parroquia de sta maria de camprodon 19631229

E D I T O R I A L
Itn
ano
menos
El tiempo es la medida de las cosas que pasan. Y el tiempo
pasa con las cosas y con nosotros. Cuando diciembre estd en las
postrimerfas, uno siente nostàlgia del aRo transcurrido. No es para
menos. Estamos afincados en el tiempo y nos movemos en esta atmosfera. El ritmo del tiempo no se para y nos acercamos cada afio
a la orilla del mds alld. En la eternidad, no sentiremos esta angustia de las cosas que cambian y pasan. Dios no cambia ni pasa. 41
Però veamos el reverso de la moneda del tiempo. Nos acercamos a
Dios. El tiempo nos ha dado muchas oportunidades de crecer en Dios.
Es verdad que quizd hemos desaprovechado ocasiones de mòs mérito però tambíén es cierto que el affo que hoy enterramos, nos lega
un sinnúmero de graciós aprovechadas, de actos merítorios. En la
eternidad bendeciremos y entonaremos cúnticos de alabanza al
tiempo, a nuestro tiempo. 4c Y como buenos administradores, hemos de hacer balance espiritual no sea que con el tiempo, vayamos
perdiendo fuerzas y hoyamos entrado en camino desviado. Un
balance que es a base de examen sincero y de dnimos para «convertirnos». Bueno oportunidad esta del cambio de fecho del colendorio anual. Los al·los, como los días, no se suman sinó que se valoran.
Cada dia lleva su carga de responsabilidad. Conviene calibraria
bien y hacerla de signo positivo. El cíerre del aKo Viejo y el comienzo de oHo nuevo debe veriflcarse con estos dos vertientes: una de
examen y otro de rectiflcacion generosa. Quien se defe llevar del
vértigo del tiempo sin reflexionar, quedarà aplastado 'por lo fuerza
de su inconsciència y no sacarà fruto de esta gràcia de Dios que es
la vida en el tiempo. * «Un afio menos de vida, un aflo màs cerca
de la muerte: hacednos la grada, Sefior, de vivir y de morir en
vuestro santó amor», decían nuestros obueios.
29 de diciembrede 1963
Dom. d. la octava de Navidad
Redacción y Administracirtii: Apartado 11, Vicli
Aflo III, N." 157
Deprtsito legal: B. 14.3R - IB60
'q M/'j
P/ieír^i/O O'í^Wl
&i|% }{'
Diumenge infraoctava de Hodal
A la plenitud del temps Déu ha enviat el
seu Fill per tal de fer-nos, no servents, sinó fills. I tan profundes petjades ha deixat
Jesucrlst —el Fill de Déu— en la humanitat
que, davant d'Ell, i home no pot passar-hi
indiferent. Crisi ha dividit la humanitat:
els que accepten i corresponen a la manifestació de l'Amor de Déu i els que la neguen
i la rebutgen. tAquest és destinat a ser
causa que molts caiguin o s'aixequen a
Israel, i com a senyera que trobarà contradicció.
Senyor, Jo us prego
Pels que al resar el Parenostre mai han
parat esment en la paraula PARE.
pels que, perduda l'autèntica noció de
l'amor, tan falsejada entre nosaltres, dubten del vostre Amor.
pels que, enlluernats per la falsa felicitat, creuen que al fugir de Vós, fugiran
també de la servitut.
perquè mai no hàgim d'escoltar de Vós:
<ni vosaltres, els cristians, m'heu conegut».
per tants i tants irresponsables que voten
només tenir tracte amb Vós, tres o quatre
vegades a la vida.
per tots aquells que, instal·lats en els negocis del món, mai no han reflexionat, ni un
instant, en el perquè de la seva vida ni en
la seva finalitat liltima.
per aquells que ni us estimen, ni us odien:
<ni són calents, ni frets».
per aquells que encara no han pres decisió davant Vos i la vostra obra.
per aquells que temen decidir-se davant
Vós i la vostra obra perquè els comprometríeu massa.
per aquells que us donen només una minima part de la seva vida perquè els hi reca
donar-vos-la tota.
perquè aquells cristians, concients del
vostre Pla de Salvació, tinguin valentia i
constància per a correspondre-hi.
Salvador d'Horta
«S/rv/endo en el femp/o a
D/os dia Y noche con ayunos
Y oroc/ones». (Lc. 2, 37).
Todo el clima novidePSo que se respira en
estos días tiene un trasfondo de humildad,
sencillez, pobreza.
Es evidente que el caso de Jesús pobre
conmueve al mundo.
Paro quizd por ser un caso tan maravilloso como conocido, el hecho del NifioDios solo se quedo en la epidermis de nuestra sensibilidad, y no nos llega al fondo del
corazón.
Y la pobreza es parle integrante del
testimonio de Jesús, y por ende, de la vida
del cristiono.
Hay que ser pobre, muy pobre... però de
espíritu, claro estd. Que queda muy etéreo
y no comprometé la cuenta corriente del
banco.
No, para ser pobre sogún el evangèlic
no hay que ir como un pordiosero, ni carecer de un mendrugo para comer.
Entonces jen qué consiste la pobreza?
La pobreza es desprendimiento.
Es pobre quien vive desprendido de:
—su fama y el rango de que goza
en Sociedad.
—sus aflciones, sus pequeHos caprichos,
—sus recuerdos, su pasado...
—su dinero.
Es pobre quien tiene el bolsillo abierto
a toda necesidad ajena.
Sí, es difícil ser pobre, però es una exigència cristiana.
Quizds Dios no nos pida la pobreza de
Ana, la profetiza; però seguro, segurísimo,
que te exige pobreza.
PRAECO.
• Patj^Ü de la ietmana •
Dia 20, Dintre la vuitada de Nadal, St.
Tomàs, b., St. David, prof. i rei. Dia 30,
Dll., St. Sabí, b., Sta. Anísia, mr. Dia 31,
Dm., St. Silvestre I, p., Sta. Coloma, v. mr.
ANY 1964. Gener, dia I, D m c , Sta. Eufrosina, vg. Dia 2, Dj., El Santíssim Nom de
Jesús, St. Marcel·lí, mr. DJa 3, (primer
divendres). St. Daniel, mr., Sta. Genoveva,
vg.. Dia 4, (primer dissabte) St. Titus, b.,
Sta. Àngela, vda.
C
]
CONSILTORIO
El confesor me dice que no estoy obligada a hacer confeslón general de mi vida
pasada y, por otra parte, no quedo tranquila con ello. éPuedo, sin decirle nada,
ir a otro covfesor y hacer esta confeslón?
Matilde.
SANT SILVESTRE
Sant Silvestre, amb aquest aire de comiat
de l'any vell, té una especial significació en
la història de l'Església.
Fou elegit papa el 31 de gener de l'any
314. El seu pontificat fou llarg —durà prop
d'uns vint-i-quatre anys
i molt fecund. El
seu temps fou època de grans concilis, on
es finaren detalladament el cànons de la fe.
El culte diví adquireix una insospitada grandesa i s'estableix un rigorosa ^disciplina
eclesiàstica. Manà als diaques que empressin
dalmàtica i maniple. Fou molt delicat en el
tracte amb els pecadors. Sols per mostra
transcrivim ací una ordenança que donà,
relativa als pecadors: «Primerament —diu—
que se'ls avisi paternalment esperant-los set
dies, sense que se'ls prohibeixi res de les coses de l'Església. A aquest compàs d'espera
s'hi afegiran uns altres set dies, durant els
quals si no s'arrepenteixen se'ls separarà de
la pau i cocomunió amb la Sta. Església. Dos
dies més, i, finalment, afegint-hi, encara, un
altre dia d'espera, si es veu que el seu cas
és desesperat, sigui condemnat a l'anatema
o perdició». Gran catòlic ja que va saber
mantenir la llum de la seva fe en temps de
fortes heretgies.
Diu molt a favor de la seva tasca el refloriment de la vida cristiana a Roma.
R.—Es major que obedezca y con ello se
quede tranquila porque cumple la voluntad
de Dios el cual nos dice que obedezcamos
al confesor prudente que nos conoce. Però
si quiere pasar a otro confesor, no peca ni
tiene obligación de comunicàrselo a su confesor actual.
Ejercicios Espirituales
Pretnilitares
Tanda 3.»
Para los jóvenes recliitas
del ARCIPRESTAZaO DE
TORELLÓ, en LA GLEVA
Tanda 4."
ARCIPRESTAZCiO DE CALAF, PARTE
NÜRTK NORTE DEL DE IGUALADA
(Albarells, Argensola, Bellprat, Clariana,
Copons, Fillol, Jorba, Montmaneu, Rubió,
Tous y Veciana) y GENERAL, en SAN
MARTIN DE SESUAVOLAS.
Tanda 5."
Arciprestazgos de S. JUAN ABADHSAS,
CAMPRODON y la población de RODA
DE TER, en la Cusa de Ejercicios de VICH
Tandas a celebrar del
7 al 12 de enero de 1964
Intenciones del Apostolado de la Oración
ENERO.—GENERAL: Que todos los bautizados en
Jesucrlsto imploren y pronmevan con trabajo constante la unidad de los cristianos. — MISIONAL: Que el
Evangelio de Jesucristo pueda ser libremente predicado en las naciones que pfofesan la doctrina budista.
JUa mansuetud
d un sant
istmaBíàBmssím^:vsi£mm'~9 K H « K
Sant Vicent de Paul, el sant dels necessitats, durant la seva vida va haver d'emprar
molts cops la mansuetud humil que fo sants
tant de pressa.
Ja feia temps que era sacerdot; no obstant continuava exercint un alt càrrec oficial.
Una de les ocupacions inherents a tal càrrec
era la de distribuir feina; una ocupació per
0 lo qual es necessiten homes competents.
>f/"/U-4^
que estiguin disposats a practicar la justícia
(costi el que costi) i no menys la paciència
humil. El sant reunia totes aquestes condicions imprescindibles.
En certa ocasió se li va presentar una
mare demanant-li feina per a un seu fill que
l'acompanyava. Sant Vicent, com de costum,
va voler comprovar la capacitat de l'aspirant a aquella feina, que exigia un element
ben preparat. Va començar a fer algunes
preguntes; amb poques en va tenir prou per
a comprovar que el xicot no estava encaro
suficientment madur per a ocupar el lloc
sol·licitat; i així ho va fer saber a ell i a la
seva mare, la qual, en sentir-ho, va començar a discursejar, com s'acostuma en situacions com aquesta, pretenint convèncer o
Sant Vicent.
Ell li va dir que no podia concedir de
cap manera aquella feina al seu fill. Aleshores va ésser quan aquella dona va passar
de la súplica a la ira que es va manifestar
al principi sols oralment, però al cap de
poca estona amb actes efectius quan va
agafar, amb moviments incontrolats, uns
quants llibres del despatx llençant-los al cap
del sant, mentre sortien corrents ella i el fill
tancant darrera seu la porta, amb el consegüent soroll i tremolor" de l'envà.
Què va succeir aleshorer'' El sant es va
passar la mà per l'indret on havien topat
els llibres, va apartar uns quants documents
de sobre l'escriptori perquè no es taquessin
amb la tinta que s'havia vessat del tinter,
car els llibres de rebot l'havien tombat, i
després va dir, com si res no hagués passat,
al religiós secretari que havia entrat precipitadament després d'haver sentit tot aquell
rebombori, i el qual semblava haver quedat
clavat sota el llindar de la porta en veure
tot aquell espectacle:
—Meravellós! Fixi's que lluny pot arribar
l'amor d'una mare pel seu fill I
Nosaltres hi afegim: Que lluny arriba la
paciència d'un sontl
«Tots els homes es planyen de no tenir prou temps. Es que miren llurs vides
amb ulls massa humans. Hom té sempre temps de fer allò que Déu dóna a fer.
Però cal estar present totalment en tots els instants que EU ens ofereix».
^Qué significa lener un liijo Sacerdote?
Cuando Dios llama a un hijo al Sacerdocio, es decir a la misión màs grande de la
tierra, y éste advierte la predilección divina
de que ha sido objeto, tiene el derecho
—mejor diriamos el deber de gratitud— de
escuchar y seguir la divina Uamada.
Però conviene también que los padres
comprendan lo que es el Sacerdocio para
sentir el santó orgullo de que Dios haya
escogido un hijo suyo para el altar. Porque
íqué significa tener un hijo Sacerdote?
Helo aquíbrebemente. Significa:
• un hijo cuyo amor hacia sus padres
no disminuirà jamús. Su corazón no està
dividido con otro amor
terrenal. Ninguna criatura se interpone entre él y sus padres.
Dios lo reserva intacto
para sus seres queridos y lo dilata hacia
todos los demés.
humana aspiración, satisfecho de emplear su
vida por una causa subliíiie que no admite
comparación con ninguna de las cosas perecederas de este mundo.
• un hijo que en vez de distlnguirse
como obrero, empleado, profesional,
se distinguirà como pastor de almas,
jefe espiritual elegida por Dios para ejecutar
sus misteriosos designios, capaz de engendrar a las almas a la vida de la gràcia, de
repartir a los mismos padres los dones
divinos: la vida divina, el perdón divino, la
bendición divina, el Cuerpo y la Sangre de
Cristo; de presentar ante Dios los sacrificios, las làgrimas y
los sufrimientos de
los hombres.
• un hijo que serà
maestro del Evangelio, medico de las
almas, juez de sentencias inapelables,
padre de los pobres,
de los pequefios y de
los que sufren; especialista de Dios, técnico de los problemas
espirituales, profesional de la paz y del
amor fraterno.
• un hijo que el
Seflor se reserva
para hacerie objeto
de sus p r e d i l e c ciones, y llenarlo de
sus gracias, de las
que los padres podran
participar en gran parte si lo ayudan en su
misión de caridad y amor al prrtjimo.
• un hijo investido de los poderes de
Cristo, que continuarà en la tierra su obra
y su enseflanza; que serà para los hombres
padre, maestro, hermano, abogado, consejero y guia.
• un hijo que vivird toda la vida junto
a Cristo para realizar los designios de Dios
sobre la tierra, que invitarà constantemente
a los hombres a extender como Cristo Crucificado sus brazos para abrazarse y amarse
y así conquistar para sí la vida definitiva del
Cielo.
Cuando Jesús inviste a un joven de los
poderes sacerdotales le dice: «No te llamaré
ya en adelante siervo, sinó amigo. Seràs
mi testigo ante el mundo. No te preocupes de lo que deberàs decir: El Espíritu
Santo te lo sugerirà todo. Yo estaré
siempre contigo. No temas. Yo he vencido
al mundo. Aquellos a quienes perdonares,
seran perdonados. Renovaràs el sacrificio
de mi muerte y el misterio de mi Resurrección. Ve por todo el mundo y anuncia
a los hombres mi Evangelio y bautiza en
nombre del Padre y del Hijo y del Espíritu
Santo».
• un hijo al cual los padres podran
considerar «colocado» del mejor de los
niodos, puesto que vivirà feliz, vencida toda
íPor ventura no es, pues, para los padres
motivo de santó orgullo: TENER UN HIJO
SACERDOTE?
Dos
peligros
M^Vim^fO
El hogar vuelve a estar de moda en
las casas. Estos d(as de invierno, todos los
hogares crepiten en las horas (ntimas y confortables de la familia.
Però un hogar se apaga por dos causes. O por falto de combustible o por lo entrada de una racho de viento.
Tambión la vida —y la felicidad— de una familia cristiana se apaga o por falta de
fe o por la intrusión del espfritu mundano.
N o pueden olvidar los esposos que fue la llama del Espfritu Santo que encendió su
nueva vida conyugal. El «sí, podré» de su consentimiento delante del altar fue la chispa que
prendió en ellos un fuego que debe alimentarse constantemente. La oración en común,
especiamente el Rosario, la frecuencia de los sacromentos, la bendíción de la mesa, y la
próctica del amor con sus frutos de la paciència, de la bondad y de la ayuda mútua son la
lePia que deben oiladir todos los d(as para mantener bien encendida la lumbre de su felicidad. Porque el invierno de la vida suele ser largo y crudo el, hogar mds feliz serd siempre
el que tenga mayor repuesto de este combustible.
Sin aire no puede haber combustión. Sin un mínimo de comodidades la felicidad familiar resulta muy difícil. Però, lalertal con el soplo violento del materialismo. El pan abundante, la saiud, los útiles electrodomésticos y el televisor pueden ser propicios para el
bienestar familiar. Incluso, muy ventojosos para la vida cristiana del hogar. Mas a condición
de que no lo invodan hasta el punto de que el dinero, el plocer y los honores sean su centro.
Sin contar con Dios, despreciando la virtud y desentendiéndose del bien ajeno no hay vida cristiana posible. Esto racha de espíritu mundano apagaria el hogar.
Siempre es muy triste un hogar opagado. Mds triste es una vida familiar al margen
de Dios y abierta a todas los intrusiones mundanas. Bien pronto sus tizones serdn un montón
de ceniza.— G. P.
^o&^f^
^*Tl^eS^f^HS€téiíÍof€f^/
La responsabilidad de la creciente ola de
paganismo recae, de una manera especial,
sobre la aristocràcia. Es desencaminado
pensar que las corrupciones de la sociedad
vienen de abajo a arriba, del pueblo a la
aristocràcia. No e.» así sinó todo lo contrario.
Bajan de la aristocràcia al pueblo... Cuando
una costumbre nueva llega a implantarse
en el pueblo, puede asegurarse que ya
hace tiempo que està implantada en la
aristocràcia. Y así tiene que ser porque la
clase alta es la rectora de la sociedad.
Qrande seré la cuenta que Dios le pedirà
al que estuvo situado en la cumbre de la
sociedad, a la vista de todos, como una
ciudad edificada sobre el monte. Sus acciones no podrón pasar inadvertidas y su
influencia para el bien y para el mal es
inmensa. Seamos, pues, sinceros y digamos
claramente que la ola de materialismo que
amenaza tragarnos, ha sido y es alimentada
por la aristocràcia que parece ignorar el
papel que Dios le ha confiado de protectora,
conservadora y fomentadora de las buenas
costumbres, especialmente con su ejemplo.
De «Crisis moral de
la mujei- de hoy»
ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI
VER6E DE l y i IDAMIU:
Un dels biògrafs verdaguerians que ha fet més
soroll en els últims temps, comença la seva biografia
de Mn. Cinto des de la capella de la Mare de Déu de
la Damunt. I suposem que ho fa merament per tal de
trobar un punt de referència on assentar els primers
anys del gloriós poeta de Folgueroles. Tanmateix, ens
cal sospitar, al marge de l'anècdota, que la repercusió
que tingué la Verge de la Damunt en el primers anys de
la vida de Mn. Jacint Verdaguer fou de les que fa forat.
Situada en un replà lleuger de la Plana de Vic,
enllaçada amb el capçal de llevant més muntanyós,
l'ermita de la Damunt senya amb el signe dels redimits el poble, saborosament rústic, de Folgueroles.
Des d'allí, la Plana de Vic us queda als peus, i Folgueroles a quatre passes. Des d'allí, el nen que més
tard fou el Poeta de Catalunya —i el Poeta de la Verge, amb tota propietat— degué passar llargues hores d'embadaliment, de contemplació,
d'amagatzamament d'imatges i de símbols que més tard assaonarien les seves incomparables composicions poètiques. Tot això a l'ombra maternal de l'ermita de la Mare de Déu
de la Damunt.
Quan, anys més tard, Mn. Cinto esdevingué el poefa sacerdot per exel.lència, aquelles vivèncias marianes de la infantesa van passar per les cordes de la seva lira inflamada
en forma de cançons a la Verge, rimades amb amor encès. La Verge de la Damunt de Folgueroles té aquesta gran glòria; la d'haver fet bategar d'ainor marià el cor jove de Mn.
Jacint Verdaguer. I gràcies a això, avui encara ens adrecem a la Verge —la de tot arreu—
amb paraules dictades pel cor de l'eximi poeta.
Podríem havet parlat —és clar— de les petites grans coses de la Verge de la Damunt,
de la seva història i llegenda, de l'arquitectura de la seva ben conservada ermita, de l'estil
de la seva imatge. Ens ha semblat millor evocar la figura de Mn. Cinto, per tal de fer ressaltar la importància que té per a un poble un santuari marià. Tant de bo que per tot arreu
hi haguessin santuaris de Maria on la fe robusta dels nostres pobles pogués vessar el seu
amor, on l'esperança de la nostra gent pogués apaivagar el seu dolor, on la caritat que tots
hem de tenir trobés l'exemplar de l'amor més autèntic que hi ha hagut en la criatura humana.
Benaurat el poble que té una ermita de la Verge!
Aquest era el millor elogi que podíem fer del santuari de la Mare de Déu de la Damunt,
JORDI PLANES.
Hay que dar cuerda a los reiojes de pulsera, preferentemente por la
maftana ya que duranie el dia reciben màs sacudldàsy convieneque la cuerda
esté tirante. De la mlsma manera, conviene dar cuerda al altna por medio de
la oraclón, por la maílana, a fin de que las tentaclones diurnas nos encuentren
pertrechados. No lo olvldemos.
Parròquia de Santa Maria de Camprodon
Diumenge, dia 29 de Desembre de 1963.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi dels difunts família Font Salgado (a. C. s.) A les 10, a l'Església de Nostra Dona
del Carme, Missa en sufragi de Balbina Pciramon de Birba (a.C.s.) A les 12, Missa
en sufragi de Francesc Bosch Casas (a.C.s.") Nit, a Ics 8, Missa Vespertina, en sufragi de Camil Güell Coma (a.C.s.)
Dilluns, dia 30. — A les 8, Missa en sufragi de Joan S. Bergós (a.C.f.) A les 9,
Missa en sufragi dels difunts família Güell-Tarrc (a.C.s.)
Dimarts, dia 31. — A les 8, Missa en sufragi de Joan Vila Molas 'a.C.s.) A les
9, Missa en sufragi de Pau Vila (a.Cs.)
Dimecres, dia primer de Oener de 1964. —Any Nou. A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Manuel Gatíus (a.C.s.) A les 10, a l'Esglcsia de Nostra Dona del
Carme, Missa en sufragi de Isabel Vilumara de Bergós (a.C s.) A les 12, Ofici Solemne, cantat per el «Cor Parroquial» Missa «Pro Populo» Nit, a les 8, Missa Vespertina en sufragi de Manuela Vinyas (a. C. s.) Tarda, a les 4, Sant Rosari i Visita al
Santíssim.
Dijous, dia 2.—A les 8, Missa en sufragi de Francesc Vilumaia (a.C.s.) A les 'h
Missa en sufragi d'Eloi Cuadrado Sierra (a.C.s)
Divétídres, dia 3.—Primer divendres de mes A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Genoveva Pagès (a.C.s.) A les 9, Ofici de Cap d'Any de Núria Moncar.ut
Moner (a.C.s.)
Dissabte, dia 4. —A les 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria, Missa d acció de gràcies a la Verge dels Dolors. A les 9, Missa en sufragi de Maria Carreras
(a.Cs.)
Diumenge, dia 5 de Oener.—\ dos quarts de 8, Missa en sufragi d'Esteve Vilaseca Bertranpetit (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa
en sufragi dels difunts família Güell-Coma (a.C.s) A les 12, Missa en sufragi de Llorenç Birba (a.C s.) Nit, a les 8, Missa Vespertina en sufragi de Llorenç Birba, que
fan dir els treballadors de la fàbrica (a.C.s) Tardn, a les 4, Sant Rosari í Visita al
Santíssim.
Veu de la Parròquia. Sant Baptisme: A les Fonts Baptismals de Santa Maria
ha estat regenerat i incorporat a Crist, per mitjà de l'Església, Jnrdi Vila Pluja, fill legítim de Narcís i Carme, Que sia un sant Cristià!.
Necrològica: Després d'haver rebut els sants Sagraments de la Penitència, ^
carístia, Extremunció i Benedicció Apostòlica, ha mort en la pau de Crist, la nostra
germana Magdalena Coderch i Castaiïé (a.C s )
P, Anglada Camprodon