parroquia de sta maria de camprodon 19630623

EDITORIAL
LA MISA NO SE PAGA
No se puede preguntar al sacerdote que se comprometé a
celebrar una Misa a nuestra intención, cuànto vale. La misa no
se paga. Habría slmonía, pecado gravfsimo, en ello. iQué sentido
tiene, pues, la limosna que entregamos al celebrante? Conviene
recordar unas nociones previas. Là misa reproduce el acto sacrificial de Cristo en la cruz, es declr, la oblación al Padre para
nuestra reconciliación. El iiel que quiere participar màs de lleno
en esta oblación, se asocia a ella por medio de su oblación Interior
y también por el desprendimiento de algo personal. Desde la
antigüedad, ya en el Antiguo Testamento, los que querían-oírecer
un sacrificio, traían la matèria para el sacriíicío. También en la
Iglesia de Cristo, los íieles aportaban el pan y el vino y otros
dones para el sacrificio de la misa. Esta oírenda es un símbolo
de la entrega del íiel a Cristo para que con El y por El, pueda
ofrecerse al Padre.
Bien es verdad que ahora con la oblación de una limosna
pecuniària se ha velado algo el simbolismo, però existe y hay que
revalorizarlo a íin de que los fieles se enteren del profundo significado que tiene esta oblación que sirve para el sostenimiento
del oferente ministerial que es el sacerdote. También aquí hay Xina
simbologia litúrgica y quien la peíletre, vera lo razonable que es
la limosna de la misa. Y quien dé màs participarà màs y mejor
del sftcrificio. Punto interesante para estimular la generosidad
de los donantes, no para favorecer la avarícia de los oferentes,
Quede esto bien claro.
• • d * Junio d * laea
Dom. III d. d * P · n t · o o · t é ·
«lOAOCKiN Y ADMINIITRACIdNi «PABTAOO « , VICK
ARo III, n.* iai
DIPÓIITO LIOALl t . U.UI
- <960
ILA PAUABT^ ^ D I O S [
hcúiO. NOSOTFtOS
/ P. 5, 6-11
Leetura de la Carta del Apòstol San
Pedró.
fffrmanos: HumUlaos bajo la poderosa
mano de Dlos, para que os exalte en el
tlempo de la olsltaclón, arrojando en El
toda la aoltcttud vueatra, porqae El calda
de Doaotros. Sed sobrlos, velad: porque
oueatr9 adoersarlo, el dlablo, como león
rugleàte, anda buscando a qulen tragar:
al eual reslstld firmes en la fe, sablendo,
que las mlsmas trtbalaclones està pasando
la hermandad oaestra que està en el mundo
Mas el Dlos de toda grada, que nos ha
llama4o a au sempiterna glòria en Crlsto
Jeaúiu dàapués que por breoe tlempo haydls
padmdo, el mlamo os perfeccionarà, conflrmahi y esforearà. A él la glòria y el
Imper^por los siglos de los siglos. Amén.
SABADO, DIA 29
^Colecta Pro Prensa
e tïiformación de la Iglesia
En Dios nuesiro apoyo
Arrojar nnestra soUcitnd en Dioi y deipreocnpane de |{ mitmo para qne Diot nos
ensaice en el dia de la prneba. EI cnida de
nosotros. No meditamot lo batb|nte en ello.
Bastaría que tnviéramot on ipice de fe annténtica para entregarnot.
Sobriedad, qne el demonio nos acecha de
constante. Es nn león mgiente y poderoso*
Solo con la ayada de lo alto por la fe, podemos vencerle. Pasar por la tribnlación con fe,
es dlsponerse a vèncer pnes Dios no desampara al qae hamlldemente padece. Prepararse,
paes, a snfrir es emprender un camino legnro.
El qae tlene miedo a padecer, qoe se despida
de ser perfecto. Los safrimlentos pnlen el
alma, la hacen manejable en manoi de Dios,
le dan temple de virtnd' y acarrean moltitnd
de graclas para suportar los ataques del
diablo. La vida maelle e impreslonable, abre
las pnertas a toda tcntadón y favorece los
ataqnes del enemigo. Por Jesncristo seremos
invencibles però a condición de seguir sas
pasos dolorosos. En el terreno hnmano no nos
las podemos prometer may felices. Però en la
senda de Dios, los consnelos serin inmensos
j saciantes.
Los seminaristas que se preparen en los Seminarios de Espana
süïttan 20.791 según estadísticas recientes. La mayoría proceden de
la clase media y humilde. La diòcesis que cuenta con més seminaristas es la de Compostela con 992 y le sigue Pamplona con 784. La
que rttenos seminaristas tiene es la de Menorca con 58. En nuestra
Diòcesis se nota un descenso vocacional Hay que orar. Si faltan
sacerdotes, vamos camino de la ruina espiritual.
perfil de la seimana
DIA 23, Diumenge UI de Pentecottèi, Sta.
Agilpina, mr. St. Joan, piev. i mr., Sta. Zenon i
Zena, mri., Sta. Edlltnidis, reina. DIA 24, DU.,
St. Joan Baptista, St. Faust, mr., St. Teodolf, b.,
St. loan Terestí. DIA 25, Dm., St. Guillem, abat,
Sta. Uúda, vg. i ror., Sta. Febiònia, vg. i mr.,
St M&xlm, b., St. Adalbert, conf. DIA 26, Dmc,
Sts. loan i Pau, mrs., St. Vigll, b. i mr., St. Salvi,
b. i mr., St. Pelagi, mr., St David, ermità. DIA
27, D|., La Mare de Déu del Perpetu Socors,
St. Ladislau, rei, St. Zoile, mr., St. Joan, prev. i
coní.) DIA 28, DIv., St. Irineu, b., St, Argemi,
mr., Si. Lleó II, p., St. Benigne, b. i mr., St. Pau,
p. i conf.) DIA 29, Dls., Sts. Pere i Pau.
apòstols 1 mrs., St. Marcel, mr., Sta. Beneta,
vg., Sta. Maria, (festa de precepte. Dia de ia
premsa catòlica).
ct'ayuí^^
Diumenge tercer
després de Pentecostes
Molts cristians, desgraciadament, no tenen
altra norma religiosa que el temori cal complir
els manaments de la llei de Déu i els de l'Església per no condemnar-se. I, realment, aquest
temor de Déu és una gran virtut, indispensable
tenint en compte la debilitat de la nostra
naturalesa.
Però el temor sol no és suficient per a viure
a consciència el cristianisme, que suposa un
tracte habitual amb Déu, a qui coneixem per
la fe, en qui esperem confiant en les seves
promeses, 1 a qui estimem amb tot l'amor que
es mereix per la seva perfecció infinita 1 com
a resposta a l'amor que ens ha demostrat
creant-nos, redimint-nos i santlflcan^nos.
Bs per això que el nostre amor s'alimenta
d'una gran confiança en el Senyor. Tots els
textos de la missa d'avui ens hi convideni
ST. lOAN f ST. PAU
En l'evangeli se'ns parla del gran interès
(Olmecr**/ dia a«)
que té Déu en la nostra salvació, interès que
Segons el que ens diuen les Actes, Joan i Jesucrist compara a la soLUcitud d'un bon
Pau eren ofldals de l'exèrcit romà i varen estar paston «Qui d'mirt voiallru qut li cmt ovtlln
al servei de Constantí i després de Contand. i in perd una, no dtixa Itt noranta nou al dittri
LaflUade Constantí els va deixar moltes rique- t u'n va darrtra la ptrduda ftnt qut la troba?'.
ses per herència. Bn pujar Julià al tron, Joan i (evant).
Pau com a cristians que eren, abandonarai el
El cristià no és menys cristià quan
palau i es retiraren a casa seva per passar els peca sinó quan perd la confiança: Déu
últims anys de vida pregant I repartint entre coneix les nostres febleses i només espera un
els pobres les riqueses que els havia deixat la senyal de penediment per a perdonar-nos tot
filla de Constantí) l'emperador, paò, va tardar seguit, i joiosament, perquè «is rescata novapoc a assabentar-se d'aquestes coses i, primer ment del poder del dimonli 'Hi ha mit joia al
amb promeses i després amb amenaces, els va etl ptr un tol ptcador qut tt canvtrltix, qut no
manar que reneguessin de la fe de Crist i to^ ptr noranta-nou futlot qut no ttnm ntetttitat dt
nessin ala oilcis de la cort abans de deu dtesi eouvtrtió' (evang. i com.).
no obstant això, s'hi negaren. Passats els deu
Amb tota confiança, preguem amb la
dies Julià va enviar el capità Terend a dirlos Lilúrglai •Btpirin tn vót, Stnyor. lott tlt qui
per última vegada que adoressin Júpiter, però contixtn tl vottrt nom> ptrqui no ahandontu alt
ells no ho feren. Arribada la mitfa nit Joan i qut ut butqutn (...). ni ui oblidiu dt l'oració dtlt
Pau varen ser decapitats.
pebret: - J. M.
Anecdolari de persones «conseqüents»
JL· atiíor
presenta excuses
Carta oberta al respectable editor, en
Simó Simoll.
Dittiflgit tenyor: Llegida lo twa carta i
contideradet let raont tan ben etcrltei, no
puc menys de ferme creus davant la saviesa
que encaro resto al món. Perquè amb una
sola raó, n'hi ha prou, tenyor meu. Una raó
de pes, absoluta, decisivai vostè posseeix
«Seat», televisor, xalet a Sitges i un crescut
compte corrent. De manera, que hem arribat
al cap d'avall. Amb molts diners i enarbolont el peno de la llibertat, no hi ho qui
pugui. Especialment si paga matrícula induttrial. I com que lo raó 4s de vostè, l'hi dono.
Altrament, amb la saviesa de què fa gola,
qol pot replicar-li.
Jo li preguntaria
com marxa vostè de
coneixements psicollògics i pedogògics.
Però com que ja suposo que lo seva biblioteca està faicida de
tractats de Pedagogia,
no pregunto res. Segur
que no n'ha llegit cap.
Et igual. No ho necessita. Sabent llegir les
cotitzacions de Borsa, i l'estat de comte
bancari, i les factures per cobrar, no necessita res més. Es clor que la psicologia mostra
ben clar el procés de les suggestions, de lo
fantasio, de la imitació, de... uil Tantes
coses...! I ho diuen veritables especialistes;
des de pedagogs eximis a eminències del
camp de la Psiquiatria. Però vostè, senyor
Simoll, ja ho tap tot. De manera que vàl mét
ne parlar-ne.
També sabrà que lo delinqOèncio infantil,
les conductes dubtoses, el gamberrisme i les
existències torturades, triturades i malmeses,
marquen xifres esgarrifoses, precisament, en
elt paltot on as proclama mét alt i brutal
l'esquellot de la llibertat. Dels quals polsos
—coincidència, oi?— procedeixen els primers
originals dels mentots «tebeos». I no dic
quins polsos, per no fer propoganda gratuïta. Aro que, o vostè, això tampoc
l'interessa.
Diu que coneix bé l'oflci. No ho dubto.
I de l'ètica professional, què me'n diu? OI
Ja suposo que no dirà res. Aquesta ètica,
com que està renyida amb el compte corrent,
«muts i o la gàbia». Això és lògica aristotèlica pura. Cal donar al públic el què demano. No hi fa res que prostituïm les consciències jovenívoles i
les mentalitats infantils
i l'ànima sensible de
les generacions que
es formen. Com que
vostè no és sacerdot ni
mestre, no parlem d'assumptes enutjosos. I
menys, de consciència.
No val lo peno de
parlar de coses que un
no té; o esclafa... per
mor del «Seat». Vostè
pot dir: jo tinc cura
d'empastifar. Ja vindrà oi darrera qui netegi. I té raó, senyor
Simoll. MoltIssima raó. I com que pago
matrícula, i fa el dipòsit legal, estú al
cop del carrer. Molt tranquil. Ah, i amb lo
consciència neta. Perquè, és clar. Una cosa
és el negoci i l'oltra... lo vida privada.
Jo li diria, però, que Déu també exigirà
el seu «dipòsit legal». Sols que, en bona
lògica, no s'ha de barrejar el Senyor amb
el negoci. Deixem-ho doncs, que vostè té
tota la roò.
Humil i sense «Seat»,
XAVIER.
Entrevistes llampec
amb el Sr. Bisbe
—Senyor bisbe: la paraula «renovació»
4s molt usada ençà i enllà. No seria útil als
criJIons precisar un xic l'abast del mot.
—Teniu raó. «Renovar» éi paraula freqOent i res oo lli lia o dir en contra. Tcmpoc
lli lia res a dir si hom parla de renovar la
vida cristiana. El qoe cal 4i no deixar l'abosi
i les fites d'aquesta renovació en moi s de
cada capriciós personalisto. Cal seny i
mesura.
—Parlem-ne més d'això.
—Renovar no és igual o destruir, capgirar,
innovar o canviar. Renovar vol dir fer que
una cosa mudable i perfectible, si no se^veix
prou bé, s'adobi a fi que vagi bé avui i per
a aquells per als quals ha de servir. Si és
masto vella, rejovenir-la; si li manca quelcom
afeglr-l'hi; si li sobra, treore-l'hi. Renovar és
perfeccionar.
—Aquesta renovació, si col en l'Eiglésio,
lo farà el Concili?
—L'Església es renova sempre. L'Esperit
Sant no dorm i eU elements humans no
baden tant com alguns es pensen. Però pot
haver-hi momenis en els quals la renovació
cal que sigui realitzada més de pressa i que
topi amb entrebancs més considerables.
Llavors Vú bé un remei de categoria com és
ara on Concili ecumènic.
—Senyor bisbe: els elements humans, uns
potser massa avençats, altres potser massa
conservadors, no poden entorpir l'acció
autorrenovodora de l'Església tant en el
Concili com després?
—Déu obraria meravellosament sense
nosaltres; ho fa encaro més meravellosament obrant amb homes que sovint ojudem
a destoibar, i malgrat tot Ell surt amb
la t»\a. Sempre s'hi ha comptat que hi
ha gent que corre poc i gent que corre
mosso. Uns i altres fon sofrir, però ajuden
i la Providència s'en val. Uns empenyen i
oltres frenen. Amb aquest doble moviment,
i sota el seny i guia del magisteri suprem,
les realita's desploçades es van situant oi seu
lloc i lo renovació de l'Església, l'obro de
Crist en bé de l'home, segueix el seu comf.
—No serio convenient ensenyar més als
qui no són bislse com s'ho de fer la renovació de lo societat cristiana?
—Bé es fa prou això; el Concili ho farà
més; però ei que falta és ulls per o veure,
orelles per o oir, cop per o pensar i bona
voluntat sobretot. El més lamentable és que
molts no volen pas renovor-se i jo saben
perquè, altres ni han sospitat que hi hogoés
problema; i els darrers només somnien una
renovació feta a lo mida del seu gust personal. Resumint: hi ho necessitat de renovació i col que cadascú hi prengui lo port
qee li toqoi.
—Podrem parlor-ne més d'aquest tema?
—Ho podrem anar fent, si o Déo plou.
REPORTER.
«Les vides qoe criden l'otençió no són pas It s més eficaces. No ho és moi la de
l'orgullós que es descompon davant dels obstacles sense poder-los dominar. Sinó lo
vida humil sota J'esguord de Déo, il·luminada per la seva gràcia i il·luminadora per I
als altres, aquesta st que és sempre eficaç».
|
M. QUOIST.
I Jlat mon^eó enclau5itade5
|
«Monja, la meva ÍUIa? I de claasora?».
Aquesta és la reacció espontània 1 en part comprensible de molts pares. Les monges de clansara
no tenen pas gaire bona premsa entre nosaltres.
Comencem per estranyar qae signi possible nna
forma de vida tan dara i per la majoria tan
«inhumana». «No sé, sentia a dir, com el Sant
Pare ho permet». A vegades, però, anem més
enllà en la nostra intolerància. La vida enclaasttada és inàlil a la societat, ona mariara de viare
mort al món, com si ja no fosiin persones d'aqaesta terra.
I resalta qae si ens introdalm nna mica
només en la seva vida Intima tot això no passa
de mer prejudici. Certament han escollit ana
vida dura, però no ana vida al marge dels nostres
problemes. En els convents de clansora és on
trobaríem ana prova més patent d'amor a Déo
a^d^
i al proïsme. Per donar a conèixer l'esperit
d'aqaestei monges ana revista francesa d'espiritoalitat va realitzar ana enqaesu entre 330 monestirs i va obtenir 1.837 respostes qae eqoivalen a 10.000 pàgines escrites a mà. I en cercar an títol per presentar ana selecció de les mateixes, no n'han trobat de millor qae dir: «Déo els basta».
Prefereixo, però, qae vosaltres mateixos reflexionen sobre llars mateixes ezpresions.
Vegea-ne dos fragments:
—Al començ de la meva vida religiosa em semblava qae era necessari fer molts actes de
de virtat 1 de mortiflcació per assolir la perfecció. Sortosament el Senyor va tenir Compassió
i em va fer comprendre qoe no s'obté pas a força de panys i a cops de volontat, violentant
el sistema nerviós i la pròpia homilitat, sinó fent a cada instant an acte d'amor i d'anió amb
Déo, de manera planera i prosaica, acceptant plenament i joiosament el moment present, i
sense preocopar-se ni del passat ni del fator.
—Les expressions «pregar pels pecadors», sofrir pels pecadors», «reparar pels pecadors»
no em convencen. Hi veig ana tendència farisaica a dasiflcar els homes en dnes categories: «la
bona gent» (de la qaal formo part) i els pecadors, vers els qoals s'inclina el meo esperit i als
qoals tinc de salvar. No; tots nosaltres som pecadors, tots som solidàriament redimits per la
sang del Crist, gratoitament. Es l'únic Salvador. Des del meo claostre em sento solidària de
tots els pecats dels món. Ans i tot dels més fastigosos. Per això caic de genolls per demanar
perdó a Déo en nom del o dels colpablee, tan bon pont sento a parlar d'on delicte qualsevol».
Per acabar, em sembla, qoe l'·'nica postura noble és pregar perquè siguin fidels a la seva
vocació i que a la nostra terra no manquin mai noies qoe ens puguin dir que Déu els basta.
I. C. S.
Dia de la
Prenia cafólica
El próxlmo dia 29, festioldad de
San Pedró, se celebra en toda Espana
la jornada pro prensa catòlica. Merece
toda nuestra atención e interès este Dia
ya que la prensa es el gran resorte que
mueoc hoy a los pueblos y naclones. La
Iglesia tiene derecho a poseer esta arma però los católicos deben ayudar eflcaemente.
Si todos apoyàramos a la prensa de tipo católico tendriamos indadablemente los mejores
periódlcos, reoistas y foíletos; poseeriamos la información màs completa y ademds
tendriamos a mano los criterios para interpretar las noticlas.
En este dta se nos pide atención a este problema: los católicos no teiiemos todaoia
la prensa que necesitamos y ello por desídia y culpa nuestra. Es oerdad que se han dado
pasos de gigante en este aspecto però todaoia estamos retrasados. Ademds, se nos
pedlrú llmosna para faoorecer a nuestra prensa y ayudar a los medios de información.
No seamos tacafíos en daria. Se trafa de una empresa colosal y de eficiència apostòlica.
V se nos exlge que en nuestra conducta seamos consecuentes apoyando con nuestra
suscrlpclòn a la prensa que sea confeslonalmente catòlica y de oerdad.
DIA 29, DIA DE PROPAGANDA Y LIMOSNA
A FAVOR DE LA PRENSA CATÒLICA
íPor qué no se ha puesto en pràctica en
nuestra diòcesis la clase única en tos
seroiclos religiosos?
Un toigatà*.
Tengo un noolo muy formal y bueno
pero a veces me pide si le qulsiera dar la
mano mlentras paseamos. íQué le parece?
-M.A.
R.-Si qnleren los dos llegar al santó matrimonio sin ofend«r a Dios, es mejor qne
paien este tiempo del novlazgo con austeridad
y por tanto, le aconiejo q*e de matao acnerdo, pateen como dos amigos sin darie las manos, cosa qne por otra parte a veces par«:e
mny paeril.
R—Tenga paciència y todo «se and«ri>.
Conviene antes tener criterios y qne haya
ambiente para promalgar clertas leyes.
dPuedo ir a acompaüar al noolo por un
camino solltarlo sin dar escdndalo?
Una chica preocupada
R.—Hemos resnmido sa consulta pero
crfcemos qae en sn caso tiene razón sn hermano mtyor, y con caridad, debe despedirse
del novio sin acompafiarle por Ingaret solitariot tin tener necetidad de ello.
Parròquia de Santa Maria de Camprodon
Diumenge, dia 23 de Juny de 1963. — A les 7, Missa d'acció de gràcies a la
Verge del Remei. A dos quarts de 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa
de Novena en sufragi de Josefa Coll Puig (a.C s.) A les 12, Missa en sufragi de Joan
Gardella Sellas (a.C.s) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Joan Rigat
i Rosa Boix (a.C.s.) Tarda a les 4, Sant Rosari i Mes del Sagrat Cor de Jesús.
Dilluns, dia 9,4.— A les 7, Missa en sufragi de Joan Vila Molas (a.C.s.) A les 9,
Missa en sufragi de Joan Perals Pagès (a.C-s.)
Dimarts, dia 25. — A les 7, Missa en sufragi de Joan Casadesús (a.Cs.) A les
9, Missa en sufragi de Joan Saqués (a.C.s.)
Dimecres, dia 26— A les 7, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi de
Maria Feixas Tenas (a.C.s) A les 9, Missa en sufragi de Joan Soler (a.C.s.)
Dijous, dia 27—k les 7, Missa en sufragi de Joan Salarich (a.C.s.) A les 9, Missa
en sufragi de Joan Molas (a.C.s.)
Divendres, dia 28—k les 7, Missa d'acció de gràcies a la Mare de Déu dels Dolors que fa dir Margarida Canal. A les 9, Missa «Intentio dantis»
Dissabte, dia 29. — Festa dels Apòstols Sant Pere i Sant Pau. A les 7, Missa d'acció de gràcies a la Verge del Remei, que fa dir Margarida Canal. A dos
quarts de 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Josep
Font Vilaseca 'a.C.s.) A les 12, al Monestir de Sant Pere, Ofici cantat per el Cor
Parroquial a honor del Sant. Tarda, a les 8, Missa Vespertina «Pro Pópulo» Tarda, a les 4 Sant Rosari i Mes del Sagrat Cor de Jesús.
Diumenge, dia 30 de Juny. — A les 7, Missa en sufragi de Joan Vila Molas
(a.C.s.) A dos quarts de 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a.C.s) A les 13, Missa de Novena en sufragi de
Maria Bassaganya (a.C.s.) Tarda a les 8, Misso Vespertina, «Pro Populo» Tarda,
a les 4, Sant Rosari i Mes del Sagrat Cor.
Veu de la Parròquia
Necrològica: Morí en la pau de Crist, després d'haver rebut els Sants Sagraments de la Penitència i Extremunció, el nostre germà Jaume Barceló Rigat (a.C.s.)
P. Anglada Camprodon