parroquia de sta maria de camprodon 19620506

OOMINOO,
« 01 MAYO 0119A2
Dom. II é. Patcua
ARO
II
NÚM. 72
K·d·celón y AdmlniítrAciòni
Apar<.d. 11
VICH
T.Uf. 17<)2
D·p«tlt·Ut·l,B. 14,355-ItbO
fDiTOIIIAL
a
qx.dl·t
i
à^ail·Lual·i m,un>l·i(i
i
t
L problema de las Mlsiones està ahí, palpitan te de actualidad. No es problema de
un dia, ni se puede solucionar con una
colecta, aunque esta sea generosa. Es un problema que debe acuclarnos en todo tiempo y hay
que buscar soluciones ràpidas y fehacientes.
Precisamente hoy se nos brinda una oportunidad excelente para pensar en la única soluctón
que intenta la Iglesia para dar consistència perenne a su acción misionera. Hoy celebramos en
toda la Cristiandad el dia *pro Clero Indígena»,
dia promooldo por la Obra Pontifícia de San
Pedró Apòstol.
En paises de Mlsiones hay que establecer un
clero del pals y una Jerarquia que igualmente sea
de la misma raza que los natlvos. Cuando uno ve
despertar los coutinentes africanos y asiàticos y
percibe las ansias de Dios que sienten los pueblos
oceànicos, no puede menos de sentir la urgència
que, para la evangeUzación de estos grandes territorlps, se pone de manifiesto, clamando para que
haya alli rnuchos sacerdotes natloos.
Los cristianos todos debemos preocuparnos
de este problema. Las estadisticas por ahora son
desoladoras, si blen no dejan de ofrecer unos resquicios de optlmismo.
Oremos, pues, intensamente al Padre de la
mles que haga surglr, de entre los indigenas, oocaciones al sacerdocio y a la oïda religiosa. Que
pronto se establesca en todos los terrltorlos
misionales una Jerarquia indígena. Procuremos con nuestras limosnas, la erección de Seminarios, la manutención de seminaristas pobres. El problema està patente y la soluctón
muy clara. Manos a la obra y sin tltubeos, con un frente único de oración y limosna.
Hoy, DIA DEL CLERO INDÍGENA
EN AQUELL TEMPS...
COMEWTgM
Joan 10, íhíb
Digué Jesús als fariseus:
—Jo sóc el bon pastor.
El bon pastor dóna la seoa oida per les
Qvelles; ei mercenari i que no és pastor, a
qui no pertanyen les ovelles, oeu oenir el
llop, i abandona les ovelles i fuig, i el llop
les arrabassa i dispersa; és que és mercena/i I tant se li'n dóna de les ovelles.
Ja sóc el bon
pastor,
i conec les
meves ovelles, i
les meves em
coneixen a mi,
així com el
Pare em coneix
I Jo conec el
Pare;
I dono la
meva vida per
^/.íJir»lffr.V/r».,(,,.
les ovelles.
Tinc encara altres ovelles que no són
d'aquesta pleta;
també aquestes, cal que jo les meni, I
escoltaran la meva veu,
i es farà un sol ramat i un sol pastor.
Havia ja estat profetitzat qae Déo enviaria nn Pastor qne donaria bona pastarà
a les seves ovelles i les curaria amorosament i
reuniria el ramat en una sola pleta. I ara Crist
diu: «Jo sóc el bon pastor», l'autèntic, el profetitzat i esperat. Crist no abandona les ovelles, perquè serien devorades pel llop. Això ho
farà el mercenari, el llogat, a qui res no se li'n
dóna de la vida de les ovelles. Crist dóna la
vida per les ovelles i les coneix a cada una i
eDes cl coneixen bé a Ell.
Al·legoria aquesta encisadora. L'anhel nostre deu ésser deixar-nos conduir per aquest
bon Pastor, conèixer bé la seva veu, saber fer
fruitar la sang divina que ens ha de blanquejar
i sadollar i fer com Ell; cercar les ovelles disperses, defensar-les contra les escomeses del
llop infernal i donar la vida pels nostres
germans.
Altres ovelles queden qae no són de la
pleta del bon Pastor. Qifina pena fa veure com
la pleta del bon Pastor és tan reduïda, en
mirar el mapa-mundi, on hi ha tants ponts
negres d'ovelles que cal menar cap a l'úni«.a
pletal Quefloreixien els nostres llavis una pregària constant, ara que estem a punt de veare
com té inici el Concili, on s'obriíii la porta de
la pleta i el bon Pastor cridarà, una altra volta,
aquestes ovelles —qne són seves— i es faran
.esforços per tal de fer on sol ramat i on sol
Pastor.
y por esto sa caerpo también toma esta
postura.
He itntit dir que la festa del Sagrat Cor aqueit
any la canviaven de dia iEe veritat? —X.
iPodrian decirme por qui a un cura cuando lo R.—Sí, enguany la festa del Sagrat Cor de
tntiérran lo lltvan d$ cabtza adelantt, ya qut «nJesús es celebra l'endemà del dia del Corpus,
{<u otra» pinonat van adelantt lo» pitt?- G. J. ço és, el dia 32 de juny. El trasllat es verifica
R.—Porqae el sacerdote es mediador entre per mor d'escanre's la festa dels sants Apòsel paeblo y Dios y por ello va de cara al pne- tols Pere i Pau el divendres, dia propi de
blo. En cambio el seglar «sti delante de Dios, l'esmentada festa.
*^m*************************
*
*
*
*
*
*
»
*
#
*
*
Dia 6. DIUMENGE II D. PASQUA.
• Sr. Luci de Cirene, bisbe, de qui fa men* ció St. Lluc en els Fets dels Apòstols. Sto. *
*
» ^nWo, vg., de Roma.
*
Dia 7. Z\. Esfanis/ou, bisbe de Cracò* via (Polònia) (10301079), assassinat pel *
«
» rei Boleslau mentre deia missa. %t. S'.xt i
* St. Hou, mrs., del bisbat de Girona. St.
» Benet II, papa (s. VII), el qual morí al cap #
*
*
* d'onze mesos escassos.
*
Dia 8. Dm. Festa de la Verge Maria. *
» Mediadora de totes les Gràcies, (es cele- *
*
« bra avui en el nostre bisbat). Ens recorda *
* aquesta festa el poder d'intercessió que *
* té la nostra Mare del cel per a tots nosal- *
*
»
* tres) posem en Ella tota la confiança. St. *
*
* Víctor, soldat mr., a Mili. Sf. Dioríís, b., **
« eminent en doctrina 1 pietat.
*
«
Dia 9. Dmc. St. Gregori Nocíoncè, *
* (329-387), bisbe de Constantlnoble, on *«
restablí la fe catòlica, decaiguda, 1 confongué els heretges amb la seva eminent
•
« doctrina; és doctor de l'Església.
Dia 10. Dj. St. Joan d'Àvila, patró de
* la clerecia espanyola, famós predicador *
* i director d'Ànimes ezcd'lents, com St
* Francesc de Borja i St loan de Déu. Sf. #
AntonC dominic, arquebisbe de Florència
el 1446) devotíssim de la Verge 1 molt
amant dels pobres.
Dia II. Dv. Sf. Felip i St. Jaume,
Apòstols, els quals, després d'haver treballat molt en extendre l'Evangeli, moriren màrtirs. Sf. BveUde Pissa, de la família de Neró, el qual, en veure el martiri
de St Torpet es convertí 1 fou degollat
per ordre de Neró. Sf. Eudald, venent a
RipoU, on en el s. X hi traslladaren les
despulles.
Dia 12. Ds. Sfs. Nerei i Aquiles, germans mrs, criats de la noble família de
Sta. Domltll'la, instruïts i bat^ats per
l'apòstol St Pere, els quals sofriren hoiribles turments per confessar llur fe, com
també morí cfemada, poc després, Sta.
Domitil'Ia. Sf. Poncròs, nen màrtir, de
14 anys.
mW^eÚJL·^M^^^
##
•fí^nuò ^QÍ
rw
J
OAN el Baptista, en veure Jesús, vo dir,
inspirat per Déu: «Aquest és l'anyell de
Déu que pren sobre seu el pecat del món».
(Joan 1,29). Segons les actuals interpretacions,
«anyell» pot significar ací també «servent».
Es o dir, aquell Servent de Déu del qual ens
parla Isolas, d'aquell Servent que serà
«l'Homa dels dolors», que serà portat com
un anyell mans davant de l'escorxador.
Crist va prendre damunt seu totes las nostres Iniquitats i tots vàrem ésser curots amb
les seves ferides. Ell es va apiadar de nosaltres, quan nosaltres encaro érem pecadors;
Ell va tenir misericòrdia i encaro continua
tenint pietat de nosaltres.
Nosaltres, el poble fidel, invoquem tres
vegades aquest Servent sacrificat, el nostre
Crist que s'ha fet menjar pasqual per alliberar-nos de tota esclavitud.
Déu, en l'Antic Testament, va escoltar les
súpliques d'aquell poble atribolat sota l'opressió d'Egipte, i l'anyell de lo Pasqua els
va redimir. El poble cristià, com aquell hebreu, també clamo misericòrdia o l'Anyell
immolat, perquè continu! redimint-nos del
poder d'aquell Egipte del pecat, i ens condueixi cap o la pau de lo terra promesa.
Invoquem pietat o aquest Anyell pasqual
moments abans de menjar-lo par o la nostra
vida. Clamem, i amb sinceritat de cor, que
s'apiadi de tots nosaltresi Ell ens alliberarò.
R. P.
ESQUEIXOS DE LA VIDA
COMPLÍ LA
E
N Joan, el petit dels tres fills que li havien
quedat a la senyora Dolors en mor!r-se-li
el seu marit, cal reconèixer que era el millor
de tots: era el més dòcil i el més pietós. Seria
per això que la senyora Dolors sentia també
per ell una estimació especial.
Hom ja es pot imaginar, doncs, la pena que
sentiria la mare d'en Joan quan arribà el dia
que el seu estimat DU havia de marxar cap al
servei militar.
—No plori, mamà, i no temi per mi, que la
Verge em guardarà de tots els perills dels
quals vostè m'ha parlat i tant ens han fet veure
en els Exercicis.
—Es impossible, flll meu, no plorar en
aquests moments... Un gran consol, no obstant,
em donaràs, si em promets, Joan, que et recordaràs tots els dies dels consells rebuts i els
posarits en pràctica.
—Sí, mamà, li prometo davant la Verge, a
qui ja sap que estimo, —li diu tot commogut
i·j.n..
Joan, davant el quadre de la Verge dels
Dolors, i agafant la mà de la seva mare— que
posaré en pràctica tots els consells rebuts, per
viure sempre en grikcia de Déu, com visc ara.
—No pots flgurar-te, fill meu, la satisfacció
qve acabes de donar-me. Que el bon Déu i la
Verge beneeixin la promesa que ara m'has fet
i pugnis tomar ben sa d'ànima i cos — 11 diu,
emodonada, la mare, tot abraçant el seu ílll.
PARAULA
En Joan es troba ja en la «mili». Si pesada
se li fa la instrucció i les guàrdies nocturnes,
més molestos troba encara el comportament
grosser de molts companys. Aquelles seves
converses llicencioses..., aquelles seves insinuacions tan atrevides i immorals... aquell
ambient pestilent és el que més li desagrada.
Tots els companys s'han adonat que en
Joan te una educació exquisida: ell no molesta
ningú; de la seva boca no en surt cap grolleria,és servicial i amable amb tots; defuig de les
bromes molestoses i de les converses brutes...
Del que no s'han donat compte, però, és
de la seva unió amb Déu. Ell no deixa la seva
oració diària, el sant rosari i la freqüència dels
Sagraments.
Aquesta conducta irreprotxable i integritat
de vida cristiana, xoca amb la vida depravada
de molts. Per això alguns s'han avingut per a
preparar-li un parany i fer-lo caure.
Un diumenge a la tarda, el conviden a un
berenar, amb l'excusa de celebrar el sant d'un
d'ells. Accepta per atenció i companyonia,
davant la insistència, en no preveure llur
malignitat.
Entren en un bar. Mengen, beuen i canten... En Joan és dóna compte que el volen fer
beure més de la raó, i s'excusa dient que li
faria mal.
El primer intent, de fer-lo emb ^rratxar, ja
els ha fallat. Ara intenten fer-lo seguir a una
casa de mala vida. Insisteixen un i altre, i
davant la seva negativa, rotunda i decisiva, li
diu despectivament ut. de la colla:
—Ja es veu que encara ets un nen! Si fossis
un home hi vindries!
—Precissament perquè sóc un home, i cristià, no vaig a tals llocs immunds, on l'home es
degrada i cau a un nivell inferior a les bèsties.
A aquests llocs només hi van els covards, els
qui no saben dominar-se i són esclaus del vici.
—Tens tota la raó; jo admiro la teva valentia —contesta un altre, impressionat i vençut
pel coratge i honradesa del company.
I la valerosa defensa 1 fustigació del vici,
MENINAS y ALMIRANTES
U
NA Sociedad dedicada a presfoción de
serWcíos presenta su Sección de Primera
Comunión con este elocuente titulo: *A\ a\cance de w mano esfà el poder proporcionar
faffldsgronde alegria a sus h/jos en el dra de
su Primera Comunióni.
El Servicio tipo «B» se compone de: 100
lujotas estompas fínomante impresos; devoclonario con cantos dorados, artísticomente
encuadernado en tela o piel; rosario de plata; cadeno y medalla de ploqué oro; lujoso
vestido de Primera Comunión, no inferior a
700 pesetos; un ^utomóvil de lujo, adornado
X
con flores bloncos, a su servicio duronle seis
,.>
z^horas; seis fotogroffos 18 x 24, realizadas por
un renombrado fotógrofo especiolizado; es.\
pléndido lunch paro veinticinco invitados.servido en un céntrico réstouronte o en el domicilio del obonodo; gastos de la ceremonia
religiosa...
Estos datos estdn tornados de un periódico barcelonès. Lo clave mdgica paro que reolmente lo rrds gronde ilusión de la Primera Comunión esté oi alconce de todos es, —icómo
no?—, pogondo o plozos... |Vamos, hombrel A cuolquier cosa se llama la mayor alegria dé
nuestros hijos en dfo ton sefioladol
Y lo malo es que, desgrociadomente, este ambiente se vo ocentuondo en nuestros pue>
blos comO lo cosa mds natural del mundo, oun en persones que uno [uzga de sanos criterios.
En repetidos casos, el dia de la Primera Comunión, lejos de traer los mdsfinos aromos
de vida cristiana, se convierte en una puesto de lorgo mística, en que la niPio se transforma
en una encantadora menino y el nifio en un precoz olmironte ribeteado de oro.
El desenfoque no estd solomente en lo vonidad del vestido, sinó tombién en lo mun
danidad y mol gusto de todo la fiesto. Desfile de momds que exhiben vestidos y joyas
superiores a sus posjbilidodes normales. Obsequios désproporclonodos.Visiteos intermincbies.
Tachomos de muy poco ejemplor el que una emisora radiarà el oPio posodo un dlsco
solicitado para que el nifio X, en el dia de su Primera Comunión, lo bailoro con su primito.
|Por fàvorl Un niRo siempre, però especiolmente en ese dfo, merece mücho mds reipeto y
delíeadeza.
Nuestro Prelado ha hoblodo claro. Es preciso secundorle. Se impone un saneomíento
0 fondo del ambiente y un retorno a loi cauces espirituales del bien del nifio. Ese ambiente
y ese retorno dependen de coda uno de nosotros.
Entonces también nosotros podremos osegurorle: Al alconce de su mano està el poder
proporcionar la mós gronde alegria a sus hi/os en el d(a de su Primera Comunión. Però eso alegria no serd ni el vestido, ni los fotogrofíos, ni los regolos, ni lo exhibición, ni lo comida, ni
el baile con la primito.. Sinó los frutos de sontidad y lo bellezn del bien espiritual del
nifio. — A. B. de V.
junt amb l'aprovació del company, desbaraten
per complert aquell intent corruptor, instigat,
sens dubte, pel diable.
De perills, durant aquells llargs mesos de
«mili», no n'hi mancaren; però, amb la gràcia
de Déu, en sortí sempre victoriós.
Per això pogué escriure a la seva mare,
pocs dies abans del llicenciament: «Espero
dintre poqnes hores poder-la akra volta abraçar
i fer-la participant de la immensa alegria que
sento en poder-ll assegurar que he complert
la promesa que li vaig fer davant la Verge...*.
FELIP AIGUAVIVA.
Cuatro cosas, nada mas
^ioS
Todo lo que tiene que saber el crísttano, en general, con
respecto a la Doctrina cristiana, se rednce a cuatro capítulos.
El primer capitulo contiene todo aquello que el cristiano
debe creer con fe sobrenatural: verdades reveladas.
El segundo capitulo contiene todo lo que el cristiano
debe hacer: cnmpliniiento de los Mandamientos.
El tercer capitulo contiene todo lo que el cristiano debe
recibir: los Sacramentos.
Y el cuarto capitulo contiene la forma de orar —la oración es esencial para el cristiano—.
Y, ícoàndo se tiene que empezar a aprender todas estàs cosas? —me preguntes—.
Mira, desde el momento en que aparece la vida racional y aón antes.
Y, en primer lugar, tqué cosas debéis ensefiar, padres y madres, a vuestros hijos en el
comienzo de sa uso de razón, y aún antes?
Mirad, ahi lo tenéis, concretando:
El Padrenuestro y el Avemaria y el Glòria Patri.
El Credo; la Salve, el «yo pecador»; el «Seflor mío Jesucristo».
Luego, un poco màs tarde:
Los mandamientos de la Ley de Dios; los Sacramentos; los pecados capitales; las virtudes
teologales: Pe, Esperanza y Caridad.
Algunas nocionrs, las príncipales y mis elementales, del Catecismo, cales como, por
ejemplo:
Quién es Dios. Qüién es Jesucristo. Quién la Santísima Virgen. Que hsy inflerno. Que
hay cielo. Que hay pnrgatorio. Qué es el pecado. Qué son Us obras buenas.
Todo esto los padres y, sobre todo, las madres se lo podéis ir. ensenando a vuestros
hijitos mny ficilmente, casi como por juego, con cuadros, con estampas, con la ptictica.— R. R.
Consells de l'àvia
Ha sortit ja la tercera edició de «PROMPTUARI DE LA FAMÍLIA CRISTIANA, obra
del nostre Sr Bisbe que ha tingut una acceptació i difusió extr«iordinària i que aconsellem a
qui encara no l'ha llegida. Totes les famílies
del Bisbat haurien de tenir-la.
UNA NOVA REVISTA INFANTIL
Te la presentem amic lector. Es diu «CAVALL FORT». Ha nascut, fa poc, dels Secretariats Catequístics de Girona, Vic i Solsona,
els seus editors. Es amena, alegre, formativa I
té totes les garanties de seriositat. Bs íntegrament en català i ve a ocupar un lloc dins de la
família. Ben presentada -en ritme de superació
coBstaBt* els Infants, nois i noies, la llegeixen
amb fruïció. - En recomanen la difusió. La
PER NETEJAR L'ACER
OXIDAT. - Per netejar un ganivet o un altre objecte qualsevol d'acer, basta partir una
ceba i amb un troç d'ella fregar l'òxid. Després
d'aquesta operació, fregar l'objecte amb els
polvos habituals.
MANERA DE FER TORNAR TOU EL PA
SEC.-S'embolica el pa sec amb ana tela ben
humida, i es posa durant alguns minuts al forn,
però deixant-lo obert. EI pa, així, es toma tou
altra vegada.
subscripció a 16 números val 100 ptes. - Podeu
subscriure-us i informarvos, enviant el vostic
nom i adreça a «Secretariat Catequístic», Apartat de Correus, 44. VICH (Barcelona).
Jliiftoò... -l·ieiitamUntaò..^
T^URANTE largas y nutnerosas genera* ^ dones ha prevalecido entre nosotros
el raqultico concepto de que al abandonar
el jovencito lo escuelo para entrar en el
mundo del trobajo, podfa arrinconar los
pocos libros que ha arrastrado durante sus
anot de colegio, mejor aprovechados o miserablemente perdidos.
Se acabo la esclavitud escolar; el peso
inútil de los libros y tantas otras cosas que
nuncQ satisfacen del todo o los escolares.
Ahora, un poco tiznados, con la herramienta
en la mano, un cigarrillo en los labios y un
pequefío jornal de aprendiz, y jhombres sin
barba que han hecho ya las grandes conquistasl
Supongamos que el aprendizaje sigue
normol; que se trobajo a gusto; que se penetra en el oficio y se llego a ser un entendido
en la profesión... Algo se ho conseguido,
però queda todúvío mucho por hacer.
Hoy, cada oficio es una ciència, cada
mdquirta un complicado instrumento que
tiene sus leyes de trobajo, su orte de manejo.
sus cuidados de conservación; màquines
caras, herramientas muy delicadas; proceso
económico de rendimiento y de omortizoción... Y nada se improvisa.
El obrero que llego a poseer bien su oficio manual y se contente con saberlo prdcticomente sin preocuparse de su teoria, de
su tècnica, de sus procedimientos, de sus
odelantos, no pasard nunco de la categoria
de peón. Y con peonoje solo no adelonto la
indústria, ni se obaraton los preciós de coste,
ni se elevo el nivel social de vida, noble
aspiración humana.
Paro todos los oficiós y para todos los
trobajos existen hoy mognlficas bibliotecos
que permiten ofianzor técnicamente los conocimientos adquiridos con una prdctica del
todo necesoria.
No hoy que discutir entre el libro o la
herramienta. La discusión serd tiempo perdido. Lo normal y provechoso paro nuestras
juventudes debe sen monos y cerebro; el
libro y lo herramienta.
R. H.
VBNTANA AL CAMPO
Traliiijos eofl cosecbadoras
El Indebido empleo de la cosechadora para
la heniflcación puede traer Importantes pérdidai de la plantación al deiar en el suelo muchos
trozos pequefios.
El rotor debe ser de pequefla velocldad para
evitar eatas pérdidoa, aaí como las de tiituracito
debida al mlsmo exceso de velocldad.
Las plantes a cortar para heno deben estar
en su punto precisoi si son demasiado madures, le vuelven quebradizas. Es necesarlo
que las plantas sean crecida*, densas y frondoses.
Para reducir las pérdidas vegetales al mínimo, es necesario, repetimos, que las velocidades sean baias, lo mismo si se emplea la segadora y después la cosechadore, que si se utiliza
esta rolamente. Siempre hay que buscar modelos que sean íAclImente manejables. Se hace
mejor trabaio y en mejores condiciones económlcas.
Parròquia de Santa Maria de Camprodon
Diumenge, dia 6 de Maig de 1962. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de
Margarida Bretxa, Vda. deHortalà (a C s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del
Carme, Missa en sufragi d'Antoni Birba (a. C. s.) A les 12, Missa en sufragi de Josep
Casasayas (a. C. s.) Nit, a les 8, Misso Vespertina, en acció de gràcies que fa dir
Paulina Xampró (a. C. s) Tarda, a dos quarts de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari
Mes de Maria i Visita al Santíssim.
Dilluns, dia 7—k les 7, Missa en sufragi de Maria Surinyach Monells (a C. s.) A
les 9, Missa en sufragi de Joan Galí i Àngela Moret (a. C. s )
Dimarts, dia 8. — k les 7, Missa en sufragi de Jaume Iglesias Surinyach (a. C. s)
A les 9, Missa en acció de gràcies que fa dir Rosa Descamps.
Dimecres, dia 9. — A les 7, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi de
Joan Perals (a.C s.) A les 9, Missa en sufragi de Margarida Picola de Morera (a.C.s)
Dijous, dia 10.— A les 7, Missa en sufragi de Joan Perals (a. C s.) A les 9, Missa en sufragi de Maria L·luisa Brieussell (a. C. s.)
Divendres, dia //.— A les 7, Missa en sufragi d'Andreu Iglesias Mateu (a. C- s.)
A les 9, Ofici de Capdany en sufragi de Sebastià Sa!a Esquena (a. C. s.)
Dissabte, dia 12.—k les 7, a la Capella de Tlmmaculat Cor de Maria, Missa en
sufragi d'Antònia Oliveras Blanch (a. C. s./
Diumenge dia 13—k les 7, Missa en sufragi de Josep Serratosa Lacosta (a.C.s)
A dos quarts de 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Josepa Güell Juncà (a.C.s.) A les 12, Missa en sufragi de Francesc Serratosa Vallbona
(a. C. s.) Nit a les 8, Missa Vespertina, en sufragi d'Esteve Moret Solé (a. C. s)
Tarda, a dos quarts de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Mes de Maria 1 Visita al
Santíssim.
VEU DE LA PARRÒQUIA. Amonestacions Canòniques. Segona de Miquel
Nogués Esteba, solter, amb Núria Bonamasó Bonamasó, soltera. Josep Llongarrius
Llongarrius, solter, amb Araceli Ramírez Ramos, soltera.
Sont Matrimoni: L'han celebrat Josep Blanch Moncanut amb Francesca Corbella PifioL,
A rémèrçar: CapellO de la Sgdo. Familia. Almoines repartides desde 15 de
Nt>vemf»re de 1^61 ns a primer de Maig de 1962:
Factura Nro. 1
120
Factura Nro. 7
245
»
» 2
100
Pelargon a C.
1436
»
» 3
184 .
Almoina Sra. X
500
>
» 4
45
P.P. 180
»
» 5 336
»
A. C. 110
»
» 6 46070
175
Vetlles
500
F. P, 300
Sra. R. T.
469r70
Els comprovants estan a disposició dels associats.
Com pots veure germà en Crist, aquesta almoina que silenciosament, has depOsitat en la C. de la Sgda, Familia ha eixugat moltes llàgrimes i ha portat molt de consol en moltes llars atribulades. Que Déu et pagui, la teva generositat.!
P. Anglada Camprodon