parroquia de sta maria de camprodon 19621014

£OITOniAL
ÍBUENOS
DIAS,
SR. EMPRESARIO
DE CINE!
lENE Ud. en su mano
un rasorta podaro;!simo para hjcar un
mal inmanso y, por
anda, eontraar una
responsobilidad enorma,y para
sembrar el bien y merecer golordón paranna. Y porqua astd
Ud. en una encrucijada fatídica, queremos soludarle hoy y hablarie claro.
Para tener el negocio qne Ud. manejo, no basta ser una persona de iniciativa
para ganar mucho dinero. Es preciso, ante todo, ser persona de conciencia bien formada, de responsobilidad plenomente oceptoda y de criterio sólidomente cotólico.
Porque Ud. no ignoro que ette negocio es muy distinto de otros negocíos. Se adentra
en el tarrano moral y Ud. puade «motor» o las olmas da sus clientes espectadores
propindndoles veneno en dosis mortlferos.
Ya sé que Ud. puede oiegar que cada uno es libre para asistir o no; que
hày una censuro estatal que selecciona los espectdculos; que Ud. no intenta mds que
el negocio...
Cuondo Ud. olego estos motivos de descorgo, si tiene conciencia despierto,
estoy seguro que ella protesta. El cine, con su atroctivo poderoso, ejerce hoy una
foscinación tal que el espectador no puede resistir. Lo censura avisa, però hoy muchos modos de saltar la volia. Ademds, la censuro no inmuniza contra el peligro que existe, oun en el hon^Lre cosado y maduro. Y el negocio, amigo, no excusa.
Montar una ascuala de viciós, como ganerolmente es el cine, tenar uno salo donda
por falta da vigilància se puedun cometer atropellos a lo moral, esto no se puede
Mamar negocio. Tiene un nombre mds fuerte. Y Ud. es el mayor responsable.
En fin, Sr. Empresorio: Ud. tiene un oficio muy peligroso. Este es nuestro
BUENOS DIAS de alerto.
DOMINGO,
14 D l OCTUIM Dl 1963
DDm. XVIII 4.
AAO
II
tantacMtét
NÚM. «S
RadaccIAfi y AdutinliIrBclAfli
Ap.rt.do11
VICH
UUf. )7«
D·pi·ll· Intl. B. 14.3» • 14M
frht aijir...
EN AQUELL TEMPS...
Mateu. 9, 1-8
<Aleshores va pujar en una barra, passà
a Valira riba, i anà al seu poble.
I li presentaren un paralític ajagut en
una llitera. Veient Jesús la fe d'ells, digué
al paralític:
—Confiança fill; et són perdonals els
pecats.
Alguns dels
(p^
,-v
;>
escribes es di*"<*'
gueten interiorment:
•—i4 q ue s t
blasfema.
Veient Jesús
els seus pensaments, digué:
—•(jPer què penseu maliciosament en els
vostres cors? ,> Què és més fàcil, dir: Et són
perdonats els pecats, o bé dir: Aixeca't
i camina? Doncs, perquè sapigueu que el
Fill de l'home té potestat a la terra de perdonar pecats - diu llavors al paralític — :
Aixeca't, pren la teva llitera, i vés-t'en a
casa teva.
Ell s'alçà, I se'n va anar a casa seva. En
veure-ho les multituds, van témer i van glorificar Déu, que havia donat tal potestat
als homes".
Comentem
Porten un paralític davant Jesús. Bona gent
qne ajada el malalt. Avui manqoen brzços per
portar molts paralítics davant Jesús, paralítics
de l'esperit. El moviment d'apostolat seglar
cerca aquests ajudants. Enrolem-noshi^car hi
ha Hoc per a tots. Un apostolat global i de
totes les forces Dic de «totes» puix ho ha dit
el Sant Pare. Un moviment de seglars apòstols
que intentés «acaparar» l'exclnsiva de l'apostoht, seria fals de socarrel. Que els seglars i les
Parròquies cerquin motius d'enrolameot i que
tots treballin en la seva esfera i coordinament:
les Filles de Maria, l'Apostolat de l'Oració, les
Associacions eucarístiques, El Pa de Sant Antoni, Les Conferències de St. Vicenç, la Minerva, el Roser, els Cursets, l'Acció Catòlica...
Tot són braços necessaris i cap desdenyable.
Units tots amb el mateix ideal i quiscún cerqui
el seu lloc. Hi ha feina i molta, per a tots. Però
no ens donem empentes d'egoisme, d'exclusivisme, de comparació odiosa...
Li perdona Jesús els pecats i ens ensenya
com pot fer-ho realment car acredita que es
Déu. Un mira-le de tal faisó i fet invocant el
el poder diví, no podria permetre'l Déu, si
Crist fós un falsari. Noi Crist és Déu i ho prova abastament.
Puede pecarse gravemente en el baile: 1.°, por consentir pensamientos, deseos o
complacencias libidinosas; 3.°, Por ponerse en peligro grave y próximo de consentiries,
annque de hecho no se consientan; 3.°, por cooperar al pecado grave del compaftero; 4.o,
en ciertos ambientes, por escindalo por los que lo presencian. En el segnndo caso, podria excusar de pecado una grave causa, siempre que procnre poner los remedios oportunos. En el tercero, igualmente, con tal de que no se permita nada claramente lujurioso. Y
después del balle no es menor el peligro, al regresar a deshora y por lugares solitarios.
(Normas de decència cristiana)
ptRfii Dt lA mm
/^jLtiiciiaacié
activa
Parlem moltes vegades de «Misses dialogades», i aquesta expresió no ós pròpia.
La Missa no 6s cop diàleg entre el sOcerdot
i el poble. La Missa és una pregària en comú
que tots, sacerdot, ministres i poble, oferim
al Pare. El poble ratifico amb l'AMEN les
oracions que el sacerdot que presideix
l'assemblea fa en nom de tots els reunits.
En lo Missa no ens intercanviem idees, ni
entre els altres ens fem preguntes informatives. Si el sacerdot demana al poble que
pregui (en l'corote frotres»), és més que un
diàleg, una incitació o obrar una acció
sagrada de conjunt; per això es diu: «que el
meu i el vostre sacrifici pugui ésser acceptat
per Déu Pare omnipotent».
Per tant, una participació activa en la
celebració eucarística no vol pas dir anar a
ciudor al sacerdot, sinó anar a o|unrar-nos
amb el sacerdot, per formar un sol bloc i
una compacte assemblea de pregants. Hem
de treure i exiiar la mentalitat q je el poble
que participa en la Missa 4i un conjunt de
persones a les quals els és lícit fer una pregària incompenetroda (encara que sols sigui
externament) i no unànime amb la pregària
i acció del sacerdot, que si bé a ell li pertoca
dir-la en nom de tots, no per això deixa
d'ésser la pregària de tots.
En la Missa no «dialoguem» els uns amb
els oltres. En la Missa som tots que amb un
sol cor i una sola expresió (cada u segons li
pertoca) ens dirigim al Pare per Jesucrist, en
l'Esperit Sant i en l'Església universal. Per
això, més que parlar de «misses dialogades»,
tenim de parbr de «Misses participades
activament>, que no és pas el mateix, ni
d'un bon tros lluny.
R. P.
14 DOMINICA XVIII D. DB PBNTECOSVES.- Sf. Calixf, papa I mr., gran
Ponlffex conegut per havei fet l'ampliació de les catacombeg que porten el seu
nom. Sf. Evarist, mr. i Sfa. Forfunafa.
15. Dll. ^\a. Teresa dt Jesús, reformadora de l'Ordre carmelitana, Doctora
Mística pels seus escrits, morta als 62
anys, i canonitzada el 1622, Sf. Sever, b.
16. Dm. Sfa. Eduv/gis, vda., educà
santament els seua sis fills Eutrà oblata
al monestir on era supstlora una filla
seva, i moil plena de mèrits per la seva
caritat. Es Pationa de Polònia. Sf. Ga/deríc, pagès, i Sf. Gol, ab.
17. Dmc. Sfo. Morgorito M.° Alacoque, religiosa de la Visitació i confident
del Sagrat Cor de lesús. Propagà la devoció al Cor Sacratfssim. Sf. VIaríò.
18 Dj. Sf, Lluc, evangelista, metge,
company de St. Pau. Composà l'Evangeli
i els Fets dels Apòstols. Sf. IÜÍ\.
19 Dv. Sf. ?w^ d'A/càntaro, reformador de I Ordre dels Menors, vaió
d'austerissima penitència, conseller de
Sta. Teresa. Sf. Varó, cf. 1 Sf. Ersferi, b.
20. Ds. Sf. Joan Conci, cf. polac, professor d'Universitat, eminnent per la seva
humilitat i caritat. Sfa. /rene, v. i mr.
Sf. kr\bm\, mr.
D
O
M
U
N
O
ESQUEIXOS DE LA VIDA
Els fills porten a Déu
EI cas d'en Robustià era xocant en plena
forma. Ell un escriptor de fama i de talent,
havia estat educat en l'ateisme pràctic i només
sabia atacar la religió. Malgrat tot quan fou hora
de prendre muller havia escollit una noia
pietosa i ben formada en religió.
-Sembla que vulguis canvjai de rumb, 11
fiblaven els amics de tertúlia.
-Què voleu que us digui. A casa vull ordre
1 pau i em sembla que l'Antònia ho porta a dins.
-Pare nostres porta a dins aquesta noia. I tu
acabatàs ressnt..
Robustià els deixava dir. No era pas per
fer-se religiós que es volia casar amb l'Antònia.
Era senzillament que volia ser feliç i no es
fiava de qualsevol.
Es casaren i una de les condicions que
prèviament havia fet jurar l'Antònia a en
Robustià «sota paraida d'honor», era que
deixaria edudor els fills en catòlic 1 ell
no s'opoosaria a aquesta tasca de la
muller.
Al cap de poc anys la llar d'en Robustià era alegrada pei quatre infants
ben xiiois. Cresqueren els menuts i aviat
es tratià de que el més crescudet havia
de fer la Primera Comunió. El pare no
s'hi oposava pas, tanmateix. Deixava fer.
A les vesprades de l'hivern quan era a
casa aviat, sentia com la seva esposa
anava explicant Catecisme al seu fillet.
De mica en mica també ell anava assimilant alguna cosa. Era tan afectuosa la
seva esposa i ho explicava tant bél
Se'n donà compte l'Antònia que el
seu home anava interessant-se per aquelles lliçons. Es clar que en el diari ell
diria tot al revés. Però què hi fal La
qüestió era sembrar.
-Mai no hauria dit que fossis tan bona
catequistar Antònia.
- N o em Uois, qtie no val la pena. Faig el
que puc.
Un dia vingué la batalla oberta contra
l'incrèdul. L'Antònia ho havia planejat de
temps. Era una vesprada d'hivern. L'Antònia ho
havia planejat de temps. Era una vesprada d'hivern. L'Antònia fingí que estava molt ocupada...
- Escolta, Robustià. Vull demanar te un favor. M'hauries de suplir. Avui no pac explicar
la lliçó de Catecisme al menut. Fes-ho tu. Ell ho
desitja que tu li facis també la teva explicada.
No m'ho neguis.
Realment en Robustià no esperava aquesta
sortida de lo seva muller. I mireu com hi consenti i ja no aquella vesprada sinó moltes vesprades i molts dies fins el dia de la Primera
Comunió. 1 succeí e| què era lògjc.
-I tu, Robustià. no aniria bé que fessis
també la teva primera Comunió? Estàs ben
informat. Ja creusi Ets tots un altre. Qué et
manca?
-Tens tota la raó. Si, faré la Primera Comú-
mi
nió amb el meu fiU. Sóc creient des d'ara.
-No, ja fa temps, Robustià. Déu...
-Déu per mitjà teu, Antònia..,
Havem fingit noms però aquest cas és històric. Senzillament, és una plana de la vida del
famós eícriptor Paplni. - JORDI D'ESPUNY
Domingo próximo: DOMUND del Concilio
Esta afio al DOMUND no pueda
tanar otra consigna. La Providancia
ha quarido obrir
las puartas da lo
magna asomblaa al 11 da octubra, o sao,
10 días ontas dal Domingo Mundial da lo
Propogoción da lo Fa. Siguiando una tdctico
ya tradicional, al DOMUND sa prasanta
anuolmanta anta la conciancia da los católicos con un mensaja aspaclfico instalado
dantro da la parmananta a inmodificabla
inquiatud da la Catolicidad: «las otras
ovajas».
El D(a da los Misionas as la gran jornada
ecumènica anual da la Iglasia, al dfa oficial
da la univarsalidad cristiana. Ninguna otra
jornada puada angolanarsa con asta luminosa ouraola da la catolicidad, como al
Domingo Mundial da la Propogoción da lo
MlPfey^
Fe, que convoca a todo la fomilio catòlica o
una vivancio raol, an lo orocidn, an lo propaganda y an la limosno, de las exigencios
obsolutos da la catolicidad.
El DOMUND pida a todos para lo mds
pura y dasinterasodo cooparación universal.
El DOMUND ignora los problamos tocoles,
diocasanos, nocionolas, continentales. Pide
oraciones, socrificios y donotivos paro todos
los qua «astdn santodos an las sombras de
la muarte».
El alma del DOMUND y el alma del
Vaticano II son gemelas. Quizd serio mds
exacto afirmar que son una mismo olmo.
Aquel Esplritu de Dios, Esplritu de unidod
y de universal fecundidod, que se derramó hoce 2000 anos sobre un pequeüo
grupo de creyentes, transformdndolo en lo
Iglesia de Cristo nocido del oguo y dal
Esplritu para llevar al mundo antero la
solvación y la poz.
RKAÜOACION PROPORCIONAL DU «DOMUND» 1961
13,06 por habitante
1
m
4,78
I I ! ï ." »
3 •
S
=
5
S
3,11
DOMUND
2,95
2,65
2,48
LAS DÍEZ
PR.MERAS
DIÒCESIS
SOLSONA S. SEBASI, PAMPLONA MADRID VITÒRIA GERONA
TUDELA
BILBAO MENORCA V I C H
Aunque el Concilio
fracasase
Nadie hay que se atreva o predecir lo
que serd el actual Concilio Ecuménico. Su
Santidad Juan XXIII ha tenido a bien precisar que todo el gigantasco trabajo que se
ha llevado a cabo como preparúción de
la actual asamblea ecumènica de la Iglesia, no pretende ser otra cosa quu und ayuda
a la ulterior realizoción que deberdn ejecutar los obispos da todo al mundo congregades en la Basílica de San Pedró. Esto quiere
decir —y esa es la intención del Papa al
pronunciar la frase— que la libertad mds
absoluta de exprasión de los obispos no se
vera coortodo por las orientaciones del trobojo realizodo an la fase preparatòria; però
también significa, y para apreciarlo no haca
falta volver ta mirada sinó al Concilio de
1870, qua el rumbo del Concilio no astd
fijado da una vez para siampra y qoe es
muy posible que, inaugurado, tire por unos
derroteros que nadie habla previsto. Por
aso es totalmente pramoturo, incluso para
los metidos en los secretos del Concilio,
profetizar al éxito o desfortuna del mismo.
De todos modos, pesa a lo infundado del
supuasto, coloquémonos an la hipòtesis de
que las sesiones conciliares resultaren un
estruandoso fracaso. {Habría fracasado el
Concilio?
El Concilio de 1962 no podrd frocasar.
La calabración misma del Concilio rasultard
mds o menos brillonte, satisfacerd mds o
menos cumplidamenta la expectación que
en tantos cristianos ha despartado, acartard
o no a dar una raspuesta vdlida a los pro-
DOMINGO
blamas del mundo moderno; però todo eso,
en definitiva, es lo menos importante. Lo que
no puada frocasar, porque ya hoy es un
triunfo, es el que las mejores cobezas de la
Iglesia ce hoyan pue&to o pensar, a reflexionar, a astndiar, a ponderar la reolidad de
vida cristiana en 1962 y a bosquejar las
posibles lineos maestros por donde hoya de
discurrir el futuro del cotolicismo. Allí quedardn esos apretados pdginas que contienen
las respuestas de todos los obispos del mundo, esQS ponderados' y profundes anotaciones de todos las Universidades católicas,
los reflexiones de todos los teólogos, y los
hombres que se voyon sucediendo an la
dirección primoda de la Iglesia se llagardn
a atlas para nutrir su magisterio pontificio
con la sabiduría de toda esa abrumodora,
inmensa confrontación mundial.
Como decfa Aubert con un divertido
juego de potobros, el Concilio Ecuminico no
es un hecho futuro sinó una reolidad presenta que, sin embargo, no puade ser valorada
oi presenta sinó que serd justipreciodo en
el futuro.
MANUEL DE UNCITI
PROXIMO
DOMUND del ConcÜio
)ración, limosna pro Misiones
liilra iii Doreiliiil:
INTERESANTES DECLARACIONES OE MÓNS. SAGARMINAGA
El Decano mundial de los Directores Nacionales de la Obra de la Propagación de la Fe
es este sacerdote vasco, fornldo, alto, totalmente calvo, que yo tengo en estos momentos delante de m(, mientras empufto mi bolígrafo para
recoger sus declaraclones ante el próximo
DOMUND. Móns. Àngel Sagarmlnaga f ué elevado al cargo de Director Nacional el 9fto 1926i
tiene 73 aflosi però uno diria que no ha rebasado los 50.
-íTituIo de la jornada este afio?
-No habia més que un titulo posible:
.DOMUND DBL CONCILIO..
-iQué vinculación esp-claltiene el DOMUD
con la gran asamblea ecumènica que ya està a
punto de abrirse?
-Una vinculación esencial y primariai el
DOMUND es la «Jornada de la Catollcidad», y
el Vatícano II seré el «Concilio de la Catollcidad». luan XXIII asignó al Concilio este triple
objetivoi el desarrollo y propagación de la fe, la
autèntica renovación de la vida cristiana y la
adaptaclón de la disciplina eclesiàstica a las
exigenclas de nuestro tlempo. Però propi«mente
hablando estos dos últimos obj^tivosson medios para lograr el fio esencial del Concilio, la
propagación de la fe. El DOMUND, por tanto,
estA esenclalment.! vinculado por este Concilio.
-iVa a haber alguna novedad sobre los
aflos anterlores?.
-SI. Una muy importantei el «Mensaje de
esperanza».
- í D e qué se trata?.
-La Providencia ha querido que la solemne
apertura del Concilio Ecuménico colncida casi
cronológicamente con la celebraclón del
DOMUND. El Concilio selnagura el U de octubre y el DOMUD se celebraré 10 días después.
Recogiendo los deseos de muchos colaboradores
del Concilio mlsmo y de las Misiones, hemos
pensado que seria verdaderamente conmovedor
llevar desde Espsfta al Santo Padre por estàs
fechas desde todas las famllias, parròquies y
templos, coleglos y obras apostólicas, ordenes,
congregaclones e Institutos seculares, seminarios, clero y jerarquia, el t stimonio de adhesión
filial de un momento tan transcedental para la
responsabilidad personal del Santo Padre y de
los 2.500 miembros que participaren en la magna asamblea.
-íEste «Mensaje de esperanza* se plasmaré
en alguna forma concreta?.
-Naturalmente. Nuestro deseo es que las
oraciones, sacriflcios y limosnas del DOMUND
se convlertan en la ofrenda espiritual y material, que los fleles dedlcan al Papa como prueba
tangible de que estén con él en esta solemne y
grave hora. El texto del «Mensaje de esperanza»
es el siguiente: «Al iniciarse las tareas del Concilio Ecuménico Vaticano II, a Vuestra Santidad,
como mensaje de esperanza, la promesa de mis
oraciones y sacrlficlos y la ofrenda del donativo
que entregaré el próximo dia 21 en la colecta
del DOMUND con destino a Vuestra Santidad
por medio de la Obra Ponlificla de la Propagación de la Fe>.
-íCuél es el objetivo ultimo de esta campafta?
-Se trata de tranformar en la préctica al
DOMUND en el gran «Dia del Concilio» sin
crear una jornada nueva, cuando ya existen
tantas de esta Indcle, sin organizar nuevas campaftas ni nueva colecta, el Dia de las Misiones,
por razón de la fecha y de la esencial vinculación de su mensaje con el Concilio, se convierte
automéUcamente en un gran plebisclto de los
católlcos, que por medio de sus oraciones, sacriflcios y limosnas, estén, en clerto sentido,
presentes ea el Concilio, que al fln y al cabo es
un acontecimiento de toda la Iglesia en favor
de toda la Iglesia.
Parròquío de Santa Maria de Camprodon
Diumenge,
dia 14 d'Octubre
de 1 9 6 2 — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de
Teresa Marcer (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona de! Carme, Missa en sufragi de Josep Marcer Carrera (a. C. s.) A les 12, Missa en sufragi de Teresa Blanch
Pujol ( a . C s ) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi d'Anna Puigveit (a.C.s)
En el Santuari de Nostra Dona del Remei: A les 12, Ofici Solemne cantat per la
Cobla «La Nova Kipollesa». Tarda a las 3, Sant Rosari i Processó.
Dilluns, dia 15.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Teresa Molas Vda. Vila
(a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Maria Verdeny de Grasiot ( a . C s . )
Dimarts,
dia 16.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi d'Antònia Purroy (a.C.s.)
A les 9, Missa en sufragi de Teresa Vila Bertran (.a C.s.)
Dimecres,
dia 17.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Rita Valdés (a. C. s.)
A les 9, Missa en sufragi de Manuel Soler Lapetra (a.C.s.)
Dijous,
dia 18.—A
dos quarls de 8, Missa en sufragi de Josep Vila Rieia (a.C.s.)
A les 9, Missa en acció de gràcies a Santa Teresina.
Divendres,
dia 19—A
dos quarts de 8, Missa en sufragi de Gustau W i n s t c h M u -
ller (a.C.s.) A les 9, Missa a intenció de les Germanes Vetlladores del Hospital.
Dissabte, dia 20.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Francesca Castells de
Soler (a. C s.) A les 9, Missa en acció de gràcies a Sant A n t o n i .
Diumenge,
dia 21 d'Octubre— A dos quaits de 8, Missa en sufragi de Anna
Puigvert (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa d'acció de
gràcies a la Verge dels Dolors. A les 12, Missa en sufragi de Concepció Salarich
Amblàs (a.C.s ) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en acció de gràcies a la Mare de
D é u . Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4 Sant Rosari, Mes del Roser i V i sita al Santíssim.
V e u d e la Parròquia. A les Fonts Baptismals de Santa Maria, ha estat regenerat i incorporat a Crist, Carles Borromeu Pujol- Galceran de Visa-Sitjar, fill legítim
de Ramon i de Carme. Q u e sia un sant Cristià!
Amonestacions Canòniques. Segona i tercera .de Miquel Orriols A l b r i c h , solter, amb Magdalena Roque Vergés, soltera. Tercera de Josep Serra Sangrà, solter,
amb Núria Tenas Pujol, soltera. Antoni Segura Torres, solter, amb Eduarda Ledesma Ramos, soltera.
A remarcar. La quantitat assolida «Pro damnificats» en la nostra parròquia, ha
estat de 15.000 Pessetes. A tots les més corals gràcies per aquest sentiment de solidaritat Cristiana envers els nostres germans que sofreixen!
El proper diumenge, dia 21 d ' O c t u b r e la Gran Capta Missional, D o m u n d del
Concili.
P. Anglada Uamprodou