4 LA M O N T A N A hcrmosura de la Jacobini, o cl arfe de la Bertini... L o s que no son ni viejos, ni ninos, no salen corríendo ni comentando. Lenfamente y callados, lo mismo que presidiendo un duelo, siguen su camino y acompafian a sus novias hasta a la puerta de su c a s a . . . La luna como hermosísimo disco de plata, clavado en la inmensa bóveda azulado, empieza a cubrir la tierra de s o m b r a s y p e n u m b r a s . . . Uno de s u s r a y o s , se cuela en la entrada, donde dialogan los a m a n i e s , y enlazandoies con hilos imaginarios de dulce simpatia, parece decirles: jAmaros, a m a r o s que hoy es vuestro díat.. Y ellos creyentes a la súplica del rayo de la luna b o n d a d o s a , se dan sus m a n o s frémulas, se miran a los ojos, se ven en ellos y entonces en la quietud de la entrada suena un b e s o . . . GYP. Olot, E n e r o 1924. CARTAS CORTAS «El otro dia, mientras iba acomulando dinero en su bolsillo, decía una mujer: [Per tots n'hi haurà, tan si son verdes com madures! Senor empresario del cine «Ideal Park»: Muy agradecidos tiene a los asiduos concurrentes a su coliseo que se ven atraidos por el acierto que tiene en la elección de los programas, aun cuando su deseo de dar los films de màs categoria le costarà algun sacrificio. Bueno seria ya que tantos hace, hiciese uno que vale la pena y que creo le daria resultado. iQué li sembla, senyor Baldiri, sustituir el cjue toca el violí...?—Un pagano». A Unas concurrentes: No nos resulta su carta de ustedes. Y no vale hacerse pasar por mujer siendo machos.—LA MONTANA. «A n'en Botó: Nen de boina, faries el favor de dirme que hi anaves a fer en aquelles hores cap a las escueias de las mujeres tu y els teus companys? Sem bla que anaves a esperar a doiia Canizabala y a dofía Mendieta. Si es así, dímelo que yo también iré.—Un amic de pronòstic». «Entre els diferents objectes recollits per el conserge de P«U. S. Brebalenca», en el seu camp d'esport, hi figuren 6 kilos de greix. Sé que per diferents conductes es venen fent treballs titànics per a indagar de qui poden ser. Havent sigut jo un dels que va viure aquells moments d'angunia, del passat diumenge dia 20, m'ha vingut a la memòria que'l nostre inconmensurable Factotum, arrolit en un reco del citat camp i de cara al sol, el veia més petit cada volta que me'l mirava. Certament que no'n feia cas, ja que'l camp bisbalenc es més gran que'l nostre i jo estava molt apartat d'éll. Pró, enterat d'aital trovalla, m'he preguntat diferentes voltes: Vols jugar que'l Factotum s'anava fonguent a mida que's desenrotllava el partit...? Si fos aixís, jo proposo a la afición, obri una suscripció per a adquirir una Càtnara frigorífica, la qual podria fer seguir, amb éll a dintre, quan vagin «veure els diferents partits de campionat que falten. Si no's fa aixís, ei dia menys pensat, ens quedem sen- Diputació de Girona — Servei de Biblioteques 2 F E B R E R O 1924 se el nostre inconmensurable Factotum. A fé de Dea que fora llàstima!.—Kickn. «Tu damisel·la que dia que altre adornes el carrer Major, no te has donat compte de qu'els meus ulls et devoren a mirades? La meva timidesa em veda venir a contar-te coses de color de rosa, ;que n'ets de distingida! El teu tipet es tan escaient que tot et fa goig; la sencillesa de confecció dei teu abric de dames que tant finament s'ajusta, dóna gran atractiu a les teves elegants formes, quines es gronxen paulatinament al compàs dels teus passos. Quant saludes, acompanyes un dolç somriure de mitja virtut que deixq entreveure una blancor inmaculada que adorna la teva boca, a la que tindria jo el capritxo de posar-hi els ditets bó i convensut que inclús tes mossegades han d'esser agradables En fi, tinc. ESPERANÇA, dels VALLS NOUS que ballaran a l'Indústria, qu'en donaran ocasió d'estrenyet entre'ls meus braços i allavors carinyo, a cau d'orella... te... explicaré la guerra de Cuba.—Un voluntari». «Porque Lolita de un tiempo a esta parte soy objeto de tu completa indiferència? No se yo a que atribuir tu desdén, però temo ver mi siempre CONSTAN-te y fiel lealtad derrumbada por TORRENTA-les chubascos de granizo q;'e purecen castanas, las CARRERAS moto-ciclistas quedan suspetididas y sin realizar también la proyectada cacería al GRAU, sufre awría la electra GRIDO y por fin... estamos en torno de la estufa de NOVEDADES. Porque demuestras nifia coqueta tanta predilección por la longaniza? porque no dices en tal caso que hay en Castellfullit una SALA mejor que todas las del baile de Olot, jeuan deliciosamente me deslizaría cenido a tu gracioso cuerpo a los finos acordes del compàs del....! jbailes de tus ensuenos! però temo que nuestro atrevimiento armaria querella y tendna que intervenir el «Consultori Juridc». Sí, esbelta mujer de negra y rizada cabellera, eres el tipo idea! para modelo de los famosos «Tailleurs Parisiens», tu coqueteria es irresistible, comparte las caricias que tus lindísimas manos y ardientes labios se ve prodigado el perro de tu alma, y así veré convertido en realizable al paraiso sonado en una noche qae ante tu recuerdo no me fué posible conciliar el suefío. —Pierrot.» «Max, Astra i Polidó: Celebrem de cor veurens vius després de les pannes, topades, caigudes i demés peripecifS que's conten de la carrera motociclista. Però es de doldre vostre insuperable frescura; vosaltres tan tranquils i fresquets feu escala a Banyoles ballant com uns desesperats tota la santa tarda amb aquelles ninad bien que'ls hi féreu ballar la «toya» mentres nosaltres sufriem terriblement amb la convicció de que ja éreu morts. No esteu prou escarmentats, mon Deu, que en-car vos atrevireu la nit anar a Girona sens llum exposats a quedar picolats com carn de butifarra? ;I quines abraçades mes carinyoses amb els plàtanos! Això no es propi dels que estimen.—Tres famelles». A Un que hus escoltava vora Sant Roc: Aquí no se consienten amenazas... ni se engafía a nadie.— L A MoNTAfiA. «jOla simpàticas i aixerides morenetes que'n el Paseig de Blay viviu tot fent de modisletes! L'altre dia caminant firal amunt, vaig topar ab una tartanada de boniques damisel·les qu'en vritat, em semblà ésser vosaltres pel luxe asiàtic de les formoses pantorrilles qu'es vesllumaven dintre, encare que s'hi notava el contrust d'unes de negres i arrugades, que també podfan ésser las del moco. Jo de moment, vaig quedar talment sorprès, com és de suposar, al contemplares meus ulls el simbol de la esclavitut, quin horitzó s'em aclarí tot seguit, per la penetrant mirada d'una de les