parroquia de sta maria de camprodon 19630317

E D I T O R I A L
San
3oié
en
el
Canon
El Santo de la vida oculta de Criato. el Santo del silencio y de la disaecredón. el ·var6n juato» del Evangelio va ganando cada dia en populaiidad y
veneraoiòn por parte de los ileles. Los Carmelitas primero, luego los Dominicos
y Frandscanos. màs tarde la insigne Santa Teresa van colaborando.para que
José «bijo de credmientoi alcance al rango a que tiene derecho por ser «ministro de la salvadón» como le llama la Litúrgia. En 1868. el venerable P. Lataste
Iface voto de pedir al Papa Pio IX que declara a San José Patrono de la
Iglesia universal y que induya au nombre en el cànon de la misa. Este santó
f*ligioso oireoia su vida para que el Papa accediera a su deseo. El Papa declaro
A San José Patrono de la Iglesia però poner el nombre en el cànon «era cosa
m&t diiidl» segúa expresión del mismo Papa. Otros Pontiiices van aftadiendo
nuévoa titulos gloriosos para el Santo. Redentemente Pio XII instituye la fiesta de
San José. artesano. modelo de trabajadores. Para poner el broche de oro ahora.
el adual Pontifica Juan XXIII. en la ülüma Congregadón General del Concilio
Vaticano 11 sobre Litúrgia, manda que el nombre del glorioso Patriarca sea insertado en el Canon desde el dia 8 de dldembre pasado. después del nombre
de la Santisima Virgen. De esta manera queria el Papa honrar la memòria del
Santo declarado por él mismo Patrono del Condlio.
«Id a José- deda el Faraón a los egipdos en trance angustioso de hambre y aequia. -Id a José* nos repite incesantemente en los tiempos modemos.
la Iglesia. Su valimiento es excepdonal. Su Patrocinio Universal. Desde ahora. en
la Santa Misa quedarà su memòria perpetuada.
*^ d e m a r s o d e i e e a
D o m . III d e Q u a r e e m a
^•DACCIAN Y ADMINI1TRACI6NI APARTADO «. VICH
A f t o I I I , n.° 117
DIPOSITO LIOALl B. U.3SS - <960
Pï
£1.5,1-9
Lectura de la Carta del Apòstol San
Pablo a tos Efesios.
Hermanos: Sed Imitadores de Dlos, como Mjoa carísimos. Y caminad en amor
como Crlsto que nos amó y se entregó a sí
mistnq por nosotros, ofrenda y oíctima a
Dloa, en suave olor. Fornlcación y toda
ImpureBa o avarícia, ni se mencione entre
vosotros, como conoiene entre santos; ni
torpeMa, ni oana palabreria, ni chocarrería
cosas que no oienen al caso; antes bien,
acetones de gracias. Porque sabed y entended que ningún fornicario, ni deshonesto, ni aoariento, qae es tanto como Idòlatra,
tiene herència en el retno de Crlsto y de
Dloa. Nadie os engaüe con oanas palabras.
porque a causa de todo eso oiene la ira de
Dloa sobre los hljos de la Incredulidad. No
oa hagúis pues comparticipes de ellos.
Porque en un ttempo erais tinieblas, mas ya
sola luM en el Setior; caminad caal hl/os
de lUM. Ahora bten, el fruto de la lue consiate en toda bondad, y Justícia y oerdad.
SOIS LUZ EN EL SENOR
La norma de nuestra entrega • Dlos y a los
hermanos, serà siempre la conducta d* Jesús,
nuestro Modelo. Cristo nos amó y se entregó.
Eslo fue lo que impreslonó vivamente al Apòstol y debe también Impresionamos a todos
nosotros Bl que no comprenda este amor de
Cristo, poco puede dar cuando se le ezija amai
a los demàs por Crlsto. Ahí estrlba pues, el que
podamos exigir mucho a todosi en hacerles
comprender que son ob|eto de un amor Infinito
y por ende, Insistir en que iimiersos en el amor
de un Dlos deben también amar sin regateos
egoistes a este Dios
Cuando hay una verdadera conversión a
esta mentalidad, fàcil es ver cómo de las tinieblas pasamos a la luz de una conducta generosa
y cémo el cumpUmiento de nuestras obligdones
deviene cosa relatlvamente poco onerosa pues
empuja el amor y para quien ama de verdad la
carga se hace ligera.
Que nuestra conducta sea digna de los hi|os
de la luzi y esta conducta esté basada en la
bondad hacia los demàs, eu la fustida con lo
que Dios quiere y en la verdad en todas nuestras acciones.
LA VBU DELS PROFETES, EN LA QUARESMA CRISTLVNA
£ Z £ Q U I £ i
Això diu el Senyor, lahvèi Si el malvat toma enrera en la seva maldat i guarda tots els meus
manaments i fa el que és Just i recte, viurà i no morirà. Tots els pecats que cometé no li seran
remnlatsi viurà segons la justícia que obrà.
Es que potser vull Jo la mort de l'impiu, diu el Senyor, lahvè, 1 no més aviat que es converteixi del seu mal camí i visqui? Però st el just s'aparta de la seva Justída i obra la maldat
d'acord amb les abominacions de l'impiu, és que viurà? No li serà recodada la justída que obrà,
ana per lea rebel·lions i els pecats que cometé morirà.
Àlzí, doncs. Jo us Jutjaré a cada un segons els vostres camins, o casa d'Israell, diu el Senyor,
lalbvè, Tomeu enrera i convertlu-vos del vostres pecats, i així no seran cansa de la vostra mina.
TfÜMi de vosaltres totes les Iniquitats i íeu-vos un cor nou i un esperit nou> (Bn. 18, 21-24. 30-21)
PtnriL
DIA DE SAN JOSÉ
COLECTA PRO SEHINARIO
TfRCfR DIUMÏMGE Di QUARtSMA
V£ LA SETMANA
Dia 17, Diumenge UI de Quaresma, St. Patrici. Dil., dia 18, St. Qril de lerusalebt. Dm.,
dia 19, St. losep, espòs de la Verge Maria (precepte). Dmc, dia 20, St Martf Dumknse. Dj.,
dia 21, St. Benet. Dv., dia 22, Sta. Caterina de
Gènova. Ds., dia 23, St. Toribl.
Ens apropem a la Pasqua i «I misteri
de la Redempció centra \a Iota la nostra
atenció. Quin significat té per a nosaltres la
Redempció?
—Redempció vol dir alliberament del pecat.
—Jesocrist, Llom del món, ha alliberat la
humanitat de les tenebres del pecat.
—Però cada on de nosaltres desprecia i
rebntja aqnesta generosa redempció qoan caa
en pecat. No és estrany, doncs, qne St. Pao
apel·li, enardit, a la nostra dignitat de fills de
Déu, per a recordar-nos el nostre deure: *En
altre temps érea tenebres —pel pecat—;
però ara sou llum en el Senyor*. La conseqüència és cbra: tComporteu-vos com a fills
de la llum» (epíst).
L'episodi evangèlic d'avni és ona confirmació d'aqaesta eterna separació entre Crist
1 d pecat. Ell mateix ens ho dia ben chr: *Qul
no està amb Ml, està contra Ml; I qui amb
Ml no recull, escampa*. Aquest dilema es
planteja a tot cristià. Per a poder acompanyar a Josucrist en la glòria de la rosurrocció, hom do soguir-lo abans on la
redempció. Ens espera tota ona vida de
Units, qne per això ^rem ésser onglts en la
Confirmació; però la nostra victòria és segnra
si vivim anits a Jesocrist. Aleshores sentirem
plenament la confiança qne ens dóna aquella
frase seva.- tl·la arribat Ja a vosaltres el
Regne de Déu* (evang.). — J. M,
<S1 sabéssim mirar la vida amb els ulls
de Déu, veurfem que al Món no hi ha res
proft, sinó que tol participa en la construcció del Reialme de Cilst De manera
quetenirfe, no és només aixecar eb ulls
a Déu per contemplar-lo, sinó també mirar la tenra, però mirar-la amb els ulls
de Cilst». (M. Quoist).
J>a/ii /Senat
(DI|out, dlci ai)
•Vine,fill,i escoltat t'ensenyaré el temor de
Déu>. Així el Senyor crida un dia Benet, fill
d'una família noble, perquè deixi tota glòria
humana i, seguint-lo al desert, esdevingui el
Pate del monaqulsme d'Occident. La mort del
seu pare acaba d'incUnar la balança de l'indecís
jove per tal que escolti plenament la veu de
Déu. Deixant l'encisadora dutat de Roma, es
dirigeix vers la seva terra de promlssiói Subiaco.
Enmig d'una pobresa 1 austeritat formidables
neix allà l'ordre benedictina. AI començament
fou una llavor petita que, lentament, va anar
desenvolupant-se fins adquirir la forma d'un
arbre gegantí. EI diable, en veure el temible
enemic que acabava de sorgir, volent destruir
l'obra del sant, s'encarnà sota la forma d'enveges humanes les quals portaren dissensions
entre els que havien abraçat la vida monacal
i no pararenfinsque allunyaren de si el Pare
que els havia aplegat. Benet s'encaminà llavors
vers Montecasino on organltià de nou la seva
obra, aplegant al seu entorn nous deixebles més
despresos de si mateixos 1 capaços de dobl^ai
la seva voluntat als manaments del sant Abat.
A ells I a tots els que «renunciant als propis
volers, per tal de servir millor Jesuaist, prenen
les armes de l'obediència» dedica la cèlebre
Regla, en la qual s'han Inspirat moltes altres
Ordres Religioses posteriors per tal de posseir
un camí recte i segur de salvació.
ANECDOTARI
DEL CONCILI
• En la processó d'entrada hi havia on
bisbe sense la mitra. Era Monsenyor Kaa, bisbe
del Congo nomenat feia quatre dies i per tant
encara sense consagrar.
• Un sol Pare Conciliar hi havia que
assistí al 1 Concili Vaticà. Era Móns. Carincl que té ara més de 100 anys I quan s'inaurà el passat Concili tenia set anys.
//t.'v-
• L'estola preciosa qne portava el Papa
el dia de l'inangaració era un regal de Móns.
Spellman.
• Al Papa 11 digueren: tCom us atreviu
Santedat, als 80 anys a començar un Concili?». El Papa somrient respon: <Hl ha coses
que és millor fer-les als 80 anys, que als 90 car aleshores potser no em trobi bé*.
• A casa dels germans, tres, del Papa s'afanyen a fer la feina de la jornada per a pogner
venre el sen germà a la televisió en on aparell qae els regalaren ara fa quatre anys. També hi
van tots els nebodets del Papa. Al capvespre de la jornada de l'inici del Concili qnan el Papa
sortint a la finestra els deia als romans qve quan arribessin a casa acaronessin els petits en nom
del Papa, el nebodet més petit estava adormit ja i els germans del Papa l'anaren a acaronar.
• A Roma, ela anuncis de coses profanes, lloguer d'autos, plat de fonda, aparells
d'audició I agències de viatges, s'esforçaren en redactar-ho tot en llatí. També a les
Assemblees es parla en llati. Com que són secretes, no hi poden entrar els periodistes.
Es feu una excepció per als operadors de televisió però abans els examinaren per constatar que no entenien el llatí.
9 Als Bisbes negres quan els preguntaven on vivien, responien: «Visc amb els Pares
Blancs». Realment qoasi tots >daen en la Casa de la Congregació de Missioners anomenats
Pares Blancs.
• Manca entre els bisbes ucranlans l'únic bisbe que hi ha ara a Rússia. Es Móns.
Sltpy), de 70 anys, arquebisbe de Leòpoll. L'any 1955 se'l deixà lliure, però el 1957 fou
novament detingut i a Sibèria. L'any 1960 emissaris del Govern li oferiren el Primat dels
ortodoxes al apostatava del catolicisme. El venerable bisbe, no sols ho refusà sinó que a
més elevà una protesta al Soviet per haver intentat corrompre la seva fidelitat a Roma.
9 La Comisió Pontifícia que cuida de la Ciutat del Vaticà regalà a tots els Pares Conciliars dues sèries completes de vuit valors dels segells emesos amb ocasió del Concili La filatèlia també val.
• Quan el Rector del Col·legi Espanyol invità el Papa a presidir la Inauguració, el
Sant Pare acceptà amb aquestes paraules: <Estupendl Així tindré ocasió de fugir d'aquesta presó daurada».
Entrevistes llampec
amb el Sr. Bisbe
—Fa dias, lanyor bitba, qua no hi hdgut
cap antravltta llampac. Comancam-la, sf II
plau; sampra hi ha tamat. El Concili?
—Dal Concili ja n'ha parlat an l^xhorta»
dó quaratmal.
—Saminori?
—Da! Saminori potsar no n'ham fat cop
ailtravísta ancoro.
—Com atton lai obras da l'atgléiia?
—Eitan força ovançadas, paro no ham
acabat. L'adiflci attd cobart, angoixat i ora
at traballa an lo pavimantació. Falto al pratbitari, l'altar i lo port impratcindibla d'ornomantacló i d'objactat.
—Aviat at podrà inaugurar?
—No ho labam ni ham sanyolot dato.
Això ét llarg; l'obra ha durat, com sigui qua
far l'aiglétio ho axigit una tèria d'altrai
obrat d'angolzomant o la raita da l'adiflci,
porxodat, pati dal dorrara, atri, atz. i ancora
quado faino par far quan at comanci o
utiiitzor.
—N'astà contant, tanyor bitba?
—Noturolmant; ara al culta i lat tolamni-
tatt litúrgiquat podran tanir un marc convaniant, al qua at maraix al Sanyor i al qua
raqoaraix l'adococfó da la piatot i dal gutt
dalt tocardoti da dama. Hi ho paro, una
cota oua falta i tott voldríemt un orgua
clòttic da tubario.
—S'hi pantova an lo concapció da l'obro?
—Evidantmant. Sampra ho ha datitjot. Lat
dificultat no vanan pot dalt plont tinó da lo
finoncioció. Un orgoa ét on inttromant cor.
- L o diòcatl ét gran i no faltarà bona
gant qua tinguin cèntimt i bona voluntat..,
—Déu ho vulgui.
IPARA
REPORTER.
Tl
EDICC
<EI medico no trato una mataria ínartr, aunqua pracioto.
Et un hombra como él, on harmano, el qua tufra antra tut
monot. El pocianta tiana tut dabaras an lo família y tu mitión
an lo tociadod. El medico crittiano no piarda jamòt da viita
qua tu anfarmo o tu harido, qua graciot o tut coidodot
laguirò viviando un tiampo mdt o manot iorgo, o morird o
pator da tot atancionat, attd an camino hacia una vida
inmortol, y qua da lot ditpoticionat dal anfarmo, an al
momento daflnitivo dal fallo, dapanda tu daigracio o tu
falicidod atarna. El medico fracuantamanta tIana qua dar
contajo, tomar datarminacionat, formulor principiot qua,
aunqua attdn diradtomanta encaminadot o la curo dal cuarpo, da tut miambrot y da tut
órgonot, intaraton, tin embargo, al olmo y o tut focuitodat, oi dattino tobranotural dal
hombra y a tu mitión tocial». (P(o XII. 11-XI·1944).
VIVÈNCIES
Jo no he donal mai res a ningú
La festa s'havid preparat amb molta cura. El senyor,
l'amo de la cosa, complia els 50 onys. Era un home molt
ric. Havia «pujat de no-res» i s'húvio enfilút molt amunt.
Fruïa extraordinàriament acaronant la caixa da cabals.
«Es la meva «Torre de l'Homenatge», deia somrient.
L'Kereu —fill únic, 18 anys,— li regalà un àlbum —el
millor regal que podid fer-li— que era com l'arxiu de les
grandeses del senyor, de l'amo. I així també encapçalava
la descripció dels béns, de les fàbriques, de les finques,
del «xalet» d'estiu i de la cosa solellado de l'hivern, i dels
cotxes I de tota lo considerable fortuna del satisfet senyor.
Quan hagué obart la coixa de cobalt, el secret
—clau— no el sàvia ningú més que ell, mostrà encaro oi seu hereu nés riqueia i davant
d'aquell monument de cer, explicà un dels secrets de què s'havia valgut per arribar tant
amunti «—Mira, fill meu. Quan hagis de portar el negoci, pensa que no has de donar res a
ningú». I llavors, amb on somriure d'hone llest, de super-home, mentre tancava aquella
coixa freda i fosca, anava dient, solemne i pausat, «jo no he donat rt a ningú. Mai. Res
o ningú».
Havien passat pocs dies, Era jo al vespre. Havia fet aquell dia una operació important.
Seria raccienisto més influient d'uno nova societat.
i mentre mirava, una vegada més victoriós de lo vida, a lo bona portera que amatent
li obria lo porto de l'ascensor, queia desplomat. Lü victòria, llavors l'obtenia la mort. Lo
bona dono, comunica, per mitjà de lo centraleta intetioro l'àtic. «El'senyo, l'amo, potser
ho mort».
A l'hora de la mort tampoc hagué de donar res o ningú. Ni el valor de trenta ets. a la
Telefònica. A ningú. Potser, però, devia o tothom. I els deutes es paguen irremisiblement.
J. PEDRAFINA.
"Sütm
QptjsUtaJP
Deid» qut hict la I.' Comunión $xp$rim«nto
mucha diflcullad para comultar bim pun la Sda.
Hoètia $e m$ qu$da ptgada al paladar y con etia
prtocupación no doy gràcia* con fervor, iQué
me aconeeja? — Una puetiinime.
R.-Nosepreocupe poresto. Sin estapreoR$$puMta al Sr. Juan d$ San Lorenzo Savall. cUpación es muy probable que no le pase esto.
Tiene Ud. rasón. Hay que salvar la persona Pida algun retaio de pan Uamado 'i» éngel»
de la madre desventurada de Lieja y creer que y haga experiència de que puede paiario sin
obro de buena fe y que le falto aquella doiii que se le pegue al paladar. Si no conslgue nada,
de amor que da la religión cristiana vívida a liga comulgando sin esta idea fl|a y dé gracias
conclenda. Pronto saldré un articulo que tene- no solo después de haber comulgado *ino
DKM en cartera debido a la pluma inteligente durante la Misa y aun dnrante el dia. Temblén
de nuestro colaborador I. C. y veré sus puntos ello agrada a letús que por ser Dios es muy
de vista eq>lanados.
humano para hacerse cargo de nueatras miserias.
en l<r òrhitit
(«Ancha es Castilla»]
Hay gentet que ven pecadot por todaa partet, y eto es terrible, 2no7 Però tamblén hay
gente que no ve ninguno en ninguna parte, y
eto no es ettar en la verdad. Seamot optimittat
y démonot cuenta de que Dlot ha hecho todas
las cosas bien. Lo dice el primer libro de la
Sagrada Etcritura, el Génesisi a medida que las
cotas iban tallendo de tut manot, Diot, dlgamótlo así, se daba cuenta de que «todas las
cosas eran buenas». Todas las cosas son buenas,
y por tanto, confesémotio tamblén, ton buenos,
y muy buenot, por derto, los mandamientot
del Sefior. Y toïamente quebrantando estos
mandamientos, que ya tabet que son pocot,
en definitiva, et como hacemot el mal, badendo uso indebido del don de la llbertad.
No esté bien robar. iCiaro que no lo estil
Bttamot de acuerdo, {verdad? No esti bien
tratar mal al prójtmo o ser injusto con éi, así
como no nos gusta que nos traten mal a nosotros 0 sean infuttot con nototros de cualquier
forma que tea. No etti bien defarte llevar por
impureias y brutalidades que destruyen bienes
de muy alto valor, tanto en el plano individual
como en el plano familiar. La mentirà, la blasfèmia, la calumnia, íquién teré capaz de decir
que son cosas buenas? Bstas cosas que te he cltado y algunes pocas més ton las únicas cosas
malas que hay en el mundo. Lo demés todo es
bueno y «ancha es Castilla», con tal que no
malees ninguna cosa buena con tut malas y
torddas Intendonet.
Para que un acto sea perf ectamente humano
y, por tanto, de él sea totalmente responsable
ei hombre, son necetariat tret condldonet que
no puedes olvidari advertència del entendlmiento, es decir, que se conoEca lo que se va a
hacer) voluntad, es dedr, que se quiera hacer
aquello, y flnafanente, libertad para hacerioo
d^ar de hacerlo. Quiero advertirte que hay
cosai como, por efemplo, la feliddad, que son
vohmtarias, però no son libies. Me ezplicoi la
fdlddad la queremos, però no somos libres
para defar de querella. La queremot necesaria-
-Si Déu és bo, perquè permet el mal?
-PrecitameQt perquè Déu ét bo.
-Encara ho entenc menyt.
-SI el mal és la carència d'un bé degut, vol
dir que el mal només es pot trobar en una cosa
bonai 1 el mal més gran, en una de millor.
-Et clari per a morir-se s'ha d'estar viu.
-Sí. Una poma dolenta, per exemple, ia no
t'hl pot tomar.
-I Déu no el podria aturar?
-Mira, ia et podria donar ara un «cattanyot»,
no ét veritat?
-I, io, tomar-m'hl amb una plantufadal
-Que és cosa dolenta -cattanjret fora de
llei-. Doblement dolentes pel que tenen de
pena I pel pecat que tupoien. I, Déu, que ét
bo, ha d'aturar·noi per a que no ent poguem
plantufetar?
-Homel
-Fernot a tu i a mi com un parell de pedret,
que ni es poden enutjar?
-Es clar, és molt millor ser home i...
-I, si l'home no fós lliure;., no podilem pecar, que és un gran maL
-Però ens n'estalviaríem molts d'altres,
entre els quals l'infern.
-Ho veutt perquè Déu ét Bo, no ent ha fet
a tu i a ml pedret. I permet en notaltret malt
-privació de bént- que una pedra no pot
tenir, puix ét molt menyt que notaltiet.
-Donct, prefereixo éster home... malgrat
poder-me «despistar».
-Ia en parlarem, ti a Déu plau, un altre dia
de tot això. Que el problema del mal ha fet
ballar el cap a molta de gent que tenen cottum
de pensar.
- I donct?... Tu tempre tan enfdnatl
-Que acostuma ser el mal d'aquells que
saben valorar bé el temps
-Doncs... anem per teinal Adéu.
RODAMÓN
mente. Però cuidado en no buscaria en cotat
que no too més que un etpejitmo de feliddad,
como, por ejemplo riqueses, placeret... Nueitra
fellcidad auténüca tòlo eité en nuestro Padre
Dios, y en el cumpllmiento de tu ley. Btta es
la pura verdad. - R. R.
Parròquia de Santa Maria de Comprodon
Diumenge Tercer de Quaresma, dia 17 de Març de 1963. — A dos quarts de
8, Missa en honor de Sant Josep que tan dir les Germanes Vetlladores del Sant Hospital, A les 10, a l'Esglèsia de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de F. Birba
Cordomí (a.C.s.) A les 12, Missa en sufragi de Manel Badia (a.C.s.; Nit, a les 8,
Missa Vespertina, en sufragi de Rosa Morer Roger (a.Cs) Tarda, a un quart de
4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Set Diumenges i Via Crucis.
Dilluns, dia 18.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Vila Riera (a C.s)
A les 9, Missa en sufragi de Josep Vila Molas (a.C.s.)
Dimarts, dia 19. — Festivitat de Sant Josep, Patró de l'Església Universal.
A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Pujol Subitds (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Josep Pulí Barceló (a.C.s.) A
les 12, Ofici Solemne en honor de Sant Josep, que fan dir les Germanes Vetlladores del Hospital i cantat per el Cor Parroquial. Nit a les 8, Missa Vespertina, en
sufragi de Josefa Bertran Vilagrau (a.C.s.) Tarda, a les 6, a la Capella del Hospital,
solemne funció en honor de Sant Josep i sermó
Dimecres, dia 20.— A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en
sufragi de Josep M.* Corbella (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi d'Anna Iglesias Mateu (a.C.s.)
Dijous, dia 21.—h dos quarts de 8, Missa en sufragi de Benet Vila (a.Cs.) A les
9, Missa en sufragi de Josep Saqués Noguer (a.C.s.)
Divendres, dia 22.-'Avui es dia d'Abstinència. A dos quarts de 8, Missa Aniversari d'Anna Pujol Papell (a.C.s) A les 9, Missa en sufragi d'Encarnació Oliver Carbonell (a C.s.)
Dissabte, dia 23.—A dos quarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria,
Missa en sufragi de les Animes del Purgatori. A les 9, Missa en sufragi de Josep Juncà Illa (a.C.s.)
Diumenge, Quart de Quaresma, dia 24 de Març,—A dos quatts de 8, Missa
en sufragi de Josefa Suros (a.C.s ) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme,
Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a C.s.) A les 12, Missa en sufragi de
Maria Male Disset (a.C.s) Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Rosa Morer Roger (a.C.s) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari i ViaCrucis.
Veu de la Parròquia.
Sant Baptisme: A les Fonts Baptismals de Santa Maria, han estat regenerats i incorporats a Crist per mitjà de l'Església, Marta Abad Sanz, filla legítima de Pere i Basílica. Enric Basaganyes Palou, fil! íegi'íim d'Enric i Teresa. M.* del Carme Prieto
Romero, filla legítima de Josep i Lluïsa. Que sien uns sants Cristians!
A remarcar: El propvinent dilluns dia 18, de 5 a 7. Confessions a l'Església del
Carme I de dos quarts de 8 fins a les 9 a l'Església Parroquial. Dimarts, diada de
Sant Josep, a totes les Misses, una hora abans, Confessions.
P. Atifflada Camprodon