parroquia de sta maria de camprodon 19620128

^o^f>or#«tí
C
RISTO es la Luz del mundo, la autèntica,
la que ilumina a todo hombre. Sus
destellos brillan desde siempre; però a
partir de la Encarnación esta Luz
deviene radiante para los que no
cierran voluntariamente sus ojos.
Porque también es verdad que
en el mundo estón las tinieblas, reino
opuesto a la Luz, y que entre estos dos teinos
se ha establecido y persevera un estado de
duelo a mueita y sin tregua. San Juan en el
prologo de su Evangelio anuncia ya este
contrasentido: «La Luz vino a este mundo...
y las tinieblas intentaren sofocarlai.
Y Cristo-Luz proyecta sus rayos de vida
por medio del Magisterio infalible de su
Iglesia. Ella es depositaria de la Verdad revelada que salva; Ella la que debe regir indeíectiblemente a la humanidad para que alcance su fin ultimo. Porque la Iglesia està fundada
en Pedró como en roca viva, no para indicar
su dureza sinó solo para senalar su incorruptibilidad y su pureza.
La humanidad, una procesión de antorchas apagadas si la Iglesia no es oída ni
consultada. La humanidad en el precipicio, si
la Iglesia no es obedecida. Porque la Iglesia
es la antorcha encendida por Crislo, y su luz
persevera y perseverarà hasta el fin de
los siglos.
D
U
E
L
O
s
I
N
TREGUA
Tinieblas contra la Luz; però no podran superaria. Ella las disiparé en la última
etapa del duelo establecido. Y Cristo-Luz nos iluminaré y con su luz veremos la luz de
la faz de Dios.
DOMINOO,
2S Dl INIRO Dl 1963
Dem. IV dati». Iplfanfo
AAO
II
NÚM. 57
R·d·cciAn, AdmlniítrsctAii y TtlUrait
S·nJ··i·.i
VICH
UHirn
D·pWI· U^tl, B. 14,359 - nw
frist aj^ir,.,
^-^ / üvui
EN AQUELL TEMPS.
Mateu 8, 23-27
tLlavors pujà Jesús a íp barca, i el seguiren els seus deixebles. I és produí una
gran agitació al llac, fins al punt que les
onades cobrien la barca; però ell dormia.
Llavors anaren a despertar-lo tot dient-li:
—Senyor, salveu-nos; estem perduts!
Ell els diu:
—Per què tenia por, homes de poca fe?
Aleshores s'alçà, va reptar els vents i
l'aigua, I es féu una gran bonança.
Meravellats ells, es digueren:
—Qui deu ser aquest, que fins els vents
i l'aigua
l'obeeixen?
COMENTEM
En tots els oficis podem tenir Crist amb
nosaltres. Els deixebles, pescadors, porten
Crist en la seva barqueta. Els sants menestrals
han estat glorificats portant a les mans els
instruments del treball. Si volem, podem tenir
Crist com company del nostre quefer diari.
En les tempestes de l'esperií cal confiar i
cridar auxili, allargant el temps del clamor
que és el de l'oració. Els Salms estan plens
de clamors i no és pas que aquesta oració sigui
imperfecta. Si hi ha fe, les penes i tribulacions
proclamen la bondat de Déu i el seu Poder
per a alliberar.
Som homes de poca fe, i per això de minsa
esperança i esmortuïda caritat. La fe és l'arrel
i el fonament de la nostra justificació; però
també és la virtut que fa créixer totes les
altres virtuts. El que té fe vigorosa és humil,
caritatiu i abnegat.
On hi ha Crist, sorgeix la bonança al temps
oportú i fins en mig de fa tempesta hom viu
confiat; car la barqueta pot trontollar però
mai enfonsar-se. Portem Aquell que mana el
mar i els vents.
Ik'^t · 4 t « « v r · « 4 « < » . r
En la vecina Francla no hay, pràctícamente,
analfabetisme.
Bien.
Hay un cierto nivel cultural. Alto nivel de
vida. Casi todos los obreios se procuran estudiós complementaries. Es el pals de los grandes
artistas. En tècnica, no va a la zaga de nadie.
Sus <caravelle>, por ejemplo, son un exponente
de ello...
Muy blen.
Però...
Al lado de 30.000 mèdicos con titulo hay...
33.000 curanderos cada dia mis solicltados.
En las revistes (magazines) no falta su sección
thoróscopo» que tantos lectores se toman en
serio. Las son&mbulas (voyantes), los «faqulres»,
loi <magos> de toda espècie toman el pelo a un
gran número de franceses «tres cultivés», de
modo que ya empieza a ser una vergüenza
nacional...
Hay muchos franceses que no han recibido
el bautlsmo. Muchísimos no practícan ninguna
religión. La francmasonerfa todavía es potente.
Hay periódlcos especiallzados en combatir la
rellgión y en propagar el laicismo. Los «hijos de
la revolusión», los nletos de Combes, librepensadores, racionalistas, defensores de la escuela
laica, del matrlmonio civil, etc, ise han parado
alguna vez a considerar lo que està ocuniendo
en su país, emporlo del laicismo més escéptíco
y enteco?
iCerca de doscientos aftos combatiendo a la
Iglesia catòlica para ir a parar a la victorià del
papanattsmol - OTTO.
A Ripoll, nosire Sr. Bisbe parlà així
(Acabament)
Sé que s'ha dit que el Bisbe, després de les
primeres comunions i enterraments, es ficaria
en els casaments; no van del tot errats. Es que el
matrimoni és, abans que tota cosa mundana, un
sagrament, i per aixO el bisbe, el rector i tothom
qui representa i estima les coses de Déu, pot i
deu intervenir en el matrimoni amb més raó
i dret que el món, el dimoni i la carn.
Cal que el seny dels nostres fidels, sobretot
dels socis i militants de les nostres organitzacions apostòliques d'A. C. ens ajudin. Esperem
que ho faran, decidits a agradar més a Déu que
als homes.
• • •
En aquest capítol de la col·laboració amb la
panóquia, crec que he de relacionar aquest
altre punt que només insinuo. Falta personal
per a activitats. Hi ha activitats que no tenen
espera. Per exemple, el control dels petits. Fa
por el que passa en el camp dels petits. Una
legió immensa de nens i nois que estan completament descuidats i van sempre per la seva
i fan de les seves tant com volen. A Manresa,
Igualada i Vich, per exemple, quants homes
i joves hi ha que facin apostolat en els petits,
aiudant al sacerdot a vigilar, ordenar, controlar,
divertir, acompanyar en sortides, planejar,
ajudar amb diner, etc. els nois i nens? Ben pocs.
Els sacerdots que es llencen del tot a aquest
apostolat de massa en els nois, han de rendir-se
esgotats, no poden fer les coses ben fetes com
caldria, han de fer pagar als petits les aportacions econòmiques 1 encara s'han de treure de
la butxaca quantitats considerables amb una
generositat i desprendiment heroics. Ja és prou
això. Doncs en què pensen els pares? I els joves
que tenen zel i volen fer molt de bé per
Crlst? Doncs qui ha d'ésser qui ha de prendre
de les urpes del diable els petits 1 nois?. Un
pobre capellà tot sol, sense ajudants, sense
costat moral, sense diners?
Els nostres militants 1 socis, més conscients
que els altres del què vol dir perdre o guanyar
els petits per lesucrist, han de fer un esforç per
a ajudar en tots sentits al sacerdot en la pro-
tecció de la mainada i fer ambient a fi que els
altres pares també prenguin consciència i
ajudin.
Finalment, recordem-nos els uns als altres,
que si volem fer bé de caire apostòlic, no ho
farem pas de debò si no és vivint molt aprop
de lesucrist, intensificant la nostra vida interior,
estimant cada dia més l'oració i estant cada dia
més disposats a tota mena de sacrificis, i sobretot molta paciència. No hi ha altre camí bo
perquè aquest és el camí que ha senyalat i
practicat el mateix lesucrist. Això, ens ho hem
de dir els sacerdots I és la primera plana del
llibre. I ho hem de dir-ho als seglars, en algun
aspecte potser amb més raó, perquè en ells el
treball d'apostolat per lesucrist és una feina
sobreposada a les altres que ja tenen. Raó de
més també per al mèrit i la gran soldada que
pagarà lesucrist a darrera hora.
Ànim, doncs, estimats sacerdots, socis i
militants, i a veure si en el curs que comencem
encara estimem més, preguem més i treballem més.
Ripoll, 12 d'octubre de 1961.
apostolado
castrense
de la
i^3
RECLUTAS DE
VICH CIUDAD:
Vuestra tanda
de Ejercicios Esi_M
pirituales Premiy,j,j,
litar, que se os
diòcesis de
tisna reservada,
es la de HOSTALETS DE BALENYÀ,
del 5 al 10 de febrero.
J.A.C.E,
ATENCION a los reclutas de MANRESA CIUDAD Y ARCIPRESTAZGO
DE ARTÉS: Tanda de Ejercicios Esplrituales Premilitar que tienen destinada
es en la Santa Cueva de MANRESA,
del 6 al 11 de febrero.
Parròquia de Santa Maria de Camprodon
Diumenge, 28 de Gener de 1 9 6 2 . — A dos quarts de 8 Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a C. s.) A les 10, a l'Esglesia de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi dels difunts Família Güell. A les 12, Missa Parroquial. N i t , a les 8, M i s sa Vespertina, "Pro P o p u l o " Tarda, a les 3 Catecisme, a les 4, Sant Rosari i Visita
al Santíssim.
Dilluns,
dia 29. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Font Vilaseca
(a. C. s.) A les 9, Missa de Novena en sufragi de Joan Perals Pagès (a C. s.)
Dimarts,
me Vidal.
dia 30.~-
A dos quarts de 8, Missa en acció de giàcies que fa dir Car-
Dimecres,
dia 31.—h dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en
sufragi de Joan Vila Molas (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Joan Perals Pagès
(a. C. s.)
Dijous, dia 1 de Febrer.—\
dos quarts de 8, Missa en sufragi de Joan Perals
Pagès (a. C. s.) A les 9, Missa en sufiagi del Revd. H i p ò l i t Dagès (a. C. s.)
Divendres, dia 2. — Festa de la Candelerc i Primer Divendres de mes. A
dos quarts de 8, Missa en sufragi de Concepció Salarich Ambiàs (a. C. s.) A les 10;
Benedicció solemne de Candeles, processó. Missa cantada i Comunió General.
Dissabte dia 3.—A dos quarts de 8, a la Capella de l'Immaculat Cor de Maria,
Missa en sufragi de Joan Perals Pagès (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi del Revd.
M i q u e l Puigsech Prev. (a. C. s)
Diumenge,
dia 4.—A dos quarts de 8, Missa "Pro P o p u l o " A les 10, a l'Església
de N t r a . Dona del Carme, Missa en sufragi de Gaspar Claret Güell. A les 12, en sufragi d ' A d j u t o r i .Montalt Prev. N i l , a les 8, Missa V e s p e r t i n a , pels difunts de les
families Anglada- Roger. Tarda, a les 3, Catecisme, a les 4, Sant Rosari i Visita al
Santíssim.
V E U DE LA P A R R Ò Q U I A .
Amonestacions Canòniques. Tercera de Joan Soto Alvarez, solter, natura! i veí
deTrasmaíïo, fill llegítim de Serafí i Assumpció, amb Pilar Iglesias Martínez, soltera, natural i veïna de la Immaculada (Vigo) filla llegítima de Manuel i Maria.
Necrològica: M o r í en !a pau de Crist, el dissabte passat, després d'haver rebut
els Sants Sagraments de la Penitència i Extremunció, Joan Perals Pagès (a. C. s.)
A remarcar. Divendres d'aquesta setmana començarà la Novena a la Verge de
Lourdes, a la Gruta de l'Hospital de Sant Josep. A les 4 de la tarda Sant Rosari i
Novena.
P. Anglada
Camprodor