parroquia de sta maria de camprodon 19630804

Anuncio
SALUDO AL HERHANO "TURISTA"
Con el verano, han quedado abiertai lai puertat de par en par para
la entrada de eita avalancha de turistag que ano traí aiio vaie engro-,
sando. No hay que alarmaria por ello ante* el contrario. £1 afén tuiíitico
trae ventajas y no gólo económicai. Ahf eité, lin ir mài allé, el mutuo
conoeimiento, el trato con gente de toda nacionalidad y cultura, el
moitrar nueitrai virtudeí y ^por qué, no? nueitroi defectoi que pueden
lar corregidoi. El turiímo ei cultura, et intercambio internacional sobrepasando barreres y es ante todo un fenómeno social que hay que «bautisar> como sea pues nuestro cristianisme esté presente en toda conyuntura
social, e Pío XII formulo tabiamente la silueta espiritual del turista con
estai palabras: lEl turista es un embajador, un enviado del país a otros
extraftos para tomar conocimientos de sus costumbres, de su arte, de su
tradición. A esta preooupaoión natural -se unan las incomodidades de la
intempèrie, de la vigília y del oansancio: un modo més de buscar a Dios.
Porque tanibión se encuentra una escuela de formacién espiritual en los
caminos». • Y en este contacte con el turista hemos de ver al hermano que
se aoaica para que no le considaremos lejano. Al hermano en Crísto que
desea plantar su tienda entre nosotros y edificarse con nuestra ejemplaridad que quisi no tenga en su lugar de origen. Debe encontrarnos, pues,
abiertos a todos los horisontes para lluminàries, repletos de sinceridad
para orientarle y Uenoi de conprensión para entender el lenguaje del
espíritu que es universal, e Y al mandar este saludo al ituristai queremos
hacerlo oomo d&ndole a entender que le queremos no tanto por los
dólares que trae sinó més por su alma y por los valores que tiene albargadoB en ella. Bienvenido, a nuestras tienas de sol, lut y bíenestar però
también Uenas de tradición arte y fe. Que si algo nos deja, se Ueve
consigo de lo mejor que tenemos y queremos darle.
< d» agosto de l e e s
D o m . Ix d. de PantecoatAa
•lOACCIÓN Y «DMINIITRAClÚNi APA>TADO H. VICH
Afto lli, n.° l a r
DIPOSITO LIOALi 1 . 14.3SS - IWO
:LA FAUABT^ ^ D I O S
/ Cor., 10, b-13.
Lectura de la Carta del Apòstol San
Pablo a los Corlntios.
Hèrmanos; No seamos úoldos de casas
malas, como aquéllos (los Israelitas) lo
fueron; ni os hagdis idólatras, como algunos de ellos, según està escrito: Sentóse
el paebío a comer y beber, y leoantdronse
a daiukr (ante el becerro de oro). Ni forniquetnoà, como algunos de ellos fornicaton,
y sucumbieron en un solo dia veintitrés mil.
Nt tentèmos a Cristo, asi como algunos de
élloa te tentaron (dudando de las promesos
de Olos), y perecieron mordldos de las serpienteSi Ni tampoco murmuréis como algunos de ellos murmuraron y perecieron a manos del exterminador. Y estos cosas les
aconteeieron a ellos en figura, mas se escrlbteron para aviso de oosotros en qulenes
han oeiiido a caer los fines de los siglos (la
última edadque es la mesidnica). Asi pues
el qúe crea que està en ple mtre uo colga.
Las tentaclones que os han cogido no pasan de humanos. Y flel es Dios, el cual no
os deíarú ser tentados sobre lo que podéls,
ante» dard Junto con la tentación, la solida,
parà que podàls sobrellevar.
/ -^letta,
cthila.no!
Nos cnenta San Pablo Iot tenriblet cattigot
qae infligió Yahvé a loi israelitas, tu paeblo
predilecte, por la falta de conflanza en El y
por la apoitasía con que prevaricaron. Et on
aviso para nosotros los cristianes qne si bien
tenemos a nnestro favor el amor qne nos ha
prodigado Dics, elio no obttante hemot de
témer qne por nnestras infldelidadet a la grada
seamos cattigados como los jndíos. Por esto
nos ha contervado la Etcritora la reladón de
ettot catdgos para qae sepamos qne nnestro
Dios es nn Dios celoso qne a nadie pnede
ceder sn glòria ni compartiria con otrot.
El qne piense temerariamente qne esti en
ple, procura vigilar, no sea qne caiga pues
Dios abandona al pretontnoso y dejàndole en
tus debilidades innaus, la' caída os segura y
fnlminante, De nada tendríamos que tenor
mi% culdado que de etto: no ettrlbar en nuettrat fuerzas que son nulat y abandonamot,
por la confianza, en Dios.
Lat tentaciónet o pmebat ton propordonadat al ettado presento de nuettra condidón.
No nos quejemos de Diot. El not pmeba però
Jimat deja de ajrudamos. Sepamot wcar ganancia de lat tentadonet. Ete y no otro et el
plan de Dios: tenumospara probar nuettra
fldelldad y acrecentar nnestrot méritot.
Ip mii)er lleva lat de perder cuando et provocativa. De momento parece que canta
irtctoria però el hottbre caído, sentirà hacia ella un odio que Inego te convertíri en
M;tot violentot. La sodedad registra cada vez con m<s frecuencia este fenómono.
La mujer que se hace respetar por su conducta Intachable, es la que merece el honroso
: nombre de mujer. Lat otrat ton «mujercillat» Uenas de responsabilidad y de indecorn.
Un vestido con el cual uo puedas entrar en el templo o en casa de persona digna y
decente, et un vettido totpechoso. Revisa «sta pottura de tenor nn vettido para «dertot»
actoi. Quizi con él, Diot te juzga como condenada.
perfil de la setmana
DIA 4, Dinmenge IX després de Pentecostes, St. Domènec de Gnzman, conf. DIA 5,
DU., la Mare de Dénde les Nens. DIA 6, Dm.,
Sts. Jast 1 Pastor, mri, La Transfigvració de
Nostre Senyor, St. Sixt II, p. i mr. DIA 7, Dmc,
Le agradecerta se sirvlera darme conSt. Gaictà, conf. (Fundador dels Teatins), St. testaclón a una pregunta que no es de
Donat, b. i mr, (comença la Novena de l'As- caràcter rellgloso però a mi me prodace
censió de la Mare de Dèn). DIA 8, Dj., Sts. trastornos. Me gusta culdar enfermos pracSiríac i Esmeragda, St Juan M." Vianney, St. tlcando obras de carldad però me aausta
Oswald. DIA 9, Dv. St. Romà, mr. St. Secundí, culdar cancerosos por temor al contagio.
mr. DIA 10, Dis., St Llorenç, mr.
dQaé me dice a elloP
Eulàlia Torner
R —Hay sobre el cincer una sèrie de prejnicios enorme. Por ejemplo que es incurable,
que se hereda, que ataca solo a personas mayores.. Y uno de ellos es el que Ud. insinda:
que es contagioso. EI cincer solo es contagioso para el propio enfermo. Se propaga por
medio del torrente sangníneo y el sistema
Sant Joan M . ' Vianney
linfiítico. No es contagioso en manera alguna
(DIJOUS DIA 8)
para los demis. Enfermedad terrible però hoy,
si se llega a tiempo curable en una mayoría
La Providència ho havia permès així. Joan
de los casos. Hace padecer mucho, es verdad,
Baptista no pogué freqüentar l'escola de petit,
però solo cuando la enfermedad llega a su
un ramadet de tres cabres 1 un ase eran la seva
grado extremo. Lo interesante es descnbrirlo
preocupació de cada dia. Als 13 anys agaft
a tiempo y no tener manías para declararlo a
l'aixada, sempre lluny de l'escola 1 dels llibres.
un experto medico. Siga cuidando enfermos
Però, sempre prop de Déu. Havia rebut la
que es una de las obras de misericòrdia agramercè d'un temperament profundament relidables al Sefíor y despreocupese de este
giós que ja de petit l'empenyia i l'ajudava a
temor que le asedia.
mantenir d'una manera constant la consciència
de la presència de Déu. Quan pastorava el
En ml parròquia se celebran algunas
petit ramat portava una Verge al sarró devant
flestas de caràcter popular y tradicional
la qual es passava Uai^es hores. Quan anava
como la flesta *del panellet* y ^to desaal camp al toc de les hores, el mateix treball
grada a alguno de estos seüores que se
l'ajudava a estar prop a Déu. Quan els altres
llaman católlcos del siglo XX, iQué le
feien migdiada ell ho aprofitava per a continuar
pareceP
la dolça conversa amb el Pare. Sols un home
Un del morro fort.
ajudat per Déu amb aquesu intensitat de fe i
caritat, podia superar la feréstega dificultat
R.—Hay personas que tienen la mania de
que suposava l'estudi pel nostre Joan. Però el destruir todo lo tradicional però no tienen oi
Senyor quan troba homes que es deixen con- idea de lo que es edificar. Lo primero cuesu
duir fa grans coses, aixecant-los de la pols del poco. Lo segnndo, ya es màs difícil. A estos
no rès flns a les proximitats de la Trinlut. tales hay que decirles que mientras ellos no
Així és com fou possible que l'ignorant pasto- nos den un sustitnto de tantas tradlclones
ret de Dardilly arrivés a ésser St. Joan Baptista bnenas que tenemos, lo menos que pueden
M.* Vianney el conegut Rector d'Ars.
hacer es callar.
ESQUEIXOS DE VIDA
^ ^ ^ o r « » «^e Í€t v€W/o»if
Aneu a saber per què. La pietosa Blena
quants més anys posava damunt seu, més malhiunorada es tomava. Quan el Si. Rector predicava sobre temes d'actualitat, s'escandalitzava
veient com donava moltes explicacions «litúrgiques» 1 deixava de banda l'amonestar el
Jovent avui dia tant esmaperdut. Ella no hauria
pas perdut el temps com el rector...
-Aquest jovent d'avui dia... Nosaltres érem
de difeienta falsò...
I tenia raó. Però el rector compassiu 11 havia
dit més d'una vegadai
-Blena, si Vè. volgués col laborar treballant
en l'apostolat, el jovent trobaria una ajuda...
- N o ens entendríem pas. Tinc uns altres
criteris...
—Quan hi ha amor veritable, la gent fkcilment s'entén...
Ella es recloïa rgofstlcament en els seus
«criteris» i poc pensava en treballai per a fer
el bé possible.
**•
Passaren uns quants anys i ara l'Elena està
malalta. Segons dicteri del metge necessita
molt de repòs i aliment forts. Bstè deprimida
moralment perquè, llevat d'alguna visita que 11
fa ei Sr. Rector per a consolaria, pocs van a
ferll companyia. Només una excepció i per
cert ben estranya. Cada diumenge al mati té la
visita de dues noies de les que ella, l'filena,
avorria per massa «modernes». Mal s'havien
dit res però ara que es troba sola, li fan bona
companyia I fins simpadlxen.
-Elena, no estigui trista que a nosaltres ens
fa sofrir...
-Però, fiUes, vosaltres podeu estar alegres
igual. Què UB fa que jo estigui trista?
-Moltl Voldríem que fos com nosaltres,
alegrola, joiosa.
-La creu que Déu m'ha posat damunt...
-Però, vostè, és molt piadosa?
-Però de res m'ha serWt. Tants Pare nostres
i ara...- deia somlquejant.
-Doncs, nosaltres potser no n'hem dits com
Vè. i sempre estem alegres fins 1 tot quan la
feina no ens surt tan bé...
-Quin és el vostre secret, vejam...
- N o sabem si és cap secret però ens plau
fer bé als altres tant com podem I així ens
oblidem de les nostres penes. Veu? El diumenge
al maií podent estar amb Vè. fent-li companyia
no ens recordem de res de casa nostra... I ena
sentim felices...
(ia*^
L'Elena anava escoltant I les paraules de les
seves amiguetes li feien l'efecte d'un retret
amical 1 que ella anomenava examen.
- I què us sembla, a mi també em passaria
el mateix?
-Nosaltres cielem que si. Miri la joventut
d'avui dia és molt eixelebrada però vol estimar
els altres. I en això troba una felicitat.
-Podria jo també esdevenir jova?
- S I , Elenal -U fan les dues companyes-,
love d'esperit és qui sap donar i donar-se.
Aqueota joventut no l'hauiiem de perdre mai.
1 Elena es quedava amb aquest pensament.
Vull començar jo també a ser jova de veritat.
JORDI D'ESPUNY
y LaA Ll·tiYKyttal·tte auc UIÀ
uní/4iela.i
Cerca de dnco mlllones de pesetas, exacta»iente482042r35pta8., esla bonlta canMdad
^a que se vió íavoiecida una qulnlela de 14
'csultados la passda temporada.
Hacer una qulnlela es una cosa muy seila
* importonte. Al menos asl lo declaro el agra*^do a los periodlstast <Soy un entusiasta del
'«tbol, però cuando H trota d» coiu uriat como
'B dt lltnar un bohto, entonces adopto una
Costura de extremado esceptlclsmo y confio
'<'des mis posibllldades a la suerte». El subraI ^*do es nuestio.
Bn la vida de cada dia hay tamblén cosas
-/
"'uy importantesi encontrar un piso, tener que K/Ú^)
''*bajar m4s de ocho horas, poder disíiutar de
"'i·s vacaclones, estrenar un abrigo... y basta
''^gaftitarse por si el tío aquel debtó dar al balón con la derecha o con la izquierdal
l'era íicllmente olvldamos lo que es més Importante que todo eso iunto. No conslderamos
'"*« seria el Uenar de signos posiUvos el boleto de nuestra vida, acertar la qulnlela de nuestra
^'^niidad y dislrutsr de mlllones de tesoros en el cielo.
Y eso es, en definitiva, lo únlco serio e Importante. Queramos o no querainos reconocerlo. Nos
''**a como a nuestra quiniellsta. Proclamomos que somos entuslastas de noektta satvadón, ftere
'^^Qdo se trata de prepararia, tamblén adoptamos una postura de extremado escepticil·lno y lo
"fiamos todo a la suerte. Él acertó. Muchíslmos no acertaron. íAcertaremoè nosotros?
No lo confíe todo a la suerte. Prepéiese bien, porque las cosas no se Improvisan. A través del
r·^ el celo pastoral de su buen pérroco le esti poniendo en sus manos toda una serie de excelen^ medios: Semanas de Família, de Juventud, Bjercidos, CurslUos, Santo Novenaiid, Confeittici·i,
r^iones, etc. Y lo que es més, su dirección y consejo en cada instante. Usted puede estar
'•>» preparado.
I No lo desaproveche. Piense las cosas en serio. Le va la vida eterna. Decidase de una veí. No
'Place para otra ocasión. Nadie se la asegura.
Arquias fué gobemador de Atenes. Una noche presidia un banquete. Al poco rato redbid una
l/"* con este mensajci «Asunto muy importante». Soltò una carca|ada y contestói «Los osuntos
^Poïíantes... para mafianal».
I '^asaton dos horas y unes conjurados le apuflalaban en medio del festln. Se lo descubrian en
*^arta. Però, cloro, los asuntos importantes... para mafianal
A. B. de V.
y^
Los padres son responsables de la libertad con que se desenvuelven
'os jóvenes en excursiones mixtasr en tertulias ain control y en reunionos
^on circunstancias agravantes. Y luego estos padres, quizà en la coníe'*ón, no saben qué decir al Padre>.
VIVÈNCIES
hCn catndf^al maò&a cat
El cotxe era talment on foli. La seva follia era fruit d'un carburant compost de sensualitat i d'alcohol. El carnaval havia senyorejat estúpidament. S'ollunyaven de la gran
festa de societat un marit infidel i una noia
lla pariliosa, atropella un home... El cotxe
accelero. No calia perdre temps. Tanmateix
on la dignitat pròpia restava malmesa, poc
importava la persona d'altri. La foscor de lo
nit, embolcallaria, en un ignot episodi, aquell
indigne i criminal procedir...
Al cap de tres dies, una vvu femenina
pertorba lo desesperada tranquil·litat del marit infidel, del conductor immoral: «—Recordes la nit de Carnaval? Vull cent mil pessetes.
Altrament la policia coneixarà l'autor de
l'atropell». «—Això és innoble, oixò 4s injust»
exclama indignot, sorprès, furibund, amb on
gest de maledicció fulminant aquell home
que es creia ser on bon comerciant en lo
coropra-venda de l'amor...
—«No parlis així. He tingut on bon mestre.
Sóc ona deixeble aprofitada»...
dissortada. Corria el cotxe veloçment. Potser
calia fugir per a no perdre els minuts que restaven d'uDO inquoliflcable orgia, o per a conquerir noves possibilitats de goig, d'un goig
falaç que mai sacia, que sempre traeix...
El cotxe corria. En un indret, en una crul-
Els negocis de l'amor, que per infectes
el maten, colpegen terriblement. L'amor
ou'èntic 4s pur com els cims coberts de neu.
L'altre, 4s menjar de porcs.
J PEDRAFINA
• BIBLIOGRAFIA*
KURNA, CIUDAD SELIADA
por I. Malles Casas.
Editorial Mateu. Barcelona, 1963.
Una novela limpia, documentada, Instructiva y amenlsima con suspense nada morboio,
deblda a la pluma de nuestro Insigne colaborador. La recomendamos. Para jóvenes.
EL PAJE DE LOS REYES MAGOS
por I. Malles Casas.
Edlt. Mateu. Barcelona, 1962. 2.* ediclón.
Una magnifica biografia de Jesús de Nazaret
contada para los jovenss con singular maestila
y atractivo. Iluatrada. La recomendamos vlvamente.
—AIH>I·II yo me río. Me tocií. ("luindo te iiivitaba
a los Kjercicios líspirihiHles Preniilitares lo tomaste
a clmcotii y no tliste importància ii Ui rotuni 'Ic tu
uminfiíd con Dios.
VK\i\ UJS VÍJLUNTAKIOS DK SKPTIHMBRi;;
Tiindn Preniilitar en La ülevu, del li) ui 21 ile aK"sio.
Inscripciones en las caaus rectorales de la diòcesis.
Una mujer excepcional y muy «mujer»
Con las fiestas del Centenario Teresiano
*• ha dado a conocer un poco mds a la Santa
abulense y serio de desear qoe conociéramos mds sus escritos y doctrina. Teresa es
una santa da cuerpo entero però tamblén en
alia lefüigen de una manera extraordinària
las dotes femeninas que la copacitoron
Para su obra gigantesco de lo Reforma del
Cormelo.
No reza para ella aquello del sexo débll
ni tompoco el que lo mgjer no puede ella sola arrostror los diflcottades. Teresa arremeté
contra la sensiblerfa mujeril d • sus híjas,
però les enscRa lo que es el afecto puro, el
amor al servicio del Rey Divino, la senda del
desprendimlento y obnegaclón heroicos.Teresa es una mujer universal però al propio tiempo muy espariolo. Tiane la naturolidad de la
•nujer sencilla y lo profundidad del pueblo
que se cree con roígambre de roble centenario. Tiene el donoire castizo de la alegria
*in tacha y el tesón reclo y sereno del voluntorioso y tenoz. Harmoniza en si misma onos
cuolídades que le hocen dechúdo de mujeres
cri^lionas en las cuales lo graclo sobrenatural
no ho borrado cuolidades sinó que los ho
tublimodo por su unión con el Amado Se la
llama lo Santa Mística y quizd con este titulo
se lo aleja del común de los hnmanos. L4an-
se %vs escritos y despu4s de esta lectura
atenta y repetida, si cabé, júzguese de su
misticisme. Se lo verd muy humana y rouy
mujer, virtudes que deben copiar las mujeres
cristianos paro llegar a harmonizar lo que
Teresa pone de maniflesto en su vida y en so
obra.
ROMANUS
Publicació dels SS. Catequístics de
CAVALL
FORT
revista infanfil
é( una prova de respecte i amor
als nois i neiei que l'hon de llegir
GIRONA, VIC I SOLSONA
SUBSCRIPCIONS I PAGAMENT
Pontanella, 20, 4.t, F.
telf. 2311604. BARCELONA,
Apartat de Correus, 44. Vic.
Lliberta del Casal. St. Just, 1. Vic.
Parròquia de Santa Maria de Camprodon
Diumenge, dia 4 d'Agost de 1963.—A les 7, Missa en sufragi de Joan Aulílsein
(a.C.s.) A les 9, Misa en sufragi del Rvd. Mossèn Josep Birba Prevere (a.C s ) A dos
quarts de l i , a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa de Novena en sufragi de
Bernat Casals Claret (a.C.s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Josep Juncà 'a.C.s.) Tarda a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Dilluns, dia 5.—A les 7, Missa en sufragi de Neus Rius de Mayà (a.C. s.) A les
9, Missa d'acció de gràcies al Sagrat Cor de Jesús.
Dimarts, dia 6.—k les 7, Missa en sufragi de Rafael Llorens Domènec (aC.s.) A
les 9, Missa en sufragi de les Animes del Purgatori.
Dimecres, dia 7.— A les 7, Missa en sufragi de Matias García (a. C s.) A les 9
Missa en sufragi de Alberta Jordà Badia (a.C.s )
Dijous, dia 8.— A les 7, Missa Aniversari de Maria Güell de Mayà (a.C.s.) A IcS
9, Missa en sufragi d'Antoni Molas Pujol (a.C.s.)
Divendres, dia 9.—A les 7, Missa en sufragi del Dr. Manuel Badia (a.C.s.) A •
9, Missa en sufragi de Josep Boyer (a.C.s.)
Dissabte, dia 10.—A les 7, Missa d'acció de gràcies ala Mare de Déu del Remei.
A les 9, Missa d'acció de gràcies a Sant Antoni. A les 8, Missa en sufragi de Llorens
jencà Busquets (a.C.s.)
Diumenge, dia 1í d'Agost. — A les 7, Missa d'acció de g'àcies a la Verge de
Lourdes. A les 9, Missa en sufragi de Santasusana (a.C.s ) A dos quarts de 11, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Camil Güell (a.C.s) A les 12,
Missa en sufragi de Xavier Conde Garriga (a.C.s.) Tarda a Ics 8, Missa Vespertina, en sufragi dels difunts famílies Anglada - Roger (a C.s.) Tarda, a Ies4, Sant Ro'
sari, Visita al Santíssim i exhortació a les Filles de Mari.i.
Veu de la Parròquia.
Sant Baptisme. A les Fonts Baptismals de Santa Maria, ha estat regenerat i Incorporat a Crist per mitjà de l'Església, Montserrat Poveda Carmona, filla legítima
de Tomàs i Encarnació,
~P.'AÍtglada Camprodon
Descargar