parroquia de sta maria de camprodon 19620603

DOMINGO,
3 Dl JUNro Dl 19«2
Dom. VI d. d * Pa«cua
ARO
II
NÚM. 76
RadicelAn y AJüiInltlrtclAn:
Aparlido 11
VICH
T·UM7q2
Dapifllo Ugal. B 14.3S5 .1960
E D I T O R I A L
O N esta Consigna de clamor profético queremos
insistir una y otra vez
sobre ei deber ineludible y a la
par urgente, de una formación
social de la conciencia cristiana.
Ei Papa nos lo intima y el Sr.
Obispo de Màlaga
nos informa que en
Espana està muy
,
bajo el termómetro
de esta formación
social. Ya no hablamos de las injusticias sociales,
mal endémico de
una Sociedad egoista y anticristiana.
A todas luces hay
que llegar a un
concepto justo y
practico de la justícia social que a
todos nos obliga.
Es preciso buscar
la fórmula por la que uno pueda
quedar tranquilo de conciencia,
pues cumple los postulados de
la justícia en lo que atafle a
sus subordinados. Però ello no
basta. El circulo de la justícia
estricta no es absoluto en todas
C
las circunstancias de la vida.
Puede alargarse y expansionarse hasta llegar a los limites
de la caridad, no en razón de
concepto de beneficència sinó
en calidad de contribución social
al bienestar de los hermanos.
Dios, qae nos hizo capaces de
tener dereclios, nos exige que estos scan empleados
no solo para noso^
tros, sinó también,
y en lugar preeminente, para los
demàs. La caridad
no es un lujo en
la vida del crístiano sinó una exigència social. Do
hecho, sí lo pensamos rectamente,
por la caridad de
Dios nosotros gozamos de unos pri:>.
vílegíos y de unos
derechos determínados.
Hay que clamar y no cèsar
para que vaya entrando en todos
esta conciencia social y para que
el séptimo Mandamiento n o sea
concuicado tan frecuentemente y
con una conciencia tan adormecída.
' : * ' /(*f
Sw^^v
^'ín-YU^n^
I
I
%/ Ai) k:^-^\ • -' * "
g/y AQUELL
TEMPS...
Joan, 15, 26-27; 16, 1-4
<Digué Jesús als seus deixebles:
—Quan vingui el Pr^ lector
que )o us enviaré des del Pare,
l'Esperit de la veritat, que procedeix del Pare, ell donarà
testimori de mi.
I vosaltres
també doneu
(5) > "
testimoni, vosaltres que sou
amb mi des del principi.
Us dic això perquè no us
encadaliteeu.
Us exclouran de les sinagogues; i fins ve l'hora en què
tot aquell qui us mati es creurà
oferir a Déu un acte de culte.
Això, ho faran, perquè no
han conegut ni el Pare ni a mi.
Però us ho dic, perquè, quan
arribi aquella hora, us recordeu que Jo us ho havia dit*.
A V4 M ii i
/ \ U LI I
K.I.
^~ ^^ •^ •
^••••«••Aet·»
Crist ens enviarà el Protector des del Pare. Entrarà
al cel amb els trofeus de la seva victòria. L'Esperit de
santedat serà el premi que ens enviarà, pel qual coneixerem
les coses de Déu. Tindrem per Ell el sentit de Déu.
Aquesta infusió del Do Diví que se'ns donà per primera
volta en el Baptisme, segueix influint en la nostra ànima
per a donar tes:iinoni que som fills de Déu. I no sols
a nosaltres, sinó que també ens ajuJa per tal de donar
aquest testimoni als altres. Per l'Esperit de veritat vivim
de tal faisó. que la nostra vida resta amagada en Crist i
palesa aquesta nostra unió mística als qui amb nosaltres
han de conviure Tots som cristians, però no tots manifestem clarament la influència de l'Esperit Sant en la nostra vida.
Vindran les proves martirialt, proves de tota mena.
Amb elles hem de donar testimoni de la nostra vida en
Crist. Pot haver-hi inclús qui creu que amb les seves gestes
fa un obsequi a Déu,, fent-nos sofrir. Està tot previst i
predit. Tinguem ànims i confiem, per superar les proves, en
Aquell qui ens dóna força. Cal ésser humils sempre, però
més en les proves que Déu ens envia p.-ra purificar-nos.
Aquest^i voluntat de Déu de beneplàcit és la que serva més
l'ànima de l'orgull, i en aquesta prova l'Esperit conduiex
el nostre esperit de fills que s'han abandonat per amor en
braços del nostre Pare Déu.
seguro de enfermedad de un amigo? — Una
família.
Çpt)9UÍt»S'
,;Es hcito hacerse visitar por un medico
especialista
excelente con el carnet de
R.—No se deben cometer trampas. EI
carnet es personal e Intransferible, y por
tanto no es líclto que lo use qulen no tlene
derecho a ello.
Comunió del sacerdot
I H L sdcerdot, tot prenent el pa i el calze en
• ' - ' les seves mans, recita expressions bíbliques, entre les quals hi trobem les paraules
plenes de fe del centurió de Cofarnoüm:
^Senyor, jo no sóc digne que entreu sota el meu
sostre; digueu-ho només de paraula, i el meu servent quedarà guarit' (Mat. 8, 8).
Aquestes paraules d'un home que creu
amb fermesa en la divinitat de Jesús, és l'expressió que la litúrgia accepta perquè l'esperit cristià, amb humilitat i fe, es presenti
davant del gran misteri: el pa que és el cos
de Crist. Aquesta és una de les fórmules més
antigues que recita el sacerdot immediatament abans de rebre el cos i lo sang de
Jesucrist.
Les paraules del centurió són aplicades
a l'ànima del qui combrega; ella rebrà la
força i la salut, gràcies oi poder immens i
sobrehumà del Crist Redemptor del món.
Jesús sempre cercava fe en els cors, abans
de fer miracle», abans de concedir favors,
abans de perdonar pecats; sempre vol veure
la creença religiosa de l'esperit de l'home.
Quan Jesús hagué, un dio, pronunciat
aquell sermó eucarístic alià a Cafarnaüm,
ens diu Sani Joan que 'molts dels seus seguidora digueren: Es difícil aquest llenguatge! Qui és
capaç d'entendre'l?*. Sols la fe ens pot donor
la comprensió que es menja i es beu el cos i
la sang del Fill de Déu vivent.
El sacerdot combrega les dues espècies,
el pa i el vi; almenys un de la comunitat que
celebra l'eucaristia del Senyor té de complir
tot el ritu de Jesús. Si en l'Església llatina el
poble no combrega l'espècie del vi, sols és
per a evitar inconvenients de distribució; si
bé rituclment seria més adequat i propi que,
igual que el sacerdot, tothom també begués
l'espècie sagrada del vi. Lo jerarquia suprema, però, té la paraula. — R. P.
Dia 3 DIUMENGE DESPRÈS ASCENSIÓ. Sfa. Paula, vg. 1 mr., a Constantinoble, la qua] per recollir la sarg de
quatre nens màrtirs, fou tirada al foc, però
sortlnt-ne il lesa, fou degollada. Sto. Clotilde, reina, a París, per les oracions de
la qual el seu espòs Clodoveu es convertí al catolicisme St. Cecili, prev., el qual
convertí a St. Cebiià a U fe catòlica.
Dia 4. DU. St. Francesc de Coracciolo, (1563-1608), de noble família ita~
liana, fundador dfls Clergues Regulars
Menors, devotlssim de l'Eucatistia i de
gran zel i caritat. Sto. Soturnina, vg. i
màrtir en defensa de la seva castedat.
Dia 5. Dm. St. Bonifaci, (680-754),
bisbe de Magúncia, apòstol d'Alemanya,
on l'envià St. Gregori II; moií màrtir. St.
Doroteu, prev. de Tir, fou martiritzat als
107 anys.
Dia 6. Dmc. St. Norbert, (10801174),
fill d'una il·lustre família alemanya, arquebisbe de Magdeburg, fundador de
l'ordre dels Premostratenses i gran defensor de la presència real de Jesucrist en
l'Eucaristia. St. Alexandre, bisbe 1 mr:
Dia 7. Dj. St. Robert, benedictí i després fundador d'un monestir del Císter,
a Anglaterra, del qual fou abat i m. el
1159. St. Pau, bisbe de Constentinoble
i mr. per combatre l'heretgia arriana,
el 351.
Dia 8. Dv; St. Maximí, bisbe d'Alx
(França), tingut com un dels deixebles del
Senyor. St. Severí, bisbe italià. St. Victorí, cf.
Dia 9. Ds. St. Ricard, fill d'Annlaterra
1 bisbe d'Andri (Itàlia). Sta. Pelàgia, vg.
i mr. a Antioquia. St. Maximià, bisbe de
Slracussa. St. Julià, monjo a Edessa de
Síria.
ESQUEIXOS DE LA VIDA
L'íncrèJul Je la P roYidencra
E
L P. Beauregad acaba de predicar un sermó
sobre la providència dlvivina. La multitud,
que omple de gom a gom el temple, queda entuesiasmada dels eloqüents raonaments i exemples del cèlebre orador francès.
En sortir el P. Bjauregad de l'església, un
senyor se II acosta i 11 diU:
-Pare, per favor, voldria parlar amb vostè
sobre el sermó que bcaba de predicar, ja que,
francament, no m'ha convençut.
20 500 francs que dec, ens titen a la misècia.
I pensi, Pare, que a més de l'esposa tinc de
mantenir quatre fillsl
-Realment, senyor, que el bon Déu el pioV8; peiò no deu perdre la confiança, no obstant,
en la Providència - U diu, animant-lo, el bon
sacerdot.
-Estic, senyor, a la seva disposició. Si li és
igual, vingui emb ml fins a casa que allí podrem
parlar amb calma 1 amb més llibertat.
El senyor agraeix l'oferta i acompanya el
predicador a casa seva. En arribar, entren al
despatx i el zelós sacerdot ofereix un seient al
senyor, tot dlent-li amablement:
- Em faig càrrec de tot, senyor, i per això
pot parlar-me amb tota franquesa 1 llibertat.
-Gràcies, Pare; però sento haver-li de dir
que, malgrat les seves eloqüents demostracions,
no m'ha convençut, perquè si hi hagués Providència jo no em trobaria com em trobo...
- I doncs què li passa? - li demana el sacerdot, interessant-se pel seu cas.
-Miii: vostè ens ha parlat que la Providència es val dels mateixos homes, generalment,
per « fer arribar la seva ajuda...
-Si, si, exacte.
- l o puc confessar-ll que durant la meva
vida he ajudat a vàries persones nececsitades,
ja que no pur veure patir ningú, i, segons vostè,
jo he fet de providència en moltes ocasions ..
-Indubtablement que és aixi, puix que Déu
movia el seu cor per a compadlr-se del pròxim
i ajudar-lo.
-Doncs bé; ara jo em trobo amb una greu
necessitat fa dies, degut a que el negoci fa
temps que em va malament, i, no podent pngar
les lletres, em volen embargar la botiga, de tal
manera que si dintre vuit dies ne pago els
-Còm no dec perdre la confiança, quan ja
he trucat totes les portes, on em semblava que
ens podien auxiliar i totes les he trobat tancadce?
-contesta, desesperat.
- Però no veu, senvor, - li diu somrient el
sacerdot- com la Providència l'ha portat al
meu costat?
El senyor, en sentir això, respira i queda
com confós de la seva incredulitat, i continua
explicant:
-Doncs potser tindrà raó vostè Dec dlr-ii
amb sinceritat que estava tan desesperat, quan
he entrat a l'església per la curiositat de senlir-lo,
que m'havia passat pel cap fins la idea de
matar-me...
- I la Providència -inteiromp el saccrdotha vetllat per vostè en fer-lo entrar a l'església
a sentir el sermó, precisament sobre la Provi-
ITINERARI ALS SANTUARIS M A R I A N S OE LA DIÒCESI
Verge de Rocaprevera
E
N segle enrera, el santuari de la Verge de Rocaprevera no era pas massa conegut dels fidels
diocesans, llevat, ós clar, dels de la vila de Torelló.
Quasi bé de sobte, per obra i gràcia d'un erudit
i zelós sacerdot, Mn. Fortià Solà, Rocaprevera omplf
plúnes de diaris i publicacions, i àdhuc se'n fundà una
a Barcelona, sota el patrocini del benemèrit Foment
de Pietat Catalana, per a formar ambient i recollir
diners destinats a la construcció de la nova capella.
Lo primitiva, la llegendària edificcda per Mn.
Marc Roca, prevere, —d'aquf el nom— havia ja estdt
enrunada i reedificc Ja l'any 1805 Pels anys 1922 i 23,
els efectes del temps havien maltractat durament l'edificació, per altra part no massa sòlida.
Urgia una restauració si hom volia privar de transformar-se en runes el que era el tresor
dels bons torellonencs. La Verge va tenir cura de suscitar un home d'empenta i d'esperit,
perquè això era Mn. Fortià, que remogués cels i terrc; ni més ni menys va fer. Va començar-se, com hem dit, la publicació del periòdic «Rocaprevera>, que obtingué molta difusió.
D'aquesta manero, el nom de Torelló i del seu santuari va escampar-se per tot arreu de
Catalunya. Cada mes anava portant noticies del progrés de les obres, la llista dels benefactors —gràcies a Déu molt llarga—, notes sobre la història del santuari, poesies, escrits i
col·laboracions, qUe mai no van faltar a l'eminent torellonenc en la seva comesa.
Finalment, el 21 d'octubre, del 1924, el Sr. Bisbe de Vic, Dr. Francesc Munòz, va
beneir la nova capella de la Verge de Rocapreverú, després de solemnes i concurreguts
cultes preparatoris.
La guerra espanyola va ser un altre cop fort per a Rocaprevera. Un nou santuari i una
nova Imatge demostren palesament com s'estima Torelló la seva Varge. — J. PLANES.
dència, 1 després a parlar amb ml. I perquè
vegi més clara la Providència, un senyor, després del sermó, ha vingut a la sagristia i m'ha
donaí una quantitat dintre un sobre perquè jo
actu! de Providència. Es que el bon Déu sabia
el seu cas. Per això jo ara, en nom d'fili, li dono
el sobre. Tan de debò que pogués solucionar la
seva necessitatl Faci'm el favor d'obrir-lo i
comptar el que hi ha, perquè no ho sé.
El senyor, tot emocionat, obre el sobre i va
comptant els bitllets.
'Pare. -exclama com fora de si per l'alegria- hi ha justament la quantitat que dec:
20.500 fretacslAra sí que crec en la Providència.
No la podia (lalpttr més clarament.
FELIP AIGUAVIVA
COWSEIOS
CASEROS
UN BAROMBTRO SBNCILLO .
Un baròmetre puede construirse con facililldad. Basta mojar una tela blanca en una solución de cobalto y dejarlo secar. Luego ya
estaré dispuesto para darnos a conocer el
tiempo. Cuando la tela toma un color rojo,
indica que el tiempo es húmedo; cuando la
tbla canibia en color azul, nos indicaré que el
tiempo es seco.
PARA LIMPIAR METALES DORADOS 0
PLATBADOS.-Se ponen dentro de una botella
d litro 100 gramos de amoniaco y tres cuchai^.das de blanco de Espafia; se Uena de agua, y,
una vez tapada la botella, se revuelve, transforinóndose en una agua lechosa que resulta muy
tficaz para limplar los metaies dorados, plotesdos o bronces.
E
RA a media tarde.
Se emp^naron en
que tomarà con ellos
una taza de té con
llmón. Comentamos el
vioje espacial del astronauta norteamericano John Glenn. Y de
repente Don Joaquín
me espató: jY si hay
habitontes en otros
plane^tas, qué?
los sentides. Al igual
que Addn y Eva.
, Y en este caso es
posible: A) Que hayan
peccdo tdmblén, y
perdido esos dones.
Però Dios puede húberles hecho participes del valor satisfoctorio de los méritos
de Cristo, dòndoselo
o conocer, o bien
redimirlos
de otro
manera.
B) Que no hayan pacado y estén gozando plenamente de dichos dones. En consecuencía seríon superiorr- a nosotros fisica e
intelectuaimente. Estarian mds adelantados
en cuestiones técnicas e interplanetarias.
Nunca harfan lo guerra a los hombres de lo
tierra Ni habrían inventodo armas para
destruirse mutuomente. Al ser inmortales,
serio ridlculo atacdries con proyectiles teledirigidos...
í)
HABITANTES EN
OTROS PLANETAS
A través de sus
gruesas gafas, como
cascos de botella, y de su media sonrisa desconfiada y picarà, comprendí todo el alcance de su pregunta. Poro me iimité o decin
—jQué de qué?
—Verd, la Iglesia, la Redención del genero h'jmano...
—Pues la Iglesia no temé la íuz, la verdad
de los descubrimientos. Acepta la posibilidad
de que existan seres racionales en otros
pianetas. Lo contrario seria limitar el poder
de Dios. Estarfan en un rógiman espiritual
distinto ya que, ciertamente, no habrían heredado nuestro pecado original.
Es posible: 1.°) Que Dios los crearà en
un estado meramente natural, sin medios de
alcanzar la gràcia sobrenatural. Estorlan
destinades a gozar un dia de una felicídad
natural eterna, paro sin lo posibilidad de
contemplar a Dios cara a cara.. Algo parecldo a los niitos qüe mueren sin el bautismo.
2°) Que, de existir, hayan recibido un
destino sobrenatural y los dones extrordinarios de la inmortalidad i,e\ cuerpo y el
dominio de la intoligencia y voluntad sobre
Existe todavia otro posibilidad. Unos
supuestos seres ostelores ^ e penatrante inteligencio y pèrfida voluntad, porque pecaren contra Dios sin poder jamds voiver ú
gozar de su gràcia Cómo los dngeles coldos.
Sin duda qua no nos acarreoría nada bueno
y no< arreponfiríamos de nuestro curiosidad
descubridoro.
—iEntonces...?
—Nadó, amigo Joaquín. Estomos en el
terreno de los posibilidades. Un poquito de
paciència, y a esperar mds informacionesl
El té estd riqufsimo...
JOVENES VOLUNTARIOS PARA EL EJERCITO
Los jóvenes que tomaban la decisién de inscrlblrse como voluntarlos del Ejéiclto, lamentablemente se quedaban en ayunas de
todo cuanto la Diòcesis realiza por los jóvenes de los reemplazos
respectives.
Este aAo, los premilitares voluptaiios, tendréis vuestra Tanda
de Ejercicios Espirituales, y la ventaja de poder contar con el testimonio de amistad y Servicio del Apostolado Castrense Diocesano.
A. B. de V.
aposlolado
castrense
de la
È5;3
J.A.C.E.
diòcesis de
llins fueolis 1 w itpúk singular
S>loi
cQue cuàles son las fuentes de la Revelación o iior qué
via nos han llegado a nosotros las verdadcs reveladas por Dios?
Mira, ahí las tienes: La Sagrada Escritura y la Tradición.
La Sagrada Escritura consta de 72 libros, escritos por
hombres, però bajo la moción e inspiración del Espírito Santo
y reconocidos por la Iglesia como palabra de Dios.
Son como una gran carta en la que consta, de parte de
Dios, todo lo que el hombre necesita saber y practicar para su salvación.
De estos libros, 45 fueron escritos antes de Jesucristo: los cuatro Evangelios, los Hechos
de los Apóstoles, las cartas de S. Pablo, S. Pedró, S. Juan, Santiago, S. Jndas, y, finalmente,
el Apocalipsis.
Los primeros forman el Antiguo Testamento. Los segundos, el Nuevo Tcstamento. Y el
conjunto, la Biblia, que significa Libros. cVes?
Y ccómo sabé Vd. —me diràs— que estos libros son inspirados?
Algunos del Antiguo Testamento, porqne el mismo Jesucristo, que es Dios, los cito como
tales, y todos, en definitiva, porqne la Iglesia, que, como sabes, es infalible en cuestiones de
Fe y costqmbres, los ha tenido siempre como dotados de esta divina cualidad.
—Y la Tradición cqoé?
Es cierto que no todo lo que Dios ha revelado al hombre se escribió en libros inspirados
por Dios. Jesucristo, por ejemplo, predico muchas cosas, muchísimas, siendo todas ellas revelación, como puedes comprender, y, sin embargo, no consta que escribiera nada, salvo anas
misteriosas palabras sobre la arena, en cierta ocasión. — R. R,
COMITÈ DE TRABAJO PARA AYUDAR A LOS PAISES SUBDESARROLLADOS
EN ALEMANIA. — De características similaree a la Obra «Misereor», existe en Alemania el
«Comitè de trabajo para ayada a los países en vías de desarrollo». Agrupa diversas asociaciones
e instituciones católicas, encargadas de seleccionar y preparar a los técnicos que deseen servir
en el cuadro de los proyectos de desarrollo ecenómicos gabernamentales o privados en los
pafses subdesarrollados.
Muchas veces, no es directamente ayuda econòmica lo que estos necesitan, sinó personal
especializado, y es este el hueco que quiere llenar el Comitè. Estudia las demandas de los
distintos países, hace contratos y resuelve los problemas laborales y socialrs planteados. Su
objeto es prestar ayuda desinteresada y eficaz con los medios màs modernos. Los alemanes han
respondido ampliamente. En dos anos, 8.000 católicos han ofrecido sus servicios, renunciando a
sus remunerativos pnestos de trabajo para ir en ayoda de los hermanos màs necesitzdos
de Àfrica y Àsia.
UNA ENCICLOPÈDIA DE LOS SANTOS.-Acaba de editarse el primer volumen de
la mayor historia de los santes que hasta el presente se haya publicado. Se titula la obra
«Bibliotheca sanctorum», y se edita en Roma, bajo la dirección del Instituto Juan XXIII de la
Pontifícia Universidad Lateranense. En ella se recogeràn vidas y hechos de unos 300.000 santos,
beatos, venerables y siervos de Dios. En la confección de esta obra monumental trabajan relevantes personalidades en materias históricas, haglogrificas, teológicas y lingüísticas de aquella
Universidad Lateranense, como también intelectuales de todas las naciones católicas, enire los
cuales colaboran, de nuestra nación, don Justo Fernàndez Alonso y el Padre Teóíilo García.
Parròquia de Santa Maria de Camprodon
'
Diumenge, dia 3 de Juny de 1962. — A les 7, Missa en sutragi de Anna Beguda
Bonamasó (a. C. s) A dos quarts de 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa
en sufragi de Camil Güell Coma (a. C. s.) A les 12, Missa en sufragi de Jaume Bertranpetit Mayà (a.C.s.) Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Joan Perals
(a. C. s.; Tarda, a dos quarts de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Visita al Santíssim, Novena al Esperit Sant i Mes del Sagrat Cor de Jesús.
Dillund, dia 4. — k les 7, Missa en acció de gràcies a la Verge del Remei que fa
dir Pilar Flòrez. A les 9, a la Capella del Sant Hospital, Aiiiversari cantat, en sufragi
de la Rda. M. Elena CampmoU G. V.
Dimarts, dia 5.—A les 7, Missa en acció de gràcies a Sant Antoni que fa dir Maria Marcé Vila. A les 9, Missa en acció de gràcies a la Verge de Lourdes.
Dimecres, dia6.—A les 7, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi de
Maria Colom Planas (a. C. s) A les 9, Missa en acció de gràcies a Sant Ramon.
Dijous, dia 7.—A les 7, Missa en sufragi de Maria Colom Planas, (a. C s.) A les
9, Missa per les Missions Cambonianés.
Divendres, dia 8.—A les 7, Missa en sufragi de Maria Colom Planas (a. C s.) A
les 9, Missa en sufragi de Rosa Guardiola Sabates (a. C. s.)
Dissabte, dia 9.—A les 7, a la Capella del Immaculat Cor de Maria Missa en sufragi de Concepció Salauch Amblàs (a. C. s.) A les 9, Ofici de Capdany, en sufragi
de Maria Colom Planns (a. C s.)
Diumenge de Pentecosta aia ÍO. — Festa Anyal. A les 7, Missa en sufragi de
Joan Casadesús (a. C s.) A dos quaits de 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Sibina Güell Tarré (a.C.s.) A les 12, Ofici, en honor de l'Esperit Sant, cantat pel Cor Parroquial. Nit a les 8, Missa Vespertina, en sufragi
d'Antoni Galí Blanch (a, C. s.) Tarda, a dos quarts de 4, Catecisme. A les 4, Sant
Rosari, Novena al Esperit Sant i Mes del Sagrat Cor.
Amonestacions Canòniques. Primera de Lluis Llorens Soler, solter, natural
d'Olot i veí de Còrdova, fill legítim d'Agustí i Maria amb Maria Vila Vila, soltera,
natural i veïna de Camprodon, filla legítima de Josep i Margarida. Segona de Martí
Magret Sala, solter, amb Maria Dolors Martínez Casaponsa, soltera.
A remarcar: El propvinent divendres, a les 6 de la tarda reunió ordinària de les
zeladores de la Sda. Familia, al Casal Parroquial.
Sant Matrimoni: L'han celebrat Josep Llongarriu Capallera amb Araceli Ramírez Ramos.
Primera Comunió: Han rebut a Jesús Sagramentat per primera vegada: Nens:
Antoni Casado Segura, Josep Coma Ramos, Joan Coma Roca, Blai Garcia Bullón,
Miquel Guerrero Cornejo, Josep Guix de la Iglesia, Jaume Juncà Tenas, Fidel Mcsas
Moreno, Josep Palos Sastre, Josep Puigmal Vergés, Joan Ojeda Gutiérrez, Josep Soler Canal, Joan Trias Costa, Jaume Sau Sala. Nenes: Carme Andrés Noguer, Isabel
Baena Garyes, Cèlia Birba Cuffí, Rosa Maria Bosch Guix, Maria Mercè Fonts Anglada, Angela^Guix Gutiérrez, Núria Jordà Juncà, Rosa Juncà Comas, .Mercè Mesas Navío. Magdalena Noguer Folgarona, Pilar Palos Sastre, (Continuarà)
"P. Anglada Camprodon