parroquia de sta maria de camprodon 19621230

I D I T O R 1A L
-S^ -'-T""""i|y
V^a
%
>
//ay fechas que se prestan a profundas meditaciones. Una de ellas
es la fecha de AflO NVEVO, Nuestras oldas son como el agua de los
rioa. Jamús ooloeràn los aRos transcurridos. Vamos a parar al mar que
es la eternidad, este embalse inmóoil y perenne de oida. Una nostàlgia
casi infinita embarga el animo. Però al oer cómo ca desmoronàndose la
casa de nuestra existència terrestre, se abre el horisonte de la esperanea.
Cada dia morimos. Y el córrer de los afíoa nos acerca al transito final.
Però no para morir sinó para cambiar de oida. Debemos saludar al Afío
Nueoo como a un keraldo que nos anuncia el traspaso hacia la felicidad.
Cada afío nos dard esta nueoa con màs apremio. El cristiano se prepara
para la muerte però no la temé.
Ano Nueoo significa renooación. La reoisión que se hace en estos
dlas està encaminada a una revislón de oida. Como a una locomotora
que ha corrido miles de kllómetros, se la sujeta a una revislón a fondo,
así urge poner a reoisión todos los resortes do nuestra existència para
controlar la marcha a ver si se verifica en óptimas condiciones y si la
dirección es correcta. Siempre un màs y mejor. No seamos tacafios con
Dios que llama a la puerta para que le dejemos entrar a fln de intimar
con nosoírps. Es dignaclón suya que quiera entrar. Un Ano Nueoo sea
abrir un poco màs la puerta para que El entre, para reclbirle con alegria
y para querer de oeras ser màs de El, que nuestros o del mundo.
ao diol·nnbr· l e e a • D o m . dcntro la ootava d * Nawidad • Afto ii, n . ' i o d
RBDACCIÓN Y ADMINISTRACIÓN: AfARTADO I I , VICH
DBPdSITO LBOALi 1 . H.39S • 19(0
Comentem
Lluc, 2. 33-40
Acabem l'any i- l'Església ens conta de noo
la
profecia
de Simeó quan Jes-'s fon portat
«El seu pare I la seva mare es meraveper primera volta al Temple de Jerusalem.
llaven de les coses que es deien, I Slmeó Una profecia que fa vint segles qne s'està
els beneí i digué a Maria, la seva mare:
complint de dia en dia. No hi ha cap perso•—Mira aquest és destinat a ser causa natge a l'Història de la Hnmaniut qne esdequ» iftotts calguin o s'aixequin a Israel, I vingui com Jesús causa de salvació o de concom a senyera que trobarà contradicció demnació per al món. Ni tampoc qoe sigui
—la tu mateixa una espasa et traspassarà com una senyera de contradicció a la qual un
l'ànima—, perqnè així es descobreixin els hom no pot bestrenre's de cap manera o hi
maldant contra Ell o bé estimant de cor i
pemaments de molts cors.
seguint-lo.
Hi haola també una profetessa, Anna,
Importa molt recalcar que aquesta postura
(Illa de Fanuel, de la tribu d'Aser, d'edat
molt avançada, que després de soltera en contra o a favor de Jesús denota sempre
una mala o bona disposició de cor. Els incrèduls a voltes ens volen fer creure que són
sincers i que en ells hi ha bones disposicions
internes. Quan la incredulitat és persistent i
maligna, generalment és que intnlorment hi
han falles. Purifiquem el cor i cada dia veurem
més clares les coses de Déu.
hada viscut set anys amb el seu marit, I
havia qtudat vídua fins a Vedat de vuitantaquatre anys, la qual no es movta del temple,
seriOnt Déu nit i dia amb defanis I pregàries* A la mateixa hora, doncg, es presentà
ella, i lloava Déu I parlava de l'infant a
toté 1^ qui esperaven la redempció de
lertut^m.
També impressiona aquesta pietosa dona
que fa tant de temps va santiflcant-se esperant
el Crist. Nit i dia amb dejunis i prearies
espera aquest moment qne ara viu amb intensitat. Sapiguem esperar també amb perseverança la vinguda de Déu. Som massa impacients a voltes. Déu sempre està present però
es manifesta als qui no tenen pressa per veure'l. Recordem-nos de la profetesa Anna.
Un cop hagueren complert tot el que
calla segons la llei del Senyor, se'n tornaren a la Galilea, al seu poble de Natearet.
I l'Infant creixia I s'enfortia, ple d'enteniment, I la gràcia de Déu era en ell.».
perlíl de la setmana
T
llo
Dia
sftA
o,
njfiM·M·tf^ dintre
Al·tivm ïoctava
VnMtt%,M Am
\IMAM1
Dium$nge
i* "Nadal.
SeMitj^üf^:c
^
^
5*BR.·»'*;'l''í«!'i'
St. Eugeni, b. Dia S I , DU, St. Silvestre, p.| Sta.
HUirla, mr. Dia 1 de g e n e r , Dm., La CircumiMó d» Nottn Senyor J*»ucri§t. (de precepte). Dia 2 , Dmc, el Santíssim Nom de Jesús.
St. Macari, abi St MaitlnUí, b. Dia S, Df., St.
Florenci, b. I mr.| Sta. Genoveva, mr.) St Daniel, mr. Dia 4, primer dlv., St. Rlgobert, b. 1
Sta. Oafrosa. D i a 5 primer dls., St. Simeó Esdf Ens ho naK\it un /nfonf, / el Fi// ens ha
llta, cf. I St. Telesíor, p. i mr. Sta. EmlUana, vg. estat donot», exclamava la veu joiosa de la
litúrgia en el dia de Nadal La misso d'ovui
encorú està plena d'aquesta exultonço, i no
ens sap parlar d'altra cosa.
Amb santa il·lusió, com una mare orgullosa del seu fill, exclama l'Església per boca
del solmisto: <Efs formosrssfm, mit que fets nit
f)l/s dels homesl) (grod).
Ell és el nostre orgull i la nostra glòria;
ST. SILVESTRE
Ell, «el Verb boixof dnl cel enmig de fa nit>
Nat a la capital de l'Imperl romà, es slngu- (intr.) ha vingut per fer-nos fllls seus
laritiè ben aviat per la seva caritat* així els adoptius i participant* de l'herència de
pelegrins que anaven a visitar les tomi>es dels Déu: ia no som esclaus, sinó flilsl (epis.).
Sants Pere i Pau tenien posada segura e casa de
Si estem en gràcia, podem dir juntament
Silvestre malgrat el perfll que II suposava. amb Jesucristi Abbal, això ési Parel No désAquesta ardent caritat el va llançar a un apospreciem la invitació de l'Església que ens
tolat fecund que no s'acobardf enfront de les convida ovui a reflexionar i, sobretot, o
dissensions que naixien en l'BsglésIa romana viure aquest amor de predilecció que Déu
sobretototacausa de l'heretgia donatista a l a ens té.
qual plantà cara, guanyant-se alzf no pocs
No oblidem, però, la missió salvadora
enemics. No obstant, reconegut per molta com del Fill de Déu encornat (evang.)) l'Església,
• varó «pur, de pietat fervent, mortiílcati humil» al llarg de l'any litúrgic, ens anirà recordant
va ser enlairat a U Seu de Pere, que va regen- aquesta missió flos a l'acompliment total en
tar dinant 21 anys amb amor 1 sollicitut pater- la Pasqua.
naL S'esforçà a parar els peus a l'emperador
De lo nostra resposta depèn que aconConstantí, el qual, després de deslliurar l'Esglé- seguim la salvació que Ell ens ho ofert amb
sta de les persecucions, pretenta dlrlglr-la. el Seu amor redemptor.
Contra l'heretgia cal destacar els nombrosos
J.M.
sínodes celebrato en el seu temps i en els quals
ca sentí la seva presència moral, sobretot en el
primer Concili Ecumènic de la hlstòrta, el de
irciprettazso de Torelló y parròquies
Nlcea ta- 325) on envià els seus representanta.
de Granollers PI., $. Martin Sescorts, I
Demanem41 pel C. Vaticà U.
•oí a^m.
Dominica dintre i'odava
de Nadai
^ANT m 4'
Sobreiiinf g Sta. Cecilia Yoltresò
Intenolonea Apoatoiado d * la Oraoiòn
• N n o . — O a n a r a l i Que el deseo d * la unidad de la
lgle!la. los lleve al conocimiento de la verdadcra Igleslo.—MUlenoli Que el Concilio Ecuménlco ayude a
. 10 a«cl6n tnlilonero de la Igl·ila.
Efercicioc Espirituales Premllitares, en LA OLEVA, del 7 al 12
de enero.
j
eSQU EIXOS DE LA VIDA
^Í^Vroreé^ e%.fíiotW^/fe
Un rector d'Albany (Nueva Yoik) fou cridat
urgentment per tal d'assistir espiritualment un
feUg'ès seu que vMa en despoblat lluny. El
bon senyor rector es disposi a sortir, posant el
Santíssim eti la píxide o capseta daurada, penian^se·la al caü i pu|ant a cavall per efectuar
la travessia. Feia estona que cavalcava quan
una tempesta el sorprengué i hagué de refugla^
s* en un hostal del camí.
-Mal.temps aquest per anar pd món, ol7
-SI i per cert que em convenia arribar
a lloc.
-Sempre sol passar »bti, respongué l'hostaler satisfet de tenir client nou. Passi la nit aquí
i no «s preocupi, reverend.
Quan estava a mig sopar, arribà un missatger que s'alegrà de topar allà el Sr. Rector.
-Quina casualitat) Predsamenl el cercava
• vostè.
-Quina nova el porta?
-Aquell malalt a qui V. R. anava a auxiUar,
ha millorat molt No cal que es molesti.
-Bél Ara la soc ací i passaré la nit. Demà
retornaré al meu poble.
Al Sr. Rector no li agradava gaire la companyia d'aquella grat que erra la majoria
heretges i no cteiai
en la presència real
de lesucrist en l'Eucaristia. Per això
.ZZ'-^r^--procurà tancar l'armari 'on diposità la
capseta sagrada i es
disposi a reposar
tranquil.
L'endemà prengué comiat de tots
i marxà. En arribar
al poble, notà que
s'havia oblidat de la
capseta on hi havia
el Santíssim. En sofrf
tan d'aquest oblit que gairebé caigué desmaiat.
Després de reprradre forces, esperona el cavall
1 altra volta corrents cap a l'hostal d'on havia
eixit. Pel camí pensava que potser havien regirat aquell armari i havien profanat l'Eucaristia.
Arribat a l'hostal, tot seguit se'n va a l'hostaler per preguntar-lií
-Ha llogat a altri aquella habitació que vaig
ocupar ahir?
-AhI reverend... 11 fa l'hostaler. Estem consternats tots. Aquella habitació, malgrat tenir la
clau, no podem de cap manera obrir-la. Hem
forcelat i és impossible.. I el més gran, és que
a dins es veu una claror misteriosa com si hi
hagués un focus de Uum encès... Què hi ha?...
El Sr. Rector ple de goig, puja tot seguit a
l'habltadó L'acompanyen tots els de l'hostal i
altres curiosos. Va a la porta 1 aquesta s'obre
sense resistència. Penetra a dins 1 veuen una
claror que surt de l'armari. El sacerdot l'obre 1
agafa la capseta on hi ha el Santíssim...
-Germans* Déu Nostre ha volgut ier-vo*
palesa la seva presència real dins la sagrada
Hòstia. Aquest prodigi us ho diu ben clarament.
Pariava tan emocionat el Sr. Rector que tots
caigueren de genolls i amb llàgrimes als ulls
alguns i altres astorats, demanaven ser
Instruïts ra la religió
catòlica. Aquell dia
romangué el sacerdot prop aquelles
ovelles que volien
convertir-se. Al cap
de poc temps pogué
veure com tots entraven a l'BsglésIa catòlica i e s d e v e n i e n
bons alstlans mercès a aquell prodigi
eucarfsHc.
IOIDID'ESPUNT.
VIVÈNCIES
UN ESTOIG ORIGINAL
De retorn del cementiri, ell, l'etpói, besà aquell
anell que li deia tantes cotes. Era l'aliança. L'aliança de
bodes. Portdva inscrit un cper sempre», i llavors ell hi
llegia un «mai mét». Constatava la caducitat de tèt cotes
de lo terra i els seus llavis t'obrien per besar el cel. Què
en faria d'oquella aílonçal Era l'arxiu de la vida familiar.
Era molt bonic. Or, plata, pedret precioses. Era l'arc
triomfal —avui funerari,— d'und llar que havia conegut
dies de pou i d'olegrio —'d'aquetlo alegria que sols pot
>
donar Déu—, i que ara era el segell d'un buit que omplenavo de dolor el cor de l'espòs
ideisflilt.
' En et darrer moment de cloure la sepultura havia estat temptat de piisòrhi l'anell. Li
semblava que seria un testimoni d'un amor alhora vençut, albord heroic. Com un esforç
suprem —inútil certament, més sublim— de permonèixer prop de l'esposo. Or i putrefqfcló,
argent i cucs seria tanmateix quelcom inconcebible.
I va resoldre col·iocar-lo en un estoig origindl, tant gran com el món; tant profund
com l'amor. El vendria. Treuria coda peça, fondria l'or i lo plata i donaria él seu valor
ois pobres.
7Z000 ptes. Una quantitat respectable. I dintre el morc d'un anonimat total oferí el
valor material d'aquell preciós anell.
***
Un valor material ben considerable. Un valor moral immens.
L'amor és més poderós que lo mort. Fou una mena de victòria sobre la mort. Aquell
eipòt v'du, es desposova aquell dia amb uns germans que no cohelxia, necessitosos d'aquell
vot d'aigua i d'aquall mos de pa de qué ens parlo l'Evangeli, amb aquall amor etern, que
viu en les estances eternes de lo família dels fills de Déu.
Li mancaria lo presència física de l'esposo. Li mancaria el lligam del matrimoni que
es vincle d'amor com Crist i l'Església. Tindria però una presència espiritual I un vincle de
gràcia mereixedor de les bodes del cel.
J. PEDRAFINA.
HACER EL BIEN A OTROS POR AMOR
<Uno de lo« més grandes catUgos que Dics puede Infligir • una alma ea qultaile el medio
de haceí bten. Bste castigo lo Infllge momentineamente a aquelloí de quienet espera mucho y le
•on infleles. Hoy, por ejemplo, no hat>éU encontiado ni un pobre en vuestro camino. Es que Dlos
los ha aiejado todot. Sondead vuestra corazóm no eralt dlgnos quisé de haceí hoy una ilmosna.
Btlaa palabras harén sonreir aun a persones piadotas....
La limotna es una gràcia que Dlos no concrde a todo el inundo. No tener a nadle a qulen
iucer feUi. No tener a nadle més que a si mismo, tiempre a si mismo, úolco objeto de sus esfiwnM, de fltu tfabafoa, de aua pCDMiiUeatos,. iqué duro y qué trlste etl Dlos mio, enviadme otMM
cutigos, peio dejàdme a algülen • qulen yo puedi amai>. - (Mont. Sylvaln).
ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI
Mare de Déu dels Olms
El sontuori que avui ens ocupa no és
diocesà. Però ni que sigui troint el títol
d'aquesta secció, no podem pas deixar d'esmentor-lo. «Hoja Diocesana» n'és i en vol
ser de diocesana. I els temples marians que
en ella s'hl resenyen, fins oro, també bo han
estat. Aquesta excepció ens la imposa un
factor que ultrapasso els límits jurídics de lo
demarcació diocesana: la gran devoció a
Maria dels fills del bisbat de Vich.
Efectivament, fa un temps que vam
rebre una amdntfssima carta d'un devot fldel
de Borredà on se'ns demanava que féssim
constar lo devoció que a tota aquella encontrado es té envers ta Msre de Déu dels
Olms, en la parròquia de St. Jaume de Frontanyà, del vef bisbat de Solsona. Ho fem.
amb gust, com a símbol de germanor amb
elt devots de la Diòcesi veïna i en homenatge oi $w reconegut amor a la Verge. Homenatge que honora també lo Parròquia de
Borredà, que no es deixa escapar cap ocasió
de venerar Santo Moria.
Advocada en favor dels infants herniots,
la imatge de lo Verge dels Olms s'eixoplugd
en un temple possiblement del segle XVII.
Abans del 1936, multitutdt d'ex-vots penjats
o lo poret testimoniejoven lo gran devoció
de què fruta el Santuari. Sobretot eren remarcables una pila de collars d'animals que
els pastors havien treballat amb les teves
mans i ofrenat a la Verge en reconeixement
d'abundoses gràcies rebudes.
Aro, la Imatge, restaurada i recentment
entronitzada, segueix rebent l'homenatge
de les corrues de fidels que de totes les parròquies dels voltants hf acudeixen, com
sempre, portant el %»u filial amor o la Mare
de tots els pobles. — J. PLANES
S>i<>i m DE ACTUALIDAD
Ck>ncllios ton lat reunionet de lot Obiípot para tratar
atuntos, geneialmente muy importantet, de la Igleiria.
Son ecuménlcot, et declr, univertalet, cuando van todot
los Obitpot del orbe. Todot, quiere dedr nuralmente todot,
aunque algunot, por Impotlbilidad, dejen de atittlr. Ya te comprende, Inol Todot en el tentldo de que repretenten moralmenie todo ei Magitterio ecletléttlco extendido por todo el orbe.
-.:»-'
Bl G>ncilio eciunénlco tólo puede convocarlo el Sumo Pontifica.
Y tólo el Sumo Pontlfice puede pretidlrlo, por tí o por lut legadot. De lo contrario no
tendiía nlngima autorldad.
BI Concilio, en ettat condicionat, cuando dcfine tolemnemente, et Infallble, en matèria de
fe y cottulnbret, aun cuanto dttlentan algunot obitpot retpecto de algún punto determlnado.
Lot Qmcilios particularet, de una nación o de variat, no pretidldoi por d Papa, aunqu«
tienen gran autoridad, no ton infallbiea.
La mitma conttitudón de lot concüioi not da a entender que la Igieala no trata k» atuntot
a la ligera, tlno con mucha prudència y profnndidad, contando liempre con la lui y grada del
miimo Btpítitu de Diot, el Btpíritu Santo. - R. R.
•^•"^í^t
€11 i<i
ofMía
A/^
WiW-yam-S"""-
•
\>m
.
r^
^
Querido amigo lector:
El nuevo afto 19tí va a traernoi, pera lot
íectorei de Hoja Diocesana, nuevos tftulos,
nueva vida, horizontes nuevos, ideas y orientaciones siempre viejas y siempre nuavat,
todat ellas muy neceiarias para nuestra
vida de crístionos e hijos de Dios y de lú
Iglesio.
lAdelontel
En esta sección que hemos dodo en
llamar. En la òrbita de Oios, vamos a proseguir dando doctrina sòlida, en la que te
podrds apoyar con toda seguridod como
que no se trotarà de cosos opinables, mót o
menos teguras, sinó de los cosa; de Dios, de
las verdades teoldgicgs, de la Fe, de los
Sacramentos, de los mandamientos del
Sefior...
Al humbre le ha sido dado moverse —lo
hemos comprobado ya— en los espacios
sideroles. lEstupendol
Però no todo acabo aquí. Al hombre la
ha sido, le as y la sard siempre dodo también moverse en la òrbita de Dios. De ete
Dios, Sefior de todo, que estò en todos portes, muy cerca de nosotros, dentro de nosotros, de ese Dios que lo ha creodo todo, que
nos amo infinitomente, que es nuestro Padre.
El hombre actual, o través de la ciència
y de la tècnica, por una porte va dominando
lo matèria y sus fuerzas y, por otra, ha desencadanado energías que ni 41 sabé si serd
copoz de controlar.
De ohf nace en el hombre un sentimiento
nuevo. «El hombre entiende —dice Guardini,
gran escritor católico y teòlogo oiemòn, muy
de nuestros dfos— que es responsable de lo
tiarra*. Paro rasponsoble de la tierra, de un
mundo que sabé —por la sono filosofia y
por la teologia— que no es suyo, sinó de
Dios.
De lo cual se sigue que el hombre, o lo
por que se mueve, coda vez con mòs solturo,
en la òrbita de ase mundo, debe moverse
también, constantemente, en lo òrbita de
Dios, al que, en definitiva, hobrò de rendir
cuentos de todo.
No se le olvide oi hombre que «su dominio del mundo —dice el citado autor— es
esenciolmente dependiente del dominio divina>. — R. R.
Quejas de ellas conira nosotros
1.'—Salir solos dejando o la esposa en cosa.
2.°—A medido que una envejece, son menos golontas y sa vuelven descuidados en sus
cosos dejando que las orregle ella.
3.°—Egoismo sin preocuporse de mis problemas. Llega torde a comer y si yo un dia
ma retraso, se vuelve energúmeno.
4.°—Quieren wr amos y entender en todo mds que nosotros echdndoselos de sabio y
de mandòn.
5.°—Nos preocupa el que otra mujer se interfíero.
^''Tocaflerfa. Gaston ellos sin reporot y griton cuondo lo mujer les pide unos pesetas.
7.''—fa\ia de interès en el hogor. Los nifios los debemos educar nosotros solos.
9 "'^olto de goiantaría. Solo sa praocupon de ellos. No. nos sorprenden con paqueRos
regalos que harfon nuestra feiicidod.
'•"—Se quejan con demasiada frecuencia porecièndoies todo mol.
^0°—Nu···ros morldos fuman demosiodo y ensücion los suelos con las cenizos. Tambièn algunos juegan y luego debemos nosotros ohorror.
(Resumen de «SIGNO»)
l^otfAquia d» Santa Moi-ia da Comftrodoo
Diumenge, dia 30 de Desembre de 1962. —A dos quarts de 8, Missa en sufragi
de Joan Vila Molat (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en
suifragi di Balbina Perramon de Birba (a.C.s.) A les 12, Ofici cantat per els nens cie
le« Bscóles Macionals, Missa «Pro Populo» Nit, a les 8, Missa Vespertino, en sufragi djt Josep M.' Zuloaga Aizpurua (a.C.s)
DiJIuna, dia 31. — A les 8, Missa en sufragi de Carme Picola Monells (a.C.s.) A
les 9, Missa en sufragi de Josep Monells (a.C s.)
Dimarts, dia primer de Oener de f 963.—Any Nou. A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Dolors Sanglas de Prat (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa de Novena de Rosa Morer (aC.s.) Ales 12, Ofici Solemne
cantat ptt ei Cor Parroquial, «Pro Populo» Nit, a les 8, Missa Vespertina «Pro Pdpak)» Tarcb a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Dimeot'es, dia 2—A les 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa Aniversari de Eloi
Cuadrado Sierra (a.C s.) A les 9, .Missa en sufragi de Josep M.* Viladoniiu (a. C. s)
Dijoui, dia 3.— A les 8, Missa en sufragi de Dolors Sanglas Barné (a.C.s) A les
9, Missa en sufragi de Manuel Roca D'Ocón (a.C.s)
Oiv^ndres, dia 4.— Primer divendres de mes. A les 8, Missa d'acció de gràcies. A les 9, Missa en sufragi d'Elisa Badia Vda. de Moragas (a.C s.)
Dissabte, dia 5, — A les 8, .Missa d'acció de gràcies a les Animes. A les 9, Missa
en sufragi d'Elisa Badia Vda. de Moragas (a.C.s)
Diumenge, dia 6 de Oener.— A dos quaits de 8, Missa de Novena de Jaume
Sala Guillamet (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa cr
sufragi de Gaspar Costa Garnatxe (a C. s.; A les 12, Ofici Solemne cantat per el
Cor Parroquial. Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Gaspar Claret Güell
(a.Cs) Tarda, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Veiï dé la Parròquia. Necrològica: Morí en la pau de Crist, el 27 de Desembre, després d'haver rebut els Sants Sagraments de la Penitència, Eucaristia^ Extremunció i Benedicció Apostòlica, la nostra germana Núria Moncanut Moner (a.C.s.)
A r·marcar: Concurs de Pessebres. Els que desitjin prendre part en el Concurs, cal que facin la inscripció a la Casa Rectoral Hi hauran valuosos premis donats per la Caixa d'Estalvis; a la qual agraïm de cor llur donació.
Els Sants Reis han deixat uns paquets de Caramels per els neqs i nenes del Cate
cifme que es repartitan el dia dels Reis a dos quarts de 4 de la tarda.
P. Anglada Camprodon