parroquia de sta maria de camprodon 19620121

DOMINOO,
21 DE INIRO Dl 19A2
IHOJAI
Dom. III daip. Iplfanln
AAO
II
NÚM. 96
RadAcción, Adminiltricíón y TalUrct:
S.njgslo. 1
ViCH
T.lél. 1792
Dapifilo Ugal. B. 14,355.1960
1
• • <
£ P I T O R I A t
^ Dónde
1
està tu
L concepto de parròquia se ha
sitnplifícado para que la acción
parroquial sea viable y al alcance
de todos los miembros de la
comunidad. Esto Interesa suma1
mente ya que si los miembros
consideran que la parròquia es
algo funcional estàtico, a modo de unas
oficinas del espírltu, se inhibiran de la
acción dentro del marco parroquial.
Tres son los aspectos que debe ofrecer
una parròquia perfectamente orientada:
L I T Ú R G I A , CARIDAD Y A P O S T O LADO. Deben definirse claramente estos
tres aspectos, dàndoles consignes pràcticas y fàciles. Los
miembros seglares estaran encuadrados en
cada una de estàs
modalldades para dar
sus frutos que vitalizaràn la parròquia.
LITÚRGIA, o sea,
Servicio publico de
cuito a Dios y a sus
Santos. Dada la participación activa de los
I
!
pJ
I
puestov
seglares en el cuito, no cabé duda que
muchos podran ser encuadrados en esta
modalldad.
CARIDAD, es decir, obras de asistencla
y protección en todas direcclones y a favor
de la mayor parte. Horizonte vastísimo y
de una eficàcia singular para la captación
de los alejados.
APOSTOLADO, es decir, acción de
conquista a fïn de hacer llegar a todos el
mensaje de salvaclón que tiene, para ellos,
la Iglesia. En este
aspecto, entran todas
las obras de apostolado sin matices. Ahi
està la fuerza de la
acción en católico y
de la A.C. organizada.
Conocidos estos
aspectos de la parròquia, hay que preguntarse
sinceramente;
iDónde està mi puesto? En él y para él,
Dios te llama. Encuadrarse efectivamente
en uno de ellos o màs,
significa para tí el ser
miembro activo del
Cuerpo Místico de
Cristo,
EN AQUELL
TEMPS...
Mateu 8, 1-13
'Baixà llavors Jesús de ta muntanya,
cl seguien grans multituds. Un leprós es
prosternaoa davant d'ell, i li deia:
—Sentjor, si fio voleu, podeu purificar-me.
Ell estengué la mà i el tocà, dient:
-—Ho vull, sigues purificat.
I a l'instant quedà purificat de la seva
lepra. J li digué Jesús:
—Mira, no ho diguis a ningú, sinó vés,
presenta't al sacerdot i ofereix el do que va
ordenar Aloisès, per tenir un testimoni
davant d'ells.
Entrà aleshores a Cafarnanüm,
i un
centurió
li
va pregar:
—Senyor,,
el meu servent Jeu a'^
casa paralític i sofreix
terriblement.
Li digué
Jesús:
—Jo vindré a guarir-lo.
—Senyor, —respongué el centurió— no
sóc digne que entreu sota el meu sostre;
digueu-ho només de paraula, i el meu servent quedarà guarit. Que Jo també, que no
sóc més que un subordinat, tinc soldats a
les meves ordres, i dic a aquest: Vés, i hi
va; i a un altre: Vina, i ve; i al meu servent:
Fes això, i ho fa.
En sentir üixò Jesús, s'admirà, i va dir
als qui el seguien:
—En veritat us ho dic: En ningú no he
trobat tanta fe a Israel. Per això us dic que
molts vindran d'Orient i d'Occident i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob
al Regne del cel; mentre els fills del Regne
seran expulsats a fora, a les tenebres: allí
hi haurà els plors i el cruixir de dents.
I digué Jesús al centurió:
— Vés, que et sigui fet tal com lio has
cregut.
I el servent fou guarit aquella hora.*
COMfNHM
Les grans multituds dels nostres estadis
seguirien també a Crist si haRuessin sentit la
seva veu i Haguessin vist la seva virtut i poder. Manquen predicadors de la Ronn Nova,
de l'autèntica. I Crist no és sols per als selectes sinó per a les multituds
Leprosos que corren pels nostres carrers
i places i estan al conat nostre i viuen a casa
nostra. Es possible? Mira l'interior de la gent
i veuràs la lepra del pecat. No tenen ni esma
per dir: «Senyor, si voleu podeu curar-me».
Es tan fàcil guarir aquesta lepra!.. Un sol moviinent de l'ànima per mitjà d'un acte sincer
de contrició. Fem propaganda de l'acte de
penediment. Es curarien tants de leprosos!
1 un paralític. Es clar que sofria terriblement. Mirem de no ésser paralítics de l'esperit. Es temps d'acció el nostre. Ho reclama el
bé del proïsme, ho demana el Sant Pare. I
molts no se'n enteren encara. Cal tenir fe per
a escoltar aquesta invitició a l'apostolat. Cada
u al seu lloc, però tots units i treballant pel
Regne de Déu. Cada vesprada hem de preguntar-nos seriosament si hem fet tot el que Déu
volia de nosaltres en aquella jornada. Si estem
parats i som negligents, serem tractacts com
fills del Regne que són llençats n les tenebres.
La fe ens posa en contacte amb Déu i ens
dóna la possibilitat de fer grans miracles en
l'ordre sobrenatural. Creu i salvaràs, amb Déu,
els teus germans.
tAp/|lt^^locek2(i
Verge de La Gleva
La Patrona de la Plana de Vich, i pràcticament de tot el
Bisbat, és la Verge de La Gleva.
Lo seva història està amarada de curioses tradicions i
piadoses llegendes. Segons elles, fou trobada per un bou.
sota una gleva de gespa... No ho sabem pas de segur; però,
què hi fa? Deixem-ho córrer, i mirem, en canvi, lo seva significació espiritual. La Verge de La Gleva se'ns apareix, per
dir-ho aixf, com la Verge sacerdotal, i irilior encara, la dels
futurs sacerdots, els seminaristes. Tres fets ens ho fon sospitar. Vegem-los:
A finals del segle passat, Mn. Cinto Verdaguer, el nostre
excels poeta, va fer una llarga estada al Santuari per a
refer-hi la seva maltractada salut espiritual i corporal. Els
versos que allf va escriure estan marcats, sovint, úmb el
segell de l'esperança. La Verge va sadollar-li aquest desig de recuperar el prestigi sacerdotal perdut.
Després del trasbals del 1936, el que abans era Col·legi de St. Josep, va transformar-se,
definitivament, en Seminari Menor. Cap més lloc que La Gleva i la seva Verge podia soplujar amb més amor els petits seminaristes. Sota l'ombra maternal de lo Mare de Déu, van
anar creixent els joves sacerdots que avui serveixen l'Església diocesana. Més tard, el Seminari Menor va traslladar-se a l'edifici del Seminari Nou.
Però enguany, per gràcia de Déu, novament la Verge de La Gleva té sota la seva ombra
els futurs seminaristes. El Preseminori és una de les grans esperances del Bisbat. Ell, junt amb
el Seminari, és el futur espiritual de la diòcesi vigatana.
I, quin futur més rialler, sota la protecció de la Mare de Déu de La Gleval — P.
La Iglesía y los seglares
El humanismo favoreció la reintegración
de los seglares en el pensamiento religioso
y en importantes corgos del gobierno de la
Iglesia.
Silvio Picolomini, siendo laico, escribió
varios tratodos sobre el Concilio, los Oficiós
de los Obispos, la potestod del Popa y Refutaciones de los artfculos de Lutero. Paulo III
le nombró cardenal.
También fueron elegidos cardena/es los
seglares Polo y Cervini. Este ultimo escaló el
Sumo Pontificado con el nombre de Morcelo II.
Staphilus, doctísimo seglar, escribió profundomente contra la reforma Fué nombrado
Doctor en Teologia y Derecho Conónico.
Angelo Mússorelli, simple laico, fué secretorio en el Concilio Tridentino.
Roberto II, Rey de Nòpoles, escribió casi
300 sermones.
El rey Enrique VIII escribió un Tratado
teológico que le valió el titulo de «Defensor
fidei».
Muchos grandes opologistas del s. XIX
fueron seglares. En el s. XX son muchos los
seglares que han tratado con gran competència problemos religiosos.
En nuestros días vemos florecer Congresos de intelectuoles católicos, donde seglares
competentes aportan sus grandes conocimientos ciéntlficos al servicio de la fe
cristiana. — F. P. B.
Parròquia de Santa Moria de Camprodon
Diumenge, 21 de Qener de 1962. — A dos quarts de 8 Missa en acció de gràcies que fan dir les Germanes de l'Hospital. A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del
Carme, Missa en sufragi de Rosa Coma Pujol (a. C. s.) A les 12, Missa "Pro Populo"
Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Gustau Wintsch Muller (a C. s.) Tardi, a les 3 Catecisme, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Dilluns, dia 22.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Gustau Wintsch Muller
(a. C, s.) A les 9, Missa en sufragi d'Antoni Torrellas (a. C. i.)
Dimarts, dia 23.— A dos quarts de 8, Missa n Sant Francesc Javier, en acció de
gràcies. A les 9, Missa en sufragi de Cainil Güell Coma (a. C. s.)
Dimecres, dia 24.—A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en
sufragi de Ramon Grau (a. C. s.) A les 9, Missa en acció de giàcies a la Verge de
L'Esperança.
Dijous, dia 25.—Missa en sufragi de les ànimes del Purgatori. A les 9, Missa en
acció de gràcies a la Verge de Lourdes.
Divendres, dia 26.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Jaume Cros Pastoret (a. C. s.) A les 9 Missa en acció de gràcies que fa dir Josefa Viladevall de
Quer.
Dissabte dia 27.—h dos quarts de 8, a la Capella de l'Immaculat Cor de Maria,
Missa en sufragi dels difunts Familia Salgado (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi
d'Enric Giau (a. C. s)
Diumenge, dia 28-—k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Balbina Perramon de
Birba (a C. s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi dels
difunts Familia Güell. A les 12, Missa Parroquial. Nit, a les 8, Missa Vespertina
"Pro Populo" Tarda, a les 3, Catecisme, a les 4, Sant Rosari 1 Visita al Santíssim.
VEU DE LA PARRÒQUIA.
Amonestacions Canòniques. Segona de Joan Soto Alvarez, solter, natural i veí
deTrasmailo, fill llegítim de Serafí i Assumpció, amb Pilar Iglesias Martínez, soltera, natural i veïna de la Immaculada (Vigo) filla llegítima de Manuel i Maria.
Necrològica: Ha mort en la pau de Crist el nostre germà Gustau Wintsch Muller (a. C. s.)
Concurs de Pessebres: Resultat del Jurat Qualificador: I Josep Mria. Güell; 35
punts. II Germanes Puigma! Puigbó; 23,5. III Jaume Bertranpetit; 21,5, Marià Monzó 17,5. Joan Rous; 16. Joan Isern; 13.
~P. Anglada Camprodor