parroquia de sta maria de camprodon 19620930

bOMINAO,
30 Dl SIPTIIMMI Dl 1M3
Oain. XVI 4. d» PMitacMtéi
AAO
II
NÚM. 93
RadKtWii r AAtlnlHucttiii
Aparlado 11
V I C H
I · l i f . 179}
Dapòiilo l · 9 · l . B. 14.355 • llbO
E D I T O R I A L
toúatío de jaetlaó
J B l V N su lecho de agonia, preguntaban al gran'Papa Pío Xll, el sabio y el
^ ^ • 4 santó, cual era la devoción que màs le daba consuelo en aquella hora
^H
y respondió: «Sin duda alguna, el Santo Rosario. Qué consuelo en
^^'T
esta hora, la meditoción de los Misteriós del Santo Rosario».
Impresiona de veras oir este testimonio. El Rosario tiene una vigència,
perenne. Para recordarnos esto la Virgen en Fàtima nos ha dado una pauta
pràctica para rezarlo y rezarlo bien. Hay que unir la oración vocal con la
mental medltando los mistrios. De esta manera, resulta una oración completa
y perfecta. Nuestro pueblo ni conoce ni tiene otra oración substitutiva. Favorezcamos su pràctica y veamos de implantaria donde no se reza. Mundialmente
se està realizando una Campafla para promover el rezo del Satito Rosario en
familia ponderando los grandes hienes
que se derivan de esta pràctica en el seno
del hogar. Quizà nuestra tierra por obra
de San Antonio M.' Claret y del Ven.
Padre Coll, es una de las reglortes de la
tierra donde se reza (o rezaba) con màs
asiduidad el Santo Rosario.
Las exigeacias de la vida moderna
han deshecho la íaroilia. Se reza poco en
iainilia. Los miembros no estan juntos
en las horas «punta» de la familia. Urge,
pues, insistir una y otra vez para que
los fieles no dejen esta saludable pràctica, màxime ahora qqe el Papa concede
muchas indulgencias plenarias semanales a los que lo rezan en familia.
Cuando rezas bien el Santo Rosario
pones una çprona y un rosario de pçrlas
a tu Madre del cie.o.
•XIUJ Í
#a
EN AQUELL TEMPS...
Lluc 14, 1-11
*Un dissabte que ca anar a menjar a
casa d'un dels principals fariseus, aquests
l'estaoen obsetoant. lenta al daoant un
hidròpic. Jesús digué als mestres de la Llei
i als fariseus:
—t>Es lícit de guarir en dissabte o no?
Però ells oan callar. Aleshores el oa
prendre, el guarí
i l'acomiadà.
I els digué:
—Qui de DOsaltres, que tingui un fill o un
bou que li caigui en un pou,
no l'en treurà
tot seguit en dissabte?
I no pogueren contestar a això.
Llaoors digué als convidats una paràbola observant com s'escolUen els millors
llocs:
—Quan algú et convidi a noces, no et
posis al primer lloc, no fos cas que n'hagués convidat un de més honorable que tu,
i vingués el qui us ha invitat a tu i a ell,
i et digués: Cedeix-li el lloc, i aleshores,
tot avergonyit, haguessis a'anar a ocupar
el darrer lloc. Al contrari: quan et convidin,
vés a posar-te al darrer lloc, perquè, quan
vingui el qvi t'ha convidat, et digui: Amic,
puja més amant; llavors seràs honorat davant de tots els altres comensals. Perquè
tot aquell qui s'exalta a si mateix, serà
humiliat, i el qui s'humilia a si mateix,
exaltat».
Ct>^^e·t/'e«4^
Fa llàstima aquest pobre hidròpic de
l'Evangeli. No diu res però porta damunt rl
fardell de la seva enfermetat cruel. I els
fariseus que volien a desdir complir la lletra
del manament del descans sabàtic, no solament no senten ni un bri de compassió per
aquell home sinó que a més voldrien impedir
la seva curació. Fins on arriba l'estultfcia
humana. Hi ha persones escrupuloses de la
lletra i tenen el cor sec i ple d'orgull que els
fa odiosos i fa que la seva vida esdevingui
enutjosa per als qui conviuen amb ells. No
és així com s'han de complir els manaments.
Per damunt de tot hi 'ha l'amor a Déu i als
germans.
I Crist volia corregir aquesta falsa postura.
Guareix els malats. Posava aleshores ben clara
la lletra del manament de Déu. Fem bé sempre i estimem Déu Aleshores es veu més clara
la lletra dels preceptes.
1 la paràbola dels convidats ens alliçona de
com la humilitat és agradable a Déu i als
homes. No hi vegem ficció ni solament diplomàcia. Pel nostre compte mai podem posarnos davant de ningú. Es Déu, el deure o els
superiors qui ens han de senyalar el nostre
lloc. I això és ser humil «acontentar-se amb
el que Déu vol de mi i del lloc que em
senyali».
h\. VXIII hmWn hmm k tccíón IMn. en Miiiilln
Participació activa
El lloc i l'espai tenen un paper molt important en proporcionar a la comunitat que
celebra l'Eucaristia un contacte fàcil i adequat amb l'altar. Aquest és l'eix i centre de
la comunitat; per això tota l'assemblea santa
té de viure la celebració de tal manera, que
es senti i es trobi complicada amb les accions i signes sagrats que es realitzen damunt l'altar.
En una paraula, ens tenim d'apropar més
cap al lloc del sagrament. Una participació
activa requereix un apropament. Aquest no
vol pas dir que tingui d'ésser merament físic
(també dins les possibilitats), sinó, sobretot,
visual I dr compenetració diguem ne psicològica. Nosaltres hem de veure bé l'altar
per viure en l'altar.
Tot el què fa desmerèixer l'altar o bé en
fa apartar massa el contacte visual, podem
dir que és un destorb, tractant-se de participació activa Per un cantó tenim d'atansar
l'altar al poble I per altre, tenim d'apropar
el poble 0 l'altar.
Apropar l'altar oi poble vol dir, en general, fer possible to seva visualitat, andr-lo
desenganxant dels retaules llunyans (en els
temples un xic grans) i portar-lo al peu de
l'assemblea cultuol.
Apropar el poble a l'altar vol dir, donarli més comprensió dels misteris que es celebren i fer-li adquirir un nexus vital entre les
accions i paraules del sacerdot, i les accions
i aclamacions del poble.
Podem dir que per participar activament
en la celebració eucarística es té de tractor
d'una «compenetració» dins del lloc i l'espai;
quan aquests no proporcionen compenetració, es fa molt difícil el parlar de «participació activo». — R. P.
Dia 30. DOMINICA XVH D. PBNTBCOSTBS, St. Jeroni, oracle de la Sgda.
Escriptura, Doctor Màxim, austfríssim
penitent a Betlem, director d'&nlmes
tantes, les relíquies del qual es guarden
a Roma en la basílica de Sta. Maria la
Major. Bstlmem i venerem la Sgda. Bscriptuia. Llegim la. Es la Paraula de Oéu
ancsaltrei també.
Dia 1 d'octubre. DU St. R$mitU. bisbe
de Reims, que convertí a la fe els francs
1 ba'ejè a Clodoveu. St$. Pri$c i Cr$ic»nci,
màrtirs.
Dia 2 Dm El Sant Àngel de la Guarda, advocat que ens acompanya mentre
vivim, guiant-nos pel camí del cel.
Agraïm el que ha fet per nosalaes.
Sí. Leodegari, b.
Dia 3 Dmc. Sta. Teresa d$ l'Infant
Jetúe, V., humil carmelita aue ensenyà
al món un nou camí de santedat. St.
Candi, m.
Dia 4 Dj. St. Prmcuc d'Aeiia, seraíf
d'amor, fundador de tres ordres 1 amant
de la santa pobresa. St. Crupi.
Dia 5 Primer divendres. St». Plàcid i
company», mn-, predilectes deixebles de
St. Benet, martiritzats per pirates que
atacaren el convent de S'cílla. Ste». G<úa,
vda. i Plàvia, v. 1 mr.
' Dia 6. Primer Dissabte. St. Bru. fd.,
escriptor cè!ebre que es retirà a les muntanyes aspres de La Cartoixa, on fundà
l'Ordre que es dedicà al silenci, culte 1
penitència. Sta. Pe, v. I nu.
ESQUEIXOS DE LA VIDA
Les sardanes de Vinfern
A l'Infern també hi ha les seves aardanesi
mils i mils de comdemnats, posats en cadona,
saltant al compàs d'una música infernal d'imprecacions i renecs, capdellen i diiscapdellen
entre fum i foc les seves sardanes de desesperació.
Són cquestes unes sardanes que ja començaren en eixa vida formant cadenes Uaiguísslmes i aprelades que a trossos anaven caient a
l'infern per a tornar-se a enllaçar. Són les cadenes, són les sardanes dels calumniadcrs.
Hi ha qui fa servir la boca pel que els escorpins i les abelles fan servir la cua, és a dir,
per a fiblar Aquests homes o dones són com si
diguéssim les anelles primeres de la cadena.
Són gent d'enginy i d'inventtva que l'usen
malament inventant la primera noticia desfavorable d'un pobre vel.
Un dia es lleven de bon humor i amb uU«
de son i la cara neta petó el cor negre, surten
r/íi-*a la plaça en dejú encara, i conten al primer
que troben una historieta de la Pepeta, que és
1» minyona xica de cal Fumat...
La noticia corre, perquè les noticies calumnioses corren d'un aire tan vertiginós que quasi
es pot dir que no corrien éinó que volen. Volen
com les ratapinyades, fent esses i caragols,
perquè mal es s&piga d'on han sortit.
Corre, doncs, la noticia de boca en boca,
millor dit, de la boca d'un a l'orella de l'altre.
Els més Innocentons les prenen tal com els ha
estat dita, però molts maliciosos hi afegeixen
quelcom de la seva invenció guarnint-la i perfilant-la. Quantes vegades haurà arribat així
algun de nosaltresi
Quantes vegades haurem fet córrer nosaltres
la bola, mal hagi estat amb totes aquelles reserves de «m'han dit, jo no en responc, es diu,
diuen males llengües...» i altres frases per l'estil
que solem gastar quan fem una mala acció i
volem que se'ns tingui per homes de bé.
Així es va formant la cadena, així es va
enllaçant la sardana que no es pas sardana
d'amor, i tot saltant i ballant es van trepitjant
les honres de les donzelles i de les casades,
l'honor dels marits, la honorabilitat dels personatges que són envejatsi així es parla mal de
l'alcalde, del rector, del governador i dels ministres, fen los tiretes, així s'ensorre.. els veïns
d'un poble que fan nosa als maldients... així
es diverteix la gent.
Els calumnitts no tenen defensa, no saben
de qui defensar-se de més a mési; si són gent
de bé i verament honrables, no tenen el recurs
de tornar la pilota, són al món víctimes perpètues) moltes vegades no arriba mal el dia de la
seva rehabilitació.
Sols el llamp de Déu pot posar cauteii rn
aquestes Hagués, condemnant als calumniadors.
Trenquem eixes sardanes de maledicció. Es
ben fàcil. En arribar la cadena, fem que la
notícia calgui dins un pou sense sortida. Està
a la nostra mè trencar-la. no propagant-la.
Trenquem eixes sardanes amb una petita
mostra de disgust tirada a la cara de qui ens
dóna la notícia.
Trenquem eixes sardanes i desfem les dient
el que sabem de bo de la persona calumniada
Fem atmosfera contràtia a la maledirèncla,
agafant i encomanant el costum de veure sempre tothom per bona banda..
JAUME RAVENTÓS
V I V E N Cl AS
[| moiiólap de la perforadiira
Terraza Injosa de un hotel en el corazón de una gran
Ciudad. 34 grados al sol. El calor invita a tomar ona bebida
refrigerante. El roido de los coches incontabies qn( circnlan
veloces no priva la somnolència bondadosa que nos invade.
Es la estridente e inoportana perforadora, que a cnatro pasos
del hotel, h qae profana aqaellas horas cargadas de sneno y de calor.
Una vivència sin diilogo. Mejor dicho nn dialogo mudo, que termina en monologo entre
el hombre de la perforadora y los seüores del hotel. Sin decirse na''a, la conversaclón flotaba
interrogante y aleccionadora.
13 metros entre la terraza y la calle. A nn lado ocho hombres qaemados por el sol y
ensordecidos por é'. raidoso trepidar de la perforadora. Al otro lado nnas mesas con bebidas
heladas. Unos senores hablan de las posibilidades de explotación de an mina. Millones y
jornales ínftmos. Cilcalos técnicos y trabajo de pico y pala. 13 metros y kilómetros de distancia...
«Tal vez —decía la perforadora— sea yo molesra. No obstante mi trabajo estí totalmente
dedicado a Vdes. Dentro de nnos meses dispondràn de nn aparcamiento snbterràneo para
vnestros coches. Mis hombres no tienen este problema. Les costarí, ciertamente llegar a sn
snbarbio, però se hacen cargo de qae las ciodades necesitan espacios casi vitales para aparcar.
Sa sador caenta mny poco. Nadie se acordarà de mi y de mis hombres coando las antoridades
y Vd<!s asistan jnbilosos a la inaagaración. Yo solo qaisiera qae se acordaran de mi y del sador
agobiante de aqaellos hombres andnimos. Gracias a nosotros Vdes. podran tener el coche mny
cerca de su terraza,..».
*• •
Ticne razón la perforadora. No cnipa a nadie. Però seria tan hermosu nn monamento de
pied'a al hombre de la perforadora. De piedra, y sobre todo de amor. Coh todo lo qae Àupone
nn amor autentico - I. PEDRAFINA.
TU Y T U
CONCIENCIA
cQoé debemos pensar sobre los sofiimientos de los enfer.nos y moribandos y sa ppsible
mitigación o sapresión?
El snfrimiento blen aceptado contribaye a
1» expiación de los pecados personales y a la
«dquisición dí abundantes méritos. Jesncristo
qniso sofrir la mnerte con plena coní-iencia y
e' cristiano desea imitarle tambiín en esto.
Las oraciones de la Iglesia por los moribandos
siministran Inz y consolación a qnienes pne*^n tomar parte en ellas. Los baenos cristia"os qaicren aprovechar bien los óttlmos díat
d' sos vidas. Sin embargo notemos qae el
crecimiento en el amor de Dios y en el abandono a sa santa volantad, no proceden de los
snfrimientos mismos qne se aceptan, sinó de
la intención voluntària, sostenida por la gràcia;'
esta intención en muchos moribandos poeds
aflanzarse y haceíse mis viva si se atenúan
sas sufrimientos, porque estos agrivan el
estado de debilidad y agotamicnto fisico,
estorban el impalso dei alma y minan sns
faerzas. La supresión del dolor procara una
distención orginica y psíquica, facilita la oración y hace posible una entrega de sí màs
generosa. No hay qae nlvidar que a veces
el dolor puede dar ocasión a nuevas f*ltas y
pecados. Es lícito, pues, muchas veces, siguiendo la voluntad del padente, procurar la
mitigación de sns dolores y aún a veces, habiendo grmves raxones y las debidas condiciones, buscar sa sapresión total.
F. P. B.
OCHO PREGUNTAS SOBRE EL
CONCILIO ECUMENICO
1. lOué es un Concilio Ecuménico?
2.
i Q u i é n puede convocar un Concilio Ecuménico?
3. (i,Quiénes connponen el Concilio Ecuménico?
4. óEs necesario que asistan todos los Obispos?
5. l/\ quién corresponde la presidència del Concilio Ecuménico?
6. iQué autoridad tiene el Concilio Ecuménico?
7. (i,Qué sabé usted de los Concilios Ecuménicos que ha habido
en la Iglesia?
8. ^Para qué se ha convocado un nuevo Concilio Ecuménico?
Un tema de los buenos
SOlCi
Zó
iTienes Idea clara de lo que es la Iglesia?
La Iglesia es la sodedad de los fleles unidos por la
profesión de ana misma fe cristiana, por la participación de
nnos mismos Sacramentos, y por la samisión a la antoridad
de Jesncristo a través de sas representantes.
Es llamada tanibién la Iglesia Caerpo Místico de Jesncristo, caya cabeza es El mismo, y cuyos miembros son todos
losfieles,de los cnales anos estin vives, por la gràcia, y otros,
qaizis, estan muertos., por el pecadu. En este sentido la Iglesin es el Cristo total, Cabeza
y miembros.
Jtsactisto en sa oïda y muerte, fondo la Iglesia, y en el dia de Pentecostes la promolgó,
para siempre, hasta qoe se acabe el mondo. <Yo estoy con vosotroi hasta la consomación de
los siglos». "
La Iglesia, pnes, no es on tinglado homano.
So fln es sobrenatural: condocir a los hombres a la vida de la gràcia en este mondo y a
la salod etema.de la glòria en el otro
Por razón del fin y de los medios sobrenatorales es superior a todas las socledades
natorales de la derra.
No es anirqoica. Tiene ona autoridad y una cabeza, invisible, que es Jesncristo, el Cnàl
ha legado dxha autoridad a Pedró, y a sus sucesores.
Por tanto, el Papa es la cabeza visible y suprema antoridad de la Iglesia, y el Vicario de
Jesncristo, con poder sacerdotal para santiflcamos y poder gubemativo para regimos. — R. R.
Respuesla a las
ocho pregunlas
sobre el Concilio
1.
2.
3.
4.
5.
El Concilio Ecuménico es lo asamblea solemne de Obispos de todo el mundo,
convocades y presidides por el Romano Ponllflce que tiene por fln el deliberar
y legislar sobre moterias religlosas que intereson c toda la Iglesio. No existe, por
tanto. Concilio Ecuménico sin el Papa y al margen del Papa.
Solo el Romano Pontifica tiene derecho a convocar un Concilio Ecuménico.
Ninguna otro autoridad ni civil ni eclesiàstica tiene poder para ello.
Por voluntad de Cristo deben ser llamados todos los Obispos que tienen jurisdicción actual sobre una diòcesis determinad-s. De hecho, también se llama o otras
relevantes pertonolidades eclesidsticos, porque así lo quiere el Popa.
No es necesario que osistan todos los Obispos ni tompoco que el número de los
asistentes sea superior al de los ausentes. Basta que asista tal número de Obispos
que morolmente hablando, se pueda decir representon o todo la Iglesia.
La presidència del Concilio Ecuménico corresponde por derecho propio al Popa,
el cual o asiste parsonalmente o envia representantes que lo presidjn en lsu
nombre.
La autoridad del Concilio no es superior o lo del Papo; sin emL irgo no se puede
negar que suele tener una solemnidad que no tiene el Romano Pontffice soïo.
7.
Los Concilies Ecuménicos son veinte. Los cuatro primeres, muy importantes, se
celebraron, respectivomente, en los ciudades de Niceo, Constar.tinopla, Efeso y
Calcedonia.
En cuanto al número de Concilies celebrades, los sljlos XII y XIII van en cobezo
con tres Concilies cada uno.
El ultimo Concilio ha sido el VatIcano I, ofio 1870
También el Concilio Voticono ha sido el de mds osistencia: en total 747 Obispos
de todos las portes del mundo, entre los cuoles destaco San Antonio M " Claret.
8<
Respondiendo de un modo general podemos decir que el Concilio onunciado es
una llamoda o la unidod y a la reformo: quiere ocomodor la legisloción eclesiàstica a las necesidades actuoles y pretende tutelar y promover la fe cristiana.
I^arròquiq de Santo Morio de Camprodon
Diumenge,
dia 30 de Setembre de 1962 —A les 7, Missa en sufragi de Joan V i la Molas (a. C s . ) A les 9, Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a C.s.) A
dos quarts de I J , a l'Esgle'sia de N t r a . Dona del Carme, Missa en sufragi de Camil
Güell Coma (a. C. s.) A les 12, Missa en sufragi de Dolors Sanglas de Prat (a. C s.)
Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Manuel Gatius Vila (a.C.s.) Tarda,
a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Dilluns,
dia primer d'Octubre.
— A dos quarts de 8, Missa en accióde gràcies,
per un favor assolit per intercessió de la G. Fradera. A les 9, Missa en sufragi de
.Mercè Armentcras ( a . C s )
Dimarts,
dia 2.—A dos quarts de 8, Missa'en sufragi de T e r t u l i Llorente (.a.C.s.)
A les 9, Missa en sufragi de Domènec Sala (a. C. s.)
Dimecres,
dia3.-~A
dos quarts de 8, Missa en acció de gràcies a Sant A n t o n i .
A les 9, Missa en sufragi d'Emili Clausell (a.Cs.)
Dijous, dia 4. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi dels difunts familia Picola
(a.C.s.) A les 9, Missa de l'Esperit Sant com a començament de curs que fan dir les
G de l'Immaculat C o r de Maria.
Divendres,
dia 5. — Primer divendres
de mes. A dos quarts de 8, Missa en
sufragi dels difunts familia Picola (a. C. s.) A Ics 9, Missa en sufragi de Jaume Güell
Juncà ( a . C s . )
Dissabte, dia 6. — k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Rosa Coma Pujol
(a. C s.) A les 9, Missa en sufragi de les Animes.
Diumenge,
dia 7 d'Octubre.
— A dos quarts de 8, Missa Aniversari de JOan
Saqués (a. C. s.) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa Aniversari
de Joan Saqués (a. C. s.) A les 12, Missa Aniversari de Joan Saqués (a. C. s.) Tarda,
a les 8, Missa V e s p e r t i n a , en sufragi de Anna Puigveit Solé ( a C s.)
f^ V e u d e l a Parròquia. Amonestacions C a n ò n i q u e s . Primera de Josep Serra
Sangrà, solter, natural de Manresa, fill legítim de Tomàs i Antònia; amb Núria T e nas Pujol, soltera, natural i veïna de C a m p r o d o n , filla legítima de Domènec i Paula.
A n t o n i Segura Torres, solter, natural de El Rubio (Sevilla) i veí de C a m p r o d o n ,
fill legítim de Eduard i Carme; amb Eduarda Ledesma Ramos, natural de El Rubio
(Sevilla) soltera i veïna de Artés, filla legítima de Josep i Dolors.
M e s d e l Roser. Començarà, demà dilluns, amb Exposició del Santfssim; a dos
quarts de 8, els dies feiners i a les 4 els diumenges.
A r e m a r c a r . Novena de pregàries per l'èxit espiritual del Concili Vaticà I I . C o mençarà dimarts, dia 2 d ' O c t u b r e a dos quarts de 8 del vespre"
H o r a r i nou d e Misses: El propvinent diumenge, 7 d ' O c t u b r e , començaià l'horaii de Misses d'aquesta manera: Diumenges i festius. A dos quarts de 8, a les 10 a
l'Església del Carme, a les 12, i tarda a les 8, a l'Església Parroquial. Els dies feiners
a dos quarts de 8 i a les 9.
•Dijous a dos quarts de 4 de la tarda Confessions; el vespre de 7 a 9.
C a p t a e x t r a o r d i n à r i a . Es faià el propvinent diumenge dia 7, a favor de les víctimes de la provincià de Barcelona. Siguem generosos amb els nostres germans.
P. Anglada Camprodon