lA - Arxiu Comarcal del Ripollès

OOMINOO,
33 D l SIPTIEMBKI D l 1962
Dem. X V d . 4 * PsiUMOfléi
A A O II
N Ú M . 97
k·ièeclin y Adnlniítriclftfit
Aiortad. n
VICH
Ttlif. 17«]
D·pi·lto Uqal. B \tMi
.llbO
E D I T O R I A L
iTiene Ud. TV?
Cuàntas veces se
habrà formulado esta
pregunta en Espafia
cuando desde hace
poco tiempo ha comenzado la època de
laTelevisión. Se puede discutir la perfección tècnica de las
transmisiones, el interès de cierta programación.la fascinación
de ciertas retransmisiones. Però no cabé duda que todos estamos
de acuerdo para afirmar rotundamente que la TV tiene un alcance social y familiar extraordinario. Con la TV el mundo entrà
por la pantalla pequefia y mete muy adentro criterios y cosas
que antes no se «veían». Con la TV la vida familiar queda al
mismo tiempo robustecida y truncada. Piense Ud. el por què.
Con la TV entramos de lleno en una comunidad universal para
bien o para mal según se enfoque el tema.
Però si tiene Ud. TV, sepa que ha contraído una responsabilidad y que debe hacerse solidario de todo lo que en la
pantalla vean sus hijos, sus clientes, sus amistades. Quizà esto
a Ud. no -e preocupe, però si tiene conciencia despierta debe
atender a este extremo. Claro que a los dirigentes y artistas les
toca también el asunto y de cerca però a Ud., no podemos
eximirle en modo alguno. En la TV hay uii botoncito que abre y
clerra y Ud. debe usarlo en las dos formas y con prudència
sobrenatural para que también en la TV haya «su testimonio»
viviente como cristiano. Y si no, a las consecuencias.
Comentem
Lluc 7, 11-16
* Després se n 'anà a un poble anomenat
Nain, i l'acompanyaven els seus deixebles
i una gran multitud. Quan s'acostaven a la
porta del poble, se n'enduien un mort, fill
únic de la seva mare, que era oidua, i anava amb ella molta gent del poble. En veure la el Senyor, se'n va compadir, i li
digué:
—No ploris.
S'hl acostà, va tocar el fèretre, i els qui
el portaven s'aturaren; aleshores digué:
—Jove, a tu t'ho dic: aixeca't!
I el mort s'assegué I es posà a parlar;
I el va donar a la seva mare.
Tots van agafar por i glorificaven Déu,
dient:
—Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres, i també: Déu ha visitat el seu
poble*.
L'Evangeli d'avui presenta dnes cares ben
distintes i d'un contrast encisador. Crist es
deixa caure al caient de la tarda, a l'entrada
d'un poblet on els seus habitants en admirable solidaritat ploren la mort d'nn jovincell,
braç dret de la mare vídua. Ja sabem com en
els pobles petits senten tots els seus moradors
la m rt d'aitals característiques. Hi anava
molta gent del poble.
«No ploris», li fa el Mestre. Aquestes paraules haurien set un sarcasme car el plor de
mare és una virtut i, si voleu, un desfogament
llsgítim Crist, sense que ningd li ho demani,
fa el miracle per mitjà de la seva paraula.
Poder diví. El mort s'assegué i es posà a parlar. Quina sobrietat de paraules de l'evangelista metpc, sant Lluc. En aquestes línees
narratives hom hi veO la impromta de la
sinceritat i veritat històriques.
Jesús el dóna a la maie. Aquell jove devia
ser totalment de Crist però aquest el cedeix
a la seva mare perquè els filis són de les
mares però aquestes han de saber plorar per
ells i rebre'ls de mans de Crist.
La gent vegé el prodigi i lloà Déu dient
que havia sorgit d'entre ells un gran profeta.
Verament era així. El poble no s'enganyava.
En aquest fet Crist unia le: seves dues naturaleses en ona mateixa persona, fent que com
a veritable home sentís compassió i com veritable Déu, ressucités el jove mort.
Especial atención merecen las novelas, que tanto dafío hacen. En general, so lectura
no es conveniente a los jóvenes, pues aparte de otros dafíos muy frecuentes, les excitaii
la sensnalidad y les hacen perder mucho tiempo y el gusto de las cosas serias de la vida
real. La llamada novela rosa no es siempre Inocna.
(Normar de decència cristiana)
j
. ' :
••.',
ii. (í
S
ÜMIÜ
L·l
ÚX.V A f r J A ^
La participació activa en la celebroció
eucarística exigeix viure la dimensió comunitària. En anar a Missa i per viure-lo de
veritat, ens hem de sentir família. La família
espiritual dels fills de Déu ultrapassa els
límits de la sang En l'acte de lo celebració
eucarística tenim de viure, més que en cap
altre lloc, la realitat social de la nostra existòncia; tenim de pregar amb tots els germans
agrupats en un mateix espai: el temple.
Déu no escoltaria benigne la nostra pregària, ni acceptaria la nostra ofrena si en
l'interior de cada individu no hi visqués ei
sentit comunitari i de germanor. Cada u dels
participants es té de sentir comunitat.
El pla de Déu en crear l'home, no /a pas
ésser de fer sols individus, sinó que volia
que aquests arribessin a constituir una comunitat. I l'Església, que som els convocats per
Déu a formar un poble sant, és la gran
realitzadora d'aquest poble de santificació,
la comunitat perfecta.
Tenim de restaurar entre els participants
en lo Missa una forma autèntica de família;
tenim l'obligació tots els fidels de fer-nos
comunitat. Comunitat vol dir comunicació,
vol dir comunió. Tots els que anem a Missa
ens hauríem de sentir com coneguts, amics
i estimats. El nostre gest de pregària hauria
d'ésser concorde, és a dir: d'un sol cor. Si
així ho fem, aleshores complirem ta il·lusió
de Déu.
Moltes vegades les nostres participacions
en l'Eucaristia donen l'impressió o l'aspecte
de massa individualisme, on tothom s'afanya
per la seva i pel s«u cantó. Té de vibrar dins
l'aula del trmple una corrent de germanor
que faci que uns no siguin indiferents vers
els altres i que tots preguem i oferim l'Hòstia amb el cor i el desig dels altres. — R. P.
23. DOM. XVI D. PENTECOSTES.
St. Ui, papa primer succesor de St.
Pere. Morí decapitat. Sia. Tecla, v. i mr.
24. Dll. La Morè de Déu de la Mi rc^,
o el descendiment de Maria 6 Barcelona per a fundar l'Ordre dels Mercedaris, redemptor de captius. St.
Gerard, b.
25. Dm. St. C/eofàs, mr. St. Llop,
ermità prop Lió i bisbe d'aquesta ciutat. Sta. Aurèlia, mr.
26. Dmc. St. Ciprià, convertit per
Sta. Justina, i màrtirs tots dos sota
Dioclecià. St. Virgili, b.
27. Dj. Sts. Cosme i Damià, mrs.,
metges que remeiaven també els mals
de l'ànima, patrons dels metges de tot
el món.
28. Dv. St. Wencesfou, duc de Bohèmia, defensor de la seva pàtria, auassinat pel seu mateix germà. Es patró
d'Hongria i Polònia.
29. Ds. ST. MIQUEL ARCÀNGEL,
príncep de les milícies celestials i defensor de l'Església. Encomanem-li la
defensa de l'Església Catòlica contra
els atacs del comunisme. Sta. Gudè/io.
Peregrinació diocesana a
ROMA
per a assistir a l'apertura del
Concili VaHcà II
DIES: DEL 6 AL 17 D'OCTUBRE
Inscripcions: Cases Rectoiels.
ESQUEIXOS DE LA VIDA
^a faalla xopa de llà^tímeó
En temps dels castells feudals, n'hi havia un
que soplufava un gran senyor, cruel, però, i
sanguinari. La seva muller molt pietosa, anguniejava car veia que el seu espòs cada dia es
carregava de més pecats.
Feia un captard de basarda. Plovia a bots i
a Larrals quan un criat anuncià que demanava
aixopluc un pobre frare missioner. El senyor no
era a casa i la muller temé que el seu espòs
s'enfurismés si soplujava a aquell frare però
veient el temps que feia, manà que li donessin
asil en les quadres del castell.
Ben tord tornà el senyor, i quan a la vora
del foc anava refent-se del cansanci i de la
mollena, vegé que la seva muller mig plorava.
-Què tens, Isabel? Frissoves per mi?
-Si, peiò estic anguniejada perquè penso
que hi ha qui amb aquest temps deu estar mort
de fret i de gana.
-No t'entenc. Qui potseraltal? Bs
que coneixes algú que està així?
I després de molt pregar que li digués
i d'assegurar-li que res li faria en contra,
Isabel li manifestà que hi havia un pobre
missioner allà la quadre recollit de caritat. El senyor, es compadí d'aquell ser
per les llàgrimes de la seva esposa i manà que el portessin a la taula on ell
es disposava a sopar. El religiós estigué
allà amb aquells comtes i aprofitant el
temps, ds parlà de la bondat i amor de
Déu envers aquells que tant havien rebut
d'la seva generositat. Els digué que els
premiaria la caritat. Ei comte anava escoltant però li semblava que allò que
contava el frare eren sermons estudiats
i no massa ben aplicats car ell era molt dolent.
-Quan desitgi anar a descansar, els criats
el conduiran a una cambra ben disposta
per a Vè.
-OhI noi, això noi Els agraeixo la deferència. Dormiré a tena en una braçada de palla.
El comte respectà aquesta decissió i ell
mateix anà a cercar la palla. Mentre el frare i
ell disposaven la palla per a dormir, el comte
deia al mlssionert
-Tot el que Vè. diu és molt bonic però no
crec que Déu em perdoni a mi que he comès
tants de crims.
El missioner l'exhortà de tal manera a la
conversió 1 a la confiança del perdó que el
comte es confessà allà mateix i les seves llàgrimes caigueren damunt la palla.
El frare tingué un somni misteriós durant la
nit. Vegé com es presentava davant el tribunal
de Déu una ànima plena de remordiments i
com el dimoni la demanava com seva. En la
balança del judici realment pesava més el platet dels pecats que el de les bones obres. Quan
Déu estava a punt de fallar sentència, es presentà l'àngel de la Guarda i posà damunt el
platet de les bones obres, unes palles xopes
de llàgrimes i la balança es decantà cap a la
dreta. L'ànima exhalà un crit de joia... Estava
salvadal
El frare es despertà excitat. Pujà a dalt. del
castell on vivien els senyors, per acomiadar-se
i trobà la comtesa tota trasbalsada i plorant a
desdir. Què havia succeit? El comte havia mort
repentlnament aquella nit. Tot el castell estava
consternat. Aleshores el frare, aconsolà a la
comtesa explicant-li com el seu espòs s'havia
arrepentit del tot i també 11 contà el ipmni
providencial que havia tingut.
-Doni gràcies a Déu que sempre premia el
bé que fem als germans. - JORDI D'ESPUNY
asi coDio vasos
2>^
Tú y yo hemos rezado miles de veces en el Credo:
«creo en la comunión de los santos».
Comanlón qae quiere decir comunlcación.
iComntiicación de qué?
De hienes, no materiales, sinó espirituales.
Es decir, participación de los tnismos Sacrainentos, por
los cuales se nos transmiten los méritos de Jesucristo; participación del fruto de las oraciones litúrgicas, de todas las obras
buenas, de las oraciones de los bienaventurados del Cielo y de las inimas del Purgatorio, qae
. pueden rogar por nosotros, as( cotno nosotros podemos ofrecer por dichas àniíiias obras satisfactor aü, indnlgencias, saçriflcios... , .
Eite admirable comercio e intercomunicación de bienes entre las ties iglesias —que no
spn mis que una sola Iglesia— militanie, purgante y trïnnfante, y entre fos diversos miembros
de ellas, se llama Comunión de los santos.
Es el lazo (jue une entre sí a todos los vivos y difnntos en la unidad de un mismo cuer•pb líifstico, tuya cabeza es Jesucristo, y que tlènien toàos una mi'sma vida. '
De los santos..,
'
' •
'
Porque, 6quiénes son los santos?
Sómos tú y yo —no te aàmlreí—y los àemàs, si estamos en gràcia dè Diós, y las ínimas
del Purgatorio y los bienaventurados del Cielo. Santos llama Sati Paíblo a tddos los fieles.
Claro qae la medida de la participación de estos bienes entre los santos es desigual para
cada uno de ellos. Depende del grado de fe y de caridad. En definitiva es aquello del Evangelio:
«Al que mas tiene, màs se le darà». — R. R.
però es muy conveniente para losflelesqae
qoieren conocer-a fondo a Jesús y a su doctrina.
i Qué vale mús: hacer que un sacerdote
cèlebre la Santa Mlsa o blen ofrecerla uno
mismo por la Intención que deseaP d Qué
momento el sacerdote se acuerda de esta
intención? — Preocupada.
R.—Vale mas hacer que un sacerdote cèlebre a la intención de Ud. El sacerdote tiene
esta intjnción coando va a celebrar y también
a veces en el memento respectivo.
d Se ha de practicar lo que dice el Eoangelio, para salvarseP — La misma.
' R;—Pues clairo. Però el Evangelio tamhiéri
« t i en ^ Catecismo y en lo qae ensei^a la
Iglesia. No hace falu conocer el Evangelio, es
decir los lihros escrites por los evangelistas,
dCuando se slente oergüenza de ir ai
Padre Espiritual, qué hay que kaeerP-díenemos que creer todo lo que él diga? — La
mlstna.
R.—Debe vèncer esta vergUenza si ve que
este Padre Espiritual le va bien. Debe obedecer, coando le dice algo para provecho de
sa alma.
Los Llbroa de la Bíblia, ^pueden servir
para medltacíón y formaclón? — La misma.
R.—Sin duda, però hahrà alganos que nada
o poco le dirin. Debe escoger.
•! tiPuedo imaginar la muerte de miS^famlliares? — La misma.
. v i •.>
R.—Sí, però no desearla por malas razones.
En todo, qoerer la volantad de Dios.
VI V EN C I A S
LA GEOMETRIA DEL
EVANGELIO
Visitoba una de estos catedrales majestuosos, verdaderos morovillas de un orte
perenne que elevan el corazón d Dios. Sus arços luminosos, sus piedros labrodas, su impresiononte bellezo y riqueza constituyen una oración y alabanza ininterrumpida al Creador.
El gufa termino su expliccción. «Es una obra acabada. Perfecta».
Formobo parte de nuestro grupo un hombre de tez morena, inquieto, vivoracho. Y
comentabo: «Yo creo que es una obro maravillosa. Però inacabada. Me invita a levdntar
mi olma o Dios. Incorpora mi vida a una Ifneo vertical hacia la divinidad. Però veo un contraste que me decepciona. Una carència de sentido social cristiano, una ausencio de esta
línea horizontal hacia los hermonos. No habría tantos ricos y tontos pobres. En mi pols
negro no tenemos catedrales. Cristo habita en chozas. Però parOlelamente a una vida y a
una mentalidad que labro poco a poco las piedras para nuestros templos, vive y trabaja
otro Ifnea que lobra en los corazones un sentido social cristiano, exigència fundamental
del amor».
** «
El turista rr~'<én convertido al cristionismo era ua profesor d» matemdticos en un
Instituto de Segunda Enseflanza de un pdfs que llamamos de misión. Por lo visto conocfa
muy bien la asignotura. Incluso dominaba también los matemdticos del Evangelio. Simples
y diflciles de cumplir. Quizd tendrfa razón. Por^ue una Ifneo vertical hacia Dios sin una
Ifneo horizontal hacia los hermonos es una espècie de cuadratura del cfrculo.
J. PEDRAFINA.
IVH MILAGRO CADA AÍ90?
En el monasterio de lo Encornúción, de
Madrid se conserva lo sangre del medico
màrtir, San Pantaleón. Coda orïo, el dfa 26
de julio s« licúa esta sangre que duronte el
resto del atio permanece sòlida. Muchos testigos pueden ver esta moravilla que hasto
ahoro ho resistido todos las crfticas. Lo sangre, en el dfa antedicho y en el dfa 27, corre
por los poredes de la ampolla donde se
conserva.
Este mismo milagro se verifica en Roma,
en la iglesia de los Escolapios y en Rovello
(Nàpoles) y en un pueblo de Castilla la Viejo
llamado Són Pantaleón. En estos lugares se
conserva también parte de la sangre de este
màrtir. Duronte el perfodo rojo, aquf en Esparia, también se verificaba el milagro.
Este sonto vivió en Nicomedio de Bitinio
a principios del siglo IV.
Dios no es amigo de muchos milogros
però de cuondo en cuando con algun prodigio llama lo otención de los terrfcolas para
ver si levantamos los ojos hacia lo alto.
ECO.
[I
OE
iie».
En Manlleu, vilia industríosa y culta, va a tener lugar
este oPio Id Asomblea de A. C, de toda la Diòcesis. Con este
motivo, HOJA DIOCESANA quiere recordar a sus lectores que
la Acción Catòlica, en mayúscula, està presenta en nuestra
Diòcesis y que ella representa el movimiento jeròrquico de lo
Iglesia en lo relativo al apostolado seglar. Porque si bien es
verdod que la A. C. no quiere monopolizar toda acción de los
s^glares en pro de la extensión del Reino de Dios, no obstante
i.ay que recalcar que la A. C. tiene con lo Jerarquia una relaciòn jurídica especial y única, inmediata y directa. La Jerarquia
asume su direcciòn y se responsabilíza de ella, la A. C. actua en
su nombre y el seglar encuadrado en la A. C. es un mandatario
oficial de la Jerarquia. Con ello queremos decir que la A. C.
tiene un rongo especiolísimo en el apostolado seglar y que
nadie que se precie de católico puede poner obstdculos a ella.
Es mós, con su simpatia, su coloboración pecuniària y, si puede,
su entrega personal, el católico encuentra en la A. C. el cauce normal de su exponsión
apostòlica.
HOJA DIOCESANA saluda a los congresistas que en Manlleu revisardn una vez mds
sus métodos de acción y escuchardn la voz autorizada de nuestro Sr. Obispo que les dcrd
las consignas de la hora actual. Con nuestra oración, asistencia y entusiasmo, procuremos
oue esta Aiamblea saa diano porticó del próximo Concilio Universal Vaticano II.
Exercicis Mètode intens matrimonis
Reunions dirigents joves
Reunions dirigents homes
Reunions Sacerdotals Camps-cscola
Convivències sacerdotals
lA^
fií
CASA DIOCESANA
D'ESPIRITUALITAT
1
1
1
1
2
6
25
35
25
35
Total: 45 tandes i 1.323 assistents.
(LA GlEVA)
Resum de les actirltats durant un any.
Del 20 d'agost de 1961 al 20 d'agost de 1962.
^ssistents
Cursets d'Homes
Cursats de Joves
Convivències esposes
Convivències vídues
Convivències senyoretes
Convivències noies
Exercicis sacerdotals
Exercicis ordenands
Exercicis ptemilitars
Exercicis col·legiales
Exeicicjs Mètode intens homes
Exercicis Mètode intens dones
Exercicis Mètode intens noies
5
11
3
2
2
2
3
I
3
4
1
1
1
121
280
91
89
47
96
100
36
161
140
8
18
10
APLEC AL SANTUARI DEL FAR
En el Santuari de Ntra. Sra. del FAR el proppassat dia 26 d'agost s'hl celebrà ua Aplec
extraordinari de fervor Marià. Es calcula en
1.500 persones les que hi prengueren part, entre les quals cal remarcar l'assistència de campaments del Centre Excursionista i grups
«Escolta». En Ramon Vlfteta de Torelló, explicà
unes diapositives de tema excursionista. A
l'Ofici, es cantà la Missa a orquestra la qual
desgranà les tonades de sardanes I ballets,
a la tarda.
Una jornada en tom de la Verge que durant
tot l'any des del seu castell-mirador, ens fa de
guia i de Mare.
CRONISTA
Parròquia d» Santo Moria de C a m p r o d o n
Diumenge, dia S3 de Setembre de 1962—A les 7, Missa en sufragi de Vda. de
Moragas (a. C.s.) A les 9, Missa en sufragi dels difunts familia Arrau (a C.s.) A dos
quarts de 11, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Josep Turon
Pujadas (a. C. s.) A les 12, Missa en sufragi de Josep Turon Pujadas (a. C. s.) Tarda,
a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Sra. Vda. de Moragas (a.C-s.) Tarda, a les
4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Dilluns, dia 9.4.—k les 7, Missa en sufragi de Teresa Coll (a. Cs.) A les 9, Ofici de Cap d'Any en sufragi de Josep Colom Soler (a. C. s.y A les 11, Ofici Solemne
a honor df la Verge de la Mercè, que fa dir Jaume Vila Riera.
Dimarts, dia 25. — A les 7, Missa en sufragi de Romà i.a.C.s.) A les 9, Missa en
sufragi de Josep Sangerman (a. C, s.)
Dimecres, dia 26. — A les 7, Missa en sufragi de Maria Rigall (a.C.s.) A les 9,
Missa en acció de gràcies
Dijous, dia 27. — A les 7, Missa en sufragi dels difunts familia Salgado (a.C.s.)
A les 9, Missa en sufragi de Camila Lacruz (a. C. s.)
Divendres, dia 28.— A les 7, Missa en sufragi de Joan Sau Juncà (a.C.s.) A les
9, Missa en sufragi de Teresa Juncà Roget (a.Cs.)
Dissabte, dia 29.—A les 7, Missa en sufragi de Josep FonfVilaseca (a. C. s.) A
les 9, Missa en sufragi de Miquel Vila Marcer (a.C.s.)
Diumenge, dia 30 de Setembre— A les 7, Missa en sufragi de Joan Vila Molas (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Baibina Perramon de Birba (a. C. s.) A dos
quarts de 11, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Camil
Güell Coma (a. C. s.) A les 12, Missa en sufragi de Dolors Sanglas de Prat (a. C. s.)
Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Manuel Gatius Vila (a.C.s.) Tarda a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Veu de lo Parròquia.
Sont Boptisme. A les Fonts Baptismats de Santa Maria ha estat regenerat i in>
corporat a Crist, Enric Llongarriu Ramírez, fill legítim de Josep i Araceli. Que sia
un sant cristià!
P. Anglada Camprodon