parroquia de sta maria de camprodon 19630609

EDITORIAL
Lo
Santíiima
TrínídIacI
en
noiotroi
Enraiiados en Dlos por Crlsto, somos templo de la Trlnidad que
habita en nosotros. El Padre se complace en ver en nosotros la reproducclón de su Hi/o. Cristo como Verbo de Dlos nos hace participes de su
amor filial al Padre y el Espirltu Santo nos comunica el fuego de su
amor por el cual podemos amar a Dios como Dios debe ser amado. / Oh
misterio inefable de familiaridad e intimidad con los Tres que hace de
nuestra alma un clelo en pequefío donde habita el mtsmo Dios! Esta
entrega de Dios a nosotros se realima a base de una comanicaclón
personal y por esto en nosotros se reproduce constantemente la vida
trinitaria.
Poca pensamos en ello. Somos un estuche dioino, estamos como
inmersos en la vida de Dios, somos im templo donde constantemente se
celebra función solemne de oida divina. éY nosotros, Indlferentes?
Ifamdsl Atención a esta oerdad fundamental. Que la fe se proyecte hacla
dentro donde està Dlos en Personas aguardando. *He ahi que estoy à la
puerta y llamo. Si alguno me abrlere, entraré y cenaré con él>.
Comifniquémonos frecuentemente con estàs Personas aagustas. Se
nos han entregado como un don. Que nuestras oraciones se dirijan al
Padre con el espirltu del Hijo y con la efusión del Espirltu de amor.
No estamos nunóa solos. Dios està con noaotros. Es màs, habita ya por
la grada dentro nuestra alma. Sepamos *verle*, conversar con El, amar
a nuestros divinos Huéspedes.
«dvlunlo da isas
Flaata da la Santl·lma Trlnidad
k a O M C I d N V «DMmitntAClúNl AMBTADO í l , VICH
AHo III. n.° iso
DWÓSITO LIOALi 1 . t4.38S - IMO
Rom. 11, 33-36
Lectftra de la Carta del Apòstol San
Pablo (I los Romanos.
í(^h profundidad de la riqueea, y de la
sabikuria y de la ciència de Diost iCuàn
incomprensibles son sus/aicios e inoestigabíes am caminosl Porque ^quién conoció la matte del Seàot? éO guien fué conse/erasimos? dO guien le vió a él primero,
y pmde exigir recompensa? Porque de él,
y por éí,y para él son todas las cosas: a
él la glòria por los siglos. Amén.
Et langua]* «s el bello patrimenle i l · l hombra, cardct·r que le
dlftfngue de les onimales, perennetetHmonio de su inteligeneia,
•wnlime intignto con que el Hocedor tupremo ha seRalado al rey
de la Creaci6n.
Balmet
JL/I la. vida
de
^ioi
La vida trini^aria es la esencia de la vida
de Dlot, Y coRio ello ei an misterio debemos
reverenciar con suma hamlldad eita vida. En
el cielo gotaremos con la visión de este misterio annqne jamàs lograremos comprenderlo
del todo. Seria ignalarnos a Dios inflnito.
Naestras relaciones con las tres Personas
toman nna modalidad distinta y deben llenar
naestra vida crittiana. Coil d Padre, hemot
de fomentar nnestro afecto de hijot y
para ello esti el don de la piedad. Que
estàs relaciones presldan y den el tono
adecnado a naestra piedad. Con el Hijo,
naestro hermano tnayor, conviene desarrolíar
naestra amisud sincera y naestra onión total
y kvatalladora. En El poso el Padre todas las
complacencias y solo en naestra anión con El,
le agradamoi. Con el Bspírito Santo, seamos
dóciles y caidadosamente atentes para qoe
paeda movernos y gaiamos siempre. El es el
Esposo de las almas paes se le entregan sin
reservat y con El seremos capaces de hacer
actos sobrenatarales.
•
Alot grandet hombres, y en particular a los Santos, la concienclo da tu impotència
ne tes abatia.
•
L«i generosidad de Dios eitd compuetta de amor, y de amor gratulto. No ettd suieto
d proporción.
•
DIoi nos santifica cómo quiere y cudndo quiere.
•
Ei Arte como fuente de octividad humana et «lo facultod de crear lo verdadero con
reflexión». Y como cuerpo de doctrin i es «un sittema de r«glat para ejecutor blen
vnoobra».
•
Lo ndt_fàcíl y mòt^frecvente et contideror lot'actot humanoi en tu aapecto negotivo.
perfil de la setmana
Dia 9 , Diumenge I desprís de Pentecostes, lo Santíssima Trinitat, Sts. Prim i Felicià,
rars., St. Vicenç, mr., St. Màxim, b. Dia 1 0 .
Dll., Sto. Morgorida, reina, Sts. Getuli I Mandal, mrs.; St. Restitut, mr., St. Maur, abat.
Dfa 1 1 , Dm., St. Bernabé, aoòstol. Sts. FAlix
i Fortunat. Dlo 12, Dmc, St. Joan de Saliagun, St. Baidides, b., Sta. Antonina, mt., St.
Olimpi, conf Dia 13, Dj„ St. Antoni de
Pàduo, dr.; Sts. Fortunots i Llucíà, Corpus
Chriítl (Festa de precepte. Dia de lo Càritas.
Tota la missa d'avui és un cant de gloriComença la novena del Sgt. Cor de Jesús). ficació a lo santíssima Trinitat. Amb aquest
Dia 14, Dv., St. Basili el Gran, dr, St. Eiiseu, acte de lloança col·lectiva i solemne,
prof., St. Marcià, b. i mr. Dia 15, Di., Sts. tett els batejats, tota l'Èsglétia, adorem
Vitus, Modest i Crascència, mr<., St. Bernat, la infinita perfecció de Dén i alhora
confessor.
agraïm tots beneficis rebuts.
I així, en el Pare reconeixem el Creador,
en el Fill el Redemptor, i en el Sant Esperit
l'autor de io nostra santificació. Però ens cal
recordar també que Déu és U, son tres perloneí unides per un mateix Amor, que so'ns
comunica a nosoltres per lo Gràcia,
Per això lo Litúrgia multiplica avui particularment les expreslons de lloança: «Beneïda sigui \a Trinitat santa, i la indivisible
unitat) lloem-la, perquè tia manifestat en nosaltres la seva misericòrdia*, (intr.; ofert, i com.).
Lo gràcia de conèixer Déu és ja un do
Dllluni, dia ;0
twj; no ens oblidem d'ograir-li-ho en lo
nostra oració d'avui: «O Déu, tot poderós i
Reina d'Escòcio, fou una reina piadosa
i baronívola ensems. Hom lo veii presidir etern, que heu concedit als vostres servents que
les anemblees del regne i dels concilis, per la llum de la fe coneguem la glòria de
díctapt decrets de reforma moral i religiosa
la Trinitat eterna, i adorem la unitat en el
defensant-los enfront dels bisbes i cavallers poder de la vostra majestat. »
amb textos sograts. Alimentava diàriament
Es molt consolodor saber que tenim cons•n el seu poiau vint-i-quatre pobres. Durant tantment la presència I l'osiistència de lo
la Quaresma s'alçava a mitja nit per rentar santíssima Trinitot en nosaltres, ja des del
•Is peus a sis d'ells. La bondat i l'austeritat Baptisme: *Aneu, doncs, i ensenyeu fofs e/s
de tal manera s'unien amb ella que tots pobles, batejant los en el nom del Pare, i del
l'estimaven i temien al mateix temps. A
Fill i de l'Esperit Sant*, (evang,).
l'hora de la.mort s'escaigué que ei seu marit
Aquest reconeixement de l'obra de Déu
•s trobava en guerra i mori quan la reina serà la nostra millor disposició per o rebre
•stava més greu. Moments després, donà la seva Gràcia: *que la confessió de la semtambé ella la seva ànima a Déu pronun- piterna i santa Trinitat i la seva indivisible
ciant aquestes poraeiesi «Gràcies, Seqyor, unitat, ens aprofiti per a la salut del cos /' de
perquè em dones paciència per o sofrir l'ònímo» (postcom,).
taetes calamitats».
J. M.
(^'OiW-^
FESTA DE LA
SANTÍSSIMA TRINITAT
Sta,
Mataatida
ESCENES VISCUDES
El cor
d'una mare
(Històric i en resum)
La vida del jove Carles havia esdevingut
malaurada fins o l'extrem. Fill d'una família
riqufuima havia matat a disgustos el seu
bon pare. Casat, havia esmerçat en el joc
tot ei que tenien ell i la seva jova esposa de
la qual hagué de seporor-se. Sols la seva
bona mare mal no l'havia deixat. L'anava
seguint i pregava per ell a la Mare del cel
flns que un dia una seva cosina l'assabentà
que Carles estava malalt a DO hotel de
Roma. La mare hi correguA car volia salvar
com fos el seu estimat Carles.
—Fill meul Carlesl...
—O marel Vós, aquí? Com us n'haveu
assabentat...
Mai no t'he abandonat i ara encara
menys, sabent que estàs malalt...
—I de mort, mare...
Realment l'enfermetat era mortal i en
Carles ho sabia bé.
La mora li parlà de posar-se en amistat
amb Déu.
—Això de cop manerol No vull que em
parleu de religió. No tinc fe...
Aquella mare hauria morr de pena si la
Verge no hagués sostingu' la seva esperança. Pregaria més. Faria celebrar misses i
aniria a lesar a la Verge ja que era el mes
de maig...
A Roma vivia ui sacerdot company de
Carles. Lo mare l'invità a veure si ell podia
tòrcer la voluntat rebel de Carles. Per dissort res no pogueren les paraules d'amistat.
Es més, rebutjà al seu amic si venia per
afers de convertir-lo. La mare anava pregant
i no perdia les esperances. Procurà que eo
Carles es posés una medalUta de Maria
Miraculosa, però en Carles li feui
—No, marel Porteo-la vós car en mi
aquesta madalla es deshonraria. Si la Verge
existís, l'estimaria car spria co-n vós, però
no tinc fe.
El sacerdot amic hi tornO i en Carles
traient una pistola de sota el coixí li digué
que el mataria si li tornova o repeti< res de
religió. La mere sabent aquest fet tremolà
pensant que en Carles es suïcidaria a la fi.
Pregà a lo Verge fervorosament que almenys
pogués prendra-li aquella armo. Ho aconseguí en uns moments de calma.
S'opropavo la dota de la festa del natalici d'en Carles. La mare preparà un regal
singular: un pomell de, roses formoses. Desclogué una poncella i hi posà la medalleto
refusada. Les portà a en Carles.
—Quin pomell més formós, marel D'en
ha vingut?
—Del cel, fill meu.
—Si el cel existís, realment podrien collir-s'hi aquestes roses...
En marxar la mare, en Carles anà remilant i flairant aquelles rosesflnsque s'adonà
de lo raedatleta. El cor li féu un salt. Mira la
Verge. Li opar que és com lo seva mare de
bona. La besa. L'opreto damunt el pit. Ploro
de no sap què. Al cap d'una estona lo mare
el troba totolment canviat. Es confessarà i
viurà uns quinze dies amb una alegria nova
i un fervor de convertit. Morirà ois braços
de la seva mare. En la tomba encara avui
dia es pot veure el ramell de flors dins un
estoig daurat i una imatge de Maria Miraculoia amb una inscripció llatina: «Quod
Deus imperio, Tu prece Vitgo potes» que
vol din «El que Déu pot pel seu poder. Vós,
o Maria, ho podeu per les vostres pregàries».
Trons. JORDI D'ESPUNY
CORPUS,
dia del amor fraterno
iQué diria Cristo sí viniera hoy al mundo? Sin duda que promulgaria de nuevo su Mandato de amor Iraterno: AMAOS LOS
UNOS A LOS OTROS COMO YO OS HE AMADO. Cuàn urgente es que todos demos testimonio de este amor. distintivo del autentico
cristianol Caigan los disfraces de un cristianisme postizo y de circunstancias y amemos a los hermanos como Cristo: hasta el sacrificlo
de la pròpia vida, si fuere necesario para salvaries. El egoísmo del
«hombre viejo» nos inclina siempre hacia nosotros como encorvàndonos. Cuando uno se siente amado por Cristo, se entrega a los
hermanos que sabé son imagen de El y como sus sustitutos. Amar a
los demàs como amaríamos a Cristo si ahora le tuviéramos con nosotros, a nuestra vera. Amarle en sus mlembros doloridos, los pobres,
los enfermos, los desamparados, los humillados. iCómo se refleja
Cristo en ellosl Son su imagen màs autèntica. Son «los pequefios» de
que habla el Evangelio. «SIEMPRE QUE LO HICISTEIS A UNO
DE ESTOS PEQUENOS, A Ml ME LO HICISTEIS», dice Cristo.
Amar a los demàs con sinceridad, activamente, siempre, tiernamente,
indulgentemente, atentamente. Amor al estilo de Cristo y del Padre
que està en los cielos. No valen nuestras ofrendas si hay rencor en el
corazón u olvido culpable. Que nuestro amor sea efectivo para acercor
a nuestros hermanos hacia Cristo. La limosna con una sonrisa de
amor y uAa palabra apostòlica que haga mejores a los demàs y los
acerque màs a Dios. = ECO.
SÍNTESIS DE
LlIlUlfiCIA ML lOIA
Damot a continuación un retumen de la mentalidad del Concilio retpecto al etqnema de
Uturgia aprobado, que da ette proceto evolutlvoi
l.-Del conodmiento de lat lubricat al ettudlo del tezto Ulúrgico.
2.-De un tezto inmutable a un texto reviíable.
3.-De unat reformu panlalet a una reviíión total.
4.-De una uniformldad abioluta a una cierta dlvenidad en la unldad.
5.-De una litúrgia dlflcil a una celebraclón marcada con la tenciUez.
6.-De una lengua única a la utilizadún de lot idiomat vulgaret.
7.-De un uto Umltado de la Btcritura a un uto cati total.
8.-Del Indlvidualiímo ezagerado a una acentuacitfn comunitària.
9.-De una pretrada muda del pudilo a una participaci6n activa.
IO.-De una pledad privada a una pledad penonal que integra la vida litúrgica y lot efer
dciot ptadotot. - (De «Incunable»).
DEL
M E U
CALAIX
Corpus, diada bonica. El dia prima
^
veral; lo mitio piecioso; la proceassó, com
oo n'hi ha d'altre. Coloraina de roMt, brosta
\ • '^
' )
,' I
de farigola i romaní, grogor d« ginesta.
V'^'"'''"" <( '''if'
h.l
Flàmeig de blondoni, pregdria I cdots dels
^ ^
\ Ç\} ^'jv' »'.íÇ) If-'j
sacerdots i del poble, goig per a l'esperit,
fi^fj^i^^ pi y-'ü/^-l!) Y'Q i' Ij
alabança amorosaa Jesús reclòs en el mis/^'/í^^Tí^f'^f
\^ 'fv!
'' 'U,\^i^''
'4,
.,> , r , ,
, , , - , .
, ^ ,
teri eacarfstic. Corpus, diada bonica.
-^y
^.tí'
'V^'1 | \ ( 'A -i r; l fi
Però l'amor, essència d'oquest dia, té
'^'lit/
\ ^ ^ ^ - ' ' ^ ' ' - ( u I'//' • '>- »
sortides insospitades. Cada cor 4s un cap' -- J
) (\
( ^^
/ '
taire i el de Jesús també capta.
Ci^'-^
T'A
'
Bon Jesús -gosaria dir- diví captaire:
quina gràcia de caritat demaneu avui, perquè veig que porteu un sarró més gran que ais
altres dies? I sembla sentir aquesta resposta: «L'amor va més enllà que els roserars i les
ginesteres. L'amor ultrapasso el camp de les pregàries i dels cants. L'amor no s'atura a la
porta del sagrari o al rosetó de la custòdia... Els meus pobres i jo fem una sola cosa. Qui
fa un tracte a part ni m'enten ni m'estimo prou. Sí als meus pobres als falta quelcom d'allò
que no vull que els manqui, avui i duroht tot l'ony, {com puc delectar-me només amb flors,
pregàries i cants? El que feu o un d'ells a Mi ho feu».
Senyor, dic jo, que no em facin terbolina als ulls les flors, l'encens i els llums de la
proceuó. Qoe no om distreguin pas de l'omor als vostres, sobretot dels pobres. M'avergonyeix la por de fer comèdia i de no saber sintonitzar prou amb el vostra realisme.
Senyor, quan passin lo safata pels germans pobres, quan em posin o lo mà un «sobre»,
o vingui o cosa una Comissió de la parròquia o de lo «Caritos», ajudeu-me de valent a fl
que no m'amagui o lo cambra fosca que tinc a dins de mi, on costa tan d'entrar-hi la fe,
l'omor bo i el Corpus tol com és.
No heu deixat dir o un poeta, no pas gaire dels nostres, que quan morirem només
serem propietaris d'allò que hem donat ois germans?
SASTRE.
Una |)fe,t>unta Ae (atecismo mocíiíicddA
El Cardenal Prlmado de Bèlgica ha sugerldo que la pregunta del Catedsmo en la que dice<
íPor què nos creo Dios? y se respondeí Para conocerle, amarle y aervlrle en esta vida y luego
goiai de El en la otra, deberla modlflcarse la respuesta diciendoi PARA CONOCERLE Y DARLE
A CONOCBR A LOS DBMAS, PARA AMARLB Y HACBR QUB OTROS LB AMBN Y PARA
SERVIRLB Y PROCURAR QUE OTROS TAMBIBN LB SIRVAN... Reahnente vale la pena de
reflexionar sobre este asunto y obrar en consecuencia ya que todo crlstiano, por el mero hecho de
•er tal, debe ser Apòstol de la causa de Otos. Si no lo fuens, seré conaiderado como apóstata,
dice Tertullano.
Exhorlacíón
Pastoral
del
Rvdmo.
Sr. Obispo
sobre
el
Concilio
Vaiicano II
(Concluslón)
En el mensaje que los padres conciliares enviaren
a Ica hombres, al comienzo del Concilio, 8e decia:
«En esta asamblea, guiados por el Espíritu Santo,
nos empenamos en buscar la forma de renovamos a
nosotros mismos para que sepamos ser lo màs fieles
posible al Evangelio de Jesucristo». Los pastores
pienaan de este modo y asi lo confiesan humildemente. ^Podran desear y pedir otra cosa las ovejas que
a ellos ha encomendado el suprerao Pastor Jesucristo?
En el mismo mensaje se desea que la renovación
de los pastores* y de los flelea contribuya a que aparezca màs bella la faz del Cuerpo mistico de Jesucristo —la Iglesia— a fin de que, con ello, los que
estén fuera se sienten mejor atraidos.
Amados en Jesucristo: Este es concretamente el
plan divino, el deseo de Jesucristo, la ilusión del Papa, de los obispos y de toda alma buena, y, a la vez,
el fin, como sabéis, que se propone la Iglesia por medio del contenido de la Cuaresma. Esto es, renovarse
en Jesucristo para que de dia en dia sea màs perfecta la imagen de Jesús en cada uno de los fieles y en
todo el conjunto del Cuerpo mistico.
Que esta santa ilusión sea acariciada por todos,
amados diocesanes, meditada y vivida especialmente
durante estàs semanas de cuaresma. Ello serà prenda segura de una santa y alegre Pascua.
t RAMON, OBISPO DE VICH.
Vich, fiesta de la Purficación de la, Santísima Virgen Maria, de 1963.
UM MillOH D( m m (N LA COMC{NTRACiON DEl ROSAIIIO (N RIO D( lAHÏIRO
RIO DE lANBIRO.-La gran mlildn del Rotarlo en Famtlla, dirigida en Rio de lanelio por
elP. Pejrton, le ha dausurado con una gtganteaca concentradón de més de un mlllón de ídes en
le esplanada de la Igleda de la Candriaita. Al mismo Mempo se iluminó sobre k estàtua dd
Giisto del Concorvado un rosarlo giganteaco constltuido por 600 focos de color aiul y blanco,
que continuaren instakdos durante todas lasfiestasde Navidad. (OFIM).
Parrèquig de Santa Maria de Camprodon
Diumenge, dia 9 de Juny de 1963.— A les 7, Missa en sufragi de Sefeattíà Oe^
lós (a.C.s.) A dos quarts de 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa d'acdò
de gràcies a la Verge de Lourdes. Comunió General de les Filles de Maria, A le» \%
Missa en sufragi de Teresa Pujol Papell (a. C. s.) Nit, a les 8, Misto Veiperfhia^
«Pro Populo» Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari i Mes del Sagrat Cor de Jesús.
Dilluns, dia 10.— A les 7, Missa d'acció de gràcies a Santa Rita. A les 9, Mls*!
d'acció de gràcies al Sagrat Cor.
Dimarts, dia 11.—k les 7, Missa en sufragi de Josep Casals (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Josep Vila Molas (a.C.s.)
Dimecres, dia 12,—A les 7, a la Capella del Sant Hospital, Missa d'acció de gràcies a les Animes. A les 9, Missa en sufragi de Teresa Pujol Papell ''a.C.s.)
Dijous, dia /<?.—Festa del Santíssim Sagrament "Corpus Chriíti" A les Í,
Missa en sufragi d'Antoni Molas Vila i Jospp M.* Oliver (a.C.s.) A dos quarts de
10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa demanant una gràcia a les Anlnifli
Ales 12, Ofici Solemne, amb el Santíssim Sagrament solemnement exposat IfaraS
a dos quarts de 6, Sant Rosari. A les 6, Processó en honor del Santíssim Sagramenlt,
amb assistència de les nostres Magnífiques Autoritats Civils i Militars. Nit a les %
Missa Vespertina, en sufragi de Concepció Salarich Amblàs (a.C.s.)
Divendres, dia 14.—k les 7, Missa en suíragi d'Antoni Surroca Claret (a. C. S,)
A les 9, Missa en sufragi de Joan XXIII, que fan dir les Germanes Vetlladorei ml
Sant Hospital.
Dissabte, dia 15. — A les 7, a la Capella del Immaculat Cor de Maria, Missa en
sufragi de Rosa Morer (a.C.s) A les 9, Missa en sufragi de Maria Verdeny dé,GrS8siot (a.C.s.)
Diumenge, dia 16 de Juny. — A les 7, Missa en sufragi de Josep Triadú Solà
(a.C.s) A dos quarts de 10, a l'Església dé Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Caime Arumí Vda. de Cuatrecasas (a.C.s.)
Veu de la Parròquia. En els Exàmens celebrats amb motiu de la Comunid Solemne, han assolit la màxima qualificació: Sqbresortint amb Menció Honorifica les
nenes: Maria Puigmal Puigbò. Rosa Trias Costa. Rosa Subirà Picola. NenSs Josep
Reixach Turón. Maria Anglada Rigat. Sobressortint l'han assolit: Nenes: Eugènia
Barta Boi. Carme Claret Fortuny. Montserrat Fernàndez. Elena Jordà Juncà. Roia
Prat Costa. Maria Pairó Tenas. Nens: Jesús Prieto Mendoza, Manuel Rodr%uèz>
Jordi Romans Freixa. Manuel Ruiz Guerrero. Antoni Ventulà Colomer. Han assolit
la qualificació de Notable: Nenes: Teresa Herrera Pagès. Paquita Casals CostiifCon·
cepció Fernàndez Ros. Nens: Ferran Vila Barceló. Ramon Pairó Coll. Franeesc G*rola Pulf. Joan Bosch Juncà. Joan Busquets Dorca. Josep Guix Gutiérrez. AntOt)t
Iglesias Busqiiets. Jaume Planella Vila. Jordi Serrano Resplandis. Aprovats: NenM:
Josefa Garriga Navio. Josefa Guerrero Baena. Gregorià Mesas Barriga Joana MesM
Navío. Nens: Sebastià Sala Pujol. Joan Santoro Pérez.