parroquia de sta maria de camprodon 19630217

Anuncio
£ 9 I Ta
RIAL
ïEXPORTAMOS MUSCULÓS?
La etnigraclón es un hecho universal en la Historia, Lo que
ya no es tan fàcil de explicar son las causas que determinan la
emigración de los individuos. Las hay de tipo psicológico y las
hay de tipo social. A nosotros nos interesan estàs últimas. Cuando se ve uno obligado a emigrar para encontrar trabajo o bien
un jornal de poder més adquisitlvo, entonces se puede afirmar
que la eihigración enciefra ufia frustación social del individuo.
Este se marcha obligado por las circunstancias que para él son
malas. La reacción espontànea serà en tales casos, un anhelo de
volver a sus lares, una constante superación para tener màs y
una afloranza de la tierra y costumbrfs de los suyos.
No podemos dejar que tantos hermanos nuestros se en'
cuentren en esta coyuntura triste. No debemos tener la pretensión
de que podemos «exportar músCuIos» como quien exporta nàran- •
jas. Hay tanto para hacer y por hacer aquí que los que parten
dejan un vacío. Claro que si vuelven capacitados'',o con divisas,
beneficiaran a nuestro país, però ia. cambio de qué? (>No se po'
dría pensar en dar esta capacitación aquí, sin tener que emigrar,
en dar un jornal digno y equitativo con capacidad real y adquisitiva, sin tener que ir como mendigàndolo al país extranjero?
Bstas preguntas flotan con interrogante però también llevan en
sí una respuesta. AI cristlano sin careta toca dar esta respuesta
y si bien nuestra llamada pueda parecer hecha al desierto, con
uno que responda teneroos la convlcción de que su ejemplo
arrastrarà. Todo, menos pasividad.
17 d * f a b r e r o d 0 l e e a
Oom. d * SBxaoé·ima
*UACCI«N Y ADMINIITRACItiNl APARTADO U, VfCN
Amolli, n . ' i i a
DEFÓSITO LIOALt B. 14.3aS - 1««0
L« palabra
Je Díoi
paro noiotroi
// Cor. 11, 19-33; IS, 1-9
Leetara de la Carta del apòstol San
fín^hr.ú ios Corintios.
.y
nèrmanos: Con agrado süfríi a lof fataos, tftèndo oosotros cuerdòs. Porque sufris
qiu 08 esclavicen, que os decoren, que os
ràbett", que se engrían, que os hteran en ei
rotíro. Para ml vergüenza lo digo: creo
qae hemos sldo déblles: sia embargo, en
íodo io qae otros alardean (hablaré en
fattto^, yo también alardeo. Son hebreos:
ydiUUnbién; son israelitas: yo también; son
del Itnaít de Abrahàn: también to soy yo;
5dttl niiMstros de Cristo (hablo en tonto):
màs soy yo; en fatigas lleoo oentaja, en
c4tf0l«a llevo venta/a, en heridas mucho
trià», «A muertes machas màs veces. De
JafUta ncibi clnco veces los cuarenta (aeoteèiinenos uno: tres veces fui asotado con
DortUttMna vee apedreado, tres veces naufr(^fH$, ma noche y un dia pasé en lo profmtdtt éèl mar; he estado muchas veces en
caM^iof, en pellgtos de rios, peVtgros de
le^frOMs, pellgros de mls paisanes, pellgros
dé loa gentiles, pellgros en cludad, pellgros
en éè^fOblado, pellgros en la mar, pellgros
entnj^os
hermanos: en fatigas y apuros,
en, maéhas molas noches en hambre y sed,
en'tttaekos ayunos, en frlo y desnudee: eso
sln^ntar lo de faera, mls atenclones de
cqfítt d6f, el culdado de todas las Iglesias.
dQtlién ae enferma, que yo no me enfermeP
dQ^éh se escandallea, qae yo no me
APOLOGIA DÉ PABLO
Cpntra sot detractores, Pablo tiene que
enntnetar sns trabajos y ann los dones qae
Dios le concediera para cnmplir sn mlsión
apostòlica. Leamos atentamente esta bella
pàgina de sn carta a los de Corinto. Por ella
nos daremds Cnenta de la valfa de San
Pablo y al propio tlempo podremos vislambrar el calibre de sn acción evangelizadora.
Las dos cosas son necesarias para seran apòstol autentico: los trabajos qae nos conforman
con Cristo paciente y los carismes sobrenatarales con los coales tenetnos la faerza de
Dios. Ni lo uno sin lo otro. El sacriflcio hamano sin la onciòn del Espírlta, seria vano y a
veces contraprodacente. También los herejes
sapieron sacriílcarse y los poKtlcos saben
también de sacrifidos por la caasa qae deflenden, però les falta el aliento o soplo del Espirito. Hay qae recabarlo sin demora para qae
el esfaerzo sea fecsndo.
Cristo, hace catorce a/los, no sé si en
cuerpo o st fuera del cuerpo, no lo sé, Dlos
lo sabé, sé que ese tal fue arrebatado al
tercer clelo. Y sé que ese hombre, no sé si
en cuerpo o fuera del cuerpo, Dlos lo sabé,
fue arrebatado al paralso, y oyó palabras
Inefables, que no es dado al hombre expresar. Me gloriaré de ese hombre; però sobre
mi mismo no me gloriaré, slno en mls
flaqueeas. Aunque quisiera gloriarme, no
seré fatuo: porque diré verdad;pero to de/o,
si hay que gloriarse, de lo que pertenece no sea que alguien plenae qae soy màs de
a ml^biqueea me gloriaré. Sabé el Dlos y lo que de mi ve, o de mi oye. Y para qa*
Pm^ dt nuestro Senor Jesacrlsto, que sea con la sublimidad de las reoelaclones no
btaSÜQ por todos los slglos, qae no mlento. levante sobre mi, hanme clavado en la
E^^Í^Smasco, et etnarca del rey Aretas carne una espina, minis tro de Satanàs,
gilfífiUtív la Ciudad de tos damascenos para que me aeote. Tres veces he sapllcado
pdhí t^Oderarse de mi, y por una ventana por esto al Seüor para que lo apartaae de
enifOfU^ espuerta fui descotgado por ta mi. Y me dljo: Bàstete mi grada; porque
mtkMà, y escapé de sas manos. SI es ne- la fortalesa (del clelo) en la debllldad (del
ct^B^^ piasonar, blen que no es convenlen- hombre) se perfecciona. Me gloriaré, pues,
tePfimdré, pues, a las aparlclones y reve- con gasto en mls flaqueeas para que habtte
Ideèommt del SeUor. Sé que un hombre en en ml la fortaleea de Cristo.
PERFIL DE LA S E T M A N A
Dia 17, Diumenge de Sexúgèsima, St.
Ròmuí, mr; Dia 18, Dií., St. Simeó, St. lladH,
b. Dia 19, IPm., S| Gafoí, St. Conrod, co^l
Dia 20, Dmc'; St. Lleé, b. tíia 21, DJ., St.
Sadurní, mr. Dia 22, Dv, Sto. Margarida de
Cortona (avui es celebro la Càtedra de St.
Pere a Antioquio). Dia 23, St. Policarp.
-l^ítít^/^J^
SEXAGESIMA
Els textos litúrgics d'avui aspiren a infondre'ns un avorriment total al pecat I, o la
vegada, augmentar lo nostra confiança en
Déu, donada la nostra feblesa. No altre
sentit té lo pregària ardent del solmisto:
cAixoqüeu-vos, SenyorI A/udeu-nos, so/veu-nosl
(intr.). I també l'expressió de St. Pou: <De bon
grat em gforíejoré en les meves feb/eses, /Perquè npoi\ sobre me\s el poder de Críst»
(epfst.).
La nostra posició ha d'ésser, doncs, de
fidelitat o lo veu de Déu; i per això, cal
acollir i servar lo Seva paraula. Precisament
l'evangeli d'avui, amb la paràbola del sembrador, ens invita o un examen seriósi com
acollim
la Paraula de Déu?
V lOiv., dia 22)
Es aquest un problema de responsabilitat;
Filla de t^zills camperols, va tenir la
gràcia d'tirÉiÍMdre excel'lent que l'edutova remarquem que el deure de la nesYro
santificació és una exigència de la nosen la coRflcri^ o Déu Pare: I soft va tenir
d'aquest pensament que visqué sempre tnés tra vocació crietiona.
L'exemple de St. Pau, que no es doblega
o menys amagat én la tuyfO ànima. Cor,
quan encara nd haVÍo complert els set anys, a les exigències còmodes de la carn, ens
un dia s'adonà que en aquest món havia estimula o lo tosca i ens encoratja en lo
lluita, que necessàriament haurem d'ofrontor,
quedat solo; la morastra que tenia estovo
molt lluny de donar-li aquell afecte tendre amb la nostra naturalesa.
Més que mai és oportuna lo pregària de
i amorós amb què l'havia alimentat lo seva
mare; és més, aquella dono no li deixava l'ofertori:
cAfermeu, Senyor, els meus passos pel vosarribar lo sol·licitud paterna. Per això, estant
a caso d'una manera violenta, fastiguejada fre comí, oftque no trontolli» (ofert).
i sentint-se menyspreada, no és estrany que
J.M.
•I seu cor s'adherís al primer afalac. Així,
doncs, el marquès de Montepulclono, corprès
per l'elegància i graciositot d'aquella noieto
EKRCiCiOS BPiRITUiUS PllfMlllUR($
de disset anys, poca feina va tenir per
OIL 35 Dl riBHItO AL i 01 MARZO
portar-lo vers el camí de la deshonra amb
lo qual comprà plaers i un opreci que omplia
In MONTSIRRAT, para loi raclufai da la Ciudad
ets seus afanys. No obstant això, ella estovo
d* Igualaàa y • ! •actor lur dal Arclprattaigos
Cattalloli, Itpalt, Moyan*, Montbuy, Odana,
violenta en aquella vida, per més que apaPobla y Vilanova.
rentés serenitat. Lo gràcia de Déu, però,
In HOSTALITS Dl kALINYA, para lot Arclprail'esperdva en l'assassinat del Marquès. Llataigo* <•• Artés y Canfallot.
vors ella comprengué que, per socior el cor,
Intcripclenat on la» Casos Roctoralot.
necessitava un amor més gran, i és quan se
sent lo filla pròdiga acceptada de bell nou
pel de
Pare,
al quol s'apropo purificada pel
foc
l'amor.
mm
Santo Margarida de Cortona
An·cdotari d * p·rson·s «cons·qO^nts»
«*mmi<·
'tm •—•• • » . - * • •
El respectable editor
L'editorial no és massa Important. No
edito, ni tant sols, llibres. Es resigna o l'edició de ctebeot». «Tebeos» dalt boratats, amb
moltes aventures, moltas punyalades, trets,
asKissinats, «dames» força provocatives
—sens dubte a fi que puguin interessar els
pares, detprit de llagitt, miratt i odmiratt
per llurt fills—, una tipografia quasi jeroglífica i uns dibuixos entra fturraalittet» i
€Ímpreisíonistes».
—Em sembla, senyor Simoll —deia a
l'editor un autor d'aquests da tercera fila,
però amb consciència da «primera»— que
aquestes edicions «paro jóvenes» no són pas
massa recomanables. Vostè no creu que amb
aquest empoix de literatura Infame, en lloc
de «formar» a la joventut, l'estem «deformant»? Miri que lo mainada procura imitar
els exemples dels grant i let tuggestiont
resulten sempre perilloses.
—Homel Cdl ésser conseqOantl —protestà
en Simoll—. Jo no sóc ai frare, ni mestre ni
soeiòl'leg. Sóc, senzillament, editor. El meu
negoci és com un altre. I, en conseqüència,
he de vetliar pel negoci.
—SI, sí... El negoci... —rondinà l'autor—.
Però, vostè creu que és igual vendre mongetes cuites qua literatura per a ínfantk? Les
Mongetes interessen a l'estÓmac. La literatura a l'ànimo.
—Vostè no tap el qua et patco, amic. Lo
literatura és un producte com qualsevol.
I cregui'm: sigui conseqOent. No vulgui canviar l'ordre «stobleit, perquè és inútil.
I aixf quedà la qOestIó.
Es una qQestió bastant antiga. Gairebé
una enferroetat crònica. Tal volto una infecció endèmica. Par la qual cosa, les persones
«conseqüents» jo no s'hi amoïnen massa.
Més, heus ael, que un dia un grup de
berdegassos baladrers i trencotot, de lo
broma a l'escalfada; de l'escalfada o lo
gresca i de lo gretco als fets, van trencar
tots els vidres de lo planta baixo de
l'Editora.
—Gamberrott —va cridiir4|n Simoll—.
Es això al qua apreneu a l'esèolat Això us
ensenyen als pares?
'< :
fel» l l i r 10 «««^
I els gomberros, bo i fugint, van fer pami pipa o l'editor. El qual elevà una denúncia
a l'Autoritat. Lo qual denúncia seguí el %vi
curs. I el resultat de lo qual fou «una pública
omonestación», jo que no es podia fer altra
cosa, perquè als gomberros eren «menores
de edad, irresponsables, hijos de padres
económicomente débiles».
—Molt rebel —cridava en Simol·-^· ^**'
què són «económicomente débiles», jo he de
pagar els vidres trencats. D'això sa'n diu un
«fallo» conseqOent? D'això sa'n diu llei,
consciència i sentit de responsabilitat? A on
anirem a parar per aquest camí? Jo pots
treballar honradament, jol Kina vergonyo,
vojol
XAVIER
ANO
63, A A O DE GRÀCIA
Mochos etpíritni alannistas «los profetat
de calaonldades», qae decia Joan XXIII, creen,
impolsados por on raboonsclente nuAiqiieo,
qne el tíettipo «• poeo menos qne hijo del
mal y avanzia por b Historia déí b«uo del
Demonio. Así, Isi etemidad es df derechas y
el tlempo, de izqoierdai, Dios esti con la
etemidad y ell Danoni^ coa al tiempo.
Però la raàlidad 4« toïihiiMite dif«rente.
La etemidad Mi^de Oiòt y el tiempo también.
Por m caoA!» diacorre ciertamente el escalofriantk miiitfío de U' libettad hatnàna. En el
tiempd si i i » y setttíÜi, s» peca o lè'^ejercita
la virtnd, se salva o se condena. Ahora, a esta
nueva etapa de la Historia, qae con ans denominación difosa e. ingenoamente relativa se
llama «los tiempos noevos», se le ha inscrito
en la frente on tello apocaliptico d» signo
alarmant*. Moehot creen qne en la balaoza
de lot tiempos noevos las cosas de la religión,
la moral y la virtnd van a tener cada vez
menos peso especifico, miéntras él pecadò, los
escandalós de la came, los odios y rencòres y
la apasionada amblción de los biencs terrenos
significaran o coiaboraràn a on notable trionfo
del mal sob^ H tierra,: Cofi ona noIt^lU
infantil, estos profetas amargós se vnelven
hacia atris hada la Edad Media, Edad de las
catedrales como monomentos de la fe, de los
monolíticos matrimonios cristianos de antafio,
de la moralid^d de la familia, del jpodor de las
jovencitas, de las Crozadas, —Iqoé se yol—.
Però ono también se voelve hacia atris y trata
de ser objetivo y de Hberarse de la prestón de
los tóirfcos en cadeça.
Y entoncfes advertimos qoe también la
Edad Media, en la balanza de pagos de Dlos,
tovo onos dèficits gràvisimqs. Hoy, coando
dirígimos sinceramente ona mirada a la homanidad de noestro tiempo, advertimos qoe en
general no solo por s« ezteasión, sinó también
por so profondidad, la presencia y la eficàcia
del cristianitmo • en el mnndo, ofrecen indadablemente on destacado «aperivit sobre
otrot tiempos. Hoy sentimos verdadm'o rubor
coando, al hablar de la cristiandad de la Edad
Media, tenemos qoe reconocer qoe eà àqnel
tiempo, a mil largos afios de la Redención, el
Evangelio habfa sido insigniflcantemetite anonciado a ona porciòn mínima de la hamanidad.
Si contideramos al cristianisme en profondidad ies qoe los matrimonios feodales eran
mis cristianos y cjemplares qoe los matrimonios de la postguerra? 6Es qoe la fe podia
considerarse como conciente en las inmensas
masas de nobles y plebeyos, de teftofes y
tiervos db la gleba, todos ellos generalmente
incoitos?
Y si nos acercamos al ndcleò rèHgioso
central, al mondo edesiistlcQ en sentido
estricto, desde los Papas hastà los cnras de
viUorrio, tcómo podri plantearse en serio la
menor comparación hablando en t^rmlnos
generales? En lo qoe va de siglo, la fírente de
Iglesia esti coronada por la glòria de onot
Pontíflces ejemplaret por la tantidkd de to
vida y por la loz de so doctrina: León XIII,
San Pfo X, Benedícto XV, Pío XI, Pío XH y
Joan XXIII. La primera fase del Concilio Ecoménico ha revelado on esplendor y óna foerza
del cristianisme como jamis se ha manifestado
desde el dia ^ qve la Iglesia nació homildemente en nn comedor de Jerosalén. Ahora, el
afío noevo, el afto 63, comienza so camino.
Hay en el aire no sé qoé presentímiento de
ona irropción extraordinària del Espirito sobre
la hamanidad en este afio qoe nace.
Es verdid, amigos, qoe prodoctores rapaces signen ezportando camaza para la lojoria
homané) qoe mochosricosson como hace 3.000
afios, niercaderes en el templo y foera del
templo; qo( de cada tres hómbres, dos no
comen sxificientemente, qoe las chicas soeltas
estin imposlbles, qoe vaga por todos Iqs
caminos el espfrito del mondo, el Demonio
y la came.
Todo esto es cierto y otrat mochas cosas
mis. Però umbién es cierto lo otro. Por esto
es verdadero mis qne nnnca aqoel apellido
cristianò qoe anufto se daba.alriempo,a cada
JA^ qoe daCía y qótf discorria por la Wda:
Afio DE GRAQA.
ITINERARI ALS SANTUARIS
MARIANS Dl kA DIÒCESI
Mare de Déu del Villar
La nova estracnuacló deia limita del Blfbat,
l'any 1957, va afegir a la noitra gloiloia corona
mariana una altra pedra piedosai el santuari
de la Mare de Déu del Villar, de St. Feliu de
Codines.
Entre els pins i els aires saludables del
Vallès Oriental, sota d'un sol mediterrani i d'un
cel finament blau, l'ermita del Villar atrau, des
de fa molts segles, la devodd popular dels
santfeliuencs.
Prop d'un vell casal d'amples parets 1 artístics finestrals gòücs, el Bisbe Pons de Villar
-més o menys llegendari- feu edificar una
capella a la Verge Maria. Passat temps -hom
no sap quan- l'ermitatge esdevingué panòquia,
mentre, segons sembla, s'estava edificant el
temple de St. Feliu.
En el llibre de «Visites» de l'andu parroquial, l'ermita de Sta. Maria del Villar s'hi troba
registrada en dues datesi 1S08 i 1776. Sembla,
però, que la devoció i la capella venien fa de
moh més antic. Gom també l'advocació de la
Verge en favor dels lactants.
Per a St. Feliu de C]odines -altrament dit
d d Pinyó - l'ermita del Villar representa el
testimoni d'una dilatada tradició mariana, provada i refermada al llarg del tempsi talment
com la torre -la vella torre mig enrunada- del
mas que dóna el nom al santuari. Cada any,
pel dilluns de Pasqua, els devots de la vila,
que gràcies a Déu són molts, s'apleguen al seu
voltant per a festejar i honorar Santa Maria.
Per a nosaltres, la Mare de Déu del Villar,
voltada de no gaire lluny per seculars oliveres,
és la Reina de la Pau, «Regina Pacis», l'única
1 autèntica pau que dóna el seu sol contacte
i la seva maternal intercessió. - J. PLANES.
LA MATEK CT MAGIsmA 0C lUAN XXIff
•Juzgamoe que el éxodo de la población airtcola hacia oiroe eectoru de U producciàn ee debe
frecuentemenie a motivoe derivadoe del propio deearrollo económico. Però en la inmensa mayoría de lo
coÉoe ruponde a una eerie de eettmuloe, entre loe que han de coniane tomo principalee el atuia de huir
de un ambiente eetrecho ein perepecíivae de vida md$ eímoda; el prurito de novedadee y aventurae d
que tan peeetda eetd nueelra època, el afdn de un rdpido enriquecimfentoi la ilueión de vivif con mayor
Uberiad, gozimdo de loe medioe y factlidadee que brindan loe poblacionu màe pcpuloeae y loe centroe
urbono». Però tambiin ee indudable que el íxodo del campo ee debe al hecho de que el eector agrícola ee,
en caei lodae partee, un eector deprimida, tanto por lo que toca al índice de produetividad del trabafo
como por h que reepecta al nivel d» vida de loe poblacionee ruralee'. (124).
SeAala el Papa el propio desairollo económico de los pueblos como causa frecuente del
abandono de la vida ruraL Sefiola también otras causes no tan iustas, como la ilusión de un ripido
enriqueclmlento, secuela triste y obligada de una mentalidad cada vez més materialista) el ànsia
de libertad e independència que el anonimato de las grandes cludades garantlza a su» moradores,
asf como el afin de aventures y novedades. Abiertamente declara el Papa que el sector agricola es
casi en todas partes un sector insuflcientemente desarrollado. Asl escriblan los Obispos alemanes en
3 de diciembre de 19611 «Crisis gubemamentales, motines y revoluciones en Iberoamèrica son debi'
das fundamentahn«nte a las intolerables diferencies sodalesi en las ciudadea, por la insuflcie|ida de
salarios y falta de asistenda sodali fuera de ellas, por un proletariado agricda més que miserable.
Al mismo tiempo, una redudda clase de ricos, mejor dicho de excesivamente ricos. Ademés, la
mitad de la población no sabé ni leer ni escrlbir y gran parte de la otra mitad solo ha frecuentado
la escuda durante dos afios>. - P. P. B.
tn l<i òrbita,
DIOS
AVES CON ALÀS
No hay nada, absolutamente nada de cuanto
ha sldo llamado a la existència que no esté
sujeto a algunas leyes. Las cosas ffslcas, materialea, estin sujetas a leyes fl·lcas. Lat eatrellas
siguen su cuiao, dentro de su ótbita, de acueido
con unas leyes preestablecidas por Dios. Una
piedra en el aire se cae gracias a la ley de la
gravedad. Los serea vivientes estAn suietos a
leyes blológicas. Gracias a las rotsmas, los
irboles dan sus frutos, los animales se desanoUan, producen nuevas vldas, etc...
Los seres mortales, como el hombre, estén
sujetos a leyes morales.
Ahora bien, en el hombre hay que distingulr
dos ciases de actosi los que se llaman d«I hombri y los acío$ humanoi. Los actos del hombre
son aquelles que se realizan en el hombre, però
no por el honnbre como tal, dotado de intellgencia y volnntad. Los latidos del corazAn, ei
proceso de la digestión.. son actos del hombre,
que se realizan independientemente de su
intellgencla y de su yoluntad. Los actos humanos son los que reallia el hombre deliberadamente, voluntariamente, sablendo y queriendo
lo que hace. tG>mprendes7 Los actos del hombre estin 8ü|etos a leyes (isicobiológicas y otras,
mas no a leyes morales. Los actos humanes si
estAn su)etos a leyes morales. Estos actos caen
dentro de la Moral. De ellos es responsable el
hombre.
Los actos humanos son buenos si esttn de
acuerdo con las leyes morales puestas por Dios
al hombre. Son malos si estin dlsconfonnes à
estàs leyes. tCuéles son estàs leyes? Fundanentalmente los diez mandamientos. Mandamientos que hay que cumplir, si no queremos
romper el orden y ser hombres de verdad. Es
verdad que este cumpllmiento lleva constgo
dificultad Se necesita gràcia de Dios, esfuerzo
y mucho amor.
Si a las aves les quitiis las alas, les habéis
<Iultado peso, però no pueden volar. Pequefia
Sracia les hàbils hecho, 2verdad7 Si al hombre
le qultils los mandamientos, pierde el camino,
Vieda desorbitado, le hàbils quitado las alas
Pua volar a Dios, su ultimo fln. - R. R.
—Els capellans, no si perquè s'hi han de
ficar en certes coses.
—No s'hi «fiquen» posi
—Apa, que te les haurien de fer grosses
per <fer-te coure del ruc».
—Em sembla que t'equivoques. Els sacerdots, —el Popa i els Bisbes—, no es «fiquen»
allà on no els pertoca. Saben quin is el deure
que Crist els ha senyalat; no s'hi «fiquen»,
n'hi ho de «ficats», que no is igual.
- L o seva feina is a lo sagristia, i a la
missa...
—I, llur tasca, nomis enterrar morts...f
—No tindrien tants enemics com tenen
si es cuidessin nomis del seu...
—Si «el seu» fós el que tu dius, fins el
diable seria capellaner.
—Però, no hi hourio tants «menja capellans»!
-Pensa que Jesús, el primer «capellà»,
en va tenir molts d'«anti...». El van crucificar
í tatl
—Es que sempre hi ho hagut gent de
mola sang.
—I persones que saben complir llur deure,
encor que els crucifiquin, o b i els matin
o pessics...
—Vols dir, però, que els sacerdots «no
en fon sovint un gra mosso»?
—Mis capellaner que tú, si de molts
sacerdots que, en pensar en l'hora dels
comptes omb Diu, els preocupo mis l'haverse desentès de certes coses de les que tu vols
dir, "-coses totes de Diu,— que l'haver-s'hi
ficat mosso.
-Així, potser serà millor que coda u
tingui cura d'allò que is seu.
—D'oltro manera aniria et món si tothom
fós ben entis en llur tosca i no hi haguis
tants «entesos» per tot.
RODAMÓN.
Porròquio de Sonto Moria de Camprodon
Diumenge de Sexagèsima, dia 17 de Felxrerde 1963.— A dos 'quarts de 8,
MisfMÉn sufragi dels difunts famílies Soler-Claret Pascal (a.Cs) A les 10, a l'Església
de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi d« Jaume Trufió Brusi (a C.s.y A les 12,
Ofici Solemne cantat pei el Cor Parroquial i «Te Deum» commemorant el XXIV
aniversari de l'Alliberament de la Vila de Camprodon, amb assistència de les dignt'ssimes Autoritats pvils i Militars Nit, a les 8, Missa Vespertina, d'acció degrades
a la Verge del Remei. Tarda, a les 4, Sant Rosari, Visita al Santíssim i Set Diumenges en honor de Sant Josep.
Dilluna, dia 18.—k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Vila Riera (a.Cs )
A les 9, Missa en sufragi de Manel Badia (a.Cs.)
Dimarts, dia 19.—k dos quarts de 8, Missa «Intentio dantis»
Dimecres, diu20.— A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa a
intenció de les Germanes Vetlladores.
Di/ous, dia 21.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Concepció Salarich Am*
blàs (a.Cs.) A dos quart de 11, al Santuari del Remei, Ofici de Cap d'Any de .Mercè Pairó Costa (a.Cs.)
Divendres, dia 22.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de les Animes. A les
9, Missa en sufragi de les Animes.
Dissabte, dia 23.— A dos quarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria, Missa en sufragi de Josep Martín Oliva (a.Cs.) A les 9, Ofici de C«p d'Any, en
sufragi de Joaquima Bertran (a.Cs.)
Diumenge de Quiaçuagéssima, dia 24 de Febrer. — A dos quarts de 8, Missa «Pro Popute» A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi
de Balbina Perramon deBirba (a Cs.) Ales 12, Missa «Intentio dantis» Nit, a les 8,
Missa Vespertina, en sufragi dels difunts de les families Anglada - Roger (a.Cs.)
Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Visita al Santíssim i bet
Diumenges en honor de Sant Josep.
Veu de la Parròquia.
Sant Baptisme. A tes Fonts Baptismals de Santa Maria, ha estat regenerada i incorporada aCrist per mitjà de l'Esglesia, Elisa Margall Martí, filla legítima de Francesc i Maria. Que sia una santa Cristiana!.
Necrològica: Morí en la pau de Crist, després d'haver rebut els Sants Sagraments de la Penitència, Eucaristia, Extremunció i Benedicció Apostòlica, el nostre
gerníà Enric Blanco de Alba Cortés (aCs.)
'k remarcor: Avu), abans de !a Missa de dotze es farà la publicació solemne de
la Butlla de ItSxnta Croada. Les Butlles es despatxaran a la Ca$fi Rectoral.
P. AnaUd* Camprodon
Descargar