cartas cortas - Servei de Biblioteques

4
LA M O N T A N A
hcrmosura de la Jacobini, o cl arfe de la Bertini...
L o s que no son ni viejos, ni ninos, no salen
corríendo ni comentando.
Lenfamente y callados, lo mismo que presidiendo un duelo, siguen su camino y acompafian
a sus novias hasta a la puerta de su c a s a . . .
La luna como hermosísimo disco de plata,
clavado en la inmensa bóveda azulado, empieza
a cubrir la tierra de s o m b r a s y p e n u m b r a s . . .
Uno de s u s r a y o s , se cuela en la entrada,
donde dialogan los a m a n i e s , y enlazandoies con
hilos imaginarios de dulce simpatia, parece decirles: jAmaros, a m a r o s que hoy es vuestro díat..
Y ellos creyentes a la súplica del rayo de la
luna b o n d a d o s a , se dan sus m a n o s frémulas, se
miran a los ojos, se ven en ellos y entonces en
la quietud de la entrada suena un b e s o . . .
GYP.
Olot, E n e r o 1924.
CARTAS CORTAS
«El otro dia, mientras iba acomulando dinero en su
bolsillo, decía una mujer: [Per tots n'hi haurà, tan si
son verdes com madures! Senor empresario del cine
«Ideal Park»: Muy agradecidos tiene a los asiduos
concurrentes a su coliseo que se ven atraidos por el
acierto que tiene en la elección de los programas, aun
cuando su deseo de dar los films de màs categoria le
costarà algun sacrificio. Bueno seria ya que tantos hace, hiciese uno que vale la pena y que creo le daria
resultado. iQué li sembla, senyor Baldiri, sustituir el
cjue toca el violí...?—Un pagano».
A Unas concurrentes: No nos resulta su carta de
ustedes. Y no vale hacerse pasar por mujer siendo
machos.—LA MONTANA.
«A n'en Botó: Nen de boina, faries el favor de dirme que hi anaves a fer en aquelles hores cap a las escueias de las mujeres tu y els teus companys? Sem
bla que anaves a esperar a doiia Canizabala y a dofía
Mendieta. Si es así, dímelo que yo también iré.—Un
amic de pronòstic».
«Entre els diferents objectes recollits per el conserge de P«U. S. Brebalenca», en el seu camp d'esport, hi figuren 6 kilos de greix. Sé que per diferents
conductes es venen fent treballs titànics per a indagar
de qui poden ser. Havent sigut jo un dels que va viure aquells moments d'angunia, del passat diumenge
dia 20, m'ha vingut a la memòria que'l nostre inconmensurable Factotum, arrolit en un reco del citat
camp i de cara al sol, el veia més petit cada volta que
me'l mirava. Certament que no'n feia cas, ja que'l
camp bisbalenc es més gran que'l nostre i jo estava
molt apartat d'éll. Pró, enterat d'aital trovalla, m'he
preguntat diferentes voltes: Vols jugar que'l Factotum s'anava fonguent a mida que's desenrotllava el
partit...? Si fos aixís, jo proposo a la afición, obri
una suscripció per a adquirir una Càtnara frigorífica,
la qual podria fer seguir, amb éll a dintre, quan vagin
«veure els diferents partits de campionat que falten.
Si no's fa aixís, ei dia menys pensat, ens quedem sen-
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
2 F E B R E R O 1924
se el nostre inconmensurable Factotum. A fé de Dea
que fora llàstima!.—Kickn.
«Tu damisel·la que dia que altre adornes el carrer
Major, no te has donat compte de qu'els meus ulls et
devoren a mirades? La meva timidesa em veda venir a
contar-te coses de color de rosa, ;que n'ets de distingida! El teu tipet es tan escaient que tot et fa goig;
la sencillesa de confecció dei teu abric de dames que
tant finament s'ajusta, dóna gran atractiu a les teves
elegants formes, quines es gronxen paulatinament al
compàs dels teus passos. Quant saludes, acompanyes
un dolç somriure de mitja virtut que deixq entreveure
una blancor inmaculada que adorna la teva boca, a la
que tindria jo el capritxo de posar-hi els ditets bó i
convensut que inclús tes mossegades han d'esser agradables En fi, tinc. ESPERANÇA, dels VALLS NOUS
que ballaran a l'Indústria, qu'en donaran ocasió d'estrenyet entre'ls meus braços i allavors carinyo, a cau
d'orella... te... explicaré la guerra de Cuba.—Un voluntari».
«Porque Lolita de un tiempo a esta parte soy objeto de tu completa indiferència? No se yo a que atribuir
tu desdén, però temo ver mi siempre CONSTAN-te y
fiel lealtad derrumbada por TORRENTA-les chubascos de granizo q;'e purecen castanas, las CARRERAS
moto-ciclistas quedan suspetididas y sin realizar también la proyectada cacería al GRAU, sufre awría la
electra GRIDO y por fin... estamos en torno de la estufa de NOVEDADES. Porque demuestras nifia coqueta tanta predilección por la longaniza? porque no
dices en tal caso que hay en Castellfullit una SALA
mejor que todas las del baile de Olot, jeuan deliciosamente me deslizaría cenido a tu gracioso cuerpo a los
finos acordes del compàs del....! jbailes de tus ensuenos! però temo que nuestro atrevimiento armaria querella y tendna que intervenir el «Consultori Juridc».
Sí, esbelta mujer de negra y rizada cabellera, eres el
tipo idea! para modelo de los famosos «Tailleurs Parisiens», tu coqueteria es irresistible, comparte las caricias que tus lindísimas manos y ardientes labios se
ve prodigado el perro de tu alma, y así veré convertido en realizable al paraiso sonado en una noche qae
ante tu recuerdo no me fué posible conciliar el suefío.
—Pierrot.»
«Max, Astra i Polidó: Celebrem de cor veurens
vius després de les pannes, topades, caigudes i demés
peripecifS que's conten de la carrera motociclista. Però
es de doldre vostre insuperable frescura; vosaltres tan
tranquils i fresquets feu escala a Banyoles ballant com
uns desesperats tota la santa tarda amb aquelles ninad
bien que'ls hi féreu ballar la «toya» mentres nosaltres
sufriem terriblement amb la convicció de que ja éreu
morts. No esteu prou escarmentats, mon Deu, que en-car vos atrevireu la nit anar a Girona sens llum exposats a quedar picolats com carn de butifarra? ;I quines
abraçades mes carinyoses amb els plàtanos! Això no
es propi dels que estimen.—Tres famelles».
A Un que hus escoltava vora Sant Roc: Aquí
no se consienten amenazas... ni se engafía a nadie.—
L A MoNTAfiA.
«jOla simpàticas i aixerides morenetes que'n el
Paseig de Blay viviu tot fent de modisletes! L'altre
dia caminant firal amunt, vaig topar ab una tartanada
de boniques damisel·les qu'en vritat, em semblà ésser
vosaltres pel luxe asiàtic de les formoses pantorrilles
qu'es vesllumaven dintre, encare que s'hi notava el
contrust d'unes de negres i arrugades, que també podfan ésser las del moco. Jo de moment, vaig quedar
talment sorprès, com és de suposar, al contemplares
meus ulls el simbol de la esclavitut, quin horitzó s'em
aclarí tot seguit, per la penetrant mirada d'una de les