parroquia de sta maria de camprodon 19620805

••••••••«•••«•••<••«<>•
%
<>
DOMINOO.
5 D l AOOSTO 0 1 1963
Rem. VIII d. d * P · n t · c e · t é i
AAO
II
NÚM. 85
RadcGci^ y Adminlttr«ci6ni
Apaiudoll
V i C H
1.Ul\J<t1
C·pi·llo U f i l . B. 14.3ÍS - 1<)(>0
• •««•••<>••«•••••»•«••
^cfi^ftri^í
^ N
este afàn rcvisionista que
invade a los que quieren ser
•
directores de masa, a veces se
nota un coiho desprecio de los
••' símbolos con los que tradícionalmente el pueblo ha manifestado
su sentido religioso. Dicen que hay
que buscar la «autenticidad» en todo
llegaria a la esterilización. El símbolo
es una manifestación social de religiosidad, es una àncora para afianzar
el espíritu en las realidadcs de la fe,
es como una ensena que nos agrupa y
distingue, cs, por fin, un tributo de la
creación al Dios Creador.
iRemedio para no ser dssbordados
por los enemigos de la simbologia?
No cabé otro màs que explicar al pormenor el alto signiíicado espiritual
de los símbolos y hacer comprender
'SCSF •«C^^^KSs"''-
. .aí^H:íac»o <Si:3(,-íSt:5y . a ; ^
Amemos
los símbolos
y que fàcilmente se filtra un sentimiento superticioso y como màgico en el
uso de los símbolos.
Tengamos en cuenta que nuestra
religión està embebida en cosas símbólicas. No hay màs q u e m i r a r la contextura de los sacramentos. Es màs:
una piedad sin símbolos seria como
üna piedad descarnada que fàcilmente
la eficàcia que tienen —bien usados —
para la manifestación social y comunitària de nuestra fe. Q u e no haya en
la iglesia o en las ceremonias del cuito
una sola imagen, un solo gesto, una
cosa cuyo signifícado se dcsconozca.
H O J A DIOCESANA, en n ú m e r o s
sucesivos, contribuirà a este esclarecimiento publicando, en la sección
litúrgica, unas notas que seran un
incentivo a amar los símbolos con que
expresamos nuestra fe.
EN AQUELL
TEMPS...
_
^^^^ ^^^ ^ ^^
'Deia també als deixebles:
—fil havia un home ric que tenia un
administrador, i l'hi oan denunciar com a
maloersador dels seus béns. El va cridar i
li digué: Què és això que sento dir de tu?
Dóna 'm comptes de la teva administració,
perguè ja no podràs administiar més els
meus béns. L'administrador es va dir dintre
seu: Què faré,
la que el meu
/,
amo em treu
"
l'administració?
Cavar, no m'hi
veig amb forces;
captar,
m'en dono vergonya. Ja sé
què faré perquè
quan se m'hagi
tret de l'admieSh,d^~
nistració,
em
rebin a casa d'ells. Va cridar un per un els
deutors del seu amo, i digué al primer:
Quant deus al meu amo? Cent barralons
d'oli, üa respondre. Pren el teu albarà, li
va dir, i seu, de pressa, escriu cinquanta.
Després digué a un altre: / tu, quant deus?
Cent cargues de blat, 11 contestà. Pren el
teu albarà, li diu, i escriu vuitanta. I el
Senyor va lloar l'administrador
injust, per
haver obrat hàbilment, perquè els fills
d'aquest món són més hàbils entre ells que
els fills de la llum. I jo us dic: Feu-vos
amics amb el diner Injust, perquè, quan
falti, us rebin a les estances eternes*.
Comentem
Tots som administradors, i no amos, del
que tenim, tant en l'ordre material com en
l'ordre espiritual. Hem de donar compte de
tot. Terrible judici per als que hem rebut
molt i hem malversat aquest dons o bé fentlos servir per a b maldat o frivolitat de la
vida 0 bé enterrant els nostres talents esdevenint així infructuosos. Cal pensar-ho sovint
en aquesta responsabilitat. Dignes-me el que
has rebut i et diré de què et jutjaran.
Aquest administrador és home astut de
veritat. Raona en pla humk i el que fa no
sembla pas just, però a ell li anirà de primera,
car així e^ farà amics que l'ajudaran a l'hora
de quedar el carrer. Veritablement els fills de
le; tenebres són astuts i ho veiem cada dia.
Els dolents en molts ordres de coses tenen
una lògica que no tenim els que volem
ser bons.
Les riqueses són un destorb per a la vida
espiritual. Es una veritat ben palesa. I tots les
cerquem àvidaraent Jesús ens avisa: el diner
que pot portar a la injustícia, pot fer-se servir
també per a assolir estances eternes on tinguem els amics, els pobres, a qui hem afavorit
i ells ens obriran les portes. Recordem que el
ric té massa orgull i suficiència pròpia, però
quan vol fer de providència per al pobre i es
desfà de les seves riqueses \:eT alleujar altres
que estan aclaparats, aleshores obra prndentm:nt i es fa digne del Regne del cel. Que
pocs entenen aquesta veritat! Per això Crist la
il·lustra d'una manera ben interessant.
Si la mujer practica la equttaclón o el ciclis:·t), deberà llevar
Indumentària
qae cuadre con la delicadeea femenina. Lo mlsmo hay qae declr de los deportes
sobre la nleve. (Normas de decència
cristiana).
A UNA REINA DE LA BELLEZA
ii[ iiiii m[ i: mu
< Vuestra Majestad es una reina sin reina, puesto que sois reina de la belleza tj la
belleea no os pertenece. El premio y el campeonato que Vuestra Mafestad ha logrado,
me recuerdan los que logran, sin sudores propios, los propietarios de galgos y de caballos. Yo no he podido contener una sonrlsa cuando el dueno de cuadras o de perros,
obeso y linfdtico, sentado en un sillón, me ha dlcho ensenando la gran copa de plata:
~Esa la gané yo en las carreras del ano pasado (la habian ganado los galgos).
No se conteníe, pues, Vuestra MajestaA, con ese reino fràgil...
No haga Vuestra Majestat oficio y profesión de la belleza. No hi y nada mds estúpida que una mujer que solo oive de ser bella y parece que lleva su cara coma se lleva un
traje nueva, can el embarazoso culdado de que no se le arrugue o se le estropee. I No,
por D'tos! El gran encanto de las rosas es que son bellas con naturalidad. El dia en que
las rosas conocieran su belleza seria Imposible entrar en un jardin...
Piense, sufra y ame Vuestra Majestad, aun costa de su perfección estètica. Sea
Vuestra Majestad bella, però sea también una bella joven, una bella esposa, una bella
madre y, sobre todo. una buena mujer». — /. M." Pemón.
8, Dmc. Sf Joon M° Vianney, cèlebre
rector d'Ars per la seva vida austera i pel
seu zel per la salvació de les ànimes; és
patró dels rectors. St. Ciríac 1 companys
martiri, a Roma. Sf. Sever, prev.
5. DIUMENGE VIII D. PENTECOSTES.
Lo t\Aare de Déu de /es Neus, que ens recorda el prodigi que féu la Verge de cobrir
de neu, en ple estiu el lloc on volgué que
s'edifiqués un temple, l'actual basfllca de
Sta, Maria la Msjor. Si. Oswald, ret d'Anglaterra.
6 DU. Lo Tronsfiguració de N. S. Jesucrisf, a la muntanya del Tabor. Sis. Jusf i
Pastor, nens germans d'Alcalà d'Henares,
que moriren màrtirs en defensa de la seva
fe. St. Sixf //, papa mr., junt amb els diaques
St. Fellcissim i St. Agapit.
7. Dm. St. Co/elà, de noble família italiana, fundador dels Teatlns. Sf. Albert, carmelita, de Sicília, es distingí per la seva
castedat i penitència i pel do de miracles.
Sf, Donof, bisbe mr.
9. Dj. Vigília de Sf. Llorenç. St. Romà,
soldat de Roma, el qual es convertí veient
la valentia de St. Llorenç en confessar lesucrist, I fou batejat pel sant diaca. Ei trasllat
de 5f. Sever a Barcelona.
10 Dv. St. Lforenc, diaca màrtir, fill
d'Osca, a Roma desplegà el ssu zel i allí
ttngué lloc el seu gloriós martiri, on hi té
aixecada una famosa basílica. Sf. Deudonaf,
obrer romà que es santificà amb el seu
treball 1 constant oració i penitència.
11. Ds. Sf. Tihurci. mr., de nob'.e família
romana, per confesar la seva fe cristiana el
feren caminar sobre brases de foc i després
fou degollat Sfo. Susogna, vg. i màrtir romana. St. Alexandre, bisbe, molt humil i de
gran ciència, mori màrtir.
ESQUEIXOS DE LA VIDA
L%<Amíifat» dle Moicú
-Bona nit- diu amablement el Sr. Rogov.
-Igualment- respon Antoni Okotcha.
Antoni Okotcha estava Invitat aquella nit a
una reunió que, patrocinada per TEnibaixada
russa a Londres, es tenia en un dels molts
locals londinesos.
Okotcha és nigerià. Fill d'un farmacèutic,
casat amb Abismeke Azlklwe, germana alhora
del famós i conegut polític nigerià Azlklwe, en
un temps governador de Nigèria.
Gaudia Okotcha d'una beca al Kentish
Town College de Londres, que amb el temps
resultà Insuficient. Llavors, a fi de poder continuar els estudis de dret internacional, es posà
a treballar, mantenint així la seva esposa, mantenint-se ell mateix i continuant la seva carrera.
Però una invitació de l'Embaixada russa
com a membre que era del grup Aíro-Asiàtic
el posà en contacte amb el Sr. Rogov. Amable-
ment li prometé interessar-se per ell, sota la
condició que acabat el curs a Londres és traslladés a Moscú on tindda una beca més que
Hufident, 1 amb possibilitats, quan Nigèria fos
Independent, d'obtenir un lloc destacat en el
Ministeri d'Afers Exteriors.
Això agradà a Okotcha.
El 19 d'octubre estava a punt de volar cap
a Rússia, junt amb uns vint estudiants més.
La primera classe fou espantosa. Tres hores
seguides sobre ciències polítiques, diont-nos
per endavant que ens trobàvem en el país més
feliç del món.
Després no paràrem. Classes d'activisme,
mètodes per a volar ponts, matar ràpidament un
home, produir el terror, classes de nigromància
1 ocultlsmc, etz, etz. Jo no necessitava d'aquelles
teories. La meva carrera de dret Internacional
estava penjada enlaire, sense avançar gens.
Okotcha, però, era cap nat d'aquella colla
d'estudiants i apte per a la captació. Per això
el rector li digué;
-AmiC: algun estudiant ha d'anar a Londres
a reclutar altres estudiants. lo crec que tu estàs
plenament capacitat per fer-ho. Endavant,
doncs.
-Molt bé, vaig respondre jo.
El 4 de febrer marxàvem la meva esposa i
jo cap a Londres.
AUà em vaig dedicar a cercar joves estudiants per anar a Moscú. Malgrat la meva bona
voluntat, la tasca resultà un xic infructuosa.
Només 30 estudiants es comprometeren a anar
a Moscú.
-Amic, em digueren poc temps després,
hem comprès que la doctrina comunista és
plenament arrelada en tu. Et manem que et
desplacis a Nigèria per a fomentar el Congrés
de la Joventut Nigeriana i l'Asfoclarió Professional d'Esquerres. Ara hauràs d'aplicar el que
t'hem ensenyat a Moscú.
Però el cop fou massa fort. Entre les víctimes
de la meva acció terrorista a Nigèria hi h<ivia,
en primer lloc, el meu cunyat.
No podia ésser. Rússia no era la salvac^ora
del món, ni la seva Universitat era la de verdadera Anplstat.
I he escrit tot això, perquè aquest é« el cas
i el problema de tants estudiants africans
a Rússia.
XAVIER DE VIVES
DE LA NADA, NADA
2 > ^ «d
Balmes argumenta de este modo: «si en algun momento
no hubiese habido t ada, nunca habría habido nada, porque
de la nada no sale nada.
De lo cnal se deduce que Dios ha tenido qoe existir
siempre, desde toda la eternidad, y que El e?; el creador
de todo.
De la nada no s.ile nada —como lo afirma la misma
filosofia—, a no ser por una potencia infinita, pròpia de Dios.
Crear no es otra cosa qne sacar de la nada, sea cnal sea la forma y proceso seguida
para llegar a la plenitud de lo creado.
De *iecho la Sagrada Escritura, en su primer libro, el Gènesis, nos coenta la creación de
todas las cosas por Dios. El primer dia hizo la luz, el segundo el firmamento, etc.
C a r o qne, en definitiva, el hagiógrafo no pretende mas que revelarnos que Dios ha
creado todr, prescindiendo del proceso de desenvolvimiento de las cosas, según nos lo descubra Inego la ciència.
Lo cierto es qne entre la ciència verdadera y la Revelación no puede darse contradicción
alguna, porque la verdad no puede oponerse a la verdad.
Que Dios es creador de todo —incluso de la 'nerpía atòmica escondida en el seno de
la naturaleza— y corservador, por ur.n continuada creación, como ensena la sana filosofia y la
Teologia, es una idea que el hombre debe tener muy clara, para que no se haga centro de las
cosas —por un antropocentrismo, como dicen— sinó que dé toda la glòria a Dios, para la cnal
han sido creadas todas las cosas del cielo y de la tierra.
R. R.
UN TEMA INTERESSANT
Insirucdó al poble sobre les tapies
La capta, en
el sentit ja exposat, té un significat eclesial i teològic. El fidel
que està ben instruït en aquest
afer dóna i dóna amb gust i espontàniament
car té necessitat de donar. Però cal que els
sacerdots instruïm bé al poble cristià. Si no
estant al corrent o no poden capir de moment
el sentit espiritual, cal no mol-star-los massa
sobre aquesta matèria. Convé de totes maneres fer entendre que la capta s'ha de fer en el
dia ff stiu quan tota l'asfemblea cristiana està
present. Fer veure que el donar ha d'ésser
-r\":S^
amb esperit sobrenatural, no pas per quedar
bé amb qui sigui. Que el diner material s'espiritnalitza segons la intenció del qui dóna.
Que l'Església redimirà el diner de pecat donant-li una destinació apostòlica. En fi, donar
doctrina sobre el sentit de les captes per
treure aquest regust de contribució o bé
aquest soroll metàl·lic que tan poc escau a
dins de l'església i menys B l'hora del sacrifici
de Crist.
Poble que ha entès bé això no pot escandalitzar-se de cap manera. Tindrà un concepte
elevat del qui predica la col·lecta. No veurà
el gest o bé oirà el clam d'un «ploraner* com
diuen, sinó sentirà la veu de Crist que el
mourà a ser generós. — L. V. G.
ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI
VERGE DE LA SALUT
E
L Pla de Bages, i més concretament la ciutat de Manresa i els sens voltants, han tingut sempre una devoció
particular a la Mare de Déu. Ho confirmen amb escriix les
moltes capelles i santuaris que, a la ciutat o a la comarca,
li són dedicats sota les més divsrses advocacions, llegades
per la pietat popular o per la tradició.
Entre aquestes advocacions una de les que més
escau a la Verge Maria és la de la Salut, títol amb el qual
és venerada a Viladordis, prop de Manresa.
La data de fundació del santuari és quisap-lo incerta,
però pels antics vestigis que queden del primitiu, sembla
qàe pot remuntar-se cap als segles Xl-XII. La imatge també
sembla molt antiga,- hem trobat opinions que la refereixen
als últims segles de la cultura bizantina. Fins a l'any 1945
anava coberta de rics vestits que van ser retirats en restaurar-se la imatge.
La tradició popular també ha ornat d'un llegendari vestit el trobament de la imatge, amb
la repetida conta.la dels moros, dels xais i dels pastors, més que qüestionable.
Sant Ignasi de Loyola va ser molt devot d'aqusst santuari. El visitava sovint i hi romania
llargues estones en èxtasis espirituals. Moltes ilustracions i gràcies devia rebre'n car, en absentar-se de Manresa, va deixar als peus de la Verf e de la Salut el sen cinyell penitencial en
penyora de reconeixement.
Quan la revolta del 1936, la santa Imatge va ser amagad» per mans devotes, primer en
un paller i després en unes roques a la vora del Llobregat, fins que fou restablerta la pau i el
culte, en 1939. El retaule del santuari, en canvi, fou totalment destruït pel sacríleg incendi
revolucionari.
No li han faltat mai devots a Maria en la seva imatge de Viladordis. Quan el flagell de
la secada, força sovintejat al Bages, ha assotat Manresa, tota la ciutat en pes hi ha acudit en
processó, implorant l'aigua saludable. I és que realment Maria és la Mare de la Salut; del cos,
sens dubte, però sobretot de l'ànima. Csl qne no ho oblidem mai. — JORDI PLANES.
apostolado
caslreji.se
Pelegrinalge diocesà a MONTSERRAT
et dia 19 d'agost
Pregàries pel proper Concili Ecumènic.
Acció de Gràcies a la Mare de Déu pel retorn del
Servei Militar dels joves de la Quinta del 60.
VVVVV\VWVv1AVVWVlVuV\VV-V\VWAVWVVVVVVVVHV\V\VVVVVVV^^
VV«VWl\VVVW%·VWWVW*W
ei afo
VWIVAMVVMWVVWVVWVVVIWtVtV.VUVVVVMtVMUVVVVVWnVWVUVVWWVVVl·VVUU v n W W U V W W V W i W
Et lujo y los dlspendíos supeiíluos, exasperen a los déblles EspsAa es una de Us
naclonas de Europa con una renta nacional
muv baja. Ello quiere decir que existen sectores
donde el estómago vacío impide que la mente
reflexlone sertamente. Pues bien, las estadlsticas
p/oclaman que Espafli, en gastos supeifluoo y
lujo, es el tercer país de Europa. Socialmente
eso es fatal. Nos dlveriimos demaslado y las
clases pudientes dilapiden demasiado en lujo
y supeiiluidades. Se impone una tarea de educaclón hacia la austeridad de los que no
poneí cotó a sus egoismos y ambiciones. Si la
carrera de diverslones y lujo no se para, vamos
a crear un estado social patológicamente enfermo y de curación imroslhlo.
QuÍ8Íéramo!> que se recapacltara sobre este
extremo que tlene una vigència vital aun prescindiendo del concepto cristiano de ia austeridad. Porqué la templanza es una viitud moderadora y la austeridad le sirve admirabkmente.
Qulen suprimicndo supeifluidades, cntregisho
rros a los menesterosos o bien aumenta salarios
a sus subordinados, esld hsciendo una labor
social urgente y de u.ia eficàcia sin par. Quien
por el contrario, con su lujo y despilfiiro,
exaspera a los pobres y económicamente débiies, eslA reallzendo una obra antisocial de
tlpo anérquico. Ha perdido la con ciència social
y con esta maniobra funesta todo es posiblc.
ECO.
Una capíUa con un tronco...
en la O. N. U.
En la Babel moderna, la
ONU, se dieron cuenta que
faltaba una capiUa a modo de
iglesia donde los prohombres
que allí se reunen, pudieran
rogar al Dios Altisimo para que
nos concediera a todos la paz
y la prosperidad. Estupenda idea y manos a la
obra. Peio ., fatalidad. Construïda una pequefía
habitació n de cinco metros por cuatro, no hubo
acuerdo para poneí al altar y el santó a qulen
encomendarse. No se podia poner a la Santísima Virgen porque los protestantes «protestarlan>, naturalmente. Ni tampoco a Cristo, pues
los roahometanos, los hindúes y los budistas
levantarlan airados sus voces. Ni tampoco pudo
pensarse en poner un sfmbolo de la Trinidad,
pues ahf esté el bloque sovlético y demts es-
clavizados que se llaman «aleos». íQué pondiiamos en esta minúscula capllla de un edlficlo de sesenta pisos? La solución ai canto. UN
TRONCO DE ARBOL de un metio de alto
CON UN TIBSTO enclma de dor.de pende
una EMREDADERA y, detids del tronco, la
BANDERA DE LAS NACIONES UNIDAS. Un
portento de maravilla, vamos. Y de este «centro
de oración y lecogimieuto espiritual» deriva la
<pnz> (?) de que disírutamos y disfrutaremos.
íNo te parece todo ello, lector, un remedo de
la Torre de Babel? Y ya sabes lo que dijo Dios
a propóslto de aquelUa tarascada de la Humanidad «Confundamos su manera de hablar y
pensar a fin de que sean dispersados». Me parece que Dios esté en nuestros dlas, pronunciando la misma sentencia.
ROMANUS
Parròquia de Santa Maria de Camprodon
Diumejnge, dia 5 d'Agost de 1 9 6 2 — A les 7, Missa en sufragi de Neus Rius de
Mayà (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Mossèn Josep Birba Pvre. (a.C.s) A dos
quarts de I I , a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Sebastià
Delos (a C. s ) A les 12, Tercer Aniversari d'Esteve Vila Roca (a. C s.) Tarda, a
les 8, Missa Vespertina, en sufragi dels difunts famílies Anglada - Roger (a C. s.)
A les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Dilluns,
dia 6 —A les 7, Missa en sufragi de Josep Barceló (a. C s . ) A les 9 Mis-
sa en sufragi de les Animes del Purgatori.
Dimarts,
dia 7. —A les 7 i a les 9, Missa en sufragi de les Animes del Purgatori.
Dimecres,
di^i 8 —k les 7, Missa en sufragi de Ramon Bertran (a. C. s.) A les 9,
Missa en sufiagi de Maria Güell de Mayà (a. C s.)
Dijous, dia 9. — A les 7, Missa en sufragi de les Animes del Purgatori. A les 9,
Missa en sufragi dels difunts families Claret Soler (a. C.s,,)
Divendres,
dia 10.—\ les 7, Missa en sufragi de Llorenç Juncà Busquets ( a C s.)
A les 9, Aniversari de Josep Boyé (a.C.s.)
Dissabte,
dia / / . — A les 7, Missa en sufragi de Simeó Garcia N i e t o (a. C. s.) A
les 9, Missa en acció de gràcies a la Verge de Louides.
Diumenge,
dia 12 d'Agost- — A les 7, Missa en sufragi de Narcís Marfà Clivillés (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Maiia Roca Puig (a. C. s.) A dos quarts de
11, a l'Esglcsia de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Josep T r i a d ú Solà
(a. C. s.) A les 12, Missa en sufragi de Joan Saqués Noguer (a. C.s.) .Tarda, a les 8,
Missa VesperHna, en sufragi de Narcís Marfà Clivillés i.a. C. s ) Tarda, a les 4,
Sant Rosari i Visita al Santíssim.
V e u de lo Parròquia. Necrològica: Després d'haver rebut els Sants Sagraments de la Penitència i Extremunció ha entregat llur ànima a D é u el nostre germà
en Crist, Josep Maria Corbella Pont (a. C. s)
A remarcor: Diumenge propvincnt dia 12 d'Agost, es farà la Capta del dia del
" H o s p i t a l " en les taules que hi hauran a l'entrada de l'Església Parroquial i altres llocs
de costum.
Associació de Filles de M o r i a : Diumenge 12 d'Agost, a les 9, a l'Església Parroquial, Comunió (JL'neral i a les 4 de la tarda Exhortació.
P. Anglada Camprodon