parroquia de sta maria de camprodon 19620211

E D I T O R I
A t
Q lo5 íttajoó, A et mana
M
E imagino
fócilmente
la e s c e n a :
Cristo esté ya tendido sobre la cruz. Se
le acerca el verdugo y
le intima con imperio:
«Extiende los brazos». Y
Cristo, obediente hasta la
muerte, extiende sus brazos, y todavía no los ha
podido cerrrar.
Me preguntas, y con razón, a qué va eso. Te lo voy
a explicar con toda sencillez.
Nuestra religión tiene dos preceptos
que en realidad forman uno solo: el
precepto de la verticalidad, hacia
Dios, y el otro precepto de la horizontalidad, hacia los hermanos. A
este segundo precepto me refiero
cuando oigo la palabra: «Extiende los
brazos». Me parece que un eco va
repitiendo esta frase a través de los
siglos. Muchos cristianos entienden
bien lo de ir hacia
Dios, y en sus rezos, en sus actos de
piedad, en toda su
vida religiosa procuren cumplir tan bien
como pueden. No hay
que censurar nada en
ello. Però les falta quizó
oir esta frase que resume
el amor a los demàs: Extiende los brazos, hermano,
y no los cierres, por favor.
Serían, si lo hicieren «otros
Crístos».
El hombre, como ser racional,
tiende de por sí a abrirse a los
demés. Como ser regenerado en
Cristo, esta tendència tiene que llegar a ser instintiva. Y ahí dejo la
consigna para particulares, Asociaciones, parroquias, etc. «Hay que
saber exfender los brazos, abrirlos
generosameníe para abrazar y manfenerse en esta postura siempre».
^rrf>rf}iffnnnirTfrffTff>rfi
IHDJAl
DOMINOO,
11 Dl riBMRO Dl 1962
Dom. VI ú·tp. Iplfanla
AftO II
NÚM. 59
Radcccldn, Admlnlstriclfin y TafUrMi
s.n].ito.i
VICH
u\tí.un
Dapiallo U t » ! , B. 14,355 . 1 9 6 0
UiiiiiiiiuiaiíUiuiamm
nst afir... ^
EN AQUELL
TEMPS...
Mateu 13, 31-3Ò
<Dlgué Jesús a les multituds
aquesta
paràbola:
El regne del cel és semblant a un gra de
mostassa, que un home va sembrar al seu
camp. Prou és la més petita de totes les
llaoors, però, quan ha crescut, resulta més
gran que les hortalisses, i es fa un arbre,
talment que vénen els ocells i s'ajoquen
a les seves branques.
(OMíNlfW
Jesús parla valent-se de paràboles o exemples per tal de fer ben planera la seva doctrina.
La simplicitat i senzillesa de l'Evangeli esclareix de per s( totes les dificultats que sorgeixen
en una vida massa complicada. Però cal tenir
l'ull purificat i senzill.
Ben petita és la llavor de la mostassa. Així
són d'humils els començaments de les grans
obres de Déu. Així es fa més palesa la intervenció de Déu que no necessita dels mitjans
extra dels homes.
Els contà una altra paràbola:
El Regne del cel, digué, és semblant al
llevat que una dona va barrejar en tres
mesures de farina, fins que tota va fermentar.
Totes aquestes coses tes digué Jesús a
les multituds en paràboles, i sense paràboles
no els parlava, perquè es complís el que
havia dit el profeta:
<La meva boca pronunciarà
paràboles;
proclamaré coses amagades
des de la
creació».
L'Església, obra mestra de Jesús, començà
d'una faisó ben migrada, i ara ha esdevingut
arbre frondós on poden venir-hi tots els pobles
i nacions. A les catacombes s'enterrít aquesta
llavor que germinà tof seguit per a créixer més
i més. Qui no veu aquesta meravella de transformació és cec.
El llevat fa fermentar i dóna saboria a la
farina. Cal, però, que es barregi dins d'ella i la
penetri bé. La Paraula de Críst, quan es fica
ben endins de la nostra vida i la penetra, té
aquest poder de transformació per als individus i per a la societat. Tots havem experimentat aquest poder vitalitzador. Amb bona
voluntat, esforç i perseverança, la paraula de
l'Evangeli obrarà en nosaltres el que el ferment
a la farina.
«El Missatge de la Verge Blanca de Lourdes segueix alliçonant el món. Dues paraules senyeres el fan palès: ORACIÓ I PENITENCIA.
El món cec també té el seu missatge a pont: diversió i comoditat a desdir.
Girem l'esguard cap a Lourdes. Es la Mare que ens vol bé. Lourdes destil·la pau,
puresa i amor. Es un reconet de cel trasplantat a la terra».
Oració Consagratòria (XiV)
€Vu)gueu mirar /'ofrena amb esguord propici ifaenvo/enf;ACCEPTEU-LA, com us dignàreu d'acceptar e/s presenfs del vostre servent,
el just Abel, i el sacrifici d'Abraham, pare de la
nostra raça, i el que us oferí el vostre summe
sacerdot Meíquisedec, sacrifici sant, hòstia
immacu/oda».
L'assemblea santa no sols es limita a oferir a Déu la Víctima pura, sinó que immediatament demano que sigui per Ell acceptada,
tot recordant la manera com en altre temps
va acceptar propici els sacrificis més senyalats de l'Antic Testament, que eren figures del
definitiu sacrifici de Crist.
El mateix Crist havia anomenat «just» o
Abel (Mateu 23, 35); si, doncs, les ofrenes
d'aquell servent fidel, fill dels nostres primers
pares, eren agradables a Déu, quant més
agradable té d'ésser al Pare lo Víctima del
gran servent de Déu, segons Isalas, Crist, el
just entre els justosl
I si Abraham no va perdonar el seu propi
i únic fill per consagrar-lo vfctima a Déu ple
d'obediència i de fe, acció que va merèixer
que el Crist neixes de la seva raça, quantes
benediccions no ens obtindrà de més l'ofrena
sacrifícal del fill de Déu, autor de lo nostra
Redempciól
I així com Meíquisedec, sacerdot de
l'AltUsim, va oferir a Déu pa i vi, i va ser
escoltada la pregària d'aquella ofrena, com
no serà escoltada i atesa l'ofrena del Pa
sant de vida eterna i del Calze de salvació
perpètual
L'ofrena sacrifícal és un signe extern
volgut i determinat per Déu. Visquem aquest
signe de vida amb la innocència d'Abel, amb
la fe d'Abraham i amb lo senzillesa de Meíquisedec; i si la Víctima és immaculada i
santa, siguem sants i immaculats els que
l'oferim. — R. P.
DIA 11. DIUMENGE VI D. EPIFANIA. Ntro. Sro. de Lourdes. A l'a. 1858
s'aparegué 18 vegades a Beraardeta Soublrous, entre 11 de febrer i 25 de març,
recomanant-li el rés del rosari i penitència per la conversió dels pecadorsi és
famós el santuari allí erigit a la Verge
Blanca. Sts. Sadurnf i companys, mrs.
DIA 12. DU. Sto. Eulària, vg. i mr.,
filla 1 patrona de Barcelona. St. Damià,
soldat mr. Sts. Modest i Julià, mrs. a
Cartago. Sts. Set Fundadors Servites.
DIA 13. Dm. Sto. Caterina de Ricci,
vg. de Floiència, dominica, m. l'a. 1590.
St. Agob, profeta (s. I). St. Gregori II,
papa. St. Benigne, mr. a Todes (Hongria).
DIA 14. Dmc. St. Valentí, prev. mr.,
(a. 270) a Roma, el qual, estant a la presó,
convertí a la fe el jutge i tota la seva
família. St. Antoni, abat, i St. Valentí,
bisbe mr. de Temi (Hongria).
DIA 15. D|. Sts. Faustl i Jovito, germans mrs. a Brèscia, l'a. 121. St. Sever,
prev., de qui es diu que amb les seves
llàgrimes ressuscità un mort. St. Decorós,
b. de Càpua.
DIA 16. Dv. Sto. Juliana, vg. i mr. a
Cumes de Campàniai fou turmentada pel
seu pare, i sortint iliesa del foc, fou decapitada, junt amb 130 soldats a qui
convertí. St. Onèssim, b. mr., en temps
de St. Pau, essent apedregat. St. Julià,
mr., i St. Honest, prev. mr.
DIA 17. Ds. St. Julià de Capadócio,
qui, denunciat perquè besava els cosos
dels màrtirs, fou cremat viu. St. Silvi,
bisbe de Tolosa. Beat Geroni Lu, catequista seglar, decapitat a Xina, el 1852.
ESQUEIXOS DE LA VIDA
UNA CARTA EMOCIONANT
E
N el moment en què dos descamlsats es
mofen d'un sacerdot que està esperant el
tramvia, arriba un obrer, el qual, en sentir-los, els
increpa dlenti
-Feu el favor de callar, mal educats, si no
voleu que us planti els cinc dits a la carai El no
agradar-vos les sotanes no us d^na dret a insultar a aquest mossèn. Tampoc m'agraden a mi,
1, en canvi, no puc veure aquesta falta d'educadó.
Mentre els dos desvergonyits s'escapoleixen
d'alll, confosos, arriba el tramvia i pugen el sacerdot i l'obrer.
Després de donar-li les gràcies, el sacerdot,
per la defensa, continua conversant amb l'obrer,
fins que arriba la parada de baixar. Però justament també l'obrer baixa allí.
-Es molt lluny d'ací el caner de Sant Lluís?
- pregunta el sacerdot a l'obrer.
- N o gairei precisament jo visc allí mateix.
Pot venir amb mi i així no es perdrà.
-Doncs encantat de la seva companyia.
-Vostè no deu ésser d'ací Paris, veritat? - 11
pregunta l'obrer, mentre caminen.
-No, senyor) jo ací sols hi estic de pas. Sóc
missioner que visc a Nova Caledònla.
-Amb els deportats? -pregunta amb molta
curiositat l'obrer.
-Si) sóc el seu capellà.
-Així vostè tindrà notícies de tots, no?- Inquireix amb vivesa.
-Naturalment, jo els tracto, els visito quan
estan malalts, els ajudo amb tot lo que puc. I
precisament he vingut a Parts per veure la família d'un d'ells.
-Que viu al caner de Sant Lluís aquesta família?
- S I , senyor.
-Així ja no en dubtol -exclama, emocionat,
l'obrer -Vostè ve de part de Bernat DeIpitI
-Que el coneix? -contesta, sorprès, el missioner.
-Calculli sóc el seu geimàl
Emocionats, s'abracen els dos, i precisament quan ja es troben davant la casa on viu
l'obrer. Pugen al quint pis, 1, en arribar, pregunta tot seguit l'obreri
-Digui'm, pare, és viu o mort el meu germà?
-Pobre Leandret Segui abans perquè la noticia és dolorosa. Jo vaig assistir a ben morir el
aau germà, i 11 vaig prometre qué vindria a
veure'la vostè i li trametria la caita que em donà.
I el bon missioner, després de posar dolçament la mà sobre el cap de Leandre 1 consolarlo, li donà el sobre.
Amb els ulls negats encara per les llàgrimes,
Uegí<
«Molt estimat germà Leandre, Aquest amic
a qui t'envio ha vetilat dia i nit al capçal del
meu llit. No pots flgurar-te el goig que m'ha donat. Es tan agradable, en l'estranger, sentir qui
et parla de la pàtria llunyana! Li vaig contar nostra història, de com, havent quedat orfes de
petits, vivíem un per« l'alta'e, fins que jo em
vaig fer francmaçó i em vaig posar al servei del
Comitè. Mes, quan li vaig parlar, dels retinguts
que teníem al carrer d'Haxó, que jo conduïa
a la mort, es tomà pàl'llt i em diguét «Un d'aquells era el meu germà U
Pots pensar la meva confusió. Li vaig demanar perdó) però ell, no donant importància, seguí
parlant-me amb una bondat sublim. Llavors em
confià que precisament la mort del seu germà
l'havia mogut a fer-se amic i consolador entre
nosaltres, els assassins... M'ha promès vetllar per
tu i tenir-te com a germà. Recorda't que per a
ml ha estat un pare; no m'ha deixat mai) ell
m'ha fet morir en pau, ben anepentit de tot, i
amb l'esperança d'anar al cel, on t'hi espero.
Sobretot, estimat Leandre, segueix els consells
d'aquest bon pare, no el deixis que ell et
farà feliç...»
1 abans d'acabar la carta, Leandre caigué de
genolls als peus del bon missioner, desfet en
llàgrimes de gratitud, mentre el pare l'aixecà
i l'abraçà dienti
-Leandre, disposa sempre d'aquest teu germà.
FELIP AIGUAVIVA
iioji, DIU umm n m
Una (ociedad anònima originat:
La OCSHA.
La OCSHA (Obra de Cooperación Sacerdotal Hispanoamericana) es una institución
original que se ha introducido en la vida
catòlica nacional sin estrépito y, sin embargo, està llevando a cabo una eficacísima labor, digna de nuestra atención y
simpatia
Coordina los esfuerzos de los 64 obispos
espanoles con los de los 435 obispos de la
Amèrica espaüola.
Fue creada'en 1949. Lleva, por tanto, doce
aüos de existència.
Sut flnec
La OCSHA no tiene otra misión que la de
ayudar a quieries tienen la responsabilidad de
la vida de la Iglesia en Hispanoamèrica. Es
cosa sabida la extrema necesidad de sacerdotes que vienen sufriendo aquellos países.
Hoy se cifra en 160.000 el dèficit para
cubrir las vacantes mis perentorias. Baste
decir que, mientras Espaiia cuenta con
31.000 sacerdotes para 31 miUones de habitantes, Hispanoamèrica cuenta con 35.000
sacefdotes para 230 millones, repartidos en
una extensión geogràfica incomparablemente
mayor.
Por otra parte, Espana, gracias a Dios,
cuenta con una floración de vocaciones esplèndida, lo que le permite suministrar sacerdotes a aquellos países. De hecho, por mediación de la OCSHA, han sido enviades ya
màs de 400.
insHtucion·t
La OCSHA ha creado varias instituciones
para realizar sus fines:
—El Colegio Sacerdotal Vasco de Quiroga,
que prepara con adecuados cursillos a los
sacerdotes próximos a salir hacia Hispanoamèrica.
—El Seminario Teológico Hispanoamericano, de Madrid, capaz para 84 alumnos, y
afortunadamente completo.
—Finalmente, dos secciones para seminaristas menores en Zaragoza y Santiago de
Compostela.
Ramas do la OCSHA
Ademàs de la sacerdotal, existe la de
Religiosas que se especializan para ejercer
el apostolado en Iberoamèrica. Y la de los
seglares (Obra de Cooperación Apostòlica
Seglar Hispanoamericana) que ha enviado ya
varios grupos a diversas naciones.
Vich y la OCSHA
Nuestra diòcesis ha colaborado con la
OCSHA enviando once sacerdotes, diez de
ellos a Nueve de Julio (Argentina) y uno a
Medellín (Colòmbia).
Nada màs erroneo que el pensar que se
trata de una aventura personal de estos intrèpides sacerdotes. Es preciso ver en ello una
proyecciòn del sentido universalista de la
Comunidad diocesana ante los grandes problemas de la Iglesia.
Lo que te nos pide hoy
Hemos de rogar al Senor para que se
multipliquen las vocaciones de sacerdotes y
seglares dispuestos a ejercer su apostolado en
Hispanoamèrica, y aportar nuestra contribuciòn generosa para una empresa que tanto
puede contribuir al mantenimiendo y progreso
del Catolicismo en aquellos diiatados países,
terriblemente amenazado por el Protestantismo, el Comunisme y el Espirítismo.
ORACION
POR
EL
CONCILIO
iOh Divino Espíritu, que, enviado por el Padre
en el nombre de Jesús, asistes y guías infaliblemente
a la Iglesia, tjerrama sobre el Concilio Ecutnénico la
plenitud de tus dones!
iOh dulce Maestro y Consolador!, ilomina la
mente de nuestros Prelados, que, soHciCos a la invitación del Sumo Pontífice Romano, se reuniran en
solemne asamblea.
Haz que este Concilio produzca abundantes
frutos; que cada vez se difunda màs la luz y la fuerza
del Evangelio en la sociedad humana; que la religión
catòlica y su empresa misionera adquieran nuevo
vigor; que se alcance un conocimiento màs profundo
de la doctrina de la Iglesia y un incremento saludable de las costumbres cristianas.
iOh Dulce Huésped de las almasl, atíanza nuestras mentes en la verdad y prepara a la obediència
nuestros corazones, para que las deliberaciones del
Concilio encuentren en nosotros un asentimiento
generoso y pronto cumplimiento.
Te pedimos también por las ovejas, que ya no
son del único redil de Jesucristo, para que también
ellas, que todavía se glorían del nombre'cristiano,
puedan fínalmente encontrar la unidad bajo un
solo Pastor.
Renueva en nuestra època los prodigiós de un
nuevo Pentecostes, y haz que la Iglesia santa, congregada en unànime y mis intensa oración en torno
aJMaria,' Madre de Jesús, y guiada- por Pedró, extienda el reino del Salvador divino, que es reino de verdad, de justicia,'de amor y de paz. Así sea.
(Indulgència de diez anos
cada vez y plenària al mes).
UN REGALO DEL PAPA
Por oirecer el Irabalo diario
El Papa ha condedido indulgència plenària cada dia a los que hagan un ofrecímiento
de sus trabajos, con cualquier fórmula, y
ademds comulguen, visiten una iglesia y
recen por las intenciones del Papa (basta
con un padrenuestro). Vale la confesión
quincenal.
Aun sin poner estos condic'ones, pueden
ganar 500 dlos de indulgència los que, con
corazón contrito y con cualquier invocadón,
ofrezcan devotomente a Dios el trobajo que
realizan, tantas veces cuontas lo ofrezcan.
Con estàs precisiones contestomos a
B. R. y D., quien nos preguntoba sobre el
alcance de esta importonte concesión.
HOJA DIOCESANA invita a todos sus
lectores que aprovechen esta gràcia singular
y santifiquen sus obros diarias con sendos
ofrecimientos a Dios.
S>ü>i
LO QUf NOS HACf 6RACI0S0S...
Quiero que sigas adelante en el camino emprendido. Ya verts
poqulto a poco a donde llegamos.
No leas aprlsa, slno pausadamente. No como quien da una
ojeada, sinó reflexiva y conscientemente. Medltando y dlgiriendo bien
el contenido.
Te aprovechard mucho.
Explicamos en el número anterior lo que quiere decir cristiano.
Hoy te voy a decir que cristianos lo somos por la gràcia de Dios, lo que nos hace «graclosos»,
gratos ante El.
Ea una verdad como un templo, claro.
En primer lugar, iqué derecho podfamos alegar para que Cristo nos viniese a redimir,
después del pecado de nuestros padres y de nuestros pecados personales?
Ten en cuenta que el pecado es un apartarse voluntariamente de Dios, y, quien se aparta,
apartado esti.
MAS adelante te explicaré detenidamenre lo que significa el pecado original y sua consecuencias, y lo que son los pecados personales y como Dios no esti obllgado bajo ningún titulo
de iusticla a rescatamos.
Desde luego, pues, la Redención del hombre, llevada a cabo por la segunda Persona de la
Santísima Trinidad, ei Verbo encamado, Cristo, Dios y Hombre verdadero, es una obra de pura
grada, bondad y misericòrdia de Dios. - R. R.
UN TEMA BEN INTERESSANT
El soroll del diner a l'església
C
ADA dia va creixent el nombre de cristians que sembla s'escandalitzen de les col·lectes que es fan a l'església, dels diners que
cobren els capellans pels seus serveis religiosos, de les distincions que
hi ha entre pobres i rics segons la quota que es paga... etc. El tema és
d'actualitat, i el nostre FULL DIOCESÀ vol fer-se ressò de totes les
inquietuds que cerquen la llum.
No és solució el suprimir totalment col·lectes, honoraris de
tetribució, paga per serveis extra. Pot ser una solució de contingència
quan el poble fidel no està ben preparat, quan el sacerdot no ha pogut
o sabut preparar els fidels, quan hi hagi una circumstància especial
per mor de la pobresa... Però suprimir tota manifestació d'oblació dels
fidels ni és solució bíblica, ni litúrgica, ni tradicional a l'Església.
Cal que sàpiguen els fidels la nota diferencial entre l'oblació
que fan a l'es^sia i les contribucions que paguen per altres conceptes,
encara que siguin de beneficència. Estem d'acord que el nostre poble ha estat poc pelxat en aquest
afer. Si els fidels capissin bé el sentit ecclesial de l'oferta, tot el sentit teològic que enclou, la modalitat que deu revestir per ser meritòria, l'exemple dels primers cristians en aquesta matèria,
certament veuriem sorgir un altre clima de comprensió I una postura de generositat que fins ara
potser desconeixem.
Hem insinuat uns punts de doctrina que cal explanar. Ho farem, ajudant Déui però voldriem,
des d'ara, reclamar l'atenció de tots per fer-nos entendre pariant amb caritat i llegint vosaltres amb
«sperit cristià. - L. V. G.
Parròquia de Santa Maria de Camprodon
Diumenge, 11 de Febrer de 1962.—A dos quarts de 8, Missa en acció de gràcies a la Verge de Louides. A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa de
Comunió General de les Filles de Maria. A les 12, Missa en acció de gràcies. Nit, a
les 8, Missa Vespertina, en acció de gràcies, l'arda, a les 3 Catecisme, a les 4, Sant
Rosari, Visita al Santíssim i exhortació a les Filles de Maria.
Dilluns, dia 12.—k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Sebastià Sala Esquena
(a C. s.) A les 9, Missa en acció de gràcies a la Verge del Remei.
Dimarts, dia 13.— A dos quarts de 8, Missa en acció de gràcies a la Verge de
Lourdes. A les 9, Missa en sufragi de Ramon Grau (a C. s.)
Dimecres, dia 14. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Vila Claret
(a C. s.) a la Capella del Sant Hospital. A les 9, Missa en sufragi de Neus Rius de
Mayà (a. C. s.)
Dijous, dia 16.—A dos quarts de 8, Missa en acció de gràcies al B. Martí de Porres. A les 9, Missa en sufragi de Ramon Grau (a. C. s.)
Divendres, dia 16.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Concepció Salarich
Amblàs A les 9, Missa en sufragi de Concepció balarich Amblàs (a. C. s.)
Dissabte dia 17—k dos quarfs de 8, a la Capella de l'Immaculat Cor de Maria,
Missa en sufragi de Rafael Moreno do Llançà (a. C s.) A les 9, Missa en sufragi de
Rafael Moreno de Llançà (a. C. s.)
Diumenge, dia 18. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Vila Rjera
(a. C. s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Carme Abel Costa (a. C s.) A les 12, Ofici Solemne cantat per el Cor Parroquial i "TeDeum" commemorant el XXIII aniversari de l'Allibeiament de'la Vila de Camprodon, amb assistència de les dígnissimes Autoritats Civils i Militars. Nit, a les 8, Missa Vespertina, pels difunts de les famílies Anglada - Roger. Tarda, a les 3, Catecisme, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim i Set Diumenges en honor de Sant Josep.
VEU OE LA PARRÒQUIA.
Amonestacions Canòniques. Segona de Sebastià Sau Xambó solter, natural de
Vilallonga de Ter i veí de Camprodon, fill llegítim de Joan i de Maria, amb Margarida Domènec Prat, soltera, natural i veïna de Sant Pere d'Aspuig, filla llegftíma de
Jaume i Dolors.
Necrològica: Ha mort en la pau de Crist, després d'haver rebut els Sants Sagraments de la Penitènci.i, Eucaristia, Extramunció i la Benedicció Apostòlica, la nosra germana Mercè Pairó Noguer (a C s.)
A remarcar. Avui després de la Missa Vespertina, sortirà de l'Esg'ésia Parroquial
la processó d'antorxes, símbol dels nostres sentiments d'amor a la Verge; arnb assistència de la Junta del Sant Hospital.
Avui, en totes les Misses es farà la capta pel foment de vocacions Hispano-Ame*
ricanes.
P. Anglada Camprodon