parroquia de sta maria de camprodon 19620708

EDITORIAL
SOCIAL Y CRISTIANO
C
UANDO se trata de socializaclón convlene puntualizar, ya que la palabra
tlcne un hechizo maléfico. El proplo
Papa lo ha hecho. Las generaclones
actuales se dan cuenta del giro social
que h a n tornado las estructuras de la
Sociedad y ello es signo de progreso.
Los crlstianos vemos en este íenómeno
un hecho providencial màs, para darnos la
oportunldad de hacer el ensamblaje perfecto
de lo humano en lo divino. Esta es nuestra
misión de siempre, però màs en la hora actual.
El egofsmo individual y llberaloide està en
pugna con nuestra mentalidad cristiana que
se nutre de la vida comunitària dentro de la
mística realldad de todos en Uno que es Crlsto. Quien està presto para servir a los demàs,
en el fondo, aunque ^\ no lo crea, està muy
cerca de nosotros como cristlanos. Cuando
este Servicio se verifica en función de la unión
que existe en los miembros de un mismo
Cuerpo Místico, entonces hemos dado el salto
hacia lo social y cristiano.
Se hàbla de justícia social, y en ello parece
resonar un grlto de revoluclón dentro del
anqullosamiento liberal de la sociedad. Hablemos también de carldad social, por la que
se entra en la esfera sobrenatural con la iinalida'^ de hacer el bien a nuestros hennanos
en Cristo.
El Papa propugna un equilibrio entre
acción privada y la pública para el bien común. Cuando nos demos cuenta de que en
esta acción común de serviclo a la comunidad
humana servlmos en realldad a Dlos, habremos realizado la sintesls perfecta de lo social
y lo cristiano.
IHOJA
DOMINOO,
8 Dl JUUO Dl 196a
A
n
Dom. IV d. 4» P·ht·c·stAi
ARO
II
f Ú M . SI
{tadacilén y Adalnlttriclófli
ApiníJo n
V I C H T<
OtpttIU Ugil, B. 14,3S5
?=í=ç»:=5=rpa<tM»ítÇ5p-,
EN AQUELL
TEMPS..
Lluc .5, 1-15
C OM EN T E M
<En una ocasió en què la gent se li
La gent se li tirava al damant a Jesncrist.
Com embadaleix l'ànima qae estima el Mestre,
aquesta descripció tan gràfica de San Llncl
Avui el Mestre es queda massa sol. Les multituds es tiren damunt dels espectacles
mundans, però no massa damunt Jesús i la
seva Església, per escoltar la seva paraula.
I Jesús puja a la barca de Pere per millor
ensenyar les multituds. Tenim ja més propera
la data de l'inici del Concili Universal. També
el Vicari de Jesncrist, succesor de Sant Pere,
junt amb tots els Srs. Bisbes del món, successors dels Apòstols, ens adoctrinaran des de la
Càtedra Apostòlica del Vaticà. Quina ocasió
tan extraordinària per afermar la nostra fe i
caldejar el nostre amor envers el Sant Pare
i les institucions eclesials.
La pesca miraculosa segueix a la paraula
de llum de la Bona Nova. Tot esdevé ;n
símbol per nosaltres. La Paraula de Déu, ben
sembrada i acollida amb humilitat, té de sobres
la virtualitat de captar una multitud d'ànimes
daleroses del regne de Dén. Quan hom veu
aquest efecte sobrenatural de la gràcia té
aleshorc J a por de Sant Pere i diu: «Aparteuvos de mi que sóc home pecador». Però Jesús
ens conforta: <No tinguis por. D'ara endavant
seràs pescador d'homes si confies en Mi més
que en les teves artimanyes que de res valen
si no tenen :om suport la meva gràcia.
El veritable apòstol ha de copsar aquesta
lliçó fonamental en tota la seva activitat.
Solament Déu pot donar el creixement i el
fruit a la llavor sembrada.
tirava al damunt per escoltar la paraula de
Déu, i ell es trobava a ta vora del llac de
Qenesaret, veié dues barques parades a la
vora del llac; els pescadors n 'havien baixat
i esbaldien les xarxes. Pujà a una de les
barques, que era de Simó, i li pregà que
s'apartés una mica de terra, i, assegut, de
la barca estant ensenyava les
multituds.
Quan acabà de parlar, digué a Simó:
— Tira llac endins, i caleu les xarxes per
pescar.
Simó h respongué:
—Mestre, tota la nit que ens hi hem escarrassat, i no hem agafat res; però, perquè Dós ho dieu, calaré Ics xarxes.
I, bon punt ho hagueren fet, agafaren
una quantitat tan gran de peixos, que les
xarxes se'ls esquinçaven. Aleshores
feren
senyal als companys de Valtra barca que
hi anessin a ajudar-los; hi anaren, i ompliren les dues barques, fins a punt d'enfonsar-se. En veure-ho Simó Pere, es llançà
als genolls de Jesús, dient:
—Aparteu-Dos de mi. Senyor, que sóc
un pecador!
Un gran estupor s'havia apoderat d'ell
i de tots els qui eren amb ell, per la pesca
que havien fet, i semblantment també de
Jaume I de Joan fills del Zebedeu, que eren
socis de Simó. I Jesús digué a Simó:
~No tinguis por; d'ara endavant seràs
pescador d'homes.
I, tornades les barques a terra, ho
deixaren tot I el van seguit'.
V VVM\ V\A*\\\VV\VV*lVVl·\1A'W*VV'VVl\'\ V W * \ V l \ M . V W W V > M * '
'^m^^p^eim/aMOració «sobre el poble»
U
N cop resoda l'acció de gràcies, la
postcomunió, ve ei ritu de clausura de
la Missa, que is molt breu i simple. L'assemblea eucarística no es desfò pas de qualsevol manera, sinó que s'ocomioda amb una
benedicció, formà clàssica en tot l'esperit
religiós del poble hebreu.
Fora del temps de Quaresma, les formes
d'oracions que imploren la benedicció sobre
el poble ja no les tenim en lo nostra litúrgia
romona. Lo benedicció de Déu sempre ha
ostat un ritu del final de la celebració sagrada. Es Déu qui dóna la seva gràcia i la seva
assistència als fidels que, ïtortint de la comunicació íntima i oficialment cuitual, han de
tornar a la vida quotidiana.
Actualment supleix l'oració de benedicció,
que tot el poble escoltava amb inclinació de
cap, la simple benedicció del sacerdot, el
qual, girat de cara a l'assemblea, fa el gest
en forma de creu, mentre diu: «Que l'Omnipotent Déu us beneeixi: Pare, Fill i Esperit
Sant».
Aquesta benedicció era la que el papa i
els bisbes donaven en sortir del temple, després de les celebracions; i per olla en l'alta
edat mitjana vò substituir definitivament les
«oracions sobre el poble».
Que el beneplàcit de Déu sempre ens
acompanyi i assisteixi. Que en rebre la
benedicció al final de la Missa poguem
reconèixer que en veritat la mereixem per
haver participat de manera activa i devota
en l'Eucaristia del Senyor, que no as res més
que una sijblim i grandiosa «acció de gràcies» o «benedicció» que nosaltres donem i
oferim a Déu.
Ell ens ho recompensa amb un signe d'agrafment i amb una promesa d'ajudo. La
nostra vida de relació omb Déu és un intercanvi de benediccions. — R. P.
8 DIUMENGE IV D. PBNTECOSTfiS. Sta. Isabel, vídua, reina de Portugal, era filla de Pere III, rel d'Aragó, i
néta de Sta. Isabel d'Hongria, 1 es distingí per la seva moitificacló 1 gran caritat,
i morí el 1336.
9. DU. Sta. M.° Goretli, (1890 1902).
màrtir de la puresa. St. Ciril, bisbe i mr.
de Creta. Lo Mare de Déu de la Pau
El Beat Pere Centurió, de Barcelona.
10 Dm. St, Cristòfol, mr, patró dels
xofers, a qui festegen avui; però la seva
festa és el 25 de iuliol. Els Set Germans
màrtirs, fills de Sta. Felicitat, tsmbé màrtir. Stes. Rufina i Segona, germanes
vgs. i mrs.
11. Dmc. St. Pius I, papa i mr., fou el
qui ordenà que la Pasqua es celebrés
fompre en diumenge; m. cl 150. St.
Abundi, sacerdot espanyol, martiritzat
pels mahometans el 854 a Còrdova.
12. D|. St. Joan Gualbert, abat, fundador de rOrdrs de Vallumbrosa (Toscani), la vocació religiosa del qual es
degué a un favor extraordinari d'un Sant
Crist que li regracià l'haver perdonat
l'assassí d'un parent seu. St. Marciana,
verge toledana i mr.
13. Dv. Sant Anoclet, papa i mr. el
1012. St. Eugeni, bisbe de Cartago, admirable per la seva fe i zel. St. Siles,
deixeble dels apòstols, enviat a predicar
l'Evangeli, junt amb St. Bemabé i St.
Pau, 1 m. a Macedònia.
14. Ds. St. Bonaventura, cardenal,
bisbe d'Albano, doctor de l'Església, nomenat «doctor seràfic», era de l'Ordre
f-anciscana i mori el 1274 a LI6, (França),
on assistí al Concili Ecumènic celebrat
allí. St. Just, soldat mr. St. Marcel·lí,
prev. nat a Anglaterra, cèlebre pels seus
treballs apostòlics.
ESQUEIXOS DE LA VIDA
Un cabell
U
N anglès de bona posició, que venia
d'Hongria, on havia visitat una exposició -era l'any 1896,- abans de tomar a Anglaterra, volgué visitar Viena.
Bn arribar a la capital austríaca, entrà a una
barberia per afaitar-se, i quedà sorprès en veure
allí asseguda una noia, de llarga i rossa cabellera. En aquell moment, precisament, recollí
encara, de la conversa entre el barber i la noia,
el segUenti
-Em sembla que no és demanar massa, vint
guldens (unes 50 ptes) - deia la noia al barber.
-No sap pas el que demona -contesta el
barber-1 amb vuit guldens està ben pagada.
-D'una cabellera com lo meva, vaja, se'n
riu vostè de donar-me'n sols vuit guldens.
-MiriI n'hi donaré deu perquè és vostè,
tractant-se del cas en què es troba. Pensi que
ningú n'hi donaré més - 11 diu el barber per
convèncer-la i estant Ja a punt de tallar-li.
l'V-/*'»
-Un moment, senyor. Permeti'm abans parlar amb la senyoreta- Intervé l'anglès esmentat.
I amb el consentiment del barber, diu a la
noiai
-Si no dedueixo malament, vostè, senyoreta, es ven la seva formosa cabellera per
necessitat, oi?
-Si, lenyori si no fos per la greu necessitat
valuós
que estem passant a casa, jo mai no m'hauria
decidit a vendre'm la cabellera. Però, calculi,
senyor, qu:; ja fa molts mesos que tinc la mare
al llit i que el meu pa/e, envellit abans d'hora
pels disgustos que ha passat en la vida, tampoc
pot treballar ara, i jo, tot 1 aprofitant les hores
més de raó, cosint, no puc de cap manera
cobrir les despeses de casa.
-Comprenc molt bé, senyoreta, la seva
situació i els sacrificis que 11 toca fer per a
sostenir eis seus pares. Però aquest gros bacrificl que ara va a fer de vendre's la seva tan
formosa cabellera, no el trobo pas compensat
per l'import que n'ha de treure. Per això li vaig
ara a fer una proposta: Què prefereixi vendre la
seva cabellera per deu guldens al barber, o bé
vendre'm a mi un sol cabell per cent lliures
esterlines (2.500 ptes)?
-Senyor, perdanl'm; però ara vostè em
gasta una broma.
-S'equivoca, senyoreta -li diu, somrient, el
senyor, tot treient-se de la cartera un bitllet-;
aquí té per endavant el bitllet de cent lliures
esterlines perquè vegi la formalitat del que li
acabo de proposar.
La noia, tota confosa, davant la realitat,
s'excusa i no gosa agafar el bitllet. Mes el
senyor li prega, dient:
-Per favor, agafi el bitllet que li dono de
cor, ja que la caritat em dicta que devem
auxiliar-nos com a germans que som tots. Pensi
que em plau molt poder-li estalviar el sacrifici
de perdre la seva cabellera d'or i ajudar-la a
sostenir els seus pares.
-Moltísimes mercès, senyor. Que Déu 11
pagui abundosament tanta de caritat - li diu la
noia, emocionada, agafant el bitllet.
-I a vostè Déu 11 beneeixi tant de sacrifici
com pels seus pares fa.
.»
I el bon catòlic anglès es fica a la cartera el
cabell daurat, com una relíquia, que acaba
d'oferlr-ti la donzella, amb els ulls entelats
encara per l'emoció.
PBLIP AIGUAVIVA
PARA
ELLAS
MlbWVMiVVVVMVtMrt^VtMA^iVMVVlMVVMiWWMvv VtAft^^
MMWVMVMMV^IMWWWWWVVMWWWWWWW
üAH, SI FUERA POR CRISTOl!
MIMiV1««WVVW«VIM1rtAMVVVI%VWIMlAM«VIMV«1AWVtMVAM«VlVIVVVMWVVWVVM^
íQuión ha dicho que las jóvenes modarnos no tienen ni ideo da \a mortificación?
Eto no as cierlo.
No tanóis mds qua fijaros en la inaudita
paciència y admirable resignación con que
sufren y rasisten las molestias y hasta los
doloras ocasionades por un calzado invarostmilmenta mds pequeno que el pie; por una
falda incómodamenta astrecha, unos taconas
altisimos o unos zapatos qua salen a cada
poso.
jY aguanta parú sufrir las inclemencias
del tiempo dasopacible? Podéis ver a asos
chicos una tarda cuolquiera de esas tardes
en que la temperatura —al ponerse el sol—
ha dascandido sensiblemanta. Elías soportan
sin una quejo el viento frio, luciendo cl aire
sus piernos y brazos, exogeradomente
ascotadas...
Y ique no manden esos infalibles modistds cortarse el pelo hasta el ridículo o ves-
tirse con uno túnico-saco espacial para
penitencies ninivitosl
Al momento, como impulsades por un
rasorte mdglco, lagionas da chicas modernes
(y de mujeres no ton modernos) se saltaran
todas los barreras del ridículo y con un
admirable daspracio del respeto humano,
seguiran fielmente los caprichos de un seíïor
que dicta extravagoncias dasda Porfs.
Eso sa llama disciplina, santa indiferència, admirable sumisión «a lo que manden»,
inusitada humildad y extrano desasimiento
para saber imponer el porecer ojeno o lo
que dice la pròpia conciencia.
Total, que nuestra moderna juventud
femenina astd llana da unos virtudes heroicas
en estos tíempos tan rebeldes.
èQuó? èHoy quien digo que las chicas
modarnas no saben sacrificorse?
"Bvtw
Somos novios que uamos cogidos del
brazo y no hemos visto el diablo en ella. Ocho noDíos de Manresa.
R.—Las normas que dimos son del Episc^pado Espanol y, por tanto, màxima antoridad
en matèria de moral. No pueden negamos qne
hay peligro en eilo. Ademàs, cabé la hipòtesis
de conciencias adormecidas y también, cpor
qné no?, de personas formadas y cuyo peligro
es remeto. En fin, simpàticos novios, qaeda en
firme la norma dada. Para vuestu caso no
dejéis de consultar con vuestro Director Espiritual. Dan'ais ejemplo si obedeciéreis a los
Srcs. Obispos en esta matèria y Dios os lo
premiaria. De otra suerce, contribuís al bajón
moral que experimenta la Sociedad en sus
manifestaciones póblicas. Algo alarmante en
matèria de noviazgo.
ÇpvauLtaJS"
Sí no son dogmas, no creo lo que dicen
algunos líbros de piedad de que a tal santó
se le apareció la Virgen, a otro el Senor,
etc... — Un feligrés de Torelló.
R.—No es lo mismo creer nn dogma qne
creer en estàs aparidones. No obstante, piense
qne machas de ellas estin aprobadas por la
Iglesia. Ud. cree en la Iglesia y por tanto debe
también admltir como bneno y santó creer en
estàs apariciones. Sirven para la piedad y nos
ponen en contacto con estàs grandes realidades
de la vida oltra terrena. Por lo menos no las
desprecie. Si no le ayudan a Ud. deje para
otros lo qne a Ud. no le dice mncho. Però
cnldado en menospreciar algo qne la Iglesia
haya aprobado.
F. DE P.
On venen el tGuia del Pelegrí* dels
cursets P~ Filomena.
R.-Dirigir-se a Ramon Crivillés. Passeig, 31.
Vich.
H CAMINO Of UN CONOCIMIfNIO
2>M»
Dics es invisible.
cCómo conocerle, es decir, cómo conocer su naturaleza?
Pues... por los efectos, y utilizando el raciocinio, que
para aIt{o se nos iia dado, £no te parece?
Però, sobre todo, y con mucha mas seguridad todavía,
por la Fe.
Vimos que con solo la razón se puede llegar perfectam«nte, si somos lógicos y sinceros, a descubrir la existència de
Dios, a través de las cosas creadas y visibles, con sus perfecciones, todas ellas efecto de una
Causa suprema. Muy bien.
Luego todas las cosas y las perfecciones que hallamos en ellas vienen de Dios. iClaro!
Ahoia bien, si Dios no las tuviera de alguna manera, no las hubiera pod/do dar.
cMàs claro?
Porqne nadie da lo que que no tiene. Es una verdad como un tempto, fílosófíca, que no
tiene vnelta de hoja.
El sol da Inz y calor. Es que lo tiene, sin duda alguna.
iEncontramos existència, vida, belleza, fuerza, multitud de perfecciones en las cosas?
Es que Dios las tiene, y en grado eminente, por cierto, como dicen.
Y siguiendo por este mismo camino llegaríamos a la conclusión, del todo indeclinable,
de que Dios no solo tiene todas estàs perfecciones, sinó que las tiene en grado inflnito, porque
Dios es acto paro, como ensefia la filosofia, es decir tiene la plenitud del Ser, no le puede
faltar nada, no puede ser incompleto ni imperfecto de ningón modo.
De lo contrario no seria Dios, ni podria existir nada.
Y de tal modo esto es asi que, como nos ensefía la Fe, «Dios es el que es>, de forma que
su esencia es su existència, es Ser.
La esencia y la existència se confunden en Dios.
Por eso es el Ser necesario, que quiere decir que no puede dejar de existir, en contraposición a ncestra existència, que es contingente, o sea que existimos, però podriamos dejar de
existir, sin que pasara absolntamente nada.
6Te duele la cabeza? Però es asi.
Así, pues, este Dios que lo tiene todo, es etemo, infinitamente bneno, inflnitamente sabio,
todopoderoso, etc, etc. Lo es todo. — R. R.
«LA CASTEDAT CONJUGAL VIRTUT
POSITIVA» Estudi de Pastoral.
Autor: Daniel Planqne.
Editorial Nova Terra, Barcelona 1963.
Llibre destinat als esposos, metges i sacerdots. Matèria ben interessant i prou actual.
Es tracta del problema de la procreació i de
les dificultats que sorgeixen. Cal també prudència i ordre en la vida dels esposos. Cal
mirar les possibilitats per educar, la salut
i el mitjans econòmics. Cal esbrinar la res-
ponsabilitat social. Com resoldre el problema de la continència sense que signifiqui
allunyament espiritiul dels esposos? L'autor ha
revaloritzat el Matrimoni amb una ciaretat
diàfana i ens ha donat una dimensió positiva
entroncant-la amb la caritat. Fruit d'una experiència a ultrança i d'una serenitat gran per a
tractar punts delicadíssims, l'autor ens subministra material de pastoral matrimonial esquinzant «Is núvols negres de prevencions i àdhuc
de concepcions corrents que es fan passar
com doctrina de l'Església i no ho són. Ni
natalisme a ultrança, ni hedonisme pagà. Fareu
bé de llegir aquest llibre nítid d'exposició i
dens de doctrina.
La mejora social es obra de lodos '
s£»3i^,?'Q&ï9>Q£r(i^'«R <ia¥3eíi% «n 'peti'S
A
LGUiEN me ha insinuado que la Iglesiú
tiene mucha ótica, muchos palabros,
m j y buenos rozonamientos, però que su
actuación pràctica es fiojísima, cuando no
pula, en la consocución, en la exigsncia de
conseguir que la conducta general de los de
arriba y los de obojo sigan sus innegables
buenos principios. Y que unas u otras circunstancios, sobre todo de orden mundano,
influyen enormemente en tal situación.
Estomos on el circulo vicloso de siempre:
que lo hagan, que nos lo den hecho, que
haya milagros.
N o es por aquf como se dan las cosas.
' a Iglesia somos todos los que nos decinnos
CJtólicos; es una agrupación de personas de
distintas posiciones y categorfas sociales, y
cada cual es sujeto paro el movimiento que
implican sus doctrina;, sus ensenonzas. Si
cada cual no se siente protogonisto, müy
poco o casi nada puede conseguirse Los
ambientes y los transformaciones, y hosta
los simplos progrés 3S de todo orden, necesitan lo consciente po'·ición colaboracionista
de t ; os los que por su condíción han de
sentirse mandados. Y los cotólicos no pueden
serio solo de nombre, sinó que deben sentir
sobre sf las ensenonzas de la Iglesia como
mandatos.
N o hay dudo; es g a n d e la responsobilidad de lo Jararquío, però no es menos
Consells de l'àvia
• L'all té eficàcia medicinal,
cura la tos, combat els mlcro- ,> CT
bis, disminueix la temperatura, U ^
allunya el reumatisme, enfor
^^
teix els pulmons i bronquis, neteja la gorja, és
diuiètic... S'ha de prendre, peiò, en cru o en
essència.
# Si alguna vegada se't fica un insecte a l'orella, post-hi tot seguit aigua tèbia i sortirà
l'animaló.
cierto que a cada cual, sea cual seo su
posición en la vido, se le exigird responsabilídad tombién, tanto por p j c a d o de permisión como de omisión.
Campo ancho y exlg3nfe aquel al que sa
referia mi interlocutor con respecto a la
postura de la Iglesia en el orden soc'al y
económico Santo y sana para ello son los
grandes y jusiííimos principios de los cartasencíclicas «Rerum Novarum», la «Quodragesimo Anno» y actualmente la ton luminoso
«Moter et Mogistro», y tantos estudiós profundos y orientadores emanados de los
papàs y de los obispos y de los mismos
trotodistas cotólicos.
Ha aquí por donde h i n de venir los
modernos milagros. Compenetración con
esta doctrina, conscientes todos y cada cual
de que el empuje del mundo mejor es obra
conjunta. Armonización de los Obras de los
de arribo, de los de obojo y de los del
medio, con estos principios. Y, ladelantel
volientemente, sinceramente, sin amboges ni
mixtiFicaciones, sin vacfos ni disimulos.
Si coda cual se siente consciente, la conducta de todos se ojustarà y sumord o esta
ccción que por ahoro muchos solo la desean
servida como por ai te de màgia.
Armonfo, segurídad, justícia, dignidad,
amor., |Síl, però entre todos.
R.
l a S a g r a d a ComunIÓn fuera de
la Misa debe ser considerada como un acto «permitido», però n o
aconsejable ni practicable por
a q u e l l e s que oyen tr^isa. Las r a z o nes de c o m o d i d a d no
tM^Man.
H a y que saber comulgar déntro
do la M i s a en el momento oportutuno, unidos a l sacerdcte que
comulga.
Parròquia d e Santa M o r i a d e
Camprodon
Diumenge,
dia 8 de Juliol de 1 9 6 2 — A les 7, Missa "Pro P o p u l o " A dos quarts
de 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Teresa Blanch Jou
que fan dir els treballadors de Iglesias S. A. A les 12, Missa a «intentio dantis» Tarda, a les 8, AAissa Vespertina, en sufragi de les Animes del Purgatori. Tarda, a
dos quarts de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Visita al Santíssimi i exhortació a
les Filles de Maria.
Dilluns,
dia 9.—A les 7, Missa en sufragi de Sebastià Salarich (a. C. s.; A les 9,
Missa en sufragi de Xavier Conde (a. C. s)
Dimarts,
dia 10.—k les 7, Missa en sufragi de Camil Güell (a. C. s.) A les 9, M i s sa a "intentio dantis"
Dimecres,
dia 11.— A les 7, Missa en sufragi de Bartomeu Batlle (a. C. s.) A les
9, Ofici de Cap d'any de Bartomeu Batlle (a. C. s.)
Dijous, dia 12.— A les 7, Missa en sufragi de Pau Vila (a. C. s.) A les 9, Missa a
"intentio dantis"
Divendres,
dia 15.—k
les 7, Missa en sul-ragi d'Antoni Molas Vila i Josep M a -
ria Oliver (a. C. s ) A les 9, Missa en sufragi de Soledat Perramon (a. C. s.)
Dissabte,
dia 14.—A les 7, Missa en sufragi de Dolors C o l o m (a. C. s.) A les 9,
Missa en sufragi de Bonaventura Sabates, Vda. Casasayas (a. C s.)
Diumenge,
dia 15 de Juliol—
k les 7, Missa en sufragi de Maria Verdeny de
Grasiot (a. C. s.) A les 9, Ofici Solemne i C o m u n i ó General dels nens i nenes del
Catecisme Parroquial. A dos quarts de 11, a l'Església de Nostra Dona del Carme,
Missa en sufragi de Carme Borrat Pkijà (a C. s ) A les 12, Missa en sufragi de Ramon Bertran (a. C. s ) Tarda, a les 8, Missa V e s p e r t i n a , en sufragi dels difunts
famílies Anglada - Roger (a. C s.)
V e u d e la Parròquia. Solemne N o v e n a o honor d e Nostra D o n a d e l C a r me: Començarà, a D. demà dilluns, dia 9, la tradicional i devota Novena de la Mare de D é u del Carme, a les 9 del vespre a l'Església titular. Cada dia durant aquesta setmana la Missa de les 7, es dirà a l'Esg'ésia del Carme.
Diumenge propvinent. Solemne Conclusió del Catecisme Parroquial, amb repartició de premis. (En programes apart, s'anunciarà l'horari de la Festa)
Sant M a t r i m o n i : L'han celebrat Lluís Llorens Soler amb Maria Vila Vila.
H o r a r i N o u d e Misses: El diumenge propvinent, dia 15 de j u l i o l , començarà el
N o u Horari de Misses d'aquesta manera: Diumenges i dies de Festa, les Misses de
7, 9, 12 i Vespertina a les 8 del vespre es diran totes a l'Església Parroquial. A l'Església del Carme la Missa de dos quarts d'onze. Els dies de treball a les 7 i a les 9,
a l'Església Parroquial.
"p. Anglada Camprodon,