parroquia de sta maria de camprodon 19620729

DOMINGO,
3 9 D l JULIO D l 1962
Dom. V I I d. da Pantscottéi
A R O II
NÚM. 84
Radccclón jr Admlnlitraclini
Ap<rl.Jo 11
V 1 CH
T.Uf. 1793
Dipiïllo Ugal, B. 14,]5i •:ihO
'^c(i^fiK*C*í
(
li
Y^
^^ ^^ posi ble stistraerse a todo
inicio sobre la conducta del prcj'imo. Es una medida de prudència el saber con quien uno debe tratar.
Però ciertamente es anticristiano el condenar al prójimo por lo que oemos y no
tener en cuenta la interiortdad de su conciencia, con la cual quiíd le saloe Dics.
Si tan difícil es juzgar de los dlctados de
la pròpia conciencia, cuúnto mds serà creer
que uno aclerta cuando se trata de la con-
n
O
z
O
•73
m
ciència de los demus! Somos totalmeníe
ineptos para dictar sentencia condenatoric.
Leyendo el Evangelio se nota este contraste entre lo que aparece y los juicios del
Hombre- Dios.
Hoy dia se habla de que tlas derechas
e iiquierdas de los hombres quiza no colncldan con las derechas e izquierdas de
Dios'. Creo que vale la pena de pensar
esta. tDetras del amor al prójimo està el
liien, està Dlos*. tCada oez que el hombre
ama algo que no està en él, hace conscientemen te o no un acto de fe en Dios*. Comparemos el egoismo de muchos que se
llaman 'de iglesia» y el altruismo de gente
que rara vez plsa los umbrates de nucstrcs
templos,
Jamàs nos otorguemos capactdad ni
menos autoridad para juzgar la interiortdad de nadie. Eso es propio de Dios y de
El solo. Seria de nuestra parte arrogante
presunción condenada en el Eoangello.
Todavia seria peor la comparación de los
otros con nuestra conciencia, para despreclarlos a la manera del fariseo orgullosa. Cabé esta posibilidad. Esta pretendida superioridad espiritual nos ocairearia
la ira de Dios que quiere a todo trance
que nos amemos matuamente y cubramos
cuidadosamente los defectos visibles del
prójimo con el velo de la carldad.
EN AQUELL TEMPS...
Mateu 7, 15-21
<Quardeu-cos dels falsos profetes, que
vénen a vosaltres amb vestit d'ovelles i
per dintre són llops rapaços.
Pels seus fruits els coneixereu.
Es cullen potser raïms dels cards o
figues
dels
arçosP
Així, tot
arbre
bo
dóna
bons
fruits, i l'arbre
dolent
dóna
fruits
dolents.
Un arbre
bo no pot donar
fruits
dolents, ni un
arbre dolent donar fruits bons.
Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat
i llençat al foc.
Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu.
No tütliom qui em diu: Senyor,
Senyor,
entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la
voluntat del meu Pare del cel>.
La fragilitat i malícia humana sap bé disfraçar-se per tal de ser ben rebuda arreu. Jesús
ens amonesta que cal vigilar. I ens dóna tot
seguit la norma suprema: els homes s'han de
conèixer no per allò que diuen ni pel que
prometen sinó pel que fan. Les obres són, en
definitiva, el senyal inequívoc de la bona disposició interior. Fan bé els qui no es fien dels
qui es diuen catòlics i poc en tenen les obres
de tals. I quan diem obres volem dir els a:(es
que no són de ritual o de rutina, sinó aquells
actes que mostren la virtut Eenre falsia. No
costa gaire anar a missa els diumenges, i potser per alguns es cosa que vesteix de festa.
Costa més ser caritatiu de paraula i d'obra,
ser just en el tracte amb el proïsme, ser humil
quan a un hom el deixen de banda...
Les exclamacions. Senyor! Senyor! no obren
les portes del cel ni fan virtuosa r n i persona,
com tampoc l'assistir a novenes i sermons.
Fer la voluntat del Pare sempre i en tot lloc.
Demanar a Déu cada dia de saber entendre
quina sigui la seva voluntat. Aprimar i afinar
la consciència per a no regatejar-li res a Déu:
aquest és el camí que porta de dret al cel i
des d"ara a una vida sòlidament virtuosa.
• Deben evitarse los bafí03 mixtos (indivldiios de distintos sexos), qiie cnfrcnan casi
siempre ocasión pròxima de pecado y de escúndalo, por muchas precauciones que se tomen,
y més, si cabé, en las piscines, donde lo reducido del e.'spaclo y la aglomeración de personss hacen màs próximo el pe Igro. Ni se atenua perquè las pisclnas sean de propiedad
particular y aun familiares.
Unicamente pueden tolerarse las piscinas mixtas infantlles, siempre que sean solo
para niííos que no han llegado al uso de rszón. Pere tampoco deben ser estos admtlldos en
las piscinas de mayores, de sexo distlnto, por las Imégenes que puedan quedaries para el
dia de inaftana.
(Normas de decència cristiana)
"Utd Mina
dit"
<Aneu, la Missa és acabadal». Amb
aquesta expressió solemne el sacerdot acomiada el poble reunit entorn l'oltar després
d'tiaver celebrat la Pasqua eucarística del
Senyor.
Avui també tanquem amb aquesta expressió: lo M\%%o és acabada, les breus explicacions sobre la Missa que, d'una manera sisfamòtico, han anat sortint en el FJII Diocesà.
S'tian presentat 70 articles que han glossat,
poc a poc, tot l'immens tresor de la celebració eucarística.
Ham pogut veure que val la pena de
conèixer més i més la celebració litúrgica
més gran que té l'Església catòlica. A fi de
poder donar un pas més per a penetrar les
riqueses d'oquesta celebració, entre molts
altres llibres, us recomano aquests dos:
Ȓ.a Missa), de A. M. Roguet. Editorial
Estela, Barcelona. Es un petit opuscle que fa
penetrar el sentit teològic i bíblic de la Mista
i està inspirat dins el moviment litúrgic actual.
f Medifociones sobre la M'sso», de Schnitzler. Editorial Hsrdor, B:irceiona. Es un llibre
que miro, pas per pas, totes les parts i oracions de la Missa (sols l'Ordinari) i que,
sobre els estudis històrics del P. A. Jungmann,
hi aplica toia una orientació i mirada bíblicc. Per als que estan jn més entrenats en el
coneixement de la Missa, aquest llibre els
obrirà insospitats horitzons.
Donem, doncs, per acabats aquests articles sobre la Missa. Sols em resta dir: Estimem la Missa, preguem en la Misso, visquemlal Que quan anem cap a Misso, el nostre
cor canti el Salm 121:
tTot l'o em vaig alegrar quan em digueren.anirem a la caso del Seryorh.
R. P.
29 DIUMFNGE Vil D. PENTECOS- =:
TES, Sta. Marto, vg. germana de Sta :!
Maria MaRdalena 1 de L'àtzer. St. Feliu II, :;
papa mr (? IX). St Lup, bisbe francès, jj
el qual defensà els seus fidels del furor .'*
d'A'tla.
;•
30. DU Sts. Abdó i S»nón, perses, :f
foren conduiïs a Roma, on fofrlren assots ,•'
i després foren degollats per la seva £e. ..St. Rufí, mr. a Astís.
';.
31. Dm St. Ignoci de Loyolo, funda- .•
dor d» In insigne Companyia de lesíi»;, ':
fou l'onzè fiil de la família de LoyoU. ]•
Ferit a Pamplona, lluitant contra el» ';.
francesos, fou conduü a l'hospitnl, i aKí, ••
ja convalescent, llegint la vida da Crisi i =;
dí sants, es senti mogut a donar-se total- =;'
ment a Déa. Fou el seu lema: «tot a ;;'
major glòria de Déu*. St. Joan Columíjí, .;'
Italià, es converií i fou un model de .'•
caritat i penitència.
[':
1 d'sgost. Dmc. Els set sants germans ;•
Mocobeus, martiritzats junts amb U seva .'•
mare, en temps d.íl rei Antioc, a Antio- ]>
quia. Stes. Fe, Esperança i Caritat, filles [•
de Sta Sofia, i que per amor a les virtuts ';.
teologals els havia posat aquests nomsi •-.
foren màrtirs a Roma.
•[
Des del migdia d'avui i tot demà
es pot guanyar el jubileu de la Porciúncula, amb les condicions ja conegudes.
';.
••
'•[
:;
2. Dj. SI. Alfons M ° da Ligori, (1696- =:
1787, fundador d^ls Redeinptoriste», in- '\
signe moralista 1 doctor de l'Església. ••'.
St. Esteve I, papa, mr. el 252. St. Pere :;
d'Osma, militar en la seya joventut i •.;
monjo després, m. a Palència el 1509.
.•
3. Primer divendres. Sonta Lfdio, :;'
tintorera de púrpura, a qui convertí Sani .•
Pau, o Macedònia. St. Eufroni, bisbe .'*
francès. St. Aspren, bisbe de Nàpols, a j:
qui havia curat l'apòstol Sant Pere i ba- jtejat, 1 l'ordenà bisbe després.
'•.
4 Primer dissabte. St. Domènec de j;
Guzman, espanyol, fundador dels Domi- [;
nies, incansable en combatre l'heretgia ')
dels albigesos 1 en extendre el sant rosa- ';.
rij m. ell221. St. Euleteri, mr., senador =•
a Constantlnoble.
•'.
ESQUEIXOS DE LA VIDA
Saívah en una cova de lleoní
-Pare abat: em delia anar a assistir a bé
morir la meva mare, ja que m'acaben de comjntcar que està molt greu? - demana un piadós
ermità, per nom Male, que vivia a Egipte.
-Sí, geimà Male, vsgl a fer aquesta obra de
caritat i pietat filial envers la seva bona mare.
I després d'haver rebut la benedicció de
l'abat, s'encamina csp al poble on vivia la seva
mare.
Havia fet ja llarga caminada, quan es trobà
amb uns beduïis que el feren presoner. De res
no li valgueren les seves súpliques, 1 com que
no portava el diner que 11 demanaren per a
deixai-Io en llibertat, el van vendre a un alarb
que comprava esclaus.
No feia pas molt que es trobava a casa
d'aquest alarb, quan un b3n malí, en un descuit
de l'alarb, pogué fugir junt amb un altre esclau,
bon cristià, que tampoc feia gaire que l'havien
agafat 1 venut.
Després d'invocar l'auxili del bon Déj i de
la Verge perq lè els guiés, tot resant el rosari
arribaren al desert. Feia unes hores que caminaven 1 s'assegueren per a descansar. Però al
cap de poc s'adonaren que, allà lluny, s'albiraven dos dromedaris que s'anaven acostant. La
seva impressió fou que venien a la seva persecució, com era de témer en trobar-los a faltar
a casa.
Tot seguit es posaren altra volta de camí en
busca d'un amagatall. Per sort, no molt lluny,
albiraren unes roques, i en acostar s'hl veieren
que allí hi hivla una cova fonda.
Feia bastanta basarda entrar allí pel temor
d'haver h! una ccva de f ïres; però no eU tocà
altre remei que rcf Jgiar-s'hl per a no ésser
atrapats. Però, per compte de ficar-se molt endins de la cova, es qusdaren a uns amigatalls
laterals.
Quan feia una mlfji hora qae estaven allí,
tat qulefs, 1 esperant, senten el remor dels
dromedaris i les veus de dos homes.
Al cap de poc diu l'amo al criati
-Sens dubte que s'han ficat aquí Entra i
busca bé que els his di tiobar.
Aquell criat entrà i va endinsar-se cap al
fons de la fosca cova, i com que no els trobava, es posà a cridar:
-Si no sortiu tot seguit, l'amo us matarà
sense compassió!
Ba aquell mateix instant, surt del fons de
la cova una lleona, on estava allí amb els seus
cadells, i es llença, furiosa, sobre el criat, destroçant-lo i deixant-lo mort.
L'amo que s'esperava a f 5»a, en veure que
no sortia el criat, després de cridar-lo repetides
vegades, es decideix a penetrar en la cova; però
en ésser a dintre també la lleona l'embsstelx
No cal dir la por que estaven passant l'ermità i el company, dintre l'amagatall, en donarse compte de tot el que passava allí dintre;
però en Déu havien posat la seva confiança.
Als pocs moments, veuen com la lleona
surt del seu cau, junt amb els seus cadells, no
velen t-se segura allí, i s'allunyen fins a perdre'ls
de vista.
Llavors ells respiraren,-1, quan ja fosqucjava,
amb els mateixos dromedaris que estaven allí
fora jsient, es dirigiren cada u al poble llur.
I el bon ermità encara arribà a temps a casa
«eva per a poder veure viva la seva mare 1 assistir-la a bé morir.
FELIP AIGUAVIVA
Santa
Maria de
VEstantj
El nom sol del monestir-santaari —avui església parroquial— ja és un interrogant que pesa
sobre les seves velleo pedres. Per què «estany»?
Sembla que el nom prové d'un petit estanyol blauverdós que hi havia darrera del monestir. D'ell ha
rebut el nom el poble, com el fill de la mare: Santa
Maria de l'Estany.
Això és el que se'ns apareix d'antuvi, quan
veiem i recordem la Verge de l'Estany: la seva significació maternal. Aquesta és l'actitod de la Mare de
Déu d'alabastre —preciosa per la seva antigor i
bellesa de faccions—. Actitud maternal per excel·lència: està alletant el seu Fil Diví. Mate na també és l'advocació que la tradició popular li dóna
en favor de les dones estèrils i parteres, com ho recorden uns versos dels goigs. Maternal, en fi,
és la protecció que sempre ha dispensat als seus molts i bons devots. Decididament, Santa
Maiia de l'Estany és una imatge eloqüent de la Verge-Mare.
Guaitem, molt per sobre, la seva trajectòria històrica. Segons la tradició, són els monjos
de St. Benet els erectors del monestir. Més tard se'n possessionen els canonges regulars de
St. Agustí que, amb lleugeres intermitències, el guarden fins a l'extinció de les canòniques
agustiniaties, decretada pel Papa Climent VIU l'any 1592. Des de llavors és església parroquial,
La imatge tampoc no s'allibera de la general tradició del trobament miraculós, ací per
obra d'uns bons. Prescindint-ne, però, veiem que efectivament la imatge és de notable antiguitat.
Antics també, i d'un alt valor artístic, són l'absis del monestir i els meravellosos claustres,
mig menjats per la pols gloriosa dels segles, intpiradors d'uns exactes versos del poeta Felip
Graugés, fill de l'Estany. E's transcrivim gustosament:
«Es or de la velltSria
la pols dels capitells».
Or de la velldria, glòria de Sta. Maria de l'Estany i tresor incomparable del Bisbat
de Vich. — J. PLANES.
^es
/eor#«x cf^
Cada dia eU científics de lot el món van
comprovant com les teories de Malthus esdevenen Irreals. Afirmava aquell científic anglès
que el creixement de la població tendia a fer
cada dia més d ffcll la vida, car les subsistències
arribarien al límit i la gent es moriria de fim.
Calia ret/assar el matrimoni tan com fos possible 1 així procurar una limitació de natalitat.
Avui tenim pobles que han crescut extraordinàriament com EE UU. i el Japó i no han sofert les caresties de què parlava Malthus Es més,
està calculat que el rendiment de la lerra pot
alimentar una població deu vegades més crescuda que l'actual 1 en rara aquesta xifra podria
quadruplicar-se si hom apliqués els mètodes
científics de conreu que s'usen en alguns llocs.
De faisó semblant hom avui afirma que el
Jfff^í^^^s
creixement de població augmenta el consum
i per tant l'economia i que les poblacions estacionaries produirien uns estancaments perillosos
en fàbriques 1 elements de producció mundial.
I no sols l'economia dnó també la cultura, la
civilització i altres elements socials esdevenen
c«d» volta més perfectes quan la comunitat
humana va creixent 1 s'espandelx seguint Ics
lleis establertes pel Creador.
El la confusió general d'idees, no deixem
sorprendre la nostra bona fe i anem alerta a
acceptar tota mena de sugerèncles o afirmacions que s'escampin d'ací o d'allà. No pot ser
nociu de cap manera el que sàviament ha establert el Creador de totes les coses. Obrar contra
naturalesa a la llarga ha d'ésser fatal per les
seves funestes conseqüències. - ECO.
fOift
^í
OéKf>
El libro es un vehlculo de cultura Insustituible.
Es un articulo de primera necesldad inteIcctual.
Però hiy ilLros que sóio son una mercadeila.
Y no muy recomendable.
En formato de libro circulan muchas tonterías y muchas nulldades.
Hoy no exlste ningún pueblo midlanamente
civilizado donde el libro no teng# el rango de
ciudídano dí honor.
En todos los pueblos el libro es un astro de
irradiación cultural; però limitada. I h y que
completar con el esfuerzo personal.
Tener una cultura pròpia es una aspiración
que cuesla muy cara, sobre lodo en perseverancia.
Un hb;o con unos versos, una biografia,
unos vlajes, cienclas, letras... iQué riqueza de
matlcesl
MlL·iE
Hay que leer més libros: los mejores; los
selectes. La vida no da para més.
El buen libro es un amigo dlscreto. Cuando
le pedimos un conocimlento a ncdie lo cblsmea.
E? complaciente en inslrultnos y nos deleita.
Los iibros, como los amigos, pueden ser
busnos o malos. Hay que saber escoger.
El libro es vn amigt fi*l que se echa a nuestros brazos cuando le llamamos y se retira sin
ofenderse.
Sleropre tiene ensf-fiïnzss provechosas el
libio digno.
Un aito personaje que siempre nos concede
sudiencis: Un buen libro.
Hiy hbros que ensenan a vivir como hay
Iibros qtc cnsei^an a morir. Por eso hay llbios
que tonifican el esplritu y otros que lo envenenan.
Tengamos un trato frecaente y esnaerado
con los Iibros. Tienen raucho para darnos si lo
tabemcs recoger. - R. H.
Un Concilio universal es cosa seria
En 20 siglos
de ciistianismo sóio se
han celebrado
20 Concllios
Universales o
Ecuménicos,
que es lo mlsmo. El primero en Nicea, el afio
325. El 20, en el Vaticano, en el iifio 1869-1870.
En verdad tiene razón el Cardenal Montini
cuando afirma que el Concilio Vaticano II serà
un acontecimiento hlsíórico de primera magnitud. Serà el màs grande Concilio que la Humanldad haya celebrado nunca durante 20 siglos
de historia. Vale la pena de interesarse por
él, amigo.
Seguramente no veremo) nosoiros otro en
el decurso de nuestra existència. Por primera
vez se reuniràa en este Concilio obispos de
toda la tlerra y de todas las razas. Se ha prepa-
rado con un trabijo Improbo y flota en el ambiente unu csperanza de grandes anhelos que
seran salisíechos.
Fieiite a la creciente ola de laicismo y ateismo, fitnic a la moderna civilización de una
Sociedad quo tiene mcntalidad tècnica elevada
però le falla sCíitido espiritual, frente a tantos
pueblos que obiienen la independència y entran
en la vida [júbllca de los organismos intemacionales, la Iglesia siempre viva y actual va a
revisar y renovar su caudal inmenso de vitalidad
divina para mejor atender y evangelizar al
mundo modetno.
Todos debemos «hacer* Concilio en cuanto
depende de nosotros que tenga éxito. Por la
plegaria, mortificación, cfrecimiento del Irabajo
y entusiasmo todos somos invitados a ser
mlembros en activo de este g'an Cuerpo Mistlco que es la Iglesia.
ECO
UNO y TRES
S)ioi
La Santísima Trinidad es Dios, que es uno en esencia
y trno en personas.
Y las tfís personas son Dios. No tres dioses, sinó un
solo Dios.
El Padre es Dios, el Mijo es Dios y el Espíritu Santo es
Dios, iguales y coeternos.
Un solo Dios en trinidad de personas y irinidad en
unidad de sustancia.
Una es la persona del Padre, otra la del llijo y otra la del Espíritu Santo, però tinica es
la Divinidad de las Tres.
Increado, eterno y omnipotente es el Padre,- increado, cterno y omnipotente *s el Hijo,
e increado, eterno y omnipotente es el Espíritu Santo.
Y, sin embargo, no son tres increados, eternos y omnipoKntes, sinó un so'o increado,
eterno y omnipotente.
Q i e el Padre es Dios nadie lo ha puesto nunca en duda.
Respecto a la divin'dad del Hijo, no han faltado herejías, como la d ; Arrio, siglo IV, que
decía que el Verbo no era mas que una creatura, aunqne mas excelsa que las demas.
Però Cristo hizo obras propias de Dios y està definido que es Dios, igual al Padre.
Igoalmente està definido que es Dios el Espíritu Santo.
cQué mas? dCómo se constituye la Santísima Trinidad?
El Padre se conoce perfectamente a Sí jnismo.
Este conocimiento perfecto, total, exbaastivo, de Sí mismo, este concepto infinito, es la
Persona del Hijo.
El amor mutuo, infinito, entre el Padre y el Hijo es la Persona del Espíritu Santo.
De tal forma que el Padre no proctde de nadie.
El Hijo procede del Padre solo.
El Espíritu Santo procede del Padre y del Hijo.
Y todo esto desde toda la eternidad, sin prioridad alguna de tiempo, ni de causa.
R. R.
• Preciso es que no se dejen en el verano los mèdics habituales de piedad, y aun se
aunienten, pues el descanso lo permlten, ya que la vida sobrenatural no puede tener vacaciones, como no h s (ienen los enemigos de! alma, qu2 enfonces se mueven con més efén.
• Presenlan especlales peligroi las eicurslones campestres, con betio mixfo en un
estanque o rio; pues ft los incovenlentes del b»no publico en general hiy que ífiidlr los
que provienen de la ffivolidad, ligereza y excesiva libeiíad de un dia de excursión.
9 El Irije de la raujcr para ser honesto, aun fuera del templo, no deberd fener escotes
exagerades ni s«r excesivamente ccrlo en falda y mangas. Determinar cuando es pecado
faltar a estàs norraas, no pu«de hacerte con cardcter general Eg misión de los Rvdmos.
Prelados en su« respectivas diòcesis.
• Son especlalraente graves los baile* en trf je d« bf no y lo» de carnaval con antiface»
y caretas y otros por el estilo, los cuales, por ofra parte, no caben en la legislación espenoia, y por ello d·bea dencnciars*.
(Noimas de decència cristiana),
Parròquia de Santo Maria de Camprodon
Diumenge, dia 29 de Juliol de 1962— A les 7, Missa en sufragi de Josep Font
Vilaseca (a. C. s.) A Ics 9, Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a. C- s) A
dos quarts de 11, a l'Església de Ntra. Dona del Cartne, Missa en sufragi de Francesc Raba (a C s ) A les 12, Missa en sufragi de Dolors Sanglas de Prat (a. C s.)
Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi dels difunts families Anglada • Roger
(a C. s.) Tarda, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Dilluns, dia 30, — A les 7, Missa en sufragi d'Antoni Comas (a. Cs.) A les 9,
Missa a Sant Antoni en acció de giàcies.
Dimarts, dia 31.—A les 7, Missa en sufragi de Joan Vila Molas (a. C. s.) A les 9,
Missa en sufragi de Joan Vila Molas (a.C.s.)
Dimecres, dia primer d'Agost.~A les 7, Missa en sufragi de Carme Casaponsa
(a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Joaquim Colomer Manau i Josefa Colomer
Pons (a. C. s.)
Dijous, dia 2.—A les 7, Missa en sufragi de Àngela Bossa Coma (a. C.sj A les 9,
Missa en sufragi de Joaquim Colomer Manau i Josefa Colomer Pons (a. C. s.)
Divendres, dia 3.—Primer divendres de mes A les 7, Missa en sufragi d'Angela Coma Claret i Francesc Claret (a. C. s) A les 9, Missa "intentio dantis"
Dissabte, dia 4.—Primer dissabte de mes A les 7, Missa en sufragi dels difunts famílies Domènech Sui roca (a. C s.) A les 9, Missa en acció de 'gràcies que
fa dir un Germà Marista.
Diumenge, dia 5 d'Agost. — A les 7, Missa en sufragi de Neus Rius de Mayà
(a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Mossèn Josep Birba (a. C. s.) A dos quarts de
11, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Sebastià Delós Mayol (a. C. s.) A les 12, Tercer Aniversari d'Esteve Vila Roca (a. C.s.) Tarda, a les 8,
Missa Vespertina, en sufragi dels difunts families Anglada-Roger (a. C. s.) Tarda,
a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Veu de \a Parròquia. Sant Baptisme: A les Fonts Baptismals de Santa Maria,
ha estat regenerada i incorporada a Crist, Maria Dolors Hubach Ricart; fílla legítima
de Pere i Engràcia. Que sia una Santa Cristiana!
A remarcor: La capta feta el proppassat dimecres diada de Sant Jaume, ha assolit la quantitat de 4 680 pessetes. Que Déu els hi pagui! La quantitat donada en premis puja a 5 247 pessetes.
El Sant Rosari, es dirà a dos quarts de 9 del vespre.
Primer divendres de mes. EI dijous abans; de 8 a 10 del vespre. Confessions.
P. Anglada Camprodoh