parroquia de sta maria de camprodon 19630303

E D I T O R I A L
{Pagar lemcíoi relígíoioi?
^•' A oan siendo numerosas las Parroqulas que, con el beneplúcito
de los Sres. Obispos, han suprlmldo las *clases> en los servlclos religiosos tales como casamientos, entlerros, baatlBos y
rige para todos la misma clase que se procura sea tan hermosa
cuanto permlta la condición de la Parròquia. De esta suerte se oa quitando mucho boato y oanldad de los rlcos y se corta en la raie, la exasperación y malhumor del pobre. Estos medldas que se oan implantando,
deben ir precedidas de una explicación razonada por la que se haga oer
que a la Parròquia no se le *paga> nada pues lo espiritual no se puede
vender. Que la Iglesia ama a sus hijos a todos por igual. Que las familias
cristianas deben campllr con el quinto precepto de la Iglesia. Que los
donativos que se hagan quedaran en el anonlmato para los seglares los
cualea seran llamados a la administración si hace falta. Que estos donatioos slroen para la digna sastentactón del clero parroquial. Que la paga
del Estado, hasta el presente por lo menos, es de categoria ínfima, por
debajo de lo que percibe un maestro del escalafón mds ba/o...
Todos estos crlterlos y otros que sagertrà el tema, convlene sean
exptlcados suflclentemente para lograr que la mayoria capten el sentldo
<religioso» de sus donatioos que ofreceràn en el ofertorlo de la misa
una oez al mes.
Hubo abusos y los hay todaoia, en matèria de aranceles y dtstlnción
de closes però llego la hora de reflexionar y obrar serenamente. NI rutlnatlos ni recatcitrontes. El bien de las almas anda por en medlo.
)í
8 d * marxo d» 1SSS
Oom. I d * Quaresma
RBDACCIÓN Y ADMINISTRACIÓNi APARTADO <l, VICH
Amolli, n.°il8
DHPÓSITO LBOALi • . 14.395 - i«<0
La palabra
^S @^i^ de Díoi
poro noiotroi
2 Cor. 6, 1-10
Lectura de la Carta del apòstol San
Pablo a los Corintlos.
Hermanos: Os exhortamos a no recibir
en oano la grada de Dios. Porqne dice:
En tiempo aceptable te escuché, y en el dia
de saittd te socorri. Ahora es el dia aceptable, ahora es el dia de salud. A nadie
demos en nada escdndalo, para que no sea
oituperado nuestro ministerto: antes de
todo sobresalgamos como ministros de
Dios, en macha paciència, en tribulaclones,
en necesidades, en angustias, en golpes,
en cúrceles, en tumultos, en fatigas, en
vigilitfs, en ayunos. Con pareza, con ciència, con longanimidad, con benignidad,
con caridad no fingida, con palabra de
oerdad, con fortaleea de Dios, con las armas de la Justícia en la derecha y la lequierda, eà medlo de honras y deshonras: por
buena y mala fama: (tratados) como seductores, però oeraces: como desconocidos,
però muy conocldos; como morlbundos,
mas oed como oloimos: como castigados,
però no muertos; como tristes, però siempre
alegres: como pobres, però enriqueciendo
a muchos: como qulenes nada tenemos,
pav poseyéndolo todo.
No recibir en vono lo grocío
Una consigna valiosa del Apòstol al comenzar la Santa Cuaresma. Cada uno recibe de
Dios la grada paia ser colaborador en la obra
de su períección espiritual. Prestar atendón a
la gràcia que contiauamente nos envia Dios es
acertar en todo. No qulere decir esto que Dios
nos alienaré el camino para que todo discurra
con placidez. Bso seria no conocer las trazas de
Dios. Olvidamos demaslado a menudo que la
vida se nos ha dado para negociar un descanso
etemo y durante la lucha que es momentinea,
debemos dar pruebas de valor en todos los
trances en que nos coloca la voluntad de Dios.
La gràcia siive para ser fleles, no para ahorrar
esfuerzos.
Las armas del combaté nos las sefiala San
Pablot amor a la verdad, caridad sin flcción y
abundància de los dones de Dios recabados
por medio de la oración y de lafldelidada las
inspiraciones. Que el mundo nos trate como
sea però que Dios sea el que apruebe No nos
asusten ni las tribuladones, ni las angustias que
se cleman sobre nosotros. Siempre aíltgidos
pera también llenos de gozo.
Bstas consignes valen en este tiempo santó
que comenzamos. En él, la gràcia de Dios se
nos darà en mis abundància y podremos constatar que no nos falterin contradicciones. Però
en todas ellas saldremos triumfantes.
EL SANT VIATIC.-...N0 esperar massa a avisar el sacerdot. No avisar per al vi&tic
o avisar massa tard, és carregar-se una responsabilitat molt feixuga i fer una in)úrla al malalt
qiM no sap conèixer...
ELS DIFUNTS.- <No volgueu plorar com els que no tenen esperança», però no
oblideu els difunts.
(Promptuari de la Família Cristiana).
e/ítct
PRIMERA SETMANA
0 £ QUARESMA
Perlil de la setmana
Dia 3, Diumenge I de Quaresnuí St Bmeteri, mr. DU., dia 4, St Casbnlr. Dm., dU 5, St,
Adrià. Dmc, dia 6, Sts. Perpètua i Felicitat)
Dj., dia 7, St Tomàs d'Aquino. Dv., dia 8,
St loan de Déu. Ds., dia 9, Sta. Francesca
Romana.
'Hnu ad «I t*mpi favorable, hnu ad »l iimpi
d* \a oalvatM', ens diu avui St. Pau, citant la
fiase d'IsalM. Es l'hora de revisar si la nostra
vida està d'acord amb la d'un autèntic deixeble
de Jesucrist
^
St Pau ens dóna en l'epístola un programa
complert, que podriem resumir eu la frasei
•Comport»u-vo» «n tot com mini$lr*» d» Diu-,
En certa manera, es pot dir que tot cristià és
(Olvendrei, dia 8)
sacerdot) cada un de nosaltres, com a membres
que som de la comunitat cristiana, quan preLa més gran de totes tes virtuts és, segons
guem ho fem com a representants de tota
l'Esgléslai no oblidem tampoc la multitud de St. PaU/ la caritat Sobre el compliment d'aquesgràcies que constantment rebem de Déut en la ta virtut serem un dia |ut|atst €vaig tenir fam i
nostra mi està aprOfitar-nos en i ferne partici- em donàreu de men|ar...> ens dirà lestis. St
pants als altres. Pei això ens diu St. Paut «[/i loan de Déo és una de leafiguresgegantines en
oxhorto a que no rtbiu m va U grada d» Diw aquesta virtut El dia 20 de gener de 1537 la
crida de Déu ressonà en el seu cot mentre
(epfst).
escoltava a l'ermita de St Sebastià de Granada
Però no ens enganyem. En la vida, com hi
un sermó del gran apòstol d'Andalusia, loan
ha sofriment ht ha temptacions i conseqüentd'AvUa, acabat ei qual, Joan de Déu confessà
ment hi ha d'haver lluita. Ningú no està lliure
amb el predicador els pecats comesos durant
de temptacions. Jesucrist mateix va permetre
els 42 anys de la seva vida passada i, començà
ser temptat, precisament quan estava pregant i
a portar una vida de penitència tan austera 1
delunant en el desert.
tan contrària a la maneta de fer que la-gent
Gil és el nostre model en la preparació qua- havien vist en ellfinsaleshoies que, ptenenl·li
resmal) durant aquest temps és voluntat de per boig, el tancaren en un manicomi. Bl Mesl'Església que Intensiflquem la nostra tre loan d'Avlla, instrument de la Providència
pregària 1 la nostra mortificació, per per encaminar vers elt deslgnit de Déu el teu
tal de disposar-nos a viure amb més convertit veient en ell d'una manera clara la
plenitud la nova vida de gràcia que manifeatació de la vocació que Déu havia Infós
ens v e a comunicar Crist en la Pasqua. en aquella ànima, el tragué del manicomi i el
També sabem que no ens faltaran les temp- féu dipositari del projecte de fundar un hospitacions, però els cristians som optimistes per- tal, loan de Déu sent fortament la crida del
què podem posar la nostra confiança més Senyor i la seva caritat envers els malalu i neabsoluta en Jesucrist Cap del Cos Mfstlc del cessitats la practicà en un grau tan heroic que
que formem part tots els bateiats, i de qui meresqué d'ésser elevat als altars, des d'on
rebem tota la nostra força.
segueix vetllant pels continuadors de ia seva
obra que tanta glòria dóna a Déu 1 a l'Bsglétla.
I.M.
UN
Sant Joan de Déu
LA VIDA SEGUEIX AVANT.
Un ^et ^enóe comentati
(HISTORIO
Les raons pràctiques havien fet canviar a en
Rafel, jove més aviat Incrèdul. Havia sentit
Mn. Joaquim predicar que deia sovint.
-Cermansi veniu a l'església per conèixervos I estimar-vos més. Aquí, el <ttumenge,
havem de viure agermanats en Crlst formant
una sola fainilia. La Litúrgia ens agermana si
hom té eiperit de comunitat i sÍÉit Interiorment
aquest afecte envers els altres...
Eren les prèdiques ordinàries de Mn.
Joaquim, ben sovlnteiades quan el diumenge
tenia als seus feligresos a tomb en la Missa
dondnical. Però no era pas fàdhnent comprès. Costa molt de canviar de mentalitat
quan aquesta és de tipus egoista.
Bn Rafel havia canviat totalment. Ara
anava a combregar el diumenge I sabia el
què feia. Li plavia unirse a Crlst i per mitjà
d'EU amb tots ell germans. Maldava per
sentll·se cada dia menys ^ i més els altres.
-Em sento un altre perquè visc pels
altres, deia a Mn. Joaquim.
Un diumenge quan sortia de Missa es
topà amb un matrimoni ric que aquell dia
havia anat a oir Missa • la parròquia d'en
Rafel. Sortia aquest tot enjoiat havent rebut
a Crlst i quasi sense donar-hl importància
s'apropà al matrimoni per saludar-lo. Hem
de (br que en Rafel era obrer 1 vestia molt
sendllament
Bn Rafel havia vist a aquells dos esposos
anar a dombregar segons semblava, ben fervorosament.
-Déu els guardi, els diu bo i saludant-los.
-Qui és vostè, respon astorada la muller...
- N o em coneixen?... I a en Rafel U espurnejaven ds ulls d'emoció.
-No, no sabem qui és..., remarcava la senyora fent el desentès en veure que es tractava
d'un senzill obrer.
-M'han de conèixer. Hem menjat a la
i taula... Ham rdnit el mateix aUment...
Francament aquests dos esposos estaven
desconcertats. No sabien com desentendres
d'aquella circunstància...
I en Rafel tot complaent els dlguéi
-Senyors, perdonin! Bis volia fer avinent
que en aquesta nostra Parròquia, els que venim
el diumenge a oir Missa ens sentim agermanats
i per això anem a menjar l'Eucaristia amb
aquest anhel de sentir amor a tots els germans.
I com que un servidor els he vist combregar
he pensat que vostès també sentien aquest
amor...
-Cabòries de capellans joves... Nosaltres
anem a combregar per a nosaltres i no ens preocupem dels altres...
Bn Rafel marxà trist. Encara hi havia qui
anava a combregar sense pensar i 'estimar
els altres.
JORDI D'BSPUNY
Por su trascendencia y actuaiidad y a fin
de que nuestros Jecfores conozcan el
pensamiento jeràrquico publicamos hoy el
Mensaje de los Pacires del Concilio
Ecuniénico Vaticano II
a todos los hombres
Nos complacemos en enviar a todos los pneblos y naciones el mensaje de salvación, de
àtnor y d« paz que Jesocristo, Hijo de Diof vlvo, trajo al mnndo y confló a sa Iglesia.
Por esta causa, poes, todos nosotros, sncesores de los Apóstoles, qoe formamos an solo
ctterpo apostólico, caya cabeza es el sacesor de Pedró, nos hemos reanido aquí en oración
oninime con Maria, Madre de Jesús, por mandato del Padre Santo Juan XXIII.
Que brille la faz de Jesucristo
En esta Asamblea, bajo la dirección del Espírlta Santo,' qaerentos
bascar la manera de renovarnos a nosotros mismos, para manifettamos
cada vez mis conformes al Evangelio de Crlsto. Nos esforzaremos en
manifestar a los hombres de estos tiempos la verdad para y sincera de
Oios, de tal forma qae todos la entiendan con daridad y la sigan
con agrado.
Porqae somos pastores de la Iglesia deseamos satisfacer las ansias
de todos los qae bnscaa a Dios «por ver si llegan a Él o le encoentran,
aonqae no esttf lejos de cada nno de nosotros» (Act. XVII, 37).
Asi, pues, obedientes a la volantad de Cristo, qoe se entregó a sí mismo a la maerte por
nosotros «para presentar ante s{ mismo ana Iglesia sin mancha ni arruga..., ana Iglesia qae sea
jf"** * Inmaculada» (Eph. V, 27), todas naestras energfas y todos nuestros pensamientos los
dirigtmos sobre nosotros, prelados, y sobre la grey que se nos ha conilado, para renovarnos de
ta] manera que aparezca a todo el mnndo la faz amable de Jesucristo brillando en nuestros
cotazones «para resplandor de la daridad de Dios» (II Cor. IV. 6).
Asf amo Uios al inundo
Creemos qae el Padre amó tanto al mundo que para salvarlo entregò
a sn ptopio Hijo y por medio de este mismo nos liberó de la' servidombire
del pecado «reconciliando por Él todas las cosas, pacificindolas por la
tangre d« sn Craz» (Col. 1, ao), hasU el punto qne «nos llamamos y somos
hijos de Dios».
'Cl Padre, admnàs, nos da el Espírita Santo, para que, viviendo la vida de
Dios, amemos a Dios y > nuestros hennanos, con quienes somos ona sola
cosa en Cristo.
Però esta nnión con Cristo eiti tan lejos de «partamos de las obligaciones", y trabajos
temporales que, por el contrario, la fe, la esperanza y la caridad de Cristo nos impulsan a servir
a nuettros hermanos en conformidad con el ejemplo del Divlno Maestro, que «no vino a ser
servido, sinó a servir» (Mat. XX, 28).
Lo mismo que la Iglesia no fue instituïda para dominar, sinó para servir. «El entregó su
vida por uosotros y nosotros, a sn ejemplo, debemos entregar nnestras vidas por nuestros
hermanos» (1 Joan, 3, 26).
Y pnesto que de los trabajos del Concilio conflamos que aparezca màs clara e intenta la
luz de la fe, esperamos también una renovación espiritual de la que proceda igualmente un
impulso fecundo que fomente los blenes humanes, tales come los Inventos de las denclas, los
adelantos de la tècnica y una mis dilatada difusión de la cultura.
Rennidos de todas las naciones que alnmbra el sol, llevamos en nuestros corazones las
ansias de todos los pneblos conílados a nosotros, las angnstias del coerpo y del alma, los snfrimientos, los deseos, las esperanzas. Ponemos Insistentemente nnestro corazón sobre todas las
angnstias que hoy afligen a los hombres. Ante todo debe volar nnestra alma hacia los mis
humildet, los mis pobres, los mis débiles e, imitando a Cristo, hemos de compadecemos de las
tnrbas oprimidat por el hiambre, por la misèria, por íi ignorància, puettos constantemente nuestros ujos sobre qnienes, por falta de los medlos necesarios, no han alcanzado todavia una
condición de vida digna del hombre.
Por todo ello, en el decurso de nueitro trabajo, hemos de tener muy en cuenu todo lo
que a la dignidad del hombre se reflere, todo lo que contribnye a una verdadera fratemidad
de lot pneblos. «La caridad de Cristo nos apremla» (2 Cor. V, 14), porque «quien viere a sn
hermano en necesidad y no le abriera su corazón, cómo va a permanecer en él la caridad de
Diot?» (1 Joan, III, 17).
Los dos problemas de mayor consideración
que se nos proponen
El Sumo Pontlflce Juan XXIII, en el radiomensaje del dia 11
de septiembre de 1962, insistió sobre dos problemasi
- ..*ç—
Ante todo, lo que se reflere a la paz entre Iot pueblos.
^ x . . y^iT- - ---«^«
No hay nadie en absolnto que no deteste la guerra; nadie,
••
por el contrario, que no ansíe la paz. Però, ante todo, la paz es
deseada por la Iglesla, puesto que es Madre de todot. Ella, por
boca de los Sumos Pontíflces, nunca ha dejado de manifestar públicamente su amor y sn afin
de paz, mostrindose slempre ditpuesta a presur cordlalmente su ayuda eficaz a cualqnier
propósito sincero.
Ella pone todo su empeiio en la unión de los pueblos y en suscitar entre ellos un mutuo
y reclproco aprecio de obras y de sentímientos.
Eiu nuestt'a Asamblea Conciliar,'admirable por la diversidad de razas, de naciones y de
lenguas, ino et un flel testimonio de un com^n amor fratemo y no brilla como signo sensible
de ese mismo amor? Confesamos que todot lot hombres, de cualqnier raza y nación tomos
hermanos.
En segnndo Ingar, el Sumo Pontiflce inculca la Justícia social. La doctrina expuetU en la
Encíclica «Mater et Ndagistra» demuestra claramente que la Iglesla et absolutamente necesaria
al tfinndo de hoy, para denunciar lat injusticiat y las indignat detlgnaldades, para restaurar
•1 verdadero orden de las cosat y de lot hienes, de tal forma que, tegún los princlpios del
Evangelio, la vida del hombre llegue a ser mit humana.
DEL MEU CALAIX
Coses del Sani Pare Joan
Cada d(a en sabem de noves. 1 sempre
són bones. Aquest f^ron senyor rector del
món» mai no para de predicar als feligresos dé
dret o de través. I si voleu rai sempre hi aprendreu de debò.
Ja havia llegit temps enrera que el Sant
Pare té temps —i si no en té se'n busco—, per a
resar les tres ports del rosari coda dia, i que,
o coda dena prego per una intenció especial,
intencions ben triades i simpàtiques. Sabeu
quina és la intenció mentre reso lo dena del
tercer misteri de goig? Doncs, mireui pregar
per 0 tots els nens petits nascuts durant les
darreres 24 hores. Qui hi havia pensat, en
aquesta «xovollo» humana, ton delicadament
:4t:«pv_
i generosa?
Vol la pena —i per això ho recordo o qui no ho sàpigui—, que les mares en prenguin
esment i en facin bon record quan hi ho Betlem a caso. El primer en felicitar, en fer d'àngel,
de pastor i de rei és el bondadós Sant Pare. Ell prego quan potser encara ningú no ho
pregat pels ifovells ciutodont. Voleu un detall més bonic? Quines coses té el Sant Pare.
Després se li escapa de dir-ho i llavors resulta coda sermó... Perquè, veritablement,
Qixl que hom sap això es sent emmenot cap a fer quelcom semblant d'un gust ton bo
No sembla que estaria bé que els fidels de lo comunitat catòlica, quan resen el rosari
•n fomflio, fessin intenció de sumar-se a les intencions del Pàpo quan dio el rosari? I, si convé dir-ho, no seria també una bona ocasió, l'any del Concili ecumènic, per a restablir el
bon costum del rosari familiar, les coses que ho han deixat perdre? De vegades fon prou
tristesa certes fallades de cosa nostra, la torro del Sant Rosari, fins fa pocs onys: oro, quan
0 Nortomèrica i altres polsos fon les grans conquestes del rosari, acf, com si fóssim més
llestos, l'hem deixat per vell...
Vegeu com ha dcobat el sermonet del Sant Pare Jodn. — SASTRE.
La virtud del Espíritu Santo
Noiotfos, en verdad, no poseemos ni las riqaezas hamanas ni el
poder terreno, però ponemos naestra conftanza en la faerza del Espíritn
Santo, prometido por Jesocristo a la Iglesia. Por eso, hnmilde y ardientemen^^1 invitamos a todos, no solo a nnestros hermanos, a qaienes servlmos como
pastores, sinó tamblén a todos los hermanos que creefi en Cristo y a todos
los horabres de bnena volontad a los qne «Dlos qaiere salvar y condncir
>1 conocimlento de la verdad» (1 Tim. II, 4), a que colaboren con nosotros
para instaurar en el mondo ona Sociedad hnman» mis recta y mis fraterna.
El designlo diWno es tal qae por la caridad biille ya de algnna manera el Reino de Dios, como prenda del Reino Etemo.
Pedimos ardientemente qne, en medio de este mondo, alejado toda- / /
via de la paz anhelada, por las amenazas nacidas del mismo progreso, admiJ»ble por otra parte però no siempre atento a la ley suprema de la moralidad, brille la loz de
w gran esperanza en Jesocristo, miestro único Salvador.
Parròquia de Santo Maria de Camprodon
Diumenge Primer de Quaresma, dia 3 de Març de 1963.— A dos quarts de
8, Missa de Novena en sufragi d'Enric Blanco de Alba Cortés (a.C.s) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en su^agi d'Andreu Coma Puig (aC.s.^ A les
12, Missa en sufragi dels difunts families Juncà - Ayats (a.C.s.) Nit, à les 8, Missa
Vespertina, en sufragi dels difunts de les families Anglada - Roger (a.Cs) Tarda,
a un quart de 4, Catecisme- A les 4, Sant Rosari, Set Diumenges i Via Crucis.
Dilluns, dia 4.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Joan Aulí Isern (a.C.s.) A
les 9, Missa en sufragi de Maria Dufiach, Vda Costa (a.C.s.)
Dimarta, dia S—k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Roger Baus (a.C.s)
A les 9, Missa en sufragi de la Germana Dolores Morató, Vetlladora del Hospital
(Palamós) (a.C.s.)
Dimecres, dii 6. — k dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en
sufragi de Francesc Colí Baquè (a.C.s) A les 9, Missa en sufragi d'Eloi Cuadrado
(a.Cs.)
Dijous, dia 7—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Francesc Coll Baquè (a.C.s)
A les 9, Missa en sufragi de Joan Aulí Coma (a.C.s.)
Divendres, dia 8 — Avui es dia d'Abstinència,
k dos quarts de 8, Missa en
sufragi de Maria Pujol Papell (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Vicens Bufia Massegur (a Cs.)
Dissabte, dia 9.— A dos quarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria,
Missa en sufragi de la Germana Dolors Morató, Vetlladora del Hospital ^,Palamós)
(a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Jaume Torrent i Francesca Juncà (a.C.s )
Diumenge, Segon de Quaresma, dia 10 de Març — A dos quarts de 8, Missa «Pro Populo» A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi
de Josep M.' Coibella (a Cs.) A les 12, Missa «Intentio dantis» Nit, a les 8, Missct
Vespertina, en sufragi dels difunts families Anglada-Roger (a.C.s) Tarda, a un quart
de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Set Diumenges i Via Crucis.
A remarcar: Avui en totes les .Misses, es farà la capta pro «Damnificats d'Andalussia» iDe què servirà, germans meus, que algú digui que te fe, si no té obres? Pot
salvar-lo tal volta la fe?. Si un germà o una germana van nus i mancats de l'aliment
de cada dia, i algun de vosaltres els diu; Aneu vos-cn pau, no passeu fred ni gana,
però no els doneu allò que és necessari al cos, cde què servirà?. Així també la xfsi no té obres és morta en si mateixa» (S. Jaume Epístola cap. 11 14-17)
Sant BapHsma: Ales Fonts B.\pt:ismals de Santa Maria, ha estat regenerat i incorporat a Crist per mitjà de l'Església, Josep Millan Planellas, fill leg'tim d'Antoni t
Maria. Que sia un sant Cristià!
A remarcar: Cada dia de 12 a 1 del matí per els nens de la 1.* Comunió i de 5
a 6 de la tarda per els de la Comunió Solemne, Catecisme, començant demà dilluf*
dia 4 de Març.
Cada dimarts i divendres, a dos quarts de 8 del vespre, Via Crucis.
IprÀnglada Camprodon