seccion oficial seccion doctrinal

BOLETIN AGRÍCOLA
51
SECCION OFICIAL
Por comunicación recibida de n u e s tro activo Diputado à Cortes, sabemos
que fué presentada al anterior Ministro
de Agricultura Sr. Marqués de Vadillo,
la instància de reforma al Registro de
Ganadería, à la que se adhirió la Càmara Agrícola del Ampurdàn, reforma que
creyó aceptable el Ministro, dirigiendo
merecidos elogios à sns autores por lo
mesurado y acertado de su contenido,
anadiendo que afectando de un modo
especial al rarao de Hacienda, convenia
dirigir una doble copia al Ministro de
este departamento. .
En su virtud el Secretario del Sindi-
cato curso la copia de referència correspondiente al Ministro de Hacienda.
Invitado este Sindicato por la Federación agrícola catalana-balear, para concurrir à la importante reunión de a g r i cultores convocada para el 12 próximo
pasado, en el local del Instituto Catalàn
de San Isidro, ha correspondido asistiendo à la misma el Presidente D. Luis Mir.
Por los extractos que se han publicado, puédesn juzgar de lo* interesantes
asuntos que han ocupado à los oongregados.
i
SECCION DOCTRINAL
Y va de c o n v e r s a
v
Sidro.—.l& soch aquí, senyor Joan, y
torno à amohinarlo ab els meus romansos y dubtes, crech que vostè 's cansarà
de mi y m' enjegarà à fregar.
Sr. Joan.—No, home, nó; jo ja comprenen que faltante l'instrucció totas
eixas cosas que t'explico, t' han de fer
rumiar y sortir molts dubtes y si per
cas trovas algun dels teus amichs y li
parlas del assumpto, se t' en burlarà y't
desencasqueterà tot quant jo t' he dit.
Sidro.—\ky tafoyl sembla que m ' e n devina el pensament, tant es aixís que
l'altre dia vaig trobarme ab alguns dels
meus amichs y Is hi vaig explicar quelcom dels abonos.químichs y ' m varen
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
enllardar, com se sol dir, dihent ells
qu' això ho escriuhen els sabis en els
llibres, y com no saben manejar l'esteva y no son capassos de sostenir la fatiga del trevall, ab las sevas novetats
viuhen d'il·lusions y carregan el mort
als pagesos, perquè no cullen més, y no
volen seguirlos ab las novas maneras
de cultius. Ademés, hi afegiren que
aquestos noms estranys que 1' altre dia
m deya d' deit y fosfórich, e t c , e t c , no
volían pas creure que la terra n tingués
y las plantas ne menjessin, que per
ells la terra no era més qu' argila, cals,
sorra, guix, y que segons las cantitats
com estaban barrejadas aqueixas substancias la feyan més ó menos bona,
ajudantla à millorar els bons fems de
quadra de qu' es disposés.
Sr. Joan.—Be, be, Isidro, casi t diré