EDITORIAL U N E X O D O F A T A L I A crecienle induslrialización de tus medios de prodiicción ha despertado un deseo acaciante de la gente del campo para iniciar un éxodo alormante hacia las ciudades. El Papa en sii ^" tMaler el Magislr(7> tu denuncia // aljoí^^a para ataiarlo, pues de él se derioan males sin ci'ento para la inda moral y econòmica de ta nación, í\>ro na Iniy que pararse en lamentadones sino que es preciso echur niann de los tnedios que nos senalo el Papa a fin de encanzar energius de los campesinos 1/ aunar a un tiempo el amor a la tierra con la productwidad, riquesa y bienestar de ta gente que mora en el campo. Para ello, promover la industrialisación de los medios de que dispone el offricultor, poner nu'is atención en darle facilidades para adquirir estos medios, oatorar los productos del campo, dar acceso al campesino al bienestar de que se disfruta en la ciudad, obriries perspectlvas de instrucción y formación profesional para que se abandonen métodos rutinarios ij poco efectieos. En una palabra, uuis atención para los agricultores y sus problemas // menos explolacU'm de los homhres del campo, haciendo llegar a ellos las facilidades que se hallan en las ciudades. Todo lo aiitedlcho tiene nua actualidad mayúscula en nnestro pals cui/a (rea de productibilidad està centrada en el campo. SI se ponen en practica las lumincsas y humanas directrices del Papa, cabé esperar unas me/oras agricolas inestimables y un paro en el fatal é.vodo hacia la Ciudad. OOMINOO, 9 Ot SEPTIEMBRE DE 1963 Oom. XIII d. da Pantacoftét ANO II NÚM. 9 0 K·j·cciftn f AdminiKlr·cl6n: Ap.M.do n VI CH T.líl, 1793 *«« En ai^uell tempó.. imm Comentem Lluc li, 11-1') •• Tot anant a Jerusalem, passaiui /".T entre la Sumaria i la (ialilea. En entrar en un poble, li anaren a l'encaiitre (fen h'/írosos, que es pararen un tro·^ Ihm/ i tíi<;ncien cridant: —Jesús, Mestre, tinffui·ii compassió de nosaltres! En veure'ls, ris diuné: —Aneu a prese/itar-eos als saceidots. Mentre hi anaven, van quedar pui'ificats. Un d'ells, veient que havia íStat finarit, tornàenrera, glorijicant D é n a rn b f^rarts crits. J>wïAi es prosternà als seus peus, donantJi írràcies: i aquest era un saniarità. Jesús digué: —No han estat purifícats tots deu? I els altres nou on són? No se n 'ha trobat cap que tornés per donar glòria a Déu sinó aquest estranger? I li va dir: —Aixeca't, vés; la teva fe t'ha salvat . Kls IfprosQs no podien vinre enmig de la coiiiunitdl. Ei'eii impurs S'aiíropaven al defora dels poble·í i qua/i un s'iii apropava, havien de cridar: "No t'acosfis' Sóc impur'». Sers desgraciats car no podien tenir al costat ni als seus familiars. Kls Sants Pares iian posat palesa ;.questn imatge del pecat que és la lepra. II pecat ens allunya de Déu i dels germans en Crist. Ens ti impurs. Ens sotstreu de la influència benèfica dels bons i del fri!Ít de les bones obres. Som sers més de··graciats que els leprosos. I avui, tan pooa importància com se li dóna 3I pecat i a l'estat de pecat! Clamen els 'eprosos i f.in hé. lira l'únic remei que tenien per guarir SÍ. I ara també, l'oració humil i confiada fa el miracle de guarir del pecat El que està en peca , que pregui ben humil i Déu li obrirà els brac;os de la seva misericòrdia. Cal presentar se al sacerdot per rebre l'absolució dels preats Ells són els qui en no.n de Déu ens diran la paraula de conhoit: «Vés en pau que Déu et pcdon:;». «[ els altres n ju ón són?», pregunta Jesús. El cor humà és tan egoista qne ben sovint s'oblida de donar gràcies en especial a Déu. Siguem nosaltres agraïis en especial en veure quantes vegades Déu ens ha curat de la lepra del pecat. Se ha dicho que el veraneo es el invierno de las alnns. Es tiempo, ciertamente, en que el mundo, el demonio y la carne hacc 1 niayor estrago en laí alinas. Però, Dics, qae nos ha dado tantas bellezas y tantes mèdics de recreo, tiene derecho a esperar de su criaiara racional otra correspondència, inàs conforme con la razón y con la fe. (Normas de decència cristiana) J^attlcipCLció iíctiira Patticipor fic'iv-rnent en la celebració eucarística enclou toto unu vida Els cristians van a mirso per fer hi alguna coso i per portar-hi quelcom propi. Es un error el pensor que sols el socerdot té una tasca a comp'ir en la Missr. i igualment és un error el creure que els fidols tenen en la cel' broció eucarlstico les mateixes prerroga'ives i els moteixo^ podo'ls del sacerdot Però en're un extrem i l'altre hi h i h veritat d'una autèntica participació activa. Els fidels crlstions ofereixen l'hòstia divina juntament amb el sicer .'ot, encora que f0»a un altre aspecte. Per trnt ós tota lo comuni tat de circunnstants la que a c t ú i , ofe-eix i celebro. cLes íúp'iques amb les quals s'ofereix d Déu l'hòstia santa mo fes vegades es diuen en plural, i en elles, més n'uno volto, s'indica que el poble paiticipa també en aquest august sacrifici com ofarent: —?ex ells us oferim, i us ofereixen ells mateixos, aquest sacrifici de lloorça . Accepteu benvolent aquesta obloció nos'ra, dels vostres servents i de tota la vostra f m íli i .. Nosoltres servents vostres i el vostre pobla sont oferim a la vostra altíssima mojestat. , la Víctima pura, la Víctima "onta, lo Ví.tima imrnaculado». Com veiem, anar a Missa no ós anar a presenciar una escenificació religiosa, com aquell que vau un «auto sacramental», ni tampoc és anar o coniemplar com un socerdot prego i ofereix, ni sols ha d'ésser un anar a complir un precepte; onar a missa és anar a actuar una acció sagrada, ós anar a oferir un sacrifici a Déu i anar a //oor el Creador juntament omb tota una comunitat i amb el sace'dot que la presideix. A missa hi anem per ccluor -— R P. Dia ') DOM XIII D I>li P! NTH COSThS SI. l'ere C.lover, j si ï N, nat « Verdú df'lxrh'e de St Alfons Hodiígu<z I paro d -Is nepr'S que eren vonuis a Carlagona d'índies Si Goríoni i Doroleii, inrs. Diu 10 DU SI. Kicolau ÍIC l'alentí, un dels sants iiié^ niiraclers d<*l eantoial, qu'í prsò fi al cisma d'u cident .S'( ,"ífl/vi. Dia II Dm Sís Pronis i lacitit, mrs., Hermnn" de f imflia molt humil, exaltats per la glòria del inortiri. .S(. Pacienl, h. i ,S'/ Dídim, inr. Dia 12 Dmc. fil, SANTÍSSIM NOM DE MARIA, nom el més poderós després del de je-ú •, festa estdblerla per Innocenci XI ">" i èM'cr el poder otomà a Vtena ,S'f Guiu, i el Beal Miró de Tagamane.it. Din 13 Dj SI. l'.loi, rí Si. /ígori, mi. i St. Maurili, h Dia 14. Dv. HX'M.TACIO DE LA. SAN'F.V CRlilJ, trobada per Sta Elena i recuperada p e ' Tr-mperador Heraeli, vencedor dels perses Crist atreu des de la Creu. Si. Crescenci, nen inr i Sta. RòauJa. Dia 15. Ds. DEDICACIÓ DE LA SANTA ESGLÉSIA C A T E D K A L DE VICH, mare de totes les esglésies del bisbat on el Sr. Bisbe té la Càtedra de Mestre i Pastor St. Is'icomedes, pvre 1 Sia. Emili. Peregrinació diocesana a LOURDES Del 3 0 d e s e t e m b r e a l 4 d ' o c t u b r e Incripcions: Coses Rectorals ESQUEIXOS DÈ LA VIDA an t, tot Un mati, a Roma. Any 1858. Un sacerdot està discutint amb el Cardenal Tosti. -Ks Impossible rducar a la joventut si hom no rs guanya la seva confiança i amor. -Es v.Tltat. Però, com fer-ho? -Acostant-se a ells, participant dels seus anhels i jocs... El Cardenal no entenia bé el què volia» dir aquell jove clergue. -Vol, Eminència, que fem una provi ? On podríem trobar un estol de nois jugant? - A la plaça d'il Popolo. -Anem allà, doncs. Arrangen la carrossa i els dos personatges emprenen ruta cap aquella contrada de Roma, plena de noiets que juguen i avalo ten. Arribats allà, el clergue baixa de la carrossa i es diijgeix a un grup. El Cardenal es queda dins la carrossa observant. De sobte veu com tota aquella quitxalla ovirant un sacerdot que se'ls apropa, marxen esporugits. «Bona senyal», pensa el Cardenal. Però aquell clergue, amb veu dolça els ciida, els fa senyals.. Ara s'apro )en temorencs... un... un altre... Els dóna regals, els pregunta pels de casa seva, els diu que és amic dels Infants... Ara ja està rodejat d'una munió I tots l'escolten. -M'hi voleu al vostre joc. -Sil... Sil, criden sntussiasmats. ei / vai4 LHÍ I el clergue es posa a jugars uns instants omb aquells noiets. El Cardenal no creia el què veia. Li semblava un miracle. Després de jugar uns moments amb aquells noiets, el clergue s'acomiada d'ells 1 els promet que un altra dia els tornarà venir a veure. Els convida a que vag'n també ells a veure'l que té moltes coses per dlr-los-hi Torna a la carrossa on hi ha el Cardenal que l'espera Aquella quitxalla en veure que il sacerdot que hivia jugat amb ells pujava a la carrossa, es po°en a aplaudir 1 quadrant-se a un costat i altra de la carrossa, fan com guàrdia d'honor a aquell que c a ja el seu amic, -Estic convençut dels vostres mètodes, diu el Sr. Cardenal. -SI, Eminència, no poden fallar. L'educador s'ha de barrejar 1 fer-se una mateixa cosa amb aquell que vol educar. L'ha d'estimar ebalxant-se fina a ell per tal d'elevar lo. Aquell clergue jovenet era Don ^)j^ Bosco el qual portava sempre una llibreta on anotava lots els (-xlts i fracassos en els mètodes riue emprava per atreure i educar els seus «pilietf». Un slsteini d educació que avui encara té vigència 1 és una advertència per a tots els qui es diuen educadors i mnntenen una poetura ben poc educativa. JORDI D'ESPUNY Una purga neceiario © ^ ed Es natural que muchas personas, al morir, ni estén tan limpias que puedan entrar iinmedi^tamente en la glòria del cielo, ni tan sacias —por el pecado mortal— que deban ser condenadas. El Purgatorio es el lugar adonde van las almas de los que mueren en gràcia de Dios, s-n haber enteramente satisfecho por sus pecados, a fin de ser puriflcadas. La Iglesia ensena que, ademis de las almas dichosas y de las condenauas, hay otras ni condenadas nibieiiaventuradas que sufren y necesitan de consuelo, de auxi'ios y safragios; que la causa de estar así son los pecados cometidos en esta vida y que tales almas iran, pot fin, a la glòria, mas o inenos pronto, segtín la deuda y según nuestros sufragios. Uno de 'os mejores sufragios por las ànimas son las indulgencias, las cuales no son màs que la aplicación —en este caso a dichas ànimas y m.diante ciertas condiciones puestas por ta Iglesia— de los sobreabundantes méritos de Jesucristo, de la Virgen y de los santos, méritos de los cuales aquella es depositaria. Las almas del Purgatorio constituyen lo que se llamr la Iglesia purgante, así como la del ciflo, triumfante, y la de la tierra, militante. — P.. R. He Mdo hablar de euritoB 'opócrifo»' del Nuevo l'eitamento. Le ogradecería me informate sobre esle asunio. - Andrèi. R - Los escritoü a que Ud. alude ron escrites de autor desconocido, de tema blblico relativo al Nuevo Tegtamento y que no fueron reconocldos como tn^plrados por la Iglesia y por tanto han sido colocados fuera del cànon o lista de los llb'os ssgrados. Eitos escritos son de judios 0 cristianes de los primitives sigles del crislianismo que remedan Ica escritos canónicos. Y asf hay. Bvangelios apócrifos, Híchos apócrifos, Carlas apóciifas, y aun Apocalipsis apóctifae. Nosotros reconocemos solo canónicos y sagrados 27 Libros del N. T , lista que dio dtfinitivf.mente el Concilio Trldentine. En los primeres sigles de la Iglesia era diíicit a veces saber si un cscrito era o no «pócrifo. De aht las dudas y vRcilaciones d? algunes eminentes autores. Un eSTite por ser apócrife r o por eslo debe ser rechazado de plano Hay apócrifos que propugnen herejfíis, hoy superadas, otros que son escritos retocades por cristianes y otros que quieren satisíacer la curiosidad piadosa de los cristianes relatando escenes que no estén en les libros canónicos. Estos apòcrifes sirven para ver la diferencia de estilo y cemposlclón con les canónicos, para saber algunos dates históricos, paia da:nos a conocer algun dlche que quizé sea autentico... En un principio la piedad de les fieles se alimentaba de elles y por esto el arte se inspiro en algunos apòcrifes. Si quiere leer estos apócrifos del N. T., estén publlcados en espaftol por la coleción BAC de Madrid. Peregrinació diocesana a ROMA per assistir a l'apertura del Concili Vaticà II DliS: DEL 6 AL \7 D'OCTUBRE Inscnpciotis: Cnses Rectorals. ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI Mare de Déu del Catllar Ripoll, demés del gloriós monestir de Sta. Maria, i pròximaineïU emparentat aínb ell, posseeix un altre santuari de la Verge. Sobre niia muntanya, la del Catllar, hi ha les runes del que fou capella de la Verge, antany rica i puixant. El seu origen està rubricat per la signatura enèrgica del gran O'iba, erector del santuari. La cosa va anar així. Cap a l'any 966, les cases comtals de Cerdanya i Besalii estaven amenaçadas d'extingir-se. Dels (l'Is legítims del comte Miró, numés Òliba, per sobrenom «Cabreta», podia perpetuar la nissaga, car dels altres tres, dos — Seniofred i Jofre— moriren tràgicament, i l'altre —Miró HonfiU— era bisbe de (jirona. Però ni tan sols Òliba «Cabreia» tenia suceessió. El comte, jierò, tenia fe en la Veq.e Maria, junt amb la seva esposa Ermengauda va acudir als peus de Nostra Dona de Ripoll, amb la súplica angoixosa —i coníiída!— de la gràcia dels fills. La Verge els va escoltar, i ja en 9H.S pogueren acudir a la dedicació de St. Llorenç de la vall de Ragà, voltats de tres fills, Bernat, Jofre i Oliba, el futur Bisbe-Abat. En penyora d'aquesta gràcia, oferiren a la Verge la muntanya d'engordans (avui del Catllar) on tenien un castell. S..r Quan, anys més tard,,Oliba esdevingué Abat de Ripoll, va fer construir al ciïn del ('atllar un santuari de Maria, en record de la prometença dels seus pares, que ell mateix va dedicar el 1 de gener de 1040. Amb el temps, el santuari gaudí de millores, engrandiments i benifets. Però no s'escapà de les urpes de la destrucció, que amb l'incendi de la vila, el 27 de maig de 1K39, i cl seu total aniqnilament s'endugué també el santuari; la Imatge, malgrat lot, fou salvada i, més tard, venerada a l'església de St. Eudald. Des de llavors el santuari ha anat desapareixent, sota l'acció destructora del temps i la inèrcia imperdonable del qui podia impedir-ho. Es cert que, no fa molts anys, unes mans aínigues van alçar un pedró prop de les runes de la g'oriosa capella. Però altra vegada la fúria destructora d'ans Inaprensius inconeguts — hom diu si eren excursionistes— va destruir el pedró. Que els ripollesos que ho són de veritat no deixin esborrar per sempre més aquesta joia espiritual que és el santuari del Catllar. El Catllar pot tornar a ser el que era. A nosaltres l'aconseguir-ho. — J. PLANES. MatlLijn no ka Montoa muetto Luis XVI, rey de Francia, no murió. A Luis XVI lo mataron. No ha muerto Marilyn Monror, l.a han matado. cl.a heinos matado? «Foe víctima de una mentaiidad, de unas costumbres y de ona concepción de la vida, de las que ella fue por fuerza un símbolo", ha ctMncntado L'Osseruatore Romana. Una mentaiidad y una concepción de la vida, formulada en un cine que ella personifico e interpreto —ca gusto o a disgusto?— pisoteando los presupuestos morales mas elemeiuales. Unas costumbres enervantes y opresivas, desordenadas y exciíantes, que h han obligado a la evasión de un sueüo sedante, slii despertar posible, provocado por cincuenta capsulas d í Nembutal. (>on intención, o sin ella, de quitarse la vida. Díez anos exactos desde su primer papel de «vedette» en Don't Bother to Hnock (Niebla en el alma) Ahogada el alma en nieblas, vende su cuerpo y una gigantesca catarata —es por entonces coestrella en Niàgara— de popularidad, dinero y escandalós irrumpe en su tnmaltnosa vida, salpicando y arrastrando a agoas cenagosas a millones de espectadores. Son estos los asesinos impunes que con sa aplauso, su bolsillo y sus atrevidas exigencias han creado el triste y desedificante mito. tSomos nosotros cooperadores? Y a pesar de todo »yo —'^ecía ella hace pocos días— nunca he sido leliz». Es obligada lOSíP la alusión al articulo Callejeando en post de la felich/ud qxic escrihí el 22dejuIio y que usted recordarà. Nü es fàcil que en su última noche con la diestra agarn^da al telefono ^ciiitentó comunicar con alguien?, cquién la llamó?-- encontrara la felicidad autèntica y la paz que ni siquiera había sonado. Eso no se improvisa con un telefoivazo, como una excursión domingaera. Reprobamos el derroche publicitario, desorbitado y sensacionalista, con que la prensa mundial ha presentado la tràgica moerte de .Marilyn Monroe. Sentimos una profunda piedad por ella, víctima, annque no mocente. Hedimos una meditación serena y sincera sobre nuestra inentalidad, costumbres y concepción de la vida, para atajar el suicidio acelerado a que tienden otras desgraciada? «vedettes» del celuloide. Mcnos lagrimas y mas respeto a la dignidad humana. Una lección para ellas. Y para nosotros, que las cacareamos tan campantes. A B. de V. TARROJA PiANAS, S. 1. President Diocesà dels Joves d'A. C dt l'uctabie de 1950 a 1951. I^ou consagrat sacerdot el di 29 del passat juliol. El dia ^ d'agost, en l'església del Casal Diocessà, celebrà una missa amb assistència dels que foren companys sens d'apostolat i dels dirigents actuals de la Junta Diocesana i Consells. El «FULL DIOCESÀ» dóna la més cordial enhorabona al fervent socerdot jesuïta bo i recordant les seves ardors apostòliques. Parròquia de Sonta Maria de Camprodon Diumenge, dia 9 de Setembre de 1962 — A les 7, Missa demanant una gràcia. A les 9, Missa en sufragi de Maria Verdeny de Graciot (a C.s.) A dos quarts de 11, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Ricard Galí Lalande (a. C. s.) A les 12, Missa en sufragi de Ramon Bertran (a. C s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en acció de gràcies Tarda, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim. Dilluns, dia 10. — A les 7, Missa en sufragi de Maria Cliviiiés (a.Cs.) A les 9, Missa en sufragi de Maria Cliviiiés (a. C. s.y Dimarts, dia íí. — A les 7, Missa en acció de gràcies. A les 9, Missa en sufragi de Pius Bur Sitja (a. C. s.) Dimecres, dia Í2. — A les 7, Missa en acció de gràcies. A les 9, Missa a intenció de una família devota. Dijous, dia 13.—A les 7, Missa en sufragi d'Antoni Molas Vila y Josep M.* Oliver (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Bonaventura Casasayas y Rosa Romà (a.C.s.) Divendres, dia 14. — A Ics 7, Missa en sufragi de Francesc Martí i Carme Castellet (a. C s.) A les 9, Missa "Pro defuncto" Dissabte, dia 16.—A les 7, Missa en sufragi de Maria Verdeny de Graciot (.a.C.s.) A les 9, Missa a les ànimes del Purgatori. Diumenge, dia 16 de Setembre-— A les 7, Missa "Pro Populo" A les 9, Missa en sufragi d'Angela Tarré (a. C. s.) A dos quaits de 11, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Ignacia Estany Pujol de Mitjans (a. C. s.) A les 12, Missa en sufragi dels difunts família Pla-Guarro (a, C. s) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Bartomeu Guillamet i Rosa Coma Barri (a. C s.) Tarda a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim, Veu de la Parròquia. Sant Baptisme: A les Fonts Baptismals de Santa Maria, ha estat regenerat í incorporat a Crist Miquel Busquets Tenas, fill legítim de Joan i Marina. Que sia un Sant Cristià!. A remarcar. Tots els dies el Sant Rosari a les 8 de la tarda. Avui a les 9, Comunió General de Filles de .Maria. Tarda després del Sant Rosari Exhortació a les Filles de Maria. P. Anglada Camprodon