parroquia de sta maria de camprodon 19630721

EDITORIAL
LA
IGLESIA
EN
MARCHA
Después del breve colapso provocado por la prematura
muerte de Juan XXIU, un nuevo tímonel, Paulo VI, ha asumido
la tarea de dirigir la navecilla de la Iglesia a través del tiempo
por la via de la salvación. Y el nuevo Papa ha seftalado ya los
hitos de su Pontificado: proseguir en marcha en el nombre del
Seflor. Asombrosa es la vitalidad de la Iglesia y el Papa, consciente de su misión nos dice que qulere que el Concilio Vaticano II siga, que se revisc a fondo el Código de las leyes de la
Iglesia y que darà un paso adelante en las líneas socialcs dictadas por sus predecesores y que, en fin, quiere dirigir todos sus
esfuerzos para hermanar a los hombres y poner un fundamento
solido a la paz mundial: «renovamos, dice Paulo VI, el llamamiento a favor de un entendimiento leal, franco, Ueno de buena
voluntad, que pueda unir a los hombres en el respeto reclproco
y sincero, y la invitación para que hagan todos los esfuerzos
posibles para salvar a la humanidad...». Programa todo él denso
y vital, de proyecciones insospechadas para la revitalización de
la Iglesia y el bienestar mundial, replçto de esperanza efl Dlos y
en su fuerza omnipotente. La Iglesia està de nuevo en martfha y
nosotros, católicos de vanguardia hemos de sintonizar con esta
nueva etapa de vida interna y externa para secundar en todo y
sin recelo estaa consignas del Papa, para bien de la Iglesia y de
todos los hombres que miran al Vaticano como al faro de su
salvación.
ai d * lullo d» isea
Dom. v i l d. de Penlsoo·té·
KRDACCIÓN Y A D M I N I J T R A C I Ó N i APARTADO 11, V I C H
DEPÓSITO
Afto III, n.° las
L E O A L : B. 14.39S - 1»»0
LA FALABT^ J^DIOS í
i
Rom. 6, 19 23
FRUTO VUESTRO, LA SANTIDAD
San Pablo habla de nn mode hnmano
Lectura de la Carta del Apòstol San
exigiendo qae demos tanto para la vlrtod
Pablo a los romanos.
coanto hemot dado para el vicio. E>ta profférmanos: Os digo cosas humanas por porcionalidad no es jasta pues para Dios le
la debüldad de vuesfra carne: es a saber: hemos de dar <todo> però ya seria mncho
que, como prestaateis vuestros mlembros qae los sacrlflcios qae se hacen en pro del
a la inmundicla y a la iniquldad, ast pres- orgallo y de la tensnalidad se hlcieran para la
téls ahora vuestros mlombros como slervos abnegación y la pnreza. Los mandanos nos
a la Justícia para la santiflcaclón. Porque dan ejemplo de aatteridad caando se trata de
cuando erais esclaaos del pecado, erais alcanzar an objetívo. No ceden a nada sn
ajenos de la Justícia. tíQué fruto, pues, puesto. Se sacriflcartfn por lo que sea. Y nosolograbala entonces de las cosas de que tros a veces, no qaeremos dar an peqaefío
ahora oa aonrojúlsP Porque el remate de paso de renancia en algo que sabemos Dios
ellaa es muerte. Mas ahora Ubertados del nos pide. No miremos tanto si hay pecado o
pecado, però esclaoieados a Dios, tenéis el no en nnestra conducta. Veamos màs bien,
fruto vueatro para santtficación, y, al fln, si hay ona gran dosis de ejemplaridad para
oïda eterna. Porque la paga del pecado es arrastrar a los demis y convencerles con el
muerie;mas la dddioa de Dlos, vida eterna ejemplo.
en Crlato Jesús, Seüor nuestro.
El salario del pecado es la muerte. Quien
desee nn salario o galardón etemo debe esforzarse para ser cada dia mis de Dios. Si
«Laimirada de l'homa és forta
snpiéramos la fellcidad que se halla en la
perquè duu ànima. Quan l'ànima
virtud,
sin duda alguna que todos seríamos
ét habitada por Déu, la mirada
virtuosos
en extremo. Probemos de ser gened * l'home pot donar Déu als
rosos para experimentar el bienestar incluso
homes».
aquí abajo, que da la virtud totalmenta prac(M. Quoist).
ticada. Probemos y veremos.
SILUETA VEL PAPA PAULO VI
Los comentaristes y periodistes van sacando de sua inagotables recursos, frases y temas
para enialsar la figura auguata de Paulo VI. El nuevo Papa reúne en sí las tres cualidadea de sus
tres piedecesorest Es fuerte y enérgico como Pío XI; sabio como Pfo XII y Ueno su corazóa de
amor a loa hombies, como Juan XXIll. Un cúmulo de cuaUdades humanas que unidaa a la unción
del Bapíritu nos darin la dlmensión total del Papa que cuando era Arzobispo de Milén era llamado
el Cardenal de los alejados de la Iglesia.
Si ei Papa Pío XII fue el Papa de la Catollcldad y el Papa Juan XXIII el Papa de la Cristiandad el actual Pontifice seré el Papa de la Humanidad. Por caminoa prodigioses la divina
Piovldenda da, en estos últimos tiempos de una manera visible, el Papa adecuado para regir a su
Igicsia. DEO GRATIAS. - ECO.
perill de la setmana
DIA21, Diumenge VII desprts de Pentecostes, Sta. Piàxedes, vg. i mr.. St. Daniel,
profeta. Sta. Júlia, vg. i mr, St. Victor, mr.
DIA 22, Dll, Sta. MOgdaleno, St. Plató, rar,
St. Teòfll, mr. DIA 23, Dm., St. Apolinar o
St. Pol, b. i mr, St. Uibori, b. DIA 24, Dmc,
Sta. Cristina, vg. i mr., Sta. Aquilina, mi.
DIA 25, Dj., St. Jaume, Apòstol (patró d'Espanyo, festa de precepte); DIA 26, Dj, S«a.
Anna, (mare de la Verge), St. Olimp, mr, St.
St. Valent, b DIA 27, Ds., St. Paotoleó, mr,
Sts. Aureli i Natdlio, mrs., (eren eiposoi),
Sts. Fòlix i Lilioso (esposos mrs).
Sants Aureli i Natàlia
(Dissabte, dia 27)
Aureli estova desposot amb Natàlia
i eren unú parella feliç, regalada per Déu
amb abundo de béns espirituals i de béns
terrenals. Però les circumstànscies en les que
es desenvolupava la seva vida no eren pas
del tot plàcides. Eren els dies en que Espanyo
estova sota el poder de lo mitja lluna. Dies
intranquils en els que moltes vegades una
oberta confessió de la fe portava necessàriament oi martiri. Els dos esposos, sota lo
capo legalista de lo religió musulmana hi
amagaven un esperit i una pràctica cristiana,
que no satisfeia pas ets seus bons cors. Fins
que un bon dio, mentre Aureli estovo en el
mercat moro va veure venir un ase que
portava al damunt, estirat de card enlaire
i amb dues boles de plom als peus, un crls-j
tià que sufrlo el martiri per haver negat tcR
doctrina de Mohomo. Això fou una fuetades
que esperonà Aureli. Arribà o caso, eomo-1
Diumenge setè
després de Pentecostes
tPob/es fots, piqueu de mans, exulfeu en
Déu omb confs c/e /'o/o / lloarçaí» (intr i grod |.
L'adoració i lloança o Déu és un dels nostres
deures primers envers el Creador. Per això
en lo missa, centre del culte oficial de l'Església ocupo l'adoració el primer lloc: per
mitjà de Jesucrist; entorn d'un mateix altar,
lloem plegats el Pare.
Però la nostra missa és també un sacrifici:
Jesuci ist baixa o l'al ar per o oferir-se novament al Pare, oplicant nos altra vegada el
sacrifici de ta env; i nosaltres, amb tota
l'Eiglésio, ens unim també a ell, sobretot per
to comunió, en aquest sacrifici redemptor.
Per això demanem avui: tCom rebéreu eís
socriflcis de moltons i brous í de mils de xais
grassos, així sigui agradable o lo vostra presència cquest nostre sacrifici» (ofert.).
En aquest sacrifici ofrenem a Déu et
millor de què disposem: les pregòiies, els
anhels, els sacrificis de cada moment del
dia .. Per això lo nostra missa no s'acaba en
sortir de l'esglésio: ens cot renovar sovint
aquesta ofreno I obrar en conseqüència.
Recordem let uoraules de Jesucrist: «Tot
orfare bo dono fruits bons, i tot arbre dolent
dóna fruits dolents» (evong.).
J. M.
nicà o lo seva muller to decisió: confessarien
públicament lo fe de Crirt. Natàlia que era
una sola cosa amb el seu ntorit abraçà amb
ell allò que de temps estova esperant, el
martiri que no tardà pas mosso a arribar i al
que anaren junt amb Fèlix i Lilioso, també
esposos.
ESQUEIXOS DE LA VIDA
^í
é^^ííe^
A la gent qoe morava en aquella eicaleta,
ii se'ls preguntava qui era la Sra. Nita, (ots
responien Igoal: on» senyora venerable, vídua
i molt bona encara que pobra ja que el seu
marit poca cosa li havia deixat. Vivia aquesta
senyora al quart pis i cada dia la (robaven a
l'aicensor i feien amb ella algón comentari
de la jornada.
—Bon dia avui, senyora.
—Uns mica maisa fresqoet per a mi.
La senyora Nita tenia unes idees ben
tètriques de la vida car vela que la joventut
cada dia esUva pitjor, que els prens pujaven
sense pasar, que els costums i les modes ho
tiren tot a eodar i que la gent d'avui dia és
molt dolenta... No és qoe ella pensés així
totalment però una mica si, Fins que un dia
perdé un bitllet de 500 pts.
•-Dea haver estat a l'ascensor... tenia el
moneder s una mà i recordava que s'havia
obert una miea en tocar el botó de l'ascensor...
No podia ella permetre't el luxe de perdre
un bitllet així i per això, sense rumiar-s'hi
gaire, al matí següent penjà un paper escrit
allà a l'asensor que deiai «Si algú ha trobat
on bitllet de 500 ptes. tingui la bondat de
comunicar·ho a la senyora del quart pis.
Moltes mercès».
La senyora Nita no pensava que la gent
fos tan bona còm per a retornar un bitllet de
500 ptes. però anà a l'església per encomanarho a la Verge I a Sant Antoni.,.
Allà a la una del migdia trucà a la porta
de la senyora Nita un magatzemista del cinquè
pit que retornava del treball:
^if^^s^erüs
—Bon dia. Ha tingut tort, ser.yora Nita
He trobat jo el bitllet que Vè. havia perdut...
La senyora Nita no el deixà acsbar mentre
el senyor tenia a les mans el bitllet que volia
retornar. La pobra velfe(a tota plorosa li
cxpUcà:
-Perdoni,., sóc una tonta... Sap? Vè. diu
que ha trobat aquest bitllet però també l'ha
trobat la filla gran del tercer pis... i al matri-
moni del primer i fins la criada del segon.
Però el més bó del cas és que jo també l'he
trobat a la butxaca del meu abric.
Quan aquell senyor marxava, encara la
velleta anava sanglotant d'emoció. I des d'aquest fet, la velleta cregué més en la bondat
i generositat de la gent.
Això no ét simplement un conte, ès un
fet real.
(Adaptació del «Mensajero
del C. de I.» Febier 1%3)
«Col tabar dir gràcies. Ela noifrat dies són rics de regplt que ens fa ei Senyor.
Si ens n'adonctsim i «It inventoriMiim arribaríem al votpre com unt reis, «nlluernats I folíçot de tants béns rebuts». (M. Quoist).
El Papa Pau V I i nosaltres
Cada vegada que la figura venerable
del Sant Pare canvia de fesomia i s'encarna
en un home nou sentim com una mena de
mal presagi, gairebé insconscient, que ens fa
témer que el nou Papa no serà de la talla del
seu predecessor immediat. Tenim tan presents
encara les virtuts del Pontífex desaparegut i
les seves qualitats que ens sembla que no pugui ésser queun altre les superi o simplement
les iguali, encara que des d'aspectes diferents.
Ens manca fe en Déu Esperit Sant, amb poques paraules. Com si el Sant Esperit deixés
de vetllar sobre l'Església i sobre el Cardenals
que han elegit el nou Papa! Com si a Déu
tant se li'n donés de l'Església! Al Sant Pare
l'elegeixen els cardenals, ben cert, però sota l'assistència invisible, real
i eficaç de l'Esperit Sant.
Quan Joan XXIII va succeir el que semblava ideal i insubstituïble
í^ius XII tothom el va acollir amb respecte piadós, però també amb un
discret i a voltes mal dissimulat escepticisme. Els fets, gràcies a Déu,
van demostrar-nos la nostra equivocació. Q u e no passi igualmenf ara.
El Sant Pare, sigui quina sigui la persona humana que l'encarni,
serà sempre l'elegit de Déu i el Vicari de Crist a la terra. Així és com
l'hem de considerar nosaltres. Recordem el Papa desaparegut que està
inolt bé. Però pensem que el que Déu vol de nosaltres ara no és el
plany piadós només de les coses passades, sinó la disposició amatent
a les orientacions que ei nou Pontífex ens donarà i l'acció prompta al
stTvei de les seves disposicions. En la veu del Papa hi hem de veure la
veu de Déu mateix que ens parla.
í, a més, hem d'estimar el Papa i hem de venerar-lo. Com ho
faríem amb el nostre propi pare, com a pare que és de tots nosaltres.
Podem estar segurs que el Sant Pare —el seu nom mateix ja ho traspua— ens porta a tots dins del seu cor de Pastor universal de les ànimes. Com ens hi porta Déu.
Alcem els nostres cors a Déu i donemli gràcies perquè de l'orfandat en què ens havia deixat la mort de l'inoblidable Joan XXflI hem
passat a la filiació amorosament espiritual d'un nou Pare, Pau VI. Déu
ens el guardi moUs anys! — J. P,
Entrevistas relampago
con el Senor Obispo
~ H a lafdo un trabojo intarasanta sobra
vocacionas lo qua ma lleva a pedlrle olgo
sobre ette tema. ^Cómo onda de vocacionas
la diòcesis?
—No del todo bian. Las vocacionas oi
astado raligioso han disminufdo. A aste paso
algunas instiiutos religiosos famaniuos podrlan ir a una seria crisis A raadida que
sube el nivel de vida —y Dios quierú que
siga subíando— con una cracida porolala
de mundanidad, ànsia de placeras y materialisroo practico, decrecen los vocociones.
Es como un castigo outomdtico.
— tSe espera remedio?
—El Sei^or mondo: El da Siampra vitalidad
o la Iglasia. De parte humana conviana qua
mejore el ambiente familiar; en familias moralmeote daihachas no son fdciles las vocociones. Tambiin es preciso que se ayude a
parsoDos cristianos moyores para que desmoterialicen sus conceptos sobre vocación
y no destroyon, a sobiendas o no, las vocacionas sinó qua los protajan. La harmonita
da los pobres, del hospital, etc, no coe del
cialo] es hlja de una família. No as justo
apreciar los serviclos de las religiosos y negorse a coloborar con Dios o que las hoya.
Se puade caer en un hecho triste qua el
pueblo tenga lo que merezca.
—Es seiio el temo. ^Y el seminaric?
—Tampoco tanamos suflcientes saminariítos. Mdxima si tent mos en cuento la crecida
del censo y de los nuevos formas de trabojo
en el apostolodo moderno. Y lo ayuda que
debemos prestar o naciones mós necesitadas
de Amèrica y Àfrica, emigrodos o CentroEuropa, atc.
—iHoy vocacionas tardíat?
— Aqui, pocos; las hoy en moyor número en ciudodes moyores donde hoy universidad y muchos centres da estudiós.
—Paro puade haberlas, tno?
—Claro que st; mds facilmente entre muchochos bachilieres qua procaden da familias sonas y qua saben defenderse espiritualmente de lo corrosión del ambiente. Es
seguro que entre toies muchachot hoy almos
llomodos por el SaHor, muy ditpuestos o
entender el ideal de la entrego a Dios por
el socerdocio o la vida religiosa. Lo qua
paso es que lo moyor la sofren asfixio moral.
iFuerte responsobilidad paro socerdotes, profasoras, padras, ascritores y la opinión y la
conducta publicat
—^Y en<re muchochos no dodos o estudiós?
—Tombién hoy vocociones tordlas. Tendrdn quizds alguna moyor dificultod en sus
estudiós, paro Dios ayuda.
—En pocos polobros ^cómo puede saber
un muchocho adolescente si tiene o no vocación?
—Uno sobe que es llomodo por Dios íi «s
opto espiritual y corporolmente; si sianta al
daseo de darse o Dios de una formo generosa para el bian de la comunidod, y si,
finolroeote, conocido bien el caso, la outoridad eclesidstica lo acepta. Como ve, lo cosa
es fócil.
—Graciós, seíior obispo; creo que estos
ideos interesoróD o los lectores.
REPORTER.
«Tot és do de Déu, àdhuc les coses més petites, i és el conjunt d'aquests presents que fan una vida bella o trista, segons el caire com s'uHlItzen». (M. Quoist).
CRISTIANOS DE VANGUARDIA
Rasgos de un cristiano puesto al dia (II)
7.—La acción apostòlica debe crecer y
moUiplicarse para invadir en Cristo todos los
ambientes aan los mit dispares. Sentirse portador de valores qoe deben ezplotarse y son
rentables al mil por gno caando topla el
Espírito.
8.—Ideal cristiano <encarnado> salvando
tiempre la trascendencia del mensaje divino.
Optimismo a oltranza para ser fermento.
Vitalidad creciente para resndtar todo lo
maerto.
9 —Expllcación de todos los problemas
mandiales a la loz del Evangelio sin claadicaciones. Respneitas daras a estos interrogantes.
10—Testimonio de la pobreza frente al
lojo y a la comodidad a nltraoza. Ponderar la
ntilidad de los inventos però jamis transigir
con la snperflcialidad y el desinterès por el
pobre.
1].—Convicciones profandas qoe arrattren
la vida entera sin dar pibalo a Ia< imaginaciones de espfritns febricitantes.
13 — Seotido social para atender a los
problemas qne snrgen y daries el tono moral
qae demandan. Nada de improvisaciones. Ser
consecnentes hasta la fàbrica, el taller y la
empresa inclosive.
13.—Sentido de evolación para adaptarse
mejor y no qaedar como estancades por an
flzismo trasnochado Absorción de lo caduco
por lo nnevo en caanto vital.
14.—Asimilar en sentido de la historia en
marcha y encanzarlo en la Iglesia en marcha
hacia el Padre con el optimismo del qne sabé
qne el timón del bajel hnmano estJi en manos
dïl Padre.
ECO
dCuúles son las alegorias de los escudos qae quedan oaclos en los medaltones
de los Papàs en la Basílica de San Pablo
en Roma? - Un oigatà
Dlcen que para el apostolado es necesarlu la oïda Interior. dCómo se compagina
eato con el deseo de ser admlradas presentando ca ras embadurnadas como una
careta?
Desconcertada.
R —La vanidad se filtra en todo y caando
se exagera es ridícula. Una jóven apòstol debe
seguir nn camino de modèstia exterior.
Nota curiosa. Una chica que nunca se ha
pintado ni ha asittido a bailes, ni ha coqueteado ni relacionado mucho con chicos, ha
tenido doce pretendientes, eutre buenos y de
los del <montòn>. iCon qoien se ha casado?..,
iPnes el Senor la ha escogido para Ell
R. Hay en estosimedallones las eflgiet de los
Papàs. No, los símboloi. Estos lemas titia en
la profecia llamada de San Malaqnfas de la
cnal ya tratamos en otra H. D. Estos lemas de
los Papàs que faltan son: «Flor de las flores»,
«De la raitad de la lnna>, «Del trabajo del
sol», «De la glòria del oiivo» y finalmente el
designada con el nombre de Petrns Romanus
que, según estàs cibalas, serà el última Papa.
Le hemos puesto estos títulos a base de satisfacer sn curiosidad ya que en los antedichos
medallones no hay nada.
(lEn caso de peligro de muerte, qulén
puede confirmar? — Una de Castellnou de
Bages.
R.—Tiene facultades el propio Pírroco en
estos casos.
Parròquia de Santa Maria de Camprodon
Diumenge, dia 21 de Juliol de 1963. — A les 7, Missa en sufragi de Maria Basaganya (a.C. s.) A les 9, Misa en sufragi de Magdalena Mateu de Juanola (a. C s.)
A dos quarts de l i , a l'Església de Ntra. Dona del Cartne, Missa en sufragi de Pere
Juncà Busquets (a.C.s.) A les 12, Missa «Intentio Dantis» Tarda, a les 8, Missa
Vespertina, en sufragi de Manuel Roca D'Ocón 'a.C.s.) Tarda a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Dilluns, dia 22.—A les 7, Missa en sufragi de Magdalena Carrera Vda. Blanch
(a.C.s.) A les 8, Missa en sufragi de Magdalena Espigol (a.C.s) A les 9, Missa en sufragi de Joan Bertran Coma i Antoni Ferrer (a.C.s.)
Dimarts, dia 23.—k les 7, Missa en sufragi de les Animes. A les 9, Missa en sufragi de Pere Vila Claret (a.C.s.)
Dimecres, dia 24,~k les 7, Missa en sufiagi de Joan Macià Gmebreda (a. C. s.)
A les 8, Missa demanant una gràcia. A les 9, Missa en sufragi dels difunts familia
Vilumara (a.C.s)
Dijous, dia 25.— Festa de Sant Jaume Apòstol, Patró d'Espanyo. (Es festa
de precepte) A les 7, Missa en sufragi de Francesc Juncà i Jaume Torrent (a.C.s.) A
les 9, .Missa en sufragi de Jaume Bertranpetit Mayà (a.Cs.) A dos quarts de 11, a
l'Església de Nos(ra Dona del Carme, Missa en sufragi de Jaume Sala Guillamet
(a.C s ) A les 12, Ofici Solemne que fa dir la Germandat de Sant Antoni de Padua.
Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Jaume Barceló Rigat (a.C.s.) A les 4,
Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Divendres, dia 26. — A les 7, Missa en sufragi d'Anna Buixassa. A les 8, Missa
en sufragi d'Anna Pujol Papell (a.C.s ) A les 9, Mifsa en sufragi d'Anna Bonada Moret (a.C.s.)
Dissabte, dia 27. ~k les 7, Missa «Pro Populo» A les 9, Missa en sufragi d'Anna Bernadas Rodà (a.C.s.)
Diumenge, dia 28 de Juliol. — A les 7, Missa d'accio de gràcies a Sant Blai. A
les 9, Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a.C.s.) A dos quarts de 11, a
l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Pere Juncà Busquets (a.C.s.)
A les 12, Missa en sufragi de Ricard Galí Laiande (a. C. s.) Tarda a les 8, Missa
Vespertina, en sufragi de Bartomeu Batlle (a.C.s.) Tarda, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Veu de lo Parròquia. Sant Baptisme. A les Fonts Baptismals de Santa Maria,
ha estat regenerat i incorporat a Crist per mitjà de l'Església, Maria del Carme Segura Abad, filla legítima de Josep i Concepció. Que sia una Santa Cristiana!.
Necrològica. Morí en la pau de Crist després d'haver rebut el Sant Sagrament
de la Extremunció, el nostre germà Bernat Casals Claret (.a-Cs.)
P, Anglada Camprodon