U o xxa Tixi ü e XJ.** M o u t a f t a moments tothom esperés confiat les seves obres. Els seus primers actes foren ja una prova palesa de que no en va el poble habin confiat amb ell i mercès a la energia desplegada» apaivegaren ben prompte els nombrosos conflictes plantejats. L'estat de neguit que portava aquella ''funció exigia evitar tots els actes que poguessin reportar quiscuna pertorbació ai carrer, i e! gran governador, sempre previsor, pregà s'allunyés de la festa dels Jocs Florals quant pogués-—com repeüdes vegades ha estat- ser motiu de desordre. Lluny d'atendre aquest prec, els nostres *.!>> iotes cregueren s'esfonsaria Catalunya si en dita fesía no podien caníar-hi«Els Segadors», i—sens reparar en el mal que la seva impetuosa actuació reportaria a aquesta terra que tant diuen estimar—vulgues que nó, els aires de Yhimne pat>u>>ic creuaren les ai nies dels agents del govern amb les dels de la ciutat. Pocs dies després el buit dels catalans de cor obligà al representant del govern a abandonar la ciutat que quedava sotmesa novament a l'anarquia. No liabia pas quedat per cort gens ben parat el principi d'autoritat', pei'O lo plebs cataianera restava saíiofeía, i amb uixó ja n'hi habia prou. * * L'especijliva d'una propera lluita electora! ha Ja portat activitat a la lubrica de can.H,ia/s del pobli-. Estant ja fent-se c's prepaiaiius; les llistes van omplint-se d'opulents candidats que asse^ gurin cl triomf de la <"•''></ ''".:• ;c...aa'a; va fullejant-se ja la situació dels respectius Ajuntaments envers el contingent provincial; s'estudien detingudament les xifres del pressupost manconumer per a mirar a fins aonl podran satisfer les necessitats dels districtes; es lliga i deslliga per a que la jornada electoral sia de glòria per a la vprimiila Catalunya. A pesar de les repetides visites als ministres, no ha pas estat possible al Noi de Besalú, obtenir l'apoyo governatiu que tant aprofità en jorns no llunyans, i desesperat, les em,.ren contra el representant del govern en el cap i casal de Calunya amb una impetuosa misiva, en la que, oblidant la suara imparcial actuació dels representants d'uns ministres desccntralisadors, prolcsta d'unes presions electorals i per comble del cinisme fonamenta la seva protesta en la necessitat de que no es deshonri el principi d'autoritat amb vexacions i afropeüs que'l deixin sens força moral, per si]a Barcelona es produeixen moments difícils en els que l'autoritat necessita comptar amb totes les assistències. Que el principi cTautoritat ha quedat, per obra Diputació de Girona — Servei de Biblioteques \_jf* ju • i gràcia del gran regenerador en situació de no poguer ésser deshonrat, ho demostren els fets I no en dupfa pas ja ningú, però no deixa d'esser un cop de bombo electoral aprofitable. " ESCUPA-XAMANEIES Barcelona 26 de març de 1923. Notas Madrilefias Lns pj"óxitr!ci3 elcccïones.—Por el indulto de Luis V e r d a g u e r . El anuncio de las pròxima» elecdones generares ha despertado, como es obvio, una febril actividad en todos los secfores de la fauna política nacional. Contrasta con ese derroche de energías, propias de una comilona de negros, la pasividad, la ataraxia y el pesimismo de la gran masa del pueblo espafiol. La nación nada espera de las fufuras Cortes. Han sido ton rudos y tan peisistentes los golpes, ha sido tan cruel el desengafío, es tan enorme su dolor ante la magnitud de las burlas que la han inferido, que solo con insensibiiidad y desdén puede acoger la noticia de la renovación (!) de nuesíras Camaras, cómo solo pudo sonreir ante el anuncio de las «responsabilidades por el desastre de Marruccos» y cómo no tuvo mas remedio que solfar la careajada al sèrie anunciada;) las llamadas «responsabilidades administrativas». Y no se crea que Espadà, como pretenden los politicastres que padecemos, carece de ideal. Nada tan falso; cl ideal de Espaiïa, que se producc y nidiiiíiestd de mil manerus distintas, gcncralmenlc en movimienfos esporadicos, aislados, sin tina coordinación adecuada ni nexo nacional,—sabido es que los grandes vínculos de solidaridad social, pasajeros siempre, solo son posiblcs en nuestra pàtria ante la idea inmediata de un temor , se íraduce en una noble, constaníey vehemente aspiración de buen gobierr.o. En tales movimientos es dondese vislumbra la fórmula de Azoim «un Estado caduco frente a una Nación pujante», que en estos últimos días ha hecho córrer muchas plumas y que si no exacta-del todo, conviene recoger, sin embargo, por lo que tiene de sintomàtica. Un.periódico de esta Corte tuvo la ocurrència de publicar días atràs una curiosa estadística sobre la composición del futuro Parlamento. En tal estadística se ponia de manifiesfo como los aspirantes a diputados hijos, yernos, primos,