La - Arxiu Comarcal del Ripollès

E D I T O R I A L
^ITv /'
Psicosis de
guerra
Todos sabemos que vivlmos dentro un amblente de guerra latente.
La acumulaclón de armaa ofensivas no tiene, no puede tener, otro fin.
El mundo dlvldido en dos bandos, comunista j capltKl^ta, tlende al
desequlUbrlo de la balanza. Los dos bandos quleren la domlnaclón
universal.
Y conviene dar crlterlos para los crlstlanos. Nuestra rellgión es la
que preconlza la paz para todos y Cristo es el Príncipe de la paz. Y
cuando se producen <suspenses> de sltuaclón guerrera, hemos de ser
paclflatas a ultranza. Para ello, mucha atenclón a lo que dlce el Papa
en relteradaa ocasiones. Hay que agotar todos los recursos dlplomàtlcos
para solventar las diferenclas de estos dos mun(||p antagónlcos. El mal
slempre existirà en el mundo. Dlos lo permlte pwa sacar de él blenes.
De ello, ni dudar. Es doctrina catòlica. Con una guerra nuclear 7 con una
Victoria capitalista aplastando a Rusla, no tendrlamos el Paraíso en
la tierra.
Y como pacifistas, hemos de superar la psicosis de guerra a base
de propugnar un retorno a los prlnclplos y a la vida en crlstlano autentico. Se ha dlcho y es verdad palmarla, que vlviendo en crlstlano autéu'
tlco, quedarfan soluclonados todos los confllctos: el social, el laboral,
el polítlco... Es que Cristo es el íermento que da vigor y vida a toda
U masa. Esa es nuestra postura como crlstlanos. No lo olvldemos jamàs,
Ni de un bando, ni del otro slno de Cristo que no es bando slno de
todos.
* o * fabraro ds l e e a
D o m . IV d. d * la Epifania
AIDACCIÓN Y ADMINISTRACIÓNl APARTADO I I , VICH
Afto llt, n . · m
DIPOSITO LIOALi B. I4.35S - 1*60
<?^··;;·.
ïtDtii
?m ^ noè^MRf
Rom. 13. 8-10
íecfuro de la Carta de l'Apòstol sont Pou
o/s Romans.
QUI ESTIHA,
COMPLEIX TOTA LA LLEI
El centre de lo vida cristiana, l'amor.
Que mai ningú no us pugui reclamar cap I mal Insistirem prou en aquest tema. Des
deufe, si no és el d'estimarvos els uns o/s d'aquest centre tot s'aciorelx. I l'amor als
oftras; qui esfimo el prohme ha complert tota ollres. Aquest 4s el nostre deure sagrat que
la llei. Perquè allò de no adulteraràs, no mo- havem de complir sempre. I ens n'havem
foròi, no cobejords, i quofsevol offre maria- d'exomlnor. Podria ser que estessim en deute
ment. tott es resumeixen en aquesta senfèncío:
amb algú o amb molts. Notem ensems que
esrifflords el teu proïsme com a tu mateix. Laaquest amor als altres 4s per a fer b4 sobrecaritat mai no fo mal al prohme. Lo caritof,
doncs, confé la Llei en tota la seva plenitud.
La Iniclacíón sexual nunca debe
hacerse en publico y de modo colectipo, sinó indioidualmente. Deben
hacerla, por lo general, el padre o la
madre. fíàgase en tiempo oportuna,
caando el nlfio puede necesltat^
por el peligro de inlclación impura o
porque hay que quitarle algun error,
vicio 0 peligro; gradualmente, con
aaturalidad, con sobriedad y dando
mda importància al aspecto rellgloso
y moral que a lo meramente blológlco, Procúrese infandir a los nifios
el Horror a ioda malsana curtosidad,
que tantos daüos puede acarrearles
(Cfr. Pio XII, Encíclica <Diolnl Illlus
Magistri>, Col. Encicl. Acción Catòlica, Madrid, 1955, pdg. 931, núm. 4).
Normas de Decència Cristiana
(Eplscopado Espafíol)
^M^
natural. SI fem b4 d'ordre natural, tinguem
present que ha d'4sser en ordre al bé sobrenatural. Perquè els cristians no som uns filantrops o l'estil dels pagans.
La caritat té dues caresi no fer mal als
altres mai, en especiol mol sobrenatural. Fer
el bé sempre. En aquest clima creixen totes
les virtuts i l'acompliment de la Llei de Déu
és fàcil.
PtnriL
DE LA SETMANA
Dia 3, Diumenge IV D. Epifania. St. Blai,
b. i mr.; St. Anscari, monjo. (Avui comencen
elt tet diumenget de St. Josep). Dia 4, Dll.,
St. Andreu Corsini, bitbe. Dia 5, Dm., Sta.
Agota, vg i mr. Dia 6, Dm , St. Titut, bisbe)
Sta. Dorotea, vg. i mr. Dic 7, Dj., St. Romuald, abat. Dia 8, Dv., St. Joan de Mata,
fundador de l'ordre de redempció dels coptiut. Dia 9, Ds., St. Clril d'Alexandria, bitbe
i doctor de l'Etglétio; Sta. Apol Iònia, vg.
d'atm*
Dominica quarta després
)i(ania
Es sabut que el gran secret per d progressar en lo vida espiritual és l'oració; la mateixa litúrgia no és oltro cosa que la pregària
oficial que tota rEtgtfsia dirigeix ot Pare
per mitjà de Jesucrist.
Si. ^itil
d'-fllexandítia.
(Dissabte, dia 9)
Sant Ciril, un delt m4t grans doctors de
l'EsgUsio grega, fou el primer campió de
i'EsgUsio universal contra la falta doctrina
de Nettori que negava la unitat de pertono
en Critt i per tant no admetia que lo Verge
Maria fos Mare de Déu. En les discusssiont
contra l'heretgia, no et troba en tota
l'Esglétla un altre que es pugui comparar
amb ell, exceptuant Sant Atonasl i Sant
Agustí. El teu mèrit més gran consisteix
a haver portat a terme amb èxit el concili
ecumènic d'Efès, del qual va ésser l'ànima.
Es promulgà, entre altres cotet, el dogma de
la unitat de persona en Crist i que a Moria
se li pot donar, en el verdoder sentit de lo
paraula, el títol de Mare de Déu. En conèixer
la notícia, el poble d'Efès vtt esclatar amb
cants de joio] havia comprés que això significava el triomf de Moria sobre lo serpent.
Son Ciril ho pastat i pattarà a la hittòria
com el gran defentor de Moria, Mare de
Déu.
Per la profunditat i eloredal delt teut
eicrits ho sigut anomenat fel segell dels
Sants Pares».
La Mort, nostra germana, el va venir o
buscar el 27 de juny de l'any 444.
Hi ho moltes classes d'orociót de petició,
d'occió de gràcies, etc; però lo que més
escau o lo nostra condició de creotures de
Déu és la pregària d'adoració.
Els textos de lo missa d'avui son precisament una invitació constant a ia pregària
d'adoració.
En l'evangeli, després de narrar-nos el
miracle de com Jesús calmà una tempestat,
l'evangelista ens fa notar el comentari que en
feren elt Apòttoli: <Qui és aquBtí a qui 9ls
venfs i la mar obeeixen?». El poder extraordinari de Jesús ens parla de la Seva divinitat.
PelÍ|m-not o considerar el significat dels
noms gue donem o Déut Creador, Omnipotent, Totpoderós, Etern, etc.
I, aleshores, sortiran espontàniament del
nostre cor exclomociont temblonts o les que
ens fa repetir avui lo Litúrgioi
—«Adoreu e/ Senyor tots e/s s»ijs òngM»
(Intr).
—«£/ poder de/ Senyor fio fef merove//osl»
(ofert.).
—«Tofes /os nocions tameron al vostre nom,
o Senyor/».
—«Tofs e/s governanft de la ferro temeran
la vostra glòrial» (grod.).
J.M.
Anecdotari de persones «conseqOents»
En Joan Busoms, empressari polivalent
La polivalència d'en Joan Busoms, com
empresari, erd una «conseqüència» lògica
del poblet muntanyenc on, de feia molts
anys, havia instal·lat el negoci. Cafè, magatzem de comestibles, tenda de betes i fils,
una mica de «farmàcia», robo confeccionada
i... «cinema» Val a dir que En Joan Busoms
no s'aprofitava gens ni mica de la seva polivalència. Tot a preus de mercat lícit. Perquè,
ja ho deia ell:
—Una persona «conseqüent» s'ha de fer
càrrec de tot. No estaria gens bé que jo, pel
sol fet de tenir, diguem-ne, exclusiva, carregués abusivament els preus.
Això el feia molt simpàtic a tothom. Fins
i tot els aficionats al cinema —noron'a-dos
per cent de la població— reconeixien l'interès de l'empressarí per donar títols «actuals*.
De llur estrena a la capital a la projecció en
el poble, no acostumava a passar més de
tres mesos.
—Una persona «conseqüent» —raonava
Busoms—, ha de pensar en tot. Ja n'hi ha
prou que el poble sigui petitl No mancaria
més que el mantinguéssim atrassatl
—Però amic —l'hi replicà un cert dia En
Cistelles de qui es deia que li'n mancav(|fun
bull—, tu no mires gaire prim, oi? Al «cíne»
hi entra tothom; malgrat que la majoria de
pel lícules són «no optas para menores». I
em sembla que hi ha una legislació ben
clara respecte a la qOestió.
—Veuràs; s'ha d'ésser «conseqüent. On
ban d'anar la mainada a les tardes del diumenge? Imagines el cataclisme familiar, si
•Is pares, o han de perdre el «cine» o han
de deixar els fills que rondin de qualsevol
manera? Tots junts passen la tarda divertida
i, al vespre, a casa... Quant a la legislació,
què vols que et digui? Es molt poc «conseqüent» en no tenir previsió d'aquestes situacions. O si no, digues-me: on han d'anar
els menuts?
Un bon dia s'insfal'là en el poble un perillós competidor. Inaugurà una tendeta de
roba, sabates, comestibles, perfumerjo... i
cafè. A En Joan Bosoms l'hi sortí un gra. I,
en assabentar-se que la competència no
pagava matrícula més que per «comercio de
comestibles y cafè», elevà una protesta formol, raonada i signada, al·legant que ell
pagava per tots conceptes i que «o tots o
cap». Que la llei havia d'ésser per a tothom.
I que encara que el poble wa petit, s'hdvio
de complir amb justícia i que ja havien
passat els temps de «la mànega omplo». I
com sigui que l'administració anava donant
llargues a l'attumpte, —perquè la nostra
administració acostuma o funcionar lentament— en Busoms, reiterà la protesta, assegurant que aquells retards eren <immorals».
Que si la Llei per oqui, que si la Llei per
allà, que si el sentit de responsabilitat, que
si lo honradesa...
Ai, lasl Per primera vegada, en Joan
Busoms no era... «conseqüent»!
XAVIER.
AZUCENA TENIDA EN SANGRE
Se han cumptido ya diez
atios del brutal atentado perpetrado contra la nil·la Josefina
Vilaseca. HOJA DIOCESANA
quiere sumar su testimonio al
clamor popular undnime que
reconoce a la pequefla mdrtir
como a una flor delicada tronchoda por una pasión desatada.
Desde aquellas memorables jornados àlrededor de la Navidad
de 1952 no ha cesado un moroento el fervor relígioio de
invocar a esta nlfla de HORTA
de Avinyà para implorar su
vdlimiento delante de Dioi, Se publica mensueilmente un Boletin donde se da cuenta de los
fúvores recibidoi. Se estdn recaodando limosnas para iniciar en firme los procesos apo«tólicos. Su sepulcro en Horta es visitado constantemente por numerosos grupos y parttcolares
que se desplozan alK expresamente. Todo ello es Indice de que Josefina Vilaseca va camino
de la gloriflcación.
A nosotros nos toca puntualizar que el heroisme de esta nina no fue una cota improvisada. La educaclón cristiana en la familia y en la escuela, y las enseRanzas recibidat en
el Catecismo fructificdron de tal monera que frente cl pecado ella prefirió la muerte. No
descuidemos esta ensefianza. Nuestros pequeRot, con tanto cine, tele y radio, con sut tebeot
insulsos y con su vida extra familiar, no ettdn en plan de superar pruebas mds o menot
durat 0 no ser que tengan una fuerte vitóminosis de ambiente familiar religioto y de Inttrucción profunda catequético. — ECO.
La «Mater et Magistra» de Juan XXIII
ilndudablemente son muchos los campesinos que abandonan el campo para dirigirse a poblaciones mayores e incluso centros urbanos. Este éxodo rural, por veríflcarse
en casi todos los paises y adquirir a veces proporciones multltudlnarlas, crea problemas
de difícil soluclón por lo que,0ca a la vida y dlgnldad de los cludadanos*. (123).
Agudamente aeftala luego el Papa laa diferentea causat de la marcha de lot campealnot de
tui pueblot. Bl hecho et cierto y muchu vecea lattimoao por no verifiçarte en lat debldat condldonet. Lot pueblot grandet y lat ciudadet no pueden abtorber enteguida a ettat multitudet
errantet, que tuelen quedarte en k» suburbiot, muchos de lot cualet íonnan ette clnturdn roio
de gente amargada, etta verdadera corona de esptaaa de laa ciudadet, donde tuelen arddar el
odio y la rebelión en gran etcala. Ette envilecimiento de grandet matat niralet en U ciudad.
hoy te evita en gran parte levantando el nivel de lot pueblot, donde muchat vecet no hay la
mlteria física y moral de lat ciudadet, y en muchot de lot cualet, hoy, graciat a la tècnica, la
ganadeila, lot tindicatoa agifcolas, la telecciòn de cultivot y otrat cautaa, reina un cierto y
patente blenestar. - F. P. B.
ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI
Mare de Déu del Roure
Bi noiM ttineiaii ali Santuaris Marians de
la Diòcesi no és, ni pretén ser, un fred romiatge
histtolc. Adés voluntàriament, adés constrets
p«r la manca de dades, aprofitem el valuós
tresor de la tradldó popular per a bastb^ht el
que voldriem que fos un pomeíl de flors boscanes a la Verge, única en realitat, i meravellosament diversa en les seves saboroses manifestacions populars. La història no és més que un
testimoni d'aquesta devociói si aquella falta, la
devoció sempre resta. 1 això és el que val.
I heus ad com de la història de la Mare de
Déu del Roure de Pruit no en sabem res. De la
seva devoció, però, en tenim, grades a Déu,
molts testimonis. El més ric i significatiu, pel
que té de nostre, és o, millor dit, són les «Coble
de la Mare de Déu del Roure» que Mossèn
Clnto Verdaguer va escriure durant una estada
al Bach de G>Usacabra, antiga masia on es
guarda la preuada Imatge. Bl Poeta de Catalunya fa sonar els registres més sensibles de la
seva lira mariana en obsequi de la Verge del
Rome) les paraules, si no són de gran volada
literària, porten tot el gust del digne aire camperol que traspua la Mare de Déu del Roure.
Lamentem no poder transcriure-les ad.
Un altre testimoni gloriós de la Verge del
Roure és la ingent figura del felipó P. Bach,
nascut i crescut a l'ombra de la seva Imatge.
La Verge, sens dubte, va nodrir la seva ànima
delicada d'infant i va inflamar el seu incansable
cor d'apòstol.
El P. Bach, per qui no ho sàpigues, fou conseller espiritual de St. Antoni M.* Claret, fundador de les Religioses Felipones dels «Salts», de
l'Asil per a sacerdots de Vich, del Col·legi de
St losep per a seminaristes pobres i Propòsit
de l'oratori de St Felip de Vich. Tota aquesta
robusta i fèrtil activitat apostòlica la va beure
de les pures aigües marianes de la Mare de
Déu del Roure de Pruit
). PLANES
S A B I O . . . EN 40
Bl chico ora do natural avitpado porc
torpe para lat lotrat y da marzo a novlembre al botqua con lot cobrat. A primorot de
marzo va lo madro a datpedlrte dol mdottro
porque to tratladan todot a una población
fabrll.
Hoblon un poco del nifio y «I buen maetIro da algunot contojot on cuanto a lo oducaclón • ïnttrucción dol muchacho. La madro
collo y otcucha. Ettd pentando en algo mdt
grove, mdt Importonte.
En voz do toportor oi avito juttificodo,
pota al ataquo • intinúa quo togún tu poro-
HORAS
cor oi chico ha adelantado muy poco durant* el curtoi^
El moettro, ni corto ni parezoto, to dofionde y aflanza tus razonot con un tattimonio públicot al ragittro obligatorio da
atittancio a data.
Lo fua tiguiando dfa o dia da lot hdbilat
para al colagio. Ratuliadoi al nifio hablo
atittldo cuarentà (40) horat an un cuno
atcolar.
«Si otf craa qua fobrlcamot tabiot...»
La madra sa callo. Y manot mal qua
abono lat papaiatas atratadat. — R. H
NUESTRAS COSAS
El huevo de avestruz
^
Un dia un gallo «a fua a un nido de úvattrucai,
cogió un huevo y llamando o todai lat gallinas de su
flL^
corral les dijot
—Os anseflo esto para que vedis cómo anda la competència. Ird bien, pues, hacer un
poco de comporación:
En el afio 1960 los protestantes de los EE. UU. dieron para sus misiones: 147 millones
de dólores.
Lojuçatóllcos: 18 millones y medio.
Mtantes de los EE. UU. han mandado al exterior: 28.000 misioneros.
ilcosi 6.124 misioneros.
Al CBügo Belga, los protestantes de EE. UU. hon mondado: 1.289 misioneros.
Los católicos: 3 misioneros.
Esto es el huevo de avestruz que hay que mirar.
Urge obrar en consecuencio, tno les parece?
(Móns. Fulton J. Sheen)
A rail dé la mutrtt i* Ttrua Nittmmm, la
utítmatizaia dt K(mn$r$riuht lAltmania) hu r$viita$ han proditadú lua artfmloa $obr$ utt caao
aintular. QnUttra $ab$r qui optniin nurtetn ulo$
utítmai. Atraitcido. - }org» Riari.
R.-Desde muchot aflos este caso ha atiafdo
U atendón de drculos catóUcoa y no católicos.
Los astigmai comeniaron e n U afio 19Z6. Bl
pénoco de la aldea donde vivia Teresa, loaeph
Naber, ahora tiene 91 afios y siempra ha estado
al lado de loa que cteen en lo sobrenatural del
caso y ademis ha sido su director espiritual
hasU el dia de su muerte. La Santa Sede, de
manera ofldosa se ocupo también de este caso
y después de una investlgadón, no quiso dar su
dtctamen. Bl Padre Gemelll de la Unlversidad
de Milta dljo que los estigmes no eren de procedenda natural. Bl consejo de médicos que
quiso analisar en una clínica, los fenómenos
que acaeclan a Teresa se encontraron oon la
negativa rotunda del padre de Teresa quien no
accedió s que su hlja fuera trasladada. Por ello.
quedaron un tanto eKéptlcos sobre la realldad
de lo que ocurrla sospechando algún fraode
familiar. Esta petidón de traslado a tma clínica
esteba respalda^* y pedlda por el Bplscopado
B&varo. Se espera que a ralt de su muerte, las
persones que estuvieron a su lado, declaren
algo al respecto. Hay cosas realmente prodigioses como soni el ayuno prolongado durante
tantos afios sln tomar alimento algunot d hablar
palabras arameas como }esús las pronunciarà
en la cruxt el manar la sangre de las heridu de
los pies, hada arriba como en un cruclficadoi
la previsión por parte dè Teresa de cosas mis»
terlosas y ocultas... etc...
No se puede negar que tenia esta mujer
virtudes singulares de modestta, humildad, ganes de pesar desaperdblda, generosldad, amor,
a los fobn$ y enfermos. Miles de persones
peregrinaron a Konnersreuht y miles slntieron
d roce roce de lo sobrenatural. Però sigue el
enigma: tera milagroso? ^habla engafio?
Parròquia d» Sonte Mqrio de Camprodon
Diumenge, dia 3 de Febrer de 1963.—A dos quarts de 8, Missa cPro Populo».
A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi d'Angela Güell Coma (a.Cs.) A les 12, Missa en suíragi de Maria Aragoneses de Alvarez (a.C.s.) Nit, a
les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Dolors Carrera (a.C.s.) Tarda, a un quart
de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Visita al Santíssim i Set Diumenges en honor
de Sant Josep.
Dilluna, dia 4.—k dos quarts de 8, Missa «Intentio dantis» A les 9, Missa en sufragi de Joan Coll Gai delia (a.C.s)
Dimarts, dia 6.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Concépdd Salarich Amblàs (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Joan Coll Gardella (a.C.s.)
Dimecres, dia 6.— A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en
sufragi de Federic Blanch Carrera (a.C.s.) A les 9, .Missa en sufragi ji|«-jjgan Coll
Gardella (a.C.s.)
Dijous, dia 7.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi d'una difunta*|
Divendres, dia 8. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Rosa^Galí Blanch
(a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Ricard Mayà (a.C.s.)
Dissabte, dia 9.— A dos quarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria,
Missa en sufragi de Concepció Salarich Amblàs (a.C.s,) A les 9, Missa al Sagrat Cor
de Jesús, demanant una gràcia.
Diumenge, dia 10 de Febrer. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi d'Antoni
GaU Blanch (a.C.s) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa «Intentio
dantis» A les 12, Missa en sufragi ds Joan Salarich Camprubí (a.C.s.; Nit, a les 8,
Missa V«S|ierHna, en sufragi de Dolors Carrera (a.C.s ) Tarda, a un quart de 4,
Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Visita al Santissim i Set Diumenges en honor de
Sant Josep.
Veu de la Parròquia.
Sont Baptisrrie: A les Fonts Baptismals de Santa Maria han estat regenerats i incorporats a Crist per mitjà de l'Esglesia, Isabel Carmona Caballero, filla legítima
d'Antoni i de M.* del Carme. Antoni Aparicio Hoyo, fill legítim d'Antoni i de Soledat. Que sien uns sants Cristians.
Necrològica: Morí en la pau de Crist, després d'ha|er rebut els Sants Sagraments de la Penitència, Eucaristia, Extremuncid i BeneSlció Apostòlica, la nostra
germana Gabriela Campayo Gonzàlez (a.C.s.)
Amonestacions Canòniques: Segona de Joan Juncà Marcer, solter, natural de
Freixanet-Camprodon, amb Rosa Capilla Artal, soltera, natural de Monforte de
Moyuela (Terol)
A remarcar: Avui comencen els Set Diumenges en honor de Sant Josep.
Associació de Filles de Maria: EI propvínent diumenge, dia 10; a les 10 a l'Església de Nostra Dona del Carme, Comunió General. Tarda a les 4, exhortació.
P. Anglada Camprodon