DSCCV 3 (Comisión de Agricultura, Ganadería

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 3
DIARIO DE SESIONES
VIII Legislatura
Any 2011
COMISSIÓ D’AGRICULTURA,
RAMADERIA I PESCA
realitzada el dia 2 de novembre de 2011
Presidència de la Il·lustre Diputada
Senyora Esther López Barceló
SUMARI
(Comença la reunió a les 10 hores i 11 minuts)
Proposició no de llei sobre l’homologació de les condicions dels llauradors o ramaders professionals amb
la resta de col·lectius de treballadors quant a la integració en el règim general de la Seguretat Social,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 1.681, BOC número 19) ................................
pàgina 3
Intervencions del diputat senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís), de les diputades senyora
Esther López Barceló (GP Esquerra Unida) i senyora M.ª Vicenta Crespo Domínguez (GP Socialista) i del
diputat senyor Andrés Antonio Ballester Costa (GP Popular).
Votació: s’aprova per 9 vots a favor, 1 en contra i 1 abstenció.
Proposició no de llei sobre el suport a la indústria agroalimentària de la Comunitat Valenciana en el sector de fruites i hortalisses afectat per la crisi alimentària a Alemanya, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 2.186, BOC número 19) ..........................................................................................
Intervencions dels diputats senyor Fernando María Giner Giner (GP Popular) i senyor Josep Maria Pañella
Alcàcer (GP Compromís) i de les diputades senyora Esther López Barceló (GP Esquerra Unida) i senyora M.ª
Vicenta Crespo Domínguez (GP Socialista).
pàgina 8
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
Pàgina 2
Votació: s’aprova per 10 vots a favor i 1 abstenció.
Proposició no de llei sobre la creació d’un pla especial de suport al sector de la garrofa, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 4.550, BOC número 19) ...............................................
pàgina 16
Intervencions de les diputades senyora M.ª Vicenta Crespo Domínguez (GP Socialista) i senyora Esther
López Barceló (GP Esquerra Unida) i dels diputats senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís) i
senyora Rubén Ibáñez Bordonau (GP Popular).
Votació: s’aprova per unanimitat.
Proposició no de llei sobre la denegació dels permisos a l’empresa italiana Transactiva per a cultivar arròs modificat genèticament al terme municipal de Vinaròs, presentada pel Grup Parlamentari Compromís, acumulada a la Proposició no de llei sobre la declaració de la Comunitat Valenciana com a territori lliure de transgènics, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE
números 3.160 i 5.201, BOC números 19 i 20) ..........................................................................................
Intervencions del diputat senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís), de les diputades senyora
Esther López Barceló (GP Esquerra Unida) i senyora M.ª Vicenta Crespo Domínguez (GP Socialista) i del
diputat senyor Fernando María Giner Giner (GP Popular).
Votació de la proposició no de llei presentada pel Grup Parlamentari Compromís: es rebutja per 3 vots a
favor i 8 en contra.
Votació de la proposició no de llei presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida: es rebutja per 3 vots
a favor i 8 en contra.
(S’alça la reunió a les 13 hores i 18 minuts)
pàgina 19
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca realitzada
el dia 2 de novembre de 2011. Comença la reunió a les
10 hores 11 minuts. Presideix la diputada senyora Esther López Barceló. Reunió número 3.
La senyora presidenta:
Buenos días.
Comenzamos la Comisión de Agricultura, Ganadería y
Pesca comprobando si hay quórum, para lo que le pido a
la señora Ortiz que pase lista.
Pàgina 3
Se aprueba el acta de la reunión anterior. No hace falta
proceder a la lectura. Muchísimas gracias. Por unanimidad.
Proposició no de llei sobre l’homologació de les
condicions dels llauradors o ramaders professionals
amb la resta de col·lectius de treballadors quant a la
integració en el règim general de la Seguretat Social,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 1.681, BOC número 19)
La senyora presidenta:
(La secretària passa llista per tal de comprovar si hi ha
quòrum)
Comprobado que hay quórum, queremos pedir disculpas, a pesar de que, bueno, no ha sido intención de esta
mesa de esta comisión que los señores diputados hayan
recibido la notificación de la convocatoria de la comisión
hace apenas unos minutos. Hemos pedido explicaciones a
la casa y nos han dicho que, al parecer, desde el Consell o
desde el equipo técnico, ¿no?, desde aquí se envió la notificación el viernes pasado, ha habido algún problema y
nos ha llegado a todos el aviso a los teléfonos pues hoy.
A pesar de todo eso, pues darles las gracias a todos los
diputados y diputadas por haber podido estar aquí. Ya
que, bueno, de todas formas todos son conscientes de que
esta mesa el cambio de día lo especificó a todos sus portavoces. Y gracias a eso, pues nada, reiterarles el agradecimiento por estar aquí, que podamos realizar en condiciones la comisión.
La apreciación también de que, bueno, hubo un cambio
de día, que todos conocen, fue a petición de todos los grupos el que lo cambiáramos. Esperemos que no tengamos
que realizar de nuevo una modificación de horario para
que no pueda perjudicar tampoco las agendas y las previsiones de los señores diputados. Y para ello trabajaremos
desde la mesa para intentar consensuar siempre las fechas
y que no haya modificaciones.
Después de estas pertinentes explicaciones, creo que
habrán comprobado que hay una serie de incidencias en el
orden del día, que paso a comentarles y a proponerles, de
manera que todos los portavoces estén de acuerdo en esa
modificación.
Ha habido una enmienda realizada, el punto número 3,
por parte del Grupo Parlamentario Popular. Y aparte de
eso, en el punto número 4 ha sido retirada por el Grupo
Parlamentario Compromís. Por ello, y porque creemos
desde la mesa que es justo que cada grupo parlamentario
pueda debatir al menos una de las proposiciones no de ley
que se presentan en el orden del día, hemos propuesto que
en ese lugar se pueda debatir el número 7, la proposición
no de ley del Grupo Parlamentario Socialista, y el punto
número 9, del Grupo Parlamentario Esquerra Unida.
Además, el Grupo Parlamentario Esquerra Unida y el
Grupo Compromís ha aceptado, tras reunirnos los portavoces, hemos aceptado que, ya que el punto número 9 y el
punto número 5, de Compromís, va a debatir el mismo
tema, que se acumulen ambas defensas para también poder rentabilizar un poco el tiempo, a pesar de que vayan a
haber dos votaciones separadas, tal y como en la mesa hemos propuesto.
Después de estas apreciaciones, si ningún portavoz o
ningún diputado o diputada tiene algo que decir... Perfecto. Creo que podemos comenzar el orden del día, comenzando por la lectura y aprobación, si es el caso, del acta
de la reunión anterior.
Pasamos entonces a la defensa y a la toma en consideración de la Proposición no de ley sobre la homologación
de las condiciones de los labradores o ganaderos profesionales con el resto de los colectivos de trabajadores en
cuanto a la integración en el régimen general de la Seguridad Social, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís.
Tiene la palabra el señor Pañella, por un tiempo de
quince minutos, para proceder a la defensa de la proposición no de ley.
Tiene usted la palabra.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyories.
Moltes gràcies, presidenta.
Indubtablement està clar que el motiu de la presentació
és ja el debat i aprovació precisament en les Corts Generals del que és el pas a la Seguretat Social, també
l’homologació del que és el règim especial de la Seguretat
Social agrària, que ha passat ja. Però, clar, en unes condicions determinades, que eixa homologació no arriba ser
tal per als qui són els agricultors i llauradors valencians.
Perquè moltes vegades és una actuació massa comú en el
temps, les normes estatals se dicten prescindint de tindre... o se dicten sense tindre en compte les característiques específiques del camp valencià, i per tant adaptar-les
a elles representa moltes vegades... excessivament costós.
Les conseqüències dels canvis derivats mos porten a
assumir un encariment dels costos socials dels treballadors eventuals de més del cent per cent. Això és el que
diu el Projecte de llei d’integració al règim general de la
Seguretat Social, cosa que és perjudicial per a la nostra
competitivitat. Però no només això sinó en base, diguem,
en dos punts. Un primer punt és l’encariment. Però l’altre
també és que el llaurador i ramader professional que es
jubile entre el 2013 i el 2031 tindrà una reducció major de
la seua pensió que els altres col·lectius de treballadors. I
això que haurà pagat a partir de 2006 més, com a conseqüència de la integració dels treballadors per compte propi del règim especial agrari de la Seguretat Social al règim especial dels treballadors autònoms.
Senyories, la relació és important. La integració en el
règim especial agrari de la Seguretat Social del règim general suposarà l’encariment progressiu fins l’any 2031 en
termes constants de les cotitzacions socials a càrrec dels
empresaris en els percentatges que diré. Això representarà
per a la gent d’Alacant un 36,7% per als treballadors fixos
i un 108,2% d’augment per als treballadors eventuals. En
Castelló serà un 44,3% per als treballadors fixos i 137,1
per als eventuals. A València representarà pràcticament un
45% per als fixos i un 120 per als eventuals.
Això comporta també que els costos socials al contractar al treballador del camp són més elevats que la pròpia
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
collita. Perquè, clar, quan passem, i hem parlat i sempre
hem demanat l’homologació per una part, però per l’altra
hem de tindre en compte també el que són les condicions
econòmiques, les condicions d’explotació del camp valencià, en quines condicions estem avui, per a poder assumir
els costos. Això, eh, mos porta, senyories, que els costos
de la contractació de treballadors en el camp són més elevats que els ingressos de la pròpia collita. Això va a obligar a deixar, a abandonar la producció en molts casos, eh.
Caldria que el costos socials a càrrec dels «empleadors» siguen assumibles per part dels agricultors professionals davant d’esta situació del sector agrari. I tenint en
compte, senyories, que açò no és pot permetre.
Com he dit, la taula la tinc, any per any. No crec que
siga el moment ara d’exposar eixes xifres. Però, com he
dit, és important assumir que en esta homologació
s’encarixen els costos dels treballadors del camp en casos
per damunt del cent per cent.
Segona, que les condicions..., i al dir «homologació» la
paraula és equívoca perquè realment hem dit que tindrà
una reducció major de la seua pensió l’agricultor que no
les altres persones dedicades a altres tipus de treball, la
reducció serà major. I és, per tant, que demanem que atenent les condicions específiques del camp valencià, Les
Corts insten el govern de l’estat a la modificació d’este
projecte de llei sobre modernització de sistemes de la Seguretat Social del Projecte de llei d’integració del règim
especial agrari de la Seguretat Social en el règim general
de la Seguretat Social, homologant les condicions dels
llauradors o els ramaders professionals amb els altres
col·lectius de treballadors, homologant al cent per cent.
Les Corts insten també el govern de l’estat a incorporar les activitats agrícoles, ramaderes i forestals en els coeficients reductors de l’edat de jubilació, atesa la duresa
del seu treball i la seua sinistralitat, de manera que el professional puga accedir a la jubilació als sixanta-cinc anys.
Les Corts insten el govern de l’estat a declarar la compatibilitat de totes les persones jubilades del règim especial agrari de la Seguretat Social amb la realització de treballs agraris que tinguen caràcter ocasional, una vegada
es derogue aquest règim especial.
Hi ha un motiu global, que és la davallada de la renda
agrària que tenim al País Valencià, any rere any, que és
sorprenent. També és veritat que hem d’exigir dels poders
públics la dedicació específica que demana el camp valencià.
Dins d’una postura progressista del camp valencià, no
podem vore-ho només analitzant el que és la producció, el
valor econòmic de la seua producció. El camp, la producció agrària valenciana s’ha de mantenir, s’ha de mantenir
coste el que coste. I si avui no podem ser competitius mirant només els preus, no ho som perquè tenim costos que
altres països no tenen, i hem d’assumir-los, sí que és veritat que haurem de protegir el camp, protegir l’activitat
agrària valenciana, en funció del benestar social, de la millora social que significa a tots els nivells. A nivell de dir
que això que estem parlant... Quan parlem de l’activitat
agrària estem parlant del repartiment de la població al
llarg de tot el territori valencià. Estem parlant de mantenir
el que són les activitats tradicionals que fixen la gent en
llocs determinats, que si no és aixina se despoblaran. Estem parlant de la millora mediambiental que significa la
cura del camp. Estem parlant que les finques conreades
no estan subjectes a incendis incontrolats, com estan
aquelles finques que estan abandonades.
Un dels efectes que he dit que tindria l’aplicació de
l’homologació al règim general de la Seguretat Social, tal
Pàgina 4
com s’ha fet, seria l’abandonament de més camps. Jo crec
que això no ens ho podem permetre. No podem permetre
que en una etapa a més de crisi econòmica queden no cultivats camps que podien ajudar a suportar precisament
esta crisi a algunes famílies.
És des d’esta visió més global de la importància del
camp valencià, des de la qual demanem a totes les seues
senyories que tinguen en consideració la proposta presentada, que és una proposta a més que les organitzacions
professionals agràries subscriuen totalment.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Pañella.
(Ocupa la presidència el vicepresident, senyor Eduardo
Ovejero Adelantado)
El senyor vicepresident:
Sí, para fijar posición tiene la palabra doña Esther López, por parte del Grupo Izquierda Unida.
La senyora López Barceló:
Gracias, señor vicepresidente.
Bien, desde Esquerra Unida, evidentemente, hay un
punto importantísimo dentro de la proposición no de ley
que apoyamos, porque lo apoyamos no solamente para los
agricultores y ganaderos, sino que lo apoyamos para todos
y todas. Y es el segundo punto, en donde dice que Las
Cortes instan al gobierno del estado a incorporar las actividades agrícolas, ganaderas y forestales en los coeficientes reductores de la edad de jubilación atendiendo la dureza de su trabajo y a su siniestralidad. De manera que el
profesional pueda acceder a la jubilación a los sesenta y
cinco años.
Evidentemente, desde Esquerra Unida ya hemos dejado muy clara nuestra posición en cuanto a este tema, y naturalmente estamos en contra de la jubilación a los sesenta y siete, por lo que nosotros, no solamente para este
sector, sino para todos, pedimos el acceso a la jubilación a
los sesenta y cinco años.
También apoyamos, evidentemente, que todos los trabajadores y trabajadoras por cuenta ajena estén en el régimen general –y nos hemos manifestado en la calle por
ello–, para los campesinos y para las empleadas del hogar,
también un caso que está más o menos en la misma situación que la de los agricultores.
Los agricultores cobran 651 euros de pensión al mes
bajo el régimen especial de la Seguridad Social al que estaban adscritos desde los años setenta, y con el régimen
general el cobro de las pensiones asciende a 1.000 euros.
El gobierno prometió a los trabajadores integrarles en
el régimen general a partir del 1 de enero de 2009, pero
ha sido ahora cuando ya se ha hecho.
Estos regímenes especiales, como el régimen especial
de la Seguridad Social, son de herencia franquista y han
perdurado en el empleo más precario. Los jornaleros del
campo han sido siempre el doble que en otros sectores y
lo habitual es que la mayoría, hasta el 90%, trabajara sin
contrato.
De todas formas, lo que no hemos entendido muy bien
de la proposición no de ley es cuando dice «homologar
las condiciones de campesinos con otros sectores», porque entendemos que por fin la ley así lo ha hecho.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
Además, se insta a modificar el proyecto de ley, cuando
los sindicatos, por ejemplo, han llamado a que no se modificara por los partidos en su tramitación porque es fruto
del acuerdo.
Por lo que dice, además, en la justificación del período
transitorio, es que también lo dice la ley. Dice: «El anteproyecto establece un período transitorio de casi veinte
años, de 2013 a 2031, para que equiparación sea gradual y
no lesiva, con el objetivo de no perjudicar la competitividad de las explotaciones agrarias.»
Bueno. En todo caso, naturalmente, es cierto que esto
supone un aumento en los costes de la agricultura, que estas cotizaciones que se incrementan sustancialmente, para
unos pueden ser de 100 euros anuales y para otros de hasta 900 al año. Pero, evidentemente, y desde Esquerra Unida así lo reivindicamos, queremos trabajadores y no esclavos, evidentemente. Queremos que tengan pensiones y no
ayudas; queremos bajas por enfermedad y por accidente.
Y eso cuesta y se ha de pagar. Y por eso, el período transitorio es tan largo. Eso sí es un problema, evidentemente,
como decía, los costes. Y una disfunción que puede traer
(so d’un mòbil) a desajustes este plazo tan largo de transición. Y necesitarán ayuda, evidentemente.
Pero pensamos que no es lo mejor las ayudas directas,
porque no se trata de abaratar el coste de trabajo aún más
para los empleadores y para las ETT que ya están abusando demasiado de la mano de obra inmigrante y pagando
muy por debajo del convenio. La ayuda debe venir en que
el producto del agro, el producto del campo, sea pagado
justamente y en proporción al precio alto que paga el consumidor al final.
Entendemos perfectamente..., por lo que les decimos
que entendemos, evidentemente, que... De hecho así lo
han reivindicado organizaciones como La Unió de Llauradors, que denuncia el elevado encarecimiento progresivo
de las cotizaciones durante las próximas tres décadas y, en
concreto, respecto a los trabajadores fijos, ya que el aumento irá de un mínimo de 70 euros anuales hasta un máximo de 900 euros. Y en cuanto a los trabajadores eventuales, desde un mínimo de 162 hasta 2.270 euros.
Pero después del visto bueno del Senado y de la aprobación en el BOE de este texto de ley, el texto entrará en vigor
el 1 de enero de 2012, y la ley, como decía, ya establece un
período transitorio de 2013 a 2031 para la equiparación de
los trabajadores del campo, que tendrán que pagar más a la
Seguridad Social, ya les digo, unos 400 euros más de media
por persona y año a partir del próximo año.
La medida, como les decía, afectará a unos 850.000
trabajadores por cuenta ajena de España, y 9% son de
nuestra comunidad, la del País Valencià. La base media en
el régimen general es de 1.700 euros, mientras en el agrario hasta ahora 986, como les decía antes.
La integración, por tanto, de los asalariados del ámbito
agrario en el régimen general de la Seguridad Social es
una reivindicación histórica de los colectivos agrarios,
porque podrán así mejorar las pensiones futuras y otras
prestaciones sociales, como la del desempleo o la de la incapacidad laboral.
Y, naturalmente, evidentemente, aquí el problema es
siempre el mismo, que los costes que van a sufrir al final
van a ser mucho más altos que los que ellos reciben por la
propia cosecha. Y eso podría obligar a los agricultores a
dejar de producir en muchísimos casos.
Por tanto, nosotros defendemos perfectamente, naturalmente, el punto número 2 en el que ya decíamos se
insta a que..., a incorporar las actividades agrícolas de
ganaderos y forestales en los coeficientes reductores de
Pàgina 5
la edad de jubilación, atendiendo a su dureza. Pero no
solo por eso, sino porque nosotros lo reivindicamos para
todos los sectores profesionales, que sería el acceder a la
jubilación a los sesenta y cinco años – ¡qué menos!–,
como les decía. Pero no entendemos muy bien el resto de
la redacción, porque, como les decía, ya existe la ley. No
es proyecto ya de ley, el Senado ha aprobado el texto; el
BOE ya lo ha publicado y la ley entra en vigor el 1 de
enero de 2012.
Entonces, por tanto, es más que nada el tema de que...
Entendemos, además, que las directrices del acuerdo han
sido firmadas por todos los sindicatos, y ha sido un producto después de todo un acuerdo. Y a pesar de que entendemos perfectamente el problema que esto causa, también lo va a causar en el tema de las trabajadoras del
hogar al integrarse dentro del régimen especial de la Seguridad Social, que es algo que seguramente también lo
veremos a partir del año 2012.
Creemos que ambas cuestiones realmente tienen un
problema más de fondo, y el problema más de fondo es
que..., no es que haya que favorecer que les cueste mucho
más barato a los empleadores el coste, es decir, sufragando parte de la Seguridad Social, sino que realmente lo que
se ataje es el problema de fondo. Y es que no tienen poder
adquisitivo suficiente, a pesar de que tengan campos, a
pesar de que sean dueños de campos, etcétera, los propios
agricultores y ganaderos, porque el precio de la cosecha
es ínfimo y les lleva a una miseria, que les aboca directamente a tener que, en muchos casos, llegar hasta la...,
prácticamente precariedad absoluta de los trabajadores del
campo, porque tampoco es una, es una bonanza excesiva.... Ni excesiva, ni ninguna, no hay ninguna bonanza
prácticamente en lo que son los agricultores.
Con lo cual, nosotros ya decimos que entendemos muy
bien la..., creemos que no está bien concretada la redacción, pero naturalmente apoyamos el punto número 2. Y
de todas formas, bueno, nosotros, en ese caso, nos abstendríamos, ya digo, por cómo está redactado el texto,
atendiendo a que la ley ya no es instar al gobierno al proyecto de ley, sino que la ley ya está en vigor. Y de todas
formas, naturalmente, en el punto número 2 tienen toda
nuestra..., tienen todo nuestro apoyo.
Muchas gracias.
El senyor vicepresident:
Gracias a usted, señora López.
Sí, ahora, por diez minutos, tiene para fijar posición el
Grupo Socialista, la señora Crespo.
La senyora Crespo Domínguez:
Gràcies, senyor president.
Senyories.
Mire, senyor Pañella, hui jo no puc estar a favor del
que vosté planteja en la seua proposició no de llei, perquè
jo també he parlat amb el sector i tinc el convenciment
que el Govern d’Espanya, amb el projecte de llei pel qual
es procedix a la integració del règim especial agrari de la
Seguretat Social en el règim general de la Seguretat Social és la resposta a una reivindicació històrica dels treballadors i treballadores del camp. I també és fruit de
l’acord arribat entre el govern i els diferents agents socials. I té una finalitat molt definida i clara, que és la
d’equiparar les prestacions dels treballadors agraris amb
la resta de treballadors per compte propi.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
Com es pensa fer? Doncs ens pot agradar més o menys, però el que sí que ha de quedar clar és que era una
mesura necessària, perquè no és justícia la discriminació
que estaven patint aproximadament 850.000 treballadors
agraris, que ara van a poder equiparar les prestacions de
la Seguretat Social, la pensió, que van a cobrar, quan es
jubilen, amb la resta de treballadors por compte propi, a
partir de l’1 de gener, una pensió equiparada.
Fins ara, senyories, la pensió mitjana de jubilació en el
règim general és de 1.130 euros al mes, aproximadament,
i en el règim agrari és de 580 euros al mes. Eixa diferència és molt notable, senyor Pañella. Crec que vosté també
voldrà acabar amb eixa discriminació, no tinc cap dubte.
Si parlem de pensió d’incapacitat permanent en el règim general, 958 euros; en el règim agrari, un altre exemple que ho diu tot per ell mateix, 500 euros al mes. Açò
recorda un poc la faula de La Fontaine, La rata de ciutat i
la rata de camp, on si eres de ciutat, en este cas, règim
general, una incapacitat no té la mateixa valoració que si
eres camp. Per tant, eixe valor afegit per als agricultors
està representat un poc com l’oxigen que necessiten per a
respirar. Açò és per exagerar-ho una miqueta. Crec que
estos 400 euros de diferència són molts.
Vostés es queixa que els llauradors i ramaders no van a
poder assumir l’encariment dels costos socials i que també va a suposar per a aquell llaurador o ramader professional que es jubile una reducció major de la seua pensió
comparat amb altres col·lectius. Mire, senyor Pañella, la
mitjana quant a cotització en el règim general és de 1.700
euros, mentres que la mitjana en el règim agrari és de
1.395 euros.
La llei el que pretén és arreglar eixos desajustos. Per
això té previst aplicar un període transitori d’uns vints
anys, que són, diuen els entesos en la matèria, els que fan
falta, en este cas, perquè l’equiparació siga gradual i no
lesiva amb les cotitzacions majors del règim general. Però
també per a no perjudicar la competitivitat de les explotacions agràries, que ens importa molt. En eixa mateixa línia, el text de la llei establix beneficis en les cotitzacions,
amb la possibilitat d’actualitzar cada tres anys les reduccions en matèria de cotització.
És veritat que des de l’any 2004, i que amb el Reial decret 3/2004, de 25 de juny, i les posteriors lleis de pressupostos de l’estat, ja s’han produït increments progressius
en les bases de cotització per a facilitar la integració i reforçar la protecció social del col·lectiu de professionals
agraris. Però el mateix es fa amb els agricultors per compte propi que s’integraren en el règim d’autònoms l’1 de
gener de 2008.
Doncs ara, la integració dels treballadors agraris en el
règim general també requerix la creació d’un sistema especial dintre del règim general, que a poc a poc equipare
cotitzacions i prestacions, perquè estic convençuda que
compartix amb mi que la regulació del règim especial
agrari, que data de 1971, s’ha quedat obsoleta davant els
canvis laborals, econòmics, socials, demogràfics, i que
produïa importants diferències en la protecció social dels
treballadors per compte propi o alié, amb cotitzacions baixes i exigües prestacions que influïen en la falta
d’incentius a l’hora d’incrementar la productivitat agrària
i el desenvolupament de noves iniciatives.
Un altre aspecte de la llei contempla –i crec que és encertat per a un sector amb molts problemes– poder cotitzar
conforme als salaris abonats, perquè el treball del camp i
en el camp té moltes peculiaritats, entre les quals estan els
períodes d’activitat i altres d’inactivitat. I la llei que a vosté no li agrada dóna la possibilitat que els treballadors esti-
Pàgina 6
guen inclosos en la Seguretat Social, sempre i quan realitzen un mínim de 30 jornades reals en un període continuïtat de 365. És una garantia a valorar, senyories.
Senyor Pañella, referent al punt tercer, li he de dir que
el govern determinarà en breu, segurament en el termini
de sis mesos, com fer compatible per a totes les persones
jubilades del règim especial agrari de la Seguretat Social
amb la realització de tasques o treballs agraris que tinguen caràcter esporàdic i ocasional. Per tant, és un fet que ja
és contempla i que va a tindre una solució molt prompte.
En resum, senyor Pañella, m’agradaria poder donar-li
la raó i votar a favor de la seua proposició no de llei, però
repassat el projecte de llei no veig motius per a fer-ho, ja
que no quadra massa amb el que vosté demana i argumenta, amb un projecte de llei impulsat per un govern socialista, que entrarà en vigor el proper 1 de gener de 2012.
Però, sobretot, que ha estat negociat i consensuat amb
empresaris –la CEOE, la Cepyme–, amb sindicats
–l’UGT, Comissions Obreres–, associacions agràries
–Asaja, UPA, COAG. Sí que és veritat que no cridaren a
La Unió, però no ens oblidem que no té representació a
nivell estatal per haver abandonat la COAG.
Però, sobretot, perquè és una llei que va a possibilitar
que els 850.000 treballadors, el 9% en esta Comunitat Valenciana, actuals, eventuals del camp que hi ha a Espanya,
igualen els seus drets, tant en les pensions com en les
prestacions socials, als que ja disfruten els treballadors
del règim general. I això no ho negarà, senyor Pañella, és
acabar amb una injustícia.
Simplement, sumaré, per a acabar, una altra raó per a
il·lustrar tot el que acabe d’exposar: el dictamen a favor
de la llei del Consell Econòmic i Social, amb data d’11
d’abril de 2011, que tots vostés tenen a l’abast.
Res més i moltes gràcies.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias a usted, señora Crespo.
Para fijar posición, por parte del Grupo Popular, el
señor Ballester tiene la palabra.
El senyor Ballester Costa:
Muchas gracias.
Buenos días.
¡Qué difícil es decir, como se dice en mi tierra, al mismo tiempo y que se obedezca el so y el arre, el sí y el no!
¡Qué difícil es intentar venir aquí y contar, una vez más,
las excelencias de las cosas que hacen, y poner en duda las
cosas que se promueven por parte de los grupos políticos.
Pues, sepan ustedes, señores del Partido Socialista, que
una vez más se van a quedar solos en la no defensa, porque, para la defensa, ya le adelanto al portavoz del Grupo
Compromís, vamos a estar el resto de los grupos, de unas
medidas que son buenas, intrínsecamente buenas para los
agricultores, los ganaderos, los labradores, en este caso,
de nuestra comunidad. Parece ser que lo que por un lado
es bueno, cuando alguien propone algo que lo puede mejorar, pasa a ser regular. Pues, no, mire usted, nosotros,
como le he adelantado, creemos que esta proposición no
de ley, con los tres puntos de resolución o las tres propuestas de resolución que conlleva, nos parecen tres propuestas de resolución buenas, de un carácter claro y palmario de que en este país hace falta homologar a un sector
como es el sector agrario, los trabajadores del sector agrario, homologarlos en una situación de igualdad respecto al
resto de los trabajadores de este país.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
Hemos oído, o por lo menos así he tomado yo nota,
que no es una mejora social completa, cuando, por otro
lado, hemos escuchado que podía suponer incluso un choque con los intereses, en este caso, de los empleadores por
la pérdida de competitividad. A mí me daría mucha
alegría escuchar eso, si viniera de la boca de quienes de
verdad han negociado el que esa pérdida de competitividad en otros sectores, como son en el caso de la negociación de la PAC o en el caso de cuando hemos hablado de
la solidaridad entre cuencas, se hubiese alzado la voz de
esa forma. No es verdad, intentan una vez más seguir con
su política de maquillaje, intentan una vez más, señor
Pañella, vender lo que no tienen y, encima, venderlo
como bueno. ¡No es verdad, señor Pañella! Esta gente nos
está intentando acostumbrar a que lo importante siempre
es la foto, y esa no es la verdad. La verdad es la realidad,
la verdad es lo que se parece en el campo, la verdad es
cuando se ve la discriminación en un programa de...,
cuando llegan las incapacidades laborales, las diferencias
esas que aquí han quedado claras y expuestas por los
compañeros anteriormente, importantísimas en la cantidad y en el precio, y no es verdad, una vez más, que un
proyecto de ley, por muy aprobado que esté, no pueda ser
mejorable y no pueda ser denunciable, como en este caso
hace esta proposición.
Y digo esto pensando en que, como he dicho hace un
momento, se tuviese el valor y el arrojo de defender a
nuestros agricultores de forma fiel y de forma digna cuando llegan los momentos en los cuales están perdiendo
competitividad por una mala negociación y se está perdiendo competitividad por no aprobar en este..., planes de
cuenca en los cuales ya hemos hablado, y que no es el día
hoy de ello, para volverlo a repetir. Parece, parece que tenemos que siempre vender que llevamos esa piel de cordero puesta encima, cuando la verdad no se quiere escuchar o no se quiere admitir.
Esta proposición no de ley que hoy tenemos delante,
que la vamos a aprobar en todos sus puntos, es una proposición buena para los agricultores, buena para los ganaderos, y por eso el Partido Popular va a estar ahí, donde ha
estado siempre, defendiendo la solidaridad entre cuencas,
defendiendo el que la negociación de los productos agrarios sea la mejor y la más favorable para ellos, y, evidentemente, no podíamos estar en otro sitio. Y no nos valdrán
excusas, como otros intentan ver, de que es que hemos hecho un proyecto de ley donde no había nada, o hemos hecho... Miren ustedes, se ha hecho, que ya veremos, porque
con los plazos y la entrada en vigor, se ha hecho algo que
se demandaba, algo que es solidario, algo que es justo,
algo que, en definitiva, debería de ser lo que nos primase a
todos los políticos en primera persona, o sea, que fuera
nuestro primer mandato, el intentar defender con uñas y
dientes en la situación en las cuales se ve claro que hay un
agravio comparativo con otros sectores. Y, por eso, por ese
agravio, por esa falta, por esa falta de homologación, etcétera, etcétera, etcétera, nosotros hoy vamos a estar apoyando esta proposición no de ley del Grupo Compromís.
Muchas gracias, señor presidente.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias a usted, señor Ballester.
Señor Pañella, para réplica al Grupo Socialista, porque los otros grupos usted ha visto que van a apoyar su
moción o se van a abstener. Cuando quiera, tiene usted
la palabra.
Pàgina 7
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyor president.
Mire, indubtablement, la llei contempla aspectes que
són, claríssimament, una millora. Una millora, i això és
positiu, ¿no? El que la senyora Crespo ha contat..., i, efectivament, efectivament, és real, ¿no?, el que vosté diu és
real. El que passa és que, d’alguna manera, i tinc de mirar
els punts de la proposta... El punt primer de la proposta
diu clarament que insten el govern de l’estat a la modificació del projecte de llei... Açò està presentat en el mes de
juny en primera..., d’açò, representat en la..., en este període, ¿no?, i, per tant, parla de projecte de llei. És veritat
que ha passat pel Congrés i és veritat que ha passat pel
Senat, en este moment, precisament quan la vaig presentar encara no havia passat pel Senat, quan esta proposició
no de llei se presenta, únicament havia seguit el Congrés
el que s’havia pronunciat, per tant, hi havien possibilitats,
Les Corts tenen el seu tràmit, i arribem a parlar avui,
però, com bé dia, açò no està en vigor encara, per tant,
proposar, i encara que estara en vigor, proposar millores,
les podem proposar, sobretot, en eixa primera part. (Veus)
Primer punt, diu «homologar». ¿Per què diu «homologar»? Bé, doncs, perquè ja dic, perquè l’encariment de
costos que va a tindre el País Valencià no és similar...,
nosaltres..., no és suportable. Segona, perquè si té..., ahí,
que els llauradors i ramaders professionals que es jubilen
entre el 2003 i el 2031 tindran una reducció major de la
seua pensió que els altres col·lectius de treballadors...
(Veus) Eixa és la conseqüència que té. I això és inevitable,
i jo, això, no vull que estiga, no vull que siga aixina, i demane que no siga aixina.
Però a part d’això de dir..., d’assumir que era una llei,
en el nom, en el que diu el nom, totalment innecessària,
que té apartats molt positius, però que arregla desajustos,
que en teníem una que era obsoleta i antiga, però jo en
vull una que siga aplicable, perquè si estem parlant
d’estos costos, la conseqüència serà la contrària, la conseqüència va a ser la contrària, tots sabem com funciona, i
quan els costos són inassumibles, anirem a una mà d’obra
no assegurada, ¡no assegurada!, que és el contrari del que
se pretén en este moment. I que estic d’acord amb la portaveu d’Esquerra Unida, totalment, en el que dia, però és
que el problema no és només el que vull fer, sinó que el
que propose siga aplicable. Entenc que davant de les especificitats del camp valencià, les condicions que tenim
de producció, les dificultats que tenim de comercialització, el que és coincidint totalment, el preus indignes que
s’estan pagant en este moment als nostres productes, però
eixa és la realitat.
I la pregunta: ¿consideren les seues senyories que esta
llei, tal com està, va a ser aplicable?, ¿o anem precisament a tindre els efectes contraris al que se pretén? Si
l’efecte que volem és que tota la gent tinga l’assegurança,
que, damunt, després tinga reconeguts els seus drets per a
cobrar les seues jubilacions també, quan dic jubilacions...,
o les prestacions que corresponguen, ¿anem a aconseguir
això o anem a aconseguir tot el contrari? La meua preocupació és que crec, n’estic convençut, que en les circumstàncies actuals açò no va a aplicar-se i, per tant, anem a
tindre encara una situació més greu.
Miren, sobre..., aspectes... Jo vull que se contemplen
per a l’homologació les nostres característiques, però
quan parlem que els valencians necessitem que se tinguen
en compte des del govern de l’estat les nostres característiques, ¡home, hem de ser igual tots!... Bé, escolte, i no ho
dic com a..., ara, com a retret, sinó simplement com a fer
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
pensar. ¿Han sigut durant molts anys iguals els treballadors del camp d’Andalusia que els treballadors del camp
de València? ¡No! I no ho dic amb l’ànim, vull insistir,
que se modifique el que està allí, sinó, simplement, quan
se fa la norma, se fa pensant en el lloc on va a aplicar-se, i
estic marcant algunes..., doncs, una cosa que ha segut patent, amb una diferència patent, que no critique, senyora
Crespo, li dic que no critique, sinó fique damunt la taula,
com a observació que sí que és veritat que s’han de tindre
en compte les característiques específiques de cada un
dels llocs a on estem.
En este moment, l’any 2031 representa això, 763 milions d’euros..., ¿eh?, 763.768.104 euros, el càlcul que se
presenta, i això, en este moment, considerem que, les circumstàncies i tal, no és assumible.
I, simplement, m’ha dit una gran qualitat: que esta llei
estava impulsada per un govern socialista... No, la qualitat
no és qui la impulse, sinó la qualitat ha de ser si
l’aplicació va a ser positiva. I li vaig a contestar una cosa:
és veritat que la Unió de Llauradors no va estar representada, però també és veritat, perquè vostés no van voler,
perquè vostés van canviar les normes, van canviar les normes perquè certes organitzacions professionals no pugueren estar presents en la mesa de negociació, i això és la
causa per la qual La Unió no va estar present.
Moltes gràcies.
Pàgina 8
I, després, sí que és veritat que tot es fa en unes condicions especials també, ja que es donen unes condicions
singulars durant vint anys a la cotització dels empresaris
agrícoles per a evitar problemes de competitivitat en estes
explotacions. I, per una altra, es manté el sistema actualment vigent de les prestacions per als subsidi de desocupació i la renda agrària. Els treballadors eventuals del
camp d’Andalusia i Extremadura, gràcies al suport, i ho
torne a dir, del govern socialista, doncs, van a mantindre
els drets intactes, (veus) però és que ara els treballadors
de la Comunitat Valenciana també van a poder beneficiarse d’eixos drets.
Així que, la veritat, jo crec que és una llei que el que
intenta és millorar els drets de tots els ciutadans, en este
cas especialment d’eixos 850.000 treballadors eventuals
del camp, i tinc de repetir-li que no puc donar suport a la
seua PNL, perquè crec que en alguns dels apartats, doncs,
és errònia.
Moltes gràcies.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señora Crespo.
Bueno, señorías, vamos a pasar a votación de este punto número 2. (Pausa)
La senyora Crespo Domínguez:
El senyor vicepresident:
Muchas gracias a usted, señor Pañella.
Para réplica y terminar el debate de este punto, tiene la
palabra la senyora Crespo.
(Inoïble) ... el Grupo Socialista ha tenido que ausentarse, por lo tanto, mi voto representa al Grupo Socialista.
(Veus)
El senyor vicepresident:
La senyora Crespo Domínguez:
Gràcies, senyor president.
Mire, jo no vaig a entrar en el debat que si La Unió
està o no representada, (veus) però que jo crec que el que
acaba de dir no és totalment cert. Qui se’n va eixir de
l’acord, vosté ho sap igual com jo, ¿eh?, i punt. (El diputat Pañella Alcàcer diu: «No.»)
I, després, doncs, mire, jo he de recalcar, doncs, que
esta llei sí que suposa un reconeiximent als drets dels treballadors agrícoles i millora notablement la condició en
què estaven. I, per una altra part, dóna compliment a diferents acords del govern i els agents socials, especialment
els reconeguts en el pacte de Toledo, per a continuar el
procés de simplificació i integració en els règims especials.
Jo voldria destacar algunes de les millores més rellevants d’esta llei, i que són les que consoliden drets al sector que hui estem tractant. La millora de les pensions de
jubilació, això és innegable. Actualment, la pensió mitjana, en el règim agrari, suposa un 60% de la pensió mitjana
del règim general. ¡És molt injust, senyor Pañella! I la llei
ho corregix. La millora de les prestacions per incapacitat
temporal, una altra injustícia, i ara almenys percebran el
salari base real. El dret a la jubilació anticipada, això també s’ha de recalcar. El dret a l’atur, el dret a les prestacions per maternitat i paternitat en les mateixes condicions que el règim general, és una altra cosa a destacar. I
l’establiment d’un contracte fix discontinu, amb les bonificacions perquè els treballadors puguen i es permeta una
major flexibilitat per a adequar-se a les peculiaritats del
sector... Tot açò jo crec que va a donar estabilitat als treballadors del camp.
Sí, y teníamos conocimiento previamente de que se
tenía que ausentar por temas de campaña.
Gracias. (Pausa)
Proposició no de llei sobre el suport a la indústria
agroalimentària de la Comunitat Valenciana en el sector
de fruites i hortalisses afectat per la crisi alimentària a
Alemanya, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 2.186, BOC número 19)
El senyor vicepresident:
Señorías, pasamos al punto número 3, que es toma en
consideración de la Proposición no de ley sobre el apoyo
a la industria agroalimentaria de la Comunidad Valenciana en el sector de frutas y hortalizas afectado por la crisis
alimentaria en Alemania, presentada por el Grupo Parlamentario Popular.
Para su defensa tiene la palabra el señor Giner.
El senyor Giner Giner:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyories.
Com vostés ja coneixen, al nord d’Alemanya, entorn
de land de la ciutat d’Hamburg, al voltant del dia 2 de
maig de 2011 va aparéixer un procés infecciós associat al
consum d’aliments que va causar malalts i morts i que va
iniciar un temps d’incertesa, de molts problemes per al
sector agrícola, hortofructícola espanyol en general i valencià en particular. Concretament, des del dia 26 de maig
el sector hortofructícola espanyol, i el valencià en particular, va començar a patir les conseqüències generades per
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
una alerta sanitària que d’una forma, com després s’ha
pogut constatar, totalment errònia, va relacionar hortalisses espanyoles amb el brot d’una infecció alimentària a
Alemanya. Una crisi que desgraciadament ha provocat
més de quaranta morts i més de dos mil cinc-cents afectats i que, en el cas concret d’Espanya i de la Comunitat
Valenciana, ha causat enormes pèrdues econòmiques en
un sector emblemàtic i a més motor, tractor, de la nostra
economia.
Com a conseqüència d’esta alarma, que el meu grup no
té ningun dubte en qualificar com una alarma mal gestionada, els mercats europeus van reaccionar provocant un
descens en la demanda dels productes hortofructícoles,
especialment els d’origen espanyol. Això va provocar inicialment una devolució de mercaderies, un rebuig de totes
les demandes i comandes que ja hi havien fets i una acumulació de productes en tots els magatzems en la nostra
comunitat. En les setmanes posteriors, una vegada descobert l’origen de la contaminació, la crisi sanitària va derivar, com era previsible i va ser inevitable, a una crisi de
preus que va provocar un dany a la credibilitat, a més de
l’economia dels nostres productes, dels nostres agricultors
i de tots els professionals de la cadena alimentària.
La Comissió Europea va respondre davant esta crisi
posant en marxa un reglament pel qual s’estableixen amb
caràcter temporal una sèrie de mesures excepcionals que
procuren el suport al sector de les fruites i hortalisses. Un
suport que només permet ajudar a sis productes hortícoles
quan s’hagen retirat del mercat o quan s’opte per la no-recol·lecció o destrucció del cultiu. A més, cal considerar
també que no es compensen els productors per part dels
seus cost de producció en les millors condicions. En definitiva –perdó, senyories– una quantitat de danys econòmics produïts al sector que no han tingut fins la data una
resposta adequada per part de la comunitat europea.
A més, hi ha una qüestió que no és menys important,
perquè les ajudes europees es canalitzen per mig del que
és el sistema habitual dels programes operatius de les OP,
de les organitzacions de productors, el que, com vostés
saben, dificulta l’aplicació dels xicotets agricultors que en
la seua major part es mantenen al marge d’eixes OP,
d’eixes organitzacions de productors. I per a completar
eixe escenari, una massiva presentació de sol·licitud en altres estats membres podria portar a un prorrateig dels imports recollits en el reglament i això suposaria una altra
minva a eixes ajudes previstes a l’agricultura valenciana.
Considerant les dades disponibles en la Comunitat Valenciana que este reglament no va a compensar en la pràctica, no va a compensar en absoluta la pèrdua del sector
hortofructícola valencià, és pel que meu grup ha plantejat
una proposta de resolució que crec que és suficientment
ampla.
En definitiva, i a mode de conclusió, diria que per part
de la Comunitat Econòmica Europea en un primer moment es va donar una consignació per atendre els danys
produïts, que va resultar totalment insuficient, davant de
la qual en el sector, que estava xifrat entorn als 150 milions d’euros, davant de les protestes d’eixa quantitat,
eixe fons es va elevar a 210 milions d’euros, que també
resulta a totes llums insuficient. I podem indicar en conclusió, com assenyalava, senyories, que la producció hortofructícola valenciana ha sofert unes pèrdues derivades
de la crisi provocada per eixa alerta alimentària incorrecta
i que no va a estar contrastada científicament, unes pèrdues, com dic, que superen al dia d’avui els 30 milions
d’euros. Enfront d’eixa crisi, la Comissió Europea planteja unes ajudes per a tot el sector europeu de fruites i hor-
Pàgina 9
talisses, com s’assenyalava, que no aplegarà de partida, ni
tan sols arribarà al 50% del valor dels productes que o bé
no van ser comercialitzats o bé van sofrir el seu rebuig en
els mercats i la seua destrucció en molts casos.
No obstant això, no es compensen les pèrdues produïdes en una altra gran quantitat d’hortalisses i fruites, que
també es va perdre la seua competitivitat en els mercats,
sobretot perquè eixa alarma va provocar un rebuig i una
paralització de l’adquisició de totes les produccions espanyoles. De fet, aplicant el projecte de reglament en el nostre sector hortofructícola, el reglament al qual em referia
anteriorment europeu, trobem que les ajudes que es poden
rebre com a compensació com a màxim poden oscil·lar
entre un 11 i un 13,5% de les pèrdues reals de tota la producció que no va poder ser venuda en el seu moment. I
estem parlant ahí d’entorn a uns 19 o 20 milions d’euros.
Fins ara no s’ha parlat en ningun moment de les pèrdues
ocasionades per les caigudes dels preus del mercat, d’això
no s’ha fet en absolut ninguna valoració per part
d’Europa. Mosatros estimem que eixa pèrdua per la caiguda dels preus podria xifrar-se entorn als 11 milions
d’euros.
Per altra banda, les ajudes sol·licitades pel nostre sector, com els comentava anteriorment, el procediment proposat per la comissió és un procediment que, en definitiva
representaria tan sols un 3% de les pèrdues dels productes
no venuts i un 2% de les pèrdues totals, podem dir que, en
conseqüència, les ajudes articulades per la Unió Europea
al nostre judici no són aplicables a la realitat de la producció hortofructícola valenciana i per tant no compensen per
la crisi que s’ha sofert i que ha tingut unes greus conseqüències. Encara hui no disposem d’una estratègia clara i
ràpida de recuperació definitiva. No ha existit al llarg dels
últims mesos, encara hui manca esta, de la recuperació de
la imatge dels productes espanyols en Europa. I entenem
que haguera sigut una de les maneres de recuperar d’una
forma més ràpida la caiguda dels preus que es va ocasionar en aquell moment.
Des del Marm l’acció no ha sigut precisament la més
diligent al nostre juí. Des de la conselleria d’agricultura
es van mantindre la màxima atenció respecte al problema,
el màxim número de reunions possibles, el diagnòstic
constant i permanent diari de tot el procés. No aixina hem
pogut constatar que hi haja hagut una decidida voluntat
política per part del Marm per a poder evitar les conseqüències que al final vam haver de sofrir. I, per tot això,
el meu grup planteja una proposta de resolució en la qual
demanem que s’inste la conselleria d’agricultura per a que
esta a la vegada puga dirigir-se a les institucions europees
mitjançant el Marm per a poder reivindicar davant d’eixes
institucions de la Unió Europea una sèrie de qüestions que
considerem prioritàries.
En primer lloc, incloure dins de les mesures de gestió
de la crisi tots els productes hortícoles, l’albergínia, la
carlota, la ceba i la fruita de pinyol i d’estiu, incloent ahí
el nispro que ha hagut de ser portat en moltes quantitats a
la seua destrucció. Que s’incloga dins de les mesures de
gestió els productes que han estat retirats del mercat i enviats a indústria a preus inferiors als previstos en les ajudes compensatòries. Sol·licitem en esta mateixa proposta
de resolució que s’establisca un procediment per a compensar realment per la caiguda dels preus hortofructícoles,
que cobrisquen els cost de producció en camp i en magatzems, incrementant les que reben els productors individuals fins a equiparar-les amb les que puguen rebre les organitzacions de productors per la qüestió que jo els
comentava anteriorment.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
Així mateix plantegem ampliar el fons fins una quantia
que puga permetre cobrir totes les sol·licituds d’ajuda dels
productors; ampliar la duració de les mesures de mercat
en el temps, fins que es normalitze la situació de la demanda i els preus. I, per últim, posar en marxa una campanya de comunicació adaptada a cada mercat per a recuperar la imatge de seguretat alimentària de les hortalisses
i les fruites i una altra campanya complementària per a recuperar la imatge del producte espanyol, i que estes campanyes de promoció se cofinancen amb fons comunitaris.
Al final, senyories, ací hi va haver una pèssima gestió
d’una crisi, hi va haver un diagnòstic equivocat per part
d’una autoritat alemanya. Al final de tot hi van haver
uns perjudicats de distints països, però molt particular i
especialment dels nostres, espanyols i valencians en
conseqüència. I creguem que qui ha d’assumir amb la
seua totalitat la responsabilitat dels danys ocasionats són
aquells que han ocasionat eixe dany o, en la seua deficiència, l’organització, la Unió Europea, que és en definitiva l’àmbit que havia d’haver estat al front de la gestió d’esta crisi.
Esperant poder comptar amb el recolzament de tots els
grups a esta proposta de resolució, senyories, senyor president, acabe la meua intervenció.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señor Giner.
A este punto, señorías, hay presentada una enmienda
de adición por parte del Grupo Compromís.
Para su defensa tiene diez minutos el señor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyories, efectivament, estic d’acord en línies generals en l’exposició que el senyor Giner ha fet, sobretot
perquè en el problema del que estem parlant va ser patent
el que és la falta de rigor de les autoritats alemanyes a
l’establir el que és la causa del brot infecciós de bacteri E.
coli, cosa que ha ocasionat als productes valencians particularment uns danys que realment són difícils, molt difícils de quantificar. I són difícils de quantificar perquè és
difícil saber… Perquè no només ha afectat els enviaments
de productes sinó que, a més d’estos danys, que serien els
directes, els que ara ha fet sobre els productes que han estat exportats, tant o més important han sigut els mals indirectes, els que s’han fet a la globalitat d’exportacions i inclús al comerç nacional també que ha vist baixar,
precisament com a conseqüència de la falta de les exportacions, un augment d’oferta i per tant una baixada de
preus enorme que ha fet ruïnós el negoci de la fruita
d’estiu, dels productes d’estiu hortofructícoles d’este any.
Cal denunciar realment l’actuació d’Alemanya que,
primer, va amagar que ja en 2009 havia tingut brot d’E.
coli en altres productes i, segona, va ser molt lleugera a
l’hora d’establir el que va a ser el que ells deien com a
causa que, després, indubtablement, ha quedat desmentida. Les autoritats alemanyes van actuar d’una manera
molt deslleial per al sector productor al difondre el que
eren no conclusions sinó especulacions. I a nosaltres ens
ha fet molt de mal, molt de mal. Tenint en compte que el
producte originari, el primer, el cogombre, tenim nosaltres
una producció dins de la comunitat, dins del nostre país
de 4.800 tones, la qual cosa és molt important.
Com ha dit el senyor Giner, del que és l’aportació econòmica que se done, a nosaltres ens queda una xicoteta
Pàgina 10
part. Una xicoteta part, perquè és Holanda aquella que
s’emportarà més diners. Nosaltres ens quedarem al voltant... els agricultors espanyols –que no valencians– es
quedaran al voltant de 210 milions de les ajudes concedides; la major part se’n van a anar cap a Holanda perquè
només són cinc productes els que (inintel·ligible) ...: el
cogombre, la tomata, la carabassa, la carabasseta, el carabassó, la pebrera i la lletuga; res més.
Però això vol dir que Holanda s’emportarà 130 milions
d’euros; que Espanya no arribarà a 40; Alemanya, 16. I, a
més, nosaltres hem de dir que, també, per les característiques –que ja en l’altre punt jo parlava–, ací, al País Valencià, d’eixos 40 ens en quedarem molt menys, perquè la
major part se n’anirà cap a Andalusia, que és on estan les
unitats de producció majors.
És una presa de pèl. És una presa de pèl, com ho és
també que el govern de l’estat haja renunciat a demandar
les autoritats alemanyes –hem de parlar clar en este
temps–. I és una presa de pèl que deixe obert, als productors, perquè plantegen les demandes davant dels tribunals
alemanys. És una presa de pèl. I és simplement el vore la
poca importància que, des del govern –en este cas, de
l’estat–, se li dóna a l’agricultura, en general, i a
l’agricultura valenciana, en particular.
El primer que havia d’haver fet el govern és demanar
responsabilitats a les autoritats alemanyes, perquè esta
crisi l’originen ells. I demanar, immediatament, la contribució en eixa campanya estatal per a reactivar el consum
hortofructícola.
No arriba ahí. No arriba ahí. La decisió, com he dit, del
mal està fet. El mal està fet. També som conscients que,
de cap manera s’arribarà al 100% del mal; que el camp
valencià ha quedat profundament afectat.
Per tant, nosaltres coincidim amb el plantejament que
el Grup Popular ha fet. De fet, tenia presentada també una
proposició no de llei, en el punt següent –que es retira per
coincidència d’esta–; però que tenia un punt més, i és el
que presente com a esmena, per a poder-los donar el recolzament a la seua proposta.
Estem d’acord que cal demanar el que vostés posen en
el primer punt. Però, també, cal posar un segon punt. Siguem realistes. No anem a traure el 100% del valor. El camp
valencià està enormement afectat. Les pèrdues han sigut
milionàries. Les pèrdues d’este estiu han sigut milionàries.
Per tant, dins d’eixa situació, demanem que s’afegisca
també un segon punt, el qual diga: «Les Corts insten la
Conselleria d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua
com també el Govern d’Espanya, una vegada establert el
repartiment de les ajudes europees, a complementar-les,
ampliant-les a la resta dels cultius afectats». No he posat
quantitats; seria un atreviment, també, en este moment,
quan no dispose de les xifres exactes; que –com he dit–, si
valorem els danys directes i els danys indirectes que
s’hagen produït, serà molt difícil d’avaluar.
Simplement, crec que és amb les organitzacions professionals agràries amb qui s’han de reunir per a determinar quina és l’aportació mínima que permeta aguantar
–per dir-ho d’alguna manera–, suportar esta campanya tan
horrible que han tingut, com a conseqüència, precisament,
com hem dit, de..., simplement d’unes paraules d’una
consellera alemanya, d’Hamburg, de sanitat.
I, per tant, ens sumaríem a la seua proposta. Però també demanem que, per a poder-ho fer amb tota llibertat, se
garantisca que van a incrementar-se les aportacions que
vénen, tant d’Europa..., demanant-ho que ho siga també el
govern de l’estat com la mateixa conselleria d’agricultura.
Moltes gràcies.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
El senyor vicepresident:
Gracias, señor Pañella.
Para la aceptación o no de la enmienda, tiene la palabra el señor Giner.
El senyor Giner Giner:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyor Pañella, lamente dir-li ja, d’eixida, que no li
anem a aprovar la seua esmena; però perquè n’hi han
raons que són més que òbvies.
Compartint com compartim el diagnòstic de tot el procés; compartint com ha compartit vosté –i aixina ho ha
patentitzat en la seua intervenció– que n’hi ha responsabilitats, en exclusivitat, d’un tercer país, que n’hi han responsabilitats, en exclusivitat, de l’administració europea;
compartint tot això, des del meu grup no entenem que es
puga concloure el que ha fet el seu grup, que és plantejar
una esmena que no ve a enriquir la proposta de resolució
que planteja el Partit Popular sinó ben al contrari, sinó
que l’empobrix.
I li explicaré per què. Perquè, al meu criteri, mostra
una posició de debilitat: per una part, enfront del mateix
Marm; i, per una altra part, enfront de la Unió Europea.
Vosté mateixa ha deixat caure, en la seua intervenció, una
apreciació que és prova evident del que estic exposant-li
quan ha dit que cal ser realistes.
Escolte, mosatros no podem assumir eixe concepte de
la realitat que vosté ha expressat en la seua intervenció.
Mosatros hem de lluitar –i crec que és la responsabilitat
que ens pertoca– perquè assumisquen les responsabilitats
aquells que deuen d’assumir-les. I no eixir amb una proposta, amb un acord, des de les Corts Valencianes, en què
ja assumim –entre cometes– una realitat que no és tal realitat sinó que el que cal és eixir amb una proposta
d’exigència plena, absoluta i total, respecte tant al Marm
com a la Unió Europea.
I, per què això? Doncs, perquè, si analitzem quines han
sigut les actuacions de les distintes administracions, vorem com hi ha una diferència substancial en la manera de
procedir de cada una de les distintes administracions.
Mentre que des de la conselleria d’agricultura, pesca i
alimentació –nostra, en la Comunitat Valenciana– hi va
haver un contacte diari amb tots els responsables sectorials –organitzacions professionals agràries, cooperatives,
la federació de productors d’Alacant–, es va fer eixe contacte pràcticament diari, en dos nivells: la consellera amb
els responsables de les organitzacions i la direcció general
d’investigació amb els gestors d’eixes mateixes organitzacions; mentres que per part de la conselleria hi va haver
assistència a les reunions de les organitzacions (tus); mentres que es va prendre la iniciativa a l’hora de convocar
reunions amb els responsables sectorials –i podria donarli dades de les reunions i amb qui es van celebrar–; mentres es va fer un seguiment coordinat de la situació amb la
Conselleria de Sanitat –agricultura i sanitat–, incloent una
reunió de la direcció general d’investigació amb la de salut pública; mentres es va procurar fer un seguiment mediàtic, en aparicions en Canal 9 i en tots els mitjans possibles; mentres es va fer una valoració econòmica de les
conseqüències de la crisi –com ja li he explicat jo en la
meua anterior intervenció–; mentres que es va fer una defensa, davant el Marm, del que enteníem que era la posició espanyola en defensa dels interessos dels nostres productors; mentres que hi van haver i es van afrontar
contínues conversacions de la conselleria amb el secretari
Pàgina 11
d’estat d’agricultura; mentres hi va haver assistència a les
reunions específiques que es van convocar –algunes pel
Marm–; mentres que van assistir, les direccions generals,
a distintes reunions (tus); mentres es va ficar en marxa, de
manera immediata, el procediment per al cobrament de
les ajudes que va oferir la mateixa Unió Europea... Mentres es feia tot això que li estic relatant, des de la conselleria d’agricultura, resulta que, des del Marm, doncs, la resposta va ser ben distinta.
En el Marm va haver una resposta tècnica lenta, especialment a l’hora de posar en marxa un estudi de possible
contaminació de les explotacions espanyoles que es van
identificar erròniament. Va haver una pèssima o nul·la coordinació tècnica entre el ministeri de sanitat i el mateix
Marm; va ser molt escassa, especialment –cal dir-ho també– a l’inici de la crisi. El seguiment en el sector, doncs, va
tindre moltes carències. La coordinació en les comunitats
autònomes, des del Marm, va ser molt pobra quant al polític, nul·la en aspectes tècnics, més important en la coordinació, en els procediments per a ficar en marxa les ajudes.
Però hi va haver un procediment, realment, no molt
plausible. Mentres que des del Marm la resposta mediàtica va ser també molt lenta; mentres que hi va haver una
comunicació de la seguretat dels nostres productes en Europa, doncs, realment, la lentitud va ser pasmosa; mentres
que la resposta política –com li deia– va ser timorata, va
ser una resposta política poc presentable, acomplexada...
La Comissió Europea, doncs, a l’hora de reaccionar davant la crisi, tampoc és que tinguera una actuació especialment destacable. Perquè la Unió Europea, que té una
responsabilitat, va permetre que Alemanya llançara una
alerta alimentària, sense haver contrastat, suficientment,
les seues dades. No va defendre, amb contundència, la salubritat dels productes espanyols. I, al final, fica en marxa
un pla d’ajudes, que no de compensació econòmica, que
és del que hauríem de parlar –de compensació econòmica
i no d’ajudes.
En conseqüència, si davant d’eixa realitat –que jo, molt
en síntesi, he volgut plasmar-li, perquè tinguem clar quines van ser les distintes maneres d’actuar en les distintes
administracions vinculades en la problemàtica–, si ara,
mosatros, plantegem una proposta de resolució, jo crec
que la deguem plantejar –li ho dic de cor– en els termes
en què està plantejada la proposta de resolució que presenta el Grup Parlamentari Popular.
I que introduir un aspecte, com el que vostés plantegen
en la seua esmena, suposaria –el que li deia al principi–
mostrar una debilitat d’eixida, des de l’assumpció –que
vosté mateixa ha dit– d’una realitat que mosatros no tinguem per què assumir prèviament. Mosatros hem d’anar a
la demanda, no de les ajudes, perquè no és el just, sinó a
la demanda de la compensació dels danys produïts, en tots
els sentits, des de la pèrdua d’acta dels productes a la caiguda dels preus, a tot el que va comportar eixa mal gestionada crisi alimentària.
I és per eixe motiu, i no per altre, perquè mosatros lamentem no admetre-li la seua..., o votar en contra de la
seua esmena.
Jo, quan vaig tindre coneixement que vostés retiraven
el punt ho vaig entendre. Perquè la proposta de resolució
que plantejava el Grup Parlamentari Popular era una proposta completa; incloïa, absolutament, en la seua totalitat,
amplament el problema. Però, clar, no deixe de reconéixer
també que em va sorprendre que vostés plantejaren una
esmena. I que, precisament, l’esmena insistira en eixe aspecte que jo crec que no és convenient, que ni tan sols és
convenient.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
I eixe és el motiu pel qual el meu grup votarà en contra
de la esmena.
El senyor vicepresident:
Sí, para réplica para el señor Pañella, por el Grupo
Compromís.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyor president.
Mire, jo crec que hi han unes qüestions en què coincidim i altres en què no. Coincidim en l’anàlisi de la situació i coincidim en les responsabilitats. Coincidim en que
les responsabilitats, d’este cas en particular, se les han de
repartir el govern alemany, que, precisament, és una representant d’un dels landers qui fa estes declaracions. I,
per tant, tenen una responsabilitat, d’inici, evident. Un
polític no pot ser imprudent, com ho ha estat esta persona. És veritat, també, que la Unió Europea tardà moltíssim i no ha ficat en marxa els mecanismes que pertocaven, ni per a aclarir el tema ni, posteriorment, per a ficar
les sancions oportunes. Perquè això ha tingut un efecte
molt important sobre l’economia, no només dels agricultors valencians o espanyols, sinó també d’altres europeus
–com he dit, Holanda està afectada, França està afectada,
és veritat...
I se l’ha de repartir el govern de l’estat... El govern de
l’estat, també, per la seua passivitat davant la Unió Europea, perquè és qui ens representa –recordem que les relacions amb la Unió Europea són exclusives del govern de
l’estat–. I, per tant, ahí, efectivament, hem de ser durs,
també, en qualificar unes actuacions que no han estat a
l’altura de les circumstàncies. És més, que han sigut timorates, perquè quan havien d’haver tirat endavant i haver
presentat una denúncia a la Unió Europea, fer una demanda contra Alemanya, s’han negat a fer-ho. Això sí que indica debilitat i ens empobreix. Això estic d’acord.
Però després està la realitat. La realitat, senyor Giner.
La realitat és que, ací, el camp valencià ha patit tot açò.
Que estic d’acord amb la seua proposta. Però també és veritat que les propostes, moltes vegades, s’utilitzen com a
dards i per a anar a punxar i no per a (inintel·ligible) ...
Mire, nosaltres podem... Primera pregunta, podem participar? Sí. De fet, la conselleria participa en moltes coses, en molts problemes que no s’originen per responsabilitat de la conselleria; per exemple, quan apareix una
malaltia, una plaga –una plaga– que resulta que no se produïx ací, si no ve com a conseqüència dels productes entrants i de les importacions de tercers països podem citar
ara dos que estan assolant, per una part, el picudo rojo,
però és una part que ha sigut aixina, amb una importació
de palmeres d’Egipte no controlada per qui té la responsabilitat de controlar-la; o, en un altre moment, encara que
en este els efectes estan molt més –per qüestions climàtiques més que altres coses– molt més difuminats, el Mycosphaerella navae que va afectar el caqui ací, en un moment determinat, i que també la procedència és clara que
ha sigut en productes en trànsit o productes importats de
tercers països.
Qui té la competència d’això? Qui té la competència
exclusiva de la inspecció fitosanitària en estos productes?
El govern de l’estat. No obstant això, com el problema el
tenim ací, des de la conselleria s’actua també ajudant, fent
un programa d’ajudes perquè el problema el tenim ací,
eixa realitat. En este cas, estem igual. Anem a vore, hem
de ser realistes, hem de demanar ser realistes; no crec que
Pàgina 12
ningú de nosaltres pense que anem a cobrir al cent per
cent amb les ajudes de la Unió Europea.
Per tant, està bé l’acció de força, la de protesta, la
d’anar allí... He de recordar que la unió se va plantejar davant del consolat alemany i va dipositar allí tres-cents
quilos de productes en la porta del consolat com una protesta claríssima per les conseqüències que estava tenint i
per marcar qui tenia les responsabilitats. És aixina.
Per tant, jo crec que la proposta que presentem no empobreix, complementa i enriquix la que vostés presenten,
és més realista. És a dir, mai farem, ni entre tots anem a
fer l’ajuda per a compensar el mal realitzat. ¡Mai ho farem això! És que ni ho pretenem perquè seria impossible.
Però, com a mínim, donar els complements necessaris
perquè els nostres productors puguen tirar endavant.
Vull aprofitar este moment no només per a protestar,
sinó per a protestar i proposar mesures assumibles. Per
tant, jo els demane això. A més, no és per oportunisme,
vosté ha vist que la meua proposta –la meua proposició
que jo tenia– comptava els dos punts. I la retire perquè estaven dient el mateix. He preferit fer-la aixina i esmenar
la seua per a deixar-la i dir... Tots nosaltres estaríem
d’acord en els dos punts. ¡Li ho demane! Si no totalment,
jo m’abstindré en la seua proposta per estar d’acord en els
plantejaments que fa, però per no complementar-la d’una
forma pragmàtica que exigia el nostre camp.
Gràcies, senyor president.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señor Pañella.
Para terminar el debate de esta enmienda, tiene la palabra el señor Giner.
El senyor Giner Giner:
Gràcies, senyor president.
Mire, senyor Pañella, jo lamente que vosté, al final, per
una qüestió no substancial faça opció per l’abstenció,
però és molt lliure vosté i el seu grup de prendre la posició que consideren més oportuna. A mosatros tan sols ens
resta respectar-los, encara que no ho compartim com jo,
obertament, li dic que no ho compartim, i no compartim
eixa última posició per raons òbvies, perquè estem parlant
d’haver arribat a les mateixes conclusions en el 99,99%
de les qüestions vinculades a la proposició no de llei que
estem debatent, en el 99,99%. I, ara, per una qüestió, vostés opten per l’abstenció. Doncs, molt bé, s’abstenen i assumisquen la seua responsabilitat.
Jo torne a reiterar-li –perquè estic convençut que és la
qüestió– que mosatros –que ho hem compartit absolutament tot en esta proposició no de llei– no comprenem la
seua esmena, i perquè no la comprenem no li la podem
acceptar. I no la comprenem perquè –torne a assenyalarli– considerem que és una esmena que introduïx un terme
que significa una posició de debilitat, de debilitat davant
del Marm i de debilitat davant de la Unió Europea. Ara, jo
també comprenc que, a força de la inèrcia que tenen vostés en el seu modus operandi com a grup, que sempre sol
actuar aixina, a vostés els ve molt bé la qüestió de dir:
«No, mosatros no estem ni amb uns ni amb altres, mosatros mos quedem al marge, estem al mig.» I, aleshores,
volen quedar bé amb Déu i amb el dimoni, i moltes voltes
és un modus operandi que porten a situacions on no és
d’aplicació, tal volta, inclús, tinga la seua rendibilitat política en altres qüestions.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
Però, en este cas concret que estem debatent ara, no és
d’aplicació al nostre juí perquè entenem que és, precisament, eixa realitat que vosté dibuixa i que jo li he posat entre cometes, eixa realitat és contrària al que hauria de ser el
plantejament substancial d’un grup com el seu. Si hi ha hagut un dany que s’ha produït per responsabilitat de la Unió
Europea i d’un estat d’eixa Unió Europea, ¿per què vosté
mateix, des d’un grup teòricament nacionalista, va a demanar que els danys siguen assumits per mosatros mateixos i
pel govern de l’estat, senzillament perquè ahí pensen que
queden entre els dos de les mil meravelles? Doncs, mire,
no senyor, jo considere que ahí vostés queden malament, i
ahí a vosté se’ls fa una fotografia inequívoca de quin és el
modus operandi –al que em referia anteriorment–, moltes
voltes aplicat amb caràcter general i se’ls en va la mà en
eixa aplicació i fan vostés que se’ls veja, al final, quin és el
procedir moltes voltes no gens coherent.
Per tant, lamentem que el seu grup al final s’abstinga,
però ací està el Grup Parlamentari Popular per a mantindre’l, una demana que entenem que és de justícia, una demanda en què no cap ningun dubte que els interessos dels
llauradors valencians estaran garantits per al Grup Parlamentari Popular en esta proposició no de llei, i, lamentablement, mos dol que un grup com el seu no recolze una
iniciativa que, per altra part, per a ja culminar com és de
kafkià el seu plantejament, vostés, en la literalitat, pràcticament en la seua literalitat, en total literalitat havien
plantejat una proposició del mateix tenor, tant era aixina
que vostés han retirat el punt. I, ara, doncs (se sent una
veu que diu: «dos punts»), dos punts i l’últim punt –que
és el que jo estic referint-li–, eixe punt no pot justificar
mai la seua abstenció. Però, ¡allà vostés!
El Grup Parlamentari Popular ací, una vegada més, garantirà la defensa dels interessos de l’agricultura valenciana i dels llauradors valencians.
Gràcies, senyor president.
El senyor vicepresident:
Gracias, señor Giner.
Terminado el punto esta enmienda, vamos a seguir con
la fijación de posición por parte del Grupo de Izquierda
Unida.
Señor López, tiene usted la palabra.
La senyora López Barceló:
Seguimos con la fijación... Por una cuestión de orden.
El senyor vicepresident:
Es la fijación del punto sin la enmienda.
La senyora López Barceló:
Del punto sin la enmienda. De acuerdo.
Muchas gracias, señor vicepresidente.
Bien, Esquerra Unida –y sin que sirva de precedente–
va a apoyar esta proposición no de ley (rient), pero, bueno
(veus), voy a fijar la posición del voto. Bien.
Efectivamente, pedir el máximo a quien ha causado el
daño se ha de hacer, evidentemente, pero ustedes añaden
aquí, en esta proposición no de ley, un párrafo que dice:
«Les ajudes s’assemblen als sistemes habituals dels programes operatius, de les OP, la qual cosa dificulta
l’aplicació als xicotets agricultors que treballen al marge
d’aquelles.» Efectivamente, esto es así, pero es que no es
Pàgina 13
solamente para estas ayudas, eso vale para todas, para todas las subvenciones de la PAC, de la política agraria comunitaria, porque ustedes también apoyan el hecho de
que a las grandes explotaciones –en vez de a la productividad– sea a las que se subvencione y no luchan, en cambio –como el resto de fuerzas políticas–, por otra PAC posible, por otro tipo de PAC que permita que se les busque
salidas al pequeño agricultor, potenciando mercados locales, con valor añadido de etiqueta, reconocidas de proximidad, la variedad tradicional y fresca, y, cómo no, la
ecológica.
No se ha fomentado la pequeña industria de manipulación y la industria transformadora in situ mediante el cooperativismo para que el valor añadido se quede aquí, ni siquiera se ha dignificado la imagen de trabajo útil
socialmente reconocido en los valores ambientales y de
ocupación del territorio que aporta su esfuerzo, sino que
tienen menos servicios en las zonas rurales que en las ciudades; digo «tienen» pero debería decir «tenemos.» Y lo
principal, no se garantiza ni se promociona la seguridad y
la soberanía alimentaria de los productos saludables y sabor tradicional.
Efectivamente –como dice el Partido Popular–, las
ayudas son escasas, están mal distribuidas y mal estudiada
su repercusión por producto, y, efectivamente, no bien repartidas, seguramente, y los pequeños agricultores, como
los y las valencianas, no las reciben en la proporción que
los grandes comercializadores exportadores. Pero, el Partido Popular, si bien es cierto que el Partido Socialista,
pues, no lo ha llevado como debieran, tampoco está en
una situación de poder hinchar mucho pecho porque hacen la misma política de monocultivo exportador que tan
solo favorece a la agroindustria a partir de la Conselleria
de Agricultura.
Menos hubiera afectado esta crisis de causa ajena si tuviéramos una agricultura más diversificada y de mercados
de proximidad, con menor dependencia del petróleo y de
las multinacionales. Traemos el garbanzo de Méjico; las
patatas y los ajos de China; los tomates de Marruecos; los
cereales son argentinos; la almendra y la nuez californiana, y exportamos, sin embargo, nuestras hortalizas y frutas y abandonamos esos otros productos como la almendra, como la miel, por ser más barato el comprarlo fuera.
No por mucho tiempo, señoras y señores diputados, vamos a poder esperar que el precio en origen agrícola sea
más barato y deberíamos asegurarnos la accesibilidad produciéndolos porque, no hacerlo, puede salirnos, al final,
muchísimo más caro. No se contempla la externalidad del
transporte, la despoblación del campo, la pérdida de tierras productivas, la mejor huerta de Europa está bajo el
asfalto y el cemento, etcétera.
Esquerra Unida –como ya he comentado al principio–
está de acuerdo en lo que dice esta proposición no de ley
cuando reclaman el daño a esta comunidad que no se ha
contemplado y sabemos que el precio del producto derivado a la industria es muy inferior al coste, como también
que los que reciben los productos individuales deben
equipararlos con los que reciben las organizaciones de
productores. Pero, en esta ocasión, y por omisión a lo largo de los años, sea con gobiernos el PP como con gobiernos del PSOE, siempre la PAC, la política agraria comunitaria, ha sido negativa para nuestros intereses y hecha a
la medida del campo francés. Pero, ¿y la política agraria
de aquí? Tampoco ha potenciado dar valor añadido al
campo, a la calidad, a la diversidad, han seguido la corriente de los cultivos exportadores y la competencia por
el precio. No se interviene en los mercados y no se consi-
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
guen precios justos para el agricultor, que es la base y la
única garantía para detener la sangría de campesinos a
otros sectores que no los necesitan, mientras que el medio
rural y nuestra seguridad alimentaria y la diversificación
de nuestra economía sí los necesita.
Así que, pedimos un poco de autocrítica porque no le
vendría mal a este PNL –que presenta el PP– y que critica
a otros lo que ustedes mismos no hacen tampoco. Pero, lo
que es cierto –lo digan ustedes desde el PP o lo digamos
nosotros y nosotras–, sigue siendo cierto y el hecho es
que nuestros agricultores valencianos han sido perjudicados por la irresponsabilidad de unos funcionarios comunitarios que han sembrado una alarma injustificada, y, aunque algunos terceros se han aprovechado, lo lógico es que
quienes tienen la responsabilidad por el daño paguen todo
el daño causado, y, además, se saque experiencias para el
futuro. Como lógico es que se distribuya de la forma más
justa posible, no por lo canales habituales que derivan las
ayudas a las grandes explotaciones. Háganlo así, por favor, y lo apoyaremos.
Solo les haré una sugerencia de modificación muy pequeña –que es una sola palabra, que no entraría como una
enmienda, sino que simplemente lo dejo aquí– que sería
añadir «justa». No sirve de mucho una palabra ante un protocolo en el que no vamos a intervenir pero, si lo tienen a
bien, donde dicen: «Ampliar els fons fins a una quantia que
permeta cobrir totes les sol·licituds d’ajuda als productors»,
que añadan: «justificadas o justas», porque solicitar una
cosa y tener derecho es otra, y puede que no todas las solicitudes lo sean. Nuestros agricultores quieren justas indemnizaciones, no aprovechar la desgracia de otros, y, además,
lo que alguno puede solicitar no justificadamente sería detraído del fondo que presupuestó la UE y sería en detrimento de otro agricultor perjudicado.
Por eso, por la viabilidad de nuestros productores agrarios, votaremos sí a esta PNL pese a lo que creemos que es
un oportunismo en época electoral de instar a un gobierno
en funciones, que siempre será bueno que ensayen a intervenir entre los problemas agrarios del campesino tradicional,
no del inversionista ni del agronegocio, pues es una palabra
tabú esa de intervenir frente a la mano invisible de los mercados que no regula nada si no lo hacen las administraciones. A ver si, finalmente, hacen lo más necesario y se interviene en la fijación de los precios para que el agricultor se
lleve una parte razonable del precio final al consumidor. Esa
sí que sería una garantía de supervivencia.
Y después de toda nuestra fijación de voto y nuestra
posición, repetir que vamos a votar a favor pero con esas
apreciaciones –que decíamos– de una redistribución justa
de las ayudas y de que, por favor, para que no tengamos
que vivir otra situación como ésta, ante cualquier crisis
que sea de causa ajena que estemos bien preparados, teniendo una diversificación de nuestra agricultura, teniendo un comercio que no solamente exporta e importan,
sino, además, teniendo una calidad en nuestros alimentos
y una garantía de que nuestra soberanía alimentaria, que
el producto ecológico y que el producto de proximidad
pueden ser las garantías de que nuestra agricultura tenga
una larga vida o no.
Muchas gracias.
El senyor vicepresident:
Gracias, señora López.
Para fijar posición, por parte del Grupo Socialista, tiene la palabra la señora Crespo.
Sí, ¿había pedido la palabra usted?
Pàgina 14
El senyor Giner Giner:
Per al·lusions, perquè han segut reiterades les
al·lusions al meu grup.
El senyor vicepresident:
Pero, vamos a ver... pero le ha dicho que le iba a apoyar… Yo creo que ya toca…
El senyor Giner Giner:
Sí, sí, si yo se lo agradezco mucho, pero no ha dejado
de aludir a mi grupo.
El senyor vicepresident:
Pues, señor Giner, tiene la palabra la señora Crespo.
El senyor Giner Giner:
Muchas gracias, señor presidente.
La senyora Crespo Domínguez:
Gràcies, senyor president.
Senyories.
Senyor Giner, el Grup Socialista va a donar suport a la
PNL que vostés hui presenten, per diferents raons, i una
d’elles és que nosaltres també sempre estem al costat dels
hòmens i dones del camp valencià. Per tant, el nostre desig és que ningú dels afectats per l’anomenada crisi del
cogombre es quede sense ajuda, vinga d’on vinga.
Dit açò, sí que els demanaria una miqueta més de lleialtat institucional, senyor Giner, perquè precisament en el
cas que hui ens ocupa, el Govern d’Espanya va reaccionar
des del primer moment, posant en qüestió la pròpia declaració de les autoritats alemanyes i exigint de forma immediata, davant de la Unió Europea, però també davant de
les autoritats alemanyes, una restitució dels danys causats
i compensacions adequades, és a dir, el 100%, i no el
30%, per a les pèrdues del sector hortofructícola espanyol, on s’inclou el valencià.
Els recordaré, senyories, que la primera proposta de
150 milions de compensació de danys fou automàticament rebutjada per la ministra Rosa Aguilar per considerar-la molt insuficient, exigint de nou al comissari Dacian
Ciolos que fera una segona estimació dels danys i, per
descomptat, una nova proposta. D’ahí els 210 milions,
que no són menyspreables.
La veritat, senyories, és que la Unió Europea necessita
mecanismes més àgils, flexibles i automàtics
d’intervenció davant qualsevol crisi i que puguen donar
una resposta immediata al sector afectat, siga el que siga.
Perquè en el cas de la crisi de l’E. coli s’ha demostrat eixa
falta de celeritat en donar solucions de forma eficient al
sector hortofructícola perquè les ajudes han tardat massa.
Però també tardaren massa en desmentir des de la Unió
Europea que els productors espanyols –i qui diu espanyols, diu valencians– no eren els causants de la malaltia
que patien certes persones alemanyes afectades pel bacteri
E. coli, i així ho va demostrar l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària immediatament.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
Però de tots és sabut que fins al 31 de maig Alemanya no
va ser capaç de traure una nota de premsa, assegurant que
els tests practicats als cogombres espanyols, objecte de la
sospita d’E. coli, no confirmaven la presència del bacteri.
El mal estava fet, senyories, i per molt que la senyora
Ilse Aigner, ministra d’Agricultura, diguera que s’havien
equivocat, ningú volia a nivell internacional productes
hortofructícoles espanyols, que, com molt bé vosté ha dit,
senyor Giner, no sols estaven afectats els cogombres sinó
que també les tomaques, les albergínies, els enciams, les
carabassetes, les bajoques i el meló d’Alger que estaven
en plena producció, i vam veure com des de tota Europa
anul·laven els encàrrecs que hi havia.
Una ruïna per al sector hortofructícola a nivell
d’estat, però també en la nostra Comunitat Valenciana,
perquè les pèrdues han estat quantioses: 30.000 tones de
productes retirats, amb un valor de 27 milions, és el que
deixaren de vendre els agricultors valencians en les tres
primeres setmanes.
Hui, passat este mal trago, les pèrdues totals s’eleven a
42 milions d’euros, molts diners per a un sector al qual les
coses cada dia li van pitjor. Per això el Govern d’Espanya
està bolcat en aportar solucions des del primer dia, i la
ministra Rosa Aguilar no ha parat de demanar ajudes a la
Unió Europea, ajudes ordinàries, però també extraordinàries, per a rescabalar de les seues pèrdues el sector hortofructícola espanyol i, per descomptat, el valencià.
Senyories, el que demanen en la seua proposició no de
llei ja està fent-se. Però si s’ha d’insistir, el meu grup és el
primer que vorà correcte instar el govern de l’estat perquè
reivindique davant de la Unió Europea totes les actuacions que vosté ens demane; també, que els productors individuals es puguen beneficiar de les compensacions
equiparables que puguen rebre els altres productors a través d’organitzacions agràries, perquè la veritat és que en
el cas de la Comunitat Valenciana hi ha més productors
que no formen part d’organitzacions productives que la
resta, i seria una injustícia, ja que el mal ha arribat a tots.
Senyories, una de les propostes seues és la posada en
marxa d’una campanya de comunicació adaptada a cada
mercat per a recuperar la imatge de seguretat alimentària
de les fruites i hortalisses valencianes i una altra campanya per a recuperar la imatge del producte espanyol cofinançat per la Unió Europea.
Doncs, vostés saben que la ministra, amb data de 2 de
juny, ja demanava que s’alçara l’alerta; també va manifestar la intenció del govern d’habilitar fons per posar en
marxa campanyes de promoció, tant en Espanya, com en
els països importadors de productes espanyols, tal com
Alemanya, França, Itàlia, Rússia, Regne Unit i altres, amb
la finalitat de recuperar la confiança dels consumidors de
cara als nostres productes, però sobretot de cara a demostrar la seguretat en els controls alimentaris i la qualitat i
seguretat de la fruita i hortalissa espanyoles entre les
quals es troben les valencianes.
La ministra això ho ha fet. No sols va demanar diners a
la Unió Europea i a Alemanya, sinó que ja ha posat en
marxa dues campanyes de promoció dels productes afectats per l’alerta.
Una primera, la de juny, on el ministeri va editar 30.000
fullets –igual que este– divulgatius sobre la qualitat, seguretat i varietat de les verdures espanyoles, com a suport al sector hortofructícola afectat per l’alerta alimentària ocasionada pel bacteri E. coli, baix el lema «Ja són aquí les verdures
de temporada. De tota confiança». I eren les bajoques, les
tomaques, les albergínies, els enciams, les carabassetes, les
safanòries i la bajoqueta verda les que apareixien en aquests
Pàgina 15
fullets, però també en els 5.000 cartells que enviaren des del
ministeri a tendes i grans superfícies.
I una segona campanya, baix el lema «Hola qualitat!»,
que es presentà el passat 21 d’octubre en la fira Fruit Attraction, que pretén conscienciar els consumidors europeus de la màxima qualitat de les nostres fruites i hortalisses, i que tindrà una duració en el temps de tres anys en
Espanya, Alemanya, Països Baixos, entre altres.
Així que, senyories, hui toca aprovar esta proposició
no de llei. Però que quede clar que des del ministeri procuren fer bé les coses. Perquè el problema ha segut de
molta gravetat i ha suposat... (veus) –sí, senyor Ballester,
procuren fer-les bé– ha suposat pèrdues per al sector hortofructícola quantioses. Per això sempre ha treballat demanant perquè les ajudes arriben a tots i amb la major cobertura dels danys, que no pot ser altra que el 100%, com
vostés demanen.
Senyories, hui estem donant un primer pas, jo crec,
aprovant esta proposició no de llei perquè compense al
100% els damnificats per la crisi de l’E. coli. I m’agradaria
que hi haguera consens de tots els grups polítics d’estes
Corts perquè el motiu és suficientment greu i la qüestió requerix que ens mobilitzem tots per a solucionar el greu problema de les fruites i hortalisses del camp valencià.
Res més i moltes gràcies.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señora Crespo.
Señorías, pasamos a votación.
Señor Ballester, ¿para qué quiere usted la palabra? (El
senyor Ballester Costa diu: «Por alusiones.») Ha sido un
simple comentario, porque (inintel·ligible) … las palabras. No ha alusión. Pasamos a la votación directamente.
Señorías, votos… (Veus)
Dígame, señor Ballester. (Veus)
El senyor Ballester Costa:
Me he sentido aludido y, además, ha dicho de forma
clara mi nombre, mi apellido.
El senyor vicepresident:
Muy bien, pues ya lo ha sabido y punto. Yo creo que
no ha lugar…
El senyor Ballester Costa:
Si yo solamente quiero decirle que no hace falta solamente el tener la voluntad, sino que hay que hacer las cosas bien.
El senyor vicepresident:
Muy bien, señor Ballester. Así… se ha quedado contemplado en la exposición de la señora Crespo. Por lo tanto, pasamos a votación.
¿Votos a favor? 10 votos a favor. ¿Votos en contra?
Ninguno. ¿Abstenciones? 1 abstención. Por lo tanto, se
aprueba esta proposición no de ley.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
Proposició no de llei sobre la creació d’un pla
especial de suport al sector de la garrofa, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 4.550, BOC número 19)
El senyor vicepresident:
Señorías, en virtud del previo acuerdo entre la mesa y
los portavoces, va a pasar ahora a debatirse lo que estaba
antes nominado como punto número 7, que es la toma en
consideración de la Proposición no de ley sobre la creación de un plan especial de apoyo al sector de la algarroba, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista.
Para la defensa, tiene la palabra la señora Crespo.
La senyora Crespo Domínguez:
Gràcies, senyor president.
Senyories, els preus de la garrofa seguixen el seu descens un any més, i en l’actual, la seua cotització ha arribat
fins a 0,12 cèntims d’euro el quilo.
Esta situació provoca que els llauradors abandonen
l’activitat, davant d’eixa falta de rendibilitat d’un producte ancestral, i que dóna per a molt, com explicaré a continuació.
De la garrofa es poden traure subproductes, com pasta
que s’utilitza principalment com a succedani de xocolata,
conservants... però també és un dels principals components dels pinsos animals i la goma utilitzada com a complement farmacèutic i cosmètic i la farina que s’utilitza
com a espessant natural. Unes possibilitats extraordinàries
amb el que és el fruit de l’arbre.
Però, senyories, l’arbre en si –el garrofer– en les zones
d’interior i desfavorides la Comunitat Valenciana, a banda
de contribuir a millorar la renda, si el preu no fóra tan baix,
té un paper molt important com a valor mediambiental, paisatgístic, evitant incendis i, també, l’erosió del sòl.
Per eixes raons, ens hem d’alarmar quan veiem les xifres que anuncien que en deu anys el cultiu de la garrofa
ha baixat un 50%. Perquè, senyories, no és que la superfície que ocupava el cultiu de la garrofa s’haja destinat a un
altre, més bé, s’ha quedat erm, amb totes les conseqüències que comporta.
En l’any 1999, hi havia 47.095 hectàrees; en l’any 2006,
24.000. Però amb la baixada del preu, també ha anat de la
mà la baixada de la superfície cultivada, però ahí el bot ha
estat més gran: després dels 0,40 cèntims/quilo o, inclús, els
0,60 cèntims/quilo dels anys 2005-2006; enguany, senyories, 0,15 cèntims d’euro el quilo. Una misèria per als productors, i decidiren no arreplegar la collita si el preu no millorava com a mínim un 50%.
La veritat, veient com es troba el sector, resulta impossible per a un agricultor tindre que pagar diners de la butxaca per a recollir un producte en el qual ja s’ha gastat
una quantitat d’euros per a produir-lo, com són els fertilitzants, fitosanitaris, maquinària... de vegades, també, mà
d’obra i el que són despeses indirectes que tenen tots els
llauradors que exercixen l’activitat agrícola, tan abandonada pel govern del Partit Popular.
En resum, cultivar una hectàrea de garrofers en la Comunitat Valenciana té un cost de 1.040 euros i un benefici
de 612 euros: cada productor perd 427 euros, senyories.
Els socialistes entenem que és insostenible. Per això
propose crear un pla de suport per al sector de la garrofa
que garantisca al productor que es dedique al cultiu no
perdre diners, però també que li garantisca una renda digna. És demanar molt poquet.
Pàgina 16
La consignació en els propers pressupostos de La Generalitat que hui..., quan jo vaig presentar esta proposició
no de llei no els tenien, però hui sí que ja els tenim a
l’abast, doncs que consigne una partida específica, he posat de 100.000 euros, per posar una quantitat, però m’he
quedat curta –crec–, per a donar suport a este sector de la
garrofa.
Ací, ningú va a fer-se ric amb eixa quantitat. Simplement demane una ajuda perquè els llauradors puguen
competir en el mercat.
Perquè, senyories, nosaltres que som un país democràtic, que estem regits per la llei de la lliure competència, i
aleshores, quan tots els dies estan entrant productes de
fora, productes substitutius de la nostra garrofa, principalment de Xina, com la goma guar, la Cassia o la tara, és
molt difícil competir.
Però també ens fan la competència les produccions turques, algerianes o marroquines, que tenen costos de producció molt inferiors al del nostre sector i fan que els preus de la nostra excel·lent garrofa s’afone per davall dels
preus de recol·lecció. I és evident que l’agricultor valencià no pot continuar treballant uns arbres ancestrals i amb
gran valor paisatgístic i ecològic.
Fem entre tots, senyories, hui, ací, que este cultiu amenaçat de mort pels rendiments tan baixos que porta el
llaurador es potencie amb l’ajuda de l’administració pertinent, és a dir, de la Conselleria d’Agricultura.
No ens hem d’oblidar mai que els productes xinesos,
turcs, marroquins o algerians seran sempre més barats,
però qui té la millor qualitat i aporta propietats organolèptiques als derivats és la garrofa valenciana.
No m’agradaria veure com un cultiu ancestral que
s’adapta a la sequera, que pot créixer en zones àrides i,
sobretot, que es pot plantar al costat de qualsevol massa
arbòria, perquè no és un invasor, sinó més bé contribuïx a
la diversificació del paisatge, desapareguera per falta de
sensibilitat de la conselleria d’agricultura.
Per a algunes comarques, com, per exemple, el Baix
Maestrat o l’Alcoià-Comtat, seria un desastre ecològic i
mediambiental. Per això demane també en la proposició
no de llei incentius per a aquells agricultors que, malgrat
les pèrdues que això els ocasiona, continuen cultivant garrofers, perquè tenen consciència i veuen el garrofer com
un símbol ancestral de la mediterrània.
Senyories, crec que inviabilitat econòmica del cultiu ha
quedat clara, però també l’alt valor ecològic i paisatgístic
d’un arbre que no ha de desaparéixer, però al ritme que va
està en perill d’extinció.
Desitge que pugam hui ací prendre el compromís que
demane d’una partida de 100.000 euros, per dir una quantitat, destinada a la supervivència dels garrofers, perquè,
de no ser així, tots els valencians, no sols els agricultors,
perdrem un símbol ancestral d’estes terres valencianes.
Res més i moltes gràcies.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señora Crespo.
Por parte del Grupo de Esquerra Unida, tiene la palabra la señora López.
La senyora López Barceló:
Muchas gracias, señor presidente.
Evidentemente, sobre esta propuesta del Partido Socialista, de subvencionar con 100.000 euros al algarrobo,
tampoco podemos negar el apoyo desde Esquerra Unida.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
Poner en valor la actividad del cuidado del territorio
que efectúan estos campesinos que se dedican a este cultivo tiene un valor que incluso se puede cuantificar. Y al
respecto, por ejemplo, en la comarca de los Serranos, se
puede incluso cuantificar este pago con servicios ambientales y forestales que se les debería de haber procurado.
Sólo por vivir allí y cuidar de un cultivo de secano, sin
apenas tratamientos ni química, por ello ya prestan un servicio al País Valencià.
Un mundo rural vivo es una necesidad de futuro y de
presente y un dinero bien gastado, no como otros, porque
este tiene retornos.
En sólo diez años ha desaparecido casi la mitad de la
superficie cultivada en la comunidad levantina. Los bajos
precios del algarrobo hacen desaparecer casi la mitad de
la superficie del País Valencià en solo diez años. Esto no
lo decimos nosotros, lo dicen entidades como La Unió de
Llauradors, donde en los cuales también apuntan que si
bien hace tan solo dos campañas el precio en origen era
de medio euro el kilo, actualmente se está pagando a 12
céntimos, tal y como ya ha comentado la señora Crespo.
Los datos del descenso de la superficie de algarrobos
en la Comunidad Valenciana son realmente escalofriantes.
Mientras que en el año 1999 había plantadas 38.146
hectáreas, las últimas cifras facilitadas por la Conselleria
de Agricultura, del 2009, reflejan que apenas quedan
20.904 hectáreas, lo que significa que en ese período se
ha perdido más de la mitad de la superficie.
Si analizamos la situación por provincias veremos que
en Castellón se han perdido 10.761 hectáreas, 5.200
hectáreas en la de Valencia y 1.250 en la de Alicante.
El algarrobo se utiliza fundamentalmente como base
para la alimentación animal. Y la causa de su crisis de
precio de las últimas campañas obedece a la feroz competencia de la procedente de otros países, como Marruecos, Argelia o Turquía, que inundan los mercados y poseen unos costes de producción mucho más bajos que los
nuestros.
Por otra parte, de la semilla del algarrobo se extrae el
garrofín, que se emplea para la industria de transformación: alimentos, farmacia o cosmética. Los precios del garrofín también bajan año tras año, debido sobre todo a la
competencia de otros productos sucedáneos y artificiales
que lo van sustituyendo del mercado, como el espesante
E-410 de algunos alimentos como los helados o las papillas. La importación de sustitutivos sintéticos chinos,
como la goma guar, la Cassia y la tara, desplazan también
al garrofín de los mercados, cuando éste tiene mejor calidad y propiedades organolépticas que aquellos.
El algarrobo es un cultivo tradicional de las zonas de
interior y desfavorecidas del País Valencià, siendo un importante complemento de rentas para estas comarcas. Posee además, también, como ha comentado la señora Crespo, un gran valor medioambiental y paisajístico que actúa
de cortafuegos ante incendios y sus raíces lo convierten
en el idóneo para evitar la erosión del suelo. Se trata de
un cultivo ecológico al no precisar de abonados ni de tratamientos químicos, por lo que además no contamina a
los acuíferos.
Por todo ello, y porque además, gracias a esta ayuda, a
lo que estaríamos es también contribuyendo a que no se
produjera este exilio del campo a la ciudad, este cambio
del campo por la ciudad, y que permitiría que estas zonas
del interior que se encuentran mucho más marginales puedan sobrevivir esa agricultura del secano, potenciando
además todos esos bienes, tanto paisajísticos, medioambientales, como además de valor de nuestro propio patri-
Pàgina 17
monio, como es el del algarrobo, puedan ayudar a ello,
siempre es bueno y, naturalmente, nosotros lo apoyamos
desde Esquerra Unida.
Gracias.
El senyor vicepresident:
Gracias, señora López.
Para fijar posición, por parte del Grupo Compromís,
tiene la palabra el señor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyor president.
La voluntat del Grup Compromís és, efectivament, donar recolzament a la moció que la senyora Crespo, en
nom del Grup Socialista, ha presentat. I a vore si avui ací
tots junts ens guanyem les garrofes, que és el que habitualment s’ha dit, i s’ha dit per la importància que ha tingut
realment el garrofer dins del que és la cultura mediterrània, i particularment dins de l’agricultura valenciana.
Com les dos portaveus que m’han precedit han dit del
preu de la garrofa, realment ha baixat en picat, no? Parla de
0,50, després va ser 0,35 i este any arribem a 0,13, 0,12, o
siga, a 12 o 13 cèntims el quilo el que s’està pagant. Tant és
la davallada que les garrofes que estos darrers anys era un
dels productes que calia vigilar, perquè realment per la facilitat de la seua recol·lecció realment eren víctimes de robatoris contínuament, este any podem dir que les garrofes se
vigilen a si mateixa elles sense cap problema, perquè no
existix cap tipus de robatori al respecte, la qual cosa ens diu
exactament quina és la situació.
Com ja han citat també les dos persones que m’han
precedit en l’ús de la paraula, un dels aspectes que influïx
en la davallada del preu són les massives importacions de
Marroc, Algèria, Turquia. Un efecte més de la globalització. I, per tant, sí que voldria fer una referència. També la
senyora Crespo alguna qüestió ha dit que no ha identificat
en el seu parlament democràtic, un país democràtic en la
lliure competència. Bé, jo crec que són conceptes distints,
sobretot perquè hi ha per desgràcia molts estats que estan
dins de l’economia de mercat i que la democràcia en eixos països no existix, no?
I, per una altra part, que eixe lliure mercat, quan parlem d’incentius, estem trencant-lo. Realment donar incentius a un producte és tot el contrari al que diu l’economia
de mercat, que diu que eixa no es basa en el preu en
l’oferta i la demanda. Efectivament, no estic oposant-me,
sinó aclarint uns conceptes perquè pense que sí, que cal
donar recolzament, perquè no únicament els productes del
camp, com he dit en altres intervencions, han d’estar subjectes al que és el preu de mercat. La importància de tot
és molta més, el seu valor està també en base, com ha dit
la senyora López, al que és la població de l’interior i mantindre unes activitats tradicionals, eh. I, per tant, no podem permetre que desaparega el garrofer.
I han dit les xifres, però cal fer observar. Hem passat
des de l’any 1999 de més de 38.000 hectàrees de garrofers, a l’any 2009 a poc més de 20.000, no arriba a
21.000. I això és important, perquè més de la meitat de les
hectàrees que han desaparegut són de Castelló, zona on el
garrofer en tota la zona interior era un arbre típic. No, no
tant d’interior, també arribava lògicament a la costa, encara que avui ja és més difícil de trobar-los, eh, però en
l’interior és abundant i on van desaparéixer en estos anys
a una mitjana de més de mil hectàrees anuals.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
Per tant, això sí que és important. És un producte, com
he dit, que és un important complement de la renda del
llaurador, i a més, com s’ha dit també, té un important valor mediambiental i paisatgístic. Efectivament, avui jo podria afegir, perquè pràcticament s’ha dit el que es podia
dir al respecte del garrofer. És un arbre també quasi mitològic en el nostre país, que abunda de llegendes, de llegendes, eh, com, per exemple, el dimoni del llaurador, llegenda molt típica, en la qual una persona li venia l’ànima
al dimoni i el dimoni se l’emportava el dia que ja no quedaren garrofes en l’arbre, i el dimoni va descobrir un dia
que el garrofer és un arbre que abans que se li culla el fruit ja una altra vegada les noves garrofes en creixement, i,
per tant, inclús el llaurador valencià li va ensenyar alguna
cosa al dimoni.
És, per acabar, il·lustrant un poquet una qüestió que
pot ser intranscendent, però sí que li cita realment el que
és la importància també etnològica de l’arbre i del cultiu
dins de tot el que és el País Valencià.
Moltes gràcies.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias a usted, señor Pañella.
Para fijar posición, por parte del Grupo Popular, tiene
la palabra el señor Ibáñez.
El senyor Ibáñez Bordonau:
Muchas gracias, señor presidente.
Muy buenos días a todos.
Bueno, la verdad es que cuando hay un sentimiento
común es difícil no dar un paso adelante, ¿no? Y yo creo
que, después de oír las explicaciones de cada uno de los
portavoces de los grupos, yo creo que hay algo que nos
une, y es el intentar sacar adelante una propuesta que de
alguna forma apoye el sector de la algarroba.
Yo creo que los datos han sido sobradamente explicados ya y en los que coincidimos todos los grupos, ¿no?
Hay una importante disminución de lo que es la superficie
cultivada y, desgraciadamente, los costes de producción
están por encima de los precios que perciben los agricultores. Por lo tanto, poco más que decir sobre este tema.
Sí que es cierto que se podrá señalar que, bueno, pues
el sector de la algarroba puede recibir de diferentes fuentes una serie de ayudas, ya sea de la Unión Europea, como
están recibiendo, o dentro del programa de desarrollo rural de la Comunidad Valenciana, ya que se puede acoger a
las ayudas agroalimentarias como agricultura ecológica, y
que a partir del año que viene pues van a recibir lo que es
el régimen de pago único.
Pero bien, yo creo que los problemas son superiores a
las ayudas que en este momento se están llevando adelante o que futuriblemente se van a llevar delante. Se ha
señalado, yo creo que con acierto, un problema importante, que es el de las importaciones de este producto desde
fuera. Yo creo que es un problema que en este momento
pues también hay que evaluar. Pero, en definitiva, a mí lo
que sí que me gustaría y, bueno, en atención al 162.3…,
porque no hemos querido presentar una enmienda para no
desvirtuar, porque creo que es aceptada por parte del Grupo Socialista esta iniciativa, y de alguna forma creo que
hay que intentar simplemente mejorarla con un tinte. Pero
sí que me gustaría proponer un simple texto alternativo
que yo creo que mejora sustancialmente, en atención al
162.3, y si todos los grupos así lo quieren, que mejora
sustancialmente el primer punto fundamentalmente.
Pàgina 18
Mire, fijar en este momento la cuantía de 100.000 euros, que usted ha señalado, yo he hecho los cálculos y
eso supone 4,8 euros/hectárea. Difícilmente esto soluciona uno de los problemas capitales que tiene el sector
de la algarroba.
Nosotros consideramos que hay que incidir fundamentalmente en una mejora de la productividad por hectárea,
hay que reducir los costes de recolección de la algarroba,
hay que evaluar su utilización, tanto en piensos para el ganado, especialmente para equinos, como en la alimentación
humana, especialmente ligada a la agricultura ecológica.
Hay, en definitiva, ciertas cosas que se podrían mejorar y
que se podría, de alguna forma, incidir, como señalaba.
Y para ello a nosotros nos gustaría que en el primer
punto se señalase que se instase a las Cortes Valencianas,
que instaran al Consell, a que redacte y ponga en marcha
un proyecto integral de investigación y transferencia tecnológica en el sector de la producción de algarroba en el
plazo si quiere de cuatro meses. Es, en definitiva, lo que
se ha hecho por ejemplo con el caqui. Yo creo que ha tenido unos resultados óptimos y que, de alguna forma, es
aplicar ese I+D a un sector que yo creo que necesita algo
más que simplemente un impulso o una ayuda económica.
Necesitamos transformar ese subproducto en algo más
para darle ese valor que, como decimos, señalamos en el
punto 2 manteniéndolo íntegramente.
Por lo tanto, nuestra propuesta es, si los grupos así lo
aceptan, y simplemente con el ánimo de mejorar yo creo
que una acertada proposición no de ley por parte del Partido Socialista, sería la de que se redacte y se ponga en
marcha –las dos cosas–, se redacte y se ponga en marcha
un proyecto integral de investigación y transferencia tecnológica en el sector de la producción de la algarroba en
el plazo de cuatro meses, dejando después el punto segundo como está y el punto tercero.
Si les parece a los grupos, esa la propuesta que lanzamos desde el Partido Popular.
El senyor vicepresident:
Pues, si les parece a los grupos, por parte de esta presidencia, si tiene a bien la señora Crespo, suspendemos un
momento, si quieren, y lo tratamos y luego seguimos el
debate como esperábamos.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor vicepresident:
Señorías, se ha llegado a un acuerdo de una enmienda
transaccional por aproximación, cuyo texto va a leerlo
ahora la secretaria para que figure en el acta de la sesión.
Señora secretaria, cuando usted quiera.
La senyora secretària:
Muchas gracias, señor presidente.
El texto quedaría de la siguiente manera: «Les Corts
Valencianes instan al Consell a:
»Punto uno. Redactar y poner en marcha un proyecto
integral de investigación y transferencia tecnológica en el
sector de la producción de la algarroba en el plazo de cuatro meses. Asimismo, a establecer líneas presupuestarias
para su aplicación.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
»Punto dos. Dado el gran valor medioambiental del algarrobo, establecer incentivos para que la agricultura no
abandone un cultivo ancestral y garantice su futuro.
»Punto tres. Que del cumplimento de esta resolución se
informe a Les Corts en un plazo máximo de cuatro meses.»
Muchas gracias.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señora secretaria.
Señorías, pasamos a la votación de este punto. ¿Votos
a favor? ¿Votos en contra? ¿Abstenciones? Por unanimidad se aprueba tal como ha quedado esta enmienda transaccional.
Señorías, pasamos ahora a los puntos que figuraban en
el orden del día como 5 y 9, y se van a acumular dichos
puntos, pero les explicamos la dinámica para ver si estamos
de acuerdo. Los dos proponentes tendrán una intervención
de quince minutos para su explicación y después, para fijar
posición, tendrán diez minutos el resto de grupos que no
sean proponentes de estas proposiciones. Si ha lugar a réplica, la tendríamos; y si no, ya pasaríamos a votación.
Proposició no de llei sobre la denegació dels permisos a
l’empresa italiana Transactiva per a cultivar arròs
modificat genèticament al terme municipal de Vinaròs,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís,
acumulada a la Proposició no de llei sobre la declaració
de la Comunitat Valenciana com a territori lliure
de transgènics, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE números 3.160 i
5.201, BOC números 19 i 20)
El senyor vicepresident:
Por lo tanto, pasamos al punto número 5, que sería
toma en consideración de la Proposición no de ley sobre
la denegación de los permisos a la empresa italiana Transactiva para cultivar arroz modificado genéticamente en el
término municipal de Vinaròs, el Maestrat, presentada por
el Grupo Parlamentario Compromís, que será acumulado
al punto número 9, que sería toma en consideración de la
Proposición no de ley sobre la declaración de la Comunidad Valenciana como territorio libre de transgénicos, presentada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida.
Por lo tanto, tiene la palabra ahora por quince minutos,
por el Grupo Compromís, el señor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Gràcies, senyor president.
El motiu de la presentació de la proposició no de llei era
doble. Per una part, era afrontar un problema particular que
s’havia presentat en el que era una població determinada de
la nostra comunitat, que és la població de Vinaròs, on
l’empresa Transactiva havia presentat un projecte per a
crear una zona de plantació d’arròs transgènic, d’arròs
transgènic, a la qual mosatros presentàvem una sèrie de
problemes per a la seua..., diguem, per a dur endavant el
projecte. I demanàvem que fóra la conselleria la que es posicionara en contra. Avui no té sentit parlar d’això perquè
el fet s’ha produït ja. I, per tant, no podem demanar que no
es faça una cosa que ja s’ha acordat no fer.
No obstant, la proposta seguix vàlida perquè tenia un
segon punt, que era demanar que se declare el nostre país,
se declare la comunitat zona lliure de transgènics.
Pàgina 19
I, per tant, com dia, el problema inicial, el problema
particular d’un població determinada i que podia afectar a
altres poblacions..., perquè un dels problemes dels transgènics és que, bé, que no hi ha garanties que no influïsca
en altres productes, diguem, habituals.
La pol·linització la fan els insectes, i els insectes volen
sense fronteres. I això, per exemple, és un dels problemes
que crec que s’hauran tingut en compte, o almenys que jo
he proposat que es tingueren en compte, a l’hora del que és
la denegació d’esta plantació d’arròs transgènic en la zona
de Vinaròs. Perquè proper a la zona del delta podia influenciar, podia influir, podia originar realment que hi haguera,
diguem, una pol·linització creuada entre ells i, per tant, que
la distinció entre l’arròs transgènic i l’arròs normal, diguérem, no es produïra. Això s’ha denegat, efectivament.
Però el problema dels transgènics no és només en la
població de Vinaròs. El problema dels transgènics és molt
més general. Com he dit, els pol·lens es poden creuar... I
de fet, tenim mostres ja en Europa en el que és el cultiu de
la mel. La mel en certes zones europees precisament
s’han trobat ja restes de pol·lens transgènics, que fan que
esta mel estiga valorada i qualificada molt..., qualificada
específicament amb estes característiques i valorada per
davall del que és el valor habitual d’ella.
Per tant, en este moment el cultiu dels transgènics, tal
com està regulat, no dóna garanties que no es puga transmetre les seues característiques als cultius habituals.
Es més. Per tant, proposem... Que el problema de Vinaròs se pot produir després en una altra ciutat. I en esta
tenia eixa particularitat i en una altra població tindrà les
mateixes particularitats, perquè la possibilitat d’afectar els
altres cultius estarà oberta sempre.
Podem declarar-nos el País Valencià, la Comunitat Valenciana, com vostés vullguen, lliure de transgènics? Podem. Astúries, Galícia, Canàries, Balears, País Basc s’han
declarat ja oficialment zones lliures de cultius transgènics.
I no passa res, no passa res. Mosatros, per tant, podem fer
el mateix.
Nosaltres, si no ho fem, quedarem com a zona específica, perquè els altres van negant-se, i nosaltres quedarem
com a zona oberta i, per tant, una zona on proliferaran el
cultiu dels transgènics.
De fet, la companyia que va pretendre o va presentar el
projecte per a fer-ho a Vinaròs és italiana, però el seu projecte en Itàlia no el pot portar a terme. En Itàlia no el pot
portar a terme. (Veus) Per tant, estem ací.
No només això. Com he dit, en Astúries, la... en Astúries, la Resolució de la Junta General de 21 de juny i 20
de maig de 2004, adoptada pel ple, eh?, sobre cultius modificats genèticament (inintel·ligible) ... En el País Basc hi
ha un acord de no utilitzar en l’agricultura organismes
modificats genèticament, que s’adopta en la Junta de Govern del 20 de febrer de 2007. A les Balears, proposició
no de llei aprovada en el parlament per a declarar les illes
territori lliure de cultius transgènics. A Canàries, acord
del Consell de Govern de Canàries de 25 de març de 2008
per declarar Canàries zona lliure de transgènics. I a Galícia, el Ple del parlament gallec insta la Xunta que no contemple la producció de cultius transgènics destinats al
consum humà i animal el 26 de novembre del 2008. Vinaròs es va constituir en municipi lliure de transgènics, però
també Altea i Calp. També Altea i Calp.
Per tant, ahí tenim una, eh... valoració possible, però
no només això, no només això. El Parlament Europeu, en
el juliol, el mes de juliol, va recolzar el dret dels països a
prohibir el cultiu de transgènics, de manera que tots els
estats membres, declarava... tenen llibertat per a restringir
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
o prohibir el cultiu del que són les llavors modificades genèticament, segons la revisió de normativa comunitària
que el Ple va acordar el dia 5 de juliol d’este any. No obstant, eh?, es proposa que també puguen al·legar raons mediambientals com la resistència als pesticides o la preservació a prendre estes decisions. En part, parla... L’única
cosa que ha fet és donar-nos llibertat, eh? Va aprovar una
sèrie d’esmenes la proposta de la comissió, la qual cosa,
eh?, acaba aprovant-la, eh? Nosaltres som un dels països
en què més s’està en este moment intentant augmentar,
s’està augmentant els cultius dels transgènics. De fet, el
panís transgènic ocupa ja una part molt important dels
cultius dins de l’estat. Quan dia «nosaltres» em referia a...
en este moment, a l’estat.
I avui nosaltres no podem, com dir..., ningú defendre la
innocuïtat. I per tant, i jo el que reclame és que en eixe...
apel·lant a eixe dret de salvaguarda que, per descomptat,
el Parlament Europeu ens reconeix, puguem decidir hui
que allò que es bo per a Vinaròs siga bo per a tot el país.
Al contrari, al contrari, eh, em farà pensar, em portarà a la
reflexió que direm sí o no depenent de circumstàncies específiques com, per exemple, qui governa; com, per exemple, quines companyies i quines relacions se tenen les
companyies que proposen els projectes, cosa que en este
Consell ha estat en altres aspectes molt evident, eh?, i ,
per tant, crec que no és el camí a fer. El camí a fer és
prendre decisions i jo crec que el que el Consell ha determinat que no és bo per a Vinaròs no és bo per a cap de...
municipi del nostre país.
Molt clarament, pels mateixos arguments, si allí era arròs que està a prop d’arròs, en un altre lloc pot ser panís
que està prop d’altres. I el camp no té fronteres. Per tant,
el que és el cultiu dels transgènics s’hauria de regular
d’altres maneres que no siga en camp obert on puga... on
puga afectar-ne altres. I, se pot estudiar? Bé, els transgènics (inintel·ligible) ... tenen els seus defensors, indubtablement, sabem que tenen els seus defensors, sabem, eh?,
que se treballa amb ells per a donar solucions a problemes
reals de la humanitat, també és veritat, però també és veritat que avui ningú pot afirmar que no tinguen efectes nocius en altres aspectes, en la falta de control que puga tindre este cultiu a l’aire lliure. Per tant, davant de la
situació, com dic, insistixc, creem que és necessari que
nosaltres ens plantegem la declaració com a zona lliure de
transgènic tot el País Valencià.
Moltes gràcies.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señor Pañella.
Pues vamos a pasar ahora a la defensa de la proposición no de ley presentada por Izquierda Unida. Sí que
les... antes no les he comunicado que la votación de las
dos enmiendas se acuerda se acumulen, que las dos proposiciones serán... de forma separada.
Tiene la palabra la señora López.
La senyora López Barceló:
Muchas gracias, señor presidente.
Las grandes multinacionales de la biotecnología quieren convertirse en los propietarios del reino animal y vegetal, por lo que aspiran a privatizar un patrimonio natural
que es de todos. Esto lo dice Andoni García, el responsable de la seguridad alimentaria de la COAG. El reciente
caso de Bablok y la sentencia del Tribunal de Justicia Europeo, el TJE, nos dan la razón en eso que repetimos hace
Pàgina 20
años, que la coexistencia de cultivos tradicionales y
transgénicos no es posible, que la hibridación se produce
más allá de las mínimas de instancias establecidas como
de seguridad y que todo cultivo de transgénicos conduce
claramente a la contaminación de cultivos no transgénicos
y otros alimentos. El fenómeno de la hibridación está corroborado repetidamente, al tiempo que era negado por el
gran oligopolio del agronegocio a escala mundial. Pero
tres lustros de lucha contra los transgénicos comienzan a
dar frutos.
Si no conocen el caso de Bablok, yo lo he traído aquí.
Es un litigio que se ha... para el que se ha pronunciado el
Tribunal de Justicia Europeo, y deriva del enfrentamiento
del apicultor Karl Heinz Bablok y otros cuatro productores de miel con el estado de Baviera, en Alemania, propietario de terrenos en los que se ha cultivado durante
años el maíz Mon 810, genéticamente modificado por la
multinacional Monsanto para producir unas toxinas que
destruyen las larvas de una mariposa parásita. Bablok,
este señor produce miel para consumo propio y para la
venta, y hasta 2005 también producía polen que comercializaba como complemento alimenticio. Sin embargo aquel
año se detectó ADN del Mon 810 y de proteínas transgénicas en el polen y en muestras de miel de las colmenas
que tenía a 500 metros de las explotaciones experimentales el gobierno bávaro.
Bablok concluyó que tales residuos hacían que sus productos no fueran aptos para el comercio y el consumo, por
lo que llevó al gobierno de Múnich a los tribunales. El tribunal de lo contencioso-administrativo de Baviera pregunto al TUE si la mera presencia de derivados del polen
transgénico que ha perdido su capacidad de reproducción
obliga a que la comercialización esté supeditada a autorización previa. La sentencia señala que, si bien el polen
derivado de una variedad de maíz transgénico no es un
transgénico propiamente dicho, productos como la miel y
los complementos alimenticios que contiene dicho polen
constituyen alimentos que contienen ingredientes producidos a partir de un transgénico y que, en calidad de ingredientes, deben someterse al régimen de autorización. No
exime de tal autorización, según el tribunal, ni el carácter
intencional ni el fortuito de la aparición de dicho polen en
la miel.
Monsanto esgrimió que como la aparición del ADN no
era intencional no debería ser etiquetada, algo que se desestimó. Por ello, se abrió naturalmente la veda para que podamos denunciar tales injusticias, ya que el Tribunal de Justicia Europeo señaló que la autorización obligatoria es
independiente de la proporción de material modificado
genéticamente contenida en el producto. Bablok deberá solicitar permiso para comercializar su miel y su polen. No
estaba en cuestión si el apicultor podía vender sus productos etiquetados como ecológicos, pero fuentes jurídicas deducen de la sentencia que la obligación de autorización del
material modificado impide que pueda comercializarse
como producto ecológico, con lo cual esto prueba que la
coexistencia de cultivos tradicionales y transgénicos, como
decía, es una falacia, porque permitir el cultivo de transgénicos lleva claramente a la contaminación de cultivos no
transgénicos y otros alimentos.
Cada 8 y 17 de abril, Día Internacional contra los
Transgénicos, y Día de la Lucha Campesina, respectivamente, se han celebrado actos de concienciación sobre los
riesgos y la dependencia que generan los organismos genéticamente modificados, los OGM, una movilización que ha
calado en la opinión ciudadana valenciana y europea, y que
se opone al consumo de los órganos genéticamente modifi-
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
cados y a la experimentación con transgénicos al aire libre.
El ejemplo más reciente lo teníamos con el arroz transgénico de la empresa Bayer, que quería ser cultivado experimentalmente en Vinaròs, pero que ha sido paralizado mediante una campaña ciudadana muy motivada.
Desde Esquerra Unida defendemos otras políticas
agrarias para la Unión Europea, muy diferentes de la política agraria comunitaria de la PAC, y de la forma en que
se han orientado las subvenciones, en ocasiones contraproducentes, y otras simplemente kafkianas, pero siempre
favorecedoras de la agricultura centroeuropea y, sobre
todo, de la agricultura intensiva industrial de gran economía de escala y exportadora.
La Unión Europea estaba aplicando las políticas de la
Organización Mundial del Comercio, y ha asumido el paradigma del liberalismo comercial, que es el responsable
de la pérdida de la seguridad alimentaria en tantos pueblos del sur. Ante esta orientación de los mercados hemos
abogado por su control y apostado de forma decidida por
políticas de proximidad que favorezcan la producción y el
consumo locales, que prioricen los productos tradicionales en cada lugar y sus sabores, para defender así el interés general de la ciudadanía, antagónico al de los conglomerados de la biotecnología, los agroexportadores y
las grandes distribuidoras, y practicar una solidaridad real
con todos los labradores, y con el derecho a la seguridad
alimentaria de los países del sur.
La sentencia del Tribunal de Justicia Europeo que dictamina que una miel o cualquier complemento alimentario, como puede ser un producto que proviene de la agricultura ecológica, que contenga polen derivado de un
transgénico, de ser debido a una contaminación accidental, deberá de contar con autorización previa para ser comercializado. Esto avala lo que siempre hemos defendido:
que estos cultivos, independientemente de la discusión alrededor de las consecuencias sobre la biodiversidad y la
salud humana, y nuestra reclamación respecto a aplicar el
principio de precaución, son un claro perjuicio para el fomento y la comercialización de la agricultura ecológica y
la apicultura, y nuestro grupo parlamentario en las Cortes
apuesta por el valor añadido de abrir las puertas a la agricultura ecológica y tradicional, y también para convertir a
los productos ecológicos y de proximidad en algo más
que un segmento de la venta comercial.
Estas y otras razones son por las cuales centenares de
regiones europeas y miles de municipios han decidido no
cultivar transgénicos. No seríamos los únicos que lo aplicaríamos. Seríamos uno de tantos, porque tanto Asturias
como las Islas Canarias, de Vitoria a Albacete, aumentan
las superficies liberadas de la presencia de órganos genéticamente modificados, en una tendencia continua que no
es sino la respuesta a las demandas de los consumidores
para una agricultura y una alimentación sociales, sostenibles y libres de transgénicos.
Además, tenemos que acabar con un mito, ese mito
que habla de que gracias a los... eh... gracias a los
transgénicos podemos llegar a acabar con el hambre en el
mundo. Esto es totalmente falso, y no solamente lo decimos nosotros, sino que lo dicen muchísimos científicos.
Eh... acerca de esto, de lo que... lo que sería más interesante sería el hablar de que a lo que obligan estas grandes
empresas es a que al final se acabe teniendo que... eh...
teniendo que abocarse a que, teni... es que no...,
–perdón– teniendo que abocarse a la compra, eh... por
parte de los oligopolios de esas semillas para poder seguir cultivando. Y, además, como les decía, no acaba con
el hambre en el mundo, sino que, todo lo contrario, nos
Pàgina 21
hace todavía estar más dependientes todavía de las grandes multinacionales.
No dan mayores producciones ni mejores. Tampoco indemnizan si, tras comprar sus semillas, tu cosecha solo
aumenta en gastos de explotación. Tampoco, aunque aún
intentan decirlo, tienen propiedades milagrosas, porque,
bueno, se puede hablar a lo mejor de un arroz que parece
ser que evitaba la ceguera en países empobrecidos, porque
este órgano genéticamente modificado tiene una vitamina
para la vista que podría tener efectos benéficos. Solo que
para que la dosis sea suficiente para actuar se necesitan
varios kilos diarios para que lo tomen.
Hay variedades también de alto rendimiento, sí, con
producción mayor por hectárea, sí, pero agotan rápidamente el suelo, con lo que han de rotar los campos, con lo
cual no aumenta la superficie.
El optimismo científico hace que en vez de evitar los
problemas se espere que la ciencia, en realidad la tecnociencia, superara los problemas que ella misma se crea, y
se invierte así recursos en cosas aberrantes, como investigar cultivos OGM para la UE que aguantan el frío y pasen
meses bajo la nieve para crecer en primavera, por si el
cambio climático interrumpe la corriente del golfo, la que
hace que el norte de Europa tenga un clima decente, pese
a estar en la latitud de Siberia, y así seguir teniendo cereales con cambio climático. Lo sensato sería invertir en que
no se diese ese cambio climático.
Repito, además, que lo que es sólido es reivindicar el
principio de precaución. Mientras no existan certezas en
lugar de incertidumbres, que no se utilicen ni se liberen
en la atmósfera, como pasa con algunas investigaciones
médicas y farmacológicas.
Las empresas, además, que los patentan, lo que hacen
es causar en muchísimos informes..., por ejemplo, lo ha
documentado muy bien Greenpeace, apuntan efectos nocivos sobre la salud. Lo único que sabemos es que puede
causar efectos nocivos sobre la salud y, lo que es más preocupante, a la agresividad de las semillas, a su poder colonizador y a la imposible coexistencia, como decía, de
cultivos transgénicos con los no transgénicos.
Bueno, y para no redundar demasiado, simplemente
acabar con que el balance sería que no hay nada demostrado en los beneficios de cantidad y calidad. Hay incertidumbre sobre los efectos a largo plazo sobre salud humana y medioambiental y certezas de que contaminan,
certezas de que contaminan los productos naturales y que
sus resistencias especiales, más los herbicidas que toleran,
hace que se vayan haciendo dominantes. Se pierde, pues,
diversidad, pues los OGM, los transgénicos, son pocas variedades que cuestan dinero y hacen gastar más en semillas y productos adecuados de la misma compañía con lo
cual el beneficio es para la agroindustria que cada vez se
apropiaría más de las plusvalías, es decir, los beneficios
del campo y del trabajo campesino. Por ello, transgénicos,
no gracias.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señora López.
Para fijar posición tiene la palabra por el Grupo Socialista, la señora Crespo.
La senyora Crespo Domínguez:
Gràcies, senyor president.
Intentaré fer una resposta més breu de la que havia preparat en un principi.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
Senyor Pañella, ja li anuncie que el Grup Socialista donarà suport a la seua proposició no de llei perquè entenem
que cultivar a l’aire lliure cultius transgènics contamina
altres productes, vosté ho ha dit molt bé ací. És sabuda de
tots la preocupació dels apicultors que quan hi ha un cultiu transgènic prop dels seus ruscos pot ser la ruïna per a
la comercialització de la mel, que és el seu mitjà de vida i
que està regit per normes molt estrictes i impossibles de
complir si hi ha un cultiu transgènic prop.
Però hui també ens hem de centrar en l’arròs i en
l’empresa farmacèutica i italiana Transactiva que pretenia
experimentar, paraula que espanta, plantar arròs transgènic per a crear enzims eficaços, diuen ells, en el tractament de la malaltia de Gaucher. Celebre que a data de hui
eixe temor i preocupació que compartixc amb la població
de Vinaròs i voltants s’haja acabat. S’ha denegat, per part
del comité valencià d’organismes modificats, dependents
de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació,
l’autorització. Però sap el que em dol, senyor Pañella? És
que tinc la sospita que si no hi haguera hagut una forta
pressió social, a través d’organitzacions ecològiques i
camperoles, una autorització que s’haguera hagut de denegar en el mateix moment que ha arribat damunt la taula
del Comité Valencià d’Organismes Modificats Genèticament, hui l’empresa Transactiva estaria cultivant arròs en
els camps de Vinaròs amb totes les conseqüències nefastes que l’acompanyen.
I referent al punt dos, a sol·licitar que la Comunitat Valenciana quede com a zona lliure de transgènics, estic totalment d’acord amb vosté. Perquè a hores d’ara no hi ha garantia absoluta d’innocuïtat d’este tipus de producció ni per
a la salut ni, com he dit al principi, de contaminació de cultius propers. I l’exemple han sigut les abelles transmissores
de pol·lens de cultius transgènics als normals.
A més, si altres comunitats, com vosté també ha recalcat, ho han fet, com Astúries, Galícia, Canàries, Balears i
País Basc, nosaltres crec que també ací en la Comunitat
Valenciana perfectament les podríem declarar oficialment
zona lliure de transgènics. Perquè, mire, per desgràcia
sols en la província d’Alacant hi ha ja 107 hectàrees de
cultius transgènics. En el cas de la dacsa, és molt.
Serà suficient el que hui jo crec que tots els grups polítics aprovem esta proposició no de llei per a fer possible
que en este territori valencià es declare lliure de transgènics, perquè de no ser així jo crec que caurem una altra
vegada en l’error de fer prevaldre el benefici d’uns poquets a la salut dels éssers humans. Per això demane que
reflexionem tots sobre les conseqüències que poden tindre
el consum d’aliments transgènics en estos moments on els
estudis científics encara no donen suficients garanties. Pot
ser que en un futur ens traguen de dubtes, però ara els tenim per això. Que el que hui mana és la prudència, però
sobretot el coneixement. I, a l’igual que va fer Irlanda, jo
crec que hui podríem acordar ací que la Comunitat Valenciana quedara lliure de transgènics.
I també vull recalcar, com vosté també molt bé ha dit,
que ja tenim tres municipis en esta Comunitat Valenciana
que han sigut pioners en adoptar eixe acord, un d’ells és
Vinaròs, però l’altre és Calp i Altea. I jo crec que està en
les nostres mans, senyories, que des d’estes Corts posem
remei a una possible barbaritat, que seria que en esta Comunitat Valenciana el cultiu de transgènics augmentara
cada dia més.
I a vosté, senyora López, vaig a contestar-li també.
Vosté comença citant Andoni García. Doncs, jo començaré també definint el que és per a nosaltres, els socialistes,
el model agroalimentari, principal sector exportador de la
Pàgina 22
Comunitat Valenciana. Creem els socialistes que totes les
persones en tot moment haurien de tindre accés a una alimentació segura i nutritiva per a poder dur endavant una
vida sana i activa. Per tant, s’ha de garantir la qualitat dels
aliments en tots els aspectes. Allò ideal seria la utilització
de varietats tradicionals: producció artesanal, benestar
dels animals, respecte de les normes laborals i socials,
pràctiques ecològiques i mètodes no contaminants de recursos naturals. Tot això per a dir-li també que anem a donar suport a la seua proposició no de llei, perquè compartim la seua proposta que el territori de la Comunitat
Valenciana quede lliure de cultius transgènics. Però també
veiem positiu el fet de donar opció als municipis i comarques la capacitat de decisió sobre el conreu de transgènics, perquè les coses imposades des de d’alt mai donen
bons resultats.
Estic totalment d’acord amb vosté, senyora López, que
la política de qualitat no dóna beneficis, però és una reflexió que ha d’estar en l’ordre del dia i sobretot quan des de
la Unió Europea, però també alguns partits polítics, aposten
per una agricultura sostenible, que en el nostre cas també
vol dir lliure de transgènics, però sobretot apostem per una
agricultura i ramaderies ecològiques. Uns sistemes que garantixen la salut dels consumidors, el benestar dels animals
i la protecció del medi ambient és el que volem.
Entenem eixa incompatibilitat de cultivar en un mateix
lloc conreus tradicionals i transgènics, perquè resulta molt
difícil evitar, per raons òbvies, la contaminació d’ambdós.
Mire, jo tampoc estic massa a favor de les polítiques agràries que ens vénen imposades des de Brussel·les, però sense
conéixer la idiosincràsia de la nostra terra valenciana i per
descomptat molt poc defensores dels interessos dels homes
i dones del camp valencià. Què dir de les últimes propostes
de la PAC? Millor parlem del tema un altre dia.
Senyora López, m’alegre que aposte per l’agricultura
ecològica, sincerament li diré que crec que pot ser la solució a molts dels problemes que patix el camp valencià en
estos moments. Perquè eixe tipus de cultiu incentiva i
molt les polítiques de proximitat, eixes que posen en valor
els productes tradicionals de cada lloc, les arrels d’un poble. Però, clar, con la iglesia hemos topado. Les grans
distribuïdores sols busquen guanyar diners ràpids i amb
quantitat, i això ho obtenen més fàcilment amb productes
transgènics que no tradicionals. I sap què em dol? Que per
desgràcia molts agricultors caiguen en eixa trampa que els
ven, com vosté diu, el gran oligopoli de l’agronegoci a escala mundial, que els fa creure, en el cas de la dacsa, per
exemple, que la dacsa transgènica permet a l’agricultor
millorar la sostenibilitat de la seua explotació en aspectes
econòmics com a conseqüència de la reducció de mà
d’obra, menor depreciació de la maquinària, estalvi de
combustibles i de costos fitosanitaris i també aspectes mediambientals a l’eliminar, per exemple, l’ús d’insecticides
contra el rosegó de la dacsa i suposada disminució de les
emissions de 02. Tot això queda per veure.
Les xifres, senyora López i senyor Pañella, són alarmants i van a més. El 26,5% del total de dacsa sembrada
en Espanya és dacsa BT, és a dir quasi cent mil hectàrees,
un desastre. Clar, ací ningú es para a pensar quin seran els
efectes sobre la fauna i la flora en el futur, però li assegure que vaig a donar suport a les dos proposicions no de
llei perquè el territori valencià quede lliure de cultius
transgènics. Perquè moltes vegades, quan arriben els estudis sobre les possibles conseqüències negatives, ja és tard
i prevenir està hui en les nostres mans votant a favor de
les seues propostes.
Res més i moltes gràcies.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señora Crespo.
Para fijar posición, por parte del Grupo Popular, tiene
la palabra el señor Giner.
El senyor Giner Giner:
Moltes gràcies, senyor president.
Després de fer un exercici i un esforç també escoltant
els distints grups parlamentaris i els seus representants, la
veritat és que la primera conclusió a la qual arriba el meu
grup és que esta és una qüestió recorreguda. No fa tants
mesos literalment debatírem ací, en esta mateixa comissió, exactament de la mateixa iniciativa parlamentària, de
la mateixeta. Vam expressar cadascú les seues opinions al
respecte i allò va tindre el resultat que imagine hui tindrà
també després de consumir els distints grups els seus
torns de paraula.
Jo he de començar dient que evidentment n’hi han arguments a favor, arguments en contra de l’ús d’OGM sense ningun dubte, sense ningun dubte. N’hi ha raons a favor o en contra. No deixa de sorprendre’m que des d’ací
la il·lustre representant del Grup Parlamentari Socialista
introduïxca alguna novetat respecte a la última intervenció d’esta qüestió en esta mateixa comissió. Es demana,
per part del Grup Socialista, que la Comunitat Valenciana
siga territori lliure d’organismes genèticament modificats,
d’OGM, i ho fan a més amb molta alegria i amb un convenciment en l’expressió que sorprén. I sorprén perquè, si
realment això està tan assumit i està tan clar, no entenem
des del meu grup com eixa mateixa iniciativa el Grup Socialista no l’ha plantejat perquè no sols mos quedàrem en
l’àmbit de la Comunitat Valenciana sinó que en l’àmbit de
tota Espanya s’haguera pogut declarar el territori lliure
d’organismes genèticament modificats. Per això no deixa
de ser curiós eixe discurs, eixe discurs.
Però la veritat és que ni tot el món és bo, ni just, ni benèfic. Ací s’han fet manifestacions de bona voluntat, però
la realitat en este cas, com en tants altres, és la que és. En
certa mesura també, des del grups d’esquerres en esta
cambra han tret a passejar tots els tòpics més característics que els adornen ideològicament des dels últims anys.
Però, en tot cas, és evident que hi ha raonaments a favor i
és evident que hi ha raonaments en contra. Molts dels que
es manifesten a favor creuen necessaris estos organismes
per augmentar la producció d’aliments que podria donar
satisfacció a les necessitats alimentàries en tot el món.
Són, per tant, en contra del que alguna il·lustre diputada
ha dit ací, una via per a evitar la fam en el món. Altres
han mostrat que són procediments innocus mediambientalment i alimentàriament, com un argument a favor; altres afirmen, també com un argument a favor, que la
transgènesi és bàsica per avançar en el coneixement i resoldre problemes plantejats en diferents àmbits en els que
s’aplica. Però també hi ha arguments en contra. Ací s’han
citat molts d’ells, el possible impacte ambiental, els efectes desconeguts per a la salut dels consumidors, la toxicitat, les al·lèrgies, la hipersensibilitat, la concentració del
poder en mans de grans companyies, com ací s’ha volgut
afirmar.
Però, mire, en tot cas, hi ha una qüestió que jo crec que
hauria de ser la que primara, que és una crida a la responsabilitat dels distints grups. Mosatros, com a Comunitat
Valenciana, estem incardinats dins d’Espanya i Espanya
forma part de la Unió Europea. Bé, la Unió Europea, a la
vista de la controvèrsia generada en este tema per la utilit-
Pàgina 23
zació d’organismes modificats genèticament, ha posat en
marxa el que es diu un panell científic dins de l’Autoritat
Europea de Seguretat Alimentària dedicat específicament
a analitzar totes les sol·licituds presentades per diverses
companyies per autoritzar la sembra i la comercialització
d’eixos OGM en el conjunt de la Unió Europea. Este panell científic està integrat per un conjunt de científics independents.
Bé, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària,
l’EFSA, proporciona assessorament científic independent
sobre totes les qüestions que afecten directa o indirectament la seguretat alimentària, inclosa la salut i benestar
dels animals i la protecció fitosanitària. Així mateix assessora sobre temes de nutrició humana en relació a la legislació comunitària. L’autoritat proporciona al públic una
comunicació objectiva i transparent en l’àmbit compresos
dins de la seua responsabilitat i, concretament en el grup
d’OGN, proporcionen assessorament científic independent sobre la seguretat. En eixe sentit, hi ha una Directiva
europea, la 2001/18 o també el Reglament de la Comunitat Europea, el 1.829/2003, sobre aliments i pinsos modificats genèticament.
És dir, estem incardinats dins d’una Unió Europea en què
n’hi ha un marc legal al respecte. I eixe panell d’experts
porta a cap avaluacions del risc, amb el fi de preparar dictàmens i assessorament sobre la gestió de risc. El seu treball
d’avaluació està basat en la revisió de la informació i les dades científiques, amb el fi d’avaluar la seguretat d’un determinat organisme modificat genèticament.
Doncs, bé, en eixe panell es treballa d’una forma
–vullc incidir en això– independent, oberta i transparent,
per a entregar, oportunament, assessorament científic del
més alt nivell, per a recolzar les polítiques i decisions dels
gestors d’eixos riscs.
Però és que, miren, a més de l’EFSA –que podríem incidir més en quin és el mecanisme de funcionament
d’esta–, n’hi ha un primer punt d’avaluació de risc, una
elaboració de documents d’orientació, els dictàmens científics i una sèrie de qüestions que són, en definitiva, una
garantia.
Per tant, entenem que en la Unió Europea existixen suficients garanties científiques i polítiques perquè sols puguen eixir al mercat aquelles llavors que no vagen a provocar problemes ambientals o de salut o de seguretat.
Per estos motius, entenem que no té sentit recolzar la
declaració lliure de transgènics en la Comunitat Valenciana, ni que eixa proposta, inclús, es fera a nivell nacional
–com, amb molt bon criteri, el Grup socialista, en l’àmbit
nacional, no ho ha fet.
En definitiva, a partir de tot l’exposat..., a més que n’hi
han unes normatives en l’àmbit europeu, també n’hi han
unes normatives d’aplicació en l’àmbit estatal.
En definitiva, és veritat, algunes comunitats autònomes
com el País Basc, Astúries, Canàries i alguns municipis
s’han declarat lliures d’OGM, d’acord amb la informació
que tenim mosatros. En canvi, també és ben cert, i és la
realitat, que en tota la resta de territoris –que són la majoria– no han optat per eixa declaració.
En segon lloc, que els organismes d’investigació que
hem consultat manifesten que n’hi han línies
d’investigació importants i de futur, basades en la utilització dels transgènics, i que no sols afecten l’agricultura
sinó que també tenen les seues implicacions en la medicina i en la indústria. En concret, en l’agricultura es tendix
a que la modificació genètica de plantes siga la ferramenta necessària per a la generació de noves varietats que poden resoldre problemes de determinats cultius.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
Pàgina 24
En el cas concret –ja hem parlat de la Unió Europea–
de la Comunitat Valenciana, s’ha desenrotllat un programa de treball basat en el funcionament del Comité de
Control d’Organismes Modificats Genèticament, que es
va crear pel Decret 69/2006. Este comité regula, de manera satisfactòria, els programes d’utilització confinada
d’OGM i, sempre, amb fins d’investigació. L’autorització
de cultius es realitza, d’acord amb la nostra legislació, per
l’administració general de l’estat.
És dir, que n’hi han tres filtres: l’europeu, el nostre
–autonòmic– i també el de l’estat; l’estat, mitjançant el
que és la Comissió Nacional de Bioseguretat en Espanya;
i, també, a nivell europeu –com ja he dit anteriorment–,
per l’EFSA.
Els controls d’estos organismes, per tant, estaran garantits i garantiran, en qualsevol cas, que els productes
alliberats superen les exigències i els requisits del país,
com també de la Unió Europea.
Les autoritzacions de comercialització d’OGM inclouen
l’obligació d’etiquetat, d’acord amb el Reglament
1.830/2003, en tota la Unió Europea –en tota la Unió Europea–. Establir sistemes diferents d’eixe etiquetat significa
trencar, també, amb la unitat de mercat de la unió.
En conclusió, i per acabar, en l’actualitat n’hi han organismes de la Unió Europea –l’EFSA–, de
l’administració central –la Comissió Nacional de Bioseguretat–, que vetllen perquè el potencial ús de productes
modificats, quan s’autoritze, tinga totes les garanties possibles. I en els dos casos es prenen les decisions amb tota
la informació científica disponible rebutjant o admetent
productes. A més, quan s’autoritzen productes, existix
l’obligació –com els deia– d’etiquetar d’acord amb una
norma europea específica.
Per tant, mosatros creguem que no deuen recolzar-se
ninguna d’estes dos proposicions.
I jo acabaria diguent: demagògia no, gràcies.
La senyora Crespo Domínguez:
El senyor vicepresident:
El senyor Pañella Alcàcer:
Gracias, señor Giner.
Para… Señora Crespo, ¿usted había pedido la palabra?
Moltes gràcies.
Mire, senyor, sí que vull explicar... Perquè, clar, és veritat que fa pocs mesos açò se va discutir ací; però també
és veritat que entre eixos mesos hi ha hagut una actuació
distinta, i és que, des de les institucions del govern valencià, no s’ha autoritzat –s’ha cregut que era nociva– una
explotació en Vinaròs. I, per tant, jo creia que això podia
ser generalitzable a tot el país, per les qüestions que ja he
explicat en la meua primera exposició.
Simplement, no me crec això de la fam. No m’ho crec.
Perquè jo quan passege, no cal anar més lluny, quan passege pel País Valencià, me trobe molts i molts terrenys incultes, terrenys sense explotar que podrien estar en producció. Per tant, el problema de la fam no es soluciona a
través dels transgènics. Podria solucionar-se a través de la
utilització de més terrenys, d’una millor producció que es
podria fer.
Per tant, està més bé en els interiors –que vosté també
ha citat, dins d’eixes coses a favor o en contra–, del control de la producció de l’alimentació, que no en els (inintel·ligible) ...
Són tòpics? –que vosté deia–, «sí, sí, són tòpics». És
que no hi ha prou diners en el món perquè menge tota la
gent que hi viu? El problema és el repartiment. Per tant, el
problema no és crear més diners sinó repartir els diners.
Doncs, podríem parlar, en el tema de l’alimentació, que
seria molt, molt paregut, molt paregut.
La senyora Crespo Domínguez:
Sí, si puede ser un minuto…
El senyor vicepresident:
Por alusiones… (La senyora Crespo Domínguez parla
amb el micròfon desconnectat) Vale, pues tiene usted…
El senyor Giner Giner:
Señor presidente, desconocía que hubiese palabras por
un minuto.
El senyor vicepresident:
No, no, no. Yo le voy a dar los tres minutos que le corresponden…, (el senyor Giner parla amb el micròfon
desconnectat) que le corresponden por alusiones.
Usted se ha dirigido al Grupo Socialista y, entonces,
tiene que… La señora Crespo ha solicitado la…, por alusiones.
Tiene usted hasta tres minutos.
Moltes gràcies, senyor president.
Seré el més breu possible.
Senyor Giner, repassades les dos proposicions no de llei,
no he vist cap punt número 3, que seria on posa que es demane que Espanya ha d’estar zona lliure de transgènics.
Però, en tot cas, no tinga vosté cap dubte que, si es presenta l’oportunitat, esta humil diputada es reiterarà en el que
he dit hui ací: Comunitat Valenciana, zona lliure de transgènics; estat espanyol, zona lliure de transgènics; i, també, per
la mateixa raó, món sencer, lliure de transgènics.
Res més i moltes gràcies.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias a usted, señora Crespo.
Quiere... Sí, señor Giner, tiene usted también, ahora,
derecho a responderle.
El senyor Giner Giner:
Amb tots els respectes i amb tota l’estima, em pareix
molt respectable la seua opinió; però, jo, l’única cosa que
he volgut constatar –i ara torne a reiterar eixa constatació– és que eixa és l’opinió de vosté, com a persona i com
a diputada. Però, mire, no és coincident amb la del seu
grup parlamentari en Madrid, però és la seua opinió, que
jo respecte.
Moltes gràcies, senyor president.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señor Giner.
Bueno, pues, ahora sí, retomamos otra vez el debate. Y,
por tres minutos, tiene para réplica, por parte del Grupo
Compromís, el señor Pañella.
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
Mire, jo tinc una pregunta important, que me la faig
moltes vegades, diu: escolta, tu, de major, què vols ser? I
és una pregunta molt important: tu, de major, què vols
ser? I, el nostre país, de major, què vol ser? El nostre país
què vol ser?; vol ser Àustria, vol ser Alemanya, vol ser
Luxemburg?; o vol ser la República Txeca –amb tots els
respectes–, Romania i Eslovàquia? Però així de fàcil.
Mire, clar que la Unió Europea dóna llibertat. Però és
que dóna la casualitat que Àustria, França, Grècia, Hongria, Alemanya, Luxemburg, són qui diuen que no. Només hi han set estats que diuen que sí, sense límits. Diuen
que sí sense límits: Espanya, la República Txeca, Portugal, Romania i Eslovàquia.
Per tant, senyors diputats, senyores diputades, preguntem-nos de majors què volem ser. De majors, què volem ser?
Raons... Sí, sí, les que vullga, a favor i en contra, clar
que sí. El pes és el que se li ha de donar a unes i a altres... Com he dit, només set estats. Com me deia, el
Parlament Europeu ja s’ha pronunciat. I l’objectiu és que
se revise la llei actual, cosa que ens proposa la Comissió
Europea. I posa, com a alternativa, la clàusula de salvaguarda –com a alternativa, la clàusula de salvaguarda–
que està reconeguda.
Proposa prohibir el cultiu de transgènics per motius
culturals, socioeconòmics, ètics, quedant excloses les
raons d’índole mediambiental o sanitària. I, sobretot, per
raons mediambientals, per la falta de proves sobre els
possibles efectes negatius del cultiu de transgènics per al
medi ambient. A més, en cas que resulte impossible assegurar que no hi haurà contaminació de transgènics en els
cultius tradicionals o orgànics –cosa que passa–, els eurodiputats exigixen que cada estat membre adopte totes les
mesures per a prevenir els casos de contaminació i
s’assegure que els responsables siguen multats.
Això és impossible. Això és impossible.
Per tant, reitere, no és només de favor o en contra; és
d’elegir i és un posicionament polític que li reconec. El
nostre grup té un posicionament clar al respecte; no hi han
suficients garanties com perquè tinguem, en Espanya, el
80% del panís transgènic que se fa en tota Europa.
Moltes gràcies.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señor Pañella.
Ahora tiene también por tres minutos, por parte de Izquierda Unida, la señora López, la palabra.
La senyora López Barceló:
Gracias, señor presidente.
Bueno, el señor diputado, con todos mis respetos, ha
comenzado su… (Remors) ¿Está pasando algo?...
El senyor vicepresident:
Está en uso de la palabra la señora López. Usted tiene
su derecho a cinco minutos a responderles. (El senyor Giner diu: «A los dos.»)… Sí, sí, claro, a los dos.
La senyora López Barceló:
Bueno, como… (veus), como decía, si ustedes han comenzado –el Partido Popular– su defensa recriminando al
Partido Socialista que por qué no lo hacía en el estado español, al final, ha acabado felicitando a la señora Crespo
Pàgina 25
por que no se haya tomado esa medida en el estado español, con lo cual, creo que las argumentaciones deberían
de ser congruentes, al menos en la misma intervención.
A mí no me sorprende, desgraciadamente no me sorprende. Pero yo venía hoy con alguna esperanza de que
pudiéramos, entre todos, hacer de hoy un día histórico
para el País Valencià; histórico para la agricultura del País
Valencià; y, también, histórico para los ciudadanos y ciudadanas del País Valencià, que somos consumidores y
usuarios de alimentos.
Bueno, a mí, lo que me sorprende, de todas formas, es
que ustedes –y de cara a las elecciones– no hayan querido
tomar esta mano abierta que le entregábamos desde dos
grupos parlamentarios. Porque, la verdad es que habría
sido bastante beneficioso –yo creo–, también, incluso en
cuanto a márquetin, porque la verdad es que ustedes van a
ser menos… Como decía usted: «No vamos a ser menos
que el estado español.» No van a ser menos que más de
200 municipios españoles; no van a ser menos que todas y
cada una de las autoridades provinciales y autoridades autonómicas que han tomado esa decisión.
Y usted también me habla de que tiene garantías, la
Comisión Europea, y como tiene garantías, tantas garantías, la Comisión Europea, aquí estamos haciendo demagogia… Disculpe, señor diputado. Disculpe, pero…
El senyor vicepresident:
Señorías, por favor.
La senyora López Barceló:
…disculpe, pero de lo único que carecemos –de lo único que carecemos– es de garantías, precisamente, por parte de la Comisión Europea. Y carecemos de tantas garantías que incluso la Comisión Europea ha tenido que dar
el visto bueno a la existencia de la figura legal de no
transgénicos en esta zona; zonas libres de transgénicos.
Y comenzó, además... Le voy a dar todos los precedentes porque demagogia parece que sea la palabra más fácilmente y usualmente usada, cuando no existen argumentos
reales, pero deje de utilizar demagogia y contraarguménteme porque en Madeira –Portugal– es donde se dio el
caso de la primera región europea libre de transgénicos,
reconocida de forma oficial. Y, después, se han unido esos
cientos y cientos de municipios y de regiones europeas,
expresando su deseo de permanecer libres de transgénicos. Y muchos de ellos han legislado ya, incluso, al respecto.
Usted nos habla de responsabilidad. Y yo lo que pido
es responsabilidad. Si no hay garantías, ni de la Comisión
Europea, de que haya inocuidad para los seres humanos…
Y ya le digo que garantías no existen –por parte de
muchísimos comités e informes científicos, uno de ellos
Greenpeace–, para decirle que no existe, tampoco, garantía de inocuidad en cuanto a la contaminación de los
alimentos y de los cultivos cercanos e, incluso, no muy
cercanos.
Y ahora, también, no me hable de demagogia, por favor, porque ya le digo que la solución en el hambre del
mundo, precisamente, no es que siete empresas multinacionales controlen parte de todos los alimentos que podemos tomar, o parte de lo que componen los alimentos que
podemos tomar. Se ha ofrecido casi un axioma, que es el
de que se pueda acabar con el hambre del mundo…
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
El senyor vicepresident:
Señoría, se le está acabando el tiempo.
La senyora López Barceló:
…–perdón–, como una panacea. Pero esta asunción
emana bien del desconocimiento de las causas reales de la
pobreza y la falta de alimentos, así como de los sistemas
complejos de la agricultura en los países en desarrollo; o
bien, el deseo intencionado de promover el protagonismo
de las empresas implicadas en su obtención –y no lo digo
yo, lo dice el doctor Yibrah, de Addis Abeba, en Etiopía.
Así que, por favor, yo le doy argumentos contrastados.
Por favor, demagogia no, gracias; y transgénicos tampoco.
El senyor vicepresident:
Gracias, señoría. Ha terminado su intervención.
Por parte del Grupo Popular, el señor Giner tiene cinco
minutos para responder.
Pàgina 26
d’una unió forta, ¿eh?, i no mos despistem ni en Hispanoamèrica, ni en el Carib, no perguem el temps en eixes
coses. ¿M’entén? Mosatros aspirem a ser un país fort.
I jo, senyora diputada, no he felicitat la senyora Crespo
de res, jo li he manifestat –i li torne a reiterar– el meu respecte a la seua opinió, opinió que ha quedat evidenciada
que no era compartida pel meu grup. Algú venia, avui, a
viure ací un dia històric per al País Valencià. Doncs, evidentment, s’ha equivocat de país. No pot viure ací, en la
Comunitat Valenciana i en estes Corts ningun dia històric
per a una cosa que diuen «el País Valencià.» S’ha equivocat senzillament de país.
Mire, un dels arguments que han utilitzat vostés, que
són molt hàbils per a fer això, però que s’equivoquen perquè per a vendre-li la burra a un altre li l’han de comprar,
i mosatros no li comprem eixa burra, han volgut pegar la
volta com si ací tot el món, la majoria de pobles, la majoria de comunitats, s’haveren declarat lliures de transgènics. ¡Escolte! Tres comunitats... (Una diputada diu: «No,
no.«) Nono és son en valencià. Però nono, que és son en
valencià significa que ací les Canàries i dos comunitats
més s’han declarat lliures... (Remors) Més, més? El País
Basc? ¿No? ¡Diga-me-les! Dos, fins a tres, fins a tres.
El senyor Giner Giner:
El senyor vicepresident:
Moltes gràcies, senyor president.
Jo ja sé que les panacees són el final de la fam. Les panacees igualitàries, al llarg del passat segle i en l’inici
d’este, doncs jo crec que ha quedat reiteradament constatat que no eren més que això, panacees, en què jo no he
cregut mai, però alguns dels que creien se la van pegar
ben pegada, fins que els va caure damunt del morro el
mur de Berlín. Però, això és una altra història que
d’alguna o altra manera va impregnant eixes recialles, els
posicionaments polítics actuals.
No es creuen allò de la fam. Bé, doncs, no s’ho creguen, jo he constatat, abans he fet referència a una sèrie de
raonaments a favor i raonaments en contra dels OGM.
En definitiva, això és una qüestió que serà discutible,
que podrà tindre cada u la posició que tinga però, al final,
he fet una referència clara a un sistema establit a nivell
d’Unió Europea, d’Espanya i de Comunitat Valenciana
per a evitar que es puga produir una aprovació de la implantació de qualsevol transgènic sense que es tinguen totes les garanties.
Mire, i sí que és veritat que hi ha una diferència respecte al que es va produir en este mateix debat fa molts
poquets mesos. I l’única diferència és que s’ha produït un
fet en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en Vinaròs que
demostra que allò que el meu grup va dir aleshores –i ha
reiterat hui– era cert, perquè vostés han hagut d’acceptar
que, efectivament, han funcionat uns mecanismes pels
quals l’administració valenciana ha dit «no», respecte a
eixa qüestió. Per cert, que li dic que l’investigador que
porta la qüestió pertany a l’institut Irta de Catalunya. No
sé si li servix a vosté per alguna cosa, a mi no és una
qüestió transcendent, però per a vosté a la millor hauria
de ser-ho.
Per tant, és clar que el fet que s’ha produït en Vinaròs
és un fet que se circumscriu a l’aplicació dels procediments establits des del meu grup –això ho reiteràrem i ho
reiterem ara–, i ací es dia: «i caldrà preguntar-se de majors què volem ser.» ¡Escolte!, de majors mosatros volem
ser un país fort, de majors mosatros volem ser un país fort
i no una república bananera com aquelles a les quals alguns solen aspirar en l’àmbit dels seus grups ideològics.
Mosatros volem aspirar a això, a ser un país fort, dins
Señoría, no está usted en el uso de la palabra.
El senyor Giner Giner:
Però, mire, és que comunitats n’hi han dèsset, si els
números no em fallen. Vostés utilitzen tres exemples per a
magnificar-ho. (Una diputada diu: «y doscientos...») Y
doscientos pueblos entre los que habrá algún que otro villorrio, con todos mis respeto. Pero, en España hay miles
de poblaciones, y hay diecisiete comunidades autónomas.
Per tant, a un altre amb eixa burra, però a mosatros no,
a mosatros no. Resulta que la majoria, la immensa major
part del territori valencià quant a pobles –i espanyol– en
general, doncs, no s’ha manifestat al respecte. Y en Europa ídem de lo mismo.
En definitiva, miren, mosatros –crec– responsablement
hem manifestat que som conscients dels pros i dels contres, que assumim una normativa a nivell europeu, estatal
i de comunitat que crec que pot garantir la seguretat que
ens el que mos preocupa i sense impedir el progrés i un
desenrotllament acceptable i assumible. I això és el que
hem fet, i ho hem demostrat en la pràctica, en aplicació
d’eixos mecanismes que en el seu dia van defensar i que
estan vigents, s’ha fet realitat la defensa, la garantia...
El senyor vicepresident:
Señor Giner.
El senyor Giner Giner:
...d’una cosa que vostés reclamaven i que mosatros
també, per cert.
Gràcies, senyor president.
El senyor vicepresident:
Muchas gracias, señor Giner.
Señorías, vamos a pasar a votación por separado de las
dos proposiciones no de ley. Vamos a empezar por la nú-
Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
02.11.2011
mero 3.160, que era la presentada por el Grupo Parlamentario Compromís. Pasamos a votación. ¿Votos a favor? 3.
¿Votos en contra? 8. ¿Abstenciones? Ninguna. Por lo tanto, queda desestimada.
Pasamos, a continuación, a votar la presentada por el
Grupo Parlamentario de Izquierda Unida, número 5.201.
¿Votos a favor? 3. ¿votos en contra? 8. ¿Abstenciones?
Ninguna. Por lo tanto, también queda desestimada.
Señorías, tal como hemos acordado en la reunión previa de portavoces, se clausura ya la sesión y los dos puntos que quedaban se verán incluidos en la próxima comisión de agricultura que, si tienen ustedes a bien, como el
día 24 tenemos un pleno en las Cortes valencianas, tanto
los portavoces –sobre todo la mesa, en especial– nos reuniremos para acordar qué fecha será la reunión del mes de
diciembre. ¿Están ustedes de acuerdo? Será ya en diciembre, la votación. Por lo tanto, el día 24 nos da tiempo a recomponer el calendario.
Señorías,... Sí, señor Hernández Mateo, ¿para?
Pàgina 27
El senyor Hernández Mateo:
Muchas gracias, señor presidente.
Simplemente, por solicitar a los servicios técnicos o la
propia organización de la cámara que nos avisen con
tiempo suficiente de la convocatoria adecuadamente.
El senyor vicepresident:
Sí, la señora presidenta, al comienzo de la sesión, ya
ha indicado que ha habido un problema por lo visto telemático y por lo cual no se había recibido hasta esta
mañana a las nueve y media. Pero, tomamos nota y se ha
tomado nota en el acta.
Muchas gracias, señor Hernández Mateo.
Se levanta la sesión.
(S’alça la reunió a les 13 hores i 18 minuts)