, fundà les GG. Carmelites de la Caritat, al Mas de l'Escorial, el 1826. Sta.
Rita de Càsia (Itàlia), en quedar vídua,
es féu monja agusüna, distingint-se per
la seva gran penitència 1 amor a la Passió
de lesucrist.
Dia 23. Dmc. Sr. Desideri, bisbe de
Langres (França), el qual fou fou degollat
per Intercedir, davant del rei dels vàndals,
pel seu poble oprimit. St. Epitaci, b. mr.
Dia 24. Dj. Fesfo de Maria Auxiliadora. St. Melaci, general de l'exèrcit, i
Companys, mrs. en nombre de 252. St.
Vicenç, prev., de Lerins.
Dia 25. Dv. Sf. Gregori Vil, papa
(1020-1085), gran defensor dels drets de
l'Església, fou perseguit i morí en l'exlIi.
Sf. Urbò, papa, després d'haver convertit
molts a la fe de lesucrist, fou decapitat
l'a. 223.
Dia 26. Sf. Felip Neri, (1515-1595),
fill de Florència, devotissim de la Verge
1 de l'Eucaristia, apòstol de la joventut
i insigne director d'ànimesi fundà la Congregació de l'Oratori i és anomenat «apòstol de Roma». Sf. Euleteri, papa mr. el 185.
ESQUEIXOS OE LA VIDA
^Inflexible
fins
M
AIG del 1534. Feia poc que havien reclòs
a la Torre de Londres el bisbe de Rochester, loan Flsher, quan tanquen també a la tristament famosa presó el canceller anglès, Tomàs
Moro.
-Vós també heu denegat el jurament de
fidelitat al rei, com a cap suprem de l'Església
d'Anglaterra? - li diu l'escarceller, estranyat,
sabent que s'h) juga l'alt càrrec i fins la vida
a la
mort
a la presó la seva esposa, molt trista, i, amb
llàgrimes als ulls, 11 prega que cedeixi a la
voluntat del rei per amor dels seus fills.
-íCòm puc fer per amor als fills un jurament
que va contra ia meva consciència i m'avergonyiiia davant de Déu i dels fills...? Demés
-continua l'espòs, veient que ella no es convenç- íquant cieus tu que podria viure si el
rei m'indultés?
-Amb tot l'honor; com també he desaprovat
sempre el repudi que féu el rei de' la seva
legitima esposa per a casar-se amb Anna Bolena. Davant el món honrat, Enric Vill ha perdut
ja la seva honorabilitat) i davant el món catòlic,
és reconegut ja com heretge, en trencar l'obediència al Papa I en constituir-se com únic cap
suprem de l'Església a Anglaterra- contesta amb
tota enteresa l'ex-canceller.
Les llargues hores d'aquell captlveri les passa Tomàs Moro entre l'oració i la lectura. També escriu, a estones, algunes reflexions sobre la
vida I passió de lesucrist. Però, un dia, l'escarceller li pren el paper 1 la ploma, i ja no pot
escriure més.
Aquella soledat no se li fa pas pesada, ben
al contrari, l'estima perquè l'ajuda a unir-se
més amb Déu per l'oració constant. El que si li
causa pena és recordar l'aflicció de l'esposa i
fills i com la desgràcia econòmica cau sob.e
ells.
-Pare, -11 diu, suplicant, la seva filla Margarida, en una visita- si accediu al jurament
que se us exigeix, ens han promès que us
tornarien els béns que ens han pres i que fins
tomarieu a ocupar el càrrec de canceller.
-Mira, filla meva, no podem oblidar que
som catòlics i que jamal no devem claudicar de
la nostra fe, del contrari seriem heretges com el
rei. Tingues confiança en Déu, que Ell no us
abandonarà.
No podent-lo convèncer la filla, es presenta
-Almenys uns vint anys- contesta ella.
-1 em demanes que per uns vint anys miserables em perdi per tota l'eternitat? Amb tot
l'umor que us tinc, l'amor a Déu i a la meva
ànima em prolübeixen cedir.
•• •
Al cap do catorze mesos de presó, iTomàs
Moro és conduït davant el tribunal reial per a
ésser judicat. La seva defensa és brillant; però
de res no li val. I, sense immutar-se, esctílta la
sentència de mort.
En espera que canviés d'opinió, letrassen
l'execució de la sentència, I tots els dies acuden
ITINERARI ALS SANTUARIS M A R I A N S DE LA DIÒCESI
Mare de Déu de
Bellmunt
E
XISTEIX un indubtable parentiu, tan geogràfic
com de gònesi, entro els santuaris de Cabrera
i de Bellmunt. També aquí la Verge ha escollit un
cim. També un castell fou l'origen del santuari.
La Plana de Vic es tanca, pel Nord, amb la
imponent serralada de Bellmunt, que li serveix de
capçalera. Des del cim de Bellmunt, la plana, sovint
coberta d'un flonjo vel de boira, s'extén multicolor
als seus peus. Els llogarrets, pobles, viles i colònies,
la ciutat dels sants, el Ter, els conreus, la indústria,
tot, en fi, apareix purificat des de l'altura. Es veritablement un espectacle de somni que només el
qui l'ha vist pot fer-se'n càrrec; i la Verge, petito,
na gosem dir insignificant, el corona amb la seva
inefable grandesa.
Bellmunt, per altra part, ens ofereix també
un altre espectacle insòlit: el de no tenir intromissions llegendàries en la seva història, llevot d'un
fet un xic inversemblant que contarem tot seguit,
encara que només sigui d'eigarrapada.
Entre els ex-vots que més criden l'atenció del romeu, hi ha unes cadenes penjades a la
paret, qua ens donen testimoni del fet prodigiós que acabem d'esmentar. Conta aquest que
uns traginers que tornaven de França van ser empresonats pels enemics de la religió quan,
per raó d'un tràngol passat pel camí, invocaven els seus sants patrons. Fidels com eren de la
Verge de Bellmunt, li van pregar d'alliberar-los, i ella, sempre amatent a la veu dels seus
fills, va facilitar-los la fuga. Perseguits pels escarcellers i gairebé estalonats, varen tenir
temps d'arribar al santuari i deposar les cadenes ois peus de la Verge, que els va fer «I
prodigi de no ser reconeguts pels seus perseguidors quan sortien de l'església. Una punyent
cançó popular, encara cantada o St. Pere de Torelló, ens ha perpetuat aquest fet, fil per
randa. - J. PLANES.
a la presó delegats del rei, per si poden tòrcer
la voluntat Inflexible del ex-canceller.
Tant i tant l'amoïnaven, que un dia, per
acabai-ho d'un cop, els gastà aquesta broma,
piova del seu bon humori
-Comuniqueu al tel que ja he canviat d'bpinió - els diu seriosament.
Poques hores després, el rel enviava uns
emissaris a la presó.
-Es veritat que heu canviat d'opinió?- II
pregunten els missatgers.
-Sí, perquè de primer havia pensat que
abans de coniphr-se la sentència em tallessin la
barba) però he canviat d'cplnió, 1 tinc el gust
de fer-los saber que prefereixo que la barba
participi del destí del meu cap.
Hom ja es pot imaginar el despit que causaria a tots una tal broma. I en veuie que no hi
havia res a fer, executaren la mortal sentència.
Com a bon fill de l'Església, moria decapitat,
p adonant a tothom, l'invicte màrtir de la fe,
Tomàs Moro, el 6 de juliol de 1535.
FELIP AIGUAVIVA
QUITAR EL VELO
2>«w._ed
Revelar — con revelación hecha por Dios— es quitarle
el velo a Tina vetdad qne nos estaba oculta.
Dios nos ha revelado verdades. La Revelación existe.
—òCómo lo sabé usted?, —me preguntas.
—Pues, fundamentalmente, por la historia fidedigna.
Ella es la que nos da testimonio de que Dios revelo verdades
desconocidas a los hombres, por medio de los Patriarcas, de
los Profetas, de Jesucristo y de los Apóstoles.
AhI, y seria tonterfa creer qne Dios no nos puede revelar cosas. Equivaldria a negar sn
poder. La Revelación, pues, es posible.
Y necesaria, ademàs de mny útil y honrosa para nosotros.
Necesaria, dada, sobre toi'.o, como te explicaré mis adelante, nuestra caída por el pecado
original, con la cual se ofusco mncho nuestra razón. Y dada nuestra elevación al orden sobrenatural, como veremos oportunamente.
La misma histo ia de los hombres, ademàs, prueba esta necesidad.
Hombres ha habido mny preclaros y grandes fllósofos que, guiados tan solo por la Inz
de la razón, tan limitada, han caído en errores de categoria, como lo prueban las mismas consecuencias, algunas de ellas desastrosas, a que Uevaron sus príncipios con respecto al hombre,
su principio, sn fin, las leyes morales que deben regular su vida, etc.
Ha sido, pues, necesarío que Dios revelarà al hombre el conjunto de verdades qne deben
orientar, gniar, regular y salvar su vida, sobre todo, tehiendo en cuenta, como te he insinuado
antes, qne estamos destinades a nn (in sobrenatural — isobrenaturall—.
£No lo encuentras, por otra parte, mny natural que Dios tenga cosas que decimos, que
nosotros, con nuestro limitado entendimiento, no podríamos nunca descubrir? — R. R.
bio tanta miuria como hav entre la» gente» del
pueblo? - El miemo.
R.-Hay, en verdad, en esto mucha falta d«
moderaclón, tanto en lo que se refiere a levantar
monumentos a personas cuva memòria apenas
merece ser recordada, como en lo que atafíe a
las cantldades cuantiosas que en ello se invierten. Però de ahí a condenar todo monumento
iEi criítiatto gaitar tanio dinero para lo» vue- hay gran trechot un deber de gratitud hacia los
lot etpaciales cuando hay tanta misèria pera rtmt- grandes hombres que nos han precedido justtflca
que se erijan dlchos monumentos para estimulo,
diar en la tierra? - Uno de Vacaritas,
al propio tiempo, de las generaclones futuras.
R.-Todo abuso es siempre inmoral y, por lo
En cuanto a las restantes preguntas sobre la
mismo, anticristiano. Peio es difícil precisar si
cuestlón social, para cuya solución va dando ia
las cantldades exorbitantes que se estén InvlrIglesia normas saptentfsimas y sobre su aplicatlendo en vuelos espaciales son injustificables
ción en su panoquia, le diré que no podemos
ante la moral. Bs preciso tener en cuenta el
darle soluciones concretas; però puede, si lo
progreso de la ciència que, en últfmo termino,
juzga oportuno, consultar a los Superiores, los
cede en favor de la humanidad, qxx'ià, en este
cuales pueden atajar desviaciones, si las hubiere.
caso, de forma insospechada, y en el derecho a
Quien ama a Dioi de verdad, ino ame por lo
la defensa pròpia, sobre todo cuando el adversarlo puede emplear estos vuelos para el ataque. mismo a lot demàst - El mismo.
R.-Sí, però el amor a Dios debe ser comiQué me dice de tanto» ditpendioe en monu- probado por este amor sobrenatural a los hermentoi a pertonai queya han fallecido, y en cam- manos. No falla este medio de compiobación.
"...CON PACIÈNCIA"
Ni siquiera en las conversociones entre
humanos se tiene la paciancio suFirlente
para escuchorse unos a otros. En nuestra
conversación con Dios imenos oúnl
—Nuestra vida es una conversación con
Dios. El (que es la Palobra) tiene la polobra.
^Qué menos hay que hocer que dejor que
termine de hoblor? Y, sin embargo, no lo
dejamos.
—No hoy derecho. Si reolmente existís,
Sefior, ipor qué tantos desastres, bombos,
tiros, muerte...?
—Hijo mío, no dudes de mi amor Yo..
—iPor qué permitís que la maldod triunfe? iPor qué tantos injusticios?
—Te lo contestaré todo. Empezoba por
decirte que...
—{Por qué unos nodon en la obundoncio
y tantos y tantos otros mueren de misèria?
—Hijo m(o, Yo lo sé mejor que tú. Lo sé
desde dentro. Yo soy el que muere de hambre en una aldea de lo índia o en una chú-
TUYTU
CONCIENCIA
LA VIRTUD
La préctica Intensa de la virtud lleva a una
conciencia recta y delicada.
Decfa lesucrlstoi <EI que obra el mal
aborrece la luz y no viene a la luz, para que sus
obrai no sean reprendldas; mas el que obra la
verdad viene a la luz, para que sus obras sean
PARA
bolo de Río Janeiro. Yo soy el que muere en
una colle de Argel o en un accidente de
aviación. Yo soy el que muere minuto a
minuto en una cama de hospital. Yo...
—èPor qué ..? èPor qué...? jPor qué...?
—Ten paciència. Déjame hablar. No he
hecho mds que empezor. Esto que los hombres llomóis «historia» es el tiempo que Yo
me sePiolo para hablaros. Es...
—iPor qué.,.? iPor qué..? èPor qué...?
«Bienoventurados los que escuchan la
PALABRA y la guardon»; es decir, los que
tienen suflciente paciència para guardaria y
AGUARDARLA.
Et Seilor es grande, es inmenso. Su PALABRA es colosal: empezó con el «fiot» inicial
...y aún no ho llegodo a su termino;
«Finolmente, lo sembrado en buena tierra
designa aquelios que, con un corazón generoso, escuchon y guardon lo palobra de Dios
y fructifican CON PACIÈNCIA».
J. R. T.
manifiestas, pues estén hechas en Dios» (lo. 3,
20). Los virtuosos estén acostumbrados a obedecer los dictémenes de una recta conciencia
y son Inflexibles ante ella. Todos los santos
tienen el maravlUoso sentido de la divino y lo
recto, porque se dejan gobernar por el espfrltu
de Dios. Bien observa Bossuet. cPara gobernar
nuestra conducta en la mayor parte de las
obllgaciones del crlstianismo, la senciUez y la
buena fe son dos doctores que dejan poca*
cosas Indecisas». El justo alcanza el «hóbito de
obrar el bien». En la duda se hace con la verdad. Y en la angustia de tener que obrar se
Inclina por la parte mejor. - F. P. B.
EJERCICIOS
ESPIRITUALES
PREMILITARES
VOLUNTARIOS
En la Santa Cueva de Manresa, del 25 oi 30 de junio,
semono anterior o la incorporación a filos.
Es para los premilitores voluntorios de todo la diòcesis.
Entrada el lunes a las 7 da la túrde, y solida al sòbado
por la moRana.
aposlolado
castrense
J.A.C.E.
diòcesis de
Parròquia de Santa Maria de Camprodon
Diumenge, dia 20 de Maig de 1962.—A les 7, Missa en acció de gràcies a Sant
Antoni que fa dir Concepció Bosch. A dos quarts de 10, a l'Església de Ntra. Dona
del Cartne, Missa en sufragi de Josep Güell Tarré (a. C. s.) A les 12, Missa en sufragi de Maria Gros Trunó (a. C. s.) Nit, a les 8, Missa Vespertina, a la Verge del Remei en acció de gràcies, que fa dir Ricard Domènec. Tarda, a dos quarts de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Mes de Maria i Visita al Santíssim.
Dilluns, dia 21.—A les 7, Missa en sufragi de Lluc Perals (a. C. s.) A les 9, Missa
en acció de gràcies a la Verge de Lourdes.
Dimarts, dia 22.—k les 7, Missa en acció de giàcies a la Sagrada Família que fa
dir la família Guillot. A les 9, Missa en sufragi dé Josep Casals (a. C. s)
Dimecres, dia 23.— A les 7, Missa en acció de gràcies. A les 9, Missa en acció
de gràcies que fa dir Núria Morera de Pairó.
Dijous, dia 24.— A les 7, Missa en sufragi de les Animes del Purgatori. A les 9,
Missa a Sant Antoni en acció de gràcies.
Divendres, dia 25. — A les 7, Missa en sufragi de Carme Teixidó Vila (a. C 8.)
A les 9, Missa en acció de gràcies a la Verge de Lourdes que fa dir Pilar Flórez.
Dissabte, dia 26.—k les 7, Missa en sufragi de Joan Monells Goü (a. C. s.) A les
9, Missa en sufragi de Joaquim Serra Pairó (a. C. s)
Diumenge dia 27-—k les 7, Missa en sufragi dels difunts família Salgado. A dos
quarts de 10, Comunió General cloenda del Mes de Maria. Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a.C.s.) A les 12, Missa Aniversari en sufragi d'Enric Grau
(a. C. s.) Nit a les 8, Missa Vespertina, en acció de gràcies. Tarda, a dos quarts
de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Mes de Maria i sermó cloenda amb Besamans final a l'Escapulari de la Verge.
VEU DE LA PARRÒQUIA.
Sant Matrimoni: L'han celebrat Josep Batlle Pascal amb Josepa Magret Trabal.
Miquel Nogués Esteba amb Núria Bonamasó Bonamasó.
•'
fí-
•
•
P. Anglada Camprodon