PARROQUIA DE STA MARIA DE CAMPRODON 19620715

DOMINOO,
15 Dl JULIO 0 1 1963
Dom. V d . d s P a n t a c o i t i s
AflO II
NÚM. 83
Radicclin y Admlnlitiaclòni
Aparlado n
V I C H
O·pitlio l · t · l . B.
T^Uf. 17<I2
\*,lii-·\1b»
^</*>or#«»^
g JA impaciència y nerviosismo de la
f^^
època moderna tienden a crear
un clima de exasperactón e intransigència. Si a ello unimos un temperamenlo de tipo meridional y eferoescente, nos
da por resultado una dificulíad enorme
para dialogar con nuestros interlocutores.
La colaboración y convivència sociales
exlgen que se dé paso al dialogo con sinceridad y caridad. Cuando estàs dos cualldades presiden la conversaclón, del dialogo
brota la tuz. Cuando se mete la pastón
como guia, todo se enturbia.
Debemos ejercltarnos en la virtud y la
pràctica de saber dialogar con todos, aun
con los que creemos nuestros adversarlos.
Fuera de nosotros una actitud dogmatlzante
y menos una condenación a rajatabla de todo
lo que otros digan. Eso seria una egolatria
insoportable e indigna de un cristiano que
sabé respetar al prójlmo en lo que mds
vale, es dectr, en sus ideas. Saber escuchar
las opiniones de los demds, saber aqullatarlas sin prejuzgarlas, saber esperar para
medir su valor, saber calibrar apreciaciónes ajenas.
Cuando de una apreciaclón ajena nada
podemos salvar, hemos de recordar por lo
menos que la intención pudo ser buena, y
por tanto debemos saber agradecer y dar
muestras de que nuestra disposición estaba
bien centrada cuando dialogabamos slnceramente.
INYITACION
AL DIALOGO
La caridad hacia cl prójimo debe
alimentarse de ta honradez, respeto y
buenos modales. Tener espirltu de polèmica
y cerrado a todo lo que otros piensan, sin
querer admitir de hecho el dialogo, es en
última instància carecer de las virtudes
morales mds elementales.
EN AQUELL
TEMPS..
COMENTEM
Mateu 5, 20-24
'Digué Jesús als seus
deixebles:
~Sl la oostra Justícia no sobrepassa la
dels escribes I fariseus, no entrareu pas al
Regne del cel.
Heu sentit que es va dir als antics:
mataràs; i el
qui mati serà
sotmès al tribunal.
No
Doncs, Jo us
dic que tot el
qui
s'enfadi
contra el seu
germà,
serà
sotmès al tribunal; i el qui
digui al
seu
germà:
beneit,
serà sotmès al sanedri; I si li diu: estúpid,
serà condemnat a la Gehenna del foc.
Si, doncs, presentes la teva ofrena a
l'altar, i allí et recordes que el teu germà
té alguna cosa contra tu, deixa allà la teva
ofrena davant l'altar, í ves primer a fer les
paus amb el teu germà, i després torna, i
presenta la teva ofrena'.
La nostra justícia o santedat ha de sobrepassar la justícia dels fariseus, ens diu Jesús.
I quina era la justícia dels fariseus? Complien
a la lletra, escrnpulosament, els preceptes de la
Llei, eren zelosos que altres els complissin.
Però els mancava l'e lencial: Fer-ho per amor
a Déu i al proïsme. Ho feien per egoisme, per
mostrar-se diferents dels altres, exteriorment
només, descurant la neteja de l'home interior.
I Crist puntualitza: aquesta manera d'obrar no
és apta per entrar al regne dels cels. Mirem
bé si ens envaeix aquest esperit farísaic encara.
Tot seguit posa Jesncrist tres casos. Hom
veu en ells com Crist posa esment ensenyantnos que és en la malícia de l'acte que havem
de parar compte. Una paraula banal plena de
malí.'ia interna, com dictada per l'odi homicida,
és culpable i digna de càstig. Els fariseus no
hi donaven importància a aquest aspecte interior. En tenien prou amb conservar .es maneres
externes.
I acaba Crist dient que la nostra ofrena no
seria accepta a Déu si recordant-nos que el
nostre germà té una queixa contra nosaltres,
no anéssim primer a rsconciliar-nos amb ell.
La concòrdia i amor fratern per damunt de
les ofrenes sacrificials! Quin canvi de mentalitatl Per això crec que hom treu tan migrat fruit
de la Comunió: per manca d'aquest clima de
reconciliació i amor fratern entre els cristians.
Caldrà recordar-ho sovint.
Comulgar iuera de la Misa a veces tiene por inoonveniente una dèbil preparación y >> ^^te acto se realiza decpués de la Misa, una precipitada acción de
gracias. El modo natural y provechoso serà comulgar dentro de la Misa cuando el
sacerdote nos ofrece el fruto de la inmolaciòn de Cristo, y podremos asi realizar
nuestra preparación y acción de gracias de una manera adecuada y muy
provechosa.
Acostumbraos a comulgar dentro de la Misa. Lo quiere la Iglesia.
Les ablucions
Un cop repartida lo comunió als fidels,
i mentre encara perdura el cant de la comunió, el sacerdot purifica els seus llavis, els
dits i els vasos sagrats que han tingut un
contacte immediat amb IPS espècies sagramentals.
El socerdot beu primerament un glop de
vi que té per finalitat purificar la seva boca
i llavis, jci que ha combregat amb les dues
espècies. Antigament, quan els fidels també
combregaven l'espècie sagrada del vi, bebien tots d'una copa per purificar-se els seus
llavis, tal com encara es fo en les litúrgies
orientals.
Després, amb aigua i vi es purifica els
dits i a continuació eixuga amb el purificador els vasos: el calze i el cupó En les
Misses solemnes en les quals hi intervé un
diaca (Setmana Santo) o sots-diaca també
aquests fan lo purificació dels vasos.
Quan un sacerdot sap que, per raons
pastorals, té de celebrar una altra Missa, sols
purifica amb aigua per no trencar la llei del
dejuni eucarístic.
Aquest ritu de les ablucions o de purificació sempre s'ha tingut en gran apreci en
totes les litúrgies; tol volta encara és una
herència de les antigues i pre-cristiones purificaciont rituals. Mes, sobretot, hi tenim de
veure el respecte gran vers els signes eucaristies i la convicció ferma de la presència
real de Crist en les espècies de pa i de vi.
Així com purifiquem el que ho tocat el
sagrament, molt més tenim de purificor
l'ànima i la vida, yas autèntic que conté
Crist i el seu Esperit.
R. P.
;=
15. DiUMBNGB V D. PfiNTfiCOS•' TES. St. Enric II, emperador d'Alemanya,
? (972-1024), molt piadós 1 zelóg per a ez:' tendre la religió, fundà molts monestirs
:' i guardà virginitat amb la seva esposa
;' Sta Cunegunda. Sta. Rosalia, vg, de
'•' Palermo.
.;'
16. Dll. Nfro. Sra. del Carme, patro:' na dels mariners, la qual s'aparegué a
:' St. Simó Stok, i li donà l'escapulart 1
:' prometé favors singulars als qui el por:' tessin. St. Faust, mr., el qual fou clavat
•:' en una creu.
17. Dm. St. Aleix, fill del senador
•:', Eufimià de Roma; a la mateixa nit del
•:| dia de bodes, renuncià al matrimoni 1
•:', visqué com un pobre pelegti, visitant els
•:] santuaris d'Crient. Tomà a casa, desco•:[ negut, i visqué molt temps sota l'escala
\ com un pobre captaire fins a la mort.
\\ St. Jocinf, mr. Sta. A/larce/íino, vg., ger•:', mana de St Ambròs.
•:*
18 Dmc Sf. Camil de Lelis, cf. (1550:. 1614), fundador dels Clergues Regulars
'•! per a l'Assistència dels Malalts. Sia. Simi. forosQ, màrtir, junt amb els seus set fiUs;
'v també el seu espòs fou màrtir. Sfo. Ma\ r/no, vg.i mr. a Gallda.
\.
19. Dj. St. Vfcenç de Paül, (1576-1680),
'j. eximí en caritat pels pobres, fundador
'•. dels Sacerdots de la Missió (Paüls) t de
*•; les Filles de la Caritat. Sta. Aurea, vg. I
'•; mr. a Còrdova. Sfs. Justa i Rufína, germa•; nes vgs de Sevilla, les quals sofriren
•. horrible martiri. Sf. Pere de la Cadireta,
-•'. fill de Moià.
i20. Sf. Jeroni Emilià, (1481-1537), no•: ble de Venècia, el qual, després d'una
•; joventut llibertina, es consagrà als ma;: lolts i orfes i fundà un institut per a
';: aquest fi. St Elies, profeta.
;:
21. Ds. Sto. Pròxedes, verge romana,
;: la qual es distingí per la seva caritat en'.: vers els cristians perseguits, celebrant-se
]: al seu palau les funcions sagrades d'ama';: gat. Sta. Júlia, vg. i mr.
ESQUEIXOS DE LA VIDA
C/«^e» e(iHyi>#e<r/6t
Sant Gerard M * Maleïa era un germà llec
redemptotlsta, dotat de molts carismes, entre
altres, d'un poder meravellós per a captivar
ànimes per Déu.
En una ocasió -era l'any 1752- anava de
Dellceto a Santa Agueda de Pulla, per obediència, i en anibar a cert Hoc, es trobà que el camí
es bifurcava i no sabia per quin seguir. Però en
aquell moment senti una veu interior que li
deis; «Espera't, que no tardarà en arribar un
gran pecador».
Al cap de poc, efectivament, arribà un home
que caminava molt determinat 1 que tot el seu
aspecte era d'estar desesperat.
Passava ja de llarg, sense saludar, però el
Germà Gerard li diu molt dolçamenti
-Bon germà, a on aneu tan capficat?
- I a vós què us importa? - II respon
asprement
-Us ho dic perquè tal volta us puc ajudar
en alguna cosa.
-Vaig per un assumpte que no necessito
ajuda de ningú.
-Galmeu-vos, germà, que ja sé que esteu
desesperat 1 que el vostre Intent no és altre que
anar-vos a matar.
-Qui us ho ha dit? - respon, tot sorprès,
aquell home.
-I encara us diré més: heu donat ja vostra
ànima al dimoni.
-Però com podeu saber tot això, si jo no ho
f^ri^i^f^í
havia dit a ningú? - contesta, ja tot confós, en
veure's descobert de les seves interioritats.
-El bon Déu, que tan desilja la vostra salvació, és qui m'ho ha revelat, i tot perquè vegeu
com Ell no abandona mal ningú, per més gran
pecador que sigui.
-Peiò és que hi pot haver perdó per a mi,
que tant he pecat en li meva vida 1 que fins he
arribat als extrems que vós sabeu?
-Si, germà meu, si que hi ha perdó, perquè
la misericòrdia divina és més gran que totes les
maldats del món. Al Senyor 11 basta l'arrepentlment sincer del pecador. Anim I confiança,
germà, que no sols us perdonarà nostre bon
Pare del cel, sinó que fins us mostrarà una predlleció especial.
-Voleu dir? - contesta, tot respirant d'un
pes que l'atuia, i amb llàrimes als ulls.
-No en dubteu pas, bon germà. Mlreui sols
heu de fer el que us vaig a diri us en aneu ara
tot seguit a Dellceto, al convent dels redemptorlstes, 1 demaneu al P. Flocchi; li dieu que us
he fet venir jo. Feu amb ell una confessió de
tota la vida i tot quedarà arranjat. No tingueu
por de res.
El pobre peccdor obet puntualment tot
el que li digué el seu salvador, el germà Gerard.
Féu una confessió general cmb gran arrepentiment, sense poder contenir les llàgrimes, i una
pau pregona inundà la seva ànima, com mal no
havia fruit.
EI seu canvi de vida fou ''adical 1 tan exemplar, que fou admès al convent com a germà
llec, després de suplicar l'entrada. Com que era
sastre de professió, prestà grans serveis al convent, podent ajudar així al germà Gerard, que
també era sastre, però que per les seves llargues
absències els treballs de sastreria moltes vegades
quedaven enrera
I d'aquesta forma tan original Déu provel,
per mitjà del germà sastre Gerard, el convent
de Dellceto, d'un altre sastre que tanta falta
els feia, 1 que també fou, amb el temps, uii
religiós model i tingut per sant, el nom del
qual era Francesc Testa. - FELIP AIGUAVIVA
Al
descubierto
S>ioi_z6
Podria hablarte de cada ano de los atributos, infinitos,
de Dios. Dios es iniínitamente bueno, santó, todopoderoso,
inmenso, etc.
Me limito a decirte nna palabra sobre su sabiduría.
1.°—DIOS, en sa sabiduría infinita, conoce su pròpia
esencia con todas sos perfecciones y actos, plenamen'.e, exhaostivamente. Y en esto consiste precisamente su eterna felicidad.
2.°—Conoce todo lo que hay, ha habido y habrà en el
mondo y en el universo, con nn conocimiento siempre presente. Para Dios no hay pasado
ni futuro.
Por esto cnando los hombres hacen un nuevo invento, no constituye ninguna sorpresa
para Dios. No hacen mas que encontrar nnas fuerzas —o la forma de combinarlas— que estan
pues(as por Dios en el seno mismo de la naturaleza, desde la creación, y que EI tiene constantemente presentes.
3.°—Conoce al hombre perfectamente, su corazón, sas intenciones, sus pensamientos y
deseos màs ocnltos. Siempre estamos en la presencia de Dios, de este Dios que, ademàs, es
nuestro Padre y que nos ama infiinitamente, como veremos. «En El nos movemos, vivimos y
somos<, dice San Pablo.
Estuvo acertada la advertència de aquei pastorcillo a un hombre que iba a robar patatas
en un campo, después de mirar cantelosamente a su alrededor: «lEh, todavía os habéis olvidado
hacia arriba desde donde os ve Dios!».
4.°—Conoce todo el mundo sobrenatural de la gràcia, todo el alcance de la Redención,
la Iglesia, la santifícación de las almas y el destino definitivo de todos los hombres.
5.° —Conoce perfectamente todo el bien y el mal que se realiza en el mundo y todo,
absolntamente todo, incluso lo que llamamos males y desgracias, lo ordena, con una sabiduría
infinita, «para bien de los que le aman», en frase de San Pablo. — R. R.
VIVÈNCIES
£/
óomtíute
Missa conventual. Un germà Hec es lliura totalment a
Déu. Ressò de salmeig. Ofertori generós, vital, decisiu.
Un germà Hec... Als ulls del món, ben poca
cosa. Als ulls de Déu, un tornàveu d'aquella
sentència: «Si no us feu com un infant...». Un
jove s'ha emmullerat amb l'Església. Mort al
món, viu en la pau d'una vocació reeixida.
Ha deixat moltes coses: Pares, germans,
professió, esport, esplai, i fins ha immolat un
amor que insinuava la seva presència i ha
donat pas a un altre amor que no té fronteres,
malgrat que es reclogui dintre el claustre del
convent.
La vida s'obria generosa i prometia al jove
d\ un
^etmà LLec
un bagatge temptador de bensstsr, de felicitat, fins de triomf.
—«T'enfiles com una àguila» — li deien els
seus. Mes ell cercava un niu més modest,
petit, insignificant.
El dia de la professió, un antic company
li'n féu retrec:
—On has deixat les teves ales d'àguila?
. —Els rossinyols també són bonics— contestà el germà Hec, mentre somreia amorosament i senziHa...
«* »
Tanmateix hi ha volades d'àguila i cants
de rossinyols. Tanmateix, també, hom pot
arribar a conquerir la Pàtria amb embranzida
de gegant i amb petjada d'infant, fins de
pcntetes. - J. PEDRAFINA.
ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS OE LA DIÒCESI
Mare de Déu de JoncadelL
El Pla de Bages amnga, en el garbuig industrial
que el caracteritzi i que per una banda és la
seva màxima font de riquesa i per l'altra una causa
de la seva perdició, un dels santuaris de més renom
del bisbat: loncadella y la seva Verge redemptora.
El paisatge dol Pla de Bages conté elements,
certament, de gran bellesa) aquests elements, però,
passen desapercebuts als ulls del visitant lleuger,
que només veu el color roig de la terra no massa
fèrtil, la nota pobra d'un trist bosquet i el fum
atapeït de les xemeneies de les fàbriques i mines,
dlsemlnades arreu de la comarca. I per sobre de cada turó 1 en el fons de les valls més recòndites,
l'esclatant lluminositat d'una capelleta dedicada a Maria; loncadella, per sobre de totes, n'és
la princesa.
Els sarraïns, novament, són la causa de la desaparició de la imatge que, més tard i de la
mateixa manera que sol passar en molts santuaris, és trobada per una parella de bous, guardats
per una pastoreta La llegenda, fidel companya de la història dels santuaris marians, sempre ens
amaga la realitat dels fets, però ens proporciona abundant material per a donar curs a la nostra
pietat. I a loncadella mai no ha faltat aquesta pietat; ho palesen ben clar les moltes tradicions i
advocacions que envolten el santuari.
La més espectacular i la més difosa és la llegenda dels dos captius que apareixen representats en el conjunt de la imatge. Segons aquesta llegenda, dos veïns de loncadella foren
fets presoners en una lluita que sostingueren contra els turcs i emmenats a una presó d'Alger, a
l'Africa. En la vigília d'una de les festes que anyalment es celebraven en el santuari, enduts per
la fe i per l'enyor, van invocar la Verge, la qual els féu la mercè de despertar-los, l'endemà al matí,
justament dins de l'església de loncadella. Els alliberats ofrenaren, llavors mateix, la seva cadena
a la Verge que tan bé els havia tractat.
També és tradició en la comarca de Bages d'invocar la Verge de loncadella com a protectora dels infants hemiats; d'aquesta advocació se n ha derivat una superstició que c(d desarrelart
la del .pinatelU. - ]• PLANES.
^^f^t^^ttf> M^ «»•>«
i-lay principies morales que son de eterna vivència, pete a las modas y la mutabilidad
ds los critAfios simpiemanto humanos.
Un hdbito bueno y una conducta normalmente recta ajsrcan una influencia inavitabla
an al sector a donde llagan.
IHay quian cifra sus ideales de grandeza an luchar contra algo o contra alguian.
Mala suarte la de los idealas nagativos.
El mundo iria mucho major si no se hiciara tonto para molastdr al otro.
IHcy quian dica que todo lo ancuantra bian con tal qua no la compliquan la vida.
R NU{VO NUNCIO Df $U $ANIIOAD
HA LlfGADO A BPANA
Móns. Antonio Riberi, orzobispo titular de Dara, ha ilegado yo a Espofia paro
tomar posesión de lo Nunciatura Apostòlica como representante personal del Popa
en nuestra Pàtria. Con este motivo, MOJA DIOCESANA, rinde tributo de pleitesía y se
postra humilde a sus pies para recibir su apostòlica bendiciòn. Al propi::) tiempo que
damos a nuestros lectores lo fausta nuevo de lo toma de posesión del nuevo Sr. Nuncio,
auguramos paro él toda suerte de bendiciones del cielo para que pueda llavor o
cabo con éxito la misión que el Santo Padre le ha encomendodo.
El nuevo Nuncio nació en Montecarlo el dia 15 de junio de 1897. Diplomado
por lo Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica de Romo, entro en el servicio diplomdtico de
la Santo Sede, recorriendo los Nunciaturos de Paz, Dublín, Chino, Formosa y últimomente Irlanda.
Se distingue por ser un eminente poliglota y en todús parles ha dejado constància de su celo y disrreción oi servicio de lo Iglesia y del Papado. Agrodezcamos
oi Sumo Pontffce este magnifico regalo que nos hoce en lo persona de Móns. Riberi
de guien se dice tiena ontapasodos aspafioles en su genoologlo familiar.
AD MULTOS ANNOS, Monsefior, paro glòria de Dios, bien espiritual de Espaia y en acto permànente de servicio al Pontlfice gloriosomente reinonte Juan XXIII.
ECO.
Una curiosa historia
Un buen muchacho ge presenta a un religioso pidléndole consejo sobre la cuestión del
matrimonlo...
-Padie, he encontrado la novia ideal.
-Me alegro.
-Sí, íí. Padre, es una maravlUa. Primero,
todo el mundo dice que es guapa...
-Bspérate un instante
El religioso cogió un Idpiz y un papel y
esctibióun
0
-Padre, también toca el piano admirablemente.
El religioso escríbló un aegundo cero 00
-Padre, es dlstinguida.
Tercer cero
000
Ademés tiene estudiós superiores.
Cuarto cero
0000
-Padre, seré una duefia dé casa perfecta,
muy ordenada, activa, inteligente.
Quinto c^ro
00000
- Y una esposa modelo, por su excelcnte
carécter, espíritu de sacrificlo, generosldad,
etc.
Sexto cero
000000
-lAhl, olvldabai es una cristiana perfecta
una mujer de fe, formada en un coleglo de
rellgosas, comulga con frecuencia, etc.
-Muy bien, su novia vale un millón - conduyó el religioso, afiadie^do un 1 ante los
geis ceròs
1000.000
Total: esas virtudes naturales, que hacen de
una mujer buena esposa y buena madre, deben
tener como base una profunda formación sobrenatural. Porque para la glòria eterna no vale
ninguna cosa que no esté sobrenaturalizada
por la gràcia,
X.
Parròquia de Santa Mario de Camprodon
Diumenge, dia 15 de Juliol de 1962—Ales 7, Missa en sufragi de Maria Verdeny de Grasiot (a. €• s ) A les 9, Ofici Solemne i Comunió General de!s"nens i nenes del Catecisme Parroquial. A dos quarts 11, a l'Esg'ésia de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Carme Borrat Pluja (a C. s.) A les 12, Missa en sufragi de
líamon Bertran (a. C s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi dels difunts
tamilies Anglada - Roger (a. C s.) Tarda, a l'Església de Nostra Dona del Carme,
Sant Rosari, Visita al Santíssimi i Novena a la Mare de Déu del Carme.
Dilluns, dia / 6 . —Festa de Nostra Dona del Carme. A les 7, a l'Església del
Carme, Missa a honor de la Verge del Carme que fan dir les Germanes Vetlladores del Hospital de Sant Josep. A les 9, Missa en acció de gràcies a la Mare de Déu
del Carme. A les 11, Ofici Solemne a l'Església del Carme.
Dimarts, dia 17.—k les 7, Missa en sufragi de Carme Soler Vda. Colom (a.C.s.)
A les 9, Missa en suftagi Je Carme Vila .Marcer (a.C.s.)
Dimecres, dia 18.—A les 7, Missa en sufragi de Frederic Blanch Carrera (a.C.s.)
A les 9, Missa en sufragi de Josep Vila Riera (a. C s.)
Dijous, dia 19.—A les 7, Missa a intenció de les Germanes de l'Hospital de Sant
Josep. A les 9, Missa en sufragi de Xavier Condt (a. C. s.) A la mateixa hora a l'altar de la Verge dels Dolors, Aniversari de A. Vandammeu (a.C s.)
Divendres, dia 20.—A les 7, Missa en sufragi de Margarida Bretcha Vda. Hortalh (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Camil Güell Coma (a. C. s.)
Dissabte, dia 21.— A les 7, Missa en sufragi de Josep Cuatrecasas Genis (a.C.s.)
A les 9, Missa en sufragi de Manel Roca D'Ocon
Diumenge, dia 22 de Juliol-— A les 7, Missa en sufragi de Magdalena Carrera
Vda. Blaneh (a. C s.) A les 9, Missa en sufragi de Carme Teixidó Vila (a.C.s.) A dos
quarts de 11, a l'Esg'ésia de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Bonaventura Pous Vda. Blanch (a.C.s.; A les 12, Missa "intentio dantis" Tarda, a les 8,
Missa Vespertino, en sufragi de Magdalena Espigol de Ferrer (a. C. s.) Tarda, a
les 4, Sant Rosari, Visita al Santíssim i Novena a la Mare de Déu del Carme, a l'Esslésia titular.
Veu de la Parròquia. A remarcar: Avui excepcionalment la Missa Vespertina
es dirà a l'Església de Sant Pere. A la sortida de la Missa "Foc de Campament"
Tarda. A les 5 i en el Saló d'Actes del Col·legi; Vetllada Catequística i repartició
de premis. Es recomana l'assistència de llurs pares.
Demà dilluis, dia 16 totes les Misses es diran a l'Església del Carme. A les 9 de
vespre, Sant Rosari. Visita al Santíssim i cloenda de la Novena ala Verge del Carme
P. Anglada Camprodon