parroquia de sta maria de camprodon 19630120

ED ITORI A L
íAft^^'^^ M9Ò^)*
%
»>
/.taA
NEGOCIO SIN CONTtOl?..
Bs elemental llevar control de entradas y salldas en un negocio
corriente. Si ello se descuidarà, el negocio iria a la ruïna stii darnos cuenta. Control y rectlficaclón a tlempo.
En una Parròquia deben los responsables de la misma, llevar este
control que significa tomar el pulso de la religlosldad de los fíeles. El
Cardenal Mercier dljo al actual Primado de Espafla, hace ya mucho
tlempo. que en una visita que había realizado a nuestra pàtria habfa
notado que en las Iglesias, tos domingos, había muy pocos hombres y en
especial, escasos obreros. Por ello profetlzó que tarde o temprano tendría
lugar una revoluclón contra la rellglón. Hoy dia no cabé otra solución
para «ver» el estado moral de una parròquia; controlar la aslstencia a
Misa, la frecuencla de sacramentos, el porcentaje de alumnos al Cateclsmo, las famllias numerosas, los Ejercitantes y Cursillistas, los mlembros
«efectivoa» de Acción Catòlica, el número de enfermos sln aslstencia espiritual... Infínidad de aspectos que no se deben dejar al albur de una
imprOTlsaclón.
Y los seglares deben ayudar en esta fmproba labor. Los sacerdotes
parroquiales en muchas partes no pueden atender a tanto trabajo. El seglar
puede suplir y tener su parte activa de responsabiltdad. A ellos, compete la
propaganda de Ideas rellglosas y de slogans de publicidad moral. A ellos
el apostolado de penetración y captadón. A ellos, la tarea de «Tlsltadores» e inspectores discretos. Cn fin, un campo vastíslmo donde cada uno
puede tener su pueüto de vanguardla y de responsabUldad.
1
ao d * en«ro do l a e s
D o m . tl d. da la epifania
RBDACCIÓN Y ADMINISTRACIONS APARTADO 11, VICH
ARo tl>. n.* loe
OEPÓSITO LIOAL: 1 . I4.3SS • tt60
5
<^^·'.l·.
írsM
?m 4 m¥^i.im
Rom. 12. 6-/6
Lectura de la Carta de l'Apòstol sant
Pau als Romans.
Tenint dons diferents, segons la gràcia
que ens/a estat donada, si és el de profecia, exerctu-lo d'acord amb la fe; si és el
di servei, serolnt; el mestre, ensenyant; el
qui exhorta, exhortant; el qui dóna, que ho
faci omb simplicitat; el qui presideix, amb
dlUgèncla; el qui practica la misericòrdia,
amb alegria.
Que la caritat no sigui fingida; avorriu
el mal, adheriuvos al bé. Pel que fa la carií^t fraterna, sigueu sol·lícits a estimarvés »ls uns als altres; avanceu-oos mútuamini a honorar-vos; no sigueu Indolents en
elmel; sigueu fervorosos en t'esperlt, sigueu
b^^ servents envers el Senyor, alegreu-vos
eh Pèsperança; sigueu pacients en ta trlbuIdf^ió, psrseverants en l'oració; en les necessitats dels sants feu-los participar dels
vostres béns; practiqueu l'hospitalitat. Beneïtt els qui us persegueixen, beneiu-los, no
els maleiu. Alegreu-vos amb els qui estan
alggres; ploreu amb ets qui ploren. Tingueu
tòtutns mateixos sentiments; no aspireu
a grandeses, sinó adapteu-vos als humils.
No estigueu massa satisfets de vosaltres
mateixos.
HOy. OfA DEi
ORIENTE CRfSTfANO
Oración ferviente para
la unión de las Iglesias
formando un solo rebaffo
y un solo Pastor.
CARITAT SENSE FICCIÓ
El fragment d'avui és on càntic a la caritat
autèntica que vingué a plantar a la terra Crist.
Llegiu, si us plau, amb atenció les instruccions
de l'Apòstol. Ens dia que la caritat s'ha de
mostrar sol·Iicitsi. Ho som quan es tracta d'ettimar-nos a nosaltres mateixos. Perft pels altres?... Ens havem d'honorar mdtoament.
Tampoc en sabem gaire. Cerquem el propi
honor i poc cedim dels nostres drets. Havem
d'esperonar el zel per a fer tot el bé possible.
I a voltes el tenim adormit cercant el nostre
interès. Tenim poca profundiut cristiana. Som
encara massa egoistes i el cristià és per definició «aquell que sap i estima de veritat els
altres, com ho fen Críit>.
Hem de sintonitzar amb els sentiments
dels altres. Quin programa més pdlcticl No
aspirar a grandeses sinó adaptar-se alt més
humils. Cada afirmació de l'Apòstol és vn truc
fort al nostre viure burgès de cristians. En
resum: «No estiguem massa satisfets de nosaltres mateixos». Viure de cara als altres estimant i oblidar-se cada dia més de notaltret
mateixos.
Dia 28, DIUMENGE II D'EPIFANIA. Sti.
Fabià, p. I Sebastià, mrs., St. Neòfit, m. Dia
21, dll., Sta. Agnès, vg. i mr. Dia 22, dm.,
St. Vicenç, mr., St. Anastasi, monjo Dia 23,
dmc, St Ildefons, con., St. Ramon de Penyafort, con., Sto. Emerenciona, vg. i mr. Dia 24,
dj., St. Timoteu, mr. Dia 25, dv., La conversió de St. Pou, St. Moximl, mr. (Avui s'acaba
rOctavari per la Unió de les Esglésies). Dia
26, ds, St. Polícarp, b. i mr., Sta. Paula, vídua.
I vADA ^™
UN èmtm^f
ST. TIMOTEU (VII. 24>
<Tu lias seguit el meu ensenyament, la
mava conducta, als maut propòsits, la meva
fe, la mava paciència, lo meva caritat, els
meus sofriments, les meves persecucions, les
meves panes...». Amb aquestes paraules elogia St. Pou l'obra del seu estimat col·laborador Timoteu en l'apostolat d'evangelització
dels gentils. Timoteu natural de Listro, conegué l'Apostol providencialment en ser hostatjat aquest o cosa seva, gràcies a lo i»va
mora, piadosa juevd, zelosa educadora del
sau fill. L'exemple i lo virtut da St. Pau vo
guanyar la família per al cristidnisme i,
Timoteu fou, poc després, destinat a acompanyar l'Apòstol en les seves correries evangèliques. Més tard fou nomenat bisbe d'Efès
on St. Pau li trameté dues cartes (verdoderes
ioias da l'Escripturo Sagrada) donant-li con*alli pastorols par a l'Església que «II havid
plantat allò. Lo virtuosa i sàvia conducta de
Timoteu el fan digne de l'elogi de l'Apòstol
«I qual imitavo el deixeble, perquè imitant
St. Pau, imitova el Crist. La palma del martiri
coronà els seus treballs de deixeble fidel de
l'Apòstol St. Pau.
Dominico segona després d'tpífanío
Plens encaro del goig del temps nadalenc,
entrem ert un nou període de l'any litúrgic,
en el qual Jesucrist ens parla ja directament
de paraula i amb miracles per tal de revelar-nos la SevO filiació divina.
Se'ns recorda avui al miracle da las noces
de Conà: el mateix evangelista n'assenyalo
el sentit: *.„fou el primer miracle... manifestà la seva glòria, I cregueren en Ell els
seus deixebles*.
Els miracles refermen lo nostra fe en
Jesucrist; i així, a trovés dels prodigis externs, som capaços de creure i viure més
conscients d'aquests prodigis —ocults, però
molt més admirables— que s'esdevanan an
nosaltres per lo providència i la gròcia
de Déu.
Que sigui, doncs, lo nostra oració d'avui
un cant de lloança. tExultl en el Senyor
tota la terra; lloeu i glorifiqueu el seu
Nom* (intr).
I recordem que no som ni podem viure
sols amb la nostra fe: tMantenlu-oos units
en uns mateixos sentiments*, ens diu St. Pou
(epíst). Una de de les exigència més clares
de lo nostra vocació cristiana és, sens dubte,
el deure d'irradiar als nostre entorn els sentiments que ans fa viurà la litúrgia an al curs
de l'ony litúrgic. Lo caritat ens hi obliga.
J.M.
El Sagrament de la Penitencia. - La
prftctlca dels sagraments augmenta en la
part selecta del poble cristià. Va desapareixent gràcies a Déu la por al Sagrament.. Aneu sovint a confessar a fi que,
moguts pel bon exemple hi vagin també
lliurement els flUs..,
ESQUEIXOS DE LA VIDA
Roigoi Je eiemplaridaJ
Abriéronse las cataratas del cielo y quedaren inundades ricas comarcast aciaga slembra
de ansledades, desolación y muerte... AhI però
seguldamente empezaron a brotar flores y maravillas por doquierl Locutores de radio que
enronquecen y se agotan ante el micr^fono)
pequefiines que rompen sus huchas a favor de
los damniflcados) lefes de Estado que lloran y
se compadecen; la Crlstlandad toda se mueve
en esponténeo oleaje de amor; explosiones
autènticas de Caridad... de las que enaltecen a
los pueblos, los dlgnlflcan y los salvani
Ved un rasgo ejemplar. Erase el sébado
siguiente a las inundaéiones, y una família
obrera tiene su coloquio. La esposa dIce a su
marldoi
-Oye, querido, ímaAana en la moto
me Uevas a ver las inundadones? quieres,
íverdad que si?
El esposo... pens6ndolo...
-Però mujer, ^no seria una locura?.,.
todo lleno de barro... en pleno trajln de
Umpieza y descombro... los puentes
-^
cortados.
Inslste ella... però su marido le repite
y aumenta las rasones y peligros.
total. lEl domlngo no van al Vallés!
La esposa con su enorme disgusto... apenas le
habla a su marido |y ast tres díasl... hasta que
ésteen un arranque para romper el hielo y
saber el porqué de aquel camblo, le dice a su
esposà:
-Però íqué te pasa, mujei? Dl, ^porqué no
me bablss, porqué este disgusto, tdt slempre tan
juiciosa, alegre y complaciente?
-Graclas a Dios, esposo mio. Pues, telo
voy a contar... Ven. Le lleva a la despensa.
íVes este paquete? (Dentro, latas de conserva,
mantequilla, queso, tabletas de chocolate, pan
rubio y sabroso, etc.)... mira, ademés.. (coge el
bolso)) íves mis ahorros?... (6 000 ptas) Y ahora
voy a manifestarte lo que era mi grandlsima
Üusiónl Te pedia me llevaràs en la moto a ver
las inundacionet, porqué al llegar allí, y ver la
prínura familla dtigraciada y sumida en llanto
y doloilll... le hsbrla dichoi «Aqui tienen Vds.
este paquete, tomadl.. y también mis ahorrillos;
tomadiotl...» Y hecha esta nuestra ayuda directa,
viva y palpltante, volver a subir a la moto y a
casa. Mi corazón habría saltado de alegria y
consuelo por la obra de caridadl íVes el porqué
de mi disgusto?..
-Eres buena mujer, un tesorot -replico conmovido el marido.
Pocos dias después. tMisionesI Propagación
de la Fe. DOMUND del Concilio y de la esperanza. En curso, la solemne Novena al Bspfritu
Santo... Debajo de la puerta de entrada de la
Rectoria aparece un sobre que dedai «Sefior
Rector. Limosna para las Misiones» y dentro
una carta anònima, que copiada a la letra, decIa
as(= «DONATIVO de 3 500 pesetas de un obrero, padre de familia, que renunda comprar un
ciclomotor con sus ahorres y considera mayores las necesí Jades de los misioneros, deseando
que todoF los sefiores empresartos y persones
que puedan mis, y todos los católicos, tengan
la voluntad de sacrificarse también por esta
gran obra de las misiones».
Dos pequefias histories hermosas y autènticas, luminosas y efemplares. Sin comentarios.
Donde hay caildad y Amor, allí esti Dios».
R. P. T. (Arclpreste)
€n l<r òrbita
éQué Wbroi aconsejaría a uno |oven5
Una libre servidumbre
Paia movemos en la òrbita de Dloa, no
podemo* andar por donde noi dé la gana.
Somoi realmente Itbres. Pero tenemos qne
luletamo* voluntarlamente a servidumbre. Tenemos que servir a Dios, cumpliendo los mandamientot y viviendo en el seno de la Santa
Madre Iglesia Catòlica, Apostòlica y Romana
que es la única que se mantlene impertèrrita y
fldelfsima en la línea estableclda por Crlsto, su
Fundador. Dlos «qulere que todos los hombres
se salven y lleguen al conocimiento de la verdad>. Pero no olvides, querido lector, qut sóIo
la Iglesia Catòlica es la única depositaria de
toda la verdad y que solo en ella podemos
encontrar la salvación. íEstA ciaro?
Recuerda la paribola evangèlica del grano
de moataza, imagen del Reino de Dios, que
nace, ciece, se hace un érbol donde se posan
los pèjaros del ctelo. Las Iglesias separades son
como ramas desgafadas de ese érbol, con la
conslguiente pérdida de vitalidad. O, si quieres,
son como miembros secos dd cuerpo mlstlco,
vlvtente, de Crlsto, que es la Iglesia. Todo lo
cual, ya te das cuenta, da iugar a la fractura de
la unidad, a la divislòn, a la descomposidón, a
la muerte de estàs mismas ramas, de estos
miembros desconectados del torrente de vida.
Miracomo se han divldido -descompuestoen multttud de sectes, los protestantes. Son
irboles cuya plantaclòn no la ha hecho «mi
Padre», y, aunque momentineamente se levanten, gigantescos, hasta el cielo, carecén de
savla, de hoias y de frulos y terminatte siendo
«rrancados y echados al íuego.
Decla un Inglés, no hace mucho, que el
AngUcanismo, por ejemplo, ha venldo viviendo
hasta ahora del patrlmonlo catòllco, pero que
**te patilmonto se esti teralfaiando para caer
Uno joven - Santpedor
R.—Los hay en abundància y puede Ud.
pedirlos a la Biblioteca da A. C. que los
tendrd disponibles. Sirvan a maraviita, en
general, los da Tihamar Toth odoptüdos
para jóvanet.
3N0 creo que se debe insistir en que las
/óvenes deben ir con medias a m'.sa? La mismoR.—Tiena Ud rozón. Daherlo prohibirse
la entrada da tales jóvanas al Templo.
Me cuesfo mucho confesarme. éQué
oconseja Ud? La mismo.
me
R.—Que voya con fe y sinceridpd. Lo
confesión es un rantedio que do fuerzas y
odemói orienta en la vida espiritual N ò es
tín tormanto.
gQué personas pueden ser llamadas tparósitos de la Eucaristia» y cuo'es son los «beofos»?
Moria de Ripoll.
R.—Quizd se dé esta denominocidn o
personas que practican actoi de piedad yson muy agoistot Hoy que juntar un gran
amor o Dios y al prójimo.
èEn peligro de muerfe, hoy que confesar de
nuevo" teís pecodos yo eonfesodos? Lo mismo
R.—No Lo bien confesodo, estd yo perdonado. Sard buano renovar el dolor de
pacados ya confesadios pero no hoy obligoción da repetir confesiones.
en el materialismo y en el lalcismo totat. Es el
proceso normal. De hecho, sln embargo, deda,
unos cuantos mlles de Ingleses se convlerten
cada aflo al catolicismo. Y muchos més norteamericanos aún se convlerten todos los BAQS.
R.R.
VIVÈNCIA
ESTELAR
RECORDANT A M. T. B. (al cel sia)
Una vivència que resum una vida a l'impuls
d'un mateix denominador comú irradiant, com
les estrelles, múltiples raigs lluminosos, altres
tantes vivències que sumen, i Integren un
mateix resultat.
•
•
•
-I així, vostès voldran rebre els sagraments?
pregunta mig dubtant el Sr. Vicari als futurs
nuvis.
-lo, contesta ell, no. Per ferho malament
en prescindeixo.
-Senyor, -resava cor endins el Sr. Vicariels camins de la vostra providència són incomptables. Sortiu a tret d'aquesta ànima que no us
estima perquè no us coneix.
*• •
-Miri, -respon ell, ràpid, sincer, viril- si
«em tomben», om tindran al seu costat. M'agradarà veure això dels cursets què és Ho podré
defensar a atacar.
-Veus aquestafinestra?HI entra el sol perquè està aberta. Què és la finestra al costat del
sol? No hi ha comparança. Pot, però, impedir al
sol que hi passi... Sigues una finestra ben oberta. El curset serà per a lú un sol esplèndid.
Cloenda del curset n." 2 a La Gleva. Interrogants. Presagis de llum. Paraules clamoroses
de conquesta triomfant. S'obria un camf que es
clouria al cap de cinc anys. La, veritable conquesta, la veritable clausura del curset n." 2
tindria Hoc, pera aquell home viril, ferm, dur,
sincer, lluitador, al cap de cinc anys en una
cel'la d'hospital, morint amb el Sant Crist als
llavis, els rosaris ais dits i amb una corona de
martiri cisellada amb el goig d'uns amics que
eren testimonis vius d'unes obres 1 d'unes
eiuenyances.
**•
-No accepto aquest treball I aquest estatge.
Diriéh que m'havia fet catòlic, que anava amb
els capellans per situar-me. Continuaré fent de
paleta.
** *
- «Una cosa m'ha costat després de cursets:
estimar la mà dels capellans I anar al confessionari. Avui, però, he estat a punt de partir-me la
cara en plena bastida per defensar-vos. Bs a dir
per defensar el Crist I a vosaltres». Això ho deia
amb un rostre il·luminat pel goig més noble.
** *
- l o era comunista perquè no coneixia la
caritat. Per això la Caritat centra la meva vida.
Mes hi veig en el món tanta injustícia, tanta
immoralitat, tanta explotació, hi veig tanta superficialitat, hi manca tant el sentit comunitari
de la vida que sento a voltres trontollar la meva
fe. Haig d'anar al Sagrari i cridar perquè Criat
acabi d'una vegada i per sempre aquest estat
de coses, que hi hagi amor. Jo sé que els comunistes, si tomessin, eiQ matarien. Doncs, almenys que hi trobin 'una mica de comunitat
cristiana. I us asseguro que també es convertirien. Perquè hi ha molts que lluiten contra ei
comunisme per allò que té de bo. Que ut pedseu que hi patirien gaire que us tomessin a
cremar els temples? Pateixen pels diners.
Trobava en la Hoac el nervi vital de la seva
existència.
Pocs obrers, obres, i amb vocació d'obreis
que estimessin tan a Crist.
** *
-No vull acceptar aquesta col·locació -Insisteix- 'Tinc vocació d'obrer. Estimo la condició d'obrer. Crist, què era?
• * •
*
,
-Convé aquesta obra per ajudar els germans?
Hi dedicaré sis setmanes sense cobrar res. 1 un
taller per Invàlids continua existint, fruit d'un
acte inicial d'amor generós.
(Acabarà ea cl pròxim número)
ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI
Santa
Maria de Ripoll
Allà on les aigOes escumejants de dos
rius, Freser i Ter, s'agermdnen en «na abraçada, fresca encara de les neus que es fonen
pels cims pirinencs, les pedres sagrades del
Monestir ripollenc ens porten el testimoni
d'una altra úbraçoda no menys trascendent:
la de Maria amb Vich. D'aquesta abraçada
mística n'ha germinat tota la tradició mariana del nostre Bisbat, i més encaro de tot
Catalunya. Car Ripoll, per Santo Maria, és el
símbol de lo fe del nostre poble. Ho diuen
explícitament els seus goigs i ho transcrivim
per a deixar-ne pública constància: «De la
Pàtria Bella Aurora que per Ripoll eos ixqUé,
de Catalunya Senyora feu reflorir aostro fe».
Ripoll és, per drets propis, el segon santuari
català, després de Montserrat qee —en definitiva— és la seva gloriosa prolongació.
Si el nostre poble, oblidés mai aquesta realitat, deixaria de ser el nostre poble, que
deia, si fa o no fa, el venerable bisbe Torras
i Boges.
L'estelor història del Monestir de Ripoll
ha passat dissortadament apoques ben tristes
de saqueigs i destruccions. Després de lo
primera consagració del temple, en 888, j
dels succesius engrondiments de 935, 977 i el
del Bisbe-Abot Òliba en 1032, amb ei qual
Ripoll ateny el zenit de la seva grandesa,
arriben les destruccions: unes per obra de
cataclismes ntíturals, com lo del terratrèmol
de 1428, que l'enderrocà en gran part; altres,
més deplorables, per mà dels homes, com és
ora el saqueig de 1463, en el qual lo soldodesca del de Rocobertf s'apoderà dels tresors
que tontenio l'altar de lo Verge. Però el més
fort, el fatal, fou el de 9 d'dgost de 1835: les
Hirbes no en tingueren prou amb opoderar*• de tot el que hi havia de valor, sinó que
àdhuc s'dtreviren contre les venerables pe-
dres del cenobi, el qual, després d'un povorós incendi, s'enderrocà irremissiblement.
LJn successor d'Oiibo en lo seu vigolona,
l'Il·lustríssim Bisbe Morgodes, s'encarregà
—beneïda providència de Déul— de la restauració del Monestir. El poc que quedava
en peu de l'antic, fou completat d'acord amb
la més depurada tècnica arqueològica d'oleshores. El mateix papa Lleó XIII va regalar
en mosaic de la Verge, obrat als tallers
vaticans pel pintor Enric Serro, que és el que
venerem actualment. I el Bisbe Morgodes vo
consagrar, per última vegada, lo nova Basílica, l'I de juliol de 1893.
El daltabaix de 1936, malgrat profanar
els oltars i sepulcres, va respectar lo jo mosso
turmentodo arquitectura. Aro, el Monestir
exerceix funcions de temple parroquial.
I avui el Monestir de Ripoll, tron de la
Verge i centre d'atracció universal, ens
ofereix encaro lo vetustesa de les seves
meravelloses nous, lo pou incomparable dels
seus claustres i el record immortal d*! seu
«scriptorium», focus de civilització crlstlona
d'irradiació mundial.
J. PUNES.
Parròquio de Santa Maria de Camprodon
Diumenge, dia 20 de Oenerde 1963.—A dos quarts de 8, Missa Aniversari de
Ricard Mayà (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Josep Güell Coma (a.C.s.) A les 12, Ofici cantat en honor de Sant Sebastià
per una família devota del Sant. Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Dolors Carreras (a.C.s.) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Dilluns, dia 21.—k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Joan Perals Pagès (a.C s)
A les 9, Missa en acció de gràcies a la Verge del Remei.
Dimarts, dia 22. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Rafael Gatíus Vila
(a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Maria Ubach Coli (a.C.s.)
Dimecres, dia 23.— A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en
sufragi de Tomàs Acosta (a.C.s.) A les 9, .Missa Aniversari de Camil Güell Coma
{a.C.s.)
Dijous, dia 24.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Jaume Vila i Maria Soler (a.C s.) A les 9, Missa d'acció de gràcies a la Verge de Lourdes.
Divendres, dia 25.—A dos quarts de 8, Missa en acció de gràcies ai Sagrat Cor
de Jesús. A les 9, Missa a Sant Antoni demanant una gràcia.
Dissabte, dia 26.—A dos quarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria,
Missa en honor de Sant Antoni. A les 9, Missa en sufragi d'Antoni Torrelles (a.C.s)
Diumenge, dia 27 de Oener.—A dos quaits de 8, Missa de Novena, en sufragi
de Núria Surriba (a.Cs.) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa
en sufragi d'Eduaid Güell Coma (a C.s.y A les 12, Missa d'acció de gràcies. Nit, a
les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Dolors Carrera (a.C.s ) Tarda, a un quart
de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Veu de la Parròquia.
Sant Baptisme. A les Fonts Baptismals de Santa Maria, ha estat regenerat i incorporat a Crist pér mitjà de l'Església, Antoni Luengo Calderón, fill legítim de
Francesc i Antònia. Que sia un sant Cristià!.
Resultat del Concurs de Pessebres. Ha assolit el primer premi les Germanes
Puigmal. Segon Jaume Bertranpetit. Tercer Hotel Claret. Quart Marià Monzó. La
quantitat serà repartida aixis Primer 100 pessetes. Segon i tercer 50 pessetes Quart
25 pessetes. Quals quantitats es faran efectives a la Caixa d'Estalvis. Una vegada
més agraïm la donació de la Caixa.
P. Aaiflada Camprodon