parroquia de sta maria de camprodon 19631110

Anuncio
fDIlORlAl
Anticlericalismo
es raro el fenómeno de
N opersonas
que dicen tencr
fe y que son anticlericales por
sistema. No pueden digerir la
fe mezclada con los «curas».
A esta postura han contribuído
muchos factores, algunos de
ellos de índole personal como
es el haber encontrado <un>
cura displicente o menos ejemplar. Però en el fondo hay una
razón digna de tenerseen cuenta. Los tales han vlvido en unos
tiempos de fuerte dosis anticlericalista propinada por los enemigos de Dics que han pretendido desacreditar al clero a fin de
apartar a los hombres, de la religión. • Contra este morbo que
mina la sustancia del hombre como hombre, hay que daries un
testimonio vivo de lo que es el clero en su vida privada y pública.
No hay otro remedio. <A mi, que no iengo fe,el trato con los curas
me ha convcncido que son muy buenas personas». Así hablaba y
escribia un hombre sincero que se habia acercado al clero. En
otras épocas, el clero vivia aislado y era poco visto. Hoy està
inmerso en la sociedad de una manera total —a veces exceslva—
y se le controla. Que su testimonio sea ejemplar y refulgente
para que a su luz, crean los anticlerlcalistas. • Los seglares de
fe robusta deben contribuir a este prestigio del clero procurando no hundirles con sus criticas y exageraciones. Apagar el
fuego de la murmuraclón y maledicència con el respeto debido
a un ministro de Dios. Positivamente, alabando y realzando la
obra de los pastores en su parròquia, apoyando su labor,
poniendo a contribución del apostolado su ticmpo, sus fuerzas.
Un sacerdote rodeado de sus <fieles> seglares tiene una aurèola
de eiemplaridad.
10 de noviembre de 1963
Dom. XXIII d. de Pentecostes
Redacción y Administración: Apartado 11, Vicli
Aflo III, N." 151
nepósito legal: B. 14.353 -1980
LA PALABÍ^A^^DIOS
(Fil. 3, 17-21)
Lectura de la Carta del Apòstol San
Pablo a los Filipenses.
Hermanos: Haceos imitadores mios y
constderad a los que caminan conforme al
deehado que tenéis en nosntros.
Porque
muchos caminan, de los cuales a menudo
solia hablaros, y ahora os fiable llorando,
enemigos de la crue de CrtSto, cuyo paradero es la perdición, cuyo Dios es el uientre
y cuya glòria esta en su ignomínia; los
cuales piensan cosas de la tierra. Porque
nuestra ciitdadanta es en los ciclos, de donde también aguardamos por Salvador a
nuestro Sefior Jesucristo, guien transformarà el ctferpo de nuestra ba/esa, conformàndolo dl cuerpo de sn glòria, mediante la
energia Con que puede El aiin someterse a
si todas las cosas. De modo que, hermanos
mios carisimos y rnuy deseados, goeo y
corona mia, manteneos asi en el Sefior,
carisimos, Exhorto a Eoodia y exhorto a
Sintiqüe a tener un mismo sentir en el Seiior. A t( también, noble cornpafiero, te ruego, las agudes, pues lucharon conmigo en
la propagación del Evangelio, con Clemente y con los demds colaboradores
mios,
cuyos nombres estan en el llbro de la vida.
COMO
£SCRI8fR
Enemigos de la Cruz de Cristo
Pablo, con lúgrimas ardientesde caridad,
nos dice que liay niuclios que son enemigos
de la criiz de Cristo. Y nos enumera las
características: tienen por Dios a su vientre,
llacen gala de lo que es malo y sdio saben
saborearbienes terrenos. Desrriprión patètica de los malos cristianos afincados en
esta tierra de corrupcióii y que no saben
k'vantar sus ojos a lo alto. iCuantos hay!
Somos ciudadatios del cielo, nuestra pàtria,
serenios tranforinados. Este cuerpo corruptible es una carga de la cual seremos liberados. Tendreinos un cuerpo glorioso como
el de Cristo resucitado, sin necesidades corporales que satisfacer.. Levantar el espíritu
a estàs regiones donde està nuestro destino
eterno. Para ello, Pablo pide la colaboración
de seglares a fin de rescatar de las tinieblas
de la ignorància a tantos hermanos nuestros.
Estos colaboradores en el apostolado tienen
su nombre escrito en el libro de la vida. Qué
honor ser apòstol de Cristo y ser predestiTiado por ello!
UNA
CARTA...
Hay quien pienso que posar por taquillas y comprar la butaca para ver una peUculo
intrioral, és un gesto sin tracendencia. |Se equivoca! Para emplear la imagen usada por un
sa3az escritor de cine, le diremos que su acción significa mucho mds, que es como si escribiera oi productor de la película mala la siguiente carta:
«Muy Sr. mío; Parece que la película es inmoral, sensual, olgunos dicen que es basura
en caluloide. Pera a pesar de ello me gusta y como pruebo de que así es le envio con esta
cl precio de la entrada, no solo para que vea que aprecio sus esfuerzos, sinó para rogarie
que con esta modesta aportación, unida a la de otros miles de espectadores como yo, nos
hagctiiMJíted con la mayor brevedad posible otra película semejante...»
Asistir al cine inmoral es sostenerlo y propagarlo. iPropagar el escdndolo, nada menosl
• •
• •
perfil tie la setmana
DIA 10, Diumenge XXIII després de Pentecostes, St. Andreu Avelí, cf., St. Trifó, mr.
DIA 11, DU., St. .Marti, b., St. Mena, mr.,
St. Bartomeu, abat. DIA 12, Dm., St. Martí I,
p. i mr., St. Ruf, b., St. Emilià. DIA 1,^,
Dmc, Sts. Diego d'Alcalà, Estanislau de
Kostka i Arcadi, mr. DIA 14, Dj., St. Josafat,
b. i mr., St. Serapiri, mr., Sta. Veneranda,
vg. i mr. DIA 15, Dv., St. Albert Magne,
St. Eugeni, St. Feliu de Noia, b. i mr., St.
Leopold, cf. DIA 16, Dis., Sta. Ciertrudis,
vg., St. Rufí, mr.
Sc habla inuclio hoy del hambre que padecen millones de seres humanos, (de cada
tres hombres, dos estan hambrientos).
Este
problema se acrecienta con la crecida del
indice de natalidad y la bajada del de mortalidad. i No le parece que la humanidad
tiene que preocuparse de no crecer tanto?
F. Pineda
Sant
^oúafai
(Dijous, dia 14)
Moltes vegades el senyor Ppowitcz, l'amo
de la tenda, pren un llibre de les mans del
seu dependent i després de colpejar-lo amb
ell l'estavella contra el sòl; ja que si bé
estima molt a aquell jovincell no pot suportar que aprofi|Í les estone.s lliures per llegir.
Aquelles però, ff)ren l'escala per on el futur
St. Josafat passà del cisme a l'Església
Catòlica. Es retirà en un monestir en runes
i sense monjos; des d'allà la fama de les
seves penitències, de la seva virtut, s'escampà per tota la ciutat de Vilna. Fins i tot
un bon dia vingué al monestir una desvergonyida que volia demostrar als seus amics
la inconsistència d'aquell baró, el qual veient
que les paraules no eren suficients per
apartar aquella mala dona, la foragità amb
un bastó. La seva tasca principal va ésser
procurar la unió dels cristians, per això un
dia fins i tot s'atreví a anar al monestir de
les Criptes, nucli mantenidor del cisma,
quan allà et volien matar, després els
cent monjos l'insultaven i l'escridassaven,
més en acabar una breu locució que els
R. — Recientemente se ha publicado un
libro documentadísimo titulado «Geografia
del hambre», de Josué de Castro. En él se
muestra las regiones donde estén estos
1.50() millones de seres hambrientos. Las
causas de este tétrico problema estan en la
rmia distribución de alimentos, en la explolón colonial deficiente, en las tierras no
explotadas todavía. De ello resulta que la
tierra podria alimentar a unos 35 mil millones de hombres cuando en realidad hay ahora solo ?> mil millones. Quedan pues, reserves para unos 3'2 mil millones. De hecho la
abundància de unos se ha edificado sobre la
misèria y el hambre de los màs. Fastos pueblos ricos deben estar dispuestos a la restitución. No es del caso seflalar aquí el modo.
Però sí, descartar la hipòtesis que con menos nacimientos quedaria solucionado el
problema. Hay en camino campaflas mundiales para sofocar el hambre. Son de alabar.
Es la empresa més grande de solidariedad
humana que se ha emprendido. Si se pudiera emplear en ayuda a los pueblos subdesarrollados, las cantidades que emplean en
armamentos, asunto resuelto.
feu, l'acompanyaren triumfalment fins a la
propera ciutat. La seva mort va ser procurada pels enemics i ell sabent-ho els convidava a casa, mentre manava preparar el
sepulcre. Fins que un dia el poble esvalotat per uns quants el va matar, sembrant
així la seva pròpia conversió.
LA VIDA EN CARNE VIVA
(^aando
no calienta
Ahora ya no calienta el sol como aquellos días de playa. Ni recuerdos ni caricias.
Una desconcertante tristeza —mitad desesperación, mitad desprecio— desquicia a
Fanny. Así la llaman sus amigas. Así la conoció Roberto.
Fanny este verano solió con la suya. Por
fm consiguió de sus padres pasar ocho días
de vacaciones junto al mar. En
casa de sus tíos.
el
sol
Han pasado dos meses. Y el silencio ha
sido compacto, crudo, real. De Roberto se
ha alejado la figura de Fanny como los
corchos que cabalgan sobre las olas. Su
amor por ella era tan efímero como los
hoyos y túneles de arena construídos por
los niRos a la orillo del mar.
Nunca había visto a Roberto.
Però desde el segundo dia quedaren ligados por una misteriosa cadena de papel dorado
El la encontraba muy atrayente
y ella le consideraba la mar de
simpàtico. Jugaban en la arena
con una pelota de grandes
colores. Entraban en el mar
cogidos de la mano. Salpicaban. Hablaban. S o b r e todo
reían...
Fanny se trajo oi pueblo su
«fln de semana» repleto de
promesos y esperanzas. «—Te
escribiré fodos los días. Iré
pronto a tu casa», le juro Roberto en la despedida. «—Sofiaró contigo
cada noche», se atrevió a aüadir ella.
Sus amigas fueron las primeras en recibir
sus confidencias, sus alegríos, sus ilusiones,
sus castillos en el aire. Se veia ya ante el
altar junto a Roberto. Vestido blanco, largo...
Ella sí soriaba. Però él no le mandaba ni
siquiera una postal de tantos colores como
aquella pelota que miles de veces habían
apretado entre las manos, muy juntos.
Fanny no come, no descansa. Està de
malhumor, frenètica. No acaba de convencerse. Hoy alguien le ha dicho: «—No seos
idiota, Fanny. N o conoces a los chicos veraneantes. jTe crees, fú, que un autentico amor
se encuentra así como así, allà en la
playa?»
A. B. de V.
El d r a m a moderno p a r a nosotros consiste en saber que q u e d a n t o d a v í a
dos mil millones de hombres que no conocen a Cristo. La sensibilldad con
que actues en este d r a m a es índice de tu f e .
ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI
LOURDES
Tona és uno vila carregada d'història. Les
runes monumentals del seu castell ho proven
a bastament. I la memòria històrica del seu
orgue, un dels primers que hi hagué al
nostre país, quan aquest instrument era
encara embrionari, ho acaba de refermar.
El primer nucli urbà es formà, com és
natural, als peus del castell. Així els habitants quedaven protegits per les armes del
senyor feudal, i ells l'ajudaven amb el seu
treball. Era el sistema social d'aleshores.
Ban aviat sorgí l'església sacralitzadora de
ta, vida del «Barri», car així s'anomenà, més
tard, el nucli de referència. I l'església fou
dedicada a Santa Maria, amb el sobrenom
del Barri.
. El? atiars del temps van fer que la pol^lació anés creixent i s'inclinés cap a la
plana, amb més possibilitats naturals d'expansió. Aquests atzars van, afectar l'església
de Santa Mqria del Barri, primitiva parròquia de Tona, p/imer amb modificacions i
engrandiments i, finalment, amb la cessació
de les funcions parroquials, traslladades al
nou temple del pla, a principis del segle
passat.
La devoció mariana s'anà decandint fins
que les aparicions mirgculoses de Lourdes, a
l'aítró banda dels Pirineus, van fornir nou element de pietat a la bona gent de Tona. Ben
DE
TONA
aviat el ressò de les aparicions de la Verge
a Bernardette va arribar a la nostra Plana
de Vic. Hi ha un fort litigi entre els diversos
santuaris dedicats a la Verge Blanca de
Massabiello sobre quin fou el primer que
s'erigí. No som qui per a fallar-lo. Tanmateix,
Lourdes de Tona fou dels primers, i des
d'aleshores no han faltat devots a la Verge
Maria. El santuari, lleugerament modificat,
ha polaritzat la devoció mariana de Tona.
La Verge miraclera té el seu tron platifat
al cor de la Plana de Vic. Això i no els
litigis d'origen, és el més important. I toís
hem d'alegrar-nos-en.
J. PLANES.
VAltNIlA Dü CARDfNAl WySZyN5KI
En uno de ïus recientes discursos aiacó la perniciosa política del Gobierno en orden
a la limitación de nacimientos. Y decía: «Polònia camina a su perdición. Cuando mds falta
la mano de obra, se echan miles de pequefias manos a \a alcaniarilla. El exterminio de vidas
inocèntes.sobrepasan a las pérdidas sufridas en la guerra y la postguerra. El de los hitlerianos —alude a La mortalidad judía del «ghetto» del que ahora hace 20 ofios— ahora lo haceh los jjropiòS'polacos salvaguardddos por el Gobierno». La pròpia Llnión Soviètica
ahora aplaude y estimula las familias numerosas, decía. La misma vida humana es algo sagrado que ha de ser apoyadas por las leyes. En esto radica el verdadero progreso, no en
la esclavitud.
ÍFELICIDAD CONYUGAL?
Hay tres clases de naatriïnonios. Felices, infelices y desgraciades.
Por matrimonios felices se entienden
aquelles que han encontrado en su estado
la plena reolizoción de su ideal humano y
cristiono.
Matrimonios infelices son los no felices. Infelicidad aquí no significa mds que la falta
de felicídad, la cual puede ser, en muy diversos grados, entre el cien de la felicidad y el
cero de la desgracia. Son los que encuentran en su vida conyugol estorbos y compensociones que la hacen mas o menos buena y llevadera.
> matrimonios desgraciades son los que, por las cousos que sean, encuentran su vida
conyugol insoportable.
Una encuesta muy bien hecha sobre cien matrimonios dio el siguiente resultado. Felices, dieciséis, infelices —en muy diversa graduoción— setenta y siete; y desgraciades, siete.
Però lo importonte es que profundizondo en las cousas de sus respectives situaciones
se observo que estabon en relación con el concepte que tenían de su estado matrimonial.
Perquè hay tres moneras de ver el motrimonio. Como un termino. Con una solución pràctica de lo vida. Y como un estado providencial en que un hombre y una mujer se unen paro
siempre ante Dios para cumplir una misión sagrada en su vida.
Y se vio que los desgraciades habíon tomodo el motrimonio, especialmente per
culpo de los esposos, como un termino, o seo, lo consecución de un objetivo deseado. Los
que lo habían escogido como una buena solución de la vida se encontraban en el grupo o
en lo escola de lo infelicidad y ello principalmente por culpa de los marides. Y sóle los que
habíon visto el motrimonio tol como es eran los verdoderamente felices.
Una consideroción que hoce pensar a los que han de cosarse.-Y a los que se han
casodo ya. Perquè en este camino puede haber rectificociones muy saludables.
G. P.
Jla (lon^ta^acién
En abril de 1930, en la Basílica de Montmartre, Susana Wrotnowska y sus compafleras eraitían los vetos de una singular
Congregación religiosa que actualmente
està extendida por Francia, Bèlgica, Inglaterra y ahora una casa en Estades Unidos,
Se trata de una Congregación en la cual
8ólo se pueden admitir enfermas. Se excluyen las enfermas mentales però son admitidas toda clase de enfermedades. Se denominan Hermanas de Jesús Crucificado y las
religiosas tienen un Reglamento que cumplen según las posibilidades de cada una.
Las que tienen que guardar cama, trabajan
teli^ioia
^ue ^alta^a
con maquinas apropiadas. Todas se esfuerzan en olvidarse de sus achaques y en ayudar a sus compafleras. La distribución està
hecha de tal modo que sin concesiones,
puedan santificarse sobrellevando la cruz
de la enfermedad y siendo útiles en muchas
cosas. A las impedides, por medio de micrófonos y altavoces, se les va enterando del
orden de la Comunidad y las que se pueden
valer por si mismas, ayudan a las impedides
de tal modo que jamàs se sienten solas.
Singular manera de santificarse en común
las que en el dolor se veían a veces desorientadas. — ECO.
V I V È N C I E S
2Lo^í del glòbul toi^
L'occident amenaçava mortalment. Havia
estat terrible. La topada de les dues motos
donava la impressió d'un ferotge combot. Com
dues feres abraonades, malignes... Els dos joves
sense sentits, dessagnant-se víctimes de lo velocitat i de llur excessiva confiança en la tècnica
i en la màquina, apareixien bocaterroses, abraçant l'asfalt de la carretera, d'una carretera
impassible, que nega fins la mortalla a les
moltíssimes víctimes que s'hi esberlen el cap i s'hi juguen la vida...
Quan arribaren a l'Hospital semblaven ja cadàvers. Blancs, un blanc groguenc, pressagi d'una mort potser inevitable...
—«Han perdut molta sang...» digué el metge. «SI hi som a temps, una transfusió
podria revifar-lós...».
I hauríeu vist com lo sang tot just penetrava en aquells organismes exànims, el color
blanc deixava pas a un vermell temorenc, vigorós després, que era l'expressió externa d'una
vitalitat interna que retornava feliç, anunciant una vida retrobada, salvada...
* *«
La missió del glòbul roig... petitlssim... El seu diàmetre és de set mil·lèssimes de mil·límetre... Treballarà incessantment. N o d r i r i oxigenar els òrgans del cos. Absorbir oxigen al
pulmó i anar tot seguit, immers en el corrent de la sang, a nodrir, a oxigenar, a difondre
vida arreu. Cada mig minut farà un servei esforçat, generós vital... Haurà recorregut el cos.
Hdurà donat, donant-se...
Haurà salvat el cos perquè s'haurà donat totalment...
I la missió del cristià no és semblant a la del glòbul roig? Insignificant però útil al pla
de Déu. Oxigenar-se èn l'oració i nodrir després, lliurant-se a tots i a tothom, al Cos Místic
de Crist, groguenc i mancat de glòbuls rojos que circulin, que es donin, que salvin...
Quantes transfusions deixen de fer-se per un egoisme culpable...
J. PEDRAFINA.
Notas al margen del Concilio
I.—Desde la primera sesión Conciliar
han fallecido
Prelados de San Sebastiàn, Burgos, Madrid, Gerona y Móns.
2.—Està ausente por enfermedad
espo/Io/es.
3.—El representante
85 Padres entre ellos los
Vizcarra.
el Card. Pla y Deniel y ademós cinco obispos
espaHol coma seglar, al Concilio,
es el Sr. Sugranyes de Franh.
4.—El Papa ha dado muestras de gran consideración al rango episcopal al pasar
•nfre lòs obispos de píe / tín dar bendicíón / al no permifir íe besaran la rodilla sinó
qvf, çomo loi çardenales, recibían un abrazo.
5.—El premio Marconi de televisión italiana ha sido concedida este aüo a Luea di
Schiena y Giuseppe Sibila, directores de las retransmisiones
ielevisadas
del entierro de
Juan XXIII y de la coronación de Paulo VI.
Parròquia de Santa Maria de Camprodon
Diumenge, dia 10 de Novembre de 1963.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Basaganyas (a.C.s."» A Ics 10, a l'Esgle'sia de Ntra. Dona de! Carme, Missa en sufragi de Mossèn Francesc Birba, Pievere (a.C.f) A les 12, Missa en sufragi de
Maria Mahrer (a.C.s ) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Rosa Guardiola Sabates (a.C.s.) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Mes
dt les Animes i Visita al Santíssim.
Dilluns, dia li. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Maria Mahrer (a.C.s.)
A les 9, Missa en sufragi de Joaquim Casellas (a.C.s.)
Dimarts, dia í2—k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Mossèn Domènec Auqué, Prevere (a.C.s.). A les 9, Missa en sufragi de Teresa Pujol Papell (a.C s.)
Dimecres, dia 13.—h dos quarts de 8, a la Capella del S. Hospital, Missa en sufragi de Joan Sanz (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi d'Antoni Molas Vila i Josep M.'
Oliver (a.C.s.)
Dijous, dia 14.—k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Maria Mahrer (a.C.s) A
les 9, Missa en sufragi d'Antoni Surroca Claret (a.C.s)
Divendres, dia 15.,— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Andreu Iglesias
ía.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Maria Surinach (a C.s.)
Dissabte, dia 16 ~A dos quarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria,
Missa en sufragi de Jaume Iglesias (a.C.s) A les 9, Missa d'accid de gràcies a la Mare de Déu dels Dolors.
Diumenge, dia 17 de Novembre.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Pere Sala Cordomí (a.C.s ) A les 10, a l'Església de Nostra Donà del Carme, Missa
d'acció de gràcies a Sant Antoni. A les 12, Missa en sufragi de Bernat Casals Claret
(a.C.s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina *Pro Populo» Tarda, a un quart de 4,
Catecisme. A les 4, sant Rosari, Mes de les Animes i Visita al Santíssim.
Veu de la Parròquia. Amonestacions Canòniques: Primera de Marià Pairó
Planella, vidu de Teresa Blanch Pujol, natural de Llanàs i veí de Camprodon, fill de
Ramon i Maria; amb Leonor Cervelldn Ros, veïna de Granollers del Vallés. Tercera de Joan Casadesús Comas, solter, amb Josefa Adell Granja, soltera, natural i veïna de Valderrobres (Teruel)
Necrològica: Ha escollit terra sagrada en el Cementiri de Camprodon, la nostra
germana, Maria Llensa Rodà, de la Parròquia de Sant Esteve de Llanàs (a.Gs.)
A remarcar: Uns devots de la Mare de Déu del Carme, ha recollit unes 3.325
pessetes que s'ha esmerçat d'aquesta manera: Alba 720. Roquet 545. Ck»y«ll-40; Sotanes escolans 430. Roquets 246. Total 1981. Endemés han regalat^oba i Confeccionat dues tovalles una per l'altar i l'altra pel combregador. A tots les mé» corals
mercès.
P. Anglada Campr·thit
Descargar