Paraules del Sr. Cardenal Dr. Lluís Martínez Sistach, en la

Paraules del Sr. Cardenal Dr. Lluís Martínez Sistach, en la concessió del
Guardó de Rotari d’Honor. Barcelona, 17 de setembre de 2013
Les meves primeres paraules són per a donar gràcies, agrair de cor aquest important
guardó que els responsables de Rotary Club m’han atorgat: el Pint del Rotary Club.
És un reconeixement i una distinció que considero que va dirigida no només a la
meva persona i al meu servei que presto a l’Església i a la societat, sinó que es
distingeix també i de manera significativa a moltíssimes persones i institucions que
juntament amb mi han fet i estan fent moltíssimes coses boniques i molt positives
pel bé de les persones i especialment dels pobres i necessitats.
El bisbe, com sabeu bé, és el pare dels pobres, però un servidor necessito moltes
mans per poder arribar als germans necessitats que cada dia són dissortadament més,
degut de manera especial a la crisi econòmica que estem vivint des de l’any 2008.
En aquest sentit, si m’ho permeten els responsables de Rotary Club, el guardó va
dirigit també a aquesta important institució, ja que forma part dels molts braços i
moltes mans que m’ajuden a realitzar la responsabilitat eclesial que tinc de ser pare
dels pobres.
Per això, desitjo agrair a Rotary Club el treball que està realitzant ajudant a diversos
menjadors socials de parròquies per tal que moltes persones necessitades puguin
menjar. Segueixo de temps per la relació amb els seus dirigents, el que estant fent –
penso en els menjadors de les parròquies de Núria, de Sant Eugeni, de Santa Tecla,
de Sant Adrià- facilitant el transport en motiu dels àpats, del menjar calent.
Amb goig sé que els responsables de Rotary Club estant desitjant augmentar el
nombre de parròquies que puguin ajudar amb la mateixa finalitat, perquè les
necessitats desgraciadament van augmentant. Us ho agraeixo i us encoratjo a
mantenir aquesta actitud solidària. Tots desitjaríem que aquesta important ajuda no
fos necessària, però avui, i penso que demà també, és i serà necessària.
Als ulls de la fe cristiana i escoltant Jesús en l’Evangeli, sabem que el Senyor quan
ens cridi al final de la nostra vida en aquest món –que desitjo que sigui llarga per a
tots- ens acollirà amb la seva abraçada amorosa per a tota l’eternitat, tot dient-nos:
“Veniu, beneïts del meu Pare, perquè tenia gana i em donàreu menjar”. Donant
menjar als nostres germans necessitats, el donem també per voluntat de Crist a ell
mateix.