parroquia de sta maria de camprodon 19630421

t P I T O n I AL
%
J^iesias
ij
descanso
Con la superproducclón y la multlpUcaclón de la maquinaria, el
honibre trabaja sln sentir el placer del trabajo. Con la jornada anotadora
de trabajo y las horas extra, nuestros productores slenten sobre si una
carga pesadíslma que conio argolla de esclavltu'i va mtnando su vida.
Llega por fin el dia de fiesta y sigue el agotamlento corporal y espiritual. El desasosiego, los nerviós, las bebidas, los riajes con frenesí
de palsajes y conversaclones excltantes, los espectàculos enervantes...
todo parece conjurado para no dejar ni un resquklo de verdadero descanso. El alma se balla descentrada y los estfmulos excitante.s preparan
mal para reemprender la jornada laboral. Ei lunes resulta para muchos
una pesadilla y un desvio moral bacia lo Indeseable.
Hace falta ensefíar a descansar. Un descanso que ayude a la contemplaclón de la naturaleza con ojos càndidos, que purlíique y eleve al
hombre, que no encadene la libertad, que sea como un remanso de paz,
que nos ayude a redescubrlr nuestro interior.
La lectura reposada y amena, la música que elcre los sentimientos,
el espect&culo slempre nuevo y encantador de la naturaleza, una conversaclón sln apaslonamlentos, con amlgos de verdad, et amor dentro de los
limites famlliares, una relajaclón muscular y un deporte sano y al aire
llbre... eatos y otros incentlvos de descanso haràn que en dia de fiesta el
trabajador se renueve y ylvlfique, Si a todo ello afiadimos un afíi^ de
formaclón espiritual y una entrega més generosa a Dios, tendrem'os
resuelto el gran problema que se plantea en nuestros tlempost procurar
menos horas de trabajo però que estàs horas de descanso sean rellenadas
con horas de formaclón Intelectual y moral.
•1 d» abrUdvissa
D o m . daspuéa d» Paaqun
aiDACCIÓN Y * D M I N I S T R » C I < 5 N . A P A R T A D O I I . VICH
ARo lli, n.°ias
DEPÓSITO L E O A L Í B. M.35a • t>iO
LA P A U A B I ^ ^ D I O S
iyo>U3L
NOSOTT^OS
1 Jn.5, 4-10
Lectura de la Carta del Apòstol S. Juan.
Hermanos: Todo lo que ha nacldo de
Dlos, vence al mundo; y esta es la Dictaria
què venctó al mundo: nuestra fe. d Quién es
el que vence al mundo slno el que cree qae
lesús es el Hljo de DiosP Este es çl qae
vlnç con agua y sangre, Jesucrlsto; no con
el agua solamente, slno con el agua y con
la sangre; y el Espirltu Santo es el que da
testltnonlo, porque Crlsto es la verdad.
Pofque tres son los que dan testimonio en
el clelo: el Padre, el Verbo y el Espirltu
Snnío, y estos tres son una sola cosa, y
tres son los que dan testimonio en la tierra:
el.,08pirltu, y el agua, y la sangre, y los
tres son una sola cosa. SI reclblmos el
tèitmonio de los hombres, mayor es el
testimonio de Dlos; porque éste es el testimonio de Dlos, que es mayor, porque testifico acerca de su Hljo. El que cree en el
lílíp de Dlos, tlene en si el testimonio de
Dlos.
4.* CONCCHTRACIÓ DE MATRIMONIS
DEL S. A. I
(secretariat acció fomiliar)
DE YICH
Spntuari d * Ntra. Sra. d * la Gleva
dia 28 d'abril de 1963
VICTORIA DE NUESTRA FE
Naestro enemigo capital ei el mnndo iliado
del diablo. <Mando> significa mentalidad pagana, sensual, de hombre cafdo. Y para obtener victorià sobre este mnndo, San Joan nos
da ana norma de combaté: tener fs viva en la
palabra de Jesús como Hijo de Dios. Y con
esta fe y con el testimonio de esta fe, venceremos a este terrible enemigo qae nos envaelve
con sns redes sntilísimas.
La razón de este poder de la fe radica en
esto: que Cristo por medio de sa Redenclón
nos h> dado los medios dï victorià, el agoa
del Baatismo regenerador y la sangre de la
Eacaristia divinizante. Y con estos dones, el
don singular del Espirltu Santo qae testifica
en nosotros y por nototros qae Cristo es Hijo
de Dios y por Unto la VERDAD y el CAMÍ
NO hacia Dos.
Si nuestra fe llega basta el testimonio vlvo
de la misma por medio de las palabras y de
los obras, entonces seremos inexpugnables y
Cristo saldri trínmfante de nnevo en nosotros.
Ser cristiano no es otra cosa que ser «testigo»
de Cristo. Este testimonio lo da quien percatado de lo que significa ser cristiano, pone
este sello en todo sn ser y obrar.
Cursillo prematrimonial
por correspondència
Al aloanoe de todoi
SenciUo y piàotioo.
El lamoio ourio prematritnonial de la
Universidad de Ottawa (Canadà)
Dalegaoión diocesana:
Caial, San Joió, 24 - IGUALADA
perfil de la seímana
Dia 21, Diumenge I despr4s de Pasqua (in
albií) St. Anselm, dr. Dia 72, dll., Sts. Soter i
Caius, mrs. Dia 23, dm, Sf. Jordi, mr, patró
de Catalunya. Dio 24, dm., St. Fidel de Sigmaringo, mr. Dia 25, d\, St. Marc, evorg.
Dio 26, dv., St. Cle', p. i mr; Sf. Marcel·lí, p.
i mr. Dia 27, ds, La Mare de Déu de Montserrot, patrona de Catalunya, St. Pere Canissi, S'. Toribi de Mongrovejo.
Sant Jordi
(Olmarti, dfa 33)
De la vida de St. Jordi no hi ha gairebé
res que es .'úpiga ds segur, encara que si
aneu la diada de Sant Jordi a Barcelona, i a
mitja tarda sortint de prop la Catedral us
dirigiu o la Diputació, sentireu que le^ mares
conten oquesta histcrieta als seus fillets. Sant
Jordi va néixer molt lluny: els seus pares
eren uns pogesos molt bons i rics. Quan
tenia vint anys el feren capità de l'exèrcit
romà. Un dia l'emperador va menar que
matessin tots els cristians, i com que el ccpità Jordi era cristià, no podent oguantar més
va presentar se a l'emperador. Aquest va
manar que tanquessin Jordi a la presó i que
l'assotessin. Després d'això, sabent l'empercdor que él copità Jordi seguint l'exemple de
Jesucríst, no havia protestat, vo manar que
el tiressin dintre un forat de calç vivo; però
Sant Jordi en sortí viu. Una vegada el varen
fer entrar en un temple de déus falsos i al
moment que ell va entrar-hi es voti caure
totes les imatges Tots cquests fets ens demostren que el Senyor estava sempre amb ell.
Després de mcits turments va morir decapitat.
emet
Vulumenae
aeúptei
de X'aiiLua
Tota la Litúrgia del temps pssqaal és on
cant irgait d'exaltanç*; en tot l'any no deixarem Ja d« repetir el joiós «Al'lelnial». Un renovellament h* començat en la nosta vida. Qaina
ha d'ésser la nostra posició?
*Com infants tot Just nats, gla tia per la
llet espiritual, oura.,.l* (intr.). Invitació suggestiva i encoratjadoral <Com lnfants...>
Potset estem molt Uany ja de la innocència
biptismal, la nostra primera resurrecció en
Jetacrist; però per la recepció dels sagraments
retornem a aqoella puresa, la mateixa celebració dels misteris pasquals ens ha revestit més
plenament de Jesucríst. Ara no ens cal sinó
aplicar a tots els actes de la nostra vida els
criteris de Jesucrist; sols a!x( serà cada vegada
més plena en nosaltres la seva resurrecció.
Insistim encara: *Com infants tot fast
nats...< Talment rom un infant ho espera tot
de la seva mare, aiz{ nosaltres depenem totalment de Déu, de la Seva gràcia: *en Ell respirem, oiolm I som*. Recordem que no podem
res espiritualment sense l'ajut de la Seva
gràcia.
* Tot allò que ha nascut de Déu oenç el
món, I aquesta és la oictòria que venç el
móu: la nostra fe*, (epfst.) Aquesta frase de
St. Joan ens posa enfront al compromts de la
fe: davant nosaltres mateixos, davant els altres,
hem de donar testimoni de la nostra fe. Dintre
del petit món de les nostres possibilitats, no
oblidem la responsabilitat de donar als problemes i afers que ens esun encomanats una
orientació cristiana.
J. M.
Anecdotari de persones conseqüents
l*tiCME
ÏKAl^QIU
N'hi ha que per tronquií'litzar-se necessiten tranquil'lilzant.·;cquesta mena de drogues
que, a dosis prudents no fan gaire mol i a
dosis obusives acaben llevant la «alut. Però
en Xiroi és tranquil per naturalesa, per temperamen' i per profundes conviccions. A
més, és UN observador de gran pe'.etració.
—No ho veieu com va el món? —pregunta amb l'aplom de l'home soti&fet—. Cadascú
no procura més que pels propis negocis i als
«/'f-r^
altres que ets parteixi un llamp. Si jo voig
bé, el vel que l'arregli com pugui. Per què,
doncs, preocupar-nos? Anar vivint el millor
que es pugui i no omolnoi-se massa ni per
lo política internacional, ni pel futbol nacional, ni per l'economia local ni per les necessitats familiars. Col deixar que el temps vagi
arranjant les cpses; i si el temps no ho fa...
En Xiroi fa un signe ple d'ambigOetat,
volent dir molt i no significant res. Sobretot,
això: no significar res. Hi ha mosso responsabilitat en voler significar i :igniflcar-se.
També s explica, l'home:
—Si vols estalviarte maldecaps, deixo fer,
ves fent i no t'emboliquis. Que tal subjecte
comet fraui? Acluca'll Que tat altra abusa
de la seva posició? Fes l'ornü Que aquell
petverteix el pròxim, amb lo seva manco de
consciència i de decèncic? Mira «n direcció
contràríal Si no veus res, no podràs dir rei.,
i molt menys, res que et comprometi.
—Home, Xiroil - p otestà un amic en
certa ocasió— si tothom fes com tu, aquest
món serio Xauxo. Cal r«prim!r l'abús, el frau,
lo perversió, l'inconsciencio, lo...
—Poc o poc; jo no dic que s'hagi de
tolerar tot; el que jo dic es que no m'ogroda
intervenir en p oblemes difícils. Que s'hi
enredi qui vulgui. A mi, que em deixin
tranquil I
I és tan tranquil en Xiròi, que no paga o
ninçjú. A voltes, però, es queixa dels seus
deutors. I, tomba es queixa si el vel fa funcionar la ràdio o tot volum. O si la mainada
li trenca un vidre del carrer. O si li entretenen mosso ona decumentoció urgent, en
olgun negociat públic. O si, senzillament, la
ttranquili ot» alieno el perjudico.
—Una mico de tronquillitot, jo està bél
Però, vcjo . I Tont, tonll, jo és insconsciènciol
A més, per damunt de tot s'ho da tenir sentit,
veritable sentit de lo responsabilitat. Això
que no es miri prim en el treball, ni es compleixi amb les obligacions, ni hi hagi preocupació perquè els ciutadans puguin viure
com Déu mano, és caus3 de g>eus perjudicis.
Pobre de nií, pobre de mí sí no tingués
aquest temperament de naturalesa trqnquil.
N'hi hauria per ferir-se.
En efecte; sort d<> la tronquillitot, qué
permet a en Xiroi, fumor-se un cigar dels
bon, tot pen-ant: <De la manera que va el
món, no col omolnor-s'tii mossú».
XAVIER
V I VEN C I AS
cQuíere actualizar
una YÍyencía?
Pues... V e a ; J u z g u e y
Actúe...
€/t^**^
1.—Desè caenta qae Vd. no es una isla. Qne vive en ona comnnidad. Qne todos vivimos
de todot para te dos.
3.—Qae esto sapone ona comonicación de bienes, de cnya armónica y josta comanión
ha de resultar la vida y 1« paz de la sociedjd.
3.—Qne para on cristiano esta comnnicación tirne la snblime realidid de ana comnnión
en Cristo y en los hermanos.
4.— Qoe Dios es el SeAor Absolnto. Nosotros, administradores. Qne Dios nos libra ana
letra de cambio qna hemos de hacer efectiva a favor de naestrcs hermanos en el Gran Banco
de la Providencia divina.
5 . - Q a e tenemos anos bienes materlales, nnos bienes hamanos natarales y tinos bienes
sobrenatarales. Qae debemos comonicarlos.
6.—El cninto de la comnnicación no pncde dejarie a sn arbitrio. Debe consnltar. Debe
estudiar. Es an deber.
7.—Una fórmnla científica pabliçada por la Ciritas Nacional:
a) Dividir la renta familiar annal por el n." de miembros de la familia.
b) dividir el resultado anterior por la renta nacional rper càpita»: (15.000).
c) mnltiplicar el resnltado por el cocficiente 0,9078.
El reialtado es el "'« qne ha de aplicar a la renta familiar annal.
3.—Qne hay nnos deberes económicos para con las obras asistenciales y apostólicas:
parròquia, A. C , etc.
>
9.—Que debemos comunicar tiempo, cultura, e(c.
10.—Qae nrge vivir las exigcncias de la comnnión de los santos y del bantismo en el
piano apos^ólicQ.
Si es Vd. jnsto, generoso y operante la Inz de Cristo alumbrari con resplandeciente
claridad sn vivència.
.„
J. PEDRAFINA.
Hoy. DIA DE LA IGLESIA PERSEGUIDA
Oración y socrificios por la iglesia del silencio
LimosnG para atender a las obras de asistencia a los exiladbs
ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI
À/oótta. jSenifota de
En la parròqni» de Sfgnr, poblet er.cimbell«t, nn antic «castrem» qne havia tingut en
altre temp» una importància força considerable, la Verge Maria ha volgut íssrr hi venerada en el fen santuari de Poigderram.
Abans, Segur era el cap de la Baronia del
mateix nom, que comprenia els pobles que
s'albiren, entre generosos conreus, des d'aquelles crestes: la Goàrdiapilosa, enfilada en on
nn altre tnró, Sant Marti de Sesgueioles abaix
al pla, Miralles i Veciana enmig de les boscúries de la vall de l'Anoia.
Avui, Segur —amb i pel seu santuari de
Pnigderram— segueix exercint la capitalitat
espiritual de tots aquests pobles que hi acudeixen quan la secïda afligeix les seves terres
nbèrrímes.
La imatge ^s petiteta: a penes amida dos
pams d'alçària, però és un bell exemplar d'escnltnra gòtica. La capella data del segle XVIII;
té forma de creu. amb c·'pula i canlbríl per a
la Imatge. De la guerra ençà es va portant a
terme panlatinament una encertada restauració; fa dos anys que es va acabar la decoració, que encaixa força amb l'arquitectura del
tantnarl.
La imatge de Nostra Senyora de Pnigderram devia venerar-se abans en un edifici més
antiti ubicat en el mateix indret de l'actnal, o
bé en l'església parroquial lomínica, per bé
qne molt transformada.
J^ui^dettam
Es conserven encara nns goigs cnriosos
impresos a la Universitat de Cervera a finals
del segle XVIII, qne devien ésser compostos
amb motin de la construcció de l'actnal
santuari.
Aqnest santoari, per la seva posició topogràfica, s'albira des de molts quilòmetres
lluny. Es com l'atalaia de tota la comarca
d'Anoia, des dels plans de Calaf i de les serres
de Boixadors fins a l'esvoranc de la Conca
d'Odena. Des de Pnigderram estant es ven
perfectament nn altre important santuari
marià: el de la Tossa de Montbni. Es l'abraçada mística de la bella i rica comarca
d'Anoia.
JORDI PLANAS
*Sigui quina stgui ta donació a la qual se'ns ha demanat que consentim, hem
de creure que rebrem, en cadascuna de les nostres Misses, infinitament més del que
hem ofert. Però això sols passa respecte a Déu, després d'un sacrifici, després
d'haver-ll ofert alguna cosa, el pes de la qual us fa anar caffa Eli, com un ser
volgut al qual hem renunciat i que ens espera! Hom hi ha d'haoer llençat el seu
tresor, perquè el nostre cor .^'enfonsi en Déu. tOn sigui el vostre tresor, hi haurà
el vostre cor>.
L, Evely
(Contlnuaclón)
El Pa])a no ha teniido la libertad
de los padrea conciliares y estos tampoco temieron
el ejercicio de la misma como quiera que todo ello
se mueve en un plano racional de profunda respcnsabilidad, y bajo la dirección del Espiritu Santo. Esta es en realidad la mas autèntica «apertura» prevista y facilitada por el Pontifice: fijeza en el campo inintangible de la verdad, depósito sagrado encargado
por Jesucristo a la Iglesia; en el campo de lo que ea
discutible, en vez de un interès personal por posturas
tal vez mejorables, mas bien interès y esfuerzo para
hallar lo que se considere mejor para hacer penetrar
las verdades, hacerlas mas fecundas, mejor revestidas de luz, amor y amoldamiento a la vida de los
hombres de todas las mentalidades y latitudes.
La libertad de exjiresión ejercida por los padres
conciliares —-pueden estar tranqullos los fieles— no
ha tocado en ningún momento ni la verdad, ni la caridad ni la unidad en lo esencial.
B[l
sn.
[i
CONCILIO ECUMéNICO
II
Verdaderamente cl Concilio Vaticano II es ecuménico no solo en el sentido de una representación completamente universal sinó que también en el fin y
tàctica. Los padres conciliares no olvidan la realidad
de las ovejas que no estan en el redil y se afanan todos para hallar el mejor medio con el que se obtenga, lo màs pronto posible, la unidad con un solo rebano y un solo pastor.
En todo lo que se trata en el Concilio se tiene en
cuenta aquello que jtuede facilitar màs el camino de
los alejados ya se trate de grupos disidentes ya de
no cristianos. Es un ecumenismo justo, netamente
pastoral y de acuerdo con la voluntad del Senor. No
se trata de un ecumenismo inaceptable que no repara en categoria de medios o de un irenismo que olvida alguna vez que la Iglesia no es dueíàa de la verdad sinó solamente depositaria. Se trata de conservar todo aquello que no se puede abandonar sin oponerse a la voluntad de Jesucristo; però a la vez, se
busca deshacerse de todo impedimento que, no siendo rigurosamente justificado, pueda entorpecer la
unidad.
(Continuaré)
Pqrròquiq d» Santq Moria dg Camprodon
Diumenge, dia 2/ d'Abrii de 1963.—A dos quarts de 8, Missa eh sufragi de Josep Cuatrecasas Genfs (a.C.s ) A les 10, a l'Església de Nltra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Josep Basaganyas (a.C.s) A les 12, Missa en sufragi de Dolors Blanch
de Sala (a. C. s.) Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Joan Picola Gatius
(a.C.s.) Tarda a un quart de 4, Catecisme. A Ics 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Dilluns, dia 22.—k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Manuel Roca D'Ocón
(a.C.s.) A les 9, Ofici de Cap d'Any en sufragi d'Antoni Ventulà Guillamet (a C.s.)
A las 10, Ofici Funeral en sufragi de Rosa Claret Coma (a.C.s.)
Dimarts, dia 23—k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep'Casadesús (a.C.s)
A les 9, Missa en sufragi de Jordi Oliver (a.C.s.)
Dimecres, dia 24.— A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en
sufragi de Encarnació Oliver Carbonell, Germana Dominica (a.C.s) A les 10, Ofici
Funeral en sufragi de Maria Bassaganyas Martí (a.Cs)
Dijous, dia 26. — A dos quarts de 8, Missa a la Verge dels Dolors. A les 9, a
l'Església del Carme, Missa en sufragi d'Anna Iglesias Mateu (a.C.s)
Divendres, dia 26. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Montserrat Callis
(a C.s) A les 10, Ofici Funeral, en sufragi de Isidre Santoro Pérez (aC s.)
Dissabte, dia 27.—Festivitat de la Verge de Montserrat A dos quarts de 8,
a la Capella del Immaculat Cor de Maria, Missa Aniversari en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a.C.s) A les 9, Missa Aniversari en sufragi de Balbina Perramon de
Birba (a.C.s)
Diumenge, dia 28 d'Abril. — A dos quaits de 8, Missa en sufragi de Pere Solà
Cordomf. A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a.Cs.) A les 12, Missa en sufragi dels difunts familia Reixach (a C.S.; Nit, a les 8, Missa Vespertina, en acció de gràcies a Sant Cristòfor,
que fa dir Jaume Solà. Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosati i
Visita al Santíssim.
Veu de la Parròquia. Sant Baptisme. A les Fonts Baptismals de Santa Mòría,
han estat regenerats i incorporats a Crist per mitjà de l'Església, Josep Feliu Gardella, fill legítim de Silvestre i .Maria. Pere Guillamet Marcer, fill legítim de Jaume i Caterina. Que sien uns sants cristians!.
Necrològica: Morí en la pau de Crist, desprès d'haver rebut el Sant Sagrament
de l'Extremunció la nostra germana Maria Basaganyas Martí (a.C.s.)
Amonestacions Canòniques: Primera de Josep Sau Bertran, solter, natural i veí
de Mo'ló, fill legítim de Joan i Maria; amb Maria Iglesias Gardella, natural de Lla-,
nis i veïna de Camprodon, soltera,fil·lalegítima de Josep i Carme.
t>. Anglada Camprodon