parroquia de sta maria de camprodon 19620902

l[l llllí[
NA fecha anual en la que toda la DióceSiS, seglares y clero,
cierran sus filas en torno a la figura jeràrquica de nuestro
Prelado, Excmo. Sr. Dr. RAMON M A S N O U BOIXEDA.
Hoy celebramos el DIA DRL P R E L A D O . Esta celebración
no tiene aquelles matices protocolarios de fiestas énsalzando a prohombres de tipo político o social. iNo! nuestra
fiesta quiere ser un exponente de nuestra íe y un testimonio vivo
de nuestro amor hacia la persona que rige los destlnos espirituales de nuestra Diòcesis. Porque sabemos que el Sr, O b i s p o
es sucesor de los Apóstoles sobre los que està edificada la Iglesia
de Dios.
H O J A DIOCESANA, en nombre de todos los ficles y
sacerdotes de la Diòcesis, la gran
familia diocesana, rinde tributo de
pleitesía, de veneraciòn y de amor
hacia nuestro amado P r e l a d o .
Agradece una vez màs los desveles,
los que conocemos y los que desconocemos, para el bien de nuestras almas. Augura y por ello eleva
preccs al Seftor, que por muehos
aftos, con redoblado vigor, pueda
apacentar la grey vicense.
L E C T O R E S : Oremos y
oirezcamos nuestro ramillete espiritual a Dios en favor de nuestro
Sr. Obispo.
IHOJAI ^
i
DOMINOO,
3 Dl SIPTIiMBRI Ot I9«a
Dom. XII d. d* ranlacettéi
A A O II
NÚM. 89
Rcjacclòii r AdmlniítrAclAni
Aparl·ijo V
V I CH
Talii. 1743
Dapiílto Ugal, S. 14,35S - 14t0
1hht al^ir... ^
EN AQUELL
TEMPS..
uuc 10, 23-37
tf, girant-se cap als deixebles, els digué
a part;
Sortosos els ulls que veuen cl que veieu.
Perquè jo us dic que molts profetes i
rels van desitjar de veure el que vosaltres
veieu, i no ho veieren, i sentir el que sentiu,
i no ho sentiren.
Llavors es va aixecar un mefur,' Je la
Llei, I li digué per provar-lo:
—Mestre, què haig de
fcrperoonseguir
la vida eterna?
Ell li digué:
—En lu Llei, què hi fia escrit? Què hi
llegeixes?
Ell respongué:
—Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb
tot el teu cor,
amb tota la teva ànima, amb
tota la teva força i amb tot
el teu esperit,
I el teu proïsme
com aiu mateix.
Li digué:
—Has contestat
rectament: fes això
i viuràs.
Però ell, volei.'t Justlficar-se, digué aJesús.
—I qui és el meu proïsme?
Jesiis va reprendre:
— Un home baixava de Jerusalem u Jericó, i va caure a mans d'uns lladres,
els quals després d'haverlo
despullat i
baldat a cops, s'en van anar, deixant-lo
mig mort. Casualment baixava un sacerdot
per aquell cami, el va veure i va passar
de llarg per l'altre banda del cami. Semblantment, també un levita arribà en aquell
indret, el va veure I va passar de llarg per
l'altra banda del camí. Però un samarità
que anava de viatge arribà porp d'ell, el ca
veure I s'en va compadir; s'hl acostà, 11 va
posar oli i vi a les ferides, i les hi va embenar; acabat, el muntà damunt la seva
pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal I en
COMENTEM
Els castellans tenen un adagi ben trobat:
«Haz el bien y no mires a quien». Rellegia, si
us plan, l'Evangeli d'avui. Sobren els comentaris Sembla estrany que hi hagi tant d'egoisme
dins el co' humà. I avui s'escampa aquesta
manera de fer: mira per ta i ets altres que
s'arreglin. Crist ens tenia que ensenyar aqotsta
gran veritat que Ell anomenà el Manament
Non: «Est'men-vos ris uns als altres com Jo
us he estimat a tots». No n'hi ha prou de
volguer estimar Déu. Aquest amor ha de tenir
un complement necessai i: estimar el proïsme,
sigui qui sigui. L'anar al temple a resar is
per tal de saber practicar la caritat. Com
si Déu hagués fet el canvi i ens digués:
«mentre visquis en aquest món, mira d'estimír
als a'tres que tens a l'abast per mostrar los-hi
el teu amor i em duno per ben pagat car a Mi
no em veus ni em tens lan a la vora visible com
els altres». El fonament d'aqoesta veritat que
posada a la pràctira portaria la felicitat al món
és que tots som germans, pirticipants de la
mateixa naturalesa de Déu i tcjts teniíi el
mateix Pare i anem a la mateixa pïtria i ens
hem d'ajudar a porrar-la creu de la vida i hem
de fer qu^ tots plega's, abraçats, pugem cap
amunt. Com aquells que fan escalada i s'ajoden i tots esian al lloc on han d'citar per
ajudar i ser ajuía^s a l'ensems.
Crist ha rosaí un cas extrem per tal que
vegessim que mai tindrem excusa si passem
de llarg prop del germà indigent i més responsabilitat si aquesta indigència és de tipus espiritual. Perquè si neguem el pa al fjmolenc
és pecat però més si neguéssim el consell, la
bona parau'a, la instrucció al descarriat. Pensem-hi puix el judici serà terrible pel qui
poguent, no fou misericordiós.
ua prendre cura. L'endemà es va treure dos
denaris i els va donar a l'hostaler, tot dientli: Pren-ne curà, i les despeses que facis
de més. Jo, quan torni, te les pagaré. Quin
d'aquests tres et sembla haver estat pira^me
d'aquell qui va caure en mans dels lladres?
Ell digué:
—El qui va fer arnb ell obra de misericòrdia.
IJesiis li respongué:
— Vés, i ta fes igual».
Parlicipació activa
«Es necessari que tots els Tidels comprenguin que el principal deure y lo seva més
gran dignitat consisteix en la participació en
el sacrifici eucàifstic; mes no amb esperit
passiu i negligent, estant distrets, sinó d'una
manera tan intensa i activa que s'uneixin
íntimament amb el Summe Sacerdot, segons
allò de l'Apòsfc": —Hau de tenir en els vostres cors els moteixos sentiments que tenia
Jesucrist. (Fil. 2, 5]». (Encic. «Mediator Dei»].
No n'hi ha pas prou, ni de bon tros, que
els cristians vagin a Missa sols pet complir
un precepte; això podria degenerar, o la
llarga, en un farismsme. La nostra religió, lo
del Regne de Dóu predicada i establerta pel
mateix Jesús, no pot viure basada sols en la
«lletra» o en una «llei»; el cristianisme té per
primera font l'Espei./ vivificador; nosaltres
hem de participar en els ritus sagrats amb
una vida i un sentit que ultrapassa el gest
encarcarat i inútil d'un autòmata inconscient
o d'un que sols el mou un formulisme
col·lectiu.
Ei fé de rrcuperar el sentit ganul de participar en la celebroció eucaiíjtica. Les comunitats assistents, hon d'ésser comunitats
de vida. La mateixa paraula ossisfir, resulta
un xic ambigua, ja que es pot interpretar
fàcilment sota l'aspecte d'estàtica, mentre
que participar en la celebració requereix
tota una dinàmica interna i externa.
A tots ens agradà fer les coses amb sentit.
Ningú vol que se li digui que és un inconscient. Complim, doncs, els noitret grans
deures religiosos amb ple sentit. I oci tenir
senfif vol dir «tenir els mateixos sentiments
de Jesucrist». — R P
Dia 2. DOM. XII D. PENTECOSTES.
^\. Esteve, rei d'Hongria; consagrà el
seu reialme a Màrio; fou pare dels
pobres. St. Antoni, mr. La Morè de Déu
de/ Consol.
Dia 3. Dll. La Mare de Déu de la
Cinta, patrona de Tortosa. St. Pius X,
papo, insigne per la seva senzillesa i
humilitat, reformador dels costums,
promotor de lo litúrgia i música sagrada, impulsador dels Estudis Bíblics,
i fou el que admeté els infants a la
Sgdo. Comunió,
Dia 4 Dm. St. Moisès, profeta, capdill del poble de Déu, taumaturg I
figura central de l'Antic Testament.
Sta. Rosalia, verge itoliona, patrona
de Palermo per haver deslliurat la
ciutat de la peste.
Dia 5. Dmc. St. Llorenç Juslinià,
bisbe de família veneciana il·lustre,
austerlssim i caritatiu en extrem. Pou
el primer patriarca de Venècia. St.
Berff, ob. i St. Macari, soldat mr.
Dia 6. Dj. St. Zacarfas, profeta de
l'Antic Testament. St. Monsuef, mr. i
St, Petroni, bisbe.
Dia 7. Primer divendres. St. Ragina,
vg. i mr. Sf. Panfl/f, b. Si. C/odoo/de, cf.
Dia 8. Ds. EL NAIXEMENT DE LA
MARE DE DEU. Els devots de Maria
acudeixen als santuaris de les Mare
de Déu trobades i s'exulten de goig.
Sf. Adrià, mr. i Sfo. Adela, vda.
I g , Coiiiel] Pro Oiiciíioo Potre
RETALLS DE VIDA
No hi havia res per a dinar
L fat és històric i succeí a la «Piccola
Cosa delia Providenza» a Torino. Allò
hi ha el Cottolengo que allotja avui set mil
desvalguts i unes 800 monges. Quan hi vivia
el fundador. Sant Beiet Josep Cottolengo
eren uns tres cents els molalts. Lo Divina
Providència, aleshores com oro, alimentava
miraculosament cada dia aquells sers. Cada
mati arribava al Convent el necessari per la
jornada. I ningú sap ni sabia com.
Un dia a les nou del matí va la Superiora
a avisar el Pare fundador que no havien
portat res per a dinar. El Sant li fo:
—Encara folta molt temps per al migdia.
Confiança!
—Però és que són 300 els malalts que
esperen.. I hem de preparar-ho tot..
—Però per què m'ho demano o ml? No
sap que no tinc res? Millor serà que vagi a
demanar ho o Sant Josep.
A les onze torna altra volta la Superiorp
tota confosa...
—Pare: Què hem de fer? Hjm demanat a
Sant Josep i... res Són les onze i a les dotze
hem de donar el dinar...
—Germana —li fa el Sant— veig que la
seva confiança en Saiit Josep és molt escaso.
—Es que nosaltres som les responsables.
Posi's en el nostre lloc. Tinc confiança, però
sembla que Déu vol que provem una altra
cosa per subvenir aquesta necessitat. Encara
que ara ho portessin, no tindríem temps
d'arranjar-ho.
—No perdi la confiança. Germana. Sant
Josep ens socorrerà.
—Per molt que digui, Pare, avui no
dinarem.
A les 11.50 truquen a l'Hospital. Es un
E
sub-ofiçiol de la caserna veïna que arribo
tol sufocat. No sap com dir-ho.
—Miri, Mare Superiora. El nostre Comandant m'envia per dir-li que tenim 600 raccions a punt, ja cuites, per als homes del
nostre Batalló i acaben de comunicar que
avui no seran a dinar cor no han acabat les
maniobres i menjaran fret i allà on són I no
tJK^
tornaran fins al vespre. M'ho fet traslladar
fins ací les cuines portàtils i els he portat
aquest menjor per si vostès poden aprofitarlo. Jo veig que és moit tord però el menjar
està caient i o punt de ser servit.
El rellotge estova a punt de tocar las
dotze, hora de dinar dels 300 malalts.
ECO
«La doctrina pontiflda es clara y està màs necesitada de apllcaciones que de Interpretaciones, (a veces Innecesarias). Hay, sí, que saber deducir consecuenclas y facilitar
fórmulas concretes y practicat». (Rdmo. Gasten Lacoma).
I Curiosídades que encierran moraleja I
>' A menudo noi lamenlamos de que el mundo esfd cada vez peor y no veïnes el aspecto
posilivo det mundo interior de las almas.
De hecho, la època moderna se caracteriza por la enoime cantldad de santes que la Igleela
ha canonizado. Ved sinó el adjunto esquema:
-
Fio VllI (1800 1823). . .
León XII (1823 1829) . .
PíoVlII (1829-1830) . .
GregorloXVI (1831-1846)
Plo IX (1846-1878) . . .
León XIII (1878-1903) . .
PIoX (1903-1914) . . .
BenedlctoXV (1914-1922)
Pla XI (19221939) . . .
Plo XII (1939-1958). . .
5 santos canonjzsdos.
5 lantos canonizados.
52
18
4
3
33
33
En resumen: desde 1800 hasta el 1958 han sido canonizados 153 santos, cifra record si
teiiemòs en cuenta lòs siglos anteilores. La santldad florece ubéirima en nueslros días. Por ella
Dlos no aniquila a las modernas Sodoma y Gomoira.
ROMANUS.
Cuando pienso en la procreación
de los
hljos, deststo de la idea de casarmé. ,;Tengo vocación de casada? dEs imprescindible
tener hijosP iFijar el número? — Una de
P. M. A.
R.—Le aconsejo asista a nn cursillo de formación para J1 matrimonio o bien a nnos
Ejercicios para saber qné vocación tiene Ud.
Etí Bpas línpa? np ?^ puçde fallar esta cuestión.
Q d z i ud. padejc^ de una aprehensión irrazonable en esto de la procreación de los hijos.
La responsabilidad mayor esti en la educación
d,e Ips mismpB. Ei ftn prhnarió del matrimonio
es tener hijos, sin prelíjar el número. La conciencia, las condiciones de vida aconsejaràn
luego lo mejor sin faltar jamàs a la Ley de Dios,
dfíay que acusarse
en confesión de ha-
ber Ido a ballar el dia de la fíesta mayor,
sin tener remordimientos de conciencia de
haber pecado? - La mtsma.
R.—Es mejor que se acnse pues el confesor
paede instruiria y ayndarla a formar- bien la
conciencia. Porqne ademís'del mal ejemplo
que se da, hay que ver si ha sido ocasión de
ptcado.
Desearla saber si es valedera una confesión por carta. — Un lector de Maníleii.
R.—Pnede hacerse, aunqoe no es recomendable, la acusasión por medio de un escilto o
carta. Però el penitente para reciblr Vdlídamente la absolución debe estar presente y
acusarse de lo escrito por medio de una paiabra o signo y recibir la absolución pudiendn
oir las palabras del confesor. Por falta de presencia física, tampoco valdria una absolución
dada por medio del telefono, radio o televisión. Vale la absolución dada por nn sacerdote
paracaidista a los que saltan con él y tambtén
ia que se da a una distancia en la que se sapone
moralmente presente el penitente, por ejemplo:
una di;itancia de 30 pasos.
S>ü>i
A alganos les pasa por la cabeza pensar qne lo del
infierno es un mito
Paedes tener la plena segnridad de qne no es así.
Hoy en dia parece qne so qniere prescindir de esta
verdad, que lo es, y de fe, por cierto. De ella se hace mención
multitud de veces en el Antigao y en el Nnevo Testamento.
Abre el Evangelio y ti encontraras mnchas paginas que
te hablan del infierno, bajo la imagen de «las tmieblas exteriores, donde seri el crnjir de
dientes» y otras.
«Id, malditos, al faego eterno,..», etc, etc.
Es natural que exista el infiermo.
Si el hombre se aparta de Dics por el pecado, y maere en él, apartado està para siempre.
De tal modo que el infierno no es màs que el respeto eterno a la volnntad del hombre
que voluntariatpente se ha apartado de Dios.
Es de fe que es eterno: «Iran los condenados al snplicio eterno, y los justos a la vida
eterna..,», dice jesocristo. cMas claro"?
Como que el pecado, por ofender a Dios infinito, es en cierto modo, infinito...
El infierno ha sido reado para el diablo —àngel rebelde— y para los que mueren en
pecado mortal.
En él hay pena de dafio —la privación de Dios— y pena de sentido, causado prindpalmenie por un fuego inextinguible.
No es incompatible con la infinita misericòrdia de Dios y muy confoime con su infinita
justícia.
De Dios —que 's, ademàs, nuestro Padre—, nadie se r(e, dice la Çscritura.
Por otra parte, ten en cuenta qne no se condena màs que el que quiere condenarse.
El Papa Juan XXIII y el deporte
'|La Prensa deportivcl Ella ocupa un
lugar muy importante
en el mundo moderno
y atraa la atención de
un publico inmenso.
Incluso os diramos
confidencialmenta que
a veces Nos mismo achamos una miroda
sobra aHa y obsarvamos a vecas con asombro, otras con la mdyor satisfocción, el
dasarrollo que ha alcanzado asta roma da
la prensa informativa.
Esta dasarrollo corrasponda a la cracienta
importoncia qua ha tomado el mismo deporta an el mundo actual. Hoy innumeroblas
masos hollan en él, todos los domingos, un
sono esporcimianto. Muchos por otra porta,
lo reconocamos de buan grado, logron induir asta distracción an al dfa consagrado
al Serior, sin por alio faltar o sus debaras
religiosos. Pues es muy conforma o la lay
divina que, después de hob^r dado a Dios
lo qua da Dios, concado el hombre tombién
en asa dia a su cuarpo y espíritu un legitimo
descanso». (Discurso del 3 da abril da 1960).
Un comantario aspontdneo o asta declaraciórt de nuestro Santisimo Padre as dacir
qua tanamos un Papa muy humano y qua
scbe calibrar el momanto actual cor un
raalismo que debamos admirar.
HABLFMOS
CLARO
íUeKÉ piilrt!!. t) silíilii pimografíii!
iLdttima que esto no se
pueda publicar en La Vanguardia, una pògina entera,
o todo rolori Asl, En forma
de anuncio Con la repro
ducción de una seria de per, tadas de novelos de las
' vulgormente llamados «del
pim, pam, pum». Co ' inser•^, .tación de pasajes muy .. descriptiptivos. Y iquó Iditima
que no se pueda reproducir la mente del
nlíïo o del udolascente, tombién a todo colorl Enionces verlais las sucias imdgsnes que
despiertan en ellos los novelitas «inocentes»
esas. Verfois cómo esas insinuaciones descarados, la historia del policia «bueno», que se
posa el tiempo motondo gàngsters entre
wisky y wisky, mezclodos con besos y escabrosidades a las chicas qua actúan en los
consobidos «cabarets», van minondo las ya
endebles defensos suyàs confra los otoques
solapodos de la morbosidad y la sensualidad. iCómo ese mundo tan minuciosamente
descrifo de la frivolidod y sin pizca de criteri© crisliano, va envolviendo sus razonomienios, formondo una nubojidad qus tenuemente emboto su discernimiento del bien
y el mol, dasorientando lentomente, però de
una manero efic^z, los pocas o muchas ensenanzas que tienen inculcadoil
No recomendamos ninguna, oi confrorio.
Pere hay qua hacer una salvedod y citar
nombres, [en cuanto a las mas baratas) con
la llamada colección «Sarvicio Secreto» o
SS. Hay que hacer la solvedad pora prevenir contra ellas. Son pura pornogfofía, veladomenta encubierta. Triste remedo de unos
colecciones editadas en Bjenos Aires y vendidas cjsi sin ningún recato en muchos
quioscos (suponemos que entren de contrabando) llomadas «Linterno», «Cobalto»,
«Apas!onada>, etc que son pornog:àficas
cien por cien. Luego sale una colección llamada «Gàngsters», que a lo dascrito, úíiade
un lenguoja soez, usando vocablos, cuando
los personoJ3s se insulten entre s(, que no se
permitirfa el outor mòs licencioso, literoriúmente hablondo. Ssncillamante: |ion osquerosos doida todos los punios de vistol
Luego en un plano de màs colidod literària, existe lo colección G. P-, en lo qua
publicon sus novelos Peter Chayney y Ch jrles Ffonkin. Puro veneno los dos. Pues odemds de ser inmoroles tianen el defecto de
ser amorales completomente. Si hub'ara
espacio, S9 podria seguir enuinerondo o
muchos otros.
Ms gustarÍ3 sóbar la infijencia que han
tenido estos novelos (ip-^rte dsl cine) «n lo
formación de los llomados en Ingloterra
«Teddy Boys», en Fr-oncia «B'usons Noirs» y
en Esprna «Gambarros».
PACO LORES
Responsabilidad de los padres en la educación de sus hijos
cEiposos crhtianos, pensad a tiempo en vuestros deberes de educadores. Mirad en d-irredor
vuestro la multitud de ntfios que una deplorable negligència expone a los pelijros de las mMas
I<-ctuTas, de los espectéculos deshonestos, de las com.^afílas maUanas o de aq lel'os a quienes una
clega ternura edaca en el amor d>8ordenado de las comodidsdes o de la frlvolidad, en la falta
pràctica, sinó en el despreclo de las grandes leyes morales>.
«iCuénto soa de lamítilar aquelles que no tienen en ebsoluto conciencta de esta responsabilidad, ni conslderan el mal que se hacen a sí mismos y a las inc centes criatures que han dado
a la luz de este muido, cuando desconocen el peligro de tantas imptudenci is de lectura, de
espect&culos, de relaciones, de usos, cuando no se d in cuenta de que un dia la imag'nación,
la sensualldid, hsràn revlvir en el esplritu y en el corazón del ado'ejcente lo q le de niflo sus ojos
habf in entrevisto sia comprendeí!» - PIO XII.
Parròquia <lt Santa Mcitia '•'é· Camprodon
Diumenge, dia 2 de Setembre de 1962 — A les 7, Missa en sufragi de Mífia
Puig i familia (a C.s.) A les 9, Missa per un difunt. A dos quarts de 11, |f j'Eíglésia
de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi d'Eloi Cuadrado Sierra (a. C í j ' A les
12, Missa en sufragi de Ricard Galí Lalande (a.C.s.) Tarda, a les S, Mtfélí TÍ|f partina, en,acció de gràcies a la Mare de Déu. Tarda, a les 4, Sant Roslíl i Viljta al
Santíssim.
Dilluns, dia <5. — A les 7, Missa en sufragi de Maria GlivitléS (a. C .s) ^ fep 9,
Missa en sufragi de Maria Clivillés (a. C.s.;
,.
Dimarts, dia 4.— A les 7, Missa en sufragi de Ricard Galí Lalande (a.G.è.). A 1*S
9, Missa en sufragi de Ricard Galí Lalande (a. C. s.)
Dimecres, dia 5. — A les 7, Missa en sufragi de Ricard Galí Laiantíe (a.C.s.) A
les 9, Missa en sufragi de Maria Verdeny de Giaciot (a. C. s.)
Dijous, dia 6.— A les 7, Missa en acció de gràcies. A les 9*, MisSíí en sufragi de
Ricard Galí Lalande (a. C. s.)
,
Divendres, dia 7.—Piimer divendres de mes. A les 7, Missa en sufragj de Josep Corbella (a. C s.) que l'hi fan dir les Convivents Jovenívoles d'A. C. ^ '** ^i
Missa en sufragi de Ricard Galí Lalande i.a. C. s.)
Dissabte, dia 8. — Nativitat de la Mare de Déu. A les 7, Missa en ^ç\é de
gràcies a la Verge de La Vega. A les 9, Missa en sufragi de Ricird Galí lalande
(a. C. s.) A les 11, a la Capella de la Mare de Déu del Roure» Oflci ea fufrigi de
Maria Guarro (a. C. s.) Tarda a les 8, Sant Rosari a U mateixaXapelia.
Diumenge, dia 9 de Setembre — A les 7, Missa demanant una. gràcia. A les 9,
Missa en sufragi de Maria Verdeny de Graciot (a. C s.) A dacifM»t9 de ||1^ * l'piglésia de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de WtjÉtfÚ CmU La|and| k . C» 8-)
A les 12, Missa en sufragi de Ramon Bertran (aiG.sJf Itéàài, a fes 8, Mittí| peiptr"
tina, en acció de gràcies. Tarda a les 4, Sant ROSbrl I Visita af Santíssima '
Veu de la Parròquia. Sant Baptisme: A les Fonts 6aptismals de Santa Marja,
ha estat regenerat i incorporat a Crist Maria Teiesa Costa Coti, filla legítima de Çartoniçul'Mercè .•,(^ue3JÍ»MnB:iS«nta. Cristiana!. • r: ;,•' >;^ i'i'·í^''^'•,; •'•; JÍ^Í:"': ..vi
A remarcar. Dijous de 7 a 9 de la tarda, Confesions.
Com un avanç del resultat de la Capta "Pro Seminari", podem dir amb veritable
joia, que ha sobrepassat la quantitat de l'any passat. El resultat dcAnitiu es donarà
en la Fulla Parroquial del 16 de Setembre.
També com a nota de generositat cristiana que cal destacar, és l'aportació, per
dues vegadas dels Srs. Estiuejants, l'una de 2.352 pessetes i l'altra de 1.315, donació gentil, aquesta última; d'unes nenes que han treballat per la Parròquia. A tots
les més corals mercès i que Déu els hi pagui.
Avui com estava anunciat en la Fulla Diocesana es faià la capta per els Vells de
les Germanetes dels Pobres.
P. Anglada Camprodon