Un repte: menjar sa - Fundació Escola Cristiana de Catalunya

FAMÍLIA/ESCOLA Acció Compartida
BUTLLETÍ “37” EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
Un repte: menjar sa
Qüestions per al diàleg
1.- És difícil que infants i joves es preocupin gaire de la salut si no viuen la malaltia o altres conseqüències de
prop. Què podem fer per despertar el seu interès sobre aquest tema?
2.- Com en tantes altres coses, l’objectiu educatiu pel que fa a la salut és que cadascú es faci responsable de
vetllar per ell mateix. Ens preocupem d’anar traspassant de mica en mica algunes responsabilitats als nostres
fills i alumnes?
3.- El model dels pares respecte a l’adquisició d’hàbits de salut no és garantia, però influeix fortament en les
actituds dels fills. Dietes sanes, hores de descans adequades i exercici en la vida quotidiana de la família són
referències importants. Som curosos en aquests aspectes?
Parlem-ne tots plegats!
Propera Trobada FEAC d’Educació Secundària:
Material Complementari E.S.O
Butlletí 37
TEXT DEL BUTLLETÍ
Un REPTE: MENJAR SA
“El millor és aprendre uns hàbits saludables”
-
-
-
-
-
Ja et pots vestir, Òscar –diu el Doctor mentre s’apropa a la taula.
El pes i la talla estan proporcionats, et continues mantenint per sobre de la mitjana,
percentil 60. L’exploració és correcta. M’heu portat l’analítica? –pregunta.
Sí, aquí la tens –la mare li apropa un sobre.
Vaja, –diu després de valorar els resultats- tens el colesterol una mica alt.
Colesterol? –pregunta la mare amb sorpresa- Es pot tenir colesterol amb 15 anys?
Sempre en tenim de colesterol, el que passa és que l’Òscar el té lleugerament per
sobre del recomanat per a la seva edat. Explica’m –adreçant-se a l’Òscar- què
acostumes a menjar?
Doncs,... el que toca, de tot més o menys, oi? –mira a la mare.
Menja de tot, però disfressat –matisa la mare- quetxup amb la verdura, patates
fregides amb el peix, xocolata i galetes per passar la tarda, pizzes els caps de
setmana, coca-cola a tothora,...
Pastisseria industrial?
Aquesta mena de pastes només per berenar, als matins acostuma a menjar un bon
entrepà.
I esport, què en fas?
Faig educació física a l’escola dos cops per setmana i bici els diumenges –contesta
l’Òscar.
Veig que l’activitat física no la tens mal resolta, així que hauràs d’aprendre a vigilar el
que menges –sentencia el Doctor, mentre es treu les ulleres- És molt important que
rebaixem els nivells de colesterol. Què en saps, del colesterol?
Només sé que l’àvia en té i es pren unes pastilles, també sé que pot produir malalties
de cor, crec...
No vas desencaminat, la teva àvia és gran i les pastilles l’ajuden a controlar els nivells
de colesterol, així prevenim malalties coronàries. A la teva edat, és millor aprendre uns
hàbits saludables, cuidar el que es menja i fer exercici físic. Estaràs d’acord amb mi
que més val prevenir que patir una malaltia més seriosa, oi? –davant l’assentiment de
l’Òscar i la mare, el Doctor continua- Et passo aquesta dieta –li apropa un full- la fas
durant un mes i em vens a veure, per valorar com ha anat. D’acord?
Quin remei! –diu l’Òscar.
La salut és el més important, així que hauràs de canviar alguns hàbits. La mare i la
família segur que et poden ajudar!- fa el Doctor
Ja ho has sentit, eh, Oscar? És el metge qui t’ho diu ara.
Material Complementari E.S.O
Butlletí 37
TEMES PER A TREBALLAR
per Carme Thió de Pol
Guió de treball:
Es diu que la salut és un bé que es valora, sobretot, quan es perd. Sovint ens comportem, respecte
a la salut, com si fos només una qüestió d’atzar o de sort. Però els avenços mèdics ens informen que
alguna cosa podem fer-hi, no només per prevenir les malalties, sinó, també, per promoure la salut. La
nostra actitud front aquest tema normalment va més enllà i marca una manera de fer que va des del
determinisme o fatalisme (les coses passen o em passen...) a l’actitud activa front la vida (jo faig perquè
les coses puguin passar com jo vull...).
Quina és la nostra actitud davant la vida i la salut?
Si als adults ja ens costa mantenir hàbits de vida sana quan no estem malalts, encara és més difícil
que infants i joves es preocupin gaire de la salut si no viuen la malaltia de prop. No es tracte de viure
preocupats per la salut, cosa que podria derivar en actituds obsessives i hipocondríaques, sinó
d’ocupar-nos del nostre benestar físic i psíquic, i del dels nostres fills i alumnes.
Què podem fer per despertar l’interès dels joves sobre el tema de la salut? I, sobretot, què
podem fer per mantenir una actitud activa també pel que fa a aquest tema?
Com en tantes altres coses, un objectiu educatiu indefugible respecte a la salut és assumir una
actitud responsable, és a dir, que cadascú es faci responsable de vetllar per ell mateix. Aquest
aprenentatge, com tots els que fan referència a actituds i valors, comença des dels primers anys, per la
qual cosa, el fet de posposar-lo només fa que dificultar-ne l’adquisició. És més, durant l’adolescència, hi
ha un cert menyspreu pels temes de salut perquè l’adolescent se sol sentir “immortal” i quan no hi ha
hagut un bon treball previ de responsabilització, és força difícil fer-ho durant aquesta etapa crítica.
Ens preocupem d’anar traspassant mica en mica responsabilitats als nostres fills i alumnes,
també en temes de salut?
El model dels pares respecte l’adquisició d’hàbits de salut no és garantia però influeix fortament en
les actituds dels fills. Dietes sanes, hores de descans adequades i exercici en la vida quotidiana de la
família són referències importants si no indispensables perque els nostres fills i alumnes puguin valorar
i adoptar actituds actives en allò que fa referència a la seva salut.
Som curosos en aquests aspectes?
La qualitat de les dietes està molt relacionada amb la salut, amb la qual cosa el menjar ha
esdevingut una qüestió delicada. L’augment de problemes d’obesitat o d’anorèxia entre els adolescents
demana que els adults estiguin alerta sobre aquesta qüestió. L’educació en el menjar és un afer
familiar. Aprendre a menjar sa és una responsabilitat que els pares no podem defugir. L’escola hi pot
contribuir, però els bons o mals hàbits alimentaris depenen més d’allò que passa a casa que no pas
d’allò que fan a l’escola. És una educació que ha de començar des de petits. Però si no s’ha fet abans,
quan tocava, cal que en algun moment ens hi posem, donant un bon model i eliminant capricis.
Hem educat els nostres fills a menjar sa o els hem permès esdevenir capriciosos? Hem assumit
l’educació en el menjar a casa o ho hem delegat a l’escola? De quina manera enfoquem el
tema a l’escola?
Material Complementari E.S.O
Butlletí 37
PROPOSTA DE DINÀMICA PER A LA “TROBADA”
1. Començarem la Trobada, com sempre, llegint en veu alta el text del Butlletí: “Un repte:
menjar sa”.
2. Primera dinàmica. Es pot plantejar com a diàleg obert, com una ronda en què anem anotant a la
pissarra les respostes en diferents columnes per a fer un recompte o bé es podrien muntar un parell
de role- playings (o més) per representar diferents situacions comunes a l’hora de dinar o sopar en
una casa. Descriure els àpats que es fan a casa. S’hi esmerça temps? qui, quan i com?
Dinem junts? Sopem? Definim els àpats a dos nivells: 1: Costums: on es menja, al
menjador, a la cuina, amb la TV encesa, sense TV?, Qui decideix el menú? Qui para la
taula? Qui la despara?
Nivell 2: què mengem? Qui ho decideix? Qui ho cuina?
Un altre nivell? Seguim els consells alimentaris d’algú? El pediatra? La TV, l’àvia, un
programa de l’escola...?
3. Com elaboraríem un menú familiar? Amb quines orientacions comptaríem? Amb quina
informació inicial (el menú de l’escola dels nens)? Qui intervindria? Quins criteris
d’adaptació a la diversitat (edat, despesa calòrica, etc.) dels membres de la família
acceptaríem d’incloure? Es podrien repartir targetes de tipus d’aliments per veure en quins
moments del dia els posarien i quantes vegades a la setmana els oferirien (targetes amb menjar sa
i amb menjar porqueria. Podríem fer que les enganxessin en un mural de paper d’embalar amb una
quadricula de tota la setmana, amb els àpats de cada dia.
4. Descriure el menú familiar “ideal”: no amb aliments, sinó amb les condicions perquè
alimentar-se es transformi en un hàbit saludable i un espai de relació positiva.
(podeu prendre com a exemple, en un altre sentit, el document “Escudella FEAC” que
trobareu a l’apartat “Bones Pensades” del web FEAC.
5. Elaboreu una llista dels tòpics que corren com a eslògans publicitaris o com a “vox populi”
sobre l’alimentació avui en dia. I paral·lelament elaboreu una llista fruit de la lectura en veu
alta del text 3. Finalment, assenyaleu només un punt, aquells per on estaríeu disposats a
iniciar algun petit canvi en els hàbits o costums familiars (i escolars) sobre l’alimentació.
6. Si us sembla que pot ser interessant, distribuïu còpies del qüestionari que hi ha al final
d’aquest material , que cadascú el contesti, lliurement, i finalment es valoren en grup les
respostes.
7. Cine fòrum de fragments de pel·lícules on el menjar té un paper protagonista (es pot fer
recerca al YouTube):
Chocolat
Ratatouille
El festín de Babette
Deliciosa Martha
Como agua para chocolate
Es podrien proposar preguntes com: com apareix el menjar en aquestes pel·lícules, quin valor li
donen els personatges, quin valor simbòlic té, quins tipus de menjar podem distingir, hi ha alguna
idea “educativa” sobre el menjar?...
8. Comiat i recordatori de la data de la propera Trobada.
Material Complementari E.S.O
Butlletí 37
ALTRES CONSULTES
LECTURA
1
RICART, M. “La obesidad infantil disparará las enfermedades cardiovasculares”, a La
Vanguardia (en línia), http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20071206/53416000837.html
Un estudio de EE. UU. dice que habrá un 16% más de enfermos en el 2035
MARTA RICART - Barcelona
Un niño de 13 años que pese 11 kilos más de lo normal tiene un 33% más de riesgo de padecer del
corazón
El sobrepeso y la obesidad que padecen los niños y adolescentes de hoy tendrá una grave repercusión
en la salud pública en un par de décadas, cuando esos chicos y chicas lleguen a la edad adulta. Se
incrementará hasta un 16% la prevalencia de las enfermedades cardiovasculares y hasta un 9% las
muertes relacionadas. Así lo indican los cálculos de investigadores de las universidades de California y
Columbia de Estados Unidos.
El efecto del sobrepeso de los adolescentes en su salud futura no se conoce bien. Los médicos
aseguran que un 80% de los adolescentes obesos serán adultos obesos. Y, se considera que un
mayor índice de masa corporal (tasa que se obtiene al dividir el peso de la persona, en kilos, por la
altura, en metros, al cuadrado: por ejemplo, 63/ 1.60x1.60) comporta un mayor riesgo de sufrir diabetes
de tipo 2, de colesterol elevado y de hipertensión y de morir de un infarto o de una angina de pecho.
Desde 1970, la obesidad en niños de Estados Unidos de 2 a 5 años se ha duplicado, y en los de 6 a 19
se ha triplicado. El porcentaje de obesidad en adolescentes se sitúa en al menos un 16,7% entre los
varones y un 15,4% entre las chicas (en España el porcentaje se sitúa en el 13%).
El estudio dirigido por una experta en epidemiología y bioestadística de la Universidad de California en
San Francisco y que publica hoy The New England Journal of Medecine aplica modelos de cálculo
matemático para intentar cuantificar el efecto de la obesidad infantil en la salud de esa población
cuando llegue a adulta.
Así, estimó que los adolescentes con sobrepeso del 2000 supondrán que sean obesos en el 2020
entre un 30% y 37% de hombres de 35 años estadounidenses (frente al 25% de ahora) y un 34% y
44% de mujeres (frente al 32% ahora). En consecuencia, en el 2035 habrá entre un 5% y un 16% más
de casos de enfermedades cardiovasculares, lo que supone 100.000 enfermos más (que si no hubiera
tanto sobrepeso entre los adolescentes de hoy). Y serán una media de 3.600 muertes anuales más por
infarto o angina. Además los factores cardiovasculares se darán a edades de 35-50 años, antes de lo
que se dan entre los adultos de ahora.
Otro estudio del Instituto de Medicina Preventiva de Copenhague (Dinamarca) publicado en la misma
revista coincide en alertar contra la epidemia de obesidad infantil y adolescente y los efectos que
puede tener en su edad adulta. Señala que, con la tasa de obesidad actual, ya más población que
nunca tendrá problemas cardiovasculares en unos años.
En este estudio, los investigadores utilizaron los registros recogidos durante décadas de peso y altura
de los escolares daneses para analizar 276.000 casos y contrastar los datos con los de enfermedad y
muerte cardiovascular entre adultos en el país. Constataron que el riesgo de enfermedad
cardiovascular o de muerte por esta causa se relaciona con el índice de masa corporal de los niños y
niñas de 7 a 13 años (sobre todo entre los varones). Yese riesgo cardiovascular crece con cada punto
que aumenta el índice y con la edad del niño. Así, un niño de 13 años que pesa 11,2 kilos más que lo
que sería normal para su edad y talla, tiene un 33% más de riesgo de sufrir enfermedad cardiovascular
de adulto. E igualmente, un niño con sobrepeso de 13 años tiene el doble de riesgo de enfermedad
cardiovascular que uno con sobrepeso u obeso de 7 años.
Los investigadores recomiendan evitar o reducir el sobrepreso ya desde los 7 años. También se
coincide en los dos estudios en que el riesgo se da por igual en todas las clases socioeconómicas.
Material Complementari E.S.O
Butlletí 37
LECTURA
2
GARCÍA FLORES, A. “L'obesitat és l’acumulació excessiva de greix corporal i ja s’ha
convertit en la malaltia principal dels països desenvolupats”, (en línia) a Hospital de Nens de
Barcelona,
http://www.hospitaldenens.com/cat/educsalu/p040317.htm (consulta: gener de 2008)
L'obesitat és l’acumulació excessiva de greix corporal (20% del pes ideal per a la talla, edat i
sexe) i ja s’ha convertit en la malaltia principal dels països desenvolupats.
Es calcula que 7 de cada 10 adolescents obesos arribaran a l’edat adulta sent obesos. Però
quan parlem d’obesitat no ens referim al pes com una variable única, sempre s’ha de relacionar el
pes amb l’edat, sexe i talla.
Popularment es creu que el nen obès, en arribar a la pubertat, presentarà una estirada de
talla que li compensarà el sobrepès existent. No s’ha d’oblidar que l’adolescent mantindrà els
mateixos hàbits nutricionals i físics, de manera que l’excés de pes es perpetuarà.
Per què és obès el meu fill?
L’obesitat pot classificar-se en dos tipus:
· Obesitat exògena o nutricional. Representa el 95% dels casos.
· Obesitat secundària a malalties endocrinològiques, neurològiques i polimalformatives.
Com podem observar, la gran majoria dels nens obesos es deuen a factors exògens. Tot i que és
cert que existeix evidència científica d’una predisposició genètica, la relació de l’obesitat amb
l’ambient familiar i social és predominant.
La probabilitat que un nen sigui obès s’incrementa si:
· Ambdós pares són obesos.
· Es manifesten hàbits d’alimentació familiar inadequats.
· Vida familiar sedentària.
· Hàbit de veure la televisió especialment durant els àpats.
· Disminució de la lactància materna com a forma més adequada d’alimentació del nounat.
· Tendència a compensar l’absència física dels pares amb menjar. La majoria dels pares treballen tot
el dia fora de casa. En arribar, el nen requereix i demana la nostra atenció. És fàcil caure en l’error
d’intentar distreure’l oferint aliments i asseient-lo davant un vídeo.
· Cobrir totes les necessitats o demandes del nen amb menjar. Molts cops el nen es troba enfadat, té
por o se sent sol. El fet de cobrir tots els seus requeriments amb aliments el confon. No li permet
diferenciar entre la sensació de gana i les seves necessitats afectives. Això el porta a la
sobrealimentació i futura obesitat.
· La insistència d’alguns pares per a què perquè els seus fills ingereixin grans quantitats de menjar.
S’ha de tenir en compte que a partir del 2n any, el consum disminueix de manera fisiològica.
L’augment de pes del primer any és de 6 kg. A partir del 2n any només és de 2-3 kg. a l’any.
L'obesitat pot afectar la personalitat del meu fill?
Si, pot provocar problemes psicològics en el nen. La majoria dels nens obesos posseeix una
baixa autoestima i un petit percentatge pot presentar depressió clínica.
És sabuda la crueltat innocent dels nens. L’obès és víctima de les burles i de vegades dels
insults dels seus companys. Això li genera angoixa i inseguretat, la qual cosa el porta a marginar-se
del grup.
Quines complicacions pot presentar un nen obès?
L'obesitat infantil està relacionada amb:
· Hipertensió arterial
· Intolerància a la glucosa i resistència a la insulina. Diabetis tipus 2
· Malalties cardiovasculars
· Alteracions ortopèdiques: - arquejament d’extremitats inferiors y sobrecàrrega de lligaments.
· Respiratòries: - manca d’expansió toràcica durant la respiració.
· Apnea de la son
· Fatiga fàcil.
· Problemes d’alimentació: - Anorèxia Nerviosa i Bulímia
· Hipercolesterolèmia i Hipertrigliceridèmia
· Dermatològics : - estries cutànies
Material Complementari E.S.O
Butlletí 37
· Psicosocials: - Discriminació escolar i social
Com evitar l’obesitat?
Existeixen 3 punts fonamentals per evitar l’obesitat:
· Hàbits alimentaris
· Activitat física (3-5 dies a la setmana)
· Participació familiar.
El requisit clau és modificar els hàbits nutricionals erronis de la família. Els pares han de
predicar amb l’exemple a l’hora de seleccionar els aliments, les quantitats i quan ingerir-los. No s’ha
d’utilitzar l’alimentació per substituir altres necessitats emocionals ni per a gratificar el nen. Aquest
necessita que l’escoltin i juguin amb ell.
S’ha d’alimentar correctament als nens des del naixement. La lactància materna és l’aliment
fonamental durant els primers 6 mesos de vida, ajudant a disminuir el risc d’obesitat infantil i
reforçant la relació afectiva del nen amb la seva mare. La introducció dels aliments ha de ser
gradual. No tinguem pressa en que el nostre fill mengi de tot en edats tan primerenques.
Ressaltem la importància del consum d’aliments naturals sense addició de condiments. Així
mateix, intentar especificar horaris d’àpats i evitar el "picoteig". Promoure la masticació adequada i
ensenyar a gaudir de la taula, del temps per a dialogar i de la reunió familiar. L’activitat física és molt
important, no per la pèrdua de pes, sinó pel canvi de vida. Abandonar el sedentarisme i allunyar-se
de les llargues hores asseguts davant la televisió consumint menjar “escombraria”.
Reiterem que és un requisit imprescindible la participació familiar activa. No exigir canvis
apressats. Els canvis d’hàbits són molt difícils d’aconseguir. Sense el recolzament familiar, el nen
obès no aconseguirà superar els seus objectius.
Què fer amb un nen obès?
El nen obès està en creixement, així que la seva dieta alimentària ha de ser adequada per la
seva talla, pes i edat.
La major part de les vegades n’hi ha prou amb suprimir les llaminadures, la pastisseria
industrial, les begudes gasoses i sucs de fruita envasats per a estabilitzar la corba de pes
ascendent. No sempre és necessària la pèrdua de pes, ja que el creixement del nen permet que el
pes s’equilibri amb la talla.
No s’ha de sotmetre el nen a dietes mancades i/o desequilibrades nutricionalment.
Si sospita que el seu fill té sobrepès sempre consulti al seu pediatra.
(Revisat i actualitzat el Novembre del 2007)
BIBLIOGRAFIA
- Obesidad. La epidemia del Siglo XXI. Díaz de Santos. 2001.
- Nutrición y Obesidad. XII Curso de Actualización de Postgraduados de la Universidad de Navarra.
20O2.
- Nutrición, Metabolismo y Obesidad. Avances y nuevas perspectivas. Universidad del País
Vasco.1997.
- Tratado de Nutrición Pediátrica. R. Tojo. Ed. Doyma. 2001.
- Nutrición del Lactante. Samuel J. Fomon. Ed. Doyma. 2000.
LECTURA
3
TORRIJOS, G. “Okinawa, el secreto de vivir mas de cien años”, (en línia), a El País,
http://www.elpais.com/articulo/portada/secreto/vivir/anos/elpepusoceps/20080210elpepspor_
11/Tes (consulta: febrer de 2008).
Viajamos al pueblo de Ogimi, en el archipiélago japonés de Okinawa, que registra la mayor
concentración del mundo de ancianos con más de 100 años. Una sabia mezcla de vida activa y
comida sana.
La receta para la longevidad de los habitantes de Okinawa parece sustentarse en la
conjunción de ciertos genes y en varios elementos clave que conectan mente, cuerpo y espíritu:
alimentación adecuada, práctica habitual de ejercicio y una vida tranquila y con sentido espiritual,
según señalan los autores del informe El estilo de Okinawa. Cómo la gente más longeva del mundo
Material Complementari E.S.O
Butlletí 37
logra una salud duradera.
En la comida, estos ancianos evitan casi totalmente los productos animales y dan preferencia
a frutas como la papaya y a hortalizas como zanahorias, repollo, cebollas, pimientos verdes y
lechuga, más una mezcla de algas y de hierbas como la albahaca. Su alimentación incluye,
asimismo, pasta, arroz, maíz y pescado (salmón y atún, ricos en ácidos grasos omega 3, son los
favoritos; los suelen comer hasta tres veces al día), mientras que de carne roja y huevos sólo toman
unas pocas porciones a la semana.
Todo ello lo acompañan con té verde o negro (ricos en antioxidantes), y evitan la leche y el
azúcar; además toman mucha agua (de 8 a 12 vasos diarios) y cúrcuma, una de sus especias
favoritas para aderezar las comidas o para beber, a la que se atribuye un sinnúmero de beneficios
para la salud.
Es lo que en algunos restaurantes de Okinawa se anuncia en inglés como Okinawan food,
slow food, sin apenas grasa ni calorías y, a cambio, muchos vegetales. Ese lema no sólo se refiere
a que esta gastronomía tiene su base en la frugalidad, sino también en degustar despacio para que
cuando el cerebro reciba la señal de saturación del estómago, habitualmente a los 20 minutos
de haber comenzado a comer, no se haya ingerido demasiada cantidad de alimentos.
La moderación, una de las claves de la longevidad de estos ancianos de Okinawa, se conoce
con el aforismo inspirado en el confucianismo hara hachi bu, que viene a decir: come hasta
que estés lleno al 80%, una garantía para llegar a una edad avanzada con buena salud.
Está claro que no hay una poción mágica. Investigaciones en el Instituto Nacional de
Gerontología estadounidense han confirmado que limitar la ingesta de calorías supone un aumento
de la esperanza de vida en todas las especies estudiadas, desde la mosca de la fruta hasta los
primates. Los habitantes de Okinawa son, probablemente, el mejor ejemplo de población humana
que ha aprendido de esa regla.
Además, los vecinos de Ogimi usan, mientras pueden, la bicicleta para trasladarse; un medio
de transporte muy extendido en Asia y que en Okinawa resulta muy útil porque es la mejor manera
de circular entre los estrechos caminos que separan sus casitas. El ejercicio físico en estas islas es
un medio de vida en el que se incluyen los bailes tradicionales, mucha jardinería, pescar, andar y las
artes marciales; de hecho, el kárate moderno fue inventado por uno de sus habitantes, Funakoshi
Gichin, en la primera mitad del siglo XX, a partir de las artes marciales de Okinawa.
En Ogimi desempeña un papel central el telar de Kijoka, a tres kilómetros. A él acuden
regularmente las ancianas, incluidas las centenarias, a mostrar a escolares y a turistas cómo tejer
bashofu. Es una de las señales de que los habitantes mayores de estas islas llevan una vida muy
relajada. Más claves: meditan habitualmente, lo que les ayuda a relajarse; cultivan el optimismo y el
sentido del humor, y mantienen una red tupida de lazos con sus familiares y la comunidad, donde se
cuidan unos a otros tanto en el aspecto emocional como en el financiero y social, y en cuyas
actividades participan. Subraya el estudio de Suzuki y los hermanos Willcox: "Hay un elemento
cultural, y es que la gente de Okinawa forma una comunidad muy unida en la que es importante el
yuimaru, que en Japonés significa el círculo de relaciones".
Frente a otras sociedades, los ancianos japoneses afrontan la vejez con la complacencia y el
disfrute que el confucianismo y el budismo que impregna sus vidas confiere a los más mayores. Al
contrario de lo que sucede en Occidente, en Okinawa los ancianos disfrutan de gran respeto social.
Muestra de ello es que, cuando se llega a los 60 años, se celebra el kanreki, o comienzo de la edad
mayor feliz; el toukachi, a los 88, y el kajimaya, la mayor fiesta de todas, al alcanzar los 97; en ella
los ancianos visten de rojo, como símbolo de regreso a la juventud, y portan un molinete de papel o
kajimayaa en un desfile a través del pueblo en el que la gente se les acerca para tocarles o estrechar
sus manos, pues piensan que de esa manera compartirán salud y longevidad.
La espiritualidad de los mayores de Okinawa está presente en el aforismo confuciano de
evitar comer hasta saciarse, en la meditación y en la relación que guardan con la naturaleza, que
les viene de los principios de la filosofía sintoísta. En Japón conviven en plena armonía el sintoísmo,
bajo cuyos rituales se suele celebrar el nacimiento y el matrimonio; el budismo, que llegó desde
China en el siglo VI, destinado, por lo general, para actos funerarios, y el confucianismo, que
considera realizada a la persona en tanto que ser social que ocupa un puesto y desempeña una
función en una comunidad.
Suzuki ha subrayado "la paradoja de Okinawa", es decir, la curiosa convivencia de los
jóvenes fumadores y obesos por adoptar la forma de vida estadounidense de desplazarse siempre
en automóvil, pasar el tiempo libre en centros comerciales e ingerir comida basura, y las personas
más longevas del mundo que llegan a esas edades en excelente estado físico y mental.
El experto establece una relación directa causa-efecto entre la instalación de las bases
estadounidenses en Okinawa y la pérdida de las saludables costumbres. El primer McDonald's de
Japón no se abrió en Tokio, sino en esa isla en 1976, que hoy cuenta con el mayor porcentaje de
hamburgueserías de todo el país (8,19 por 100.000 habitantes). Concluye Suzuki: "Los mayores
están viviendo más tiempo, pero los jóvenes están muriendo cada vez más jóvenes".
Material Complementari E.S.O
Butlletí 37
Webs interessants:
Una web molt interessant (en anglès i castellà)
http://www2.bluecrosswisconsin.com/visitors/HealthyLiving/HealthyKids/index_es.html
Si su hijo está excedido de peso o corre riesgo de estarlo, quizá usted se haya preguntado:
"¿Qué puedo hacer para ayudarlo?"
Si le preocupa el peso de su hijo, el primer paso es hablar con el pediatra, médico familiar o
dietista certificado. Colabore con los profesionales de la salud para determinar si su hijo está excedido
de peso y para definir un peso saludable que será el objetivo a alcanzar. En algunos casos, es posible
que el objetivo más apropiado no sea bajar de peso, sino permitir que su hijo crezca manteniendo ese
peso hasta que sea el normal para su edad. El profesional de la salud que atienda su caso lo ayudará
a desarrollar un programa que le permita a su hijo alcanzar un peso saludable
Un web molt interessant en català i castellà
http://www.acab.org/
L’objectiu principal de l’Associació Contra l’anorèxia i la Bulímia (ACAB) és "conscienciar la societat,
les autoritats sanitàries i els mitjans de comunicació social dels greus perjudicis que pateix la joventut,
especialment les dones, com a conseqüència de les malalties per trastorns del comportament
alimentari,
principalment l’anorèxia i la bulímia". Per assolir els objectius anteriors, les activitats que porta a terme
l'ACAB són atenció i informació telefònica, atenció en les primeres visites, grups d’ajuda mútua,
conferències i xerrades, i difusió als mitjans de comunicació.
També podeu consultar el material Complementari FEAC nº23 ESO
Material Complementari E.S.O
Butlletí 37
http://www2.bluecrosswisconsin.com/visitors/HealthyLiving/HealthyKids/index_es.html
Responda al siguiente Cuestionario sobre Hábitos Saludables para identificar aquellas áreas en las
que su familia necesita hacer cambios.
Cuestionario sobre Hábitos Saludables:
¿Usted y su familia...?
Sí
No
A veces
¿Tienen horarios fijos para las comidas en casa?
¿Comparten por lo menos una comida al día todos juntos?
¿Planean lo que se consumirá como refrigerio?
¿Adaptan el tamaño de las porciones a las necesidades de cada miembro de la
familia?
¿Comen tres comidas diarias?
¿Tratan de que cada comida sea un agradable momento de reunión?
¿Saben que no es bueno hacer que aquel que se siente satisfecho antes de
terminar una porción tenga que comer todo lo que hay en su plato?
¿Se aseguran de que cada comida dure más de 15 minutos?
¿Comen sólo en áreas determinadas de la casa?
¿Son conscientes de que la comida no debe utilizarse como castigo o como
premio?
¿Realizan actividades físicas juntos por lo menos una o dos veces por semana?
"Sí" = 2 puntos
"A veces" = 1 punto
Su puntuación total es:
"No" = 0 puntos
Si su puntaje total es de:
20-22—Su familia va por buen camino. Utilice esta guía para obtener ideas adicionales sobre hábitos sanos de
alimentación y actividades físicas.
13-19—Su familia está en general bien encaminada, pero podrían esforzarse para cambiar aquellas áreas en las
que respondieron "no" o "a veces."
12 o menos—Esta guía le resultará muy útil para ayudar a su hijo a alcanzar un peso saludable.
© 2003, American Dietetic Association. "If Your Child is Overweight: A Guide for Parents, 2nd Ed." Incluido en
el presente folleto con autorización.
Material Complementari E.S.O
Butlletí 37