parroquia de sta maria de camprodon 19620325

DOMINOO.
2S 01 iMARZO D l I M S
Dam. III d * Cuarasma
I
$
W
q.
ARO
II
NÚM. 6* I
R·dacciAn. A<lmlniitr«ci6n y lAlUrMt
San )utlo, 1
I
f
1
V I c H
T.UI. 17S2
Dapòiilo lagal B. 14,3SS • 1*60
^
a
g
EDITORIAL
ENEMOS, a veces, una visión
desenfocada de los problemas
T
que se agitan en nuestros tiempos. Y es debido a las informaciones
que reclbimos de ellos por medlo de
los periódicos y organistnos de
informaclón., Todo problema humano debe resolverse a base de consi'
derar al hombre en su dimensión'
total.
Viene todo esto a cuento por
unas palabras. que ha pronunciado,
no ha mucho tiempo, nuestro Santfsimo Padre el Papa, dirlgiéndose
a los miembros de la FAO. «El
mundo de hoy aspira a dos grandes
bienes: la paz y el pan. La paz en- '
«4wL
cuentra su manantial en la fidelidad
del hombre al Padre Nuestro, y
esta misma fidelidad conduce a su vez al pan nuestro de cada dia».
Queremos destacar, como se merece, este pensamiento del Papa. No puede
haber paz si el hombre slgue Infiel a Dios, su Padre, y no desea el advenlmiento
del Reino de Dios, ni ruega para que se cumpla su voluntad aquí en la tierra. Esta
falta de fidelidad de los hombres hacia Dios seca el manantial de la paz. Todo
pecado es una rebelión contra Dios y, por ende, una guerra. La lucha de hermanos
contra hermanos es debida a la lucha inicial del hombre contra su Padre.
Y si no hay paz con Dios, no puede haber pan nuestro de cada dia. El hambre
atroz, la misèria que se enseflorea de tantas regiones, las mil privaciones que
sufren los pobres, son debldas todas ellas a que los hombres no rezan ni practican
las peticiones del Padre nuestro.
Haya paz con Dios y habri paz entre los hombres y pan para todos. Lo
dice el Papa.
PAZ y P A N
EN AQUELL TEMPS...
Uuc 11, 14-28
fEstaoa Jesús traient un dimoni i aquest
era mut; i, així que hagué sortit el dimoni,
el mut oa parlar. I la gent se'n oa meraoelíar;però alguns d'ells digueren:
—Es per Beeleebul, el príncep dels
dimonis, que expulsa els dimonis.
D'altres, temptant-lo, volien d'Ell un
senyal del cel.
Però EU, que els coneixia els pensaments, els digué: _
— Tot reialme >
dioidit contra si '—•
mateix, és desolat
I cau casa sobre
casa.
Si, doncs, Satanàs està dioidit
contra si mateix, ^{
com se sostindrà
»>«íi
el seu reialme?
Perquè dieu que és
per Beelnebut que Jo expulso els dimonis?
1 sijo expulso els dimonis per Beelzebul,
els oostres fills per qui els expulsen?
Per això ells mateixos seran els vostres
lutges.
Però, si és pel dit de Déu que Jo expulso
els dimonis, ool dir que ha arribat Ja a
vosaltres el Regne de Déu.
Quan el qui és fort, ben armat, guarda
el seu pati, els seus béns es troben en seguretat. Però, quan en sobrevé uií de més
fort que ell I els oenç, li pren l'armament en
què confiava, i reparteix les seves despulles.
Qui no està amb ml, està contra ml,
i qui amb ml no recull, escampa.
Quan l'esperit immund ha sortit de l'home, vaga pels ermots cercant repòs, i, no
trobant-ne, diu: *M'en tornaré a casa meva
d'on he sortit».
HI va I la troba escombrada i endreçada.
Llaoors se'n oa, I pren amb ell set altres
esperits pitjors que ell, hi entren I hi fan
estada; I l'estat darrer d'aquell home esdevé pitjor que el primer.
Mentre Ell deia aquestes coses, alçà ta
vétí una dona d'entre la gent I li digué:
COMENTEM
El reialme del dimoni domina en el món.
I fa als homes cecs i muts. La tècnica i el
confort modern esdevenen, cada volta més,
instruments diabòlics i fan qne els homes esdevinguin cecs per a les realitats de l'esperit
i, així mateix, mats qne no saben ni volen
parlar amb Déu. Hi ha tant per venre, per
disfrutar i per capflcar-se també, qae Déa
queda desplaçat i es perd en l'horitzó humà.
1 Un a prop com el tenim...
Jesús ve a remeiar aquesta malèfica enfermetat. Ell pot foragitar el dimoni, car és més
fort, està ben armat, guarda aquells que s'han
lliurat al seu amor. Qui no està amb Crist,
està contra d'EU i qui no recull amb Ell, escampa. La vida només té un sentit, una direcció i aquesta és Crist. Els capricis humans són
quasi infinits, però seran com fumerola que el
vent escampa. L'esperit inmund cerca repòs
en el cor dels mundans, i encara que a voltes
sembla que l'interior està netejat i endreçat, si
no vigilem constantment i 'si deixem d'arraparnos a laRoca qne és Crist, els esperits de malvestat vindran altra volta i les nostres darreries
seran pitjors encara. L'home que pels seus vicis
perd la fe, esdevé pitjor que mai.
Sortosos els qui escoltem, per practicar-la,
la Paraula de Crist, que és l'Evangeli, la predicació, les normes de l'Església, les directrius
del nostre Sr. Bisbel
AMONTSfRRATA PREGAR PEL COKCIUI
lli." CONCENTRACIÓ
DE MATRIMONIS DEL BISBAT
A MONTSERRAT
Diumenge, 29 d'abril
Recordeu-hol
—Sortoses les entranyes que us van dur
i els pits que vau mamar.
Però Ell digué:
—Més aviat sortosos els qui escolten la
paraula de Déu I la guarden».
El Convit Sacrífícíal
Fins oro, ens hem aturat llargament en reposar i considerar l'Oració Consagratòrio; amb l'oració del «Pare
nostre...» es comença l'última gran part de la celebraciói
el convit sacrificiol.
Crist va instituir l'Eucaristia dins lo Ceno Pasqual
jueva; i encara més, una part d'aquell ritu de menjar
socral va ésser la «primera eucarist!a> cristiana. Lo Missa
és un Sacrifici i un Banquet alhora.
En el capítol sisè de l'Evangeli segons Sant Joan, hi
llegim ja l'anunci de la necessitat d'aquest banquet: *En veritat, en veritat us dic- si no mongeu
la corn del Fill de l'home i no beveu la sevo sang, no tindreu vida en vosaltres. Qui menja la
carn i veu la meva sang tè vida eterna i jo el ressuscitaré el darrer dia...».
Sant Pou, per altra part, en la seva primera epístola als Corintis, recorda o aquesta comunitat cristiana el deure de participar de lo taula eucarística amb dignitat I amb puresa de
consciència: «Qui mengí el pa o begui el calze del Senyor indignament, haurò de donar comp
del cos i de la sang del Senyor...>.
Lo formo de participació normal a la celebració eucarística, és de menjar del Cos del
Senyor dins la mateixa celebració. Així ho proposa la litúrgia, oixf ho indica la mateixa
institució feta per Jesucrist; la més alto expressió de l'Eucaristia és: un Sacriflci-banquet o
un Banquet sacrificiol.
Anem, doncs, o Missa per participar del banquet, i participem del banquet eucarístic
amb puresa de vida i coneixement d'oquesto úcció sagrada: <qur menja el Pa i beu el
Calze, sense tenir en compte el Cos del Senyor, menja i beu la seva pròpia condemnació»
DIA 28. Dmc. St. Joan Capistrà. (13851456), cèlebre franciscà, predicador d'una
croada, en la qual s'allistaren 70.000 croati,
que deslliuraren Europa del mahometisme.
St. Sixt, papa, m. a Roma el 440.
DIA 25. HI DIUMENGE DE QUARESDIA 29. Dj. St. Eustasi, abat insigne de
MA. UANUNCIACIÓ DE LA VERGE
Luxueil, deixeble de St. Columbè, m. el 625.
MARIA, la festivitat de la qual se celebra
Sf. Ciril, diaca màrtir.
demà, per haver-hi impediment avui. St.
DIA 30. Dv. (abstinència) Sf. Pere RegaQuirf, mr. a Roma. Sta. Duia, de Nlcomèdla,
lat, fill de Valladolid, franciscà, restaurador
m&rtlr de la castedat
DIA 26. DII. St. Càstol, de Roma, cam- de l'Ordre a Espanya, m. el 1456. St. Joan
brer de l'emperadori per hostatjar cristians Clímac, abat a la muntanya del Slnal, famós
perseguits i per no renegar ell de la fe, fou pels seus escrits de perfecció cristiana,
turmentat 1 enterrat viu, l'a. 278. St. Brauli, m. el 605.
bisbe de Saragossa, m. ei 651.
DIA 31. Ds. Sf. Amadeu, duc de Saboia,
DIA 27. Dm. St. Joan Oomoscè, cèlebre (1435-1472), veritable paie dels pobres» Sfa.
bisbe i doctor de l'Església, al qual l'empe- Balbina, vg. i mr. a Roma, la qud fou curarador li féu tallar la m& per haver escrit en da instantàniament pel papa St Alexandre,
defensa de les imatges, però la Veige II va i davant un tal miracle es convertí tota la
seva {amüla, essent el «eupaie també màrtir.
unir al seu braç en un moment. St. AlexanSf. Amos, profeta.
dre, soldat mr. del s. ÜI.
ESQUEIXOS D l LA VIDA
A
GOST del 1814. Lló s'ha engalanat de
fafta per It vliltt de la duquesa d'Angouléme, fiUa de Ltuto XVI. Tota la ciutat surt a
rebre la princesa reial, a qui acompanyen vint
doncdlea, elegantment abillades, de l'alta societat d« Uó.
-Qui 48 aquesta tan guapa, que llueix vestit
de seda adornat amb tantes flois? -pregunta una
que ha acudit a la recepció.
-Es laflUapetita de la família Jaricot.
-Per ser tan jove, es veu molt presumida
Així era en realitat Paulina Jaricot als 15
anys. Li plavla ésser admirada, i per això
Uula sempre els millors vestits i pentinats. En
aquesta recepció reial, la seva vanitat havia
arribat a l'exirem - declara ella mateixa.
Estava {a promesa amb un iove de l'aristocrida a aquesta edat Però el projectat matrimoni es desfé amb ocasió d'una greu caiguda de
Paulina, en la qual perdé, de moment, la parla
I finí l'mieniment, arribant a les portes de la fàbrica. Entre elles treballa per fe^le8 apòstols
també, 1 es reuneixen 1 s'organitzen per treballar
mort.
Aquesta desgràcia acabà de precipitar a la en obres apostòliques -algunes de les quals
mort la seva mare, ja malalta, que ocorregué ella funda- de caràcter social, per a ajuda de
les famílies obreres, cpnsegulnt treball, el
pel novembre d'aquell any 1814.
- Gràcies, Déu meu - digué abans de morir - > pa i la pau de moltes famlUes i fent-les més
cristianes.
Paulina et donarà tota a Déu.
Amb motfci d'entrar un germà seu al SemiPaulina recobrà aviat la salut. I la profecia
nari
de Missions Extrangeres, de Paris, el prode la mare xoca amb la conducta de la filla, ja
blema
mlssional la preocupa cada dia més. Les
que toma a seguir la seva vida vanitosa, no
revistes missionals que li envia el seu germà i
pensant més que en lluir 1 ballar.
les seves cartes l'enardeixen més i més, i un
• •*
bon dia se li acut una idea per ajudar a les
Quaresma del 1816. Paulina acaba de sentir
Missions. Aprovada aquesta idea pel seu conun sermó sobre la vanitat que ha predicat l'abat
fessor P. Wúrt, es llença a executaria.
Wüits. L'ha commogut tant, que en acabar la
-Escolteu -diu a les amigues obreres- tinc
funció religiosa es dirigeix a la sacrlstia.
un pla per a ajudar les Missions, a més de
-Pare, -U diu al predicador- voldria con- l'oradó. Es tracta de trobar ànimes bones que
fessar-me.
cada una es busqui deu persones que vulguin
I d'aquella confessió en surt tota canviada, ajudar les Missions cada setmana amb una
ben resolta a abandonar la seva vanitat 1 vida petita almoina, i aquest cap de decúria es faci
mundana i a donar-se tota a Déu. I així ho càrrec de recollir setmanalment l'almoina entre
complex, malgrat costar-li moh.
la seva colla.
Tothom s'adona del gran canvi de Paulina.
La idea entusiasma a les amigues i posen
Les amigues d'abans es riuen d'ella per la
mans a l'obra. Déu la beneeix amb escrefac. Les
seniilleza amb què ara vesteix, i no comprenen
decúries es multipliquen i també les almoines,
el wú que desplega a favor dels malalts i
que envien al Seminari de les Missions
necessitats.
Extrangeres.
Les amignes de Paulina són aia obreres de
(S·gu·ix pàgina t·gO·nt)
PER LES MISSIONS
I PELS OBRERS
RENOVACION DEL CARNET
—Ufl iQué colal
Es lo que ha dicho Don Etnilio al llegar. Y Juon. Y
Antonio. Y hotta Conchita. Y lo senora Elisa por supuasto.
Todos. Ha vanido la Policia y hay que renovar el carnet
de identidad.
Luis fuma y dice que todavfa hace muho frío. Rosa
dic* que con tanto esperor se va o voiver viejú y no van
a reconocerla en la foto. Todos oguanton con las monos
•n el bolsillo, pataleando un poco y soltando alguna
impracocidn cuondo algun Intruso intenta colorse.
Hace unos offos, a los pocos dlas de nacer, la estomparon a ustad un valioso cornet
de idnntidod. Quedo sellado en $u alma la imagen de Jesucristo. Y rocibió una filiación divina. Desde antonces usted no era un cualquiero. Llevoba en su cuerpo, templo de Dics, una
identificación da hombre de Cristo que debe conservar toda la vida. Era voladoro para mds
da cinco orios...
Durante dos o tres quinquanios usted guardó su carnet intacto. La fotografia continuaba siendo perfecta. Tenia a gala mostraria o sus amistodes.
A lo mejor llegd un momento en que se le extravio el carnet. O, al menos, la imdgan
ha quedado tan desdibujado y emborronada que a Jesucristo la resulta difícil raconoterie
a Ud. por uno da sus boutizados. Usted ho envejecido decrépitomanta en lo vida da la grocia.
Sa ho poblodo de grietas y arrugas Se han acentuado las sombras. Hay manctios.
No lo dude, si necesito hermoseorse de nuevo. Debe renovar su primer carnet da identidad. No tango reparo en hacer un ratito de cofo amporado por el abrigo del templo y con
la alegre esperanzo de lo misericoi'dia y el perdón. Aproveche estos semanas de Cuai'esma...
Y luego ser mds cuidodoso y diligente. Recuerde que le exigiran el carnet en regla al
frànquear las oduanas de lo eternidad. — A. B. de V.
Respuesla al Sr. X - Yich
Muchas graclas por su amable carta con la
que demuesira la estima en que tiene a nuestra
•Hoja Diocesana».
He releido mi «REFLEXIONEMOS» del 22
de enero y tengo que confesarie que no debl
de dairae cueata del aire un poco irónico con
•1 que etti esaito. Estoy completamente de
•cueido con Vd. de que Francia es una de las
gknlaa mta preciadas de la Iglesia; però tienen
un punto ílaco del que se avergüenzan los primeios, todos los cristianos franceses, y que es
al que se censura en el mendonado escrito.
Vd. no ignora que entre nuestras masas populares te encuentran persones que no conocen
a Péguy ni a Léon Bloy, però conocen muy
bien a Víctor Hugo, Zola, etc. Y de Francia, en
general, solo saben que «alli a los curas se les
tiene a raya>, y aplauden, valoren y desean un
Idéntico proceso de lalucl6n para nuettro pala,
creyéndolo «el no va mAs» de la cultur^, cuando, en realidad, te trtta da dgo totrimante
trasnochado...
A estàs penonaa se dirigia aqudia invttaci6n a reflexionar, pues, como se indica allí, el
resulta do de tanto laicismo, desde luego, no es
brlllante ni mucho menos.
íDe acuerdo?
Le saluda con lodo el afecto su s. s. - OTTO.
A«xl comença l'Obra de la Propagació de
• ' P e , la qual ràpidament s'extengué per les
ditet nacions, arribant més tard a ésser Obra
IVmtiflcla.
La quantlosa fortuna de què ditposava Paulina en morir el seu pare, l'aaà distribuint tota
en obrat apottòUquet i socials, arribant a que-
dar pobre i Üns a no tenir ni un cèntim, tenint
de viure d'almoina al final. 1 aquesta apòstol
incansable mori el 19 de gener de 1862 amb la
pena de no haver pogut pagar els deutes contrets amb les seves obres socials a favor delt
obrers.
FIDEL AIGUAVIVA
DEl
MEU
CAIAIX
^f^le^^^
M'ha colpit un pastoret de muntanya.
Amb els seus tretze o catorze anys a sobre,
espigat i ple de vida, desgrana les hores del
dia sentint esquelles, saltant margeres i
cridant les vaques per llur nom. Ell no coneix
oltra vida ni s'adono de la seva soledat
ingrata i perillosa. El pastoret de muntanya
és simpàtic al senyoret de la gran vila i o
l'aprenent de poeta, Però el pobre pastoret
és un home com els altres i porta a dins una
problemòtica que, en joc amb l'ociositat i en
Bonyeto, pot acabar força malament.
Quan hom hi penso —els pedagogs, els
psicòlegs i els sacerdots hi pensen—, fa venir
tristesa el pobre pastoret que té per companya inseparable la soledat.
Hi ha, però, un avantatge; el pastoret, al
cop de la jornada, sol trobar l'escalf d'una
família -encaro que potser no la pròpia—;
y a casa probablement hi ha fe, es prega;
el vailet, de tant en tant, té olgún contacte
amb el sacerdot que l'ajudo a vèncer l'ociositat, la soledat, els mals instints, les incerteses y les cabòries.
TU YTU
CONCIENCIA
DIALOGO CON DIOS
La verdadera Religlón consiste en un diélogo
amoTOso y fecundo entre Dics y el hombre. Son
los dos pilares insustitulbles, con dos temas
obligadosi la glòria y el amor de Dics y la salvaciún del hombre.
Dios ha tornado en «erlo al hombre, le ha
hablado y le entregó a su Hijo Unlgénlto. El
htttinbre cíébe dar su lespuesta voluntària a la
taMàdad y al amor de Dios.
En canvi en lo ciutat la solitud és tant
0 més de plànyer. Diguem la ciutat o diguem
la vila, és igual. Hi ha nois —i noies— que
viuen en major solitud que el pastoret de les
vaques, malgrat la gent del voltant. No els
manca ni l'ociositat, ni les cabòries, ni els
mals instints; els manco, però, l'escalf familiar on hi hagi fe, pregària i seny. Els manco
el sacerdot que els atrapi a l'hora oportuna
amb una companyonia comprensiva, fidel
i lluminosa.
Certs adolescents que hom veu i sent pel
carrer fan peno i em recorden el pastoret
de lo muntanya que té per companyia la
solitud i les vaques —dos símbols—, i em fan
venir el pensament evangèlic del jovenet
pròdig, miserable, lluny del Pare i guardant
porcs.
La mola solitud pot ésser —i deu ésser-ho
sovint— el camí que mena o una tragèdia.
Es un punt de meditació que podem fer
molts.
SASTRE.
El hombre rellgioso ora para escuchar a
Dios y pedirle su ayuda. con el fin de grabar en
su corazón y en sus obras la voluntad divina.
El hombre rellgioso se aceica a Dios y oye
su llamamlento personal. Però conoce, ademés,
a los queridos hfjos de Dios, que son todos los
hombres, a los cuales debe amar como hermanos.
La verdadera Religión consiste en vlvir
unidos con Crlsto, Verbo encamado, por quien
el Padre hizo todas las cosas (Joh, I, 3), y por
quien fuimos redimidos. Però estar con Cristo
significa necesariamente estar unidos con todos
los que pertenecen a El, a saber, con el prójimo,
nuestro hermano.
P. P. B.
/ 1/a.ue. diitintivo!
^loi
La cruz. He ahí el verdadero distintívo y sefial del
cristiana.
Vaya distintivo, ívardad?
Y, sin embargo, dacfa con mucho orgullo al apòstol
San Pablo: cLajos da mf gloriarma de otra cosa que de lo
Cruz de Nuestro Seflor Jesucristo».
Tenia sus razonas, como las tianes lú y yo, por cristianos.
Las famflias tianen un escudo, las naciones una bandera, los ajércitos unas armas.
La gran família de Dios, la família cristiana, redimida por Cristo an al patlbulo, tiane
como signo y escudo y bandera la Cruz. Es natural.
Con cualquiar acto, oun el mds insignificante, nos pudo redimir Jesucristo.
Tú sabes la rozón: por tanar, coda uno da sus actos, un valor infinitivo, en cuonto que
aran practicados por Dios, an carna humana, —con la cuol raprasantaba pracisamanta a
toda la humonidad—.
Paro el acto culminante de la Redención llevada a cabo por Jesucristo fue su muerte
en la cruz.
Claro que es un distintivo bien singular, como te insinuaba antes, ^verdad?
Antes de Jesucristo era nada menos que lo sePial de los criminalas condanados a
muerte.
Por eso no es de extraüar lo que escribía San Pablo: «Nosotros predicamos a Jesucristo en la cruz, que es escdndalo para los judfos, nacadad para los gantiles». — R. R.
A vna que «vol interessos».
Segueixi amb oquesto pràctica tan apostòlica de pregar pals agonitzants. Fa molt
bé i Déu li ho premiarà. Per o guanyar la indulgència concedida pel Papa, fa falta
aplicar elsffruits de la^Misso pals ogonitzonts.
Contesfoc/ón o \a consulta de R. R.
TIene Ud. mucha razón en lo que dice
sobre los programos de televisión. El enemigo puede penetrar ahora en casa. Los Sres.
Obispos han advertido yo repetides veces
sobre este peligro. Por tanto, el que tengo
un aporato televisor en casa debe extremar
su prudència y autoridad a f)n de que no se
vea lo que puede ser un peligro para los
menores de edad y aun para persones mayores. Aplaudimos este modo de ver de Ud.
y doflenda esta posición que es muy buena.
A J. S. 0.
La oraciòn tMiradme, oh mi amado...»
rezadq delonte de un crucifijo, tiene concedida una indulgència de DÍEZ oRos y otra
PLENÀRIA. Pora ganor esta última se requiere la confesión, comunión y rezo por las
intenciones del Popa. La oración o Cristo
Rey, «Oh Cristo Jesús», también tiene concedida una indulgència plenària en las
mismas condiciones. Naturolmente, ambas
una solo vez al dfa.
Parròquia de Santo Maria de Camprodon
Diumenge.
Tercer de Quaresma, S5 de Març de 1 9 6 2 . — A dos quarts de 8,
Missa en sufragi de Josepa Suros (a. C. s.) A les 10, a l'Església de N t r a . Dona del
Carme, Missa en sufragi de Balbina Perramon (a. C s.) A les 12, Missa en sufragi de
Encarnació Oliver, religiosa Dominica (a C. s.) N i t , a les 8, Missa Vespertina, en
sufragi de Anna Viada Rossell (a C s.) Tarda, a dos quarts de 4, Catecisme, a les 4^
Sí'.nt Rosari i Via Crucis.
Dilluns,
dia 26.—A. dos quarts de 8, Missa en acció de gràcies, a les Animes del
Purgatori. A les 9, Missa en sufragi de Andreu Coma (a. C. s.)
Dimarts,
dia 27. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi dels difunts família Salgado. A les 9, Missa en sufragi de Josepa Bertran Vilagran (a. C. s )
Dimecres,
dia 28.— A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en
sufragi de Anna Coma Puig (a C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Maria Male Guisset (a. C. s.)
Dijcus,
dia 29.—
A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Font Vilaseca
(a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Anna Viada Rossell (.a. C. s.)
Divendres,
dia 30. — Avui és dia d'Abstinència.
A dos quarts de 8, Missa
en sufragi tle Josep Pujol Subirós (a C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Anna Viada
Rossell (a. C. s.)
Dissabte dia 31.—A dos quarts de 8, a la Capella de l'Immaculat C o r de Maria,
Missa en sufragi de Joan Vila Molas (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Anna Buixassas (a. C. s.)
Diumenge.
Quart de Quaresma,
dia primer d'Abril
— A dos quarts de 8, M i s sa en acció de gràcies que fa dir Carme M o r e t . A les 10, a l'Església de N t r a . Dona
del Carme, Missa en sufragi del difunts de la familia Puig. A les 12, Missa en sufragi
de Bartomeu Batlle (a. C. s.) N i t , a les 8, Missa V e s p e r H n a , en sufragi de Maria Sala (a, C. s.; Tarda, a dos quaits de 4, Catecisme, a les 4, Sant Rosari i Via Crucis.
VEU DE LA PARRÒQUIA.
Amonestacions Canòniques. Tercera de Joan Dorca Folcrà, solter, amh Rosa
Blanco Juncà, soltera.
A remarcar: T o t s els dies, a dos quarts de 8 del vespre, Rosari. Dimarts i D i v e n dres, Sant Rosari i Via Crucis.
Solpòs: La ceremònia del Salpàs i Benedicció de les cases començarà, si D é u vol,
aquesta setmana: Dimarts Freixanet de D ' A l t : Dimecres Freixanet de Baix.
P. Anglada CamprodOr