parroquia de sta maria de camprodon 19630526

EDITORIAL
CONTESTÀNDO
Sit Tamblén las madres de familia pertenecen al Cuerpo Mtatico y
tienen en él una función nobilístma. ^Quién lo duda? En nuestra Editorial
»obre el bache vocacional de las mujeres aludiamos a ta falta de mujeres
en el Cuerpo Míatico para desempeüar *ciértas funciones* qae no pueden
realigar las que no entran por el camino de la vocación religiosa. Y Ud.,
Sr, anónimo, me recuerda que quütd falten oocaciones porque las Ordenes
e Jnstitutos religiosos no saben adaptarse al ambiente moderno. Cuidado
con ciertas adaptaclones que son claudlcactones en lo fundamektat de la
oida religiosa. En general se nota un senttdo grande de adaptación o de
opertura, como ahora se dtce, de las religiosos. No/ueguemos ligerafnente y tengamos la paciència de investigar.
La Iglesia quiere esta adaptación. Concretamente, Plo XII escribíó
lo fSponsa Christi» a este respecto. Es una tarea difícil y lenta en la cual
fioy que estudiar lo bueno y lo malo que ofrecen ciertas Innovaciones.
Però estarà conmigo al afirmar que hoy falta ambiente vocacional y que
el mundo se Ileoa la mejor tajada. Que se ha propalado demaaiado
la idea de que la pledad y el espiritu interior igualmente se pueden cultivar
fuera de los conventos. Qae una joven con cualldades no debe encerrarse
donde estàs cualldades queden como amortiguadas. En fin, y Ud. tamblén
consentirà en ello, padecemos una crisis de vocación religiosa por un
moolmlento pendular hacia el extremo opuesto y como todos los *ismos*
son extremistas... saque Ud. las consecuencias.
Insistiremos mds en este tema però de momento, amigo anónimo,
tome la pluma y colabore... y, claro, te estimaré dé la cara.
aa úm in«yo lae» Dom. a»rHro la oolava d * !• AsocnalAn Afto lli, n.' lar
U D A C C I Ó N Y ADMINIlTUCIÓNi AMRTADO « , VICH
DIPOSITO LIOKtl • . « . M l - » M
X.A T^L·ABIVV 45DIOS
1 P.4, 7-11
Caridad por cncimo de fodo
Leótura de la Carta del Apòstol San Pedró.
Caríaimos: Sed prudentes y oelad para
la Qración. Però sobre todo, mantened
coitUnua la mútua caridad entre oosotros,
porque la caridad cubre multitud de pecado». Sed hospitalarlos mutuamente, sin
mum^tf^eiones. Dispensemoa cada caat las
gra^a^' eegún las haya recibido, unos a
otfoii. oomo buenos administradores de las
oarlaa ffracias de Dics. El que habla, hable
como p^abras de Dios; el que administra,
admtniétre como caudal que samlnlstra
Dios para que en todas cosas sea Dios
gloH/hfido por Jesucrlsto nuestro SeAor.
DOMINOO PROXIMO,
COLECTA
PRO ACCiON CATÒLICA
P d i V I i i O
•
•
AL
Lai dos virtades fimdamentales del cristiano son: la oradón hamilde y la caridad
fraterna. La Iglesia siente a faltar la presencia
corporal de Cristo. Para ello hay qae orar poes
el Espíritv Santo solo se da a los qne oran fervientemente y sin destnayo.Etta fne la consigna
del Maestro al despedirse el d<a de la Ascensión: perseverar orando para que seiis revestides de la vircad de lo alto.
Y tatnbién Cristo insistió sobre el amor
matoo mandando a los Apóitoles qne permaaecieran nnidos en amor fraternal para qae en
este recogimiento recibieran el don del Padre.
La Iglesia qaiere reprodscir conttantemente en
nosotros estàs dos disposiciones fnndamentales
y por ello San Pablo nos amonesta > ser hospitalarlos, a saber comnnlcar con otros naestros
bienes tanto materlales como etpiritnales, a
servir a los demis y qne en todos y siempre sea
gloriflcado Jesncristo y por El, Dios Padre.
Preparando, pnes, nnestro Pentecostes seamos
fervientes en la oración, servidores de los
demii en noestrat obrat anhelando ser revestides de esta didiva del Padre, artlfice
de naestra santiflcación.
AIRE
Gtandes males... Grandet amenazat... La conflanzt en Dios da on sereno optimismo.
Sed portadores del bien para todos. Démonos en servicio de nnestros hermanos en todas
IM necesidadet sodales.
;• B bien tiene siempre mejoret perspectivas que la pasión tait desenfrenada.
•
Amar la Verdad y difandirla es la visión mis amplia de ona ^da.
•
B( deber ineludible de cada hombre colaborar en toda obra de paz, civilización y
progreso.
^ií Pcomovamot todoi los valores d« la elevadón moral de la Humanldad y el reino de la
paí vendrà en al mondo.
perfil de la setmana
Dia 26, Diumenge deiprés de VAtctnsléi
St. Felip Nerí, (fnndador de l'Oratori), St.
Eleateri, p. i mr., St. Qaadrat, mr. Dia 27,
Dll., St. Beda Venerable, St. Joan I, p. 1 mr.,
St. Jall, mr. Dia 28, Dm., St. Agostí de Cantorbery, b., St. Emili, mr., St. Bernat de Menten, (patró dels muntanyencs), St. Just, b.
Dia 29, Dmc, Sta. Maria Magdalena de
Pazzis, St. Restitnt, mr., Su. Teodòsia, mr.
Dia 30, Dj., St. Ferran III, rei, St. Feliu, p. (
mr., Sta. Joana d'Arc, mr. Dia 81, Dv., Festa
de Maria Reina, Sta. Petronella, vg. Dia 1 de
juny. Vigília de Pentecostes, St. Fortnnat,
conf,, St. Pkmfil, mr., Sts. Isqoilió i Ferm, mrs.
Sant
Te/i'/a A/ati
(Olumenga, dia 36)
e^ttít
Diumenge dintre l'octava
d*
l'Ascensió
Donar taitimon! d* Jasucríit ha d'ésser
l'asptració de tot cristià que viu o consciència lo seva vocació. Donar testimoni no vol
dir solament creure unes doctrines: compromet o demostrar davant el món que en tota
la nostra vida obrem d'acord amb una doctrina; així doncs, tots els actes de la nostra
vida han de manifestar lo nostra adhesió
personal a Jesucríst I la seva doctrina. L'Esperit Sant és qui dóna testimoni de Jeiucrist;
si nosaltres volem també donar aquest testimoni, cal que siguem fidels a lo veu del
Poràclit: Ell donarà testimoni en nosaltres,
com ens prometé Jesucristi «Quon y'\t\Q\i\ e/
Protector que /o us env/oré des de/ Pore, Vítparit de /o verítof, que procedeix del Pare, Ell
donarà festímoni de mi» (evong).
L'Ascensió de Jesuerttt no ent deixo
entristits, perquè sabem que no sols
continua amb nosaltres amb la seva
presència provident, sinó que ens enriqueix d'escreix amb els dons del seu
Esperit: <No us deixaré pas orfes, me'n voig,
Florentí de naixença, anà a Roma on fon
ordenat sacerdot. Dorant els primers anys de
la seva vida sacerdotal va passar moltes humiliacions i sofriments. Es conta que on dia es
va haver de retirar de l'alur perquè lei llàgrimes li impedien dir missa. Va escollir on però torno a vosaltres i s'alegrarà el vostre
selecte grup de sacerdots que es llençaren a cor» (grod.).
Els textos de lo missa d'avui no pretenen
nn apostolat intens. Passava Uargaes hores al
con^ssionari, visitant malalts 1 hospitalitzats, altra cosa que fer-nos adonar de l'actuocló
organitzant distraccions per a la joventut principalísimo de l'Esperit Sant en nosaltres,
L'Oratori és la seva gran creació. Cada casa a fi que apreciem cada vegada més lo seva
agrupa uns quants sacerdots sense altre llaç obro santificodoro.
Tot esp'·ront el dio de Pentecostàs, Intend'unió que la caritat. L'Oratori escriuria després planes de glòria per a l'Església. Junt amb sifiquem més la nostra preparació interior,
•qnesta gran activitat se 11 va unir un profund per tol que el Poràclit ens posseeixi més
esperit d'oració. Contínuament tenia èxtasis. íntimament en la seva vinguda solemne.
El seu somriure i la seva alegria no el varen Repetim sovint aquesta Invocació, tan fredeixar mal} flns 1 tot spmraia quan els dolors qOent en lo pregària de l'Església< «Veniu, o
de mort eren més intensos. Ell, tan amant de Esperit Santi, ompliu eh cors dels vostres fídel
l'Eucaristia, motí el dia de Corpus de l'any i enceneu en ells el foc del vostre amorl».
1595.
J.M.
LA
V I D A
C\f4 a
canvet^ía Aotvftcl·iel·it
Era el 20 de gener de 1842. El jueu i
anticatòiic Ratisbone està passant uns dies
de vacances en companyia del seu amic el
baró de Aussières. Aquest amic li ha fet una
bona jugada:
—Escolta, Ratisbone. Sí no creus res de
lo nostra religió, no et farà res tampoc de
posar-te això damunt.
- Q u è 4s?
-"Una medalja.
1 li mostrà la medalla de la V«rge
Miraculosa.
—De cap de les moneresl
—Però si ets Indiferent, perquè blasmes
de tol faisó?
—Es veritat. Perquè vegeu que els jueus
no som intransigents, la portaré.
El im\i amic l'invita també a copiar
l'oració de Sant Bernat, «Recordeu-vos...».
El dia 20 de gener, doncs, a Roma Ratisbone i el seu amic es trobaven en un cafè
de la Plaça d'Espanya amb uns amics parlant
de les festes i disbauxes i del pròxim carnaval. En sortir del cafè, el seu amic l'invità a
que l'acompanyés cor tenie d'encarregor un
funeral pel Comte de Lafrrronnay, mort
suara. Aquest comte havia pregat molt per
lo conversió de Ratisbone.
Varen entrar a l'església de Sant Andreu
i mentre el baró onavq a la sacristia a fer
l'encòrtec, Ratisbone es quedà sol à l'església contemplant els retaules i ol'ars. De
sobte, com ell explicà després, una llum
cegadora l'embesll de ple i vegé la imatge
de Mqria Miraculosa tota resplendent i
afable la qual sens pDrlar-li li feu el senyal
que s'agenollés tot seguit. Allà de genolls i
compungit el trobà el comte, bo I besant la
medalla miraculosa. El llop s'havia convertit
en mans xalet als peus de la seva Regina
i Senyora.
Ratisbone, va recloure's en un convent
par a estudiar les veritats de la fe. Rebé el
Baptisme i els altres Sacraments per mans
del Card. Potrizzi. Foo rebut en audiència
pel Papa i tothom quedd meravellat d'dqoell
fet, aprovat com tal per la Sda. Congregació de Roma. Des d'aleshores el jueu Ratis-bone s'anomenà Alfons Moria.
JORDI D'ESPUNY
DEIXAR LfS COSES BE.-...Avui hi ha moltes persones riques que
obliden que eren administradores dels béns que Déu els hi havia donat,
i ai en vida pensaven poc en els pobres i les obres benèfiques, religioses
o (ocials, quan moren encara hi pensen menys...
(Promptuarl de la Famflla Cristiana).
'ara los Cursillistas de Cristiandad !
El Sr. Obispo de Orense, Móns. Temlflo ha dado unos avisos pastorales a los cursi
llista 8, que reproducimos esquemAticamente para bien de nuestros militantes en este
apostólico quehacer.
Puede haber un desvio en la sobetbia espiritual y la presunclón ante los Impreiionantes camblos operades en los días del cursUlo.
Hay otio pellgro que es el contentarse con la experiència del curstllo y dar por
conduïda la íonnación espiritual. En el cursiUo se ha empeudo nada mi» y luego vlene
la íonnación completa.
Hay que evitar también el pellgro del «exclusivlsmo» en cuanto todo se centra en
el «cursillo» como si nada més hublera en la Iglesia de Dios.
También existe el pellgro de la prisa que puede ocultar un deseo de vanidad. Las
transformadones fulmlnantes tienen quiebras.
Recomienda el Sr. Obispo la prictlca írecuente de los Bjercidos Esplrituales y
allatarse en alguna Asociadón de apostolado en especial en la Acción Catòlica.
Y termina recomendando dos virtudes esendales a los cursllllstasi humlldad para no
despreciar a nadle y obediència para secnndai en todo lo que sea voluntad de Dios y de
Iglesia manifestada por medio de los Superiores sean de la categoria que sean.
ECO. ,
He ncibido una carta tn la qu» u nu iki qiu
tengo qu» rezar una oración a laVirgtn y hacer
nueve copia» y mandarla». Si no hago e»to, dice
qui vendran di»gracku lobr» ml iQui debò hacer?
R.-Razar a la Virgen es cosa buena siempre.
Però estàs cartes astén Uenas de supersticlón
y los que tienen fe autèntica, lasrechazany
iPor qui en loi reunianeí de centro» docentee queman. No se deie llevar por el mledo de estàs
y en la predUación no »e habla múi de la vocación tonterlas.
religtoia?
iBi Ucito ucandalixar a periona» mayore» de
Una jovm P.
35 ano»? - V. V.
R.-Nunca es Ucito escandalisar a nadie. En
R.-Bn los centros docentes serA por un
temor excesivo a coaccionar la Ubertad de las cuanto a la otra consulta, si me manda su dialumnes. También porque el profesor de Reli- recdón, le contestaré.
gión no da a veces al asunto la importància
^M« podri lalvarí
que se merece. En la predicadón, quizi porque
se dirige al común de los fleles y no se conR.-Desconfianza de si mismo significa inficreta demaslado. Se dan normas generales.
nita confiania en Dios. Parece que usted ha
Però en los Biercicios Esplrituales y Reüros, se olvtdado esto y por ello se expílcan sus palabras
babladeellc. En nuestra HOIA DIOCESANA tétricas. La salvfción es de Dios y El nos ama..
procuraremos darie unos criterios vocacionlstas A nosotros solo nos toca entregamos y confiar.
pues hay vaiios lectoire» que nOs lo piden. % a Lea lo que dice San Pablo a este respecto. Lt
leyendo e Inteiesindose por nuestras secdones. seré de mucha utilidad.
VIVÈNCIES
Una riquesa que no enveja ningú
La barraca ara prop de la carretera general.
Travessia exterior d'una ciutat. Ningú no hauria dit.
A cada banda de la gran via per on hi circulen
esbojarrots milers de vehicles cada dia, hi ha una
zona declarada residencial. El projecte urbanístic hi
preveu torres, cases de luxe, esplèndides edificacions
embellides per altres zones verdes circumdonts. De
moment, però, no hi habita ningú. Només hi ha una
barraca que en altres temps, quan ia ciutat no era tan
prop servia al bon pagès de refugi an la tasca esgotadora del camp. I o la barraca hi resideix algú.
Tanmateix és una residència que desdiu ben bé de la
futura zona residencial. Pobrlssimd. Freda. Inhospitoiàrla. Un matrimoni vell vingut d'altres t«rret, sense
fills, sense assegurances, sense diners i ara sense salut.
Ell va morint mig poralfüc arraulit en un llit misèrim.
No hi bo llum. Cal tenir la porta roig oberta perquè
/1-.V<Í
hi entri la claror...
...I del llit estant hom veu la ciutat enclotada.
Edificis de dotze pisos, fàbriques grandioses que donen testimoni d'un aiguabarreig de
milions, i un bosc d'antenes TV... El contrast és dolorós. Fereix.
Ningú ho sap i pocs volen saber-ho. Els cotxes passen amb ianta pressa com si
pressentissin que hi ha algú que els vol cridar. Ell, es morirà. I somriu.
—cJo no hduré de deixar res. Ara sóc tan i ic com ells que ho hauran de deixar tot.
No he envejat mai res de ningú. He confiat en Déu i ora ho espero tot d'Ell».
Preparació magnifico per deixar aquest món. Uns rosaris, una imatge de la Verge del
seu poble, un Sant Crist i una fe més gran que aquelles muntanyes que es veuen des
la barraca i una esperanço més forta que aquelles fàbriques, i un amor immensament més
ric que aquells milions... Una oració més pura i més potento que aquelles T. V... Una riquesa
que no enveja ningú. Ara. Potser, però, serà per molts, cercada inútilment quan serà
massa tord.
Tot deixant la barraca i de cara a entrar le Ciutat rica, aquella habitació pobrlssima
tenia categoria de palau. Palau d'una aristocràcia espiritual Benaurats els pobres...
J. PEDRAFINA
ELS VELLS.—La vellesa és venerable. La dolenteria si n'M ha, treu gran
part d'aquesta venerabllltat. ...La /oventut ha d'estimar la vellesa. Dissimular
els defectes connaturals, ajudar, endolcir I honorar.
(Promptuarl de la Família Cristiana)
(CoDtlnuaclón)
Para obtener alguna idea del contenido del primer capitulo del esquema de Sda. litúrgia puede recurrirse como a fuente autorizada al Oaservatore
Romano de fecha 8 de diciembre ultimo, en d que
el P. C. Vagagmi, O. S. B., experto de la Comisión
de Sda. Litúrgia, comenta con alguna minuciosidad
el conetnido de este documento.
»[l
EL COHCILIO SIQUE
[l
II
Hasta que se abra la sesión siguiente, el 8 de septiembre próximo, el Concilio trabaja, podria decirse,
a puerta cerrada. Serà ima labor que facilitarà grandemente el desarrollo de la segunda etapa. EUo implica que los fieles colaboren a su modo, primero coïi
el aprecio del hecho conciliar como de algo que es
don extraordinario de Dios para el bien de la Iglesia;
luego con el interès en conocer lo que se pueda por
medio de las lecturas mas autorizadas, y, sobre todo,
con la oración. Que nadie se deje llevar por la desilusión sospechando que tal vez el Concilio no ha correspondido a la idea que del mismo se había fonnado. Piense que el Concilio, como Obra de Dios que
actua por medio de hombres, no es un capitulo de
sensacionalismos, ni una tribuna para complacer veleidades humanas de ningún genero.
Es muchísimo lo que ha hecho el Concilio, cuyos
efectos no han trascendido todavía fuem del mismo,
y serà trascendental lo que se harà. Téngase confianza en Dios y en sus caminos que no son como los
nuestros.
Que nuestra confianza en el Seíïor y nuestra oración perseverante sean prenda de una continuada
bendición divina sobre la Iglesia, el Concilio y la humanidad toda. Por esto pido a todos los queridoa
hermanos sacerdotes y seglares que no cesen de orar,
practicar obras buenas y mortificaciones en bien del
Concilio. Que no se olvide el rezo diario de la oración por el Concilio compuesta por el Papa. Esta se
halla fàcihnente a mano en estampitas en diferontes
ediciones y lenguas. Es buena ocasión para su rezo
el final del santó rosario en família.
(Continuarà)
Parròquia de Santa Mario de Comprodon
Diumenge, dia 26 de Maig de 1963.—A les 7, Missa de Novena en sufragi de
Maria Basaganyas (a.C.s ) A dos quarts de 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Comunió General cloenda del Mes de Maria, Missa en sufragi de Balbina PerramondeBirba (a. C. s.) A les 12, Missa en sufragi dels difunts família Lloansí Barri
(a.C.s.) Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Rosa Morer (a C s.) Tarda a
un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Mes de Maria i Sermó cloenda amb
Besamans fínal a l'Escapulari de la Verge.
Dilluns, dia 27.—Pi les 7, Missa d'acció de gràcies a Sant Antoni.
Dimarts, dia 28. — A les 7, Missa en sufragi dels difunts familia Lloaiisí - Tenas
(a.Cs.) A les 9, Missa en sufragi de Isidre Santoro Pérez (a C s.)
Dimecres, dia 29.—k les 7, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi de
Josep Font Vilaseca (a. C. s.) A les 9, Missa en íufragi de Margarida Bretcha Vda.
de Hortalà (a.Cs.)
Dijous, dia 30. — A les 7, Missa d'acció de gràcies a la Verge del Remei. A les
9, Missa d'acció de gràcies a la Mare de Déu del CarmeDivendres, dia 31.—A les 7, Missa en sufragi de Joan Vila .Molas (a.C s.) A les
9, Missa d'acció de gràcies a la Verge de Lourdes. A les 10, Ofici a la Capella del
Immaculat Cor de Maria. Tarda a les 5, sermó.
Dissabte, dia primer de Juny—k les 7, a la Capella del Immaculai Cor de Maria, Missa en sufragi de Rosa Morer (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Jame Bertranpetit Mayà (a.C s.)
Diumenge de Pentecosta, dia 2 de Juny.—Vasta Anyal. A les 7, Missa en sufragi de Rosa Claret Coma (a.C.s) A dos quarts de 10, a l'Església de Nostra Dona
del Carme, Missa en sufragi de familia Roura de Güell (a.C s ) A les 12, Ofici a ho
nor de l'Esperit Sant, la Missa de Novena s'aplicarà en sufragi de Teresa Pujol (a C.s)
Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Joan Perals Pagès (a.C s.)
Veu de la Parròquia. Sant Baptisme: A les Fonts Baptismais de Santa Maria,
han estat regenerats i incorporats a Crist, per mitjà de l'Església Isabel Calderón Zamudio, filla legítima de Josep i Elvira. Jordi Blanco de Alba Freixa, fil! legítim de
Enric i Núria. Anna-Maria Solé Canal, filla legítima de Joan i Margarida Que sien
uns sants Cristians!
A remarcar: Dissabte, propvinent primer de Juny, començarà el mes de! Sagrat
Cor, a les 8 del vespre.
Primera Comunió: Han rebut a Jesús Sagramentat per piimera vegada. Nens:
Jaume Bassegoda Barceló; Joan Busquets Quintana; Pere Busquets kigat; Joan Busquets Sala; Llorenç Costa Marcer; Joan Custojà Xamprò; Ramcn Gmiénez Sanz;
Lluís Jordà Masdéu; Alfons Mesas Baena; Antoni Mesas Mesas; Joan Mesas Mesas,
Domènec López Fuentes; Martí Pujol Surinyac; Robert Vila Garcia; Gaspar Vila
Teixidor, (continuarà)
P. Anglada Camprodon