MonuMental trees and Mature Forests threatened in the Mediterranean landscapes Monumental Trees and Mature Forests, Threatened in The Mediterranean Landscapes Monumental Trees and Mature Forests, Threatened in The Mediterranean Landscapes Sponsors Collaborators Publication / Edición / Edició Impulso Económico y Local S.A., IMELSA. Diputación de Valencia. © Texts / Textos / Texts: Bernabé Moya and José Moya. © Photograps / Fotografías / Fotografies: José Moya and Bernabé Moya. © Others photographs / Otras Fotografías / Altres fotografies: Gianni della Rocca (86, 112, 113, 196), José Plumed (80, 81, 132, 133), Cesar Javier Palacios (134, 256), Mabrouk Grami & Kaouther El hamrouni-Aschi (96), Ahmed El Alaoui El Fels (97), Ignacio Abella (39), Carlos LLamazares (246, 247). Cover illustration / Imagen de la portada / Imatge de la coberta: Cypresses of Samaria National Park, Crete, Greece. (Bernabé Moya and José Moya). Black and white photographs / Fotografías en blanco y negro / Fotografies blanc i negre: Obtained of the glass plate positives of the publication “Algunos Arboles y Arbustos Viejos de la Provincia de Valencia” (1914) of Rafael Janini and photographs of Saturnino Muñoz, property of IMELSA (Department of Monumental Trees), and deposited in the General Archive and Photographic of the Council of Valencia. Proofreading and translations in the valencian language / Corrección de textos y traducciones al valenciano / Correcció de textos y traduccions al valencià: José Manuel Alcañiz. Post-Production of photographs / Postproducción de fotografías / Postproducció de fotografies: Estudio Paco Mora C.B. English translation / traducción al inglés / traducció a l’anglès: Traductores Asociados València, S. L. Collaboration / Colaboración / Col·laboració: Partners “CypFire” Project: Istituto per la Protezione delle Pianta (IPP); Departamento de Arboles Monumentales, Diputación de Valencia, Impulso Económico Local (IMELSA); Regione Sicilia, Assessorato Territorio ed Ambiente, Comando Corpo Forestale (AAF); Provincia di Siena (PS); Office National des Forêts (ONF); Instituto Superior de Agronomia (ISA); Autoridade Florestal National (AFN); Technological Educational Institute of Crete (TEI Crete); Magarr Kulsill Lokali (MGARR); The Hebrew University of Jerusalem, Center for Ecological Studies (HUJ); Akdeniz University, Center for Ecological Studies. (CES); Ministere de l’Agriculture, Institut de Recherche en Genie Rural, Eaux et Forêts (INRGREF); Universite Cady Ayyad, Muséum d’Histoire Naturelle d Marrakech (UCA). Paolo Raddi; Gianni della Rocca; Oscar Prada; Mariano Sánchez; José Manuel Alcañiz; Raúl Tapia; Carlos Martínez; José Plumed; Cesar-Javier Palacios; Alberto Panconesi; Claudine Andreoli; Michel Rabier; Irene Menardo; Claudio Littardi; Fernando Fueyo; María José Parejo; Julio Valverde; Paco Roca; Isabel Queral; Gerardo Queipo; Paco Ferrando; Odile Rodríguez de la Fuente; Archivo General y Fotográfico de la Diputación de Valencia; Ignacio Abella; Fundación Félix Rodríguez de la Fuente; Proyecto Life “BigTrees4Life”. Design / Diseño / Disseny: José Moya y Bernabé Moya. Dummy page, photomechanical reproduction and printing / Maquetación, fotomecánica e impresión / Maquetació, fotomecánica i impresiò: LAIMPRENTA CG. www.laimprentacg.com ISBN: 978-84-616-7373-5 All rights reserved Publication made in the field of Project “CypFire” co-funded by the MED Programme and IMELSA, Diputation of Valencia. The European Community Commission has funded this publication but is not responsible for their content. n6 Common oak - Quercus robur Vallanca - Spain Picture of Janini book, 1914 European black pine Pinus nigra subsp. laricio Carrozzica Forest - Corsica - France European black pine - Pinus nigra subsp. laricio Carrozzica Forest – Corsica – France 9n Contents Sabine - Juniperus sabina Alcublas - Spain Picture of Janini book, 1914 Prologue 13 Presentation 15 Introduction 19 The European Union Biodiversity 2020 Strategy for Monumental Trees 23 State of the Europe’s Forests 29 Threats, Pressures and Disturbances 35 Large-Scale Forest Fires 43 Juridical Protection 49 Conservation and Geriatry of the Tree 55 Sustainable Use and Dissemination 65 Monumental Trees and Mature Forests 71 Monumental Trees in Agricultural Landscapes 191 Monumental Trees in the Gardens 229 Bibliography 289 Sources of Documentation 293 Monumental Trees Index 297 General Index 301 Translations: Spanish & Valencian 309 Prologue Alfonso Rus Terol President of the Valencia Provincial Council Our Responsibility Towards our Region T he competencies and responsibilities of provincial councils, such as the one I head up in Valencia, have grown in parallel to the solutions they are obliged to find for the problems presented to them by the different municipalities in the province. These provincial councils have provided a means of solving the needs and demands of the inhabitants of smaller municipalities over the centuries. After 200 years in existence, these needs and demands have configured this multifaceted administration, which has demonstrated its capacity to address society’s concerns and provide more than acceptable administrative standards. One of these, which no-one can deny, is caring for our environment as a source of both beauty and wealth. There came a time when society, as it became richer, turned its attention towards our natural resources to try to give back the many benefits they have given us without asking for anything in return. Something that we failed to notice, or hardly anybody took into consideration, was that the strength of this natural world was most ably expressed in what we have come to know as monumental trees, whether out in the open countryside, in farmlands or in gardens. These Common elm tree - Ulmus campestris Carlet - Spain Picture of Janini book, 1914 giant, ancient trees keep our memories alive, transmitting the experiences of our people and our popular history in a spectacular format that we must strive to preserve wherever we may find them. As a result of this need and these sensibilities the Department of Monumental Trees was established, a pioneer in Spain which is now celebrating its twentieth anniversary, whose track record will form part of the contribution being made by the Valencia Provincial Council to the European project “CypFire: Green barriers of cypress against fire: a feasible, environmentally-friendly and economic solution to safeguard Mediterranean regions” (2010-2013), co-financed by FEDER funds from the MED Programme, the European Union’s transnational cooperation programme. The Provincial Council also feels quite ‘monumental’, if you will allow me this little boast, but from a historical and geographical point of view. Our services and our commitments have been deeply rooted for 200 years in our people, our villages and our most remote geography; we have grown alongside them and, after two centuries, we still feel full of energy. For us, the fact that we are able to implement all the initiatives that this department comes up with forms part of what we might call our corporate social responsibility: our responsibility towards our region. n 13 n Presentation Paolo Raddi Coordinator of CypFire Project Institute of Plant Protection of CNR, Florence Barriers of Cypress: a Preventive and Economic Measure Against Forest Fires C limate in Southern Europe is mostly Mediterranean, characterised by hot, dry prolonged summers and by wet winters. Areas of rugged and poor soils are common and the natural tree vegetation is typically evergreen, tolerant to drought and pyrophytic. These environmental conditions make the countries quite prone to wild land fires. Moreover, the socio-economic and demographic trends, that have prevailed in the rural areas of the Mediterranean countries during the last decades increase the vulnerability to fire. Several areas of marginally productive agricultural lands were and are converted to forest plantations or abandoned to the natural processes (shrubs land and woodlands) generating always a landscape prone to the spread of large fires. During the last 30 years (“Forest Fires in Europe, 2010) rural fires in Portugal, Spain, France, Italy and Greece burned an average of 475,000 Ha per year corresponding yearly to about of 1% of the forest area of these 5 countries. Also the number of fire per year in these countries reach an average of 50,000 each year. It is evident that the management of forest fires in Southern Europe is already a hot topic, but the threat of climate change the problem is expected to worsen. This hazard is even more problematic in the Mediterranean regions when a hotter, dryer climate exacerbates the length of the fire season and the frequency of fires. Since temperatures Sabine - Juniperus sabina Vallanca - Spain Picture of Janini book, 1914 could rise in the future, issues of fire prevention have to be considered as one European priority. Currently the EU Community approach the problem of fire prevention according to different methodological considerations linked always to the different national legislation and forest management Plans. It is necessary to contribute to have a common European Plan to prevent the forest fires, which can overcome some national obstacles, establishing links between the research organisms and the stakeholders working in the silviculture chain and forest management. Actually each year the number of fires and the surface of the burned area in ha are increasing and we should seriously ask ourselves what is going wrong after decades of investigation in fire causes, after having put so many efforts in fire prevention and control at regional, national and European level? The negative data (number of fires/ year and surface burned in ha per year) are asking for new studies and innovative approaches by using specific tree vegetation or new techniques to prevent the start and the spreading of surface fires. The proceedings “Barriers of cypress: a preventive and economic measure against forest fires” is based 1) on the use of several rows of Mediterranean cypress clones, characterised by cypress canker resistance and by a particular crown form (branches of the cypress long, thin and perpendicular to the trunk); 2) on the several presentations of the experimental researches and/or considerations done in the Cypress Seminar held in Valencia 15 n courses and 2 International Summer Schools, and of many workshops and seminars. The main objective of this Proceedings is to know the positive and the negative considerations of the participants on the proposed solution in comparison with the existing methods to prevent and control the fires. CypFire participants must be convinced by experimental data that the “green” proposal of a barrier of cypress is practically feasible, more ecological and economic than the existing measures used against the fire. These contribute to the preservation of natural wealth and biodiversity of monumental trees, mature forests, treed agricultural landscapes and gardens. n Large-Scale Forest Fire of Andilla 2012 · Experimental plot of cypresses of the European project “CypFire” · Cupressus spp. · Jérica - Spain (September 2012), which illustrated the advantages and also the disadvantages of the “system cypress” in the control of surface fires , in the soil protection and in the rural economy. I would like now to thanks the P.O.Med , which funded the project CypFire, which will be illustrated later, the partners who participated actively the project, the stakeholders as forest owners and managers, land planners, fire fighters and policy makers, industrial operators, rural development n 16 associations and the citizen, often poorly acquainted with forest ecology, fire dynamic and forest knowledge. Because communication and information exchange and relative dissemination are of high interest and priority to control fire problems, CypFire took and is taking into consideration all the aspects of dissemination of the good results and the good practices as visits to the experimental fields to demonstrate the superiority of the proposed solution, the organisation of refresher courses, training CypFire project Team Institute of Plant Protection of CNR - Florence - Italy 17 n Introduction Bernabe Moya Director of Monumental Trees Department Imelsa - Valencia Provincial Council Mediterranean Region, a Global Biodiversity Hotspot T he need to protect our forests and biodiversity has been granted unprecedented political and social attention in the last few decades. The growing interest in trees has much to do with concern for the future and well-being of humanity. And with an unquestionable fact, is that the actions that are aimed at their conservation are moving forward at a disproportionately slow pace compared to the destruction of mature trees and forests all over the planet. One of the key European initiatives in this respect is the Habitats Directive, whose twentieth anniversary was celebrated last year, which has given rise to the creation of the world’s biggest network of natural protected areas: the Natura 2000 network. The results in terms of the number and diversity of habitats and species of protected flora and fauna have been promising, yet there is still much to do. Only 17% of habitats and species and 11% of key ecosystems protected by European legislation are in a favourable state of conservation. Added to this is the lack of recognition and specific legal protection for monumental trees, mature forests, centuries-old agricultural trees and the most emblematic treed landscapes in the European Union. The protection of biodiversity is not only a necessity but an objective for the future as well, as part of the EU 2020 Biodiversity Strategy, which aims to contribute to a more efficient economy in terms of the use of our own natural Stone pine - Pinus pinea Burjassot - Spain Picture of Janini book, 1914 resources and reduce foreign dependency, mitigate the environmental problems associated with climate change and desertification, maintain the fertility and productivity of agricultural and forestry ecosystems, spearhead research and innovation based on the conservation of biodiversity, restore green ecosystems and infrastructures and their technological applications and create new skills, jobs and opportunities for development. It is estimated that global business opportunities from investing in biodiversity could be worth 2-6 billion euros by 2050. Meanwhile, the UN General Assembly declared 2011 as the International Year of Forests with the aim of establishing a global consensus on the management, conservation and sustainable development of types of forests and isolated trees, in recognition of their crucial role in achieving the objectives set forth in the Convention on Biological Diversity, the Framework Convention on Climate Change and the Convention to Combat Desertification, and for making a significant contribution to achieving the Millennium Development Goals. The information provided by the Food and Agriculture Organization (FAO) on the loss of biodiversity is a matter of concern: the rate of extinction of species as a result of human activity is multiplying by 100 to 1,000 times the normal background rate of extinction; 60% of natural ecosystems are degraded or being used unsustainably; since 1990 we have lost 75% of the genetic diversity of cultivated plants, and every year we lose 13 million hectares of forests around the world. To improve this situation, the UN has instituted the International Day of Forests as an annual event to be held on the 21st of March each year. 19 n Meanwhile, this year is the 40th anniversary of the Convention on International Trade of Endangered Species of Wild Fauna and Flora (CITES) whose objective is to regulate and establish mechanisms and controls to prevent the abuse and exploitation of species in danger of extinction. The convention has been signed by 177 countries and has enabled 5,000 species of animals and 29,000 species of plants all over the world to be protected. The destruction of forests and biodiversity are mainly caused by humans. One of the major ones is the increase in what are known as Large-Scale Forest Fires, i.e. fires that burn surface areas ranging from 500 to tens of thousands of hectares. This is a huge environmental hazard which in 95% of the cases is caused either accidentally or deliberately by humans. They are events of an uncontrollable scale which cause tremendous social alarm, desperation, impotence and even death among fire-fighters and the inhabitants affected, as well as unquantifiable biological, ecological, economic and social damage. The data gathered by the European Forest Fire Information System (EFFIS) in five countries in the southern European Mediterranean region (Portugal, Spain, France, Italy and Greece) show that in the 1980-2009 period there were more than one-and-ahalf million forest fires, affecting an area of 14.367 million hectares. To be effective in the fight against forest fires, there is a need to push forward with research into management, preventive and restoration models that help recover the forests of the future and make them more resistant to the flames. This is the goal of the European CypFire project: Multiple-rowed cypress barriers against fires: a feasible, ecological and economical solution for the protection of Mediterranean Regions (2010-2013), co-financed by ERDF funds from the MED Programme, the EU’s transnational cooperation programme. The results achieved thus far are promising, which makes it essential to continue conducting research on flammability and combustibility; evaluate the adaptability of different varieties; establish pilot areas for demonstration purposes, and assess the potential of economic development in the nursery, environmental and forestry sectors. Cypress barriers can play a strategic role in improving the efficacy and impact on the landscape of conventional firebreaks, optimizing protection in the urban-rural-forestry interface and increasing safety in special protection areas such as those with high risks, difficult access, a high cultural or environmental value, or a defence priority. They also foment agricultural and forestry structures that are more resistant to the propagation of fire, establishing discontinuous tracts of forest and creating heterogeneous, mosaic-like landscapes. Putting a stop to the loss of biodiversity and the degradation of ecosystem services and assessing the development and well-being potential offered by monumental trees, mature forests, centuries-old agricultural trees and emblematic treed landscapes in the Mediterranean, Europe and the world are some of the objectives of this work. The details are devastating: in the last century, 80% of them have disappeared and this trend has merely accelerated in the last few decades. This demonstrates the high degree of legal defencelessness; the frequency, consistency and intensity of the different types of threats, pressures and disturbances, and the lack of conservation which the oldest trees on the planet are condemned to suffer. It is simply not right to continue casting them into oblivion when they have so much to offer to our environmental equilibrium, culture and the social and economic development of humanity. n Holm Oak · Quercus ilex · Caudete de las Fuentes - Spain n 20 Bordighera Palm Grove Phoenix dactylifera Bordighera - Italy 21 n The European Union Biodiversity 2020 Strategy for Monumental Trees The Habitats Directive T he principles of the European Community’s environmental policy, covered in Articles 130 R, S, T of the Treaty of the European Economic Community, set forth the need to conserve, protect and improve the quality of the environment, to protect human health, to ensure the prudent and rational utilization of natural resources and to promote measures at an international level to cope with regional or global environmental problems. The objective is to achieve a level of protection based on preventive action and the correction of environmental damages, preferably at their source. Based on these principles and the international commitments that it has made, the European Union has developed a broad legislative framework on the environment that is integrated in the different areas of its policies and those of its Member States. These include the Convention on Biological Diversity, the Framework Convention on Climate Change, the Convention to Combat Desertification, the Millennium Development Goals, the EU Sustainable Development Strategy, the EU Biodiversity Strategy, and the creation of the European Environment Agency (EEA). Two of the key protective measures adopted are Directive 2009/147/EC on the conservation of wild birds and Council Directive 92/43/ECC on the conservation of natural habitats and of wild fauna and flora, also known as the Habitats Directive, in which maintaining biodiversity while also taking into consideration economic, social, cultural, regional and local requirements is seen as an essential Holm oak - Quercus ilex Vallanca - Spain Picture of Janini book, 1914 objective of general interest, given that, in Europe as a whole, natural and semi-natural habitats are continuing to deteriorate and an increasing number of wild species are seriously threatened, affecting future opportunities and prosperity within the Community. Natura 2000 To guarantee the restoration, survival and maintenance of natural habitats and species of Community interest in a favourable state of conservation in the long term, over the last 20 years special conservation areas have been designated, creating a transnational environmental network known as the Natura 2000 Network. This covers protected areas such as Special Protection Areas for Birds, Sites of Community Importance and Special Areas of Conservation which address the need to promote land management and development policies and the management of elements of the landscape that have key importance for wild fauna and flora, including culture and agro-biodiversity. This last statement represents a more than acceptable definition of what we would consider as a monumental tree. Twenty years after the Habitats Directive was enacted, the results can be regarded as favourable in terms of the diversity and surface area of habitats and species protected by the Natura 2000 Network and advances in knowledge of biodiversity. However, in spite of all these actions and investments, the importance of biodiversity for the future well-being of society, 23 n A New Strategy The objectives set by the EU to stop the loss of biodiversity in the 2001-2010 period have not been reached. Continuous and growing pressure associated with land-use changes, overexploitation of biodiversity and its components, the spread of alien invasive species, pollution and climate change are some of the structural causes. Other barriers to conservation are population growth, insufficient social awareness about the consequences of biodiversity loss, and the fact that the economic value of biodiversity is not reflected in decision-making processes. Sociological studies have indicated that 85% of the population is unaware of the existence and significance of the Natura 2000 Network, which translates into indifference, if not actual confrontation, limiting the progress of the EU’s environmental objectives. Ecosystems can offer viable alternatives and technological solutions for mitigating and adapting climate change and desertification. Advances in knowledge, applied sciences and biotechnology also depend upon the longterm availability of biodiversity, representing development potential for different economic sectors in the areas of research and innovation. The restoration of ecosystems, the conservation of biodiversity and the Green economy offer new skills and opportunities at a social level. It is estimated that global business opportunities arising from investments in biodiversity will amount to 2-6 billion euros by 2050. There is an urgent need to put a priority on better informing the European people about the value of the Natura 2000 Network, highlighting its importance to quality and life and economic benefits. The economic benefits deriving from biodiversity stem from the products and services provided by these ecosystems in terms of the supply of food from the farming and livestock sector, forestry products, the supply and treatment of water, the protection of land against desertification, the pharmaceutical and biotechnology industry, tourism-related activities, the promotion of local products and services, training activities and environmental education for local and regional development. The n 24 social benefits arise from providing people with more job opportunities, the diversification of local activities, improved quality of life, the protection of natural and cultural heritage, and better educational, recreational, health and environmental leisure opportunities. the solid economic arguments in favour of conservation and the measures taken have not been enough to counteract the loss of biodiversity. As shown in reports and assessments by the European Environment Agency, there is still a constant downward trend: important ecosystems are still in danger, the situation of populations is heterogeneous as a whole, some of them are starting to recover but others are continuing to decline alarmingly, and this decline also affects other species which were previously common. In this respect, it should be added that there are many biological groups, habitats and species for which information on their stock, distribution and state of conservation is still partial, incomplete and biased. Only 17% of habitats and species and 11% of key ecosystems protected by European legislation are in a favourable state of conservation. The European Commission has defined a new strategy for the environment which has been integrated in the European Strategy for 2020. The principles of the biodiversity policy for this new period are: to fully evaluate the potential offered by nature, help establish more efficient use of resources, to conserve and improve the use of natural resources in a sustainable way: increase efficiency and reduce outside dependence. The framework of action in the European Union over the next ten years comprises a series of interdependent strategic objectives which are reinforced by those designed to stop the loss of biodiversity, most notably: protecting and restoring biodiversity and ecosystem services, accelerating the implementation of directives and increasing assessments to improve states of conservation, helping to make growth objectives more sustainable, fighting against climate change, promoting economic, regional and social cohesion, protecting the cultural heritage of the European Union and guaranteeing the better functional connectivity of ecosystems both inside and outside the Natura 2000 Network. In this way, monumental trees, and their legacy, will come to be Looting of ancient olive trees · Olea europaea · Mediterranean Region recognised as an essential part of European Natural and Cultural Heritage. Monumental Trees and Agriculture Some 30% of European territory is either moderately or very fragmented, which makes it essential to incorporate green infrastructures in land management in order to help maintain and improve ecosystem services. This new strategy is extremely beneficial with regard to monumental trees, mature forests, centuries-old agricultural trees and crops and the most emblematic treed landscapes in the European Union, which are transformed into essential pillars for the maintenance and improvement of the Natura 2000 Network. The inclusion of sustainable agriculture and forestry in the EU’s Biodiversity Strategy represents a significant addition for the 2013-2020 period. It should be borne in mind that the land earmarked for these activities represents 72% of European Union territory, creating new ways of integrating the sustainable use of biodiversity in development, and its incorporation in the execution of other key policies and sectors. In this way, the financial instruments of the Common Agricultural Policy (CAP), the Common Fisheries Policy (CFP) and the forthcoming Multiannual Financial Framework offer opportunities for improving synergies and optimizing consistency between the objectives to protect biodiversity and rural development. This recognises the value of and protects centuries-old fruit trees and traditional crops such as olives, chestnuts, carobs, apples, pears and citrus fruit, amongst many other species, and a host of varieties and dehesas, mature trees that form part of hedgerows, the edges of crop fields and along river banks that have been used traditionally for wood and food for livestock. It also recognises their 25 n extraordinary role in safeguarding the biodiversity of species of wild fauna and flora and the microhabitats they generate. It will also put an end to the vulnerability and despoilment that have been suffered over the last decades by centuries-old olive trees torn up by the roots for landscape gardening and the indiscriminate felling of old ash, walnut, poplar and oak trees to use their noble wood. All these trees will continue to play a role in local economies, providing resources and exclusive services of great value to the whole region. According to the FAO, since 1990 some 75% of the genetic diversity of global crops has been lost. Monumental Trees and Forestry The objective of implementing Forest Management Plans, in accordance with Sustainable Forestry Management, in all publicly-owned countryside areas and in privatelyowned forestry holdings by 2020 will be very helpful in improving the state of conservation of the habitats and species that depend on forestry or are affected in the provision of ecosystem services. Incorporated into Rural Development Plans, they will receive funding from the EU Rural Development Programme. Solitary trees and groves, riparian woodlands and forests in general which include both mature and senescent trees will become priorities for conservation through their intrinsic value, the rich diversity of habitats they engender and the many organisms that depend on them for life. This implies a qualitative leap forwards when it comes to protecting the biodiversity, health and resilience of present and future forests. Invasive Alien Species are a huge threat to biodiversity in the European Union and an economic blight that cause damage to the tune of 12,500 million euros every year. We can expect that the problems generated in this respect, given the foreseeable increase in global trade, will also tend to increase. For this reason, establishing robust controls at every level to prevent their introduction, establishment and propagation and the fight to control and eradicate those that already have a foothold is a real challenge. The lack of a global European policy in this area has been a weakness in the system. Natural European palm groves, Palmeral n 26 of Elche World Heritage Site, the collections of unique palms in botanical and historical gardens, the landscapes of rural areas and the Mediterranean and Atlantic coasts are paying too high a price as a result of the introduction of alien pests and diseases, destined for the real estate sector. To tackle the global biodiversity crisis and fulfil the targets and agreements committed to at national, European and international levels, it is necessary to take measures not only within and outside the European Union but also in relation to patterns of unsustainable consumption in order to help achieve the Sustainable Development Objectives, the Convention on Biological Diversity, CITES, the Convention on Migratory Species, the RAMSAR Convention on Wetlands, the World Heritage Convention and the Nagoya Protocol, amongst others. Every year some 13 million hectares of primary tropical forest, the richest in biological diversity, are felled for planting massive monospecific plantations, livestock grazing, the exploitation of exotic noble woods, mining and trading in species. The Efficient Use of Resources Achieving the biodiversity conservation objectives requires the full implementation of current European environmental legislation as well as decisive local, regional and national action that is capable of taking advantage of new opportunities in which everyone should play an active role, including both civil society and the economic sectors involved: agriculture, forestry, the chemicals industry, mining and energy, the financial sector, research, the food industry and tourism. To do so, it will be necessary to mobilize European financial resources and use them efficiently. These include the Structural Funds and Cohesion Fund, LIFE+, the Framework Programme for Research and the European Agricultural Fund for Rural Development (EAFRD) and the Common Agricultural Policy (CAP) of the European Union. It will also be necessary to diversify and increase sources of funding, including market instruments, payments for ecosystem services of agricultural and forestry ecosystems, incentivizing investments in green infrastructures and biodiversity offsetting, amongst others. Every country in the European Union, in line with the 2020 Biodiversity Strategy and framework directives on priority action for the Natura 2000 Network, should incorporate as a strategic priority the conservation of monumental trees, mature forests, centuries-old agricultural trees and the most emblematic treed landscapes of Europe. It is essential to provide them with legal protection and include them in Community strategies, which calls for new efforts to improve citizen participation and governance. The oldest trees on this, the Old Continent, still enjoy tremendous appreciation and recognition at a local level and can once again play an essential role in our future and our prosperity. n Invasive species Date palms attacked by the pest of red palm weevil Phoenix dactylifera, Rhynchophorus ferrugineus Quart de les Valls - Spain 27 n State of the Europe’s Forests Forests and the UN T he need to establish a global consensus on the management, conservation and sustainable development of all kinds of forests led the UN General Assembly to pass Resolution 61/193 to declare 2011 the International Year of Forests, underlining their key role in achieving the objectives set forth in the Convention of Biological Diversity, the Framework Convention on Climate Change and the Convention to Combat Desertification and reflected in the national and international commitments of Member States through various Declarations, Conferences, Summits and Implementation Plans. Forests and their sustainable management should make a significant contribution to achieving the Millennium Development Goals. Their situation and evolution are indicators of advances in the incorporation of sustainable development principles, the conservation of biological diversity and the increase in forested areas. The report entitled the State of the World’s Forests drawn up by the UN’s Food and Agriculture Organization (FAO) is of great value for understanding the current state of our forests. The Global Forest Resources Assessment (FRA) of 2010, the most comprehensive to date, notes that the total forested area in the world amounts to just over 4,000 million hectares, which represents 31% of the total surface area of the Earth. With a very unequal distribution, five countries - Russia, Brazil, Canada, the United States and China - account for over half of the total forested area; ten countries or geographical areas have absolutely no forests at all, and another 54 have less than 10% of their surface area covered by forests. Pin-oak - Pinus halepensis Yátova - Spain Picture of Janini book, 1914 The document also highlights the fact that the rate of total deforestation continues to be alarming. In the last decade, forests declined at a rate of 13 million hectares per year which has not been offset by either reforestation or natural expansion. Most of these losses are concentrated in countries and areas in tropical regions, the destruction of primary forests which are home to the richest biological diversity on the planet being particularly serious, with around 13 million hectares of tropical jungle being felled every year. The rate of disappearance of biodiversity around the world, which is mainly attributable to human activities, is between 100 and 1,000 times the normal background rate of extinction. According to the FAO, 60% of global ecosystems are either degraded or are being used unsustainably, and since 1990 we have lost 75% of the genetic diversity of global crops. Among other key aspects for moving forward in sustainable forestry management, according to the FAO report, are the extension of forestry resources, the preservation of biological diversity, improvements to forest health and vitality, the productive, protective and socioeconomic functions of forest resources, and the legal, policy and institutional framework for protection. The role of forests in mitigating and adapting to climate change is covered in the Kyoto Protocol. Developed and developing countries can make a significant contribution to combatting greenhouse gas effects and climate change by reducing CO2 emissions, emissions deriving from deforestation and forest degradation, and offsetting global emissions by reforestation actions in accordance with the Clean Development Mechanism (CDM). 29 n Among the strategies geared towards improving ecosystem services and preventing the indirect negative effects of desertification and genetic erosion is the need to establish a level of consistency between international programmes and agreements on existing forests, forestry governance, the rights of indigenous peoples and local communities, the participative approach, the conservation of natural resources and biological diversity, and making mitigation measures a permanent feature. The UN Convention on Biological Diversity, which went into force in 1993 and is legally binding upon EU Member States, defines biodiversity as the variability among living organisms from all ecosystems, species and genetic resources, including agro-biodiversity and cultural diversity in its wider remit. The main goals of the Convention are the conservation of biodiversity, the sustainable use of its components, and the fair and equitable sharing of benefits arising. Biodiversity is crucially important for the future as it is closely associated with the development, health and wellbeing of people and the planet. Mature trees and forests in the natural and forested environment, agro-biodiversity and the urban environment all form part of the cultural identity of all peoples and should be regarded as the Natural and Cultural Heritage of Humanity and as Biosphere Reserves. The main trends in the extension of forests and the changes to forest loss indices as well as the current status of productive and protective forests show a tremendous disparity in different regions of the planet. Some of the most important threats that directly affect the loss of biodiversity, which are also tending to intensify, include the destruction and fragmentation of habitats, the overexploitation of species and resources, pollution of water, soil and the atmosphere, the introduction of invasive alien species, the impact of poison on wildlife and phytocides, forest fires, desertification and climate change. Forests in Europe As for European forests we should take into consideration the data in the FAO report “State of the World’s Forests” in 2011. Europe is made up of 50 countries and areas with n 30 a total forested area of around 1,000 million hectares, representing 25% of the global area. These data do not include Russia which, with 810 million hectares, is home to the biggest forest mass on the planet in the vast stretch of circumpolar forest that extends across Siberia, known as the taiga. In view of the information gathered in the Forest Resources Assessment (FRA) in 2010, the rate of change in Europe, this being understood as gains or losses in the percentage of forested area remaining in the 2000-2010 period came to 0.07 %. This is a poor figure which is consistent with the global trend whereby the vast majority of regions is leaning towards zero or have a negative figure. In Europe, this negligible growth appears to be related to the disorganized recolonization of forests as a result of the abandonment of farmlands in the Mediterranean region. With regard to the economic function of forests in Europe, according to the FAO we should bear in mind that 52% of the total forested area is earmarked for forestry production, and that the total carbon reserve stored in forest biomass is estimated at 13 gigatonnes. These parameters, whether directly or indirectly, are starting to form part of global economic figures. Meanwhile, the area of forest assigned in Europe for the protection of soil and water as its main function covers an area of around 21.5 million hectares, while forest ecosystems destined for the conservation of biological diversity account for some 19.4 million hectares. It is interesting to note that the benefits deriving from the environmental protection of forests are difficult to quantify in economic terms, are barely valued in the markets, and are left out of decision-making mechanisms. Protected forest habitats in the Natura 2000 Network cover an area of around 14 million hectares. In relation to the forestry reserves of 26 European countries, natural forests, i.e. those that have not undergone any major changes as a result of human activity, represent 1.7 % of the territory, i.e. 3 million hectares. Up until now, the conditionality of the Habitats Directive aimed at wild species and habitats and the low consideration of the contribution made by agriculture and forestry to the maintenance and improvement of biodiversity has led to Overgrazing · Cupressus sempervirens · Tavri - Crete - Greece the fragmentation of natural networks and has diminished the opportunities and numerous advantages of evaluating our natural wealth as a whole. In this respect, monumental trees, mature forests, centuries-old agricultural trees and crops and the most emblematic treed landscapes in Europe have paid a high price by being left out of the legislative, financial and conservationist spheres. However, all these ancient trees offer highly representative and unparalleled examples of the potential that we should aspire to in the conservation of biodiversity, forests and habitats. They are home to an extraordinary biological diversity, constituting an essential part of the natural habitats of mature forests, and are also highly important or even exclusive micro-habitats for numerous species of Community interest of saproxylic organisms, bryophytes, lichens, microorganisms, micromammals, chiropters and birds, amongst others, included in Annexes II and IV of the Habitats Directive as being in danger of disappearance. Added to this is their biological function in maintaining the health and equilibrium of forests and agricultural ecosystems against biotic or abiotic disturbances, not to mention their importance in the in situ and ex situ preservation of genetic resources. They also allow innovation insofar as they offer existing heritage assets which are used to tackle the challenges of new environmental conditions related to climate change, genetic drift and pests and diseases in forestry, agricultural and ornamental landscapes. The new EU Biodiversity Strategy to 2020 opens the door to considering monumental trees and mature forests – whether completely natural, semi-natural, agricultural or urban – as “specimens” of community interest, as these outstanding individuals fall within the principles of Article 1 of the Directive: endangered, vulnerable, rare and located in restricted geographical areas or thinly scattered over a more extensive area, requiring special attention due to the specific nature of their habitat and given the continuation of the factors that pose a present and future threat. It is a matter of urgency to guarantee their protection and preservation and to bring them back to a favourable state of conservation, which represents a special responsibility for the Community if they are regarded, as they deserve to 31 n be, as a “place of natural and cultural importance to the community”. There is a legal vacuum, or at least a lack of a specific legal framework, not only the Habitats Directive but also in agricultural and cultural policies. There is a need for a new impetus which will encourage and facilitate synergies and initiatives between institutions, the general public and the socioeconomic and productive stakeholders in the environmental, agricultural, cultural and social sectors towards the preservation of monumental trees and forests; one that implements sustainable development strategies based on actions that boost sustainability, joint responsibility and governance. International Day of Forests Neither social awareness nor the appreciation of the economic value of biodiversity, and hence its influence on policymaking, are growing at the desired rate to mitigate the effects of this destruction. The constant decline in mature trees and forests and biological diversity and their potential when it comes to providing ecosystem goods and services leads to environmental, economic and social consequences that threaten global socioeconomic development and have a particular impact on both developing countries and local economies in every country. The causes that lead to the loss of biodiversity have not diminished in the last few decades, nor are they going to in the short term. The need to constantly uphold the objectives relating to the improvement of the world’s forests, bearing in mind the economic, sociocultural and environmental benefits they provide, and to promote international action with regard to the management, conservation and sustainable use of all kinds of fragile forestry ecosystems and the trees outside them led the Second Committee of the UN General Assembly to declare the 21st of March as the International Day of Forests, calling upon all member states to celebrate it every year. The close and profound relationship that binds monumental trees to their peoples and cultures all over the world offers us a unique opportunity to move forward in the protection and care of forests and biodiversity. n n 32 Desertification · Pinus halepensis · Cofrentes - Spain 33 n Threats, Pressures and Disturbances Threats T hat 80% of the mature trees have disappeared over the last century, and that the trend in recent decades is the increase, showing the degree of frequency, permanence and intensity of threats, pressures and disturbance experienced by Monumental trees, mature forests, centennial agricultural trees and treed landscapes. Subjected in all environments: natural, forestry, agriculture and urban to a process of fragmentation, dispersion, exclusion, isolation and extinction. Olive tree - Olea europaea Sagunt - Spain Picture of Janini book, 1914 conservation of the species and habitats included in the Habitats Directive. Just as those related to other mature trees that form part of the landscape and the agro-pastoral environment and those found in anthropised areas, where in addition to environmental importance they have historical, social and cultural value, regardless of whether they are autochthonous or allochthonous. The categories of threats that the various types of habitats and species of flora and wildlife are facing include the following: agriculture, forestry, mining and extractive industries, infrastructures, urban development, tourism, harvesting, pollution, invasive species, genetic introgression, climate change, natural biotic and abiotic processes, natural catastrophes and forest fires. Added to these are threats related to the ontological, morphophysiological, biomechanical and pathological state of each individual tree and all the biodiversity they contain. This multitude of environments, habitats, populations, species, circumstances and specificity means that a certain action or activity that could be regarded as a threat to one tree or group of trees might well be an appropriate form of conservation for other trees. In every case, the priority is to guarantee the continuity of mature trees. Reports on the state of conservation in the European Union indicate that only 17% of habitats and species and 11% of the key ecosystems protected by European legislation are in a favourable state. On analysing the type and frequency of the different pressures and threats on habitats and species in Spain, we find that the group of agriculture and forestry, in the habitats is currently experiencing a pressure of 48%, while the figure for species is 30%. Mining and extractive industries affect 17% on habitats and 6% on species. Urban planning and industry affect 21% on both habitats and species. Transport and communications affect 13% on habitats and 10% on species. Tourism and harvesting affect 27% on habitats and 21% on species. Pollution and the anthropic impact affect 16% on habitats and 27% on species. Wetland, marine and coastal habitats are subject to an impact of 30%, while the figure for species is 9%. Finally, natural biotic and abiotic processes currently put 10% of pressure on habitats and 38% on species. These data can be generally extended to most European countries. Among the considerations to bear in mind when it comes to establishing threats are the limits related to the scope, declarations issued, level of protection and state of As for the future evolution of the frequency of pressures and threats to both habitats and species, it is anticipated that this will generally remain unchanged. A strategic policy 35 n such as Biodiversity Conservation to 2020, which includes agriculture and forestry, would considerably alleviate the situation. Another indicator of the level of threats is the national, European and international Red Lists of species and habitats. According to the IUCN Red List for species, of the 290 species of trees growing in the Mediterranean area, 42 are endemic, 61 are threatened in some way and 24 are listed as threatened taxa under the categories of critically endangered, endangered or vulnerable. Some of the most threatened relict species include Cupressus dupreziana, Abies nebrodensis and Zelkova sicula of which only 200500 trees are still surviving. These threats are exacerbated in the case of monumental trees as they lack legal protection and individual consideration. They are vulnerable, scarce and rare and they are found in limited geographical areas, or scattered in larger areas, so the persistence of the factors that threaten them, whether proven or plausible, will increase. The loss of old trees leads to a decline in the reserves of biological diversity that they contain in addition to causing genetic erosion due to the loss of variability, which is of particular concern in areas of the Natura 2000 Network, Biosphere Reserves and World Heritage sites. Mature Forests With regard to mature trees and forests in forest environments, proven global threats are those relating to the decline in the surface area they cover. Large-scale threats to forest habitats, whose scope, consequences and reduction of resilience capacity of ecosystems, include forest fires, desertification, climate change, the management of plantations associated with the elimination of senescent trees and deadwood, over-grazing and forestry exploitation. In the northern Mediterranean, the most serious threats are in Iberian and North African havens to species such as Prunus lusitanica, Rhododendron ponticun, Frangula alnus subsp. baetica and Abies pinsapo. It is also worth highlighting the fact that in these areas most of the mature n 36 forest systems are subject to aggressions and threats caused by both forestry overexploitation and pressures from the subsistence of local populations, resulting in sharp decline and fragmentation. In North Africa there is concern for the situation of species such as Abies marocana, Abies numidica, Pinus nigra subsp. mauretanica, Olea europaea subsp. marocana, Laurus azorica, Quercus afares, Quercus faginea subsp. tlemcenensis, Pistacia atlantica and mature forests of Argania spinosa, Cedrus atlantica, Quercus canariensis, Tetraclinis articulata, Juniperus thurifera, Acer campestre and Arbutus pavarii. In the eastern Mediterranean, the most threatened mature forests are those of the species of Amygdalus korshinskyi, Abies equi-trojani, Quercus aucheri, Quercus vulcanica, Liquidambar orientalis, Cedrus brevifolia, Quercus alnifolia, Zelkova abelicea, Phoenix theophrasti, Pinus heldreichii, Quercus trojana subsp. euboica, Abies cilicica, Pterocarya fraxinifolia, Pyrus serikensis and Cedrus libani. On the Mediterranean coast we should highlight the fact that almost all mature deciduous forests in the thermoMediterranean belt of Ceratonia siliqua, Chamaerops humilis, Olea europaea, Laurus nobilis and Euphorbia dendroides, as well as the coastal juniper woods of the Juniperus genus, have been destroyed by anthropic action. The vast majority of Mediterranean forests has an average age of 60 to 80 years and mainly comprises one or two species of tree, although occasionally it can comprise up to 10 different species. This confirms the low quantitative proportion of mature, senescent trees in these forests, despite their tremendous qualitative importance. The importance of wildlife in the dynamics of natural forests is crucial. The small number of species of essential plants for meeting human needs, just a few hundreds, is evidently disproportional compared to the total number of flora in the different biogeographic regions around the world: over 250,000. This indicates that in addition to abiotic factors, wildlife plays a direct and vital role in the generation and modelling of the formations and natural cycles of silvigenesis. The impact of human activities on wildlife throughout history is well documented. They focused on eliminating Urbanistic pressure · Pinus halepensis · Valencia - Spain competing carnivores, capturing herbivores and granivores to domesticate them and consume them, fighting against insects that deplete production and affect human health by the generalised and massive use of pesticides and herbicides, along with the fragmentation and destruction of habitats and populations, the use of poison and poaching. This gives an idea of the regeneration difficulties facing forest wildlife. It is estimated that around 80% of landbased biodiversity depends on forests for survival. Forestry With regard to the forestry management of mature forests, we should highlight the impact on the planet’s primary forests and biodiversity caused by the unsustainable consumption patterns of western society, with the consequent pressures, loss and degradation of natural ecosystems and indigenous populations. This requires the EU to accept joint responsibility when it comes to tackling the world crisis in biodiversity. The felling of large trees in tropical forests also has its equal in Europe, though we are less familiar with it, in the shape of the exploitation of mature trees associated with the felling of centuries-old chestnut, walnut, ash, poplar and oak trees destined for the trade in noble woods. Countless objects made from their veined wood invade the market without consumers having any idea of their origin or the consequences. Another generalised threat that has a tremendous impact is associated with changes of anthropic origin that affect trees in riparian woodlands, moorlands, hydrophytic habitats, springs and brooks. These include the desiccation and channelling of water currents, drops in the water table and the exhaustion of aquifers due to the extraction of subterranean water, pollution and the reduction of natural spaces as a result of the expansion of farming. These changes affect mature communities 37 n and forests of the genera Alnus, Salix, Fraxinus, Ulmus, Populus, Tamarix, Tilia, Ocotea, Nerium, Phoenix Laurus, Prunus and Platanus, amongst others. Forest Fires With regard to the threat of forest fires, we should mention the growing impact of large-scale forest fires. The complicated orography, which is one of the factors that determine and concentrate large-scale forest fires, tends to coincide with the presence of the last outposts of mature forests of numerous tree species. This situation is particularly worrying when one considers that this type of catastrophe, usually of anthropic origin, can burn between 500 and 80,000 hectares. If we take as an example the biggest mature forest of Mediterranean cypress in the world, and the only one to have a continuous altitudinal distribution that goes from the thermo-Mediterranean belt up to the oro-Mediterranean belt, in the steep Gorge of Samaria on the island of Crete, it only covers an area of 2,800 hectares in its central part. This forest, given its unique nature, should be classified as a priority habitat. It should be remembered that the areas of mature forests protected by the Natura 2000 Network tend to cover much smaller areas of between 50 and 500 hectares. Invasive Species One case that is worth highlighting, in view of the danger of imminent extinction of priority habitats and species, coastal landscapes and areas declared as World Heritage sites, is that of palm trees. This affects taxa such as Phoenix theophrastri, Chamaerops humilis, Phoenix canariensis Phoenix dacytifera and the whole extensive range of palm tree species found mainly in the Mediterranean region but also in inland areas and on the Atlantic coast. This is caused by the introduction in recent decades of alien pests and diseases such as Paysandisia archon, Aleurodicus dispersus, Diocalandra frumenti, Rhynchophorus ferrugineus, Thielaviopsis paradoxa and Fusarium oxysporum f. sp. n 38 canariensis through imports of adult palm species to every continent as a result of the real estate boom. At the moment, these pests are destroying Theophrastus palms in Crete, formations of Canary Island palms in the Canary Islands, the already depleted natural populations of Mediterranean fan palms in the eastern Mediterranean, the Palmeral of Elche World Heritage Site, the Bordighera palm grove, the unique collections of palms in historical and botanical gardens, the urban landscapes of coastal cities, the rural landscape of the whole Mediterranean area and millions of date palms in North Africa. The red palm weevil has already spread across five continents. This demonstrates the weakness of current controls and the need to establish a global European policy to take active measures to prevent their invasion and to eradicate those that have already taken hold, although this has already been insufficient to safeguard European palms and palm groves. Livestock With regard to the intense overgrazing of livestock and cinegetic species that takes place mainly, but not exclusively, in the southern and western Mediterranean, it should be noted that this causes a serious decline in mature trees as they are browsed intensively by livestock in addition to being severely pruned and pollarded. This affects the trees of species such as Juniperus thurifera, Populus nigra, Salix alba, Fagus sylvatica and Fraxinus angustifolia. These kinds of woodlands are associated with the traditional use of their resources and have been unused because they are not regarded as profitable enough. They are therefore of great interest in terms of the biodiversity they shelter, as in many cases they are the only mature, senescent trees in the forest and agricultural landscape. However, this should be offset with maintenance and the provision of deadwood in the plant formations where they are found and with new plantations, giving a less stressful treatment to old trees. It is also worth pointing out the impact of fires associated with farming in order to obtain pastureland. These fires cause major damage and losses to mature trees around the edges of fields and in wooded areas which are destroyed by the flames. A particular type of fire associated with Replacing the autochthonous forest · Quercus ilex & Eucalyptus spp · Asturias - Spain agro-pastoral practices which affects centuries-old chestnut trees in northern Spain consists of burning the inside of decayed, decomposing or dead wood inside the trunks which leads to the destruction of microhabitats and biodiversity and causes direct damage to the trees. In the mountains it should be mentioned that the descent of the tree line is related to the impact of livestock farming, as are smaller natural populations of Phoenix canariensis and Dracaena draco, amongst other species, in the Canary Islands which are finding it very difficult to recover from over-grazing. In contrast, communities of holm oaks, oaks, cork oaks and ashes in dehesas are a good example of compatibility between livestock farming, the conservation of adult trees and biodiversity. Controlled grazing can and should help control forest fires, but in the case of mature forests excessive livestock constraint is the cause of erosion, lack of regeneration and damage to individual adult trees, which interfere with the population dynamic of plant formations and drive them towards irreversible ageing. Agriculture Among the threats associated with farming activities, we should highlight the transformation of crop fields due to their modification, intensification, restructuring, mechanisation and abandonment of traditional crops, as well as the elimination of natural hedgerows and border trees. 39 n A significant case in point of threats to agricultural trees is the olive tree. Having been grown for hundreds and even thousands of years in the Mediterranean region, few trees have been more generous to humanity thanks to their rusticity, which over time has led them to be displaced from the better and more fertile soils, gradually occupying less favourable areas of the land such as the edges of crop fields, gullies and steeper areas with poor soils. Today, these old, twisted, knotty olive trees are still tremendously ecologically important for biodiversity, as well as playing a key role in the fight against erosion and desertification by retaining valuable soil. In the last few decades of the 20th century, thousand-yearold olive trees started to be felled and torn up by the roots for use in landscape gardening, putting an end to some of the most emblematic landscapes, cultures and biodiversity in Spain, France, Portugal, Italy, Cyprus, Greece, North Africa and the Middle East. As just a single example of the scale of this tragedy, in Andalusia, the land of olives par excellence, with more than 2,000 years of olive-growing tradition and 200 million trees currently under cultivation, there are only around one hundred trees on record as being over 300 years old, of which 70% are of unknown varieties. One example worth following to put an immediate end to this unacceptable loss of natural, agricultural and cultural heritage is the Law 4/2006 on the Protection of the Monumental Tree Heritage of the Valencian Community. According to agricultural organisations, the number of olive trees affected by this law, which directly protects all trees over the age of 350 years, is over 4,000 in the county of Maestrazgo in the province of Castellón alone. This considerable number of protected monumental olive trees has allowed the price of the oil manufactured thereof to rise six-fold, as well as protecting the landscape, culture and biodiversity and fostering sustainable development throughout the region. This makes it an excellent example to follow when it comes to evaluating the numerous benefits of natural and agricultural wealth, establishing a more efficient economy from the use of resources, improving ecosystem services, guaranteeing sustainability and maximising the collateral benefits of different sources of funding. n 40 Putting an end to the destruction of old olive trees in the Mediterranean landscape must be a priority for the European Union, and this should encompass the felling, ripping up, transplantation or deliberate destruction of these trees, and also their possession, transport, trade, exchange or offer with intent to sell or exchange trees. Urban Environments With regard to monumental trees and groves in urban environments, a key issue is the phenomenon of the expansion of urban development and infrastructures to the detriment of agricultural, forest and coastal environments, as well as intensive urban development of green zones, gardens, squares, chapels and sanctuaries, with the resulting transformation to the environment and the installation of aerial and underground infrastructures which have caused serious damage to trees and numerous losses of emblematic trees by failing to respect the area occupied by their roots and branches. These trees and groves, which are rooted in popular local culture and belong to all kinds of species and origins, such as elms, poplars, walnuts, wisteria, ivies, mulberries, oaks, limes, figs, pines, yews, cypresses, yuccas, ahuehuetes, plane trees and many others, have all paid the consequences of this silent threat. Tourism There has also been growing constraint in relation to the increase in the number and frequency of visitors to sensitive trees and forests, whether on foot or in all kinds of vehicles, which have a heavy impact on the health of trees and their environments. Despite their apparent hardiness, these organisms are extraordinary fragile and sensitive to changes caused by uncontrolled mass visits, which cause serious damage to their root systems from erosion, compacting, abrasion and wounds, as well as to the trunks, branches and foliage by climbing them. These visits also cause disturbances associated with harvesting all kinds of things from the trees themselves and associated organisms such as mosses, lichens, fungi, etc. In certain Cutting of multi-centennial chesnuts for noble wood exploitation · Castanea sativa & Taxus baccata · San Cristóbal de Valdueza - Spain cases, mainly in mature wild trees and forests, there should be safeguards with special regulations to limit access depending on the threats to the tree, the species, the habitat or the other species that compose the biodiversity. Fortunately, our society is becoming increasingly aware of these threats and there are calls from local councils, social organisations and people who love nature and culture to protect and conserve these trees and forests as well as their legacy. If we want to conserve them, we need to guarantee genuine and permanent support at a social, scientific, economic and legal level. And to do so, we need to establish genuine mechanisms for the control, management and use of singular trees and groves, providing the specific material, human, technical and economic resources necessary for this process. n 41 n Large-Scale Forest Fires Forest Fire Statistics D ata gathered by the European Forest Fire Information System (EFFIS) in five countries in the Mediterranean region of southern Europe (Portugal, Spain, France, Italy and Greece) show that during the period 1980-2009 there were more than one-and-a-half million forest fires that affected a surface area of 14.367 million hectares. In 2009 alone, the burnt surface came to a total of 438,417 hectares. The source of the fires in 96% of all these cases was caused by humans either deliberately or accidentally. Forest fires are classified according to the area affected by the fire. A fire that affects a surface area of less than one hectare is known as an incipient fire, and accounts for around 60% of all fires. Anything higher than this burnt area, up to 500 hectares, is termed a forest fire. Along with incipient fires they account annually for 99.8% of the catastrophes which incinerate half of the total burnt areas in Mediterranean countries. But the latest development in forest fires reveals a new and even more frightening and destructive aspect. Even at a low 0.2% in percentage terms, special attention needs to be given to something that consumes the other 50% of the total surface area burnt. They are referred to as Large-Scale Forest Fires, and they burn more than 500 hectares. Large-scale forest fires are devastating fires that become uncontrollable, and in a matter of hours they can incinerate between 10,000 and 80,000 hectares. The worst year in the recent history of Spain was 1994, when nine fires erupted over four days, devastating 197,000 Holm oak - Quercus ilex Higueruelas - Spain Picture of Janini book, 1914 hectares. This situation is repeated on a cyclical basis in other countries on the northern side of the Mediterranean such as Italy, Greece, Portugal and Turkey as well as in California and Australia. This happens in spite of the notable improvement in the effectiveness of fire-fighting measures, given that in 70% of cases the fires do not get past the incipient fire stage, and in 99.8% of cases they are extinguished before turning into a large-scale forest fire. These dreadful catastrophes cause social turmoil, despair, impotence and the death of fire-fighting professionals and the affected population, as well as incalculable biological, environmental, economic and social damage, all of which shakes local and supramunicipal governments to the core as they wait on political and socio-economic decisions to resolve the situation. The analysis of the causes of large-scale forest fires yields some key factors for interpreting this situation. It is relevant that 47% of fires are started intentionally and a similar percentage originates from negligence due to agricultural burning, clearing vegetation for pasture, forestry work, barbecues, smoking, burning trash, spillage from rubbish dumps, railways, power cables, engines, machinery and military manoeuvres. The remainder, around 5%, can be attributed to fires started by natural causes, mainly lightning. Some of the factors that encourage large-scale forest fires are related to their concentration in places with large areas of monospecific woodlands with low levels of forest management, inland areas with a clear tendency towards depopulation and an ageing population, implying 43 n an absence of conservation and management of the rural environment, associated with the abandonment of livestock and agricultural activities. Adverse weather conditions and difficult terrain complete the main factors that lead to fires becoming uncontrollable. This worrying situation becomes even more paradoxical upon discovering that certain regions in the north of the Iberian Peninsula and in central and northern Europe, with more humid climates, experience a number of similar fires. Meanwhile, in contrast, in the North African Mediterranean area, there are statistically fewer fires and less surface area burnt. The climate has an influence, but is definitely not a determining factor in terms of the number, area and recurrence of fires. The use, management and conservation of natural resources, as well as the human activities associated with the region, are important factors to bear in mind. Fire and Vegetation Mediterranean forests do not need fire to regenerate themselves, nor is it true to assert that fire-loving plants exist, forming a species of suicide plant life. Another matter is that some plants have developed strategies in order to survive this terrible onslaught. But they pay a high price, more often than not with their lives, thereby distancing themselves from the ultimate objective of any type of forest formation, which is to create a rich and varied habitat for a countless number of species across all types of life forms that together represent biodiversity. Repeated fires and life in the forest are not very compatible. Recurring fires, with a tendency to increase in frequency over ever shorter periods of time in the Mediterranean region, occurring between 20 and 50 years, considerably complicate the ability to establish mature forests and drastically reduce biodiversity. It is true that fires happen from natural causes in forests that are untouched by humans. These disruptions heal over with the passing of the years with new vegetation and trees growing from seeds, shoots and other forms of regeneration, forming part of the dynamic of the ecosystem. But this type of large scale n 44 disturbance that profoundly alters the floristic composition, the structure of the forest and the interaction between organisms is rarer than one might think. This is because the average time between two successive fires occurring from natural causes in Mediterranean forests is more than 200 years. Further proof is the fact that most of the tree species that illustrate this book can easily grow to 500 years old. When an initial fire destroys a 500 year-old mature tree, its importance at an ecological and environmental level is not, and should not be allowed to be, comparable to the emergence of the more than 500 saplings that quickly spring up all around it. The severity of the ultimate impact of a fire on a forest depends, to a great extent, on the period of time that passes before a second fire occurs. In a situation of high recurrence, in which the first generation of trees born after the first fire finds it impossible to consolidate its sexual maturity, a great deal would have been lost, especially in the arboreal stratum, thereby initiating a process of shrub communities, the formation of steppes and desertification. There are many difficulties in accepting the ecological consequences, and we recoil from making an honest economic assessment when a forest of mature trees is burnt. One of the main driving forces behind large-scale forest fires is the lack of work done on forest management, maintenance and preventive measures. It is known as the ‘absent manager’ syndrome, which points to the lack of planned management to govern the uses and exploitation of forests, leaving forest masses, which are largely artificial and heavily anthropised, to their own disorganised evolution. The abandonment of less productive agricultural land over recent decades and the low, to the point of non-existent, profitability of logging operations in the current forest formations meant that new joint action strategies must be examined. Economic profitability can come from other sectors, by linking it with rural development and by generating ecosystem services aimed at the conservation of biodiversity, adopting Forest Management Plans in line with the general guidelines for the sustainable management of forests, adapting to climate change and taking measures to improve forests’ resilience along with preventive forestry. All this is in line with the EU Biodiversity Strategy to 2020. Large-Scale Forest Fire of Benagéber 2012 · Pinus halepensis · Benagéber - Spain Preventive Forestry The prevention of forest fires, i.e. taking the necessary measures to prevent them from happening, is undoubtedly the best way to avoid them. There are two main ways of preventing them, the first being the planning and management of forests that embraces the whole range of actions related to protective and conservation work directly related to the forests themselves. The second is based on preventing the causes behind the high number of fires every year. The way forward is the planning and management of an organised common forestry policy at every level of the administration and productive sectors involved, which values the ecosystem products and services and the conservation of biodiversity. A clear, stable, coordinated and coherent forestry policy with a specific budget allocation that is sufficient to promote innovative mechanisms of participation and funding, improve the management of existing forests, and restore degraded areas. The current fight against forest fires is mainly based on theoretical and traditional methods, so they need to be reviewed and redirected by: developing common strategies among Mediterranean countries, establishing sustainable management methods for the natural environment that integrate best practices for agronomy, livestock, forestry and the conservation of biodiversity, guaranteeing the economic viability of forest and rural products and services, and hence securing the future and permanence of inland populations, educating and making society aware of the risks and consequences of forest fires and developing new lines of research to improve prevention and make it easier to control forest fires, in line with the principals of preventive forestry, amongst other things. 45 n The restoration strategy in the wake of a large-scale forest fire must, amongst other objectives, establish a planning strategy for the future, protect and preserve the soil, recover the natural dynamic of the vegetation favouring the natural regeneration of fauna and flora, ensure connectivity between forested and agricultural areas, create new prevention strategies, involve the local population in forest recovery, reduce the risk of erosion, control the spread of pests and diseases and set up plans for the maintenance, monitoring and regular assessments of the forests. The participation of the general public through different economic, social and scientific stakeholders, especially at a local level, is a guarantee of satisfactory results both now and in the future, as is establishing more consistent regional planning, prioritising areas where action is needed and selecting the species that will form the forests of the future. The policy of introducing green infrastructure into the natural, rural and urban environment, paying for ecosystem services, protecting biodiversity and developing rural sustainability are all appropriate formulas for optimising resources, giving value to the numerous advantages of natural wealth, and creating new skills and opportunities. Preventing the causes of fires calls for increased information and social awareness, in order to educate people of the dangers and the rational use of fire to avoid risk situations. To achieve this, media information campaigns play a very important role. It is hard to admit it, but the ‘involuntary’ participation of the public in starting fires is as important as the strange hidden interests behind acts of arson against which fire-fighters and fire prevention professionals can do little about. The care and surveillance of our forests rely on the community. Fire is everybody’s responsibility before it starts to burn: politicians, technicians, the business sector and society at large. Society has to take the initiative. General public awareness campaigns, up until now and generally intermittent, anonymous and indistinctive, need to be beefed up and demonstrate the main causes behind fires through appropriate and specific communication campaigns. It is advisable to set up bodies of volunteers to care for and watch over the forest in every town and n 46 county, being properly trained, equipped, organised and remunerated during the entire period of fire risk, carrying out intensive surveillance, providing a deterrent, giving out information and acting as civil protection against environmental hazards. Environmental education, land stewardship and vegetal cover restoration campaigns are also very worthwhile initiatives. The Mediterranean Cypress and Forest Fires To be effective in the fight against forest fires, there is a need to push forward with research into management, preventive and restoration models that help recover the forests of the future and make them more resistant to the flames. In this sense the Mediterranean cypress has a number of morphological and ecological characteristics that make it particularly valuable in the fight against forest fires, in the form of firebreak barriers. Its lower flammability and combustibility compared to other species, its low emission of incendiary particles, reduced surface biomass and effectiveness as a windbreak all act to slow down the advance of the fire in line with the principles of preventive forestry. This is the objective of the European project “CypFire: Multiple-rowed cypress barriers against fires: a feasible, ecological and economical solution for the protection of Mediterranean Regions” (2010-2013), co-financed by the ERDF funds from the MED Programme, the UE’s transnational cooperation programme, involving the participation of thirteen research, forestry management and Mediterranean Arc development centres. The large-scale forest fire of Andilla in 2012, when some 20,000 hectares were burnt, affected the experimental plots of the CypFire project in the Herbasana gully in Jérica. The fire ravaged the mixed Mediterranean forest (Class: Quercetea ilicis, introduction class: Pino-Juniperetea) situated around the plot, while only 1.27% of the cypresses caught fire. The experimental cypresses, between 21 and 25 years old, were more than 9 metres high and formed a screen of vegetation of great continuity both vertically Forest Brigades of Imelsa · Large-Scale Forest Fire of Andilla 2012 · Llíria - Spain and horizontally. Added to this, the shrub coverage inside the plot only represented 1%, with no cultivation work occurring in the previous 10 years. Field studies and laboratory research are starting to demonstrate the potential of the cypress as a barrier in the fight against forest fires. If this is confirmed, they will be able to play a strategic role in strengthening the efficacy and improving the impact on the landscape of traditional firebreaks, optimising protection in the urban-ruralforest interface and reinforcing safety in areas of special protection: high risk, difficult access, high cultural value or defensive priority. They also foment agricultural and forestry structures that are more resistant to the propagation of fire, establishing discontinuous tracts of forest and creating heterogeneous, mosaic-like landscapes. The future of cypress barriers entails continuing research on flammability and combustibility, evaluating the adaptability of different varieties, assessing the potential of economic development in the nursery, environmental and forestry sectors, and creating demonstrative pilot areas. n 47 n Juridical Protection Ancient Trees Rights T he lack of recognition, legal helplessness and exclusion of prioritization frameworks at national and European level is the most pressing need facing the monumental trees, mature forests, centennial agricultural trees and treed landscapes more relevant in Europe, and the world, which explains its high rate of disappearance. The new European Union strategy for biodiversity 2020, is a life insurance for this natural capital. The Union mandate sets a new horizon whose main objective is to stop the loss of biodiversity, protecting, valuing and restoring its value, for their essential contribution to human wellbeing and economic prosperity, avoiding the catastrophic changes resulting from their loss and external dependence of natural resources. This performance framework establishes the conservation and restoration of nature, the maintenance and improvement of ecosystemic services, and the sustainability of agriculture and forestry as priority targets. Based on all these trees so they should apply Articles 1 and 2 of the Habitats Directive, to effectively contribute towards ensuring biodiversity through the conservation of habitats, fauna and flora. Meet the requirement of being vulnerable in finding a reliable way, and being able to see more than likely that in the near future will continue to persist with factors that cause their destruction. Individuals in this stage of development are extremely scarce, and in many cases belong to species that are threatened according to the national and international IUCN Red List. They are located within restricted geographical areas with Olive tree - Olea europaea Casinos - Spain Picture of Janini book, 1914 populations of small size and scattered, often isolated, regardless of the abundance of the species. And require special attention because of the uniqueness of their habitats and micro-habitats, and the potential impact that their exploitation and destruction can have on the conservation of priority species of the Habitats Directive and Birds Directive. No less out of legal protection that can be applied based on the agricultural and cultural heritage, the possibility to urgently initiate individualized protection under the purview of the definition of “Priority Specimens of Community Interest” following the principles of the Habitats Directive, and to become part of Natura 2000, is a fast and effective start to rectify this omission. This would comply with the principles of EU policy in the field of environment established in the Treaty of the European Economic Community relating to the need to conserve, protect and enhance the quality of the environment, protection of human health people, the prudent and rational utilization of natural resources, and promoting measures at international level to deal with regional or worldwide environmental problems. And meet international commitments to the UN. In this sense we have developed financial instruments to promote conservation monumental trees, mature forests, centennial agricultural trees and treed landscapes present in the natural, agricultural and urban. Among most notably the Structural Funds and Cohesion Fund, LIFE +, Framework Programme for Research, European 49 n Agricultural Fund for Rural Development - EAFRD, and the Common Agricultural Policy - CAP and CFP, among others. Offering the possibility to improve synergies and maximize participation and investment in productive sectors such as agriculture, food industry, forestry, energy, innovation, finance and tourism. National Legislation Meanwhile at the state level, and regions of member countries are legal and administrative provisions relating to the protection and conservation of the natural and agricultural, and cultural heritage that may be applicable. Among the basic legislation applicable in Spain can be highlighted: Law 42/2007 on Natural Heritage and Biodiversity, Law 43/2003 on Forestry, amended by Law 10/2006, Law 45/2007 for Sustainable Rural Development; Royal Legislative Decree 1/2008 Environmental Impact Assessment, Law 9/2006, Assessment of the Effects of Certain Plans and Programmes on the Environment, Law 26/2007 on Environmental Liability, Law 10/1995 of the Penal Code, as amended Organic Law 7/2012, among others. In relation to heritage trees statewide Act, 42/2007, Natural Heritage and Biodiversity, provides in Article 33 that: “Natural Monuments are considered a unique and monumental trees.” Explicitly recognizing them as part of the Protected Natural Areas in our country, and therefore of the Natura 2000 network. However, to date there is no specific and complete catalogue of them all, necessary to establish the conservation objectives, are no criteria for conservation, also haven’t management plans or instruments approved or state hasn’t been determined conservation, pressures and threats as key elements of biodiversity. Monumental Arboreal Patrimony Law for the Valencian Community Likewise, the Law 42/2007, Natural Heritage and Biodiversity, in Article 36, provides: “It is up to the n 50 Autonomous Communities to declare and determine the management formula to protect natural areas within their territory” . In this regard it should be noted the uneven interest shown by the Autonomous Communities, as the objectives, criteria and the number of copies protected denote highly arbitrary. In this sense, as an example of legislation open, participatory and conservationist highlights national and European level, at least, the legal protection framework established in Valencia by Law 4/2006 Arboreal Monumental Heritage, which was unanimously approved by the parliamentary groups of them Valencian Parliament. The law recognizes that in the Valencia region, for its environment and history, has been favoured the presence of a wide range of woody plant species, both autochthonous and allochthonous, that are part of the forest vegetation, agriculture and gardens. These trees, scattered throughout the territory as groups or as individuals, meet a number of historical, cultural, social, scientific, ecological, economic, ethnographic and educate and represent a unique and significant environmental and cultural heritage Valencian people, being in the public interest to protect and conserve. But, as stated in the preamble, many of these trees and their environment are threatened by various causes, which has meant that throughout the twentieth century has resulted in the loss of a substantial portion of our outstanding tree heritage. To stop and prevent degradation and disappearance of this heritage tree, it requires specialized assistance to ensure their survival. Beyond the resource production functions, each of these trees and groves has carried throughout his life, these specimens, and history, no longer merely, and in essence, forest trees, agricultural or ornamental , to become part of a natural and cultural heritage consists of living heritage trees. A legacy that demands ethical and intellectual category of our society to procure the best care and attention, which these works of art, made of living trees and sensitive product of nature and culture, deserve. The main purpose is that these trees stay alive as long as possible in top condition, and having the law on their side. No less important, and therefore also protected by law, cultural Valdelosa cork oaks · Quercus suber · Valdelosa - Spain heritage that represents the set of graphical documents, writings, ethnobotanical, ethnographic and oral tradition which starts with these trees and the Valencian people. The law also recognizes the critical role played by the public and private owners in its preservation, facilitating that have survived. It recognizes that to ensure the conservation of these natural monuments and the set of values they represent are calling for broad and efficient institutional and social collaboration. And with that, the joint participation of the Generalitat, Province and city councils in the financial, material and human resources, which will offer a multifaceted and integrated attention to this heritage. Monumental Trees offer numerous possibilities within the field of environmental education and sustainable development. The interest and inspire appreciation that these trees can serve as a starting point to raise public awareness of the respect we owe to the natural environment, as well as to facilitate the revaluation and dissemination of ecologial spaces throughout our rich geography. These trees and landscapes continue to serve an educational, cultural, social, economical and future for the people of Valencia. The law aims to ensure the protection, preservation, dissemination, promotion, research and enhancement of monumental arboreal patrimony, considering as the set of trees by botanical or cultural characteristics, broadly, and his legacy. The arboreal concept is applied to the specimens and groups of higher plants, whether they are trees, shrubs, palms or climbing plants, whether autochthonous or allochthonous. Its scope extends to all those who reside in the territory of Valencia region, regardless of the nature and ownership of land on which to settle. The agencies responsible for protecting are the regional Department with responsibilities in environmental and municipalities. Establishing several protection procedures: 51 n generic protection, protection expressed by the Government, the protection expressed by the municipalities and the procedure for the express protection can be initiated ex officio or at the request of any person or entity. Generic protection states that are automatically protected, without resolution singled out, copies of any existing tree species in Valencia Region that equal or exceed one or more of the following parameters: 350 years old, 30 meters high, 6 meters of trunk circumference, measured at a height of 1.30 m from the base, 25 meters crown diameter, measured in the projection on the horizontal plane and the different species of the family Palmae exceeding 12 meters Stipe, except for the species Washingtonia robust HA Wendland, whose threshold is set to 18 m. The municipalities, by the Plenum, may also declare protected heritage trees of local interest. This statement is communicated to the regional Department, which proceeds to registration in the corresponding section of the Catalog of monumental trees. Regardless of the method and procedure and the category they finally assign, monumental, unique or local interest, all have the same level of protection under the law, and that all together form the Arboreal Monumental Heritage of Valencia Region. It also creates an advisory committee for evaluation and monitoring of the protection and conservation of the tree of the Valencian Community, which will include representatives of the regional Department with expertise in environment, agriculture and culture, the Provincial Councils, the Federation Municipalities and Provinces Valencia, Valencian universities and research centres, associations, nature conservation and owners and Valencia Council of Culture. According to the agricultural organizations of the Valencian Community, the number of olive trees protected by this law, only in the region of Maestrazgo in the province of Castellón surpass the 4,000 olive trees. What has opened its exclusive oil marketing, and promotion and sustainable development of the territory, which is serving as a reference for many parts of Spain and Europe. The vital work carried out by the team of the Department of Monumental Trees driving, drafting and negotiating the n 52 law, was recognized in the minutes of the meeting held parley approval May 10, 2006. Local Governance Trees of Local Interest, establishing the technical, financing and the rights and duties that the statement beholds. In the fourth chapter is created the Treed Advisory Council of Local Interest, regulating its composition and function, said Council integrates public participation as one of its fundamental elements. Finally, the fifth chapter establishes the system of offences and penalties, in accordance with applicable law in the field in each territory. The principle is to protect monumental trees from the root itself, from each of the towns of Europe where they live. n Local corporations have the ability to establish municipal regulations designed to protect heritage trees, mature forests and treed landscapes through municipal ordinances that may facilitate their protection directly from the municipalities and with the public participation. The legal protection of natural, historic, cultural and social monumental trees is one of the cornerstones to ensure their conservation. Fully aware of this fact, and since the beginning of our activity, the Department of Monumental Trees of Valencia Provincial Council - Imelsa, has devoted special efforts to create specific and stable legal frameworks that allow from all areas to protect these trees. Vandalism, black pine · Pinus nigra · Sierras de Cazorla, Segura and Las Villas Natural Park - Spain The result of this is the “model” of the Municipal Ordinance of Treed Protection of Local Interest. A text that is enabling, for more than a decade, more and more municipalities throughout Spain are protecting their trees directly by figure Tree or Grove of Local Interest. This ordinance is based on the law 7/1985 Regulating the Local Government, in its article 25.2 points d), e), f) and m), which gives legal protection for protection in urban, parks and gardens, heritage historical-artistic, environmental protection and tourism. That is, each municipality has a sufficient legal basis to declare protected directly how many trees, trees, natural spaces and landscapes of local interest necessary. This ordinance is proposed regulatory text in which the objectives are specified and function of Woodland Protection of Local Interest, regulating the management on these trees and the environment in which they find themselves. It is divided into five chapters. In the first concerning general provisions, establishes the legal framework of the ordinance, its purpose, scope, validity and interpretation. In the second chapter, regulating the process of filing of Local Interest Trees and their effects, creating the Catalogue of Trees of Local Interest. In the third chapter regulating the conservation provisions of 53 n Conservation and Geriatry of the Tree Knowledge and Conservation T he conservation of biodiversity is a key objective for the European Union as its loss, along with climate change, is one of the greatest environmental threats to the future of the planet and the well-being of humanity. Conserving and restoring nature and maintaining the set of ecosystem services will allow us to create new ways of achieving environmental and economic sustainability. The main objectives of this conservation are to stabilise and increase the number of protected individuals, species and habitats as well as the specific structures and functions necessary to preserve them in the long term. The state of conservation encompasses all the influences that affect the natural, semi-natural, agricultural and urban habitats concerned and the species that have settled in them. Threats can have both a short- and long-term effect on their natural distribution, structure and functions, the survival of individuals and species, and the maintenance of biodiversity in the region. The conservation method should integrate, in a systematic and standardised way, knowledge of the ecological characterisation, occurrence and distribution at specific, local and global levels, the importance of individuals and populations, the fragility of the habitat, species and specimens, proven and foreseeable variations and threats, both generic and specific, legal protection and management recommendations in accordance with the criteria laid down in the Habitats Directive to facilitate the necessary measures to be taken to set up a rigorous protection Yucca of Botanical Garden - Yucca filifera Valencia - Spain Picture of Janini book, 1914 system. The disappearance of any of these trees for nonnatural reasons diminishes biodiversity and represents a threat when it comes to guaranteeing the restoration and maintenance of natural habitats and microhabitats and the species associated with a favourable state of conservation. Having a reference base of harmonised and comparable information on the presence of mature treed masses, types of forests and habitats, the wealth of tree species, the structure of tree stands, senescent trees, deadwood and undergrowth and the associated biodiversity will help make an objective quantification of their situation, to take protective and conservation measures, and to make managed and sustainable use of the resources and opportunities they offer. Evaluation of the State of Conservation Positive progress has been made in developing a biodiversity knowledge base, which is a key factor when it comes to drawing up policies based on scientific data and information. Thanks to this we know that the state of conservation in the European Union requires improvement. Just 11% of key protected ecosystems are in a favourable state, which rises to 17% for species and habitats. Spain has 118 types of habitats in Annex I and 260 species in Annex II of the Habitats Directive in five biogeographic regions: Alpine, Atlantic, Macaronesian, Mediterranean and Marine Macaronesian. The data from the state of conservation assessment of the Natura 2000 Network indicate that 24% of habitats are in an unfavourable- 55 n inadequate state, 11% in an unfavourable-bad state, the state of conservation is unknown in 57% of them, and is only favourable in 1%. With regard to the state of conservation of species, 28% are in an unfavourableinadequate state, 16% in an unfavourable-bad state, the state of conservation is unknown for 41% of them, and just 12% of species are in a favourable state of conservation. In Spain, the data on the global assessment of the state of conservation by taxonomic groups show that 50% of reptiles and 20% of mammals are in a favourable state of conservation, while the other groups fall below 16%. The number of biological groups whose state of conservation is unknown is high: arthropods 68%, non-vascular plants 63%, amphibians 50%, mammals 45%, vascular plants 40%, fish 26% and reptiles 17%. Taking unfavourable, inadequate and very unfavourable states for all the groups puts the figure at between 21% and 78%. The Mediterranean biogeographic region in Spain is where habitats are in a most compromised state of conservation, with 33% being unfavourable-inadequate, 67% unfavourablebad, and 19% unknown. With regard to species, 10% are in an unfavourable-inadequate state, 8% in an unfavourablebad state, and the state of 77% is unknown. and areas, management is non-existent or empirical, and anthropic impact and threats are growing. It is essential to improve scientific and technical knowledge and promote research in order to provide useful instruments for managing these trees which are so essential to habitats, wild fauna and flora, agro-biodiversity and culture. The places where human presence and activity have either increased or changed are those where the largest number of monumental trees has been lost. Indiscriminate felling, unnatural transplantations, the short-sighted interests of urban developers, road planners and industrialists, dubious changes to farmland, forest fires, the inexcusable lack of conservation and abandonment, inappropriate self-interested care, lack of control over their state of health and visitors, and pests and diseases spread by human activities are some of the main threats. The true keys to guaranteeing the preservation of monumental trees, mature forests and treed landscapes is the promotion of governance policies, land management and sustainable rural economic development. Principles for the Conservation of Monumental Trees As the Habitats Directive states, it is necessary to establish the right conservation measures which involve individualised management plans that are specific to the characteristics of the environment in question and are integrated in other development plans by means of the appropriate regulatory, administrative and contractual measures. These should include the application of a system of surveillance on their state of conservation and the adoption of measures to prevent disturbances and deterioration. Any plan or project which, without being directly related to the management of the place or without being necessary, can have an appreciable effect on individuals and locations, whether on its own or in combination with other plans and projects, should be subjected to a proper assessment of its impacts, taking conservation objectives into account and ensuring it will not cause any damage to the tree’s integrity. In relation to the conservation of monumental trees, mature forests, centuries-old agricultural trees and treed landscapes of mature trees in the European Union, it should be pointed out that the scientific data available on their presence and conservation are limited, with gaps in knowledge and a poorly developed research; there are few protected individuals At the same time, we need to take the necessary measures to instigate a rigorous protection system for plant species, fauna, habitats and all these mature trees to protect them from being collected, felled, torn up or destroyed deliberately. Measures should also be taken against the possession, transport, trade, exchange – or offer with intent With regard to the global assessment of the state of conservation of the 28 types of forests in Spain, 25% are in an unfavourable-inadequate state; 25% in an unfavourable-bad state and the state of 50% is unknown. It should be noted that forests and woodlands occupy 53.87% and agriculture 23.65% of land in areas declared as part of the Natura 2000 Network. to sell or exchange – specimens of mature trees and their derivative products. These measures should specifically include regulations on access to certain sectors, the exploitation of certain trees and an assessment of the effect of the adopted measures by evaluating each type of tree, species, habitat and location, level of representativeness, degree of conservation of the structure and functions of the type of natural habitat concerned, possibilities of restoration, and environmental, landscape, forestry, agricultural and cultural value. Yet it is also important to consider and promote aspects related to the value accorded to products and services deriving from their presence, which have an impact on the economy of productive sectors such as forestry and farming as well as on innovation, environmental education and tourism in the local region, though without this entailing any risk to their continuity, an example being olive oil made from centuries-old olive trees, and the conservation of germplasm to ensure the exsitu preservation of the genetic heritage of these trees. It is also particularly important to protect and conserve the cultural heritage associated with these trees in the form of graphic documents, texts, oral traditions and ethnobotany by setting up documentary, bibliographic and audio-visual archives. Holm Oak · Quercus ilex · Requena - Spain n 56 57 n Forestry Management and Biodiversity Integrating biodiversity management in forestry and agricultural management is the route that should unite local social and economic stakeholders for mutual benefit, achieving a balance between the supply of material resources and food, services for regulating the environment and forest protection in relation to climate, desertification, air and water quality, and their cultural, recreational, aesthetic and spiritual function. This entails adopting Forest Management Plans in order to alleviate the ‘absent manager’ syndrome, integrate biodiversity protection measures in forestry management plans, fund the maintenance of ecosystem services provided by multipurpose countryside systems, conserve wild spaces and those in the Natura 2000 Network, undertake reforestation in accordance with the general directives for the sustainable management of forests in Europe all in relation to the diversity of species and the needs to adapt to climate change, ecosystem measures that improve the resilience of forests to forest fires, establishing prevention plans against forest fires, and maintaining the optimum levels of mature and senescent trees and deadwood. Agriculture Fortunately, the European Biodiversity Strategy to 2020 demonstrates a new way of evaluating the potential of mature trees in the agricultural environment. Its objectives include reversing the biodiversity loss and speeding up the transition towards a resource-efficient and green economy, reducing dependence on natural resources from outside Europe, spearheading research and innovation, offering cost-effective alternatives to technological solutions to mitigate climate change and desertification, and creating new skills and opportunities associated with the value accorded to products and ecosystem services provided by the agricultural environment. It also aims to promote the creation and rolling-out of green infrastructures in urban and rural areas, establish offsetting n 58 systems for ecosystem services, redress the provision of natural assets beyond productive requirements, incorporate environmental assets, steer rural development towards the conservation of biodiversity, facilitate collaboration between farmers and forestry workers to improve the continuity and connectivity of ecosystems and landscape features, and protect and preserve genetic agricultural resources through agro-environmental measures. Geriatry of the Tree Mature, ancient and monumental trees are objects in an open-air museum, the product of both nature and culture. This is a museum with hundreds of outlets, in every municipality; one which exhibits living works. Living in two senses: because the survival of these trees also entails the survival of their associated biodiversity and ethnographic legacy, in the same way as with the elders in our villages. The process of ageing and death of trees occurs more as a result of exogenous factors – changes in the environment, severe pruning, abandonment, mistreatment, inappropriate care, attacks by parasites, adverse climatic phenomena, usually exceptional, such as frosts, droughts, gales and storms – than from endogenous factors, i.e. because the organism is worn out. Fungal biodiversity · Trametes spp & Quercus ilex · Ares del Maestre - Spain. Individualised Management In the last 30 years, botanical research on forests and trees has increased our knowledge of arboreal architecture, trees’ defence systems against wounds, fungi and insects, their biomechanics, the processes of ageing and senescence, the conditions that favour and impair root development, interrelations with fungi and microorganisms in the earth, the rhizosphere and the ecology. • Beyond the use and exploitation that we have subjected them to in order to obtain all kinds of resources, the tree as a living organism per se is something else altogether. For this reason, when we talk about the preservation and care for these exceptional trees, or rather, these works of art, we should not lose sight of the fact that the usual agricultural, forestry or ornamental techniques should not apply directly to these precious old trees; what we are talking about here are the principles of geriatric botany. • It is essential to supervise, coordinate and monitor conservation programmes and intervention measures to ensure they are the right ones for each tree, depending on its state of health, vital needs and survival. It is therefore necessary to obtain the necessary authorisation in advance from the relevant local, provincial, regional or state administrations. Before any intervention on the tree or its surroundings, it is necessary to conduct an individual and specific dendrological survey appropriate to each moment and circumstance by specialised professionals, to make an assessment of the morphophysiological, ontological, biomechanical and pathological states of the tree, the state of the natural surroundings, and the use of the space. Using these studies, a diagnosis can be made and an intervention, restoration and management plan drawn up to guarantee the application of the most appropriate conservation measures and regular monitoring over the years. • As changes to or interventions in their surroundings can lead to serious consequences for the health of trees and jeopardise their future, any kind of building work, construction, repairs, modifications, restoration, rehabilitation or transformation to the surrounding area of a monumental tree requires a technical document to be drawn up in advance with the construction characteristics and detailed plans. It should study the degree to which the monumental tree and its surroundings will be affected and altered and detail the excavations, aerial and subterranean cabling, thoroughfares and pavements, adjacent buildings, landscape gardening, etc. that will be carried out. It should also define the protection area, which should fully encompass the tree from the roots to the ends of 59 n its branches. As a preliminary protection before work starts, a solid impenetrable fence should be placed around the area. archon which are turning out to be impossible to control. At the moment there are no totally effective preventive, curative or palliative treatments available with proven results in the field and accepted by the scientific community. Maintaining infected or dead palms increases the risk of proliferation. Maintenance • An increasingly common and trivial practice is that with the excuse of learning about its age, growth, chronology, climate change, pollution or any other kind of indicator, these trees are drilled by Pressler borers to get the corex or internal samples of the wood. This technique requires scientific justification and supervision, as well as methodological and ethical rigour in its application to monumental trees. In the vast majority of cases it does now throw up any really significant data: for example, it is of very little use in establishing the exact age, given that most monumental trees are hollow inside. We should prevent these valuable trees from being turned into targets for indiscriminate drilling. • It is essential not to change the surrounding environmental conditions of the tree. The area occupied by the roots tends to be far larger than the area covered by the crown. Also, most of the head of the root system is close to the surface. The elevation or reduction of the soil level, compacting, waterproofing, digging surface trenches, changes in the cultural practices of working the soil, etc. can change the conditions around the surface area and lead to the breakage and sectioning of roots, weaken the tree, and make it prone to infections. • • n 60 Pruning monumental trees as if they were just fruit trees, forestry trees or ornamental trees is not just a technical error but also a failure to understand the fundamental principles of botany. Generally speaking, suckers and shoots should be left in place on mature trees as they guarantee the regression of the crown. At the moment, a serious threat is looming over the entire heritage of palm trees in Spain, Europe and across the world as a result of the introduction of pests such as the red palm weevil and the Paysandisia • • Trees have very effective defence systems against the microorganisms that can rot, alter and decompose wood. Over the years they have developed their own self-protection systems which incorrect treatment might destroy in a matter of minutes. This is why we have to avoid ‘cleansing’ or ‘burning’ the wood or area of a tree that has been affected by decay, as at present it is impossible to ascertain precisely the spread of pathogens, while it is easy to destroy, alter or break the microscopic biochemical barriers that the trees have developed to defend themselves, thus helping spread these same pathogens. We should also remember that even irretrievably decayed wood inside trunks can later be self-digested by the tree issuing its own internal roots. In addition, the suppression of the deadwood of trunks, suppressed branches and the main branches that do not present a risk of falling, and ‘painting’ this wood with resin means altering the signs of its state and evolution, erasing the traces of the past, weakening its mechanisms, artificiality, impairing its appearance and losing habitats for biodiversity, without providing anything at all in return as these processes are internal. With regard to the nutrition of monumental trees, it should be pointed out that the provision of a superficial layer of composted organic plant matter (free from peat) on the area around the roots improves the physical and nutritional characteristics of the soil, encouraging mycorrhization. The installation of drip irrigation systems and planting grass is generally not advisable, as this changes the conditions in which the roots have developed, increasing competition for nutrients and leading to less vigorous root growth, causing physiological weaknesses and increased sensitivity to pathogens. Olive grove of La Jana · Olea europaea · Maestrazgo - Spain Biodiversity • A large number of higher fauna, insects, mosses, lichens, fungi, algae, bacteria, micoplasms and viruses depend on trees for food and survival. Most of these organisms are necessary for the tree’s healthy development. The health of forests also depends upon them. Only a few of them, in particular circumstances, can cause serious damage and even kill a tree. It is therefore essential to monitor and control their evolution. • Areas of decay, hollows and senescent or dead wood which do not pose a risk of falling and potentially injuring people or objects should be preserved as a matter of priority as they are essential habitats for biodiversity. They are home to a huge variety of beings such as bryophytes, lichens, algae, fungi and saproxylic insects, reptiles, amphibians, birds and mammals, many of which are specifically protected as being in danger of extinction. Large, ancient trees are the best habitats for wildlife. • These trees, even after they die, continue to be extraordinarily valuable for forests’ health. Their organic remains are home to a wide variety of organisms which are finding this kind of habitat more and more scarce. They can also be preserved and used for cultural, educational or artistic purposes and as a source of research. Transplants • Adult trees suffer serious damage to their health when they are uprooted, even though this might be called ‘transplanting’. This aggression to the integrity of an organism, and a monument, which could well be called anti-natural or plunder, is harmful to the life of trees, causing physiological stress, hormonal imbalances, 61 n destruction of biomass, depleted growth, biomechanical problems and infections from pathogens. • The ‘transplants’ that affect centuries-old olive trees in Spain and in many other countries in the Mediterranean basin should be classified as the plunder of our natural and cultural heritage. They are irreversibly destroying the landscape, its agrobiodiversity and the ancestral culture associated with trees which, in the areas where they have been protected and preserved, such as the county of Maestrazgo and the Sierra de Francia, are drivers of sustainable development for the rural environment. Making and marketing specialist olive oils from these monumental trees have allowed them to reach the price of 300.00 Euros per litre. Similar situations should be promoted for other agricultural products obtained from these centuries-old trees such as chestnuts, walnuts, wines, almonds and apples, to cite just a few examples. Forest fires • It is advisable to take special precautions when it comes to preventing and avoiding fires in old and monumental trees, which is more pronounced in agricultural and forest environments. Ground fire, which is then propagated by grasses and shrubs, is easily picked up by the crowns of these trees and their hollow trunks. Education and Plantations n 62 • The conservation of genetic matter and the reproduction of these trees are essential if we are to preserve the wealth and diversity of forest populations. • One of the best ways to help monumental trees and forests is to increase the number of plantations of all kinds of trees. • Formal and environmental education also plays an extremely important role when it comes to improving knowledge about these trees, their recovery and stewardship, and their historical and cultural legacy. n Chinese wisteria of House of the Radio Museum · Wisteria sinensis · Ponferrada - Spain 63 n Sustainable Use and Dissemination T he protection and conservation of the heritage of monumental trees and the landscape share the key objective of preserving and disseminating to the general public the values and importance of natural spaces and biodiversity. The task of informing and educating carried out by museums through their conservation and stewardship of works of art is an example of good practices when it comes to understanding, disseminating and enjoying our Natural and Cultural Heritage without running the risk of damaging it. However, in the case of monumental trees, the perception of risks, damage or deterioration that could be caused to the tree and its surroundings as a result of mass, inappropriate or uncontrolled visits or abusive behaviour tend to give the opposite impression. • The advantage of these trees is that they are found in all geographical locations and can facilitate a reappraisal of the land, the promotion of local products and social interchange, yet they also have the disadvantage of being isolated, scattered and lacking proper control. • Whether they are included or not on the lists of protected trees, not all monumental trees nor the environments in which they grow have the same standards or capacity to welcome visitors. • Before promoting them or including them on tourist, educational, promotional or development itineraries, it is important to fully understand their state of conservation and accessibility and be able to guarantee effective stewardship. It is important to learn how to understand, love and respect these trees; to go and visit them, learn about their history and recover their memory, if we are to guarantee their continuity. • Adapting the surroundings appropriately and managing access to the trees are key elements of their dissemination and require specific studies that seek a balance between the health of the tree, the ecosystem and its integration. In every case, the space should be adapted to the tree and not vice versa. • The signposting of accesses and the information relating to the tree should be discreet and wellintegrated with the aim of avoiding interference with the perception of the tree and its surroundings. Information panels should be positioned at a certain distance from the tree and never on the trunk, branches or roots. Dissemination • Black poplar tree - Populus nigra Chelva - Spain Picture of Janini book, 1914 Not all trees and their surroundings are equipped to receive visitors. In some cases, visits should even be completely restricted as the trees are not sufficiently protected, studied or stewarded and their health could suffer as a result of crowds of uninformed visitors. 65 n Types of Environments Monumental trees in urban environments and populated areas Visits to trees standing in parks, gardens, squares, avenues, chapels, churches, monasteries and trade fair venues, provided that the health of the tree is not at risk, is a very worthwhile, highly recommended activity. These trees and landscapes are better prepared and offer an ideal focus for educational activities, excursions and visits with few restrictions. Monumental trees in agricultural environments Monumental trees living in agricultural environments continue to fulfil a productive function and both they and their owners should be respected. In principle, all of them pay their way through the production of fruit, providing shade, as boundary markers of properties, as landmarks in the landscape, as a means of personalizing rural buildings – rural houses, farmhouses, livestock holdings, farm tracks, springs, etc. – forming part of the vegetation along the borders of crop fields and maintaining c diversity. You should never walk across fields, especially after rainfall and during harvest. You should not pick fruit or nuts: they do not belong to us. The best thing you can do to help and support the tree is to buy and eat the products that the farmers grow and make. Monumental trees in the natural landscape Among the monumental trees and mature forests growing in the wild, we can distinguish two main groups. The first encompasses those that are found in easily accessible areas that have been equipped for welcoming visitors, in a similar way to urban areas, such as recreational areas in wooded zones set up to host visits and excursions. They generally offer a full range of services and are the best way for visiting forests. Secondly, there is the group of species and groups of vegetation that form part of very sparse stands of primeval forests, species in danger of extinction, severely depleted n 66 populations, diseased and recovering trees, very fragile locations and environments such as scree beds, rock outcrops and dunes, or those that serve as a habitat for other species of great scientific or environmental value, where generalized dissemination without proper regulation and control could put their continuity into serious danger. In these cases, visits should be avoided unless under extremely controlled conditions. How to Visit Monumental Trees When approaching this kind of heritage, you should always take into account the fact that these trees are generally ancient and irreplaceable. It is important to provide all the bodies, institutions, foundations, associations, companies and citizens involved in the development, promotion, tourism and protection of nature and culture with certain considerations and recommendations when it comes to disseminating information and facilitating visits to these trees. Prior to the visit • Before organizing a visit, it is advisable to get information on the best way, conditions and time for the visit by contacting the relevant official bodies, whether government departments or town councils, as well as the owners of the tree in question. They will give you the best advice, information and, if necessary, authorizations to conduct a successful and harmless visit. • Groups of visitors should always be small; the smaller the better. During the visit • The approach to these trees and landscapes is best to carry it out on foot, leaving vehicles as far away as possible, out of respect for the environment and its inhabitants as well as in order to appreciate the different perspectives that a leisurely approach provides. The ideal situation is to have special signposted areas in which to park. • As well as respecting the basic guidelines for visiting Reportage of TVV, “Cypresses against fire” · Cupressus sempervirens · Requena - Spain 67 n the countryside, you should bear in mind that these trees may be subject to studies, treatments and controls on their state of health. You should strictly adhere to protection areas and any boundaries that have been established such as fences, enclosures or paths. Do not walk over them or cross them, and pay attention to the specific information given on information signs and panels. • During your visit to monumental trees and mature forests, you should not climb the trunks and branches, or tread on the area around the base or the roots, as if these actions are repeated often – remembering that we are not the only visitors – they could cause serious damage to the tree. • You should not pick leaves, flowers, fruits, nuts, seeds, pieces of bark, branches, earth, plant remains, roots, mulch or fallen or decomposing wood as all these elements also form part of the tree and its surrounding area. • The fruit of these trees is part of the economy of the people who live in the rural environment, and also provides food for wild animals: do not leave them without their means of sustenance. • • n 68 The bark protects the tree, particularly the meristematic tissues growing just beneath it. Do not damage or degrade it with marks, carvings or signs. Making carvings in the trunk, branches or roots of any tree damages their health and shows an unacceptable lack of respect for any form of heritage. Not leaving any traces of a visit is the principle on which the preservation and enjoyment of these ancient trees are based. Take care of the surroundings. When you go home, there should be no trace that you have ever been there. • The treed landscapes are home and favourite place to enjoy all kinds of wild and domestic animals as well as flora, fungi, bryophytes and algae. • Take an active part in stewardship by informing other people about the correct way of behaving and using the space. We can all play our part. • Make sure you enjoy any celebrations that put these trees in the spotlight at festivals, fairs and pilgrimages. • We can visit trees to admire them, draw them, photograph them, write about them, feel them, listen to them, meditate upon them, dream about them and learn with them. After the visit • Get involved in upholding these trees, promoting their protection and the recovery of their legacy, by disseminating your photos and observations and telling people how you felt during your visit, as well as any archive documents you know about and the oral traditions that the residents of local villages may have shared with you. • These trees tend to be targeted for obtaining seeds with which research studies are carried out for reforestation purposes. The owners and the relevant authorities can give you access to these if you are interested in propagating the tree. Formal and Environmental Education The role played by formal and environmental education of our young people and responsible dissemination by the media are of critical importance and offer our greatest hope for the future. If a tree can be a teacher, then “plant trees in their thousands, or better still in their millions, and embrace them”, as suggested by the Nobel Peace Prize winner Wangari Maathai. And celebrate you the International Day of Forests every 21st of March. For more information on the project “CypFire: Multiplerowed cypress barriers against fires: a feasible, ecological and economical solution for the protection of Mediterranean Regions”, visit http://cupressus.ipp.cnr.it/. For information on the LIFE+ project “BIGTREES4LIFE The key role of big trees and mature forests in biodiversity conservation” visit http:// www.felixrodriguezdelafuente.com/ArbolesSingulares.aspx and for the Imelsa Department of the Monumental Trees of the Valencia Provincial Council, visit http://www.imelsa.es/. n “Alma de Olmo” · Field Elm · Ulmus minor · Túejar - Spain. 69 n Monumental Trees and Mature Forests Mature Forests T he concept of naturalness of the forestry ecosystems is often used to define those territories that haven´t suffered notable anthropic impacts. Where the processes of sylvigenesis can evolve freely based upon the intrinsic capacities of its own stability, accordingly with the local patterns of disturbance and stress. In these conditions, plant formations tend to evolve towards the establishment of what we refer to as mature, primary or natural forests. Characterised for featuring a broad diversity of wooded plants and a herbaceous forest occupying a vast surface; a big scale heterogeneous space, with the coexistence of mosaics from colonies in mature and senescent phase with others of diverse structure; vertical complex structure, that entails the presence of diverse strata vegetation highly organised and in maturity; an advanced age of the constituent trees, combined in height and with important density; a high rate of biomass and necromass; an important number of bio-indicator forest species, where representatives of the saproxylic, humic and ephiphytic complex stand out, small scale heterogeneity, linked to the specific natural disturbances that ensure forest dynamics and a specific ecosystem diversity. On these conditions the populations of organisms that belong to all the taxonomic groups forming the kingdom of life, constitute complex trophic webs in which permanent genetic exchange are guaranteed at the metapopulation level. In the mature forest the discontinuity and heterogeneity in vegetation is related to the environmental varieties and Stone pine - Pinus pinea Valencia - Spain Picture of Janini book, 1914 natural dynamics of the sylvigenesis process, which ease the regeneration and colonisation process for the forestry species on a space-time scale. The forest fragmentation attributable to anthropogenic causes, begin in the woody matrix bosom when arboreal vegetal formations start to separate and isolate. The process is emphasised with increased treeless areas, the no forestry array proceeds to prevail the landscape. Vegetation stands continuity, like riverbeds and ravines, and continuity offered by matured wooden plantations are of high importance under these circumstances, as they allow the transfer of nutrients, and species shifting. In the next stage habitat fragmentation reaches insular level, leaving out the mentioned forestry system. The main consequences of the process of fragmentation of forests are habitat loss, species replacement, sylvigenesis processes modification, population size decrease, genetic drifting and damage and biodiversity decrease. Illustrations in this book from the scattering and dearth of ancient trees in the Mediterranean landscape are a good example of extreme fragmentation processes, crossing exclusion, isolation, adaptation and extinction. Priority Habitats Mature forests or of natural character, meaning those treed areas barely altered by humans for hundreds of years, with eco-units reaching homeostatic and degradation phases, appear in very reduced areas through all European biogeography regions. At a European level, the minimum area to be protected in forest reserves has been under 71 n intensive debate. Initially it was thought to affect at least tens of thousands of hectares, to ensure natural functioning of the ecosystem, however once it was proved that such stands did not exist, especially in the Mediterranean region, the European Council, tried to settle them in 500ha. Nevertheless the limited frequency of such spaces in these dimensions were decreased to 50ha. Finally the fragmentation grade of habitats settled Flora microreserves, to be declared areas with a few square meters. Looking at the European Investigation on Forest Reserve Results, it needs to be pointed out that natural character forest covers 1.7% of the land, around 3 millions hectares, from which only around 285,000ha are located in the Mediterranean region. There are 233 types of natural European habitats, included on Annex I from the Habitat Directive, of which 71 are priority, meaning that they are threatened or at risk of disappearance and their conservation is of community interest, and are separated into groups: coastline habitats and halophilous vegetation, marine and continental dunes, fresh water habitat, heathland and scrubland from temperate zone, sclerophylious shrubland, natural and semi-natural grassland formations, peatland and swamp areas, rocky habitats and caves, and forest. The places declared by Natura 2000 Network, through the Habitat Directive and Birds Directive, ascend to about 24,749 places in Europe of community interest and a total of 2,714 Flora and Fauna species. In some of these habitats, the arboreal and forest formation presence may be significant and relevant of type 2270 *Dune forest with Pinus pinea, Pinus pinaster or both; 3240 - Alpine rivers and the woody vegetation from its bank of Salix elaeagnos; 3280 - Constantly flowing Mediterranean rivers with Paspalo-Agrostidion species and hanging curtiains of Salix and Populus alba. 4070 - *Bushes with Pinus mugo and Rhododendron hirsutum (Mugo-Rhodoretum hirsuti); 4080 - Sub-Arctic willows, 5110 - * Buxus sempervirens in rocky calcareous slopes (Berberidion sp.). 5130 - Juniperus communis formations on heaths or calcareous grasslands; 5140 - * Cistus palhinhae formations on maritime wet heaths (Junipero-Cistetum palhinae); 5210 - Junipers formations; 5220 - * Bushes with Zyziphus; 5230 - * Bushes with Laurus nobilis; n 72 5310 - Laurel scrubland; 6310 - Sclerophyllous schrubland and forest with Quercus suber and/or Quercus ilex. Priority Forest Habitats The forest group specifically embraces the natural and semi-natural formations of autochthonous tree species, with the characteristic presence of dense underbrush, meeting the standards of rarity and residuality, to shelter species of community interest. In addition it must meet the native forest species criteria, high grade of naturalness, a well-developed tree cover stratum and old and dead trees, a high surface area and have been sustainably managed continuously over a significant time period. Looking at these premises, forest habitats are grouped into 8 types of boreal forest; 37 temperate forests, 13 Mediterranean deciduous forests, 9 Mediterranean sclerophyllous forests, 3 Temperate mountainous coniferous forests and 10 Mediterranean and Macaronesian mountainous coniferous forests. Priority Habitat of Forest: Priority habitats of Forests of Boreal Europe: 9010 - * Western Taïga; 9020 - * Fennoscandian hemiboreal natural old broad-leaved deciduous forests (Quercus, Tilia, Acer, Fraxinus or Ulmus) rich in epiphytes; 9030 - * Natural forests of primary succession stages of landupheaval coast; 9080 - *Fennoscandian deciduous swamp woods. Priority habitats of Forests of temperate Europe: 9180 - * Tilio-Acerion forests of slopes, screes and ravines; 91C0 - * Caledonian forest; 91D0 - * Bog woodland; 91E0 * Alluvial forests with Alnus glutinosa and Fraxinus excelsior (AlnoPadion, Alnion incanae, Salicion albae); 91G0 - * Pannonic woods with Quercus petraea and Carpinus betulus; 91H0 - * Pannonian woods with Quercus pubescens; 91I0 - * Euro-Siberian steppic woods with Quercus spp; 91J0 - * Taxus baccata woods of the British Isles; 91N0 - *Pannonic inland sand dune thicket (Junipero-Populetum albae); 91S0 - *Western Pontic beech forests; 91X0- *Dobrogean Beech forests; 91AA - *Eastern white oak woods. Reservoir of Cortes de Pallás · Pinus halepensis · Cofrentes and Cortes de Pallas - Spain Priority habitats of Mediterranean deciduous forests: 9210 - * Apennine beech forests with Taxus and Ilex; 9220 - * Apennine beech forests with Abies alba and beech forests with Abies nebrodensis. Priority habitats of Mediterranean sclerophyllous forests: 9360 - * Macaronesian laurel forests (Laurus, Ocotea); 9370 * Palm groves of Phoenix; 9390 - *Scrub & low forest vegetation with Quercus alnifolia; Priority habitats of Temperate mountainous coniferous forests: 9430 Subalpine and montane Pinus uncinata forests (* if on gypsum or limestone) Priority habitats of Mediterranean and Macaronesian mountainous coniferous forests: 9510 * Southern Apennine Abies alba; 9530 * (Sub-) Mediterranean pine forests with endemic black pines; 9560 - * Endemic forests with Juniperus spp; 9570 * Tetraclinis articulata forests; 9580 - * Mediterranean Taxus baccata woods; 9590 *Cedrus brevifolia forests (Cedrosetum brevifoliae). In relationship to the tree species included in Annex II and IV, it needs to be stressed that only a few are part of them; Abies nebrodensis, Zelkova abelicea, Prunus lusitanica spp. azorica, Salix sialvifolia ssp. australis, Sorbus maderensis, Phoenix theophrasti and Dracaena draco. 73 n The Habitat Directive criteria aimed at priority habitats and wildlife, was conditioned to incorporate an important part of the species, colonies and fragmentation of mature forest, most of the agricultural systems and trees located in the urban environment. On the other hand it needs to be pointed out that few forest habitats possess the maximum protection from the community. However this situation is going to change with the new fundamentals adopted by European Union Strategy to preserve the Biodiversity 2020. Biological Diversity The United Nations Agreement on Biological Diversity defines biodiversity as a variety of all kinds of living organisms, including genetics and species and ecosystems. The data about protected species of community interest in the Natura 2000 Network in Europe offers the following data for the main taxonomic groups: invertebrates 149 species; mollusks 47 species; fish 680 species, amphibians 102 species, reptiles 257 species; birds 193 species; mammals 323 species, vascular plants 745 species and non-vascular plants 218 species. And even though there is an advancement in the European inventory and state of conservation of the biodiversity, the information available is still insufficient, partial and incomplete. If we take Spain’s position as a reference, a country with spaces in the Natura 2000 Network in five biogeography areas, has 118 habitat types in Annex I and 263 species in Annex II within the Habitat Directive. Distributed in 1,448 Sites of Community Importance and 598 Special Protection Areas for Birds. The conservation state is unknown on 57% of all types of habitats, and 41% of the species state. In the global assessment of the state of conservation for taxonomic groups for mammals, amphibians, arthropods, vascular plants and non-vascular plants the unknown status is between 40% and 68%, affecting the most elevated numbers for arthropods and non-vascular plants. In the case of the forest habitat the unknown status of conservation is 50%. This data is in line with the average of the European Union Countries. In relation to the degree of knowledge of species, habitats and mature tree formations, it needs to be emphasised that there is a noticeable lack of data in order to quantify in an n 74 objective and certain way the number of species, varieties, habitats, individuals and mature formations presents in the forests, agricultural and urban environments. The available data is usually available and linked to publications of dissemination, that follow a criteria that is generally for editorials, secularism and cultural recognition awarded at national or international levels. And therefore emphasise the difficulty to quantify the number of species, varieties, individuals, mature formations, the impact of self threat and as well as fungi groups, seaweeds, bryophytes, lichens, ferns, saproxylic insects and microorganism like bacteria, mycoplasma and virus. It needs to be added that the knowledge of the presence or the state of conservation of biodiversity of the habitats and micro-habitats associated with trees and mature forests, and taxonomic fungi groups, seaweeds, bryophytes, lichens, ferns, saproxylic insects and micro-organisms like bacteria, mycoplasma or virus. The trees and mature forests must be considered as a biodiversity stronghold, by harbouring hundreds of animal and plant species that depend on these types of large trees for survival and shelter. In it’s role as bastions of biodiversity, it should be added that mature trees themselves are a good example of this threatened and restricted biodiversity. They are singled out by age, their small numbers and restricted distribution, regardless of the priority of its species, being confers as guarantors of the provision of seeds and vegetative material very suitable, with which contribute to natural forest regeneration. At the same time they behave like a genetic reserve, entertaining in their DNA the adapted resources developed by these individuals and their ancestors to survive for hundreds of thousands of years. Mature forests and trees are important tools in the fight against desertification, in many cases they are the only ones to keep standing against the unstoppable advance of the desert. They also help to reduce global warming, by absorbing and storing carbon dioxide, and by acting as carbon sinks and source, according to its type of farming and average age. As long as the forestall growth is greater than the felling, they will be CO2 drainers, and the older these trees are more of these greenhouse gases confine. n Aleppo Pine · Pinus halepensis · Sierra de Enguera - Spain 75 n Forest of Gamueta Abies alba Mill. Western Valleys Natural Park – Pyrenees – Spain M editerranean firs have a unique phytogeographical value and complex taxonomic diversity due to their hybridization capacity. Essentially they are represented by the taxa of Abies cephalonica, Abies pinsapo, Abies marocana, Abies nebrodensis, Abies cilicica, Abies numídica, Abies alba, Abies equi-trojani, Abies nordmanniana and Abies bornmuelleriana. The silver fir is found across central Europe with isolated populations at supra-oro-Mediterranean bioclimatic belts in the Mediterranean region. The mountain chains of southern Europe served as a refuge for the species during the Würm glacial stage. At the end of the glacial period, its populations were isolated, giving rise to specific ecotypes in the Iberian Peninsula, Italy, the Balkans, the Maritime Alps and the islands of Corsica and Sicily. Shipbuilding, which has taken place throughout history, has considerably diminished its forests. Natura 2000: Habitats, 9110 - Luzulo-Fagetum beech forests, 9130 - Asperulo-Fagetum beech forests, 91K0 - Illyrian Fagus sylvatica forests (Aremonio-Fagion), 91P0 - Holy cross fir forest (Abietetum polonicum), 91W0 - Moesian beech forests, 91V0 - Dacian beech forest (Symphyto-Fagion), 91 BA Moesian silver fir forests, 9220 - * Apennine beech forests with Abies alba and beech forests with Abies nebrodensis, 9510 - * Southern Apennine Abies alba. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC).n n 76 77 n Arvulu Cruci Cruci Abies nebrodensis (Lojac.) Mattei Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy T his species were regarded as extinct until 1957, when certain isolated trees were discovered growing on very steep escarpments at an altitude of 1,500 metres in the Madonie Mountains. At present the population comprises 30 trees of which only 24 are sexually mature. The largest ones are barely 9.50 metres high with a crown diameter of 9.5 metres, a trunk circumference of 1.85 metres and an estimated age of 150 years. The main threat is the fact that there are so few adult trees and consequently extremely low natural regeneration, added to which there is a high risk of erosion and forest fires. Natura 2000: Habitat, 9220 - * Apennine beech forests with Abies alba and beech forest with Abies nebrodensis. Prioritary Specie of Community Interest, Annex II and Annex IV. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Critically Endangered (CR). Specie listed in Appendix I of CITES. n n 78 79 n The Escaleretas Spanish Fir Abies pinsapo Boiss. Sierra de las Nieves Natural Park – Spain T Cañada de Enmedio and Cañada del Cuerno, which are home to trees that have grown to more than 25 metres in height with trunk circumferences of 5 metres, such as the Las Escaleretas Spanish fir. The Natural Park of Sierra de las Nieves is home to some of the oldest and largest population of Spanish firs on the Iberian Peninsula. Notable Spanish fir forests include Cubero, Froncaile, The general trend is that all these populations are decreasing and their main threats are forest degradation, deforestation, forest fires, desertification, climate change, over-grazing, pests and diseases. Natura 2000: Habitat, 9520 - Abies pinsapo forest, of the supra-meso-Mediterráeno level. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Endangered (EN). “Grazalema” and “Sierra de las Nieves y su Entorno” Biosphere Reserves. n he Spanish fir is endemic to the Mediterranean region, with two disjunct areas of distribution: southeastern Andalusia and the north-eastern Rif mountains in Morocco. In Spain, forests of Spanish fir can be found in the Sierra de las Nieves, Sierra Bermeja and Sierra del Pinar de Grazalema, covering a total of some 2,800 hectares. The populations in Morocco are located in five different areas, covering an area of 7,500 hectares. xxxxxx n 80 81 n Cedar Valley Cedrus brevifolia (Hook.f.) Henry Paphos State Forest – Cyprus T his species is endemic to the west of Cyprus with distribution restricted to the peaks of the state forest of Paphos in the Troodos Mountains. Five natural stands have been identified, the largest being Tripylos which covers an area of 200 hectares. It grows forming mixed forests with species such as Quercus alnifolia, Arbutus andrachne Arrhenatherum album, Cephalorrhynchus cypricus, Galium peplidifolium and Stellaria media. In the past, these forests were more abundant, according to Theophrastus and Pliny, but forestry over-exploitation and intensive livestock farming have restricted their spread and prevented natural regeneration. The main threats today are erosion, pests and diseases, forest fires and climate change. Seed production is very low, intermittent and unviable. Natura 2000: Habitat, 9590 - * Cedrus brevifolia forests (Cedrosetum brevifoliae). Red List Category of Threatened Species, IUCN: Vulnerable (VU). n n 82 83 n Lebanon Cedar Forest Cedrus libani A. Rich. Taurus Mountains – Turkey T he forests of Lebanon cedars make up either pure or mixed formations at supra-oro-Mediterranean bioclimatic belts on the eastern coasts of the Mediterranean region. They enjoy a wide area of distribution, appearing in mixed forests along with Quercus coccifera subsp. calliprinos, Acer sempervirens, Juniperus excelsa, Juniperus foetidissima, Juniperus drupacea, Cupressus sempervirens, Abies cilicica, Quercus cerris, Quercus petraea subsp. pinnatiloba, Quercus infectoria, Quercus brantii, Quercus ithaburensis, Populus tremula, Ulmus montana, Ostrya carpinifolia, Fagus sylvatica subsp. orientalis, Pinus nigra, and Carpinus orientalis. approximately 100,000 hectares. Their presence is much lower in the Syrian-Lebanese mountains where they cover an area of around 3,000 hectares in scattered stands. One of the most famous populations is the Bécharré Forest which is home to 375 ancient cedars, some of which are thought to be well over a thousand years old and have trunk circumferences of up to 14.5 metres. The Lebanon cedar forests are subject to pressure from agrosilvopastoral systems as well as the impact of years of war in the region. Very few of them can actually be found on Mount Lebanon. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). n Most of the Lebanon cedar forests are found in the ranges of the Taurus Mountains in Turkey, where they cover an area of n 84 85 n Saharan Cypress Cupressus dupreziana A. Camus Tassili n’Ajjer National Park – Algeria He volteado la foto para que no quede el arbol en medio de la página porque no se verá. Os parece correcto H aving been discovered by the Western world for the first time in 1924, it was not until 1972 that a comparable census was established showing the existence of some 230 living trees. When revised in 2002, it was found that twenty of them had died, yet another 23 trees that had not been inventoried previously were identified. With a population of just 233 trees, some of them over a thousand years old with trunk circumferences of up to 12 metres, there are just ten young trees, bearing witness to pre-desert woody plant formations that flourished in the heart of the desert in the past when the climate was more humid. They grow on the plateau of Tassili n’Ajjer at an altitude of between 1,000 and 1,800 metres in harsh climatic conditions where daily temperatures can fluctuate between 32 ºC and -8 ºC, and where the average annual precipitation can be as low as just 30 millimetres. With such a small population, the species have developed a unique and exceptional survival strategy: paternal apomixes, whereby the pollen, in the absence of meiosis, provides all the genetic material for descendants, thus resulting in a high level of consanguinity. The intensive harvesting of its wood throughout the 19th century, the drop in the water table due to climate change, and tourism are among the main threats to this species. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Critically Endangered (CR). “Tassili n’Ajjer” Biosphere Reserve. “Tassili n’Ajjer” World Heritage Site. n n 86 87 n Samaria Gorge Cupressus sempervirens L. Samaria National Park – Crete – Greece T he forest of Mediterranean cypress in the Samaria Gorge is easily the most extensive and best preserved in the world, the central part of which covers an area of around 2,800 hectares. It features a continuous altitudinal distribution from the thermo-Mediterranean to oro-Mediterranean bioclimatic belts, growing from sea level up to an altitude of 2,000 metres. The flora in the Samaria Gorge includes over 400 plant species, of which one fifth are endemic. Quercus coccifera subsp. calliprinos, Acer sempervirens, Pinus brutia, Juniperus oxycedrus, Zelkova abelicea, Berberis cretica, Astragalus angustifolius, Coridothymus capitatus, Origanum microphyllum, Hypericum kelleri, Sarcopoterium spinosum, Asperula pubescens, Centaurea raphanina, Centaurea idaea, Valerianella echinata, Campanula cretica, Cyclamen creticum, Arum idaeum, Himantoglossum samariense, Cephalanthera cucullata, Dracunculus vulgaris, Verbascum macrurum, Delphinium staphisagria, Papaver argemone. The cypress wood from Cretan forests was very highly valued in ancient times. Theophrastus made references to the presence of these forests in the White Mountains: “It is said that on Crete, in the Idaean Mountains and those mountains called the White Ones, on whose peaks the snow never melts, the number of cypress trees is great, as is the case throughout the whole of the island and the mountains.” n n 88 89 n Tavri Cypress Forest Cupressus sempervirens L. White Mountains – Crete – Greece T he forests of Mediterranean cypress have a huge potential area of natural distribution which encompasses the eastern Mediterranean to the mountainous foothills of the Indus Valley in Central Asia. Its hard, highly-prized wood was used for numerous different purposes, particularly for building ships for the many trading and military fleets that plied the Mediterranean Sea, the Nile Valley and the rivers and tributaries of Ancient Mesopotamia. Over-exploitation of the forests since the birth of civilization in the ancient Fertile Crescent through to the present day has led them to the verge of extinction. The Tarvi Cypress is so rare that in botanical circles it is regarded as an archaic, residual species in the Mediterranean region. We are so used to the different varieties used in gardening that we forget that the fastigiate variety can no longer be found in nature. Thousand-year-old trees twisted by time straddle the most rugged, arid crests of the island of Crete, defying time and the abyss beneath. Their immortal roots are buried in the moraine of vertiginous slopes or grow placidly alongside the beds of gullies and gorges, rising up to over 30 metres in height with a trunk circumference of 7 metres. It is not a mirage but a rallying cry to uphold its glorious past and long-lost splendour. While the species itself is not in danger, its habitats should be regarded as a priority. Natura 2000: Habitat, 9290 – Cupressus forests (Acero - Cupression), 9540 – Mediterranean forests with endemic Mesogean pines. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Near Threatened (NT). “Gorge of Samaria” Biosphere Reserve. n n 90 91 n Kastro Mountain Cypress Cupressus sempervirens L. White Mountains – Crete – Greece T he Greek philosopher and father of Botany, Theophrastus, left us one of the first written texts on the particular way that cypresses grow in the mountains of Crete: “Elsewhere the cypress develops from the seed, but on Crete from the trunk, as on the mountain at Tarra. The pruned cypress exists there.” The twisted shapes of these cypress trees are the result of the harsh environmental conditions and the pressure from herbivores. These trees, nibbled at by livestock from their earliest days, put out vigorous shoots to try to escape their voracious predators. It is more difficult to develop survival strategies in the high mountains: whipped by the wind, covered for much of the year in snow, lashed by storms and lightning and having to put down roots into living rock, they take on their tortuous, twisted and crawling shapes to try to expand the limits of their forests. n n 92 93 n Ancient Cypress Forest Cupressus sempervirens L. Melisitis – Crete – Greece 95 n Makhtar Cypress & Atlas Cypress Cupressus sempervirens var. numidica Trabut. Bou Abdallah – Tunisia Cupressus atlantica Gaussen. Sidi Youssef ou Brahim – Morocco T he forests of Mediterranean cypress in northern Africa can be found in two locations: northeast Makhtar on the mountains forming the backbone of Tunisia, and the Cyrenaica’s Green Mountain in eastern Libya. The only population in Tunisia can be found on the Kessra plateau, made up of a small group of extremely old trees, heavily mutilated and shaped irregularly, which survive in rocky, eroded soil. The Makhtar cypress are regarded as an endemic Tunisian variant of the Mediterranean cypress. n 96 The Atlas Cypress are a relict species of the high western Atlas Mountains of Morocco, which according to the FAO, is now genetically impoverished. Its populations diminished sharply throughout the 20th century as a result of forestry overexploitation, intensive grazing and the local use of its wood. The Aghbar forest, with an area of 2,800 hectares, is the most extensive and best-preserved forest. The rest forms small islands of vegetation in a very advanced state of degradation and limited regeneration. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Endangered (EN). n 97 n Junipers of Kedrodasos Juniperus oxycedrus L. var. macrocarpa (Sibth. & Sm.) Silba Juniperus phoenicea L. Elafonisi – Crete – Greece T he azonal formations of junipers on the coastal dunes of the thermo-Mediterranean belt appear to be associated with edaphic determinism. These coastal juniper woods, made up of different taxa of the Phoenicea group, can form very dense forestry masses in which individual trees can grow to heights of more than 20 metres. Today these forest masses are regarded as residual and very fragmented, in which the trees take on the shape of shrubs. They are under significant threat from tourism, urban development and overgrazing. The plant formations dominated by Juniperus oxycedrus var. macrocarpa and Juniperus phoenicea are very typical of the southern islands of Crete, Gavdos, Chrysi, the Cyclades and the western coast of the Peloponnese. The total surface area covered by this habitat in Greece is just 12 km2. Natura 2000: Habitats, 2250 - * Coastal dunes with Juniperus spp., 5210 - Arborescent matorral with Juniperus spp., 2270 * Wooded dunes with Pinus pinea and/or Pinus pinaster, 9560 - * Endemic forests with Juniperus spp. Red List Category of Threatened Species, IUCN, of Juniperus oxycedrus L: Least Concern (LC). Category of Threatened Species, IUCN, of Juniperus phoenicea L: Least Concern (LC). n n 98 99 n Javalambre Forest Juniperus sabina L. Sierra de Javalambre – Spain T he Savin juniper is a woody shrub that lives on high mountain peaks at altitudes of between 1,500 and 2,700 metres. It can be found in central and southern Europe, western Asia and North Africa. Its cushiony appearance, which has adapted very well to the inhospitable environment of wind, snow and cold typical of the oro-Mediterranean bioclimatic belt, gives these peaks the look of splodges of discontinuous vegetation, as the plant rarely exceeds 1 metre in height while its branches spread to form a mosaic of evergreen vegetation that can exceed 16 metres in diameter. The species tends to grow alongside Pinus sylvestris, Pinus nigra, Quercus ilex, Juniperus thurifera, Quercus pubescens, Juniperus phoenicea, Juniperus communis, Arctostaphylos uva-ursi and Prunus prostrata. Natura 2000: Habitats, 5210 - Arborescent matorral with Juniperus spp., 9560 - * Endemic forests with Juniperus spp. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC) n n 100 101 n Las Blancas Juniperus thurifera L. Puebla de San Miguel Natural Park – Spain T he Spanish juniper is a characteristic species of the western Mediterranean which can be found in supraoro-Mediterranean bioclimatic belts at altitudes of between 400 and 3,400 metres. Its area of distribution is disjunct, with different subspecies in North Africa, the Southern Alps, Corsica and central and eastern Spain. The status of its populations in Algeria is of particular concern, where it is estimated that there are only about 50 hectares of monospecific formations. In Corsica they cover an area of around 1,000 hectares, and there are a few thousand more in the Southern Alps, but these are fragmented, isolated and disperse. Forest fires, over-grazing and forestry overexploitation are the main threats to this species in every country in which it is found. The Spanish juniper tends to be associated with highmountain livestock stockyards as its foliage is used to feed animals during the winter. For this reason, the trees suffer from severe pruning which, over the years, can end up damaging the resistance of the trunk and main branches. Natura 2000: Habitats, 5210 - Arborescent matorral with Juniperus spp., 9560 - * Endemic forests with Juniperus spp. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC) n n 102 103 n Junipers of Cape São Vicente Juniperus turbinata Guss. Southwest Alentejo and Vicentine Coast Natural Park Portugal T he Atlantic coast of the southern Iberian Peninsula is home to the first woody plant formations on the continent of Europe. They took up residence on cliffs, beaches, little islands and rocky outcrops upon which all the fury of transatlantic storms is unleashed, with giant, salt-filled waves flung by the wind onto the vegetation, building up a soil base formed of shifting dunes on limestone pavements. In these harsh conditions, we find species which manage to survive such as Juniperus turbinata, Quercus coccifera, Pistacia lentiscus, Chamaerops humilis, Viola arborescens, Ulex erinaceus and Centaurea valentina. The Southwest Alentejo and Vicentine Coast Natural Park is a specially-protected area for birds where they live, spend the winter or use as a migration platform between North Africa and Europe: Pandion haliaetus, Hieraaetus fasciatus, Falco peregrinus, Falco tinnunculus, Falco naumanni, Pyrrhocorax pyrrhocorax, Luscinia svecica, Ficedula hipoleuca, Sylvia communis. . Natura 2000: Habitats, 2250 - * Coastal dunes with Juniperus spp., 5140 - * Cistus palhinhae formations on maritime wet heaths. n n 104 105 n Old Juniper Juniperus foetidissima Willd. Troodos National Forest Park – Cyprus 107 n Troharis Forest Pinus brutia Ten. Crete – Greece T his species is typical of the eastern Mediterranean, where it forms an essential part of the forest landscape and vegetation, being particularly abundant on the Anatolian Peninsula. These pine forests are primarily found in the thermo-meso-Mediterranean belts and can even occasionally reach the oro-Mediterranean belt, and occupy a total area of 4 million hectares. In Crete and the Aegean islands they are associated with the cypress woods on the mountainous massifs at altitudes of between 300 and 1,000 metres. On the island of Crete they are found in the White Mountains, Psiloriti, Dikti, Sitia and Astenorusia, alongside Quercus infectoria, Arbutus andrachne, Juniperus turbinata, Ebenus cretica, Lygeum spartum and Quercus coccifera subsp. calliprinos. Natura 2000: Habitats, 93A0 - Woodlands with Quercus infectoria (Anagyro foetidae- Quercetum infectoriae), 9540 Mediterranean pine forests with endemic Mesogean pines. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). n n 108 109 n Pi de la Bassa Pinus halepensis Mill. Sierra Calderona Natural Park – Spain T he populations of Aleppo pines are mainly distributed in the western Mediterranean, covering an area of some 3.5 million hectares, with the largest tracts being found in North Africa and the Iberian Peninsula. In certain ecological conditions they can represent the climax of potential vegetation, but their current abundance is the result of the degradation of forests of sclerophyll oaks and Mediterranean deciduous trees and extensive reforestation during the 20th century. This almost exclusively monospecific situation is a weakness in pine forests because they present lower biodiversity of flora and fauna and favour the attack of pests such as the Pine Processionary (Thaumatopoea pityocampa) and other species of bark beetles. The Pi de la Bassa is a tree that was recorded by the Hon. Engineer of the Valencia Provincial Council, Rafael Janini, in 1914 in his pioneering work Algunos Árboles y Arbustos Viejos de la Provincia de Valencia (Some Ancient Trees and Shrubs of the Province of Valencia). Natura 2000: Habitat, 9540 - Mediterranean pine forests with endemic Mesogean pines. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). n n 110 111 n Loricato Pine Pinus heldreichii Christ Pollino National Park – Italy B osnian pine or pine loricato lives in the Mediterranean mountains of the central Balkans and southern Italy. They are very close to Pinus nigra taxonomically. Isolation of Italian populations and the anthropic pressures have caused the genetic uniqueness of populations that occur in southern Apennines in Calabria and Lucania. The main locations are in Spina-Zaccana, Pollino, Palamuda-Pellegrino and Montèa. between 850 and 2100 m altitude. It is associated with Pinus nigra, Fagus sylvatica, Juniperus communis subsp. hemisphaerica, Quercus ilex, Quercus pubescens, Fraxinus and Acer monspessulanum. Natura 2000: Habitat, 95A0 - High oro-Mediterranean pine forests black pin. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). n Colonizes calcareous and dolomitic soils on the altitudinal belt supra-oro-Mediterranean, of per-humid or humid bioclimate n 112 113 n Forest of Valdu Niellu Pinus nigra Arnold subsp. laricio (Poiret) Maire Corsica – France T he European black pine tree is emblematic of the Corsican mountain forests. In this place reach extraordinary dimensions, as those found near the waterfall Radule and Golu. Among them is a tree of over 38 m high, 1.90 m trunk diameter and has an estimated age of 450 years. The best formations are presented in oro-mediterranean bioclimatic belt, scattered individuals appearing above 1800 m altitude. Natura 2000: Habitats, 9530 - * (Sub-) Mediterranean pine forests with endemic black pines, 5110 - Stable xerothermophilous formations with Buxus sempervirens on rock slopes (Berberidion p.p.), 91R0 - Dinaric dolomite Scots pine forests (Genisto januensis-Pinetum), 91BA - Moesian silver fir forests, 91CA - Rhodopide and Balkan Range Scots pine forests. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). n n 114 115 n Mount Olympus Forest Pinus nigra Arnold subsp. pallasiana (Lambert) Holmboe Troodos National Forest Park – Cyprus T he Pinus nigra species has a very complex taxonomy – in biochemical, genetic, morphological and corological terms – which has given rise to the descriptions of numerous subspecies and varieties. It is found in mountain ranges across southern Europe and just occasionally in North Africa, in the meso-supra-oro-Mediterranean bioclimatic belts, covering an area of around 3.5 million hectares. It can form climacic communities as well as integrating with a dynamic series of deciduous and sclerophyll oaks and mountain conifers. The small populations of European black pines on the island of Cyprus are believed to form part of the pallasiana subspecies, although a different isoenzymatic-type biochemical pattern might make it advisable to assign a different variety. The Troodos Mountains are home to one of the last outposts of mature forests of the species, containing Juniperus foetidissima and Sorbus umbellata alongside endemic species such as Platanthera chlorantha subsp. holmboei, Epipactis troodi, Thlaspi cyprium, Jurinea cypria, Nepeta troodi and Cynoglossum troodi. Natura 2000: Habitats, 9530 - * (Sub-)Mediterranean pine forests with endemic black pines, 5110 - Stable xerothermophilous formations with Buxus sempervirens on rock slopes (Berberidion p.p.), 91R0 - Dinaric dolomite Scots pine forests (Genisto januensis-Pinetum), 91BA - Moesian silver fir forests, 91CA - Rhodopide and Balkan Range Scots pine forests. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). n n 116 117 n xxxxx xxxxx xxxxxx European Black pines Forest. Pinus nigra J.F. Arnold Troodos National Forest Park – Cyprus 119 n Pino de los Dos Hermanos Pinus pinaster Aiton Hoces del Cabriel Natural Park & Sierra Calderona Natural Park – Spain T he maritime pine is a calcifuge species from the western Mediterranean whose main natural populations can be found on the Iberian Peninsula. It has been very widely used in reforestation projects due to its rapid growth and hardiness and in order to produce resin. The Dos Hermanos pine, the emblem of the Hoces del Cabriel Natural Park, is a magnificent tree with a trunk circumference of more than 4.5 metres which divides into two thick branches at a low height. Having been marked for felling in the middle of the 20th century, the local residents formed a movement to stop it from being cut down. n 120 The Sierra Calderona Natural Park contains a forest formation of Pinus pinaster and Quercus suber. Some of its most exclusive, endemic, rare or threatened species are Cistus populifolius, Centaurea boissieri subsp. spachii, Erica scoparia and Erica arborea, protected by the plant micro-reserve of Peñas Altas. At its feet, the micro-reserve of Barranc del Sargatillo is home to the species Dianthus multiaffinis and Centaurea saguntina. Natura 2000: Habitats, 2270 - * Wooded dunes with Pinus pinea and/or Pinus pinaster, 9540 - Mediterranean pine forests with endemic Mesogean pines, 2180 - Wooded dunes of the Atlantic, Continental and Boreal region. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). n 121 n Ansó Valley Forest Pinus sylvestris L. Western Valleys Natural Park – Pyrenees – Spain T he forests of the Pinus genus with the largest area of distribution in the world are those of the Euro-Asiatic species of Scots pine. They stretch from the Iberian Peninsula to the western coast of the Sea of Okhotsk in Russia and from Scandinavia down to southern Andalusia. They can grow from sea level up to an altitude of more than 2,700 m in the oro-Mediterranean bioclimatic belt. They are highly morphologically and genetically variable, which enables them to occupy a wide range of habitats. Natura 2000: Habitats, 9560 - * Endemic forests with Juniperus spp., 9010 - * Western Taïga, 91C0 - * Caledonian forest, 91D0 - * Bog woodland, 1610 - Baltic esker islands with sandy, rocky and shingle beach vegetation and sublittoral vegetation, 2180 - Wooded dunes of the Atlantic, Continental and Boreal region, 4090 - Endemic oro-Mediterranean heaths with gorse, 40B0 Rhodope Potentilla fruticosa thickets, 5110 - Stable xerothermophilous formations with Buxus sempervirens on rock slopes (Berberidion p.p.), 9060 - Coniferous forests on, or connected to, glaciofluvial eskers, 9070 - Fennoscandian wooded pastures, 91Q0 -Western Carpathian calcicolous Pinus sylvestris forests, 91R0 - Dinaric dolomite Scots pine forests (Genisto januensis-Pinetum), 91T0 - Central European lichen pine forests, 91U0 - Sarmatic steppe pine forests (Cytiso-Pinetalia), 91BA - Moesian silver fir forests, 91CA - Rhodopide and Balkan Range Scots pine forests, 9430 - Subalpine and montane Pinus uncinata forests (* if on gypsum or limestone), 95A0 - High oro-Mediterranean pine forests. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). n n 122 123 n Belagua Valley Forest Pinus uncinata Ramond ex DC. Larra Nature Reserve, Ukerdi and Aztaparreta Integral Reserve – Pyrenees – Spain T he two species of mountain pine that appear exclusively in the oro-Mediterranean vegetation belt are Pinus uncinata and Pinus mugo. The first is more commonly associated with the mountain ranges of the Pyrenees and the Alps, and the second with the Apennines and the mountains on the Dalmatian coast. Black pines can exceed 20 metres in height and have very dense, dark green foliage. In favourable environmental conditions they have a straight column-like trunk, but they can also live in n 124 more exposed conditions on crests, slopes, scree and cracks. In extreme conditions the trunk arches and divides into numerous branches from the base, forming twisted, tortuous shapes. Overgrazing and over-exploitation for timber are its main threats. Natura 2000: Habitats, 9420 - Alpine Larix decidua and/or Pinus cembra forests, 9430 - Subalpine and montane Pinus uncinata forests (* if on gypsum or limestone). Red List Category of Threatened Species, IUCN, of Pinus mugo: Least Concern (LC). n 125 n xxxxx xxxxx xxxxxx n 126 Mountain pine Forest. Pinus uncinata Ramond ex DC. Larra Nature Reserve, Ukerdi and Aztaparreta Integral Reserve – Pyrenees – Spain Yew Forest Taxus baccata L. San Cristóbal de Valdueza – Ponferrada – Spain Peña Mayor Forest – Melendreros – Spain T he yew is a species that are very closely associated with formations of deciduous vegetation and mountain conifers. In the past, yews occupied extensive tracts of the meso-supraoro-Mediterranean vegetation belt of per-humid bioclima. Its vast area of potential distribution contrasts with its current situation of disjunct, sparse and residual populations and isolated trees which have a beleaguered life in the steepest and most inaccessible locations on crests, rocky outcrops and scree. Excessive pressure over thousands of years from silvopastoral exploitation, the introduction of exotic wildlife for hunting, a forestry management policy based on monospecific plantations and forest fires have driven the species and its forests to a critical situation. n 128 Rooted in popular European culture as a tree of worship, you can find yews of more than a thousand years old around chapels, sanctuaries and cemeteries and in town squares. However, their situation is not much better, being practically neglected. Natura 2000: Habitats, 9580 - * Mediterranean Taxus baccata Woods, 91J0 - * Taxus baccata woods of the British Isles, 9180 - * Tilio-Acerion forests of slopes, screes and ravines, 9210 - * Apennine beech forests with Taxus and Ilex, 9120 - Atlantic acidophilous beech forests with Ilex and sometimes also Taxus in the shrublayer (Quercinion robori-petraeae or IliciFagenion). Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). n 129 n Ancient yews forest Taxus baccata L. Peña Mayor Forest – Melendreros – Spain 131 n European Fan Palm Chamaerops humilis L. Cabo de Gata – Nijar Natural Park – Spain Tower of Cala en Basset – Balearic Islands – Spain T he European fan palm is a monospecific genus that is endemic to the western Mediterranean and is found at the thermo-meso-Mediterranean belts, although in the High Atlas it can grow up to an altitude of 2,000 metres. In the past it formed part of dense mixed sclerophyll forest along with wild olive trees, Kermes oaks and mastic trees. It prefers warmer, flatter, more fertile lands close to the sea and if it is allowed to develop to its full potential it can exceed 15 metres in height. The spread of farming and urban development, the tasty morsel offered by its apical buds, the use of its leaves to make “llata”, a n 132 type of fibre for braiding hats and baskets and making brooms and, more recently, the attacks of exotic invasive pests such as the red palm weevil and the paysandisia moth are forcing it to the verge of extinction. There is documented evidence of its presence in Antiquity on the island of Crete, the Cyrenaica region and the Dalmatian coast, from where it has now disappeared. Natura 2000: Habitats, 5220 - * Arborescent matorral with Zyziphus, 5330 Thermo-Mediterranean and pre-desert scrub, 9570 - * Tetraclinis articulata forests. “Cabo de Gata-Nijar” Biosphere Reserve. n 133 n Canary Island Date Palm Phoenix canariensis Hort. ex Chabaud Fuerteventura - Spain T he Canary Island date palm is endemic to the Canary Islands archipelago, where it can live from sea level up to an altitude of 1,000 m, with a very large area of potential distribution on all the islands. However, its populations are dispersed and residual. On the islands of El Hierro, La Palma and Tenerife, Canary Island palms are so sparse that they cannot really be classed as true palm groves, while on the island of Lanzarote there are just 3,400 palms, and on Fuerteventura about 5,500. Meanwhile, the island of Gran Canaria is home to 40,000 palms, most notably the ravines of Mogán, Fataga, Guiniguada and Tirajana; indeed, Tirajana is home to at least 30,000 palms. The island of La Gomera has 47,000 palms which form extremely beautiful landscapes in the valley of Valle del Gran Rey and Vallehermoso. Intensive farming, stockbreeding and forest fires have traditionally been the main cause of the decline in this species, as well as the introduction, in recent decades, of exotic pests and diseases such as Paysandisia archon, Aleurodicus dispersus, Diocalandra frumenti, Rhynchophorus ferrugineus, Thielaviopsis paradoxa and Fusarium oxysporum f. sp. canariensis. The reason for this is the import of different species of adult palms from every continent, which have put the endemic species in danger of extinction. Natura 2000: Habitat, 9370 - * Palm groves of Phoenix. “La Palma”, “Lanzarote”, “El Hierro”, “Gran Canaria” “La Gomera” and “Fuerteventura” Biosphere Reserves. “Garajonay National Park” and “Teide National Park” World Heritage Sites. n n 134 135 n Vai Palm Grove Phoenix theophrasti Greuter Vai – Crete – Greece T he Theophrastus’s Date Palm is most widely represented in the communities of riparian vegetation along the courses of the coastal gullies on the island of Crete, with residual populations on the Peloponnese islands and south-west Turkey. They were first described by the philosopher and Father of Botany, Theophrastus, to whom they owe their name. In the Minoan period, the palm groves were more widespread. However, anthropic pressure over thousands of years on water courses, farming, stockbreeding, the use of the trunks, leaves, fruits and buds, human settlements and forest fires have greatly diminished their habitats. More recently, the arrival of the red palm weevil n 136 (Rhynchophorus ferrugineus) on the island in 2005 has driven the species to a critical situation. The Vai Palm Grove is easily the most extensive, covering an area of 20 hectares; other palm groves in Crete can be found at Drapano, the Estuary of the River Almyros, Agios Nikita, Martselos Bay, Preveli, the Foinikas area and the Holy Monastery of Hrisoskalitissa. Natura 2000: Habitat, 9370 - * Palm groves of Phoenix. Specie of Community Interest, Annex II and Annex IV. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Near Threatened (NT). n 137 n Pomieri Field Maple Acer campestre L. Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy T his species is typical of temperate deciduous European forests, less common in the Mediterranean and southwest Asia, and very rare in North Africa. It forms part of the deciduous communities of supra-Mediterranean subhumid and cold humid climatic belts. In drier zones, it grows in riparian environments and humid mountain zones. It is associated with Buxus sempervirens, Quercus faginea, Acer monspessulanum, Tilia platyphyllos, Sorbus domestica, Acer opalus, and Quercus pubescens. The current populations in the Mediterranean region are very sparse, with the situation of Little Kabylia in Algeria and the more arid areas of the Iberian Peninsula being of particular concern. The Pomieri Field Maple can be found at an altitude of 1,320 metres in a mixed forest of deciduous oaks and hollies. It is several hundred years old, with a trunk circumference of more than 4 metres, though its shape and structure has been changed by pruning. Natura 2000: Habitats, 9180 - * Tilio-Acerion forests of slopes, screes and ravines, 8240 - * Limestone pavements, 91G0 - * Pannonic woods with Quercus petraea and Carpinus Betulus, 91I0 - * Euro-Siberian steppic woods with Quercus spp., 91AA - *Eastern white oak woods, 9160 - Sub-Atlantic and medio-European oak or oakhornbeam forests of the Carpinion betuli, 9170 - Galio-Carpinetum oak-hornbeam forests. n n 138 139 n Montpellier Maple Acer monspessulanum L. Vallanca – Spain M aples are very well represented in the Mediterranean region, with around 30 species and subspecies. They are encompassed by the taxa of the temperate forests of central Europe of Acer campestre, Acer opalus, Acer platanoides and Acer pseudoplatanus, and other more specifically Mediterranean species such as Acer obtusatum, Acer heldreichii, Acer tataricum, Acer lobelii, Acer sempervirens, Acer obtusifolium and Acer hyrcanum. In this last group, the one with the biggest potential area of distribution is the Acer monspessulanum, which is well represented in North Africa. The Montpellier Maple grows in the meso-supra-oroMediterranean altitudinal vegetation belts. It can reach over 15 metres in height, forming part of the assemblage of mixed deciduous and sclerophyll forests. It is becoming increasingly scarce, having been considerably curtailed by indiscriminate felling, over-grazing and forest fires. n n 140 141 n Passo Canale Sycamore Maple Acer pseudoplatanus L. Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy T he Madonie mountain system in the central and northern part of Sicily contains an extensive tract of Mediterranean forest with representations from sea level up to an altitude of 2,000 metres. The presence of mature trees in these forests gives an idea of the high diversity and potential that can be achieved by species such as Acer campestre, Acer obtusatum, Acer pseudoplatanus, Acer monspessulanum, Arbutus unedo, Crataegus laciniata, Abies nebrodensis, Olea europaea, Fraxinus angustifolia, Prunus dulcis, Pyrus amygdaliformis, Malus sylvestris, Quercus amplifolia, Quercus suber, Quercus congesta, Quercus dalechampii, Quercus virgiliana, Quercus ilex, Quercus petraea, Fagus sylvatica, Ilex aquifolium, Sorbus torminalis, Ulmus glabra and Castanea sativa. Natura 2000: Habitats, 2180 - Wooded dunes of the Atlantic, Continental and Boreal region, 9140 - MedioEuropean subalpine beech woods with Acer and Rumex arifolius, 9180 - * Tilio-Acerion forests of slopes, screes and ravines, 91W0 - Moesian beech forests. n n 142 143 n Cretan Maple Acer sempervirens L. White Mountains – Crete – Greece T his species can be found in the eastern Mediterranean, continental Greece, Crete and south-west Anatolia, widely distributed in the meso-supra-oro-Mediterranean altitudinal vegetation belts. In Anatolia it grows at up to 1,300 metres, forming part of mixed forests along with Cedrus libani, Quercus coccifera subsp. calliprinos, Juniperus excelsa and Lonicera nummulariifolia subsp. glandulifera. In Crete it has integrated in the forests of Cupressus sempervirens and Pinus brutia, and also grows alongside Zelkova abelicea in the very sparse populations of this endemic species on the island. In general, its shape is that of a multi-branched shrub, with very few examples of arboreal shape of over 10 metres high. There is one in the Jardín des Plantes in Paris which was planted in 1732 and has reached a height of 9 metres with a circumference of 1.65 metres. Over-exploitation for timber, intensive grazing and forest fires are its main threats. Natura 2000: Habitat, 9390 - *Scrub & low forest vegetation with Quercus alnifolia. “Gorge of Samaria” Biosphere Reserve. n n 144 145 n Greek Strawberry Tree Arbutus andrachne L. Paphos State Forest – Cyprus T here are three species of Arbutus growing on the edges of the Mediterranean: Arbutus unedo, which is most widely distributed in the Circum-Mediterranean region; Arbutus andrachne, which is found exclusively on the eastern side in the Balkan Peninsula, Anatolia, the Black Sea and the coasts of the Middle East, while Arbutus pavarii is an endemic taxon that grows in a very restricted area of the Cyrenaica range in Libya. The Greek strawberry tree can reach over 15 metres in height with a trunk circumference of 7 metres, though it is often found as a multicaulous structure. It is associated with Cedrus libani, Quercus coccifera subsp. calliprinos, Juniperus excelsa, Lonicera nummulariifolia subsp. glandulifera, Acer sempervirens, Juniperus foetidissima, Juniperus drupacea, Cupressus sempervirens, Abies cilicica, Quercus cerris, Quercus petraea subsp. pinnatiloba, Quercus infectoria, Quercus brantii, Populus tremula, Ulmus montana, Ostrya carpinifolia, Fagus sylvatica subsp. orientalis, Pinus nigra subsp. nigra var. pallasiana and Carpinus orientalis. Natura 2000: Habitats, 93A0 - Woodlands with Quercus infectoria (Anagyro foetidae- Quercetum infectoriae), 9590 - * Cedrus brevifolia forests (Cedrosetum brevifoliae). n n 146 147 n Puerto de Honduras Birch Grove Betula pubescens subsp. celtiberica (Rothm. & Vasc.) Sierra de las Cruces Altas – Spain B irch groves form marginal formations in the Mediterranean area and are practically non-existent in North Africa and the Eastern Mediterranean. They are believed to be the remains of the vegetation that found a haven alongside the Mediterranean Sea during the Würm glacial period. Subsequently, with the thaw, they spread towards northern Europe, where they currently form part of one of the most extensive forests on the planet, the Siberian Taiga. In the Mediterranean region they are generally associated with the hydromorphic soils and peat bogs in the humid bioclimate of the oro-Mediterranean belt. The isolated populations in the high Mediterranean mountains have given rise to different species, subspecies and varieties, such as the celtiberica which is believed to be endemic to the northwestern region of the Iberian Peninsula. Betula pendula subsp. fontqueri ibero-magrebi and Betula aetnensis endemic to the island of Sicily where they grow on the lava flows of Mount Etna at altitudes of between 1,300 and 1,900 metres. Natura 2000: Habitats, 91E0 - * Alluvial forests with Alnus glutinosa and Fraxinus excelsior (Alno-Padion, Alnion incanae, Salicion albae), 9030 - * Natural forests of primary succession stages of landupheaval coast, 9040 - Nordic subalpine/ subarctic forests with Betula pubescens ssp. Czerepanovii, 9080 - *Fennoscandian deciduous swamp woods, 9190 Old acidophilous oak woods with Quercus robur on sandy plains, 91A0 - Old sessile oak woods with Ilex and Blechnum in the British Isles, 91C0 -* Caledonian forest, 91D0 - * Bog woodland. n n 148 149 n El Temblar Chestnut Trees Castanea sativa Mill. Segura de Toro – Spain I n the Iberian Peninsula, the chestnut grove is associated with the presence of flinty soils and a sub-humid bioclimate. Although the forests are more abundant on the Atlantic side, there is evidence of old chestnut forests on the Cantabrian seaboard and in Galicia, Castile and Leon, Catalonia, Andalusia and Extremadura. Mature chestnut forests are home to abundant and very diverse wildlife, notably invertebrates Cerambix cerdo, Rosalia alpina, Lucanus cervus; amphibians and reptiles Rana temporaria, Rana iberica, Chioglossa lusitanica; birds Pernis apivorus; and mammals Barbastella barbastellus, Canis lupus, Ursus arctos, Eliomys quercinus, Sciurus vulgaris, Felis silvestris, Myotis emarginatus, Nyctalus lasiopterus, Nyctalus leisleri, Pipistrellus nathusii and Plecotus austriacus. There are also several important plant taxa, notably Delphinium fissum, Veronica micrantha, Dactylorhiza insularis and Omphalodes brassicifolia. The area of the chestnut forest has declined considerably in recent decades due to the abandonment of crop fields, rural depopulation and the spread of diseases such as root rot (Phytophthora cinnamomi) and chestnut blight (Cryphonectria parasitica), amongst others. The spoilation of ancient chestnut trees for the use of their fine wood is threatening the most ancient chestnut trees in Europe. Natura 2000: Habitats, 9260 - Castanea sativa woods. 91L0 - Illyrian oak –hornbeam forests (Erythronio-Carpinion). n n 150 151 n Punta Txamantxoia Forest Fagus sylvatica L. Western Valleys Natural Park – Pyrenees – Spain T he beech is a typical species of Euro-Asian temperate deciduous forests. It inhabits central and western Europe, from the Iberian Peninsula to Poland and the Black Sea, moving down southwards as far as Sicily. With such a huge area of distribution, and in view of the morphological variety and the different habitats it occupies, a number of different taxonomic interpretations have arisen when considering subspecies, varieties and breeds, although genetic studies show a low divergence. Beech forests in the Iberian Peninsula, generally monospecific, are mainly located in the mountain systems of the Pyrenees and the Cantabrian ranges. Some of the most representative forests can be found in Navarre in the valleys of Irati and Baztán; in the central and eastern Pyrenees in the valleys of Ansó, Hecho, Oza, Ordesa and Pineta; in the Catalan prePyrenean range in the Garrotxa and Montseny mountains; in Asturias, Cantabria, Galicia and north of Leon in the Ancares, Somiedo and Caurel mountains, and in the Central System of Montejo de la Sierra and Cantalojas. n n 152 153 n Herguijuela de la Sierra Beech Fagus sylvatica L. Sierra de Francia – Spain B eech woods form part of the most characteristic forests of the humid zones of the Iberian Peninsula. They stretch mainly from the north of the Peninsula to the southernmost limit between the provinces of Castellón and Tarragona where there is an enormous tree known as “Faig Pare” and another in the Sierra de Francia range in the province of Salamanca, in the town of Herguijuela de la Sierra. The structural organization of the beech wood is often found to be very homogeneous and simplified in two strata: the mono-specific beech tree and the herbaceous level dominated by hemicryptophytes, with a high percentage of bulb and rhizome plants. This situation is often due to anthropic action, as in the most natural conditions it is associated and mixes with taxa from the genera of Betula, Sorbus, Corylus, Ilex, Quercus, Pinus, Abies, Cedrus, Pyrus, Malus, Prunus, Sambucus, Crataegus, Genista, Erica, Cytisus, Juniperus, Calluna, Vaccinium and Ulex, amongst others. “Sierras de Béjar y Francia” Biosphere Reserve. n n 154 155 n Acqua Rocca Beech Fagus sylvatica L. Etna Park – Sicily – Italy I n Italy, Mediterranean beech woods are integrated in the formation Geranio veris coloris-Fagion, giving rise to different types of groupings: in acid soils they are found in the central Apennines, in the Nebrodi Mountains in Sicily they are accompanied by Ilex aquifolium; in Calabria by Campanula trichocalcyna; and in Lucania by Acer lobelii. On Mount Etna, the beech woods rise up to an altitude of 2,280 metres on the volcanic lava, forming part of the floral retinue of pubescent oak woods. The beech of Acqua Rocca stands next to a spring at the upper part of a waterfall, overlooking a lush valley. Natura 2000: Habitats, 9220 - * Apennine beech forests with Abies alba and beech forests with Abies nebrodensis, 9270 - Hellenic beech forests with Abies borisii-regis, 9110 - Luzulo-Fagetum beech forests, 9120 - Atlantic acidophilous beech forests with Ilex and sometimes also Taxus in the shrublayer (Quercinion robori-petraeae or IliciFagenion), 9130 - Asperulo-Fagetum beech forests, 9140 - Medio-European subalpine beech woods with Acer and Rumex arifolius, 9150 - Medio-European limestone beech forests of the Cephalanthero-Fagion, 9160 - Sub-Atlantic and medio-European oak or oakhornbeam forests of the Carpinion betuli, 9170 - Galio-Carpinetum oak-hornbeam forests, 91K0 - Illyrian Fagus sylvatica forests (AremonioFagion), 91V0 - Dacian Beech forests (Symphyto-Fagion), 91W0 - Moesian beech forests, 91X0 - *Dobrogean Beech forests, 91BA - Moesian silver fir forests, 91CA -Rhodopide and Balkan Range Scots pine forests, 9280 - Quercus frainetto woods. “Mount Etna”, World Heritage Site. n n 156 157 n Guadarranque Narrow-leafed Ash Fraxinus angustifolia Vahl. Villuercas Mountains and Guadarranque Valley – Spain A sh forests are formations with a wide distribution area in the Mediterranean region, associated with watercourses and valley bottoms with fresh soils and a high water table. They grow alongside groves of poplars, elms, alders and willows, forming riparian gallery forests. A good example of this can be found in the Guadarranque Valley in the mountains of Villuercas in Extremadura. This is the environment in which La Lorera de la Trucha is found, protected as Singular Tree Grove. This forest has great botanical value as it is home to one of Spain’s largest relict forest communities of laurel from the species Prunus lusitanica subsp. lusitanica. These dehesas of ash trees are a very special type of formation that has been exploited by humans through a combination of pasture, forage and timber. They are known as pollarding ashes a traditional subsistence technique whereby the trees are subjected to a type of low pruning or pollarding which forces the production of young shoots. The overexploitation of water resources, the abandonment of the dehesas and rural depopulation are its main threats. Natura 2000: Habitats, 92A0 - Salix alba and Populus alba galleries, 91F0 - Riparian mixed forests of Quercus robur, Ulmus laevis and Ulmus minor, Fraxinus excelsior or Fraxinus angustifolia, along the great rivers (Ulmenion minoris), 91B0 - Thermophilous Fraxinus angustifolia woods, 91L0 - Illyrian oak –hornbeam forests (Erythronio-Carpinion), 92C0 - Platanus orientalis and Liquidambar orientalis woods (Plantanion orientalis). n n 158 159 n Zambujeiro Olea europaea L. var. sylvestris Foros de Vale de Figueira – Portugal S clerophyll forests with thermophilic conditions in the warm and temperate variants of semi-arid and subhumid bioclimates on calcareous sub-soils are among the most seriously affected forests in the Mediterranean basin. From a phytosociological point of view, with the inclusion of specific variants, they integrate in forests of Oleo-Ceratonion in the western Mediterranean and Ceratonio-Pistacion in the eastern Mediterranean. The olive tree Olea europaea is the most characteristic species and the one that most clearly defines the Mediterranean climate, being found close to the coast with taxa such as Pistacia lentiscus, Pistacia atlantica, Pistacia palaestina, Ceratonia siliqua and Chamaerops humilis. Being accustomed to viewing this species as a type of shrub, it might seem surprising to know that most of them can reach a height of 20 metres and in the case of the olive tree can even exceed 30 metres. These plant communities have declined significantly across the whole Mediterranean area due to being displaced by human settlements to establish farming and stockbreeding holdings. The Zambujeiro in the Foros de Vale de Figueira is a huge wild olive tree with very unique characteristics in Portugal, with a trunk circumference at the base of 20 metres, a crown diameter at its widest point of 19 metres and a height of 10 metres. Natura 2000: Habitats, 9320 - Olea and Ceratonia forests. 5230 - * Arborescent matorral with Laurus nobilis. n n 160 161 n Cornicabra Pistacia terebinthus L. Sierra Mágina – Spain T his species is found across the Mediterranean region and forms part of sclerophyll forests at meso-supra-oroMediterranean altitude belts. On the Iberian Peninsula it grows alongside Olea europaea, Quercus ilex, Quercus coccifera, Arbutus unedo, Phillyrea angustifolia, Rhamnus alaternus, Pistacia lentiscus, Crataegus monogyna, Acer monspessulanum, Rubia peregrina, Jasminum fruticans, Smilax aspera and Lonicera implexa. On the west coast of the Mediterranean it was mentioned by Theophrastus as growing in Syria and the island of Crete. In Cyprus it grows alongside Quercus infectoria, Quercus brachyphylla, Quercus coccifera ssp. calliprinos, Arbutus andrachne, Acer syriacum, Fontanesia phillyreoides, Aristolochia altissima and Styrax officinalis. It can exceed 20 metres in height and 3 metres in trunk circumference, although it usually tends to grow in the form of a shrub. In early spring, it produces a crimson burst of unisex flowers arranged in clustered, multi-floral panicles on the branches of the previous year. In Spain, the common name of the Pistacia terebinthus species is ‘cornicabra’ (goat’s horn) due to the fact that the plant often displays long galls which look like the horns of a goat, caused by the aphid species Baizongia pistaciae This species is of great value to birds and small mammals which feed on its fruits and disperse its seeds. Its main threats have traditionally been the exploitation since time immemorial for its resin and wood, over-grazing and forest fires. Natura 2000: Habitats, 9340 - Quercus ilex and Quercus rotundifolia forests, 93A0 -Woodlands with Quercus infectoria (Anagyro foetidae- Quercetum infectoriae). n n 162 163 n The Negrón White Poplar Populus alba L. Bohilgues River - Spain T he range of riparian gallery forests, including alluvial coastal zones, stretches across the Mediterranean region around forests of deciduous species such as Populus alba, Populus nigra, Ulmus minor, Fraxinus angustifolia and Salix alba. The white poplar covers extensive areas of the Mediterranean coast where it grows in coastal wetlands and marshes, which have been thoroughly transformed by farming activities and urban development that have considerably reduced their presence and extension. The illustrious oenologist, winemaker and ampelologist Rafael Janini, an agricultural engineer at the Valencia Provincial Council, was in 1914 one of the first people in the world to study n 164 monumental trees. His work Algunos árboles y arbustos viejos de la provincia de Valencia (Some Ancient Trees and Shrubs of the Province of Valencia) was one of the first publications, illustrated by photographs, to record the extraordinary value of this living heritage. The Negrón White Poplar is a survivor or, as the maestro liked to say, an old and weary tree, replete with the future. Natura 2000: Habitats, 92A0 - Salix alba and Populus alba galleries, 3280 - Constantly flowing Mediterranean rivers with Paspalo-Agrostidion species and hanging curtains of Salix and Populus alba, 91N0 - *Pannonic inland sand dune thicket (Junipero-Populetum albae), 92C0 - Platanus orientalis and Liquidambar orientalis woods (Plantanion orientalis). n 165 n Black poplar Populus nigra L. Bohilgues River - Spain 167 n Golden Oak Quercus alnifolia Poech. Troodos National Forest Park – Cyprus T he Quercus alnifolia is one of the scarcest endemic sclerophyll oaks in the eastern Mediterranean, with distribution limited to very basic outcrops on Mount Troodos in Cyprus. It lives in the meso-Mediterranean vegetation belt at altitudes of between 400 and 1,700 metres in a cool, sub-humid bioclimate, tolerating a period of summer drought that can extend over five months. It is associated with Cedrus libani subsp. brevifolia, Pinus brutia, n 168 Acer sempervirens, Arbutus andrachne, Platanus orientalis, Helichrysum microphyllum, Sedum cyprium, Cyclamen cyprium, Crepis fraasii and Stellaria cilicica. From a genetic point of view, it is a species very close to Quercus ilex and Quercus coccifera, which might indicate that its insular isolation has facilitated recent speciation. Natura 2000: Habitat 9390 - *Scrub & low forest vegetation with Quercus alnifolia. n 169 n Kermes Oak of Mesa Potami Quercus coccifera L. subsp. calliprinos (Webb) Holmboe Crete – Greece O ne of the most notable groups of Mediterranean sclerophyll oaks is the coccifera complex. Quercus coccifera can behave as a very variable collective species in which it is difficult to make clear differentiations at an intraspecific level based on morphological, geographical, biochemical or genetic characteristics. It encompasses both spreading shrub and tree forms which have been defined respectively as Quercus coccifera subsp. coccifera and Quercus coccifera subsp. calliprinos. They grow together in different locations in their distribution areas of Greece, Sicily, North Africa and Portugal. It lives in the thermo- and meso-Mediterranean vegetation belts, occasionally reaching the supra-Mediterranean belt in humid, sub-humid and semi-arid bioclimates, growing alongside most Mediterranean tree species. It was used in ancient times to obtain a crimson dye from an insect from the Kermes genus that lives as a parasite on its leaves. Forestry overexploitation, over-grazing and forest fires are its main threats. Natura 2000: Habitat, 93A0 - Woodlands with Quercus infectoria (Anagyro foetidae- Quercetum infectoriae). n n 170 171 n Barranc dels Horts Forest Quercus faginea Lam., Quercus ilex L. Ares del Maestre – Spain T he Barranc dels Horts is a tract of over 700 hectares of farming and forestry land at an altitude of between 675 and 1,175 metres. It is one of the very few formations in the Mediterranean basin of hundreds of Quercus faginea and Quercus ilex that are several hundred years old. Having been farmed sustainably for centuries for livestock, crops, firewood, charcoal and lime, at the beginning of the 1990s some of the huge trees were felled which had tremendous social repercussions resulting in a call for their protection. Among the abundant biodiversity in this area are various different species of lichens from the genera of Xanthoria, Parmelia, Diploschistes and Caloplaca; fungi from Boletus, Armillaria, Lactarius, Hebeloma, Hericium, Lycoperdon, Geaster, Agaricus; rock-dwelling plants such as Sarcocapnos enneaphylla, Chaenorhinum origanifolium subsp. crassifolium; arthropods such as Scolopendra sp. and Buthus sp.; and vertebrates including Malpolon monspessulanum, Vipera latastei, Lacerta lepida, Capra hispanica, Vulpes vulpes, Falco peregrinus, Nyctalus leisleri, Barbastella barbastellus, Corvus corone, Oriolus oriolus, Upupa epops, Garrulus glandarius, Turdus merula, Alectoris rufa, Dendrocopos major, Podarcis hipanica, Psammodromus algirus and Psammodromus hispanicus. Natura 2000: Habitats, 9240 - Quercus faginea and Quercus canariensis Iberian, 9340 - Quercus ilex and Quercus rotundifolia forests, 9540 Mediterranean pine forests with endemic Mesogean pines, 2180 - Wooded dunes of the Atlantic, Continental and Boreal region, 5230 - * Arborescent matorral with Laurus nobilis. n n 172 173 n Barranc dels Horts Forest Quercus faginea Lam., Quercus ilex L. Ares del Maestre – Spain 175 n Il-Ballut tal-Wuardija Quercus ilex L. Malta T he strategic location of the Maltese archipelago in the Mediterranean meant that during the Würm glacial period these lands served as a bridge for vegetation between Europe and Africa. In the same way, the trade routes between the people on the east and west of the Mediterranean led to the incorporation of different species of plants by local farmers. Findings from the Bronze Age on these islands show that human activity was dependent on the use of wood from local forests. Since then, the military, cultural and religious vicissitudes related to the geostrategic role of Malta, and also to meet the basic n 176 needs of the population, have led its vegetation and forests to a very precarious situation. Fortunately, there are still some vestiges remaining as a witness to the potential of this land to accommodate luxuriant forests, such as Il-Ballut tal-Imgiebah and Il-Ballut tal-Wuardija, two tiny groups of relict vegetation of Quercus ilex. The latter is the oldest and most extensive of Malta, though there are also some ancient Ceratonia siliqua, which shelter more than seventy species of flora and fauna under their dense vaulted crowns, including a population of serotine bats (Eptesicus serotinus). n 177 n Vallée du Fango Quercus ilex L. Corsica – France M editerranean sclerophyll woodland dominated by Quercus ilex and accompanied with Arbutus unedo, Phillyrea llatifolia, Pinus nigra subsp. laricio, Ilex aquifolium, Taxus baccata, Myrtus communis, Cistus salvifolius, Cistus incanus, Cistus monspeliensis, Smilax aspera, Clematis flammula and Rubia peregrina. In this forest, grow multi-centennial holm oaks that reaching heights of over 30 m, showing a natural shape, that not having been subjected to forestal operations, agricultural or livestock. Located in the north-west of Corsica, this biosphere reserve follows the limits of the Fango Valley watershed. The Fango River is a mountain torrent that flows into the Gulf of Galéria in Corsica. The biosphere reserve rises from the level of the Mediterranean sea up to an altitude of 2,556 meters above sea level. Natura 2000: Habitats, 9340 - Quercus ilex and Quercus rotundifolia forests, 9540 Mediterranean pine forests with endemic Mesogean pines, 2180 - Wooded dunes of the Atlantic, Continental and Boreal region, 5230 - * Arborescent matorral with Laurus nobilis. “Vallée du Fango” Biosphere Reserve. n n 178 179 n Carbonara Forest & Ilice du Carrinu Quercus ilex L. Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy T he Holm oaks from the ilex complex, an emblematic species of the sclerophyll forests of the central and western Mediterranean region, can be regarded as a collective species that includes different and very variable infraspecific subtypes. They are best represented in the Iberian Peninsula and North Africa, although they can also be found in the Maritime Alps, Italy and the Balkans, becoming more dispersed and localized in the islands of the Aegean and the western coast of Turkey. The forests optimal growth zone is in the meso-Mediterranean belt from sea level up to an altitude of 500 metres, but their populations also extend to the thermo-supra-oro-Mediterranean belts up to an altitude of 2,800 metres in certain parts of the western High Atlas mountains. In the Madonie Regional Natural Park in Sicily they grow in mixed forests with Quercus amplifolia, Quercus suber, Quercus congesta, Quercus dalechampii, Quercus virgiliana, Quercus ilex and Quercus petraea. In the municipality of Isnello there is a noteworthy example of a Quercus ilex with a trunk circumference of more than 8 metres. Meanwhile, on the volcanic substrate of the skirts of Mount Etna there is another magnificent holm oak with a crown diameter of almost 30 metres in which the lower branches have managed to form a perfect dome. Natura 2000: Habitats, 9340 - Quercus ilex and Quercus rotundifolia forests, 9540 Mediterranean pine forests with endemic Mesogean pines, 2180 - Wooded dunes of the Atlantic, Continental and Boreal region, 5230 - * Arborescent matorral with Laurus nobilis. ”Mount Etna”, World Heritage Site. n n 180 181 n Ilice du Carrinu Quercus ilex L. Milo – Sicily – Italy. 183 n Sessile Oak of Pomieri Quercus petraea (Matt.) Liebl. Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy T his is a characteristic species of temperate European forests. It grows in western, central and southern Europe and in western Asia as far as Crimea and Transcaucasia. Its best representations can be found at between 300 and 1,500 m, although it is capable of growing at higher altitudes. It is associated with mixed forests including Fagus sylvatica, Betula sp., Pinus sylvestris, Quercus robur and Quercus pyrenaica. Its most southerly forest can be found in Madonie in Sicily, where this wonderful specimen of sessile oak stands at an altitude of 1,300 metres. It is 22 metres high, has a trunk circumference of 7 metres and covers an area of 450 m2. Natura 2000: Habitats, 9110 - Luzulo-Fagetum beech forests, 9130 - Asperulo-Fagetum beech forests, 9160 - SubAtlantic and medio-European oak or oakhornbeam forests of the Carpinion betuli. 9170 Galio-Carpinetum oak-hornbeam forests, 9190 - Old acidophilous oak woods with Quercus robur on sandy plains, 91A0 - Old sessile oak woods with Ilex and Blechnum in the British Isles, 91G0 - * Pannonic woods with Quercus petraea and Carpinus betulus, 91M0 Pannonian-Balkanic turkey oak- sessile oak forests, 91W0 Moesian beech forests, 91Z0 - Moesian Silver lime woods. n n 184 185 n Large-leaved Lime of Otsindundua Bridge Tilia platyphyllos Scop. Belagua River – Pyrenees – Spain T he Large-leaved Lime is a typical species of temperate deciduous forests and inhabits much of central Europe and western Asia. In the Mediterranean region its best forests are in the supra-Mediterranean belt in sub-humid and cool-humid areas along rivers, gullies and gorges. In the Pyrenees its forests are home to a great wealth of flora, with representatives of the phytosociological group Quercetalia pubescentis with taxa such as Acer monspessulanum, Acer campestre, Sorbus domestica, Buxus sempervirens, Quercus pubescens, Corylus avellana, Ulmus glabra, Taxus baccata and Tilia cordata, amongst others. In the eastern Mediterranean it is associated with Acer pseudoplatanus giving rise to the Lunario-Acerenion sub-alliance; the suballiance of Tilio-Acerenion is the southernmost example of this presentation in the Iberian Peninsula. Natura 2000: Habitats, 9180 * Tilio-Acerion forests of slopes, screes and ravines, 91I0 - * Euro-Siberian steppic woods with Quercus spp., 91H0 - * Pannonian woods with Quercus pubescens. n n 186 187 n Cretan Zelkova Zelkova abelicea (Lam.) Boiss. Xeropotamos – Crete – Greece T his species is endemic to the island of Crete with exiguous populations in eight locations across the three main mountain massifs on the island. One of the best reserves of the species is found in the upper part of the Gorge of Samaria, where there are treelike species growing among forests of Cupressus sempervirens and Acer sempervirens. Along with Zelkova sícula, a taxon found exclusively in Sicily, there are only 200 trees. the advance of the Quaternary glaciations. In Crete the species is threatened by over-grazing, forest fires and urban development. The situation of this species is unfavourable because of its small population and an uncertain future. Natura 2000: Specie of Community Interest, Annex II and Annex IV. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Endangered (EN). “Gorge of Samaria” Biosphere Reserve. n These species bear witness to the role that Mediterranean islands played as a haven for continental European flora during n 188 189 n Monumental Trees in Agricultural Landscapes Agro-biodiversity T raditional rural landscapes are the product of a mix of natural, cultural, social, historical and economic relationships that man has had with the environment throughout history. The agricultural landscape derives from a deep and ancient relation between man and nature with the objective of meeting sustenance needs and resources. Not the only, but certainly one of the most enduring transformations that the natural landscape has undergone. First the flat and fertile lands, and in times of scarcity even the most rugged of landscapes were cultivated with such intensity that just a few areas of European territory have never been cultivated and grazed. Little by little, the farming and cattle activity changed the primitive forest, leaving its print in the landscaping. This millenary activity has flattered the formation of numberless variations in the agriculture landscapes that express the natural diversity of the geographic zones as well as the cultural patrimony and harvests related to it. The technological revolution in agriculture that took place around the middle of the last century, brought with it a substantial change in relation to landscaping and agricultural life. For the first time, a small number of agricultures, thanks to the technical control and the availability to control environmental variables at a small scale, were enough to cover the needs of products and provisions for the population. Almost anywhere the most exotic products could be harvested and commercialised. The rural area is depopulated and the Olive tree - Olea europaea Pedralva - Spain Picture of Janini book, 1914 people migrate to the cities, e specially the coastal areas. Small productions lose profitability and are abandoned, and with them the cultivation of the indigenous crop varieties that are lost for ever. The livestock and animal waste, that once was an ancient and precious natural compost, is now concentrated in the farms and becomes a dangerous pollutant. The cultivated fields expand through the general mechanisation and the establishment of monoculture, using large amounts of chemicals, fertilisers, pesticides and herbicides, which were barely used before. The bees and pollinating insects bristle severely, over 80% of the European Union crops depend on them for its pollination, that reaches a financial value of 15,000 million Euros, which ends up affecting the agricultural and agro-industrial sector. The creation of new varieties of genetically modified plants, are in principle more productive, but they can not or should not be allowed to reproduce, leading to a loss of traditional fruit and vegetable diversity. The agricultural transformation takes the natural hedge, edge vegetation and riparian vegetation, are channelled courses of rivers and affluents. The demand of the highest productivity stands out. The extensive agriculture, introduced in the landscape through the centuries, a legacy of our ancestors and culture, adapted to local conditions and terrain, respectful of the environment, with a scarce production but a special quality, consisting of old varieties of a unique and unmistakeable fruit flavours, fall. The cultural diversity, 191 n genetic diversity, diversity of species and varieties and diversity of agricultural ecosystems, is threatened. This matter has been quantified by FAO, 75% of the genetic diversity of worldwide crops has disappeared since 1990. If we take as an example one of the most consumed fruit on the planet, the apple, I must say that for two centuries had surveyed more than 10,000 different varieties while now mainly sold ten. Apricot tree, hawthorn tree, cherry tree, fig tree, almond tree, walnut tree, pear tree, avocado tree do, hazelnut tree, orange tree, lemon tree, citron tree, plum tree, persimmon tree, peaches tree, quinces tree, persimmon trees and pomelo tree with tens of thousands of European landraces are letting lose. It is not easy to grow old being a fruit tree, now the average productive life rarely exceeds a few decades. It is rare that a fruit tree is allowed to exceed one hundred years, as the chestnut, carob and olive trees and a few others, so yes, if they are in marginal or difficult to machine. The traditional agricultural landscape can allow the crop compatibility and coexistence of abundant natural biodiversity. However, since the middle of last century the relentless industrialization process of agriculture and the consequent decline of traditional activities have caused the abandonment of much of the land less susceptible the process of mechanization and rural depopulation. These favour the increase of erosion and land degradation, the spread of large-scale forest fires and the fragmentation of ecosystems of Natura 2000 network. It is important to recognize and count the rural population in its double aspect of quality food producers and curators of biodiversity that generate ecosystem services. n n 192 Holm oak · Quercus ilex · Utiel-Requena Region - Spain 193 n Bouches du Rhône Cupressus sempervirens L. var. pyramidalis Camargue Regional Nature Park – France. T he River Rhone, one of the biggest contributors of fresh water to the Mediterranean Sea, flows out in one of the most fertile and fecund landscapes in Europe. The Camargue Regional Nature Park is made up of lakes, swamps, marshes, salt flats, rice fields and orchards, being home to an extraordinary diversity of flora and wildlife, particularly birds. The fertile sediments brought down by the Rhone make it easy to grow apples, pears, vines, vegetables and cereals. However, this area is also very windy as the air masses blow along the Rhone valley at great speeds. In these conditions, barriers of cypress trees are one of the best ways of protecting crop fields. Having been planted here since time immemorial, these evergreen rows which have left their mark on the landscape were once in danger of disappearing as a result of the lethal cypress canker disease caused by the vascular fungus Seiridium cardinale. “Camargue” Biosphere Reserve. n n 194 195 n Strada della Foce Cupressus sempervirens L. var. pyramidalis Tuscany – Italy R ecent genetic studies carried out by the Institute for the Protection of Plants (CNR) in Florence have shown that the cypresses growing in Italy are related to the natural populations in the western Mediterranean, so Italy is the second homeland of the Mediterranean cypress. They spread across the whole Roman Empire during its period of domination as a symbol of culture and civilization. The landscapes of cypress trees are a key element of the Tuscan economy and have become a universal symbol. In Italy you can enjoy the cypress in the form of forests, such as the “Bosco degli Zappini” in Fontegreca where there is a wood of over 70 hectares which was already being mentioned in documents as early as the 16th century. The cypress tree is also an essential feature of historic Renaissance gardens such as those at “Villa d’Este”, “Giardino di Boboli” o “Strada della Foce”. The “Viale dei Cipressi di Bolgheri” in Maremma in Tuscany is a double alignment of cypresses stretching for almost 5 kilometres which was planted in 1832 and to which the Nobel prizewinning Italian writer Carducci dedicated his poem ‘Davanti San Guido’. It is protected as a Natural Monumental Asset of National Artistic and Historic and is one of the most outstanding and representative examples of the role of the cypress in Tuscany. n n 196 197 n Juniper of Opoul Juniperus oxycedrus L. Opoul – France T he thermophile junipers prefer to integrate in thermoMediterranean vegetation belts in either azonal dune formations or sclerophyll forests of Quercus spp. The Opoul juniper bears witness to the size these long-suffering trees can reach; there are documented examples of junipers with trunk diameters of over 4 metres. They have been used for wood, to extract the exclusive essences it contains, and they have been ravaged by forest fires and driven from their lands by agricultural transformations. This old, solitary and well-known “Cade”, the name by which the species is known in the French Roussillon, stands alone in the middle of the vineyard, waiting, sick and injured, for help that does not come. Natura 2000: Habitat, 5210 - Arborescent matorral with Juniperus spp., 2250 - * Coastal dunes with Juniperus spp., 2270 * - Wooded dunes with Pinus pinea and/or Pinus pinaster, 9560 - * Endemic forests with Juniperus spp. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). n n 198 199 n Atalaya Phoenician Juniper Juniperus phoenicea L. Fuenterrobles – Spain T he Phoenician juniper can form very large, dense and complex woods among masses of Mediterranean sclerophyll vegetation, from sea level up to an altitude of 2,000 metres, with a greater presence on the western side of the Mediterranean. The junipers in the Phoenicea group have a great capacity to colonize poor, sandy, volcanic, saline or rocky soils in arid, semi-arid and sub-humid bioclimates. Having been very abundant in the past, they have been subject to overexploitation across their whole area of distribution to make charcoal. Apart from the spread of farming and over-grazing, they are threatened by intensive urban development of the coast and forest fires. Increasingly rare, the Phoenician juniper is in a very poor situation in the form of small, scattered stands and isolated individual trees. Today, estimates indicate that their populations in North Africa, where they are more widespread, have shrunk by around 70%. Natura 2000: Habitats, 9560 - * Endemic forests with Juniperus spp., 2250 - * Coastal dunes with Juniperus ssp., 5210 *Arborescent matorral with Juniperus spp. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). n n 200 201 n Bordighera Palm Grove Phoenix dactylifera L. Bordighera – Italy T he presence of date palms on the Ligurian coast has been documented for over 1,000 years, associated with maritime trade with North Africa. The cultivation of date palms was part of the local farming activities, occupying the edges of small, terraced allotments dropping down from the Maritime Alps to the Mediterranean Sea. The main product of the palms was their leaves, which were traditionally used for religious celebrations such as the Catholic and Jewish Passover. During the 17th century, as a result of the upsurge in people’s interest in and development of natural sciences, there was an increase in the number of trips by naturalists of central Europe to the Mediterranean, where they were surprised by the lushness of the landscape. From that time onwards, the Italian Riviera became a favourite destination for holidays and health vacations. The introduction of the railway and the opening of the Suez Canal led to an influx of travellers and plants from every corner of the world. This means that this region boasts some magnificent collections of exotic plants from all over the world, genuine reserves of biodiversity, as some of them are at risk of extinction in their regions of origin. However, the size of the Bordighera Palm Grove has declined considerably as a result of the urban growth associated with tourism. As well as the decline in agriculture and, more recently, the arrival of the red palm weevil, this has meant that the palm grove is in imminent danger of disappearing. n n 202 203 n Carob Tree Ceratonia siliqua L. Laetiporus sulphureus (Bull.) Bondartsev & Singer Monastery of Corpus Christi – Llutxent – Spain T he carob is a species found all around the Mediterranean and is typical of the thermo-Mediterranean belt. It is widespread across the whole region as a dryland crop, grown for the production of its fruit. There are few known natural populations, where it is associated with Arbutus unedo, Fraxinus ornus, Laurus nobilis, Olea europaea var. sylvestris, Phillyrea latifolia, Quercus ilex, Rubia peregrina subsp. longifolia, Smilax aspera var. altissima and Viburnum tinus. It is an extremely long-living tree which can achieve considerable development, in spite of the fact that agricultural pruning considerably diminishes its vigour. Secular carob trees are very valuable for the conservation of the biodiversity of flora and fauna in the Mediterranean, as well as playing a key role in the fight against desertification. Threats to old carob trees include n 204 the abandonment of agricultural activities, rural depopulation, the transformation of dryland farming to irrigated crop fields, and urbanistic pressure. The sulphur polypore (Laetiporus sulphurous) is a saproxylic fungus that populates very weak or damaged trees and is a good example of the flora known for its natural balancing effect, responsible for completing the nutrient cycle of ecosystems. The carob tree of Quinta de Parra in the Portuguese Algarve has a trunk circumference of 13 metres, one of the largest in the Iberian Peninsula. Meanwhile, the ‘garrofer’ at the Monastery of Llutxent in the province of Valencia bears witness to the use of the fruit of this species for equine feed. Natura 2000: Habitats, 5230 - * Arborescent matorral with Laurus nobilis, 9320 - Olea and Ceratonia forests. n 205 n Carob Tree Ceratonia siliqua L Quinta da Parra, Moncarapacho – Portugal 207 n Belabarce Walnut Juglans regia L. Roncal Valley – Pyrenees – Spain T his species is typical of riverside woodlands in the eastern Mediterranean. It grows naturally in southeast Europe and western Asia from Greece as far as the Himalayas, associated with trees such as Platanus orientalis, Liquidambar orientalis, Pterocarya fraxinifolia and Rhododendron ponticum and lianas such as Periploca graeca and Cyprinia gracilis. The species spread across Europe during the Roman era, mainly as a fruit tree although its wood is also of excellent quality and is very highly regarded. It is associated with human activities in orchards, on the borders of crop fields and on mountain slopes. In its area of origin, the natural forests are threatened by fruit collection, overgrazing and wood logging, marking a descendant population trend. Natura 2000: Habitats, 92C0 - Platanus orientalis and Liquidambar orientalis woods (Plantanion orientalis), 92A0 - Salix alba and Populus alba galleries. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Near Threatened (NT). n n 208 209 n Phoenix Olive Trees Olea europaea L. var. europaea Phoenix – Crete – Greece T he olive tree was one of the first trees to be domesticated on the eastern coast of the Mediterranean. From there, its cultivation extended across the whole Mediterranean region, on many occasions taking advantage of wild olive popultions for grafting. In Minoan art dating back to 3,500 years ago, the olive and its branches, fruits and flowers were used as inspiration for paintings and the decoration of vases and jewellery. The Phoenix olive trees bear witness to the extraordinary capacity for survival of this species in even the harshest and most arid of landscapes. Few trees have been more generous to humanity. Yet in the last few decades, these ancestral trees, from unique native varieties that in many cases are still unknown to science, have been abandoned, cornered, chopped down and plundered as a result of market forces that seem unable to value them and fail to appreciate their essential environmental role in protecting the soil, biodiversity, agro-biodiversity and cultural diversity. n n 210 211 n Monumental Olives of Maestrazgo Olea europaea L. var. europaea Maestrazgo – Spain O ne of the main assets of the traditional olive grove in relation to the conservation of biodiversity is very much related to the abundance of resident, migratory or wintering bird species found there, seeking food, shelter or somewhere to nest. Examples include Alectoris rufa, Athene noctua, Lullula arborea, Oenathe hispanica, Galerida theklae, Hirundo rustica, Saxicola torquatus, Lanius excubitor, Lanius senator, Emberiza cirlus, Turdus philomelos, Turdus iliacus, Erithacus rubecula, Fringilla coelebs and Cercotrichas galactotes. Valencian Community Act 4/2006 on the Heritage of Monumental Trees directly protects every tree over 350 years old. According to the agricultural associations in the county of Maestrazgo in the north of the province of Castellón, there are more than 4,000 olive trees protected as ‘Monumental Trees’. This has managed to put an end to their despoilment, protecting the land and allowing a unique olive oil in the world to be commercialized. There are many ancient olive trees in the Mediterranean area that need social and political action on this scale. n n 212 213 n Pollarding Poplar Populus nigra L. Ababuj – Spain T his species is found in Europe, Asia and North Africa and forms part of the riparian vegetation along watercourses and copses. It grows from sea level up to an altitude of 1,800 metres. Plantations of ‘trasmocho’ or ‘cabecero’ poplars (pollarded), following the meandering of rivers, at the edges of crop fields and the areas around springs to obtain beams, firewood and forage, are an essential component of the traditional landscape and culture of central and southern Europe. In many towns in the arid south of Aragon in Spain, these are almost the only trees of any size to continue existing in this landscape, forming an essential microhabitat for preserving bryophytes, lichen and saproxylic organisms. Many stretches of the Alfambra, Jiloca, Pancrudo, Aguas Vivas, Estercuel, Gualope, de la Val, Huerva, Fuenteferrada and Piedra rivers are still home to some of the finest landscapes featuring these trees. Their main threats are from drying-out of the land and rechanneling of watercourses, the extraction of subterranean water from wells which make the water table drop, rural depopulation and the spread of intensive farming. Natura 2000: Habitats, 91E0 - * Alluvial forests with Alnus glutinosa and Fraxinus excelsior (Alno-Padion, Alnion incanae, Salicion albae), 91F0 - Riparian mixed forests of Quercus robur, Ulmus laevis and Ulmus minor, Fraxinus excelsior or Fraxinus angustifolia, along the great rivers (Ulmenion minoris). . Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). n n 214 215 n Almond & Lesser Kestrel Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb. Falco naumanni Fleischer Castellón – Spain S ome 26 species of wild almond trees are known, which share a common geographical area between the Middle East and Central Asia, in Turkmenistan, Uzbekistan, Tajikistan, Afghanistan, Turkey, Armenia, Pakistan, Iran, Iraq, southern Russia, China and Mongolia. The tree grows in gorges and on rocky slopes, in extreme xerophytic conditions on the steppes and semi-desert zones between 800 and 1,700 metres. They are generally small trees or shrubs, very rustic, which may have tough pointed branches in the shape of spines to protect themselves from herbivores. has adapted them to different geographical zones. Until just a few decades ago, the cultivation of almond trees as a dryland crop was very common on both sides of the Mediterranean, but today this is very scarce. The lesser kestrel is a small falcon that is very useful to agriculture as it feeds on insects and rodents. In the 1950s there was a sharp drop in their population due to the indiscriminate use of poison and hunting. Natura 2000: Specie of Community Interest, Annex I. Red List Category of Threatened Species, IUCN of Falco naumanni: Least Concern (LC). n The natural populations have a wide variety of shapes and behaviours, in addition to which human selection and hybridization n 216 217 n The Terrona Holm Oak Quercus ilex L. Zarza de Montánchez - Spain T he dehesas are a typical agro-pastoral formation in the Iberian Peninsula of great environmental, economic and ecological worth. They combine adult trees, mainly holm oaks, cork oaks and oaks, with meadows for livestock, the cultivation of agricultural crops and the extraction of cork, wood and charcoal. It is one of the most characteristic landscapes in Extremadura, Andalusia, southern Castile and Leon, and Portugal. These dehesas are home to some very important species for the conservation of biodiversity such as Aquila adalberti, Ciconia nigra and Lynx pardinus and offer an essential habitat for various species of saproxylic flora and fauna. The Terrona holm oak, with a trunk circumference of over 8 metres and a crown diameter of 27 metres, has presided over a fertile dehesa in the town of Zarza de Montánchez for more than eight centuries. It was the first singular tree to be protected in the community of Extremadura, since when it has received all kinds of care. Some years ago, after a lifetime of providing fruit for the Iberian pigs which sheltered, bred and fed underneath its branches, it began to need support, which has been provided by some Gaudiesque forks to help preserve its integrity and majestic silhouette. n n 218 219 n Holm Oaks of Houses of Paterna Quercus ilex L. Ayora – Spain T he area currently estimated to be covered by Quercus ilex in the Mediterranean region is around 6.5 million hectares, with Spain, Portugal, Morocco and Algeria being the countries with the largest expanses. This is half of its potential area, with charcoal production, the spread of farming, forest fires and intensive stockbreeding being some of the main reasons for this reduction. The conservation of large holm oak groves in the Iberian Peninsula is very closely associated with the management and profitability of dehesas. In ancient times these dehesas proliferated across the whole of Spain. The cereal-growing landscape of the Casas de Paterna in Ayora shows off its greenest and most hopeful face in the spring. Near the main building, two magnificent holm oaks stand guard next to a dovecote. This kind of construction, which was very common in rural environments many years ago, was built to provide a supply of eggs and pigeons and the equally important pigeon droppings for fertilizing the land. n n 220 221 n Romanejo & La Nava Pyrenean Oak Quercus pyrenaica Willd. Extremadura – Spain T he Quercus pyrenaica species inhabits the western Mediterranean region, being most abundant in the western part of the Iberian Peninsula. It is also found in western and southwestern France and there are a few communities in northern Morocco. The Pyrenean Oak of La Nava is situated in the municipality of Berzocana on the La Maribela mountain range in the county of Villuercas. This is an agro-pastoral dehesa of deciduous oaks where the main native bovine breed of the southwest Iberian Peninsula graze, the Retinta bovine breed. It grows alongside one of the highest communities of Passeriformes in Extremadura in a reproduction zone for the black stork and the Bechstein’s bat. The Romanejo is one of the oldest and largest examples of its species and has a trunk circumference at the base of over 9 metres. The crown reaches a height of 20 metres and has a diameter of 50 metres. The tree stands on a hill between the fertile valleys of Jerte and Ambroz. Natura 2000: Habitats, 9190 - Old acidophilous oak woods with Quercus robur on sandy plains, 9230 - GalicioPortuguese oak woods with Quercus robur and Quercus pyrenaica. n n 222 223 n Romanejo Pyrenean Oak Quercus pyrenaica Willd. Cabezabellosa – Spain 225 n Duas Rodas Cork Oak Quercus suber L. Serra do Bispo Mount – Portugal T he cork oak forest is a characteristic vegetal formation of the western Mediterranean in siliceous soils, which are mainly found in thermo-meso-Mediterranean vegetation belts with a humid or sub-humid bioclimate. They can also penetrate the supra-Mediterranean belt in the Rif and High Atlas mountains of Morocco, where specimens have been found growing at an altitude of 2,400 metres. Quercus suber forms part of mixed populations alongside other trees such as Quercus ilex, Quercus pubescens, Quercus faginea, Quercus canariensis, Pinus pinaster, Pinus pinea, Arbutus unedo and Pyrus bourgaeana. The cork oak forests in the more humid zones of the southern Iberian Peninsula are home to a wide variety of mosses and epiphyte ferns such as Davallia canariensis and Polypodium cambricum; climbing plants, nemoral grasses, ferns, shrubs and the insectivorous plant Drosophyllum lusitanicum. The Duas Rodas cork oak has a trunk circumference of 6.4 metres at its base, a crown diameter of 31 metres, is 19.5 metres tall and is estimated to be over 400 years old. Natura 2000: Habitats, 2180 - Wooded dunes of the Atlantic, Continental and Boreal region, 6310 - Dehesas with evergreen Quercus spp., 9330 - Quercus suber forests. n n 226 227 n Monumental Trees in the Gardens T he presence of monumental trees in cities, hermitages, shrines, village squares and fountains has a lot to do with the deeper meaning that European society recognizes to the mature trees in their historical, cultural and social relation. Throughout the history of Humanity, the monumental trees have been present as foundational and encounter trees in all cultures and civilizations. On the other hand the need to enjoy the calm and the established order that reigns in a garden comes from ancient times, the Egyptians’ Fields of Aaru, the Garden of the Hesperides and the Garden of Eden are good examples. In origin destined for private spaces for the enjoyment, prayer or study, with the exception of the trees located in the public squares and fountains. Everything changed since the eighteenth century, with the Enlightenment, when was established the hygienists principles with which to improve the quality of life in cities. The industrial revolution fostered the human concentrations near the factories, and soon began to be felt the harsh consequences on the health of the population. Since then, the presence of trees and public gardens went from an aesthetic enjoyment to all, to a necessity indispensable to live in the city. In relation to health should also keep in mind that the foundation of the first botanical gardens in Europe in the mid-sixteenth century, appear linked to the birth of the Renaissance universities in Pisa, Padua, Florence and Bologna, that would soon followed by the European universities of Zurich, Montpellier, Utrecht and Paris. At first they were for the cultivation of medicinal plants as a practical complement to medical studies. Shortly after the Common elm tree - Ulmus campestris Aras de los Olmos - Spain Picture of Janini book, 1914 story of arboriculture know, between the seventeenth and nineteenth centuries, a period of great boom and splendour. Under the influence of the period illustrated the European botanic gardens were enriching their collections in the form of samples, sheets, propagules and plants, thanks to the material from expeditions conducted worldwide. One of the substantial changes of this time is the incorporation of palm and trees of the global flora, to the living collections of botanic or historic gardens, public spaces and private collections, forests arboretum of introduction and fruit tree collections, which transformed it into lush, leafy and exotic treed landscapes, treasuring today an extraordinary biodiversity of the planet. The European and Mediterranean treed landscape owes much to this long history of study, trade and conservation. A significant portion of our most iconic and recognized landscapes are the result of this relationship. As the Mediterranean cypress in the nice Tuscany, where it is known that is not autochthonous, but if one of the most emblematic and profitable cultural element worldwide. Or the palm groves of date palms in southern Spain, with Palmeral of Elche declared as a World Heritage Site. Also keep in mind that many of these allochthonous tree species present in Europe, of non-invasive character, they are often threatened in their home areas, constituting that the specimens living among us, are authentic reserves “ex situ” of biodiversity. Monumental trees are part of the hallmarks of all European peoples. No matter much the species, age, size, shape, 229 n structure or rarity, since the deeper meaning is mainly local, rooted in history, culture, traditions, beliefs and social memory. For this in many cases are trees with its own name, that have been contemplated and admired for generations. The phenomenon of emigration, the transformation of lifestyles, acculturation and an unfair race to highlight the “more” big, old, tall, heavy, corpulent and historic, has left the vast majority of them, and his legacy , helpless, harassed and threatened. All should be equally important, valuable and necessary for the old Europe. In response to these considerations, the concept of “monumental tree” can be applied to isolated individuals, groups, sets, groves and forest formations of higher plants, both angiosperms and gymnosperms, autochthonous or allochthonous, which have one or more trunks enough differentiated. Regardless if its growth is horizontal, creeping, with arborescent structure in monocots, shrub or lianoid. We can be found in the natural, agricultural and urban. Or that by its scientific relevance, natural, cultural, historical and social pose, have a high environmental value, especially for local communities in which they find themselves. n n 230 La Alameda Platanus orientalis Xàtiva – Spain 231 n Atlas Cedar Cedrus atlantica (Endl.) G. Manetti ex Carrière El Jardín de la Francesa – Béjar – Spain T his species is endemic to the Atlas Mountains of Morocco and Algeria where it thrives best at an altitude of between 1,000 and 2,500 metres. It tends to be found in the form of pure forests, though it is also associated with Quercus ilex, Quercus faginea, Quercus canariensis, Acer opalus, Acer monspessulanum, Buxus balearica, Fraxinus dimorpha, Pinus nigra subsp. mauretanica, Abies marocana, Abies numidica, Ilex aquifolium and Juniperus thurifera subsp. africana, amongst others. Forests of Atlas cedars are currently very fragmented as a result of forestry over-exploitation and woodland clearance to extend farmland throughout the 20th century, in addition to which there has been heavy livestock pressure which makes regeneration difficult. The most optimistic estimates indicate that the forests of Atlas cedars cover a total area of 145,000 hectares, which represents just 25% of their potential area. The Atlas cedar was introduced in Europe as an ornamental tree in the early 19th century. The cedar in El Jardín de la Francesa is a mature tree is in the tabulation stage; it has a trunk circumference of over 8 metres, while the height and diameter of the crown reach 30 metres. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). “Las Sierras de Béjar y Francia” Biosphere Reserve. n n 232 233 n Cypress of Principe Real Cupressus lusitanica Mill. Lisbon – Portugal T his species originated in the mountain chains of Central America and was introduced in Portugal at the end of the 15th century. It is an upright tree with a rounded crown that can exceed 30 metres in height. The cypress of Praça do Principe Real was planted around the middle of the 19th century. Its crown flattens out into an ornamental shape because its branches have been directed by pruning in such a way that it needs to be supported by a wrought-iron structure. The crown reaches a height of 6.80 metres, the trunk has a circumference of 4 metres and the diameter of the crown is 27 metres. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). n n 234 235 n Les Jumeaux & Notre-Dame du Cyprès Cupressus sempervirens L. Provence – Côte d’Azur – France T he Mediterranean cypress is one of the most characteristic trees in the landscapes of Provence and the Côte d’Azur in France, associated with places of worship, gardens and residences. Around the Romanesque chapel of Notre-Dame du Cyprès, which dates back to the 10th century, there are six magnificent examples with a fastigiate form; the thickest one among them has a trunk circumference of 5.8 metres. “Les Jumeaux” are two emblematic cypress trees which were planted in 1800 at a watchtower near the city of Montpellier, n 236 which have twice been on the verge of disappearing: the first during the Second World War when trenches were being dug in the vicinity and they wanted to prevent it from being used as a reference point, and the second during the construction of the A9 motorway as its path went very close by. Today it is urban development in the immediate area that is threatening these noble trees. In both cases, the owners and public feeling were mobilized in their defence. n 237 n Genovés Calvary Cupressus sempervirens L. Serra Grossa – Spain T he Serra Grossa is a mountain range formed by the union of various gentler ranges whose maximum altitude reaches 903 metres at the peak of La Creu. Among them is the Castell de Xàtiva range, topped by a fortress and, right at its feet, a good example of the dry, calcareous Mediterranean grasslands which house the endemic protected species Silene diclinis, as well as examples of rocky slopes with chasmophytic vegetation featuring taxa such as Sarcocapnos saetabensis and Saxifraga corsica subsp. cossoniana. The municipality of Genovés, at the foot of the La Creu mountain range, boasts a lovely hill covered in cypresses around the hermitage of Christ of the Calvary, whose presence is a living witness of the landscape, the beliefs and the life of its settlers. Natura 2000: Habitats, 6210 - Semi-natural dry grasslands and scrubland facies on calcareous substrates (FestucoBrometalia) (*important orchid sites), 8210 - Calcareous rocky slopes with chasmophytic vegetation. Red List Category of Threatened Species, IUCN of Silene diclinis: Endangered (EN). n n 238 239 n Anunciada Cypress & Royal Botanical Garden Cypress Cupressus sempervirens L. Villafranca del Bierzo – Spain Madrid – Spain O n 17 October 1755, on the orders of King Fernando VI, the Royal Botanical Garden of Madrid was founded in Migas Calientes. Later, in 1774, under the reign of Carlos III, the garden was transferred to its current location due to the proximity of the Garden of Buen Retiro and the possible location of the Natural History Museum on the current site of the Prado Museum. Rich in herbariums, botanical drawings and legacies, it is an international reference centre and one of the most visited botanical gardens in Spain. The oldest tree in the Botanical Garden is this cypress of 32 metres high, which is between 220 and 240 years old. The cypress which has been growing for 400 years at the Monastery of La Anunciada, belonging to the Order of the Poor Clares, is the oldest and, at 33 metres, the tallest cypress in Spain. Standing on the Pilgrim’s Road to Santiago, this cypress used to go unnoticed until the sisters, genuine spiritual guardians of the tree due to the fact that, according to tradition, it was planted by their founder Sister María de la Trinidad, who pulled out all the stops to get proper attention for the tree. The cypress was diseased but since 2001 it has been given care and attention by the Department of Monumental Trees of the Provincial Council of Valencia.n n 240 241 n Villa Reale di Castello Cupressus sempervirens L. Florence – Italy W hen it comes to the art of gardening, the Renaissance marked a break with the model of a medieval garden. The scenic effect of wide-open spaces and surprises for visitors take nature palette in the new gardens of the hand of some creators who were not only architects but also landscapers, painters and sculptors. Villa Reale di Castello, owned by the Medici family, was built under the patronage of Cosimo I, the First Grand Duke of Tuscany, and is regarded as one of the very first examples of this Renaissance art. The grandiose design of the terraces, giving a unitary impression, the host of different vistas, the harmonious dimensions of the palace, the balanced and consummate development of ornamental motifs, the broad parterres surrounded by hedges, the layout of the numerous fountains and sculptures, the presence of an Orangery with a rich collection of citrus trees which in summer are exhibited outside for an exotic touch, the leaf-shaded tunnels through the woods... The cypress trees occupy two main positions, the first at the entrance alongside the palace, and the second opposite the Winter Fountain. n n 242 243 n Agios Nikolaos Cypress Cupressus sempervirens L. Kathikas – Cyprus T he Akamas Peninsula is a mountain range forested with junipers and pines where some of the last unspoilt beaches of Cyprus can be found. Legend tells us that Aphrodite, the Greek goddess of Love and Beauty, was born from the sea foam here. And in Akamas we find the Baths of Aphrodite, a cool spring that pours down the cliffs until entering a grotto hidden between fig trees and oleanders. This natural setting is home to a wide variety of protected flora and fauna, including the green sea turtle Chelonia mydas, the loggerhead sea turtle Caretta caretta, the Lepidoptera Callimorpha quadripunctaria and plants such as Centaurea akamantis, Crepis pusilla, Ophrys kotschyi, Phlomis cypria and Tulipa cypria, as well as seven mammals and over 154 birds. The name Cyprus is related to the presence of cypress trees among its flora. However, there are no natural formations of the species today. The two most noteworthy specimens on the island are the cypress trees of Nisou and St. Nicholas. According to local legend, the latter is associated with the presence of St. Nicholas on the island, and has a trunk circumference of 4.35 metres and a height of 14 metres. n n 244 245 n Abarqu Cypress Cupressus sempervirens L. Abarqu – Iran T he mountainous regions of the Middle East, from the Taurus Mountains on the Anatolian peninsula to the northwestern area of the Indian subcontinent in the Indus Valley, are the main potential area of distribution of the cypress. It is worth mentioning the historical reference of Alexander Von Humboldt in this region who, following in the steps of the Arab geographer Al Idrisi in the 11th century, suggested that the cypress had its centre of origin in Afghanistan, where giant cypress trees were growing. An eloquent witness of the presence of a thousandyear-old cypress trees in this region are the Abarqu Cypress in Iran. With a trunk circumference of over 14 metres and dating back more than 4,000 years, this wonderful cypress has marked n 246 the meeting point for caravans between East and West for centuries. In 1621, Pietro Della Valle related the impression that the Abarqu cypress made on him in a letter during his travels: “Nell’entrar della Terra: da una banda, vi è piantato un cipresso molto annoso, il più grande, che io abbia mai veduto in vita mia”. “ … i rami più bassi, si stendono lontano dal tronco pero ogni parte atronó, e conforme io misurai, da quindici passi de miei. L’altezza, corrisponde alla grossezza: ma non è di forma piramidale, come sogliono essere i cipressi di ordinario. Alla grandezza, mostra di essere albero antico assai, i Mahomettani l’hanno in gran divotione”. n 247 n San Anton Gardens Tetraclinis articulata (Vahl) Masters Cupressus sempervirens L. Malta T he luxuriance, diversity and freshness of the vegetation in the San Anton Gardens contrasts with the arid landscape and deforestation of the islands of Malta. Renowned professor John Borg recorded some of the oldest trees in his work in 1933, mentioning different groups of cypress trees. He particularly noted two very old pyramid-shaped cypresses planted near the Arch monument in Valletta, which could well date back to the times of the Grandmaster Antoine de Paule between 1623 and 1636, and also mentioned those of the San Anton Gardens. The araar or azouca in the Tamazight language (Tetraclinis articulata) is a species endemic to North Africa, where the natural populations have been ravaged by the exploitation of their precious wood. It belongs to an ancient phylogenetic line of the Cupressaceae family and its closest genera neighbours are in South Africa, Australia, New Caledonia and New Guinea, which indicates how very ancient its origins are. The species is in danger of extinction in Europe as the only two residual representations are in the east of the Iberian Peninsula and in Malta, made up of isolated trees. The best representations of the species can be found in North Africa. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). Natura 2000: Habitat, 9570 * Tetraclinis articulata forests. n n 248 249 n Stone Pine Pinus pinea L. Sardinia – Italy Doñana National Park – Spain T he stone pine can be found in thermo-meso-Mediterranean vegetation belts with a humid and sub-humid bioclimate and in the Lebanon can reach an altitude of 1,800 metres. It prefers loose, sandy soils or a dune-type environment with an underlying water table. The absence of mature natural forests, the discontinuous and fragmented populations of the tree and its reduced genetic diversity have made it difficult to establish its area of origin. The presence of anthracological remains on archaeological sites in the south of the Iberian Peninsula dating back to between 10,000 and 20,000 years old and pollen in peatlands from previous periods indicate the spontaneity of the species in this region. n 250 It is thought that many of the populations in the western Mediterranean might have originated from the expansion of the Etruscans in Italy and subsequently spread by the Romans to their whole area of influence, given the culinary and nutritional value of their pine-nuts. Natura 2000: Habitats, 2270 - * Wooded dunes with Pinus pinea and/or Pinus pinaster, 9540 Mediterranean pine forests with endemic Mesogean Pines. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). “Doñana” Biosphere Reserve. “Doñana National Park” World Heritage Site. n 251 n Ahuehuete Taxodium mucronatum Ten. Royal Gardens of Aranjuez – Spain 253 n Cycas of San Anton Gardens Cycas rumphii Miq. San Anton Gardens – Malta T he palace, and most notably the gardens, of Sant Anton have borne witness for over 500 years to advances in natural history, agriculture and gardening on the island. Some of the most noteworthy species in the garden include Ficus benghalensis, Araucaria heterophylla, Araucaria columnaris, Nolina longifolia, Sapindus indica, Sophora secundiflora, Paulownia tomentosa, Washingtonia robusta, Phoenix canariensis, Phoenix dactylifera, Pinus canariensis, Erythrina variegata, Olea europaea, Carya illinoinensis, Grevillea robusta, Paliurus spina-christi and Tipuana tipu. Cycas rumphii is native to the tropical areas of Indonesia and Malaysia where it forms part of the primary rainforest in coastal areas, helping to stabilize the dunes formed by the white coral sand. They usually have an upright arborescent trunk, sometimes branched, which can exceed 10 metres in height. In the last 50 years, 20% of the species habitat has been lost. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Near Threatened (NT). Specie listed in Appendix II of CITES. n n 254 255 n Dragon Tree Dracaena drago L. Ravine of Alonso - Canary Islands - Spain Ajuda Botanical Garden - Portugal T he popular name of the Dragon Blood Tree (Dracaena draco) is easy to understand when you look at adult trees: the extraordinary size, the sequence of sinuous dichotomous branches, the aerial roots that sprout from the branches, the tortuous roughness of the trunk, its fine bark and the red ‘blood’ that emerges when it is wounded give it an unquestionably prehistoric appearance. This has led many people to regard them as among the oldest living beings on the planet. The species is endemic to Macaronesia where it found on the Canary Islands, Madeira and the Cape Verde islands. A few years ago, a relict population of Dragon Trees was found in the western Anti-Atlas range of Morocco on the north face of the Jbels Imzi and Adad Medni mountains, growing in almost inaccessible rocky crags and gorges. In the Canary Islands its optimal growing belt is between sea level and 400 metres, which means that its natural potential area for distribution is very extensive. However, wild populations are extremely scarce; on the island of Gran Canaria they are very rare, in Lanzarote they have disappeared and in Hierro three old dragon trees are known to exist. In La Gomera there is only one mature tree, and in Tenerife they are confined to gullies, cliffs and rocky clefts. Trade in resin from dragon trees since time immemorial, the use of their leaves as forage for cattle, over-grazing, the use of the leaves to make fibre for ropes, the spread of farming, and changes to and destruction of their habitat by urban development have all driven the species to a critical situation. Natura 2000: Specie of Community Interest, Annex IV. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Vulnerable (VU). “La Palma”, “Lanzarote”, “El Hierro”, “Gran Canaria” “La Gomera” and “Fuerteventura” Biosphere Reserves. “Garajonay National Park” and “Teide National Park” World Heritage Sites.n n 256 257 n Yucca & Chilean Wine Palm Yucca filifera Chabaud Valencia Botanical Garden - Spain Jubaea chilensis ( Molina) Baill. Pisa Botanical Garden – Italy J ubaea is a monospecific genus endemic to Chile. Its natural habitat is between latitudes of 32 and 35 degrees south, and it grows from sea level up to an altitude of more than 1,300 metres. Today there are only 111,000 – 125,000 palms in existence, concentrated in two main areas: Ocoa, with around 70,000 and Cocalan with 35,000 palms. It is estimated that these figures correspond to 2.5% of those that existed 200 years ago. In 1832, Charles Darwin indicated that several hundred thousand were growing in the Valparaíso area, of which just half a century later only a few hundred were left. The extraction of palm wine, for which the palm needs to be felled, the spread of farming and intensive livestock breeding have driven the species to the verge of extinction. In order to accommodate medicinal plants as a practical complement to medical studies, the first botanical garden was established in Pisa in 1543. This example would be followed by other incipient Italian universities of the Renaissance period in Padua, Florence and Bologna, and in Europe in Zurich, Montpellier, Utrecht and Paris. Two magnificent specimens of Chilean palms preside over the garden and bear witness to the interest of Italian botanists and explorers in the palms. The Valencia botanical garden is also home to an extraordinary yucca, originally from Mexico, which has reached 12 metres in height and has a crown diameter of 10 metres and a trunk circumference of more than 9 metres at the base. Red List Category of Threatened Species, IUCN of the Jubaea chilensis (Molina) Baill: Vulnerable (VU). n n 258 259 n Palmera Imperial Phoenix dactylifera L. Palmeral of Elche – Spain T he cultivation of date palms dates back to the origins of agriculture in the Middle East more than six thousand years ago. Since then it has spread ceaselessly across the countries of the southern Mediterranean. Pliny the Elder spoke of the presence of palms with fruit on the eastern coasts of the Iberian Peninsula in the 1st century. When the Arabs reached these lands in the 7th century, date palms were already established, but under their domain the crop proliferated. Today there are around 200,000 date palms in the historic palm grove of Elche which has been declared a World Heritage Site by the UN, recognising its universal value as an example of the transfer of a typical landscape of North Africa to Europe. The European palm groves of Elche, Orihuela, Alicante, Bordighera and Vai were considered up until a few years ago to be free of any serious pests and diseases. However, today they are under serious threat from the relentless advance of the red palm weevil. The Imperial Palm is a male palm from which various tillers have sprouted from the trunk, known as “ulls”, in the form of a candelabrum, giving it a singular shape. According to tradition, in 1894 the town was visited by the Empress Elisabeth of Austria, who was so enchanted by the strength and beauty of the palm that it was dedicated to her. “Palmeral of Elche” World Heritage Site. n n 260 261 n Horse Chestnut Aesculus hippocastanum L. The Retiro Gardens – Spain A n eastern Mediterranean species which naturally inhabit the mountains of northern Greece, Albania and Bulgaria. It can be found in the supra-Mediterranean belt in the association with Ostryo-Carpinion, growing alongside taxa such as Abies cephalonica and Abies borisii-regis. The horse chestnut was seemingly introduced in Vienna around the middle of the 16th century, later spreading across the rest of Europe and reaching Paris in 1615. Since then it has gone on to form part of central European gardens thanks to its numerous virtues: eye-catching summer flowers in pinkish-white terminal bunches, large digitate leaves, a leafy crown, a thick fruit similar to chestnuts in appearance and a strong burst of multi-coloured leaves in the autumn. The epithet that gives its name to the species stems from the use of the seeds as a treatment for equine respiratory diseases. n n 262 263 n Castagno dei Cento Cavalli Castanea sativa Mill. Sant’Alfio – Sicily – Italy T he chestnut is a tree that has been spread by human activity since time immemorial, which makes it difficult to establish its truly natural area. It is believed to have originated in the north of the Anatolian peninsula and the Black Sea, from where it spread across central Europe and then the western Mediterranean and North Africa, for forestry and the production of nuts. It can be found in four biogeographical regions in the European Union: Alpine, Atlantic, Continental and Mediterranean. Legend tells us that in the 16th century, under this chestnut tree at the foot of Mount Etna, one hundred knights and their mounts took shelter from a storm, part of the entourage of Queen Juana of Aragon and Castile, Naples and Sicily. The Hundred Horse Chestnut comprises three thick trunks which together have a circumference of more than 55 metres, making it one of the biggest trees in the world, and it is estimated to be as much as 2,000 years old. A few years ago an attack was detected of the invasive Asian chestnut gall wasp (Dryocosmus kuriphilus) and of the chestnut blight Cryphonectria parasítica. Not too far away stands the ‘Castaño de la Nave’, another immense chestnut tree with a single trunk measuring 23 metres in circumference. Natura 2000: Habitats, 9260 - Castanea sativa woods. 91L0 - Illyrian oak –hornbeam forests (Erythronio-Carpinion). “Mount Etna”, World Heritage Site. n n 264 265 n Gayatonero Celtis australis L. Psammodromus hispanicus Fitzinger Monastery of Sant Jeroni de Cotalba – Spain A species found all around the Mediterranean, the preferred growing areas of the European hackberry or European nettle tree are the thermo-meso-Mediterranean belts. It integrates in formations of sclerophyll forests associated with thermo-hydrophilic environments, in sub-rupicolous locations and riverine forests. The formations are distributed in a dispersed way in the form of small groups or isolated trees. It is associated with Quercus suber, Quercus faginea, Acer campestre, Acer granatense, Viburnum tinus, Crataegus monogyna and Amelanchier ovalis in the western Mediterranean. The fruit, in the form of a drupe, is an important source of food for birds at the end of the autumn, which then act as dispersers. n 266 Planted along the edges of crop fields and by rural farmhouses for manufacturing handles and wooden utensils for farm tools, it gave rise to a traditional artisanal industry that can still be found today in the county of Valle de Ayora-Cofrentes in the province of Valencia, Spain, where the hackberries are called “Gayatoneros”. The thick trunks, full of hollows which form when they are pruned every 7-10 years, are a home, refuge and source of food for a wide variety of wildlife. Natura 2000: Habitats of Celtis australis: 92C0 - Platanus orientalis and Liquidambar orientalis woods. (Plantanion orientalis). Red List Category of Threatened Species, IUCN of Psammodromus hispanicus: Least Concern (LC). n 267 n Moreton Bay Fig Ficus macrophylla Desf. ex Pers. Palermo Botanical Garden – Sicily – Italy 269 n Etna Broom Genista aetnensis (Raf. ex Biv.) DC. Mount Etna – Sicily – Italy T he volcanic lava flows of Mount Etna are a particularly difficult habitat on which to reinstate woods and forests. In a best case scenario it would take 15 years for the first lichens to take hold, 30 years for moss, and 100 years of pioneering woody plant communities, which include two endemic species of the island, Genista aetnensis and Betula aetnensis. Between new eruptions, ash rain, clouds of toxic gases and winter snows, colonization starts off with new forestry regeneration eco-units which could evolve through the installation of forests of Querco-Fagetea and RumiciAstragaletea. The Etna broom, planted in a garden in the town of Milo, has a thick double trunk, each with a circumference of 2 metres, a height of 12 metres and a crown diameter of 18 metres. Natura 2000: Habitats, 4090 Endemic oro-Mediterranean heaths with gorse. “Mount Etna”, World Heritage Site. n n 270 271 n Roquebrune Olive Olea europaea L. var. europaea Roquebrune-Cap-Martin – France 273 n Persian Turpentine Tree Pistacia atlantica Desf. Kiti – Cyprus T he Persian turpentine tree is an arboreal species found in the southern and western Mediterranean, abounds in North Africa, and is also present in the Cyrenaica chain, the Middle East, the west coast of Anatolia, Cyprus and the Canary Islands. It evinces great ecological breadth and plasticity in adapting to different environments, with an influence on and connections with Macaronesian, pre-desert and Mediterranean flora. It forms groups with Olea europaea, Ceratonia siliqua, Tetraclinis articulata, Juniperus turbinata, Ziziphus lotus, Pistacia khinjuk, Amygdalus communis subsp. microphylla, Amygdalus lycioides, Amygdalus orientalis, Amygdalus arabica, Amygdalus webbii, Amygdalus graeca and Prunus microcarpa, as well as other representatives of the Rosaceae family such as Prunus, Crataegus, Pyrus, Rosa and Rhamnus. In the Canary Islands, where on certain islands it is practically assumed to have disappeared, it grows with Tamarix canariensis, Phoenix canariensis, Dracaena draco, Juniperus phoenicea, Olea europaea subsp. cerasiformis, Pistacia lentiscus, Visnea mocanera, Maytenus canariensis and Sideroxylon marmulana. Natura 2000: Habitat, 9320 Olea and Ceratonia forests. n n 274 275 n U listincu Pistacia lentiscus L. Ghisonaccia – Corsica – France M astic is a species of the thermophilous forest, that is preferably in vegetation belts thermo-meso-Mediterranean. Present a circum-Mediterranean distribution, and form highly diversified forest from the structural point of view. They are accompanied by Arbutus unedo, Celtis australis, Ceratonia siliqua, Cercis siliquastrum, Erica arborea, Laurus nobilis, Myrtus communis, Olea europaea, Pinus pinea, Quercus coccifera, Ramnus alaternus among others. U Listincu was discovered among the maquis when the owner carried out work clearing the land. Was declared the Tree of the Year 2011 in France. Mastic has a trunk circumference of 2.30 m, a height of 7 m and covers an area of 80 m2 The fruits of mastic attract different types of birds, like different species of Sylvia spp., who consume and contribute to its spread. Meanwhile the leaves are protected from herbivores by increasing the content of phenols in the youngest leaves and also throughout the winter when herbaceous layer is scarce. Natura 2000: Habitats, 5320 - Low formations of Euphorbia close to cliffs, 5420 - Sarcopoterium spinosum phryganas, 9320 - Olea and Ceratonia forests, 9540 - Mediterranean pine forests with endemic Mesogean pines. n n 276 277 n Vlatos Oriental Plane Platanus orientalis L. Crete – Greece T he Oriental plane is one of the predominant species in formations of riparian forests in the Balkan Peninsula, the Middle East, southern Italy, Sicily, Cyprus and Crete. It grows from sea level up to an altitude of 1,500 metres, demonstrating great ecological breadth, although its preferred locations are river basins. It has been widely distributed since Antiquity for the quality of its shade around springs, in gardens and in avenues. The Vlatos Plane has a trunk circumference of 26.40 metres. Natura 2000: Habitat, 92C0 - Platanus orientalis and Liquidambar orientalis woods (Plantanion orientalis). Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). n n 278 279 n Aleppo Oak Quercus infectoria Oliv. Kampos – Cyprus T he most extensive forests of deciduous oaks in the western Mediterranean are mainly made up of two polymorphous species, Quercus ithaburensis and Quercus infectoria. The former extends as far as southern Italy, while the latter is more abundant in the Anatolian peninsula and the mountains of the Middle East, with populations in the eastern islands of the Aegean Sea and in Cyprus. It can be found in forest formations at the supra-Mediterranean belt in subhumid and humid bioclimates along with the Quercion infectoriae unit, characterized by the presence of Asperula libanotica, Veronica stenobotrys, Hypericum lanuginosum, Tamus orientalis, Quercus coccifera subsp. calliprinos, Pinus brutia, Allium trifoliatum, Ostrya carpinifolia, Quercus alnifolia, Cupressus sempervirens, Quercus brachyphylla, Arbutus andrachne, Acer syriacum, Fontanesia phillyreoides, Aristolochia altissima and Cyclamen persicum Natura 2000: Habitat, 93A0 - Woodlands with Quercus infectoria (Anagyro foetidae- Quercetum infectoriae). n n 280 281 n Carvalleda de Tragamón Quercus robur L. Atlantic Botanical Garden of Gijón - Spain T he Pendunculate oak is characteristic of temperate European forests and found a refuge all around the Mediterranean during the peak of the Würm glacial period. Today, they can be found across most of Europe and western Asia, while in the Iberian Peninsula they are more closely associated with areas with an Atlantic influence. Natura 2000: Habitats, 2180 - Wooded dunes of the Atlantic, Continental and Boreal region, 6530 - * Fennoscandian wooded meadows, 9020 - * Fennoscandian hemiboreal natural old broad-leaved deciduous forests (Quercus, Tilia, Acer, Fraxinus or Ulmus) rich in epiphytes, 9070 Fennoscandian wooded pastures, 9110 - Luzulo-Fagetum beech forests, 9160 - Sub-Atlantic and medio-European oak or oakhornbeam forests of the Carpinion betuli, 9170 - Galio-Carpinetum oak-hornbeam forests, 9180 - * TilioAcerion forests of slopes, screes and ravines, 9190 - Old acidophilous oak woods with Quercus robur on sandy plains, 91F0 - Riparian mixed forests of Quercus robur, Ulmus laevis and Ulmus minor, Fraxinus excelsior or Fraxinus angustifolia, along the great rivers (Ulmenion minoris), 91I0 -* EuroSiberian steppic woods with Quercus spp., 91L0 - Illyrian oak –hornbeam forests (Erythronio-Carpinion), 91P0 - Holy Cross fir forests (Abietetum polonicum), 91Y0 - Dacian oak & hornbeam forests, 9230 - Galicio-Portuguese oak woods with Quercus robur and Quercus pyrenaica, 92A0 - Salix alba and Populus alba galleries. Red List Category of Threatened Species, IUCN: Least Concern (LC). n n 282 283 n Chaparral do Mendoça Cork Oak Quercus suber L. Marateca – Portugal C ork harvesting has offered a guarantee of the conservation of cork oak forests. It is estimated that the surface area occupied by cork oak forests is just under 2 million hectares, with Portugal, Algeria, Spain and Morocco being the main producers. Cork is harvested from the trees every 7 or 15 years, depending on the region and the dryness of the climate – the drier the climate, the better the cork, but production is slower. Cork can be harvested from the trees throughout their lifetime although it should be avoided with very ancient trees as it causes supplementary stress which could endanger them. During the extraction process, the cork is separated from the casca, the latter is a layer which is hugely important as it contains the capacity to generate new bark, as well as housing and protecting the cambium which enables the tree to remain alive. The cork cambium or casca is high in tannins which have traditionally been used for tanning and as colorants. Documentary records show that between the 17th century and the early 20th century in southern Spain, Morocco and the islands of Sardinia, Corsica and Sicily, vast tracts of cork oak forests were destroyed for this purpose. This would explain the sharp decline in these forests in the region. The Chaparral do Mendoça cork oak in Portugal is regarded as one of the most productive trees in the world and has a crown diameter of 30 metres and a trunk circumference of over 5 metres. n n 284 285 n Smallflower Tamarisk Tamarix parviflora DC. Agios Athanasios Sklavopoula – Crete – Greece NO TENGO LA FOTO T he Tamarix genus covers around a hundred species of halophytic/hydrophilic environments distributed across the warm and temperate regions of Europe, western Asia and North Africa. The greatest diversity of species can be found in Iran, Turkey and North Africa, where some taxa are integrated in the Saharo-Arabian savannah vegetation, forming part of the desert and dune landscape. Associated with formations of fresh water, it generally appears with the taxa of Tamarix africana, Tamarix gallica, along with Salix alba, Salix triandra, Salix pedicellata, Salix atrocinerea, Salix purpurea, Populus alba, Populus nigra, Fraxinus angustifolia, Laurus nobilis, Celtis australis, Prunus lusitanica and Nerium oleander. Meanwhile, Tamarix canariensis, Tamarix boveana and Tamarix balansae show a preference for sub-halophytic environments. Tamarix parviflora, is originary of the eastern Mediterranean and North Africa, and other species in the group, can take on the shape of a tree and grow to extraordinary dimensions. They have been used in landscape gardening in the eastern Mediterranean where they have become naturalized. n n 286 287 n Bibliography Abella, I.: La memoria del bosque. RBA, Barcelona 2008. Cavanilles, A. J.: Monadelphiæ classis, dissertationes decem. Ex Académie des Sciences de Paris: Le Journal des Savants. Chez Iean Cusson, París 1665. Typographia Regia. Madrid 1785-90. Alcañiz, J. M. - Moya, B. - Moya, J. V. - Pellicer, J., et al.: La sombra de los árboles. Ruzafa Show Ediciones - Conselleria de Territori i Habitatge, Valencia 2006. in Hispania crescunt, aut in hortis hospitantur. Ex Typographia Regia, Alexandrian, D., et al.: Le feu dans la nature, mythes et réalité. Les Ecologistes de l’Euzière, Prades-le-Lez . Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia. Imprenta Real, Barthélémy, D. - Caraglio, I. - Drénou, Ch. - Figureau, C.: «Architecture et sénescence des arbres». Forêt Enterprise nº 83, Francia, 1992. Cavanilles, A. J., et al.: Anales de Historia Natural. Imprenta Real, Barthélémy, D. - Édelin, C. - Hallé, F.: «Some architectural aspects of tree ageing». Ann. Sci. For. nº 46, pp. 194-8, Francia, 1989. Peninsular. Fundación Conde del Valle de Salazar, Madrid 1979. Blanco, E., et al.: Los bosques ibéricos, una interpretación geobotánica. Planeta, Barcelona 1997. Bourgery, C. - Castaner, D.: Les plantations d’alignement. le long des routes, chemins, canaux et allées. IDF, París 1988. Breloer, H. - Mattheck, C.: Handbuch der Schadenskunde von Bäumen. Der Baumbruch in mechanik und Rechtsprechung. Rombach Ökologie, Friburgo 1994. Common elm tree Ulmus campestris Chelva – Spain Picture of Janini book, 1914 Cavanilles, A. J.: Icones et descriptiones plantarum, quæ aut sponte Madrid 1791-1801. Cavanilles, A. J.: Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Madrid 1795-97. Madrid 1799. Ceballos, L. - Ruiz de la Torre, J.: Árboles y arbustos de la España Codorníu, R.: La Repoblación Forestal en España: Medios de fomentarla y de convencer de su necesidad á las clases rurales. Imprenta de Ricardo F. de Rojas, Madrid 1915. Codorníu, R.: Hojas Forestales. Madrid 1920. Consell Valencià de Cultura: Jornada sobre incendios forestales. Nuevas aportaciones. Comisión de Ciencias. Valencia 2012. Cutler D.F. - Richardson, I.B.K.: Raíces de árboles y edificios. Breuil, M. A. du: Cours élémentaire d’Arboriculture, I, II. Langlois et Leclercq, París 1853. AEPJP, Barcelona 1986. Buffon., G.-L. L.: Histoire naturalle générale et particulière, avec la description du Cabinet du Roy. Imprimerie Royale, París 1749-1804. Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Cañizo, J. A. del: Palmeras. Todos los géneros y 565 especies. Mundi-Prensa, Madrid 2011. Drénou, Ch. [coord.]: Les Racines. Face cachée des arbres. IDF, Cavanilles, A. J.: Géneros y especies de plantas demostradas en las Drénou, Ch.: La poda de los árboles ornamentales. Del por qué al lecciones públicas del año de 1802. cómo. Mundi-Prensa, Madrid 2000. Darwin, Ch. R.: On The Origin of Species by Means of Natural Life. John Murray, Londres 1859. CNPPF, París 2006. 289 n Durand, R.: Les arbres. Solar, París 1990. Durand, R.: Champignons des arbres et du bois. R. Durand, Châtillon-Coligny 2008. Édelin, C. - Hallé, F. - Prosperi, J.: L’arbre héros. Arbres remarquables de l’Hérault. A.P.E., Montpellier 1994. Esteve, A.: Olivos milenarios y monumentales de la provincia de Castellón. Colegio Oficial de Farmacéuticos de Castellón, 2010. Evelyn, J.: Sylva: or a Discourse of Forest-Trees. Printed for Robert Scott in Little-Britain; Richard Chiswell in St. Paul’s Church-yard; Sawbridge in Little-Britain; and Benj. Tooke in Fleetstreet, Royal Society, Londres 1764. FAO: Situación de los bosques en el mundo 2011. Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación, Roma 2011 Feterman, G.: Une année avec les plus beaux arbres de France. Dakota Editions, Paris 2006 Font Quer, P.: Diccionario de botánica. Labor, Barcelona 1993. García, A. - Juárez, P. - Martínez, C.: Árboles singulares de la provincia de León. La Crónica 16 de León, León 1995. García, E. - Pedreño, D. - Moya, B. - Moya, J. V.: Árboles monumentales de Illescas. IV Centenario, Diputación de Toledo, Illescas 2008. Gil, A.: Árboles singulares de Extremadura. Consejería de Medio Ambiente, Junta de Extremadura, Mérida 2004. Gosselin, M. – Paillet, Y.: Guide Practique, Mieux intégrer la biodiversité dans la gestion forestière. Editions Quae, Versailles Cedex 2010. Hallé, F.: Éloge de la plante. Pour une nouvelle biologie. Le Seuil, «Science Ouverte», Francia, 1999. Hallé, F.: Un mundo sin invierno. Los trópicos: naturaleza y sociedades. Fondo de Cultura Económica, México 1999. Hallé, F.: Plaidoyer pour l’arbre. Actes Sud, Arles 2005. Hallé, F., et al.: Aux origines des plantes I, II. Fayard, París 2008. Hallé, F. - Oldeman, R.A.A.: Essai sur l’architecture et la dynamique de croissance des arbres tropicaux. Masson, París 1970. n 290 Jacquemin, D.: Les palmiers ornementaux pour les climats méditerranéens. Éditions Champflour, Marly-le-Roi 1999. Moya, B. - Plumed, J. A. - Moya, J.V.: Árboles Monumentales de Rodríguez de la Fuente, F.: Cuadernos de campo. La colección. Ed. España. CLH, Barcelona 2003. Marín, Barcelona 1978. Janini, R.: Algunos Árboles y Arbustos Viejos de la Provincia de Valencia. Ed. Rafael Janini, Valencia 1914. Moya, B. - Plumed, J. A. - Hernández, M. - Zurriaga, M.: Árboles Rodríguez de la Fuente, O.: La huella de Félix. Ed. Fundación Félix y Arboledas Monumentales y Singulares de la Provincia de Valencia. Rodríguez de la Fuente - Grijalbo, Sabadell 2010. Janini, R.: Principales impulsores y creadores de la riqueza agrícola valenciana durante la segunda mitad del siglo XIX, 1923. Generalitat Valenciana, Diputació de València, Valencia 1995. Rojas Clemente, S.: Ensayo sobre las variedades de la vid común Moya, B. - Plumed, J. A. - Littardi, C.: La potatura delle palme que vegetan en Andalucía. En la Imprenta de Villalpando, Madrid Johnson, H.: Los árboles. Blume, Córdoba 1980. ornamentali. Biologia, ecologia e gestione delle palme. Comune di 1807. Lamark, J.-B.: Philosophie zoologique. Librairie F. Savy, París 1809. Sanremo 2003. Rojas Clemente, S.: Viaje a Andalucía, «Historia Natural del Reino de Linneo, C.: Systema naturæ, sive regna tria naturæ systematice proposita per classes, ordines, genera et species. Ed. Lugduni Batavorum: Apud Theodorum Haak, ex Typographia Joannis Wilhelmi de Groot, Leiden 1735. Moya, B. – Sánchez, M. [coord.]: El arbolado monumental y Granada», 1804-1809. Ed. Griselda Bonet Girabet, Barcelona 2002. singular. Gestión, conservación y legislación. Asociación Española Rojas-Briales, E., et al.: Situación de los bosques del mundo de Arboricultura AEA, La Pobla Llarga 2006. 2011. Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Linneo, C.: Genera plantarum eorumque characteres naturales secundum numerum, figuram, situm, et proportionem omnium fructificationis partium. Ed. Holmiae: Impensis Direct. Laurentii Salvii, Estocolmo 1764. Gloucestershire, 2005. Littardi, C.: Atti del convegno «Dies Palmarum». Biennale europea. Comune di Sanremo 2001. Muir, R.: Ancient trees living landscapes. Tempus Publishing Limited, Páez de la Cadena, F.: Historia de los estilos en jardinería. Istmo, Madrid 1982. Palacios, C. J.: Árboles y arboledas singulares de Canarias, memorias vivas de la Tierra. Gobierno de Canarias, España, 2009. Alimentación, Roma 2011. Sánchez, M.: Guía de los árboles singulares del Real Jardín Botánico. Ed. Raíces, Madrid 2001. Schnitzler-Lenoble, A.: Écologie des forêts naturelles d’Europe, Biodiversité, sylvigénèse, valeur patrimoniale des forêts primaires. Editions Tec & Doc, Paris 2002. Shigo, A.: A new tree biology. Shigo & Trees Associates, Durham López, G.: Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares, Tomo I y II. Ediciones Mundi-Prensa, Madrid 2001. Panconesi, A., et al.: Il cipresso, dalla leggenda al futuro. Ed. CNR, Maillet, L. - Bourgery, C.: L’arboriculture urbaine. Institut pour le Développement Forestier, París 1993. Pellicer, J.: Costumari botànic, vols. I, II, III. Edicions del Bullent, Martínez, C. - Nespral, A. et al.: Un futuro para el castaño. A Morteira, León 2010. Perlin, J.: Historia de los bosques. Gaia, Madrid 1999. Prada, O., et al.: Convergencia Rural Naturaleza. Fundación Félix Catalana de Geografia, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 2011. Mattheck, C.: Design in der Natur. Der Baum als Lehrmeister. Rombach, Friburgo 1997. Rodríguez de la Fuente - Centro de Publicaciones, Ministerio de Stefulesco, C.: L’urbanisme vegetal. Institut pour le Développement Mattheck, C. - Breloer, H.: The body language of trees. A handbook for failure analysis. David Lonsdale, Norwich 1998. Prosperi, J.: Biologie du développement des hémi-epiphytes Tournefort, J. P. de: Éléments de Botanique ou Méthode pour ligneux. Université de Montpellier II, Montpellier 1998. Mattheck, C. - Kubler, H.: Wood. The Internal optimization of Trees. Springer, Berlín - Heidelberg - Nueva York 1995. connaître les plantes. Imprimerie Royal, París 1694. Queral, I.: El Barranc dels Horts, caminando por su paisaje. Varillas, B.: Félix Rodríguez de la Fuente. Su vida, mensaje de futuro. Fundación Caja Castellón – Bancaja, Castellón 2002. Moya B. - Mercé, P., et al.: Olivos de Castellón. Paisaje y cultura. Diputación de Castellón, Castellón 2005. Fundación Félix Rodríguez de la Fuente - La Esfera de los Libros, Quézel, P. – Médail, F.: Écologie et biogéographie des forêts du Madrid 2010. bassin méditerranéen. Collection environnement -Elsevier, Nancy Velez, R. [coord.]: La Defensa contra incendios forestales, 2003. fundamentos y experiencias, 2ª edición. McGraw-Hill, España 2010. Moya, B. – Moya, J.V.: En_Arborar! Árboles monumentales y paisajes arbolados de la provincia de Valencia. Diputación de Valencia, Impulso Económico Local S.A. – IMELSA, Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat – MuVIM, Valencia 2011. Hallé, F. - Oldeman, R.A.A. - Tomlinson, P.B.: Tropical trees and Moya, B. - Moya, J. V. - Della Rocca, G., et al.: Cipreses monumentales. Patrimonio del mediterráneo. Diputación de Valencia, forest. Springer, Berlín 1978. Valencia 2007. IPP, Florencia 2007. Picanya 2005. Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid 2007. 1989. Simón, D., et al.: Árboles notables de Extremadura. Adenex, Badajoz 1999. Sociedad Catalana de Geografia: Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 71-72, Monogràfic sobre incendis forestals. Societat Forestier, París 1993. Raddi, P. - Della Rocca, G. - Danti, R. – Torraca, G. - Moya, B. Moya, J. V.: Cypress and forest fires: a practical manual. Diputación de Valencia, Firenze 2012. Raimbault, P.: Diversité architecturale et convergence dans le développement. Ed. Naturalia Monspeliensia, Francia, 1999. 291 n Sources of Documentation Istituto per la Protezione delle Pianta (IPP). Consiglio Nazionale Provincia di Siena (PS) delle Ricerche(CNR) Paolo Bucelli, Roberta Fineschi, Rossana Bartalucci. Paolo Raddi, Anna Romagnoli, Vincenzo Di Lonardo, Gianni Della Strada Massetana, 106, 53100, Siena, Italy Rocca, Roberto Danti, Alberto Panconesi, Giovanni Torraca Area della Ricerca CNR, Edificio E, Via Madonna del Piano nº 10, [email protected], [email protected] Telf: +390577241650 50019. Sesto Fiorentino, Italie [email protected], [email protected]; [email protected]; [email protected]; [email protected]; [email protected]; Office National des Forêts (ONF) [email protected] Gael Bardou Telf: +390555225582 Les jardins de toga – Bât C. Chemin du Furcone, 20200, Bastia, France. Diputación de Valencia. Impulso Económico Local (IMELSA). [email protected], Telf: +33495328532 Departamento de Árboles Monumentales Bernabé Moya, José Moya. Instituto Superior de Agronomia (ISA) Calle Conde Trenor 9. 46003. Valencia, España Ana Paula Ramos [email protected], [email protected], moyaber- Tapada da Ajuda. 1349-017. Lisboa, Portugal [email protected], [email protected] Telf: +35213653257 Telf: +34963887200 Autoridade Florestal National (AFN) Regione Sicilia, Assessorato Territorio ed Ambiente, Comando Corpo Forestale (AAF) Francisco Amaral, Paulo Dias Balcao de Portimao. Rua França Borges nº 7 r/c esquerdo 8500- Salvatore Marranca, Giuseppe Di Miceli 674 Portimao, Portugal Viale Regione Siciliana, 2246, 90145, Palermo, Italy [email protected], [email protected] Telf: [email protected], [email protected] +35282402320 Telf+390917072603 Juniper - Juniperus communis Riba-roja del Turia – Spain Picture of Janini book, 1914 293 n Technological Educational Institute of Crete (TEI Crete) Universite Cady Ayyad, Muséum d’Histoire Naturelle d Mar- Interactive plant identification an collaborative information system, Programa Medi Ambient. Ràdio Televisió Valenciana.. http://www. Andreas Doulis rakech (UCA). Pl@antNet. http://www.plantnet-project.org/papyrus.php?lan- rtvv.es/ Estavromenos Iraklio Crete Greece GR 71004 Ahmed El Alaoui El Fels gue=en Sistema de Información del Banco de Datos de la Naturaleza. [email protected], Telf: +30 2810245851 B.P. 511 Bd Prince My Abdellah, Marrakech – Morocco Istituto da Conservaçao da Natureza e das Florestas ICNF. http:// http://sig.magrama.es/bdn/ www.icnf.pt/portal/florestas/aip/aip-monumentais-pt The Euro+Med PlantBase – the information resource for Euro-Medi- Ley 4/2006, de 19 de mayo, de la Generalitat, de Patrimonio Arbó- terranean plan diversity. http://ww2.bgbm.org/EuroPlusMed/ reo Monumental de la Comunitat Valenciana . http://www.boe.es/ The International Plant Names Index. http://www.ipni.org/ [email protected] Magarr Kulsill Lokali (MGARR) Eman Vella, Paul Vella Others Sources of Documentation: boe/dias/2006/06/29/pdfs/A24463-24468.pdf 22, Triq Sir Harry Luke, Mgarr, Malta Biblioteca Digital Real Jardín Botánico, CSIC. http://bibdigital.rjb. LIFE Programme. http://ec.europa.eu/environment/life/index.htm [email protected], [email protected] Telf: +35621520011 The Hebrew University of Jerusalem (HUJ). Institue of Plant Sciences and Genetics in Agriculture Anat Madmony csic.es/spa/index.php Biomages - Virtual Field-Guide. http://www.bioimages.org.uk/ Biosphere Reserves. United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO. http://www.unesco.org/mabdb/ bios1-23.htm Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Faculty of Agriculture, Rehovot. 76100, Rehovot, Israel Fauna and Flora. http://www.cites.org/ [email protected] Council Directive 92/43/EEC of 21 May 1992 on the conservation of natural habitats and of wild fauna and flora. Akdeniz University. Center for Ecological Studies (CES) Tuncay Neyisci Akdeniz University, Center for Ecological Studies. Antalya, Turkey [email protected] Telf: +902423102053 The Plant List, a working list of all plant species. http://www.theplantlist.org/ Natura 2000 Public Viewer. http://natura2000.eea.europa.eu/# The UICN Red List of Threatened Species. http://www.iucnredlist. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. http:// org/ www.jardibotanic.org/ Valencia Botanical Garden. http://www.jardibotanic.org/ Observatoire régional de la forêt méditerranéenne. http://www. Visor SIGPAC. http://sigpac.mapa.es/fega/visor/ ofme.org/documentation.php3 Plataforma Interactiva del Inventario Español del Patriomonio Natural y de la Biodiversidad. http://biomap.es/biomap.php/ Programa de Cooperación Territorial Europea, Programme MED. Web page of CypFire Project. www.cupressus.ipp.cnr.it. World Heritage Sites, United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO. http://whc.unesco.org/en/list/ http://www.programmemed.eu/index.php?id=5175&L=0 http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:31992L0043:ES:HTML Departamento Árboles Monumentales – IMELSA, Diputación de Valencia. http://www.imelsa.es/ Directive 2009/147/EC of the European Parliament and of the Council of 30 November 2009 on the ervation of wild birds. Ministere de l’Agriculture, Institut de Recherche en Genie Rural, http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=O- Eaux et Forêts (INRGREF) J:l:2010:020:0007:0025:ES:PDF Mohamed El Habib Ben Jamâa European Commission Environment. http://ec.europa.eu/environ- INRGREF Rue Hédi EL Karray El Menzah IV, 1004 TunisBP 10 ment/index_en.htm Ariana 2080, Tunisia. [email protected], Telf: European Environment Agency. http://www.eea.europa.eu/ +21671230039 European Environment Information and Observation Network. http://www.eionet.europa.eu/ European Forest Genetic Reosurces Programme. http://www. euforgen.org/ Flora Iberica, Plantas vasculares de la Península Iberica e Islas Baleares. http://www.floraiberica.es/ Fundación Félix Rodríguez de la Fuente. http://www.felixrodriguezdelafuente.com/ n 294 295 n Monumental Trees Index Walnut tree - Juglans regia Vallanca – Spain Picture of Janini book, 1914 Forest of Gamueta 76 Mountain Pine Forest 126 Il-Ballut tal-Wuardija 176 Arvulu Cruci Cruci 78 Yew Forest 128 Vallée du Fango 178 The Escaleretas Spanish Fir 80 Ancient Yews Forest 130 Carbonara Forest & Ilice du Carrinu 180 Cedar Valley 82 European Fan Palm 132 Ilice du Carrinu 182 Lebanon Cedar Forest 84 Canary Island Date Palm 134 Sessile Oak of Pomieri 184 Saharan Cypress 86 Vai Palm Grove 136 Large-leaved Lime of Otsindundua Bridge 186 Samaria Gorge 88 Pomieri Field Maple 138 Cretan Zelkova 188 Tavri Cypress Forest 90 Montpellier Maple 140 Bouches du Rhône 194 Kastro Mountain Cypress 92 Passo Canale Sycamore Maple 142 Strada della Foce 196 Ancient Cypress Forest 94 Cretan Maple 144 Juniper of Opoul 198 Makhtar Cypress & Atlas Cypress 96 Greek Strawberry Tree 146 Atalaya Phoenician Juniper 200 Junipers of Kedrodasos 98 Puerto de Honduras Birch Grove 148 Bordighera Palm Grove 202 Javalambre Forest 100 El Temblar Chestnut Trees 150 Carob Tree 204 Las Blancas 102 Punta Txamantxoia Forest 152 Carob Tree 206 Junipers of Cape São Vicente 104 Herguijuela de la Sierra Beech 154 Belabarce Walnut 208 Old Juniper 106 Acqua Rocca Beech 156 Phoenix Olive Trees 210 Troharis Forest 108 Guadarranque Narrow-leafed Ash 158 Monumental Olives of Maestrazgo 212 Pi de la Bassa 110 Zambujeiro 160 Pollarding Poplar 214 Loricato Pine 112 Cornicabra 162 Almond & Lesser Kestrel 216 Forest of Valdu Niellu 114 The Negrón White Poplar 164 The Terrona Holm Oak 218 Mount Olympus Forest 116 Black Poplar 166 Holm Oaks of Houses of Paterna 220 European Black Pines Forest 118 Golden Oak 168 Romanejo & La Nava Pyrenean Oak 222 Pino de los Dos Hermanos 120 Kermes Oak of Mesa Potami 170 Romanejo Pyrenean Oak 224 Ansó Valley Forest 122 Barranc dels Horts Forest I 172 Duas Rodas Cork Oak 226 Belagua Valley Forest 124 Barranc dels Horts Forest II 174 Atlas Cedar 232 297 n Cypress of Principe Real 234 Palmera Imperial 260 Les Jumeaux & Notre-Dame du Cyprès 236 Horse Chestnut 262 Genoves Calvary Castagno dei Cento Cavalli 264 238 Anunciada Cypress & Royal Botanical n 298 Gayatonero 266 Garden Cypress 240 Moreton Bay Fig 268 Villa Reale di Castello 242 Etna Broom 270 Agios Nikolaos Cypress 244 Roquebrune Olive Tree 272 Abarqu Cypress 246 Persian Turpentine Tree 274 San Anton Gardens 248 U Listincu 276 Stone Pine 250 Vlatos Oriental Plane 278 Ahuehuete 252 Aleppo Oak 280 Cycas of San Anton Gardens 254 Carvalleda de Tragamón 282 Dragon Tree 256 Chaparral do Mendoça Cork Oak 284 Yucca & Chilean Wine Palm 258 Smallflower Tamarisk 286 Mediterranean cypress of Samaria Gorge Cupressus sempervirens Samaria National Park - Crete - Greece 299 n General Index Ababuj - 214 Acer opalus - 138, 140, 232 Araucaria heterophylla - 254 Abarqu - 246 Acer platanoides - 140 Abies - 154 Acer pseudoplatanus - 140, 142, 186 Arbutus andrachne - 82, 108, 146, 162, 168, 280 Abies alba - 73, 76, 78, 156 Acer sempervirens - 84, 88, 140, 144, 146, 168, 188 Abies bornmuelleriana. - 76 Acer syriacum - 162, 280 Arbutus unedo - 142, 146, 162, 178, 204, 226 Acer tataricum - 140 Arctostaphylos uva-ursi - 100 Aesculus hippocastanum - 262 Ares del Maestre - 59, 172, 174 Agaricus - 172 Aristolochia altissima - 162, 280 Agios Athanasios Sklavopoula - 286 Armillaria - 172 Alectoris rufa - 172, 212 Arrhenatherum album - 82 Abies nordmanniana - 76 Aleurodicus dispersus - 38, 134 Arum idaeum - 88 Abies numidica - 36, 232 Allium trifoliatum - 280 Asperula libanotica - 280 Abies pinsapo - 36, 76 Amelanchier ovalis - 266 Asperula pubescens - 88 Acer campestre - 336, 138, 140, 142, 186, 266 Amygdalus arabica - 274 Astragalus angustifolius - 88 Amygdalus communis - 274 Athene noctua - 212 Amygdalus graeca - 274 Atlantic Botanical Garden of Gijón - 282 Amygdalus lycioides - 274 Atlas Cedar - 232, 297 Amygdalus orientalis - 274 Ayora - 220 Amygdalus webbii - 274 Baizongia pistaciae - 162 Ansó Valley Forest - 122, 297 Barbastella barbastellus - 150, 172 Acer obtusatum - 140, 142 Aquila adalberti - 218 Barranc dels Horts Forest - 172, 174, 297 Acer obtusifolium - 140 Araucaria columnaris - 254 Béjar - 154, 232 Abies cephalonica - 76, 262 Abies cilicica - 36, 76, 84, 146 Abies equi-trojani - 36, 76 Abies marocana - 36, 76, 232 Abies nebrodensis - 36, 73, 76, 78, 142, 156 Acer granatense - 266 Acer heldreichii - 140 Acer hyrcanum - 140 Acer lobelii - 140, 156 Acer monspessulanum - 112, 138, 140, 142, 162, 186, 232 Olive tree - Olea europaea Llíria – Spain Picture of Janini book, 1914 Arbutus pavarii - 36, 146, 301, 317, 338, 360, 381 301 n Belagua River - 186 Cedrus atlantica - 36, 232 Crataegus - 154, 274 Ebenus cretica - 108 Galerida theklae - 212 Juniperus sabina L. - 100 Berberis cretica - 88 Cedrus brevifolia - 36, 73, 82, 146 Crataegus laciniata - 142 Elafonisi - 98 Galium peplidifolium - 82 Juniperus thurifera. - 36, 38, 100, 102, 232 Betula aetnensis - 148, 270 Cedrus libani - 36, 84, 144, 146, 168 Crataegus monogyna - 162, 266 Eliomys quercinus - 150 Garajonay National Park - 134, 256 Juniperus thurifera subsp. africana - 232 Betula pendula subsp. fontqueri iberomagrebi - 148 Cedrus libani subsp. brevifolia - 168 Crepis fraasii - 168 Emberiza cirlus - 212 Garrulus glandarius - 172 Juniperus turbinata - 104, 108, 274 Celtis australis - 266, 276, 286 Crepis pusilla - 244 Epipactis troodi - 116 Geaster - 172 Jurinea cypria - 116 Centaurea akamantis - 244 Cryphonectria parasitica - 150 Eptesicus serotinus - 176 Genista - 154 Kampos - 280 Centaurea boissieri subsp. spachii - 120 Cupressus atlantica - 96 Erica - 154 Genista aetnensis - 270 Kastro Mountain - 92, 297 Centaurea idaea - 88 Cupressus dupreziana - 36, 86 Erica arborea - 120, 276 Ghisonaccia - 276 Kathikas - 244 Centaurea raphanina - 88 Cupressus lusitanica - 234 Erica scoparia - 120 Grevillea robusta - 254 Kedrodasos - 98, 297 Centaurea saguntina - 120 Erithacus rubecula - 212 Hebeloma - 172 Kiti - 274 Centaurea valentina - 104 Cupressus sempervirens - 31, 67, 84, 88, 90, 92, 94, 96, 144, 146, 188, 194, 196, 236, 238, 240, 242, 244, 246, 248, 280, 298 Erythrina variegata - 254 Helichrysum microphyllum - 168 Cephalanthera cucullata - 88 Cupressus sempervirens var. numidica - 96 Etna Park - 156 Hericium - 172 Fagus sylvatica - 38, 76, 84, 112, 142, 146, 152, 154, 156, 184 Hieraaetus fasciatus - 104 Betula pubescens subsp. celtiberica - 148 Bohilgues River - 164, 166 Boletus - 172 Bordighera Palm Grove - 20, 202, 297 Bou Abdallah - 96 Bouches du Rhône - 194, 297 Buthus - 172 Buxus balearica - 232 Cephalorrhynchus cypricus - 82 Buxus sempervirens - 72, 114, 116, 122, 138, 186 Cycas rumphii - 254 Cerambix cerdo - 150 Cyclamen creticum - 88 Cabezabellosa - 224 Ceratonia siliqua - 36, 160, 176, 204, 206, 274, 276 Cabo de Gata-Nijar Natural Park - 132 Callimorpha quadripunctaria - 244 Calluna - 154 n 302 Cercis siliquastrum - 276 Cercotrichas galactotes - 212 Cyclamen cyprium - 168 Cyclamen persicum - 280 Cynoglossum troodi - 116 Cyprinia gracilis - 208 Fagus sylvatica subsp. orientalis - 146 Falco naumanni - 104, 216 Falco peregrinus - 104, 172 Falco tinnunculus - 104 Himantoglossum samariense - 88 Hirundo rustica - 212 Hoces del Cabriel Natural Park - 120 Hypericum kelleri - 88 Hypericum lanuginosum - 280 Lacerta lepida - 172 Lactarius - 172 Laetiporus sulphureus - 204 Lanius excubitor - 212 Lanius senator - 212 Larra Nature Reserve - 124, 127 Laurus nobilis - 36, 72, 160, 172, 178, 180, 204, 276, 286 Liquidambar orientalis - 36, 158, 164, 208, 266, 278 Caloplaca - 172 Chaenorhinum origanifolium subsp. crassifolium - 172 Camargue Regional Nature Park - 194 Chamaerops humilis - 36, 38, 104, 132, 160 Dactylorhiza insularis - 150 Campanula cretica - 88 Chelonia mydas - 244 Davallia canariensis - 226 Campanula trichocalcyna - 156 Chioglossa lusitanica - 150 Delphinium fissum - 150 Canis lupus - 150 Ciconia nigra - 218 Delphinium staphisagria - 88 Cape São Vicente - 297 Cistus incanus - 178 Dendrocopos major - 172 Cap-Martin - 272 Cistus monspeliensis - 178 Dianthus multiaffinis - 120 Capra hispanica - 172 Cistus populifolius - 120 Diocalandra frumenti - 38, 134 Carbonara Forest - 180, 297 Cistus salvifolius - 178 Diploschistes - 172 Fraxinus angustifolia - 38, 142, 158, 164, 214, 282, 286 Caretta caretta - 244 Clematis flammula - 178 Doñana National Park - 250 Fraxinus dimorpha - 232 Juniperus excelsa - 84, 144, 146 Carpinus orientalis - 84, 146 Coridothymus capitatus - 88 Dracaena draco - 39, 73, 256, 274 Fraxinus ornus - 204 Juniperus foetidissima - 84, 106, 116, 146 Madonie Regional Natural Park - 78, 138, 142, 180, 184 Carya illinoinensis - 254 Corvus corone - 172 Dracunculus vulgaris - 88 Fringilla coelebs - 212 Juniperus oxycedrus - 88, 98, 198 Madrid Royal Botanical Garden - 240 Castanea sativa - 41, 142, 150, 264 Corylus - 186 Drosophyllum lusitanicum - 226 Fuerteventura - 134, 256 Juniperus oxycedrus var. macrocarpa - 98 Malpolon monspessulanum - 172 Cedar Valley - 82, 297 Corylus avellana - 154, 186 Dryocosmus kuriphilus - 264 Fusarium oxysporum - 38, 134 Juniperus phoenicea - 98, 100, 200, 274 Malus - 154 Cytisus - 154 Felis silvestris - 150 Ficedula hipoleuca - 104 Il-Ballut tal-Wuardija - 176, 297 Lonicera implexa - 162 Ficus benghalensis - 254 Ilex aquifolium - 142, 156, 178, 232 Ficus macrophylla - 268 Jasminum fruticans - 162 Fontanesia phillyreoides - 162, 280 Jubaea chilensis - 258 Forest of Gamueta - 76, 297 Juglans regia - 208, 296 Lullula arborea - 212 Forest of Valdu Niellu - 114, 297 Juniperus - 36, 38, 73, 98, 100, 102, 104, 122, 154, 198, 200 Luscinia svecica - 104 Foros de Vale de Figueira - 160 Juniperus communis - 72, 100, 112, 292 Juniperus drupacea - 84, 146 Lonicera nummulariifolia subsp. glandulifera. - 144 Lucanus cervus - 150 Lycoperdon - 172 Lygeum spartum - 108 Lynx pardinus - 218 303 n Malus sylvestris - 142 Pandion haliaetus - 104 Pistacia khinjuk - 274 Quercus alnifolia - 36, 73, 82, 144, 168, 280 Rhamnus alaternus - 162 Serra Grossa - 238 Marateca - 284 Papaver argemone - 88 Pistacia lentiscus - 104, 160, 162, 274, 276 Quercus amplifolia - 142, 180 Rhododendron ponticum - 208 Sideroxylon marmulana - 274 Maytenus canariensis - 274 Paphos State Forest - 82, 146 Pistacia palaestina - 160 Quercus brachyphylla - 162, 280 Sidi Youssef ou Brahim - 96 Melendreros - 128, 130 Parmelia - 172 Pistacia terebinthus - 162 Quercus brantii - 84, 146 Rhynchophorus ferrugineus - 27, 38, 134, 136 Melisitis - 94 Monastery of Corpus Christi of Llutxent 204 Monastery of Sant Jeroni de Cotalba - 266 Moncarapacho - 206 Mount Olympus Forest - 116, 297 Myotis emarginatus - 150 Myrtus communis - 178, 276 Nepeta troodi - 116 Nerium oleander - 286 Nolina longifolia - 254 Notre-Dame du Cyprès - 236, 298 Paysandisia archon - 38, 60, 134 Peña Mayor Forest - 128, 130 Periploca graeca - 208 Pernis apivorus - 150 Phillyrea angustifolia - 162 Phillyrea latifolia - 204 Platanthera chlorantha subsp. holmboei 116 Platanus orientalis - 158, 164, 168, 208, 230, 266, 278 Plecotus austriacus - 150 Podarcis hipanica - 172 Pollino National Park - 112 Polypodium cambricum - 226 Quercus canariensis - 36, 172, 226, 232 Quercus cerris - 84, 146 Quercus coccifera - 84, 88, 104, 108, 144, 146, 162, 168, 170, 276, 280 Quercus coccifera subsp. calliprinos - 84, 88, 108, 144, 146, 170, 280, Royal Gardens of Aranjuez - 252 Quercus coccifera subsp. coccifera - 170 Quercus congesta - 142, 180 Phlomis cypria - 244 Ponferrada - 63, 128 Quercus dalechampii - 142, 180 Phoenix canariensis - 38, 39, 134, 254, 274 Populus alba - 72, 158, 164, 208, 282, 286 Quercus faginea - 36, 138, 172, 174, 226, 232, 266 Phoenix dactylifera - 20, 27, 202, 254, 260 Phoenix theophrasti - 36, 73, 136 Phytophthora cinnamomi - 150 Populus nigra - 38, 64, 164, 166, 214, 286 Populus tremula - 84, 146 Prunus - 38, 154, 274 Olea europaea var. europaea - 210, 212, 272 Pinus nigra subsp. laricio - 8, 9, 178 Olea europaea var. sylvestris - 160, 204 Omphalodes brassicifolia - 150 Ophrys kotschyi - 244 Pinus nigra subsp. mauretanica - 36, 232 Pinus nigra subsp. pallasiana - 116, 146 Pinus pinaster - 72, 98, 120, 198, 226, 250 Prunus prostrata - 100 Psammodromus algirus - 172 Sierra Mágina - 162 Silene diclinis - 238 Smilax aspera - 162, 178, 204 Smilax aspera var. altissima - 204 Sorbus domestica - 138, 186 Samaria National Park - 6, 88, 298 Sorbus torminalis - 142 Sambucus - 154 Sorbus umbellata - 116 San Cristóbal de Valdueza - 41, 128 Southwest Alentejo - 104 Sant’Alfio - 264 Stellaria cilicica - 168 Sapindus indica - 254 Stellaria media - 82 Sarcocapnos enneaphylla - 172 Strada della Foce - 196, 297 Sarcocapnos saetabensis - 238 Styrax officinalis. - 162 Quercus ithaburensis - 84, 280 Pinus mugo - 72, 124 Sierra de las Nieves Natural Park - 80 Sorbus - 154 Prunus lusitanica - 36, 73, 158, 286 Olea europaea subsp. cerasiformis - 274 Salix atrocinerea - 286 Sierra de las Cruces Altas - 148 Salix triandra - 286 Pinus canariensis - 254 Prunus microcarpa - 274 Salix alba - 38, 158, 164, 208, 282, 286 Sierra de Javalambre - 100 Salix purpurea - 286 Prunus dulcis - 142, 216 Pinus heldreichii - 36, 112 Rubia peregrina subsp. longifolia - 204 Sierra de Francia - 62, 154 Sophora secundiflora - 254 Pinus brutia - 88, 108, 144, 168, 280 Prunus lusitanica subsp. lusitanica. - 158 Rubia peregrina - 162, 178, 204 Sierra de Béjar - 232 Quercus ilex - 21, 22, 39, 42, 57, 59, 72, 100, 112, 142, 162, 168, 172, 174, 176, 178, 180, 182, 192, 204, 218, 220, 226, 232 Nyctalus leisleri - 150, 172 Pinus halepensis - 28, 33, 37, 45, 73, 75, 110 Rosalia alpina - 150 Sierra Calderona Natural Park - 110, 120 Salix pedicellata - 286 Quercus infectoria - 84, 108, 146, 162, 170, 280 Olea europea - 25, 34, 36, 48, 61, 142, 160, 162, 190, 254, 274, 276, 300 Roquebrune - 272, 298 Rosa - 274 Nyctalus lasiopterus - 150 Oenathe hispanica - 212 n 304 Paulownia tomentosa - 254 Roncal Valley - 208 Quercus petraea - 72, 84, 138, 142, 146, 180, 184 Quercus petraea subsp. pinnatiloba - 84, 146 Psammodromus hispanicus - 172, 266 Quercus pubescens - 72, 100, 112, 138, 186, 226 Pterocarya fraxinifolia - 36, 208 Quercus pyrenaica - 184, 222, 224, 282 Sarcopoterium spinosum - 88, 276 Sylvia communis. - 104 Puebla de San Miguel Natural Park - 102 Quercus robur - 7, 148, 158, 184, 214, 222, 282 Saxicola torquatus - 212 Tamarix africana - 286 Saxifraga corsica subsp. cossoniana - 238 Tamarix balansae - 286 Punta Txamantxoia Forest - 152, 297 Quercus suber - 51, 72, 120, 142, 180, 226, 266, 284 Sciurus vulgaris - 150 Tamarix boveana - 286 Puerto de Honduras - 148, 297 Origanum microphyllum - 88 Pinus pinea - 18, 70, 72, 98, 120, 198, 226, 250, 276 Oriolus oriolus - 172 Pinus sylvestris - 100, 122, 184 Pyrrhocorax pyrrhocorax - 104 Quercus virgiliana - 142, 180 Scolopendra - 172 Tamarix canariensis - 274, 286 Ostrya carpinifolia - 84, 146, 280 Pinus uncinata - 73, 122, 124, 127 Pyrus - 154, 274 Quinta da Parra - 206 Sedum cyprium - 168 Tamarix gallica - 286 Palermo Botanical Garden - 268 Pipistrellus nathusii - 150 Pyrus amygdaliformis - 142 Rana iberica - 150 Segura de Toro - 150 Tamarix parviflora - 286 Paliurus spina-christi - 254 Pisa Botanical Garden - 258 Pyrus bourgaeana - 226 Rana temporaria - 150 Seiridium cardinale - 194 Tamus orientalis - 280 Palmeral of Elche - 26, 38, 229, 260 Pistacia atlantica - 36, 160, 274 Quercus - 72, 138, 154, 186, 198, 226, 282 Rhamnus - 274 Serra do Bispo Mount - 226 Tassili n’Ajjer National Park - 86 305 n Taurus Mountains - 84, 246 Ulex - 154 Villafranca del Bierzo - 240 Taxodium mucronatum - 252 Ulex erinaceus - 104 Taxus baccata - 41, 72, 73, 128, 130, 178, 186 Ulmus glabra - 142, 186 Villuercas Mountains and Guadarranque Valley - 158 Teide National Park - 134, 256 Tetraclinis articulata - 36, 73, 132, 248, 274 Thaumatopoea pityocampa - 110 The Retiro Gardens - 262 Thielaviopsis paradoxa - 38, 134 Ulmus montana - 84, 146 Upupa epops - 172 Ursus arctos - 150 Vaccinium - 154 Viola arborescens - 104 Vipera latastei - 172 Visnea mocanera - 274 Vlatos - 278, 298 Vulpes vulpes - 172 Vai - 136, 260, 297 Washingtonia robusta - 254 Vai Palm Grove - 136, 297 Western Valleys Natural Park - 76, 122, 152 Valencia Botanical Garden - 258, 295 White Mountains - 88, 90, 92, 108, 144 Valerianella echinata - 88 Wisteria - 40 Vallanca - 7, 14, 22, 140, 296 Wisteria sinensis - 63 Vallée du Fango - 178, 297 Xanthoria - 172 Verbascum macrurum - 88 Xeropotamos - 188 Tulipa cypria - 244 Veronica micrantha - 150 Yucca filifera - 54, 258 Turdus iliacus - 212 Veronica stenobotrys - 280 Zarza de Montánchez - 218 Turdus merula - 172 Viburnum tinus - 204, 266 Zelkova abelicea - 36, 73, 88, 144, 188 Turdus philomelos - 212 Vicentine Coast Natural Park - 104 Zelkova sícula - 188 Ukerdi and Aztaparreta Integral Reserve - 124 Villa Reale di Castello - 242, 298 Ziziphus lotus - 274 Thlaspi cyprium - 116 Tilia cordata - 186 Tilia platyphyllos - 138, 186 Tipuana tipu - 254 Troharis Forest - 108, 297 Troodos National Forest Park - 106, 116, 118, 168 n 306 Ulmus minor - 69, 158, 164, 214, 282 Pubescent Oak Quercus pubescens Balagne – Corsica – France Spanish Translation ÁRBOLES MONUMENTALES Y BOSQUES MADUROS, AMENAZADOS EN EL PAISAJE MEDITERRÁNEO Prólogo Alfonso Rus Terol Presidente Diputación de Valencia Nuestra Responsabilidad con el Territorio Las diputaciones provinciales como la que yo presido, la de Valencia, han ido creciendo en sus competencias y responsabilidades en la medida en que han tenido que dar respuesta a los problemas que desde los pueblos de la provincia le iban llegando. Han sido las diputaciones una especie de solución a las necesidades que los vecinos de los pueblos más pequeños han ido planteando a lo largo de los siglos. Después de 200 años de existencia, esas demandas y esas realidades han ido configurando esta administración polifacética, que ha demostrado mantenerse en unos niveles de gestión más que aceptables y responder a las inquietudes de la sociedad. Una de ellas, nadie lo puede discutir, es atender a nuestro medioambiente como una fuente de belleza y también de riqueza. Hubo un momento en que la sociedad, en la medida en que se hacía más rica, volvió su mirada a los recursos naturales para tratar de devolverle las muchas aportaciones que nos da sin pedir nada a cambio. En algo en lo que no habíamos caído o casi nadie había tenido en cuenta fue que la fortaleza, precisamente, de esa naturaleza tiene su máxima expresión en lo que se ha dado en llamar árboles monumentales, tanto en el campo abierto, como en la agricultura o en la jardinería. Estos árboles gigantes y “mayores” Carob tree - Ceratonia siliqua Carlet – Spain Picture of Janini book, 1914 mantienen viva la memoria, transmiten las vivencias de nuestros pueblos y de nuestra historia popular con una espectacularidad que deberíamos conservar siempre y en todo lugar. Desde esa necesidad y, también, desde esa sensibilidad nació el Departamento de Árboles Monumentales, un departamento pionero en España que ahora cumple 20 años y cuya trayectoria quiere formar parte ahora de las aportaciones que hacemos desde la Diputación de Valencia al proyecto europeo “CypFire: Barrières vertes de cyprès contre l’incendie: une solution faisable, écologique et économique pour sauvegarder les régions méditerranées” (2010 – 2013), cofinanciado con Fondos FEDER del Programa de Cooperación Territorial MED de la Unión Europea. En la Diputación nos sentimos un poco “monumentales” si se me permite la vanidad, pero desde el punto de vista histórico y geográfico. Nuestros servicios, nuestros compromisos se encuentran arraigados desde hace doscientos años entre las gentes, los pueblos y las geografías recónditas y con ellos hemos crecido y, después de dos siglos, nos sentimos fuertes. Para nosotros, el hecho de poder impulsar todas las iniciativas que se nos plantean desde ese departamento, forma parte de lo que podríamos llamar nuestra responsabilidad social corporativa, nuestra responsabilidad con nuestro territorio. Presentación Paolo Raddi Coordinador del Proyecto CypFire Instituto de Protección de las Plantas del CNR, Florencia. Barreras de Ciprés: una Medida Preventiva y Económica Contra los Incendios Forestales El clima en el sur de Europa es principalmente mediterráneo, caracterizado por veranos calurosos, secos y prolongados y por inviernos húmedos. Una orografía abrupta y suelos pobres son características comunes en este territorio, mientras que la vegetación que lo habita es típicamente siempreverde, tolerante a la seguía y pirofítica. Estas condiciones ambientales hacen que los países sean muy vulnerables a los incendios forestales. Por otra parte, las tendencias socio-económicas y demográficas que han prevalecido en las zonas rurales de los países del Mediterráneo durante las últimas décadas aumentan la vulnerabilidad al fuego. Una parte de las tierras agrícolas de producción marginal han sido, y están siendo, transformadas en plantaciones forestales o abandonadas a los procesos naturales (vegetación arbustiva y bosques) generando un paisaje más susceptible a la propagación de incendios forestales. Durante los últimos 30 años (Forest Fires in Europe, 2010) los incendios en Portugal, España, Francia, Italia y Grecia han afectado una superficie de 475.000 ha al año, que corresponde al 1 % de la superficie forestal de los cinco países. Además el número total de incendios anuales producidos en estos cinco países alcanzo un promedio de 50.000. 309 n Es evidente que la gestión de los incendios forestales en el sur de Europa es un tema candente, a lo que hay que añadir la amenaza del cambio climático que empeorará el problema. Este riesgo se incrementa en la Región Mediterránea, con un clima más caluroso y desecador que prolonga la duración de la temporada y la frecuencia de incendios. Dado que las temperaturas podrían subir en el futuro, las cuestiones relacionadas con la prevención de incendios deben ser consideradas como una prioridad europea. En la actualidad, el problema de la prevención de incendios se aborda atendiendo a las consideraciones metodológicas vinculadas a las diferentes legislaciones nacionales y a los planes de gestión forestal. Es necesario contribuir a tener una planificación europea común para prevenir los incendios forestales, que pueda superar los diferentes obstáculos nacionales, y establecer vínculos entre los organismos de investigación y las partes interesadas que trabajan en la silvicultura y en la gestión forestal. Actualmente, el número de incendios y las hectáreas de superficie quemada se incrementan cada año y por ello debemos preguntarnos qué estamos haciendo mal después de décadas de investigación en las causas de los incendios y tras haber invertido tanto esfuerzo en la prevención y control en el ámbito regional, nacional y europeo. Los datos negativos (número de incendios/ año y superficie quemada en ha/año) exigen nuevos estudios y enfoques innovadores mediante el uso de vegetación arbórea específica y nuevas técnicas para prevenir el inicio y propagación de los incendios de superficie. Las “Barreras de ciprés: una medida preventiva y económica contra los incendios forestales” está basada en: 1) el uso de varias filas de clones de ciprés, caracterizados por ser resistentes al chancro y por presentar una forma de la copa particular (las ramas son largas, delgadas y perpendiculares al tronco) y 2) en diferentes estudios e investigaciones experimentales y/o consideraciones hechas en el Seminario de Cipreses celebrado en Valencia (septiembre 2012), donde se mostraron las ventajas y desventajas del “siste- n 310 ma ciprés” en el control de los incendios de superficie, en la protección del suelo y en la economía rural. Me gustaría agradecer al P.O.Med, que ha financiado el proyecto CypFire, como se muestra más adelante, así como a los socios que han participado activamente en el proyecto, los grupos de interés - propietarios forestales y gestores, planificadores del territorio, bomberos, responsables políticos, los sectores empresariales, asociaciones de desarrollo rural y ciudadanos – que a menudo están poco familiarizados con la ecología forestal, la dinámica del fuego y el conocimiento del bosque. Dado que la comunicación, el intercambio de información y la diseminación son de gran interés y una prioridad para mejorar la problemática ligada a los incendios, el proyecto CypFire ha llevado, y lleva a cabo, acciones específicas de diseminación de los resultados obtenidos y de buenas prácticas, como son las visitas a los campos experimentales para mostrar la efectividad de la solución propuesta, la organización de cursos de perfeccionamiento, cursos de formación, dos Escuelas de Verano Internacionales, así como numerosos talleres y seminarios. El objetivo principal de la diseminación es conocer las consideraciones positivas y negativas de los diferentes participantes en la solución propuesta, en comparación con los métodos actualmente existentes en la prevención y control de los incendios. Los participantes del proyecto CypFire están convencidos, a través de los datos experimentales obtenidos, que la propuesta “verde” de barrera de ciprés es factible, más económica y ecológica que las medidas que se utilizan contra los incendios, contribuyendo de esta forma a la preservación de la riqueza natural y de la biodiversidad de los árboles monumentales, bosques maduros, paisajes agrícolas arbolados y jardines. Introducción Bernabé Moya Director del Departamento de Árboles Monumentales Imelsa – Diputación de Valencia La Región Mediterránea, Punto Caliente de Biodiversidad La necesidad de proteger los bosques y la biodiversidad ha recibido en las últimas décadas una atención política y social sin precedentes. El interés creciente por los árboles tiene mucho que ver con la preocupación por el futuro y el bienestar de la Humanidad. Y con un hecho incuestionable: las acciones dirigidas a su conservación efectiva avanzan a un ritmo desproporcionadamente más lento que la destrucción que de los bosques y árboles maduros del Planeta. Entre las iniciativas europeas hay que destacar la aprobación de la Directiva Hábitats, de la que se conmemora el 20 aniversario, que ha dado lugar a la creación de la mayor red mundial de espacios naturales protegidos, la red Natura 2000. Los resultados en cuanto al número y diversidad de hábitats y de especies de flora y fauna protegidos han sido prometedores, pero queda mucho por avanzar. Únicamente el 17 % de los hábitats y especies y el 11 % de los ecosistemas clave protegidos por la legislación europea se encuentran en un estado de conservación favorable. A lo que hay que añadir la falta de reconocimiento y amparo jurídico específico para los árboles monumentales, los bosques maduros, los árboles agrícolas multicentenarios y los más emblemáticos paisajes arbolados de la Unión Europea. La protección de la biodiversidad es una necesidad, pero también un objetivo de futuro, integrado en la Estrategia Europa 2020. Con ella se pretende contribuir a una economía más eficiente en el uso de los recursos naturales propios y reducir la dependencia exterior; mitigar los problemas ambientales relacionados con el cambio climático y la desertización; mantener la fertilidad y productividad de los ecosistemas agrícolas y forestales; liderar la investigación y la innovación basada en la conservación de la biodiversidad; la restauración de los ecosis- temas e infraestructuras verdes y sus aplicaciones tecnológicas, y la creación de nuevas competencias, empleos y oportunidades de desarrollo. Se calcula que para el año 2050 las posibilidades de negocio derivadas de la inversión en biodiversidad alcanzarán entre los dos y seis billones de euros en todo el mundo. Por su parte, la Asamblea General de las Naciones Unidas declaró el 2011 “Año Internacional de los Bosques”. Con el objetivo de establecer un consenso mundial respecto a la ordenación, la conservación y el desarrollo sostenible de todos los tipos de bosques y los árboles situados fuera de ellos. Reconociendo su papel trascendental para alcanzar los objetivos marcados en el Convenio sobre la Diversidad Biológica, la Convención Marco sobre el Cambio Climático, la Convención de Lucha contra la Desertificación, y contribuir significativamente al logro de los Objetivos de Desarrollo del Milenio. Los datos ofrecidos por la FAO sobre la pérdida de biodiversidad son preocupantes: el ritmo de extinción de las especies a causa de la actividad humana multiplica entre 100 y 1.000 el ritmo natural; el 60 % de los ecosistemas naturales están degradados o se utilizan de forma insostenible; desde el año 1990 se ha perdido el 75 % de la diversidad genética de las plantas cultivadas y cada año desaparecen 13 millones de hectáreas de bosques en el mundo. Para mejorar esta situación, la ONU ha instituido la celebración anual del “Día Internacional de los Bosques” cada 21 de marzo. Por otra parte, este año se cumple el 40 aniversario de la Convención sobre el Comercio Internacional de Especies Amenazadas de Flora y Fauna Silvestres (CITES) que tiene como objetivo supervisar, establecer mecanismos y controles para que no se produzcan abusos en la explotación de especies en peligro de extinción. La convención ha sido firmada por 177 países y ha permitido proteger 5.000 especies de animales y 29.000 de plantas en todo el mundo. La destrucción de los bosques y la biodiversidad tiene como causa principal las actuaciones humanas. Una de las más destacadas es el incremento de los llamados Grandes Incendios Forestales (GIF), fuegos que calcinan superficies desde 500 ha a decenas de miles de ha. Un riesgo ambiental de primer orden que en el 95 % de los casos tiene un origen, intencionado o accidental, humano. Siniestros de dimensiones incontrolables que causan una gran alarma social; desesperación, impotencia y fallecimientos en los profesionales de la extinción y en la población afectada e incuantificables daños biológicos, ecológicos, económicos y sociales. Los datos recogidos por el European Forest Fire Information System (EFFIS), en cinco países de la región Mediterránea del sur de Europa (Portugal, España, Francia, Italia y Grecia), muestran que durante el periodo 1980 – 2009 se produjeron más de un millón y medio de incendios forestales, afectando a una superficie de 14,367 millones de ha. Para ser efectivos en la lucha contra el fuego es necesario impulsar la investigación en modelos de gestión y restauración preventiva que contribuyan a la protección activa y también a la recuperación de las formaciones vegetales del futuro, haciéndolas más resistentes a las llamas. Objetivo del proyecto europeo “CypFire: Barrières vertes de cyprès contre l’incendie: une solution faisable, écologique et économique pour sauvegarder les régions méditerranées” (2010 – 2013), cofinanciado con Fondos FEDER del Programa de Cooperación Territorial MED de la Unión Europea. Los resultados alcanzados se muestran prometedores, por lo que es necesario continuar profundizando en la investigación relacionada con la inflamabilidad y combustibilidad; valorar la adaptabilidad de las diferentes variedades; establecer áreas piloto demostrativas y evaluar el potencial de desarrollo económico en el sector viverístico, ambiental y forestal. Las barreras de ciprés pueden desempeñar una función estratégica en la mejora de la eficacia y el impacto paisajístico de los cortafuegos tradicionales; optimizar la protección en la interfaz urbano – rural – forestal; reforzar la seguridad en lugares de especial protección: elevado riesgo, difícil acceso, alto valor cultural y ambiental o prioridad defensiva. Y fomentar unas estructuras forestales y agrícolas más resistentes al avance del fuego, estableciendo discontinuidades y creando paisajes en mosaico y de heterogeneidad. Detener la pérdida de biodiversidad, la degradación de los servicios ecosistémicos y valorar el potencial desarrollo y bienestar que ofrecen los árboles monumentales, los bosques maduros, los árboles agrícolas centenarios y los emblemáticos paisajes arbolados del Mediterráneo, de Europa y del mundo es uno de los objetivos de esta obra. Los datos son demoledores: en el último siglo han desaparecido el 80 % de ellos y la tendencia en las últimas décadas es a aumentar. Ello muestra el elevado grado de indefensión jurídica, la frecuencia, permanencia e intensidad de los distintos tipos de amenazas, presiones y perturbaciones y la falta de conservación que sufren los árboles más viejos del Planeta. No parece adecuado continuar manteniéndolos en el olvido, cuando tanto pueden hacer en beneficio del equilibrio ecológico, la cultura y el desarrollo social y económico de la Humanidad. La Estrategia de la Unión Europea sobre la Biodiversidad 2020 y los Árboles Monumentales Directiva Hábitats Los principios de la política Comunitaria en el ámbito del medio ambiente, recogidos en los artículos 130 R, S, T del Tratado de la Comunidad Económica Europea, establecen la necesidad de conservar, proteger y mejorar la calidad del medio ambiente; la protección de la salud de las personas; la utilización prudente y racional de los recursos naturales; y el fomento de medidas a escala internacional destinadas a hacer frente a los problemas ambientales regionales y mundiales. El objetivo es de alcanzar un nivel de protección basado en la acción preventiva y la corrección de los atentados al medio ambiente, preferentemente en la fuente misma. En base a ellos, y a los compromisos internacionales adquiridos, la Unión Europea ha desarrollado un marco legislativo medioambiental amplio e integrado en diferentes ámbitos de su política, y de los estados miembros. Entre los que destacan el Convenio 311 n sobre Diversidad Biológica, la Convención Marco sobre el Cambio Climático, la Convención de Lucha contra la Desertificación, los Objetivos de Desarrollo del Milenio, la Estrategia para un Desarrollo Sostenible, la Estrategia para la Conservación de la Biodiversidad y la creación de la Agencia Europea del Medio Ambiente Entre las medidas de protección adoptadas destaca la Directiva 2009/147/CE relativa a la conservación de las aves silvestres y la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres, también conocida como “Directiva Hábitats”. En las que se considera como un objetivo esencial de interés general, favorecer el mantenimiento de la biodiversidad al tiempo que se tienen en cuenta las exigencias económicas, sociales, culturales, regionales y locales. Al constatar que en el territorio europeo los hábitats naturales y seminaturales continúan degradándose y que un número creciente de especies silvestres están gravemente amenazadas, y con ello un futuro de oportunidades y prosperidad para la Comunidad. Natura 2000 Para garantizar el restablecimiento, la supervivencia y el mantenimiento de los hábitats naturales y de las especies de interés comunitario en un estado de conservación favorable a largo plazo, se ha procedido a lo largo de los últimos veinte años a designar zonas especiales de conservación, creando una red ecológica europea transnacional. La denominada red Natura 2000, que integra a las zonas protegidas como Zonas de Especial Protección de las Aves, los Lugares de Importancia Comunitaria y las Zonas de Especial Conservación. Consideran la necesidad de fomentar las políticas de ordenación del territorio y de desarrollo, la gestión de los elementos del paisaje que revistan una importancia fundamental para la fauna y flora silvestre, a la cabe añadir la cultura y la agro biodiversidad. Esta última declaración equivale a una definición más que aceptable de lo que se considera un árbol monumental. Tras cumplirse veinte años de la aplicación de la Directiva Hábitats los resultados obtenidos cabe de calificarlos de favorables en lo que se refiere a la diversidad y superficie n 312 de los hábitats y especies protegidas en la red Natura 2000 y en el avance en el conocimiento de la biodiversidad. Pero a pesar de las actuaciones e inversiones llevadas a cabo, de la importancia de la biodiversidad para el futuro y bienestar de la sociedad y de la solidez de los argumentos económicos a favor de la conservación, las medidas adoptadas no han sido suficientes para contrarrestar la pérdida de biodiversidad. Según muestran los informes y evaluaciones de la Agencia Europea del Medio Ambiente se mantiene una tendencia constante a disminuir, siguen estando en peligro importantes ecosistemas, las situación de las poblaciones es heterogénea en su conjunto, algunas están empezando a recuperarse pero otras siguen menguando de forma alarmante y este declive afecta a su vez a especies que antes eran comunes. En este sentido hay que añadir que son muchos los grupos biológicos, hábitats, especies en el que conocimiento sobre el inventario, distribución y estado de conservación sigue siendo parcial, incompleto y sesgado. Únicamente el 17 % de los hábitats y especies y el 11 % de los ecosistemas clave protegidos por la legislación europea se encuentran en un estado de conservación favorable. Los objetivos fijados en la UE para detener la perdida de Biodiversidad para el periodo 2001 - 2010 no se han cumplido. Una continua y creciente presión asociada a los cambios en el uso del suelo, la sobreexplotación de la biodiversidad y de sus componentes, la extensión de especies exóticas invasoras, la contaminación y el cambio climático son algunas de sus causas estructurales. Pero también dificulta la conservación el crecimiento de la población, una insuficiente sensibilidad social sobre las consecuencias de su perdida, y que el valor económico de la biodiversidad no se refleje en los procesos de toma de decisiones. Los estudios de sociológicos indican que un 85 % de la población desconoce la existencia y el significado de la red Natura 2000, lo viene a traducirse en desinterés, cuando no en confrontación, limitando el avance de los objetivos ambientales de la Unión Europea. Es una necesidad urgente priorizar la mejora en la comunicación a la población europea del valor de la Red Natura 2000, trasladando su interés en relación con la calidad de vida y de los beneficios económicos. Los beneficios económicos derivados de la biodiversidad provienen de los productos y servicios que realizan los ecosistemas en relación con el suministro de alimentos del sector agrícola y ganadero, los productos forestales, el suministro y depuración de agua, la protección del suelo contra la desertización, la industria farmacológica y la biotecnología, las actividades relacionadas con el turismo, la promoción de los productos y servicios locales o la actividades de formación y educación ambiental para un desarrollo local y regional. Los beneficios sociales proveen a la población de mayores oportunidades de empleo, diversificación de la actividad local, mejorar de las condiciones de vida, protección del patrimonio natural y cultural y mejora de las posibilidades de educación, recreo, salud y ocio medioambiental. Nueva Estrategia La Comisión Europea ha definido una nueva estrategia para el medio ambiente que ha quedado integrada en la Estrategia Europa 2020. Los fundamentos de la política de biodiversidad para este nuevo período se basan en: valorar plenamente el potencial que ofrece la naturaleza; contribuir a establecer una economía más eficiente en el uso de los recursos; conservar y mejorar el uso de los recursos naturales de forma sostenible: incrementar la eficiencia y reducir la dependencia del exterior. Los ecosistemas pueden ofrecer alternativas rentables y soluciones tecnológicas para la mitigación y adaptación al cambio climático y la desertización. También los avances en el conocimiento, las ciencias aplicadas y la biotecnología dependen de la disponibilidad a largo plazo de la biodiversidad, suponen un potencial de desarrollo para diferentes sectores económicos de la investigación e innovación. La restauración de ecosistemas, la conservación de la biodiversidad y la llamada economía verde ofrecen nuevas competencias y oportunidades a nivel social. Se estima que en el año 2050 las oportunidades de negocio derivadas de la inversión en biodiversidad supondrán entre dos y seis billones de euros en todo el mundo. El marco de actuación para el próximo decenio en la Unión Europea esta formado por una serie de objetivos estratégicos interdependientes y que se refuerzan recíprocamente con los que detener la perdida de biodiversidad. Entre los que destacan proteger y restaurar la diversidad biológica y los servicios ecosistémicos acelerando la aplicación de las directivas e incrementar las evaluaciones para una mejora de los estados de conservación. Contribuir a hacer más sostenibles los objetivos de crecimiento, a luchar contra el cambio climático, fomentar la cohesión económica, territorial y social, y proteger el patrimonio cultural de la Unión Europea. Así como garantizar una mejor conectividad funcional de los ecosistemas, tanto de los situados en el interior de los espacios Natura 2000 como los que se encuentran fuera de ellos. De esta forma los arboles monumentales, y su legado, pasan a ser reconocidos como parte esencial del Patrimonio Natural y Cultural europeo. Los Árboles Monumentales y la Agricultura El 30 % territorio europeo presenta un grado de fragmentación entre moderado y muy alto, por lo que se hace imprescindible la incorporación de infraestructura verde a la ordenación territorial, con la que contribuir al mantenimiento y mejora de los servicios ecosistémicos. Esta nueva estrategia es sustancialmente beneficiosa en lo que se refiere a los árboles monumentales, los bosques maduros, los árboles y cultivos agrícolas centenarios y los mas emblemáticos paisajes arbolados de la Unión Europea, que pasan a transformarse en elementos vertebradores esenciales para el mantenimiento y mejora de la red Natura 2000. La incorporación a la estrategia de biodiversidad de la UE de la sostenibilidad de la agricultura y la silvicultura, es una de las grandes aportaciones para el periodo 2013 2020. Hay que tener en cuenta que el suelo destinado a estas actividades es el 72 % del territorio de la Unión Europea. Creando nuevas vías para integrar el uso sostenible de la biodiversidad en el desarrollo, y su incorporación en la ejecución de otras políticas y sectores fundamentales. De esta forma los instrumentos financieros de la Política Agraria Común (PAC), la Política Pesquera Común (PPC) y el próximo Marco Financiero Plurianual, ofrecen oportunidades para mejorar las sinergias y maximizar la coherencia entre los objetivos de protección de la biodiversidad y el desarrollo rural. De esta forma se reconoce el valor y protege a los árboles frutales centenarios y a los cultivos tradicionales como olivos, castaños, algarrobos, manzanos, perales, cítricos, entre muchas otras especies y multitud de variedades y las dehesas, a los árboles maduros que forman parte de los setos, lindes de cultivos y cauces de los ríos usados tradicionalmente para el obtener alimentación para el ganado y leñas. Y también su extraordinario papel en la salvaguarda de la biodiversidad de las especies de flora, fauna silvestre y los micro-hábitats que generan. Y con esto se pone fin a la indefensión y al expolio que han sufrido a lo largo de las últimas décadas los olivos multicentenarios arrancados de cuajo para la jardinería y a la tala indiscriminada de los viejos fresnos, nogales, chopos y robles como maderas nobles. Todos estos árboles continuaran participando en la economía local aportando recursos y servicios exclusivos de excepcional valor a todo el territorio. Según la FAO desde 1990 se ha perdido el 75 % de la diversidad genética de los cultivos mundiales. Los Árboles Monumentales y la Silvicultura El objetivo de aplicación en 2020 de Planes de Gestión Forestal acordes con la Gestión Forestal Sostenible en todas las zonas de monte de titularidad pública y en explotaciones forestales privadas de entidad, contribuirá de forma notable a mejorar el estado de conservación de las especies y hábitats que dependen de la silvicultura o están afectados en la prestación de servicios ecosistémicos. Incorporadas a los Planes de Desarrollo Rural serán receptoras de la financiación del Programa de Desarrollo Rural de la Unión Europea. Los árboles solitarios y las arboledas, las formaciones vegetales riparias y los bosques en general, que integren árboles maduros y senescentes, se convertirán en elementos prioritarios de conservación, tanto por su propio valor como por la rica diversidad de hábitats que generan y la multitud de organismos que dependen de ellos para sobrevivir. Lo que implica un salto cualitati- vo a la hora de conservar la biodiversidad, la salud y la resiliencia de los bosques presentes y futuros. La lucha contra las especies exóticas invasoras es una grave amenaza para la biodiversidad de la Unión Europea, y lastre económico que provoca daños anuales por un valor de 12.500 millones de euros. Es de preveer que los problemas generados, a tenor del previsible aumento de los intercambios comerciales a escala global, tiendan a incrementarse. Por lo que el establecimiento de medidas enérgicas de control a todos los niveles para evitar su introducción, establecimiento y propagación, así como la lucha para controlar y erradicar los que ya están presentes es un reto. La ausencia de una política europea global en este campo ha sido un elemento de fragilidad en el sistema. Los palmerales naturales europeos, el palmeral de Elche Patrimonio de la Humanidad, las colecciones de palmeras únicas en los jardines botánicos e históricos, el paisaje de costa y rural mediterráneo, y también del atlántico, están pagando un precio demasiado elevado a causa de la introducción de plagas y enfermedades de origen exótico, con destino el sector urbanístico. Para afrontar la crisis mundial de la biodiversidad, y cumplir con las metas y acuerdos comprometidos a nivel nacional, europeo e internacional, es necesario tomar medidas dentro y fuera de la Unión Europea, pero también en relación con las pautas de consumo insostenible. Con las que contribuir a alcanzar los objetivos del Desarrollo Sostenible, Convenio sobre la Diversidad Biológica, CITES, Convención sobre las Especies Migratorias, Convenio de Ramsar sobre Humedales, la Convención sobre la Protección del Patrimonio Mundial y el Protocolo de Nagoya entre otros. Cada año se talan en el mundo 13 millones de hectáreas de bosque primario tropical, el mas rico en diversidad biológica, a causa de las plantaciones extensivas monoespecifias, el pastoreo, la explotación de maderas nobles, la minería y el comercio de especies. Utilizar Eficazmente los Recursos La consecución de los objetivos para la conservación de la Biodiversidad requiere 313 n de una aplicación plena de la normativa ambiental europea vigente, y de una actuación nacional, regional y local decidida que sepa aprovechar las nuevas oportunidades. En la que todos debemos tomar parte de forma activa, tanto la sociedad civil como los sectores económicos ligados: agricultura, silvicultura, industria química, extractiva y energética, finanzas, investigación, alimentación y turismo. Para ello es necesario movilizar los recursos financieros europeos y usarlos de forma eficiente. Entre los que cabe destacar los Fondos Estructurales y Fondos de Cohesión, LIFE+, Programa Marco de Investigación y Fondo Europeo Agrícola de desarrollo Rural – FEADER y la Política Agraria Común PAC de la Unión Europea. Pero también es necesario diversificar e incrementar las fuentes de financiación, incluidos los instrumentos del mercado, los pagos por los servicios ecosistémicos de los ecosistemas agrarios y forestales, incentivar las inversiones en infraestructura verde y las compensaciones de biodiversidad, entre otros. Todos los países de la Unión Europea, en línea con la estrategia para la biodiversidad 2020, y directrices del marco de acción prioritaria para la red Natura 2000 deberán incorporar como prioridad estratégica de conservación a los árboles monumentales, los bosques maduros, los árboles agrícolas y cultivos centenarios y los más emblemáticos paisajes arbolados europeos. Es indispensable dotarlos de amparo jurídico e incorporarlos en la estrategia comunitaria, lo que exige un nuevo esfuerzo en mejorar la participación ciudadana y la gobernanza. Los árboles más viejos del viejo continente siguen gozando de un gran aprecio y reconocimiento popular a nivel local y pueden volver a jugar un papel esencial en nuestro futuro y prosperidad. La Situación de los Bosques en Europa Los Bosques y la ONU La necesidad de establecer un consenso mundial respecto a la ordenación, la conservación y el desarrollo sostenible de todos los tipos de bosques, llevó a la Asamblea General de las Naciones Unidas, mediante la resolución 61/193 declarar el 2011 “Año Internacional de los Bosques”. Reafirmando su papel trascendental para alcanzar los objetivos marcados en el Convenio sobre la Diversidad Biológica, la Convención Marco sobre el Cambio Climático y la Convención de Lucha contra la Desertificación, recogidos en los compromisos nacionales e internacionales de los países miembros a través de las Declaraciones, Conferencias, Cumbres y Planes de Aplicación. Los bosques y su ordenación sostenible deben contribuir significativamente al logro de los Objetivos de Desarrollo del Milenio. Su situación y evolución aparecen como indicadores del avance en la incorporación de los principios de desarrollo sostenible, la conservación de la diversidad biológica y el incremento de la superficie arbolada. De gran interés para conocer el estado actual de los bosques resulta el informe sobre la “Situación de los Bosques del Mundo” elaborado por la Organización para la Alimentación y la Agricultura (FAO). La Evaluación de los Recursos Forestales Mundiales (FRA) de 2010, la mas completa llevada a cabo hasta la actualidad, señala que el área total de bosques existentes en el mundo asciende a algo mas de 4.000 millones de hectáreas, lo que se corresponde con el 31 % de la superficie total de la tierra. Con una distribución muy desigual, cinco países – Federación de Rusia, Brasil, Canadá, Estados Unidos y China concentran más de la mitad del área mundial; diez países o áreas geográficas carecen totalmente de ellos y otros 54 tienen menos de un 10 % de su extensión cubierta de bosques. El documento destaca así mismo que el índice total de deforestación en el planeta continua siendo alarmante. La presencia de bosques ha disminuido en la última década a un ritmo de 13 millones de hectáreas n 314 al año, y no ha sido compensada ni con la reforestación ni con la expansión natural. La mayor parte de las pérdidas se concentran en países y áreas de las regiones tropicales, siendo especialmente grave la destrucción de los bosques primarios, los más ricos en diversidad biológica del planeta, aproximadamente 13 millones de hectáreas de selva tropical se talan cada año. El ritmo de desaparición de la biodiversidad en el mundo, proceso atribuible principalmente a la actividad humana multiplica entre 100 y 1.000 el ritmo natural. Según la FAO el 60 % de los ecosistemas mundiales están degradados o se utilizan de manera insostenible, y desde 1990 se ha perdido el 75 % de la diversidad genética de los cultivos mundiales. Entre los aspectos fundamentales para avanzar en una ordenación forestal sostenible destacan, según el informe de la FAO, la extensión de los recursos forestales, la preservación de la diversidad biológica, la mejora en la salud y la vitalidad de los bosques, las funciones productivas, protectoras y socioeconómicas y el marco jurídico, normativo e institucional de protección. El papel de los bosques en la mitigación y adaptación al cambio climático está recogido en el Protocolo de Kioto. Los países desarrollados y en vía de desarrollo pueden contribuir de forma significativa a la lucha contra el efecto invernadero y el cambio climático mediante la reducción de las emisiones de CO2, de las emisiones derivadas de la deforestación y la degradación forestal, y la compensación de las emisiones globales a través de acciones de reforestación con arreglo a los Mecanismos para un Desarrollo Limpio. Entre las estrategias con vistas a mejorar los servicios ecosistémicos y evitar los efectos indirectos negativos de la desertización y la erosión genética. Destaca la necesidad de establecer una coherencia con los programas y acuerdos internacionales sobre los bosques ya existentes, la gobernanza forestal, los derechos de los pueblos indígenas y las colectividades locales, el enfoque participativo, la conservación de los recursos naturales y la diversidad biológica y la permanencia de las medidas de mitigación. El Convenio de las Naciones Unidas sobre la Diversidad Biológica, que entró en vigor en 1993 y en el que los países miembros Unión Europea están legalmente vinculados, define la biodiversidad como la variabilidad de organismos vivos de todas las clases, tanto genética como de especies y ecosistemas, incluyendo en sentido amplio a la agro biodiversidad y la diversidad cultural. El Convenio tiene como objetivos la conservación de la biodiversidad, su uso sostenible y el reparto justo y equitativo de los beneficios derivados. La biodiversidad tiene una importancia transcendental para el futuro al estar estrechamente ligada al desarrollo, la salud y el bienestar de las personas y del planeta. Los árboles y los bosques maduros presentes en el medio natural y forestal, la agro biodiversidad y el medio urbano, forman parte de la identidad cultural de todos los pueblos y deben ser considerados como Patrimonio Natural y Cultural de la Humanidad y reservas de la Biosfera. Las principales tendencias en la extensión de los bosques y la modificación de los índices de pérdidas forestales, así como el estado actual de los bosques productivos y protectores, muestran una gran disparidad en las distintas regiones del planeta. Entre las amenazas mas importantes que implican directamente la perdida de biodiversidad, que además presentan una tendencia a intensificarse, destacan la destrucción y fragmentación de los hábitats; la sobreexplotación de las especies y los recursos; la contaminación del agua, del suelo y atmosfera; la introducción de las especies exóticas invasoras; el uso de venenos contra la fauna y los fitocidas; los incendios forestales; la desertización y el cambio climático. Los Bosques en Europa En relación a los bosques europeos hay que tomar en consideración los datos recogidos en el informe de la FAO de 2011, “Situación de los bosques en el mundo”. La región de Europa formada por 50 países y áreas, cuenta con una superficie total de bosque entorno a 1.000 millones de hectáreas, lo que viene a suponer un 25 % del área mundial. Se excluyen de estos datos a la Federación de Rusia, que con 810 millones de hectáreas conserva la mayor extensión de masa arbolada del planeta, en una vasta franja de bosque circumpolar que se extiende por Siberia formando el bosque de taiga. Atendiendo a la información recogida en la Evaluación de los Recursos Forestales Mundiales (FRA) de 2010, la tasa de cambio en Europa, entendida como la ganancia o perdida de porcentaje del área de bosque restante en el decenio 2000 – 2010, se situó en un 0.07 %. Cifra pobre que está en consonancia con la tendencia a nivel mundial en la que la gran mayoría de las regiones tiende a cero o es negativa. En Europa este insignificante crecimiento aparece relacionado con la recolonización desordenada de los bosques a causa del abandono del cultivo de las tierras agrícolas en el área mediterránea. En lo que corresponde a la función económica de los bosques en Europa, según la FAO, hay que tener en cuenta que el 52 % del área total esta destinada para fines de producción forestal. Y que la reserva total de carbono en la biomasa forestal se estimo en 13 giga toneladas. Parámetros que directa o indirectamente empiezan a formar parte de las cifras de la economía mundial. Por su parte el área de bosque designada en Europa para fines de protección del suelo y el agua, como función principal, cubre una superficie de unos 21,5 millones de hectáreas. Y los ecosistemas boscosos destinados a la conservación de la diversidad biológica unos 19.4 millones de hectáreas. Resulta interesante destacar que los beneficios derivados de la protección ambiental de los bosques resulten difíciles de cuantificar económicamente, que apenas se valoren en los mercados y queden fuera de los mecanismos de toma de decisiones. Los hábitats forestales protegidos en la red Natura 2000 ocupan una superficie de unos 14 millones de hectáreas. En relación con las reservas forestales, de 26 países europeos, los bosques de carácter natural, es decir aquellos que no han sufrido graves alteraciones por la actividad humana, representan el 1,7 % del territorio, es decir unos 3 millones de hectáreas. Hasta la fecha la condicionalidad de la Directiva Hábitat dirigida a los hábitats y especies silvestres, y la reducida consideración de la contribución de la agricultura y silvicultura al mantenimiento y mejora de la biodiversidad, ha creado una fragmentación de las redes naturales, y mermado las oportunidades y múltiples ventajas de valorar la riqueza natural en su conjunto. En este sentido los árboles monumentales, los bosques maduros, los árboles agrícolas y cultivos centenarios y los más emblemáticos paisajes arbolados europeos, han pagado un alto precio al quedar fuera de los ámbitos legislativos, financieros y de conservación. Sin embargo todos estos árboles ancianos constituyen muestras insuperables y representativas de la potencialidad a la que deberíamos aspirar en la conservación de la biodiversidad, los bosques y los hábitats. Albergan una diversidad biológica extraordinaria, constituyendo parte esencial de los hábitats naturales de los bosques maduros, y también son micro hábitats prioritarios o exclusivos para numerosas especies de interés comunitario de organismos saproxílicos, briofitos, líquenes, microorganismos, micromamíferos, quirópteros o aves, entre otros, incluidos en el Anexo II y IV de la Directiva Hábitats amenazados de desaparición. A lo que hay que añadir su función biológica en el mantenimiento del equilibrio y salud de los ecosistemas forestales y agrícolas frente a las perturbaciones bióticas o abióticas. Y su importancia en relación con la preservación “in situ” y “ex situ” de los recursos genéticos y la innovación que permitan disponer de elementos del patrimonio hereditario existente con los que poder afrontar los retos tanto a las nuevas condiciones ambientales en relación con el cambio climático como en caso de deriva genética, las plagas y enfermedades en el ámbito forestal, agrícola y ornamental. La nueva estrategia para biodiversidad 2020, abre la puerta a considerar a los árboles monumentales y bosques maduros, enteramente naturales, semi naturales, agrícolas y urbanos como “especimenes” de interés comunitario. Ya que estos individuos sobresalientes pueden encajar en los principios del artículo 1 de la Directiva: están en 315 n peligro, son vulnerables, escasos, raros y localizados en áreas geográficas limitadas o dispersas. Requieren de especial atención debido a su singularidad y dada la persistencia de los factores que ocasionan su amenaza presente y futura. Es urgente garantizar su protección y mantenimiento, y reestablecerlos a un estado de conservación favorable, cuya preservación supone una especial responsabilidad para la Comunidad si son considerados, como merecen, “lugar de importancia natural y cultural comunitaria”. Existe un vacío legal, o al menos una falta extensión jurídica especifica en relación con la Directiva Hábitats, pero también en la política agraria y cultural. Es necesario un nuevo impulso que favorezca, dinamice las sinergias e iniciativas entre las instituciones, los ciudadanos, los agentes sociales económicos y productivos del sector ambiental, agrario, cultural y social en la preservación de los árboles y bosques monumentales. Que implemente las estrategias de desarrollo sostenible a partir de acciones de impulso de la sostenibilidad, la corresponsabilidad y la gobernanza. Día Internacional de los Bosques Ni la sensibilización social ni la consideración del valor económico de la diversidad biológica, y por lo tanto, su incidencia en el ámbito de la decisión política crece al ritmo deseable para atenuar los efectos de esta destrucción. La reducción permanente de los árboles y bosques maduros y la diversidad biológica, y de su potencial a la hora de ofrecer bienes y servicios ecosistémicos tiene consecuencias ambientales, económicas y sociales, que amenazan el desarrollo socioeconómico mundial, y afectan de forma especial tanto a los países en desarrollo como a las economías locales de todos los países. Las causas que provocan la perdida de biodiversidad no se han atenuado en las últimas décadas ni van a desaparecer a corto plazo. La necesidad de mantener de forma continua los objetivos en relación con la mejora de los bosques en el mundo, teniendo en cuenta los beneficios económicos, socioculturales y ambientales que aportan. Y de promover la acción internacional para la ordenación, conservación y explotación sostenible de n 316 todos tipos de bosques, incluidos los ecosistemas forestales frágiles y los árboles situados fuera de ellos. Llevó al Segundo Comité de la Asamblea General de la Organización de las Naciones Unidas a declarar el 21 de marzo como “Día Internacional de los Bosques”, alentando a todos los estados miembros a su celebración anual. La íntima y profunda relación que une a los árboles monumentales con los pueblos y culturas del mundo ofrecen una oportunidad única para avanzar en la protección y cuidado de los bosques y la biodiversidad. Amenazas, Presiones y Perturbaciones Amenazas Que el 80 % de los árboles maduros hayan desaparecido a lo largo del último siglo, y que la tendencia en las últimas décadas sea la de aumentar, muestra el grado de frecuencia, permanencia e intensidad de las amenazas, presiones y perturbaciones que sufren los árboles monumentales, los bosques maduros, los árboles agrícolas centenarios y los paisajes arbolados. Sometidos en todos los ambientes: natural, forestal, agrícola y urbano a un proceso de la fragmentación, dispersión, exclusión, aislamiento y extinción. A las categorías de amenazas que pueden sufrir los diferentes tipos de hábitats y las especies de flora y fauna silvestre: agricultura, silvicultura, minería extractiva, infraestructuras, urbanización, turismo, recolección, contaminación, especies invasoras, introgresión genética, cambio climático, procesos bióticos y abióticos naturales, catástrofes naturales e incendios forestales. Hay que incorporar las relacionadas con el estado ontológico, morfo-fisiológico, biomecánico y patológico de cada individuo y la del conjunto de la diversidad biológica que acogen. Esta multiplicidad de ambientes, hábitats, poblaciones, especies, circunstancias y especificidad ocasiona que una determinada acción o actividad deba considerarse una amenaza para un árbol o grupo de árboles determinados, mientras que para otros es una forma adecuada de conserva- ción. En todos los casos la priorización pasa por garantizar la continuidad de los árboles maduros. Entre las consideraciones a tener en cuenta a la hora de establecer las amenazas hay que destacar las limitaciones relacionadas con el ámbito de aplicación, declaraciones efectuadas, nivel de protección y el estado de conservación de las especies y hábitats incluidos en la Directiva hábitats. Como también la de aquellos otros árboles maduros que forman parte del paisaje, el ambiente agro pastoral y los que están presentes en zonas antropizadas, que a la relevancia ambiental se le añaden el valor histórico, social y cultural, independientemente de si su origen es autóctono o alóctono. Los informes relativos al estado de conservación en la Unión Europea indican que solo el 17 % de los hábitats y las especies, y el 11 % de los ecosistemas clave protegidos por la legislación europea se encuentran en un estado favorable. Al analizar el tipo y frecuencia de las diferentes presiones y amenazas sobre los hábitats y las especies en España, nos encontramos que en el grupo de la agricultura y silvicultura los hábitats sufren una presión actual del 48 %, mientras que para las especies se sitúa en el 30 %. La minería extractiva provoca una presión en los hábitats del 17 % y sobre las especies del 6 %. En la urbanización y la industria es del 21 % para los hábitats y las especies. Los transportes y las comunicaciones ejercen una presión del 13 % a los hábitats y del 10 % a las especies. El turismo y la recolección presionan con un 27 % a los hábitats y con un 21 % a las especies. La contaminación y el impacto antrópico ocasionan un presión del 16 % a los hábitats y un 27 % a las especies. Los hábitats de los humedales, los ambientes marinos y de costa sufren una presión del 30 %, mientras que para las especies es del 9 %. Finalmente los procesos bióticos y abióticos naturales reciben una presión actual del 10 % en los hábitats y del 38 % a las especies. Estos datos son generalizables a la mayor parte de los países europeos. En relación a la evolución de la frecuencia de las presiones y amenazas futuras, tanto para los hábitats como para las especies, se prevé que en general tienden a mantenerse. Una política estratégica como la conservación de la biodiversidad 2020, que integre a la agricultura y la silvicultura paliaría sustancialmente la situación. Otro indicador del grado de amenaza son las listas rojas de especies y hábitats en el ámbito nacional, europeo e internacional. Según la lista roja de las especies de IUCN de las 290 especies de árboles presentes en la región mediterránea, de las que 42 son endémicas, 61 presentan algún tipo de amenaza y 24 aparecen como taxones amenazados en las categorías de peligro crítico, en peligro o vulnerable. Entre las especies relícticas más amenazadas destacan Cupressus dupreziana, Abies nebrodensis y Zelkova sicula de las que únicamente sobreviven entre 200 – 500 individuos. Las amenazas se agravan en el caso de los árboles monumentales al carecer de protección jurídica y consideración individual. Son vulnerables, escasos, raros y localizados en áreas geográficas limitadas, o extensas pero de forma dispersa, por lo que la persistencia de los factores que ocasionan sus amenazas, sean estas constatadas o plausibles, presentes o futuras, aumentarán. La pérdida de árboles viejos supone una amenaza de reducción de las reservas de diversidad biológica refugiadas en ellos; y también causa de erosión genética debido a la pérdida de variabilidad, especialmente preocupante en áreas de la red Natura 2000, Reservas de la Biosfera y Patrimonio de la Humanidad. Bosques Maduros En lo que se refiere a los árboles y bosques maduros situados en el medio forestal las amenazas globales constatadas están relacionadas con la reducida extensión que ocupan. Como amenazas a gran escala para los hábitats forestales destacan por su alcance, consecuencias y reducción de la capacidad de resiliencia del ecosistema: los incendios forestales, la desertización, el cambio climático, el manejo de las plantaciones que se asocia a la eliminación de los árboles senescentes y madera muerta, el sobre pastoreo y la explotación forestal. En el mediterráneo septentrional las amenazas más importantes se dan sobre las zonas refugio ibero-magrebíes en especies como Prunus lusitanica, Rhododendron ponticun, Frangula alnus subsp. baetica o Abies pinsapo. Así mismo cabe destacar que en estas áreas la mayor parte de los sistemas forestales maduros sufren agresiones y amenazas, causadas tanto por la sobre explotación forestal como por la presión originada para la subsistencia de las poblaciones locales, presentando una acusada declinación y fragmentación. En el Magreb es preocupante la situación de especies como Abies marocana, Abies numidica, Pinus nigra subsp. mauretanica, Olea europaea subsp. marocana, Laurus azorica, Quercus afares, Quercus faginea subsp. tlemcenensis, Pistacia atlantica y las formaciones maduras de Argania spinosa, Cedrus atlantica, Quercus canariensis, Tetraclinis articulata, Juniperus thurifera, Acer campestre o Arbutus pavarii. En el mediterráneo oriental las formaciones vegetales maduras mas amenazadas pertenecen a las especies Amygdalus korshinskyi, Abies equi-trojani, Quercus aucheri, Quercus vulcanica, Liquidambar orientalis, Cedrus brevifolia, Quercus alnifolia, Zelkova abelicea, Phoenix theophrasti, Pinus heldreichii, Quercus trojana subsp. euboica, Abies cilicica, Pterocarya fraxinifolia, Pyrus serikensis o Cedrus libani. En el litoral mediterráneo hay que destacar que la casi totalidad de las formaciones de bosques maduros caducifolios termo-mediterráneos de Ceratonia siliqua, Chamaerops humilis, Olea europaea, Laurus nobilis y Euphorbia dendroides, así como los sabinares costeros del genero Juniperus, han sido destruidos por la acción antrópica. La gran mayoría de los bosques mediterráneos tienen una edad media de entre 60 y 80 años, están compuestos principalmente por una o dos especies arbóreas, aunque ocasionalmente llegan a más de diez. Ello confirma el escaso peso cuantitativo del arbolado maduro y senescente en estas masas, a pesar de su gran importancia cualitativa. La importancia de la fauna en la dinámica del bosque natural es trascendental. El reducido número de especies de plantas esenciales con las que se cubren las necesidades humanas, unos pocos centenares, es claramente desproporcionado en comparación con el número total de especies de flora presentes en las distintas zonas biogeográficas del mundo, más de 250.000. Lo que viene a indicar, que además de los factores abióticos, la fauna participa de forma directa y vital en la generación y modelación de las formaciones y ciclos naturales de la silvigénesis. El impacto de la actividad humana sobre la fauna a lo largo de la historia es bien conocido. Centrado en eliminar a los carnívoros competidores, capturar a los herbívoros y granívoros para alimentarse y domesticarlos, luchar contra los insectos que causan mermas a las producciones y la salud humana, mediante el uso generalizado y masivo de plaguicidas y herbicidas, unido a la fragmentación y destrucción de los hábitats y poblaciones, el uso de veneno y la caza furtiva. Da una idea de las dificultades de la fauna del bosque para avanzar en su regeneración. Se estima que un 80% de la biodiversidad terrestre depende de los bosques para sobrevivir. Selvicultura En relación con la explotación forestal de bosques maduros hay que señalar el impacto que sobre los bosques primarios y la biodiversidad del planeta causan las pautas de consumo insostenibles de la sociedad occidental, con la consiguiente presión, pérdida y degradación de los ecosistemas naturales y pueblos indígenas. Y con ello la corresponsabilidad de la UE a la hora de afrontar la crisis mundial de la biodiversidad. La tala de grandes árboles en los bosques tropicales también tiene su parangón en Europa, aunque menos conocido, a través de explotación forestal de árboles maduros ligada a la tala de castaños, nogales, fresnos, chopos o robles multicentenarios destinados al comercio de madera noble. Innumerables objetos elaborados con su veteada madera invaden el mercado sin que los consumidores conozcan el origen ni sus consecuencias. Otra amenaza generalizada y de gran impacto, esta relacionada con las transformaciones de origen antrópico que afectan a las formaciones boscosas riparias, áreas lacustres y ambientes 317 n edahidrófitos, fuentes y surgentes. Como las ligadas a la desecación y canalización de los cursos de agua, descenso del nivel freático y agotamiento de los acuíferos por extracción de agua subterránea, contaminación y reducción del espacio natural por la extensión de la agricultura. Estas alteraciones afectan a las formaciones y bosques maduros de los géneros Alnus, Salix, Fraxinus, Ulmus, Populus, Tamarix, Tilia, Ocotea, Nerium, Phoenix Laurus, Prunus o Platanus, entre otros. Incendios En relación con la amenaza de incendios hay que señalar el impacto creciente de los Grandes Incendios Forestales (GIF). La orografía complicada, uno de los factores que condicionan y concentran los GIF, tiene un punto de coincidencia con la presencia de los últimos reductos de formaciones de bosques maduros en numerosas especies arbóreas. Situación especialmente preocupante al considerar que en este tipo de catástrofe, de origen mayoritariamente antrópico, se pueden calcinar entre de 500 y 80.000 ha. Si tomamos como referencia el bosque maduro de ciprés mediterráneo más extenso del mundo, y el único que presenta una distribución altitudinal continua desde el piso termo al oro-mediterráneo, situado en la abrupta Garganta de Samaria en la isla de Creta, tan solo cubre una superficie de 2.800 ha en su parte central. Un bosque que dada su exclusividad debería estar clasificado como hábitat prioritario. Hay que tomar en consideración que el área de bosques maduros protegidos en los espacios de la red Natura 2000 suelen ocupar superficies mucho más modestas, entre 50 y 500 hectáreas. Especies Invasoras Un caso que merece la pena destacar por el peligro de extinción inminente de hábitats y especies prioritarias, paisajes costeros y de espacios declarados como Patrimonio de la Humanidad, es el de las palmeras. Afecta a taxones como Phoenix theophrastri, Chamaerops humilis, Phoenix canariensis Phoenix dacytifera y a todo el extenso elenco de especies de palmeras presentes principalmente en la región mediterránea, pero también a zonas de interior y de la costa de la vertiente atlántica. n 318 Esta causada por la introducción en las últimas décadas de plagas y enfermedades exóticas como Paysandisia archon, Aleurodicus dispersus, Diocalandra frumenti, Rhynchophorus ferrugineus, Thielaviopsis paradoxa o Fusarium oxysporum f. sp. canariensis, a través de la importación de especies de palmeras adultas de todos los continentes con destino al “boom” urbanístico. En el momento actual están destruyendo las palmeras de Teofrasto en Creta, las formaciones de palmeras canarias en las Islas Canarias, las menguadas poblaciones naturales de palmito del este de mediterráneo, el palmeral de Elche Patrimonio de la Humanidad, el palmeral de Bordighera, las colecciones únicas de palmeras de los jardines botánicos e históricos, el paisaje urbano en las ciudades costeras, el paisaje rural en todo el mediterráneo, y millones de palmeras datileras en el norte de África. El picudo rojo ya se encuentra distribuido en los cinco continentes. Mostrando la debilidad de los controles actuales y la necesidad de establecer una política europea global para la toma de medidas enérgicas con las que impedir su irrupción y erradicar las presentes, aunque ya insuficientes para salvaguardar a las palmeras y palmerales europeos. Ganadería En relación al sobre pastoreo ganadero o cinegético especialmente intenso, pero no exclusivo en el sur y oeste del mediterráneo, hay que indicar que causan importantes bajas en los árboles maduros al ser ramoneados intensivamente por el ganado, así como por las podas severas y desmoches a los que son sometidos. Afecta a individuos de especies como Juniperus thurifera, Populus nigra, Salix alba, Fagus sylvatica o Fraxinus angustifolia. Este tipo de arbolado está asociado a una explotación tradicional de los recursos, caída en desuso por su falta de rentabilidad. Son por ello de gran interés en cuanto a la biodiversidad que albergan al ser en muchos casos los únicos árboles maduros y senescentes del paisaje forestal y agrícola. Pero debe compensarse con un mantenimiento y aportación de madera muerta en las formaciones vegetales en las que se presentan y con nuevas plantaciones, dando un tratamiento lo menos estresante posible a los viejos árboles. Así mismo cabe señalar el impacto de los incendios asociados a la práctica ganadera para la obtención de pastos. Estos incendios causan daños y pérdidas importantes a los árboles maduros de los lindes y zonas boscosas, que desaparecen entre las llamas. Un tipo particular de incendio asociado a las prácticas de explotación agro pastoral que afecta a los castaños centenarios en el norte de España, consiste en proceder a la quema interior de la madera alterada, en descomposición o muerta del interior de los troncos, lo que causa la destrucción de micro-hábitats, la biodiversidad y daños directos a los ejemplares. En la alta montaña hay que destacar que el descenso del límite del bosque en altitud está relacionado con la actividad ganadera. Así como que las reducidas poblaciones naturales de Phoenix canariensis y Dracaena draco, entre otras especies en las islas canarias, tiene serias dificultades para recuperarse por el sobre pastoreo. Por el contrario las formaciones arbóreas en forma de dehesas de encinas, robles, alcornoques o fresnos son un buen ejemplo de compatibilidad de producción ganadera y conservación de árboles adultos y biodiversidad. El pastoreo controlado puede y debe ayudar al control de los incendios, pero en el caso de los bosques maduros la sobrecarga ganadera es causa de erosión, de falta de regeneración y de daños a los individuos adultos. Que vienen a interferir la dinámica poblacional de las formaciones vegetales y las desplazan hacia un envejecimiento irreversible. Agricultura Entre las amenazas asociadas a la actividad agrícola hay que destacar las transformaciones de cultivos por modificación, intensificación, reestructuración, mecanización y abandono de los cultivos tradicionales, así como la eliminación de los setos naturales y los árboles de linde. Como ejemplo de las amenazas de árboles agrícolas es significativo el caso de los olivos. Cultivados a lo largo de siglos e incluso milenios en la región mediterránea, pocos árboles son más generosos con la humani- dad gracias a su rusticidad, que le ha llevado a lo largo del tiempo a ir siendo desplazado de los mejores y más fértiles suelos. Ocupando paulatinamente las zonas menos favorecidas del paisaje, como los márgenes de cultivo, los barrancos o las zonas mas escarpadas y pobres. En la actualidad estos viejos, nudosos y retorcidos olivos siguen teniendo una gran importancia ecológica para la biodiversidad, además de jugar un papel relevante en la lucha contra la erosión y la desertización reteniendo el valioso suelo. En las últimas décadas del siglo pasado los olivos milenarios empezaron a ser talados y arrancados de cuajo para usarlos en decoración de jardines, acabando con algunos de los más emblemáticos paisajes, la cultura y la biodiversidad en España, Francia, Portugal, Italia, Chipre, Grecia, el norte de África y Oriente Medio. Un solo dato sobre la magnitud de la tragedia, en Andalucía tierra del olivo por excelencia, con más de 2.000 años de tradición olivarera, y 200 millones de ejemplares actualmente en cultivo, únicamente están inventariados un centenar olivos de más de 300 años. De los que además el 70 % son de variedades de olivo desconocidas. Un ejemplo a seguir, para acabar de forma inmediata con esta inadmisible perdida de patrimonio natural, agrícola y cultural, lo constituye la Ley 4/2006 de Protección del Patrimonio Arbóreo Monumental de la Comunidad Valenciana. Según las organizaciones agrarias el número de olivos afectados por esa ley, que protege directamente a todos aquellos árboles de más de 350 años de edad, supera los 4.000 solo en la comarca del Maestrazgo en la provincia de Castellón. Este número importante de olivos monumentales protegidos ha permitido comercializar su aceite, que sextuplica su precio en el mercado, proteger el paisaje, la cultura, la biodiversidad y fomentar el desarrollo sostenible de todo el territorio. Siendo un ejemplo a seguir a la hora de valorar las múltiples ventajas de la riqueza natural y agrícola, establecer una economía más eficiente en el uso de los recursos, mejorar los servicios ecosistémicos, garantizar la sostenibilidad, y maximizar los beneficios colaterales de las diferentes fuentes de financiación. Acabar con la destrucción de los viejos olivos del paisaje mediterráneo tiene que ser un objetivo prioritario para la Unión Europea. Y por lo tanto cortar, arrancar, trasplantar o destruir intencionalmente a dichos árboles, y también la posesión, el transporte, el comercio, el intercambio y la oferta con fines de venta o de intercambio de especímenes. Ambiente Urbano En relación a los árboles y arboledas monumentales en entornos urbanos hay que destacar el acusado fenómeno de expansión urbanizadora y de las infraestructuras, a costa del medio agrícola, forestal y litoral. Así como el de urbanización dura a la que han sido sometidos los espacios verdes, jardines, plazas, ermitas o santuarios. Con la consiguiente transformación del entorno y la instalación de infraestructuras aéreas y subterráneas, que han causado importantes daños a los ejemplares y numerosas pérdidas de árboles emblemáticos, al no respetarse el área donde los árboles extienden sus raíces y ramas. Árboles y arboledas entroncados en la cultura popular local, pertenecientes a todo de tipo de especies y procedencias, como olmos, chopos, nogales, glicinas, hiedras, morales, robles, tilos, higueras, pinos, tejos, cipreses, yucas, ahuehetes, plátanos de sombra y un largo listado, han pagado las consecuencias de esta silenciosa amenaza. Turismo Así mismo se ha producido una presión creciente en relación al incremento de la afluencia y tránsito de visitantes a árboles y bosques sensibles, tanto a pie como en vehículos de todo tipo, que causan un fuerte impacto en la salud de los árboles y en el entorno. Frente a su aparente fortaleza estos organismos resultan extraordinariamente frágiles y sensibles a los cambios ocasionados por las visitas masivas incontroladas, causando daños graves al sistema radicular de los árboles por erosión, compactación, abrasión y heridas; así como a los troncos, ramas y follaje al trepar a los árboles; además de perturbaciones asociadas a todo tipo de recolecciones tanto de los propios árboles como de los organismos asociados, musgos, líquenes, hongos, etc. Hay en ciertos casos, principalmente de árboles y bosques maduros silvestres, que deberían salvaguardarse con disposiciones especiales pudiendo llegar a limitar el acceso, en función de las amenazas para el árbol, la especie, el hábitat o las especies integrantes de la biodiversidad. Afortunadamente nuestra sociedad es cada vez más sensible y demanda desde los ayuntamientos, las organizaciones sociales y las personas que aman la naturaleza y la cultura, el que se protejan y conserven estos árboles y bosques, y también su legado. Si queremos conservarlos hay que garantizarles un apoyo real y permanente de tipo social, científico, económico y jurídico. Y, para ello, que establezcan los mecanismos reales de control, gestión y uso de los árboles y arboledas singulares, poniendo los medios materiales, humanos, técnicos y económicos necesarios y específicos. Grandes Incendios Forestales Los Incendios Forestales en Números Los datos recogidos por el European Forest Fire Information System (EFFIS) en cinco países de la región mediterránea del sur de Europa (Portugal, España, Francia, Italia y Grecia) muestran que durante el periodo 1980 – 2009 se produjeron más de un millón y medio de incendios forestales, que afectaron a una superficie de 14,367 millones de ha. Solo en el año 2009 la superficie quemada alcanzo un total de 438.417 ha. El origen de todos ellos tiene en el 96% de los casos procedencia humana, sea esta intencionada o accidental. Los incendios forestales se clasifican en función de la superficie afectada por el fuego. Un fuego que afecta a una superficie inferior a una hectárea se denomina conato, y viene a suponer entorno al 60 % de los incendios. A partir de esa superficie quemada y hasta las 500 ha se les llaman incendios forestales. Y junto a los conatos forman el 99,8 % de los siniestros que calcinan la mitad de la superficie total anual en los países mediterráneos. Pero la historia más reciente de los incendios forestales muestra un nuevo rostro aún más temible y destructor. Una atención es- 319 n pecial merece ese porcentualmente bajo 0,2 % que consume el restante 50 % de superficie quemada. Se conocen con el nombre de Grandes Incendios Forestales (GIF), y queman más de 500 ha. Los GIF son incendios devastadores que resultan incontrolables, y que en cuestión de horas, pueden calcinar entre 10.000 y 80.000 ha. En el peor año registrado en la historia mas reciente en España es de 1994, cuando en 4 días se produjeron nueve GIF que devastaron 197.000 ha. Esta situación se reproduce de forma cíclica en otros países de norte del mediterráneo como Italia, Grecia, Portugal, Turquía y lugares como California o Australia. Todo ello a pesar del notable incremento de la eficacia de los medios disponibles para en su extinción, ya que en el 70 % de los casos los incendios no pasan de la fase de conato, y el 99,8 % de los casos se consiguen extinguir antes de convertirse en GIF. Estos siniestros de dimensiones pavorosas causan una gran alarma social, desesperación, impotencia y el fallecimiento de los profesionales de la extinción y la población afectada. Además de incuantificables daños biológicos, ecológicos, económicos y sociales, que hacen tambalear gobiernos municipales y supra municipales, a la espera de que se tomen decisiones políticas y socio económicas que los resuelvan. El análisis de las causas que originan los GIF nos dan algunas de las claves para interpretar esta situación. Es relevante que en el 47 % de los casos sean de origen intencionado, y que otra parte del porcentaje provenga de las negligencias debidas a las quemas agrícolas, obtención de pasto, trabajos forestales, barbacoas, fumadores, quema de basuras, escape de vertederos, ferrocarril, líneas eléctricas, motores y maquinas o maniobras militares. El resto corresponde a incendios de origen natural causados por rayos básicamente, en un porcentaje en torno al 5 %. Algunos de los factores que favorecen los GIF están relacionados con su concentración en lugares en los que se presentan grandes extensiones arboladas mono específicas con un bajo nivel de gestión forestal. Zonas de interior con una clara tendencia al n 320 despoblamiento y con la población envejecida, lo que implica una ausencia de conservación y gestión del medio rural, asociado al abandono de la actividad ganadera y agrícola. Unas condiciones meteorológicas adversas y una orografía complicada, conforman los ingredientes principales para que un incendio resulte incontrolable. La preocupante situación resulta aun más paradójica al comprobar que ciertas regiones del norte de la Península Ibérica, pero también del centro y norte de Europa, con climas más húmedos presentan un número de incendios similares. Mientras por el contrario en la región mediterránea del norte de África tanto los datos en relación con el número de incendios como con la superficie quemada son inferiores. El clima influye, pero no es un factor determinante absoluto en cuanto al número, superficie y recurrencia de los mismos. El uso, la ordenación y la conservación de los recursos naturales, así como la actividad humana ligada al territorio resultan factores a tener muy en cuenta. El Fuego y la Vegetación El bosque mediterráneo no necesita el fuego para regenerarse, y tampoco es acertado afirmar que haya plantas pirófilas, una suerte de especies vegetales suicidas. Una cosa distinta es que algunas plantas han desarrollado estrategias para poder sobrevivir a este duro impacto. Pero pagando un alto precio, generalmente con la vida, y alejándose del objetivo final de cualquier tipo de formación boscosa, formar un rico y variado hogar para una infinidad de especies pertenecientes de todos los órdenes de la vida que forman la biodiversidad. Los incendios reiterados y la vida en el bosque son poco compatibles. Los incendios repetidos, con una tendencia a aumentar su frecuencia en periodos cada vez más cortos de tiempo en la región mediterránea, situada entre los 20 y los 50 años, dificultan considerablemente el establecimiento de un bosque maduro y reduce drásticamente la biodiversidad. Es cierto que en los bosques inalterados por la acción humana se producen incendios por causas naturales. Y que esta perturbación se cicatriza con el paso de los años al crecer de nuevo la vegetación y los árboles a partir de las semillas, rebrotes y otras formas de regeneración, formando parte de la dinámica del ecosistema. Pero esta perturbación de importancia, que modifica profundamente la composición florística, la estructura forestal y las interacciones entre los organismos, es menos frecuente de lo que parece. Ya que el intervalo medio de tiempo transcurrido entre dos incendios sucesivos debido a causas naturales en el bosque mediterráneo es superior a los 200 años. Y el hecho de que la mayoría de las especies arbóreas que ilustran este libro puedan superar con facilidad los 500 años es otra evidencia. Cuando un primer incendio destruye un árbol maduro de 500 años, su relevancia a nivel ecológico y ambiental no es, y no se debe admitir, comparable a la presencia de los mas de 500 pimpollos que brotan al poco tiempo a su alrededor. La severidad del impacto final del fuego sobre un bosque, depende en gran medida del periodo de tiempo transcurrido hasta que concurra un segundo incendio. En un régimen de recurrencia elevado, en el que a la primera generación de árboles nacidos tras el primer incendio le resulte imposible consolidar la madurez sexual, se habrá perdido mucho, en especial el estrato arbóreo y se estará caminando hacia un proceso de matorralización, formación de estepas y desertización. Hay muchas dificultades para aceptar las consecuencias ecológicas, y nos resistimos a cuantificarlas económicamente de forma honesta, cuando lo que se calcina es un bosque de árboles maduros. La falta de las labores de gestión, mantenimiento y prevención de los bosques es uno de los principales motores de los GIF. Es el conocido como síntoma del gestor ausente, que viene a indicar la carencia de una gestión planificada, que ordene los usos y aprovechamientos forestales, dejando a las masas forestales, en su mayor parte artificiales y fuertemente antropizadas, abandonadas a su propia y desordenada evolución. El abandono de las tierras menos productivas para la agricultura en las ultimas décadas y la escasa, cuando no nula, rentabilidad de las explotaciones madereras de las formaciones actuales llevan a tener que replantarse nuevas estrategias conjuntas de actuación. La rentabilidad económica puede llegar de otros sectores al ligarlo al desarrollo rural y a la generación de servicios ecosistémicos, en línea con la conservación de la biodiversidad, la adopción de Planes de Gestión acordes con las directrices generales para la gestión sostenible de los bosques, la adaptación al cambio climático y las medidas para mejorar la resiliencia de los bosques y la selvicultura preventiva. En línea con la Estrategia para la conservación de la biodiversidad en los países de la Unión Europea 2020. Selvicultura Preventiva La prevención de los incendios forestales, es decir la toma de las medidas necesarias para evitar que ocurran, es sin lugar a dudas la mejor forma de evitarlos. Hay dos grandes formas de prevenirlos, la dirigida a las labores de gestión y planificación de las masas forestales que engloban al conjunto de actuaciones en relación a las labores de defensa y conservación directa sobre los bosques. Y la que incide en prevenir las causas que originan el elevado numero de incendios cada año. La gestión y planificación de una política forestal común y organizada, en todos los niveles de la administración y sectores productivos implicados, que valore los productos y servicios ecosistémicos y la conservación de la biodiversidad es el camino. Una política forestal clara, estable, coordinada, coherente y con asignación presupuestaria específica y suficiente que fomente los mecanismos innovadores de participación y financiación, mejorará la gestión de las masas forestales actuales y la restauración de los espacios degradados. La lucha contra los incendios forestales que se desarrolla en la actualidad se basa principalmente en métodos teóricos o tradicionales, por lo requiere de una nueva revisión y orientación como son: el desarrollo de estrategias comunes entre los países mediterráneos; el establecimiento de métodos de gestión sostenible del medio natural que integren prácticas agronómicas, ganaderas, forestales y de conservación de la biodiversidad; garantizar la rentabilidad económica de los productos y servicios forestales y rurales, y con ello el futuro y la permanencia de las poblaciones de interior; la educación y sensibilización de la sociedad sobre los riesgos y consecuencias de los incendios forestales; y potenciar nuevas líneas de investigación que mejoren la prevención y faciliten el control del fuego, entre otras, en línea con los principios de la selvicultura preventiva. La estrategia de restauración tras el paso de un GIF pasa entre otros objetivos por establecer una estrategia de planificación de futuro; proteger y conservar el suelo; recuperar la dinámica natural de la vegetación favoreciendo la regeneración natural de la flora y fauna; asegurar la conectividad entre las masas forestales y agrícolas; crear nuevas estrategias de prevención; implicar a la población en la restauración; reducir el riesgo erosivo; controlar la evolución de las plagas y enfermedades y establecer planes de mantenimiento, seguimiento y evaluación periódicos de las masas. La participación ciudadana a través de los diferentes grupos de interés económico, social y científico, especialmente de la población local, es garantía de resultados satisfactorios presentes y futuros. Ya que facilitan el establecimiento de una mayor coherencia en la planificación territorial, las priorizaciones en las zonas de actuación y en la selección de las especies que formaran los bosques del futuro. La política de instauración de infraestructura verde en el medio natural, rural y urbano, el pago por los servicios ecosistémicos y la conservación de la biodiversidad, y el desarrollo rural sostenibles son formulas adecuadas de optimizar los recursos, valorar las múltiples ventajas de la riqueza natural y crear nuevas competencias y oportunidades. La prevención en las causas pasa por incrementar la información y la toma de conciencia social, con la finalidad de educar a la población de los peligros y del uso racional del fuego, para evitar las situaciones de riesgo. En este sentido tiene una gran importancia las campañas informativas en los medios de comunicación. Es duro reconocerlo pero la participación “involuntaria” de la sociedad en el origen de los incendios es tan importante como los extraños intereses ocultos tras los incendios intencionados. Contra los que los profesionales de la extinción y prevención poco pueden hacer. El cuidado y la vigilancia del bosque dependen de la colectividad. El fuego es tarea de todos: políticos, técnicos, sectores empresariales y de la sociedad civil, desde antes que comience a arder. La sociedad tiene que tomar iniciativas. Las campañas de sensibilización del gran publico, hasta la actualidad y en general, puntuales, anónimas e indiferenciadas, tienen que completarse y poner en evidencia las principales causas que originan el fuego a través de acciones de comunicación apropiadas y especificas. La creación de cuerpos de voluntarios para cuidar y vigilar el bosque, en cada pueblo o comarca, debidamente formados, equipados, organizados y remunerados durante todo el periodo de riesgo de incendios, llevando a cabo labores de vigilancia intensiva, disuasiva, de información y de protección civil frente a los riesgos ambientales, es aconsejable. La educación ambiental, la custodia del territorio y las campañas de restauración de la cubierta vegetal son a su vez muy buenas iniciativas. El Ciprés Mediterráneo y los Incendios Forestales Para ser efectivos en la lucha contra el fuego es necesario impulsar la investigación en modelos de gestión y restauración preventiva que contribuyan a la recuperación de las formaciones vegetales del futuro, para que sean lo más resistentes a las llamas. En este sentido el ciprés mediterráneo presenta una serie de características morfológicas y ecológicas que le hacen especialmente interesante en la lucha contra los incendios forestales en forma de barreras cortafuegos. Una menor inflamabilidad y combustibilidad que otras especies, la baja emisión de partículas incendiarias, una disminución de la biomasa en superficie y su acción como cortavientos, actúan retrasando el avance del fuego en línea con los principios de la selvicultura preventiva. Este es el objetivo del proyecto europeo “CypFire: Barrières vertes de cyprès contre l’incendie: une solution faisable, écologique et économique pour sauvegarder les régions méditerranées” (2010 – 2013). Cofinanciado con Fondos FEDER del Programa de Cooperación Territorial MED de la Unión Europea, en el que participan trece centros de investigación, gestión forestal y desarrollo del arco mediterráneo. 321 n El GIF de Andilla de 2012 en el que se calcinaron unas 20.000 hectáreas afectó a las parcelas experimentales del proyecto “CypFire”, situadas en el barranco de la Herbasana en Jérica. El fuego arrasó el bosque mixto mediterráneo (Clase: Quercetea ilicis, introducción de clase: Pino-Juniperetea) situado en el entorno de la parcela, mientras que únicamente el 1,27 % de de los cipreses entraron en combustión. Los cipreses experimentales, de entre 21 y 25 años de edad, superan los 9 metros de altura formando una pantalla de vegetación de elevada continuidad en vertical y horizontal. A esto hay que añadir que la cobertura arbustiva en el interior de la parcela alcanza únicamente el 1%, sin que se hayan llevado a cabo labores de cultivo en los últimos 11 años. Los estudios de campo y las investigaciones en laboratorio empiezan a mostrar la potencialidad del ciprés para actuar como barreras en la lucha contra los incendios forestales. De confirmarse pueden jugar una función estratégica al reforzar la eficacia y mejorar el impacto paisajístico de los cortafuegos tradicionales, optimizar la protección en la interfaz urbano – rural – forestal y reforzar la seguridad en lugares de especial protección: elevado riesgo, difícil acceso, alto valor cultural o prioridad defensiva. Al fomentar estructuras forestales y agrícolas más resistentes al fuego, estableciendo discontinuidades y creando paisajes en mosaico y de heterogeneidad. El futuro de las barreras de ciprés pasa por continuar con los estudios relacionados con la inflamabilidad y la combustibilidad, evaluar la adaptabilidad de las diferentes variedades, valorar el potencial de desarrollo económico en el sector viverístico, ambiental y forestal y la creación áreas piloto demostrativas. Protección Jurídica Derechos de los Árboles Ancianos La falta de reconocimiento, la indefensión jurídica y su exclusión de los marcos de acción prioritaria en el ámbito nacional y europeo es la necesidad mas acuciante a la n 322 que se enfrentan los árboles monumentales, los bosques maduros, los árboles agrícolas centenarios y los paisajes arbolados más relevantes en Europa, y en el mundo, lo que explica su elevada tasa de desaparición. La nueva estrategia de la Unión Europea para la biodiversidad 2020, supone un seguro de vida para este capital natural. El mandato de la Unión establece un nuevo horizonte cuyo objetivo principal es detener la perdida de la biodiversidad, protegiendo, valorando y restaurando su valor intrínseco, por su contribución esencial al bienestar humano y a la prosperidad económica, evitando los catastróficos cambios derivados de su pérdida y la dependencia exterior de los recursos naturales. Este marco de actuación establece la conservación y restauración de la naturaleza, el mantenimiento y mejora de los servicios ecosistémicos, y la sostenibilidad de la agricultura y la selvicultura como objetivos prioritarios. En base a ello a todos estos árboles les debe ser de aplicación los artículos 1 y 2 de la Directiva Hábitats, al contribuir de forma efectiva a garantizar la biodiversidad a través de la conservación de los hábitats, la fauna y flora. Cumplen con el requisito de ser vulnerables al constatar de forma fehaciente, y pudiendo considerar mas que probable, que en un futuro próximo continuarán persistiendo los factores que ocasionan su destrucción. Los individuos en esta fase de desarrollo son extremadamente escasos, y en muchos casos pertenecen a especies que están amenazadas según la lista roja IUCN nacionales e internacionales. Se localizan en áreas geográficas limitadas, con poblaciones de pequeño tamaño y dispersas, frecuentemente aislados, con independencia de la abundancia de la especie. Y requieren una especial atención debido a la singularidad de sus hábitats y micro-hábitats, y a las posibles repercusiones que su explotación y destrucción pueden tener para la conservación de especies prioritarias de la Directiva Hábitats y Directiva Aves. Sin menos cabo del amparo legal que pueda aplicarse en base al patrimonio agrícola y cultural, la posibilidad de poder iniciar de forma urgente la protección individualizada bajo el amparo de la definición de “especímenes prioritarios de interés comunitario” siguiendo los principios de la Directiva Hábitats, y poder pasar a formar parte de la red Natura 2000, es una forma rápida y efectiva de ponerse en marcha para subsanar este olvido. Todo ello permitiría cumplir con los principios de la política comunitaria en el ámbito del medio ambiente establecidos en el Tratado de la Comunidad Económica Europea, relacionados con la necesidad de conservar, proteger y mejorar la calidad del medio ambiente; la protección de la salud de las personas; la utilización prudente y racional de los recursos naturales; y el fomento de medidas a escala internacional destinadas a hacer frente a los problemas ambientales regionales o mundiales. Y cumplir con los compromisos internacionales adquiridos con la ONU. En este sentido se han desarrollado instrumentos financieros que permiten promover la conservación de los árboles monumentales, los bosques maduros, los árboles agrícolas centenarios y los paisajes arbolados presentes en el medio natural, agrícola y urbano. Entre los que cabe destacar los Fondos Estructurales y Fondos de Cohesión, LIFE+, Programa Marco de Investigación, Fondo Europeo Agrícola de desarrollo Rural – FEADER, y los de la Política Agraria Común – PAC y la Política Pesquera Común – PPC, entre otros. Ofreciendo la posibilidad a mejorar las sinergias y maximizar la participación y la inversión de los sectores productivos como la agricultura, la industria alimentaria, la selvicultura, la energía, la innovación, las finanzas y el turismo. Legislación Nacional Por su parte en el ámbito estatal, y de las regiones, de los países miembros existen disposiciones legales y administrativas relacionadas con la protección y conservación del medio natural y agrícola, y del patrimonio cultural que les puede ser de aplicación. Entre la legislación básica aplicable en España se puede destacar: Ley 42/2007 del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad; Ley 43/2003 de Montes, modificada por la Ley 10/2006; Ley 45/2007 para el Desarro- llo Sostenible del Medio Rural; Real Decreto Legislativo 1/2008 de Evaluación de Impacto Ambiental; Ley 9/2006, sobre Evaluación de los Efectos de Determinados Planes y Programas en el Medio Ambiente; Ley 26/2007 de Responsabilidad Medioambiental; Ley Orgánica 10/1995 del Código Penal, modificada por la Ley Orgánica 7/2012, entre otras. En relación con los árboles monumentales la Ley de ámbito estatal, 42/2007, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad, establece en el Art. 33 que: “Se consideran como Monumentos Naturales a los árboles singulares y monumentales”. Reconociéndoles explícitamente que forman parte de los Espacios Naturales Protegidos de nuestro país, y por tanto de la Red Natura 2000. Sin embargo, hasta el momento actual no existe un catálogo completo y especifico de todos ellos; falta por establecer los objetivos de conservación; se carece de criterios para su conservación, tampoco cuentan con planes ni instrumentos de gestión aprobados, ni se ha determinado el estado de conservación, las presiones y las amenazas como elementos clave de la biodiversidad. Ley de Patrimonio Arbóreo Monumental de la Comunidad Valenciana Así mismo la Ley 42/2007, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad, en su Art. 36, estable que “Corresponde a las Comunidades Autónomas la declaración y la determinación de la fórmula de gestión de los espacios naturales protegidos en su ámbito territorial”. En este sentido hay que destacar el desigual interés mostrado por las Comunidades Autónomas, ya que los objetivos, los criterios y el número de ejemplares protegidos denotan una elevada arbitrariedad. En este sentido, y como ejemplo de una legislación abierta, participativa y conservacionista destaca a nivel nacional y europeo, cuanto menos, el marco de protección jurídico establecido en la Comunitat Valenciana a través de la Ley 4/2006 de Patrimonio Arbóreo Monumental, que fue aprobada por la unanimidad de los grupos parlamentarios de les Corts Valencianes. La ley reconoce que en el territorio valenciano, por sus características ambientales e históricas, se ha visto favorecida la presencia de una gran diversidad de especies vegetales leñosas, tanto autóctonas como alóctonas, que forman parte de la vegetación de los bosques, del medio agrícola y de los jardines. Estos árboles, distribuidos por todo el territorio en forma de grupos o como individuos, reúnen una serie de valores históricos, culturales, sociales, científicos, ecológicos, económicos, etnográficos y educativos, y representan una parte singular y significativa del patrimonio medioambiental y cultural del pueblo valenciano, siendo de interés público su protección y conservación. Pero, tal y como recoge en el preámbulo, muchos de estos árboles y su entorno están en peligro por causas diversas, lo que ha supuesto que a lo largo del siglo XX se haya producido la pérdida de una parte sustancial de nuestro patrimonio arbóreo más sobresaliente. Para detener y evitar la degradación y desaparición de este patrimonio arbóreo, se requiere de una asistencia especializada que garantice su supervivencia. Más allá de las funciones de producción de recursos, que cada uno de estos árboles y arboledas ha llevado a lo largo de su vida, estos ejemplares, y su historia, han dejado de ser meramente, y en esencia, árboles forestales, agrícolas u ornamentales, para pasar a ser las piezas de un patrimonio natural y cultural formado por árboles monumentales vivos. Una herencia que demanda la categoría ética e intelectual de nuestra sociedad para procurarle los mejores cuidados y atenciones, los que estas auténticas obras de arte, formadas por árboles vivos y sensibles, producto de la naturaleza y la cultura, merecen. El objeto principal es que estos árboles puedan permanecer con vida el mayor tiempo posible en las mejores condiciones, y teniendo a la ley de su parte. No es menos importante, y por ello también protegido por ley, el patrimonio cultural que representa el conjunto de documentos gráficos, escritos, etnobotánicos, etnográficos y la tradición oral que tiene como protagonistas a estos árboles y al pueblo valenciano. La ley también reconoce el papel decisivo que han jugado los propietarios públicos y privados en su preservación, facilitando el que hayan llegado hasta nosotros. Reconoce que para asegurar la conservación de todos estos monumentos naturales y el conjunto de valores que representan se hace necesaria una amplia y eficiente colaboración institucional y social. Y con ello, la participación conjunta de la Generalitat, las diputaciones provinciales y los ayuntamientos en la dotación financiera y de recursos materiales y humanos, que permitirá ofrecer una atención integrada y polivalente a este patrimonio. Los árboles monumentales ofrecen numerosas posibilidades dentro del ámbito de la educación ambiental y del desarrollo sostenible. El interés y el aprecio que estos árboles inspiran pueden servir como punto de partida para concienciar a la sociedad del respeto que debemos al medio natural, además de facilitar la revalorización y la difusión de los espacios ecológicos por toda nuestra rica geografía. Estos árboles y paisajes continúan cumpliendo una función educativa, cultural, social, económica y de futuro para el pueblo valenciano. La ley tiene como objetivos garantizar la protección, conservación, difusión, fomento, investigación y acrecentamiento del patrimonio arbóreo monumental, considerando como tal el conjunto de árboles por sus características botánicas o culturales, en sentido amplio, y su legado. El concepto arbóreo se aplica a los ejemplares y a los grupos de plantas superiores, tanto si son autóctonas como alóctonas, sean árboles, arbustos, palmeras o plantas trepadoras. Su ámbito de aplicación se extiende a todos aquellos que radiquen en el territorio de la Comunitat Valenciana, independientemente de la naturaleza y propiedad del suelo sobre el que se asienten. Los organismos competentes para proteger son la Consellería con competencias en medio ambiente y los ayuntamientos. Estableciendo varios procedimientos para la protección: La protección genérica, la protección expresa por la Generalitat, la protección expresa por los Ayuntamientos y el procedimiento para la protección expresa que puede iniciarse de oficio o a petición de persona o entidad. La protección genérica establece que quedan protegidos automáticamente, sin ne- 323 n cesidad de resolución singularizada, los ejemplares de cualquier especie arbórea existente en la Comunitat Valenciana que igualen o superen uno o más de los siguientes parámetros: 350 años de edad; 30 metros de altura; 6 metros de perímetro de tronco, medido a una altura de 1,30 m de la base; 25 metros de diámetro mayor de copa, medido en la proyección sobre el plano horizontal; así como las distintas especies de la familia Palmae que superen los 12 metros de estípite, con excepción de la especie Washingtonia robusta H.A. Wendland, cuyo umbral se establece en 18 m. tales impulsando, redactando y negociando dicha ley, fue reconocida en el acta de la sesión parlamentaría de aprobación celebrada el 10 de mayo de 2006. Los ayuntamientos, mediante acuerdo plenario, también pueden declarar protegidos árboles monumentales de interés local. Esta declaración se comunica a la Consellería, que procede a su inscripción en la correspondiente sección del Catalogo de árboles monumentales. Independientemente de la vía o procedimiento seguido y de la categoría a la que finalmente se asigne, monumental, singular o de interés local, todos tienen el mismo nivel de protección que otorga la ley, ya que todos en conjunto forman el Patrimonio Arbóreo Monumental de la Comunitat Valenciana. La protección jurídica del patrimonio natural, histórico, cultural y social que son los árboles monumentales es uno de los pilares fundamentales para garantizar su conservación. Plenamente conscientes de esta realidad, y desde el inicio de nuestra actividad, el Departamento de Árboles Monumentales de la Diputación de Valencia - Imelsa, ha dedicado un esfuerzo especial para crear marcos jurídicos específicos y estables que permitan desde todos los ámbitos proteger estos árboles. Asimismo, se crea una comisión consultiva de evaluación y seguimiento de la protección y conservación del patrimonio arbóreo de la Comunidad Valenciana, que estará integrada por representantes de la Consellería con competencias en medio ambiente, en agricultura y en cultura, las Diputaciones Provinciales, la Federación Valenciana de Municipios y Provincias, las Universidades Valencianas y centros de investigación, asociaciones de conservación de la naturaleza y de propietarios y el Consell Valencià de Cultura. Según las organizaciones agrarias de la Comunidad Valenciana, el número de olivos amparados por esta ley, solo en la comarca del Maestrazgo en la provincia de Castellón superaría los 4.000 olivos. Lo que ha abierto la comercialización de su aceite exclusivo, y la promoción y desarrollo sostenible del territorio, que esta sirviendo de referencia para muchos lugares de España y de Europa. La decisiva labor llevada a cabo por el equipo del Departamento de Árboles Monumen- n 324 Gobernanza Local Las corporaciones locales disponen de la capacidad de establecer normativas municipales que permitan proteger los árboles monumentales, los bosques maduros y los paisajes arbolados a través de Ordenanzas Municipales que pueden facilitar su protección directamente desde los municipios y contando con la participación ciudadana. Fruto de ello es el “modelo” de Ordenanza Municipal de Protección de Arbolado de Interés Local. Un texto que está facilitando, desde hace más de una década, que cada vez más ayuntamientos de toda España estén protegiendo directamente sus árboles mediante la figura de Árbol o Arboleda de Interés Local. Esta ordenanza se fundamenta en la ley 7/1985 Reguladora de las Bases de Régimen Local, en su articulo 25.2 apartados d), e), f) y m), que da amparo jurídico para la protección en materia urbanística, parques y jardines, patrimonio histórico-artístico, de protección del medio ambiente y de turismo. Es decir, cada municipio tiene suficiente base jurídica para poder declarar protegidos directamente cuantos árboles, arboledas, espacios naturales y paisajes de interés local considere necesario. Dicha propuesta de ordenanza es el texto reglamentario en el que se concretan los objetivos y la función de la Protección del Arbolado de Interés Local, regulando la parte relativa a la gestión de estos árboles y del entorno en que se encuentran. Se divide en cinco capítulos. En el primero, destinado a las disposiciones de carácter general, se establece el marco legal de la ordenanza, su objeto, ámbito de aplicación, vigencia e interpretación. En el capitulo segundo, se regula el proceso de declaración de Arbolado de Interés Local y sus efectos, creándose el Catálogo de Árboles de Interés Local. En el capitulo tercero se regulan las disposiciones relativas a la conservación del Arbolado de Interés Local, estableciendo las especificaciones técnicas, la financiación y los derechos y deberes que tal declaración comporta. En el capitulo cuarto se crea el Consejo Asesor del Arbolado de Interés Local, regulando su composición y funcionamiento, dicho Consejo integra la participación ciudadana como uno de sus elementos fundamentales. Por último, en el capitulo quinto se establece el régimen de infracciones y sanciones, de acuerdo con la legislación aplicable en la materia en cada territorio. El principio es proteger los árboles monumentales desde la propia raíz, desde cada uno de los pueblos de Europa donde viven. Conservación y Geriatría Arbórea Conocimiento y Conservación La conservación de la biodiversidad es un objetivo primordial en la Unión Europea al constituir su perdida, junto con el cambio climático, una de las mayores amenazas a nivel medioambiental para el futuro del planeta y bienestar de la humanidad. La conservación y restauración de la naturaleza y el mantenimiento del conjunto de servicios ecosistémicos permiten crear nuevas vías con las que alcanzar la sostenibilidad ambiental y económica. Los objetivos principales de la conservación son estabilizar y ampliar el número de individuos, especies y hábitats protegidos, así como la estructura y las funciones específicas necesarias para su mantenimiento a largo plazo. El estado de conservación engloba al conjunto de influencias que actúan sobre el hábitat natural, semi natural, agrícola o urbano del que se trate, y sobre las especies asentadas en el mismo. Las amenazas pueden afectar tanto a corto como a largo plazo a su distribución natural, su estructura y funciones, a la supervivencia de los individuos, las especies y al mantenimiento de la biodiversidad en el territorio. La metodología de la conservación debe integrar de forma sistemática y estandarizada, el conocimiento de la caracterización ecológica, ocurrencia y distribución a nivel especifico, local y global; la relevancia del individuo y las poblaciones; la fragilidad del hábitat, de las especies y del espécimen; las variaciones y amenazas constatables y previsibles tanto genéricas como particulares; la protección legal y las recomendaciones de gestión. Acorde con los criterios establecidos en la Directiva Hábitats, que faciliten la toma las medidas necesarias para instaurar un sistema de protección rigurosa. La desaparición de cada uno de estos árboles, por causas no naturales, supone una merma para la biodiversidad y una amenaza a la hora de garantizar el restablecimiento y el mantenimiento de los hábitats y micro-hábitats naturales y las especies asociadas en un estado de conservación favorable. Disponer de bases de referencia con información armonizada y comparable sobre la presencia de masas arboladas maduras, tipos de bosques y hábitats, riqueza de especies arbóreas, estructura de los rodales, árboles senescentes, madera muerta y el sotobosque y biodiversidad asociada contribuiría a una cuantificación objetiva de su situación, a la toma de medidas de protección y conservación, y a un uso ordenado y sostenible de los recursos y oportunidades que ofrecen. Evaluación del Estado de Conservación Se ha avanzado de forma favorable en el desarrollo de una base de conocimiento sobre la biodiversidad, fundamento clave para la elaboración de políticas a partir de la información y datos científicos. Gracias a ellos sabemos que el estado de conservación en la Unión Europea necesita mejorar. Únicamente el 11 % de los ecosistemas clave protegidos presentan un estado favorable y sube hasta el 17% para las especies y los hábitats. En el caso de España un país que presenta 118 tipos de hábitats incluidos en el anexo I, y 260 especies del Anexo II de la Directiva Hábitats en cinco regiones biogeográficas: alpina, atlántica, macaronesica, mediterránea y macaronesica marina. Los datos de evaluación del estado de conservación de la red Natura 2000 indican que el 24 % de los hábitats presenta un estado desfavorable inadecuado; el 11 % desfavorable malo; del 57 % se desconoce su estado de conservación y solo en el 1 % es favorable. En relación con el estado de conservación de las especies, el 28 % presenta un estado desfavorable inadecuado; el 16 % desfavorable malo; del 41 % se desconoce su estado de conservación y solo en el 12 % la conservación de las especies es favorable. En España los datos relativos a la evaluación global del estado de conservación por grupo taxonómico, destacan los reptiles y mamíferos en los que un 50% y un 20 % respectivamente presentan un estado favorable, mientras el resto de grupos se sitúa por debajo del 16 %. El numero de grupos biológicos de los que se desconoce su estado es elevado: artrópodos 68 %, plantas no vasculares 63 %, anfibios 50 %, mamíferos 45%, plantas vasculares 40 %, peces 26 %, reptiles 17 %. La suma de estados de conservación desfavorable inadecuada y desfavorable mala se sitúa para todos los grupos entre el 21 % y el 78 %. En la región biogeográfica mediterránea en España los hábitats presentan un estado de conservación mas comprometido, con un 33 % en situación de desfavorable inadecuada; el 67 % desfavorable mala y el 19 % desconocido. Por su parte las especies se encuentran con un 10 % en situación de desfavorable inadecuada; el 8 % desfavorable mala y el 77 % desconocido. Por otra parte la evaluación global del estado de conservación de los 28 tipos de hábitats de bosque presentes en España: un 25 % en encuentran en situación de desfavorable inadecuada; el 25 % es desfavorable mala y el 50 % es desconocido. Hay que destacar que los bosques ocupan el 53,87 % del tipo uso del suelo y la agricultura: 23,65 % en los lugares declarados red Natura 2000. Principios para la Conservación de los Árboles Monumentales En relación a la conservación de los árboles monumentales, los bosques maduros, los árboles agrícolas multicentenarios y paisajes arbolados formados por árboles maduros en la Unión Europea, hay que indicar que los datos científicos disponibles sobre su presencia y estado de conservación son escasos, el conocimiento lagunar; la investigación poco desarrollada; las áreas e individuos protegidos reducidos; la gestión inexistente o empírica y los impactos y amenazas antrópicas crecientes. Es indispensable mejorar los conocimientos científicos y técnicos, y promover la investigación para dotar de instrumentos validos para la gestión de estos elementos fundamentales para los hábitats, la fauna y la flora silvestres, la agro biodiversidad y la cultura. Aquellos lugares en los que la presencia humana y de sus actividades se ha incrementado o modificado son las que más árboles monumentales han perdido. La tala indiscriminada, el desnaturalizado transplante, los ciegos intereses urbanísticos, viarios e industriales, las transformaciones agrarias de dudosa rentabilidad, los incendios forestales, la imperdonable falta de conservación y el abandono, los cuidados inapropiados e interesados, la ausencia de control de su estado de salud y de las visitas, o las plagas y enfermedades expandidas por acción humana son algunas de las amenazas principales. La conservación de los árboles monumentales, los bosques maduros y los paisajes arbolados tiene en el fomento de las políticas de gobernabilidad, la ordenación del territorio y el desarrollo económico rural sostenible, las claves para garantizar su preservación. Como se establece en la Directiva Hábitats, es necesario fijar las medidas de conservación adecuadas que impliquen planes de gestión individualizados, específicos a las características del entorno e integrados en otros planes de desarrollo, mediante las apropiadas medidas reglamentarias, administrativas y contractuales. Contemplando la aplicación de un sistema de vigilancia de su estado de conservación y adoptando las medidas para evitar su deterioro y altera- 325 n ciones. Cualquier plan o proyecto que, sin tener relación directa con la gestión del lugar o sin ser necesario para la misma, pueda afectar de forma apreciable a los individuos y lugares, ya sea individualmente o en combinación con otros planes y proyectos, se someterá a una adecuada evaluación de sus repercusiones, teniendo en cuenta los objetivos de conservación, asegurando que no causará perjuicio a su integridad. Así mismo hay que tomar las medidas necesarias para instaurar un sistema de protección rigurosa de las especies vegetales, la fauna, los hábitats y de todos estos especimenes maduros, que impida recoger, así como cortar, arrancar o destruirlos intencionalmente. Y la posesión, el transporte, el comercio o el intercambio y la oferta con fines de venta o de intercambio de especímenes de árboles maduros y productos derivados. Medidas que incluirán, en particular, disposiciones relativas al acceso a determinados sectores, la explotación de determinados ejemplares y la evaluación del efecto de las medidas adoptadas. Mediante criterios de evaluación para cada tipo de individuo, especie, hábitat y localización, grado de representatividad, grado de conservación de la estructura y de las funciones del tipo de hábitat natural de que se trate y posibilidad de restauración, y valor ecológico, paisajístico, forestal, agrícola y cultural. Pero también es importante considerar y fomentar los aspectos relacionados con la puesta en valor de los productos y servicios derivados de su presencia, con repercusión a nivel económico en los sectores productivos forestales, agrícolas, innovación, educación ambiental o el turismo en el ámbito local. Sin que ello suponga riesgo alguno para su garantía de continuidad, como puede ser por ejemplo el aceite de olivos multicentenarios. Y la conservación del germoplasma para asegurar la conservación “ex situ” del patrimonio genético de estos individuos. Y de una manera especialmente significativa proteger y conservar el patrimonio cultural ligado a estos árboles en forma de documentos gráficos, escritos, tradición oral y etnobotánica, mediante la creación de archivos documentales, bibliográficos y audiovisuales. n 326 Gestión Forestal y Biodiversidad Integrar la gestión de la biodiversidad en la gestión forestal y agrícola es el camino que debe unir a los agentes sociales y económicos locales en beneficio común. Compatibilizando el suministro de recursos materiales y alimentos, los servicios de regulación ambiental y protección de los bosques en relación con el clima, la desertización, la calidad del aire y del agua, y la función cultural, recreativa, estética y espiritual. Mediante la adopción de Planes de Gestión de los Bosques, con el que paliar el síndrome del gestor ausente; integrar las medidas de protección de la biodiversidad en los planes de gestión forestal; financiar el mantenimiento de los servicios ecosistémicos que proporcionan los montes multifuncionales; conservar los espacios silvestres y los de la red Natura 2000; llevar a cabo una reforestación acorde con las directrices generales para la gestión sostenible de los bosques en Europa; en relación con la diversidad de especies y las necesidades de adaptación al cambio climático; medidas ecosistémicas que mejoren la resiliencia de los bosques a los incendios; el establecimiento de planes de prevención de incendios forestales y el mantenimiento en niveles óptimos de árboles maduros, senescentes y madera muerta. Agricultura Afortunadamente la Estrategia de la Unión Europea para la Biodiversidad hasta 2020, viene a mostrar una nueva forma de valorar la potencialidad de los árboles maduros en el medio agrícola. Tiene entre sus objetivos invertir la perdida de biodiversidad, acelerar la transición hacia una economía ecológica capaz de utilizar eficientemente los recursos, reducir la dependencia de los recursos naturales procedentes del exterior, liderar la investigación y la innovación, ofrecer alternativas rentables a las soluciones tecnológicas para la mitigación del cambio climático y la desertización, y crear nuevas competencias y oportunidades ligados a la puesta en valor de los productos, y servicios ecosistémicos que proporciona el medio agrícola. Y también fomentar la creación y el despliegue de infraestructura verde en las zonas urbanas y rurales, establecer sistemas de compensación por los servicios ecosistémicos, retribuir la prestación de bienes ambientales mas allá de la condicionalidad productiva incorporando a las medioambientales, orientar el desarrollo rural a la conservación de la biodiversidad, facilitar la colaboración entre los agricultores y silvicultores con la que mejorar la continuidad y conectividad de los ecosistemas y elementos paisajísticos, y la protección y conservación de los recursos genéticos agrarios a través de medidas agroambientales. Geriatría Arbórea Los árboles maduros, ancianos o monumentales son las piezas únicas de un museo al aire libre, producto tanto de la naturaleza como de la cultura. Un museo con múltiples sedes, repartidas por todos los municipios, y que expone obras vivas. Vivas por partida doble, porque la supervivencia de estos ejemplares comporta también la de la biodiversidad asociada y el legado etnográfico asociado a ellos, como ocurre con los ancianos de nuestros pueblos. El proceso de envejecimiento y muerte de los árboles se produce más como consecuencia de factores exógenos - transformaciones en el entorno, podas severas, abandono, maltrato, cuidados inapropiados, ataques de parásitos, fenómenos climáticos adversos generalmente de carácter excepcional como heladas, sequías, vientos o tormentas - que por factores endógenos, es decir por agotamiento del organismo. En los últimos 30 años la investigación botánica fundamental y aplicada desarrollada sobre los bosques y los árboles ha permitido incrementar nuestros conocimientos sobre la arquitectura arbórea, los sistemas de defensa de los árboles contra las heridas, los hongos y los insectos, la biomecánica, los procesos de envejecimiento y senectud, las condiciones que favorecen y perjudican el desarrollo radicular, la interrelación con los hongos y los microorganismos del suelo, la rifosfera o la ecología. Mas allá del uso y la explotación a los que los hemos sometido para la obtención de todo tipo de recursos, el árbol como organismo vivo “Per se”, es otra cosa. Por ello, al hablar de la preservación y cuidado de estos árboles excepcionales, o mejor dicho, de estas obras de arte, no debemos perder de vista que las técnicas agronómicas, forestales u ornamentales habituales no son de aplicación directa a estos valiosos ancianos; hablamos más bien de principios de botánica geriátrica. Gestión Individualizada ••Es esencial velar, coordinar y supervisar para garantizar que los programas de conservación y las medidas de intervención sean las más adecuadas para cada árbol, en función de su estado de salud, sus necesidades vitales y su pervivencia. Por lo que es necesario la obtención de las autorizaciones previas por parte de las administraciones competentes en el ámbito, local, provincial, autonómico o estatal. ••Previamente a cualquier intervención en el árbol o en el entorno, es necesario realizar un estudio dendrológico individualizado y específico adecuado a cada momento y circunstancia por personal especializado, en el que se valore el estado morfo-fisiológico, ontológico, biomecánico y patológico del árbol, el estado del medio natural y los usos del espacio. Basándose en ellos, se podrá diagnosticar y establecer un plan de gestión, restauración e intervención que garantice la aplicación de las medidas idóneas de conservación y seguimiento en el tiempo. ••Como las modificaciones o intervenciones en el entorno pueden acarrear graves consecuencias para la salud de los árboles e hipotecar su futuro, todo tipo de obra, construcción, reparación, modificación, restauración, rehabilitación o transformación llevada a cabo en el entorno, o en las proximidades, de un árbol monumental, necesita de la elaboración de una documentación previa específica de carácter técnico con las características constructivas y planos detallados del mismo. En él se estudiará el grado de afectación y alteración al monumento y al entorno, de las excavaciones, conducciones aéreas y subterráneas, viales y pavi- mentos, edificios colindantes, ajardinamiento, etc. que se pretenden llevar a cabo. Así mismo definirá el área de protección en torno al ejemplar, que englobará íntegramente al árbol, de la raíz a las puntas. Como protección previa, al comienzo de las obras se procederá a la instalación de un vallado sólido e impenetrable en dicha área. Mantenimiento ••Una práctica cada vez más extendida y banalizada es que con la excusa de conocer la edad, el crecimiento, la cronología, el cambio climático, la contaminación o cualquier otro parámetro, estos árboles son perforados mediante barrenas Pressler para obtener los denominados “corex” o muestras internas de madera. Esta técnica necesita de un gran control y justificación científica, así como de rigor metodológico y ético en su aplicación a los árboles monumentales. En la gran mayoría de los casos no aporta datos realmente significativos; por ejemplo, es muy poco útil para conocer la edad exacta, puesto que la mayoría de los árboles monumentales están huecos en su interior. Evitemos que estos árboles tan valiosos se conviertan en dianas acribilladas indiscriminadamente. ••Es fundamental no modificar las condiciones del medio. La superficie ocupada por las raíces suele ser mucho mayor que la proyección de la copa sobre el suelo. Además, la mayor parte de la cabellera radicular está situada próxima a la superficie. La elevación o disminución del nivel del suelo, la compactación, la impermeabilización, las zanjas superficiales, los cambios de prácticas culturales en el laboreo del suelo, etc. modifican las condiciones cerca de la superficie y provocan la rotura y sección de las raíces, la debilidad en el árbol y las infecciones. ••Podar los árboles monumentales como si únicamente fueran árboles frutales, forestales u ornamentales no es solo un error de técnica, sino también de comprensión de los principios fundamentales de la botánica. En ge- neral, los llamados “chupones” o rebrotes deben conservarse prioritariamente en los árboles maduros, ya que aseguran una regresión de la copa. ••En este momento, una grave amenaza se cierne sobre el patrimonio íntegro de palmeras de nuestro país, de Europa y del mundo debido a la introducción de plagas, como el picudo rojo o la paisandisia que están resultando imposibles de controlar. En la actualidad no se dispone de tratamientos preventivos, curativos o paliativos totalmente efectivos, con resultados contrastados en campo y aceptados por la comunidad científica. Manteniendo las palmeras infectadas y muertas se incrementa el riesgo de expansión. ••Los árboles tienen sistemas de defensa muy efectivos frente a los microorganismos que pudren, alteran y descomponen la madera. Han desarrollado a través del tiempo sus propios sistemas de autoprotección, que un incorrecto tratamiento puede destruir en unos minutos. Por ello hay que evitar “limpiar” o “quemar” la madera o zona afectada de descomposición de un árbol, ya que en la actualidad es imposible conocer con exactitud y precisión la extensión de los patógenos, mientras que es fácil destruir, alterar y romper las barreras microscópicas y bioquímicas que tienen los árboles para defenderse, ayudando con ello a expandir los patógenos. También hay que recordar que incluso la madera irremediablemente descompuesta del interior de los troncos puede ser posteriormente auto digerida con la emisión de raíces internas por el propio árbol. Además, la supresión de la madera muerta de los troncos, cimales y ramas principales que no presenten riesgos de caída y el “pintar” dicha madera con “mastics” supone alterar signos sobre su estado y evolución, borrar las trazas del pasado, debilidad mecánica, artificiosidad, merma estética y pérdida de hábitats para la biodiversidad, sin aportar nada a cambio, ya que dichos procesos son internos. 327 n ••Respecto a la nutrición de los árboles monumentales hay que reseñar que el aporte de una capa superficial de materia orgánica vegetal compostada (exenta de turba), en la superficie ocupada por las raíces, mejora las características físicas y nutricionales del suelo, favoreciendo la micorrización. Suele ser desaconsejable la instalación de riego por goteo y la plantación de césped, ya que modifican las condiciones en las que se han desarrollado las raíces, aumentan la competencia por los nutrientes y provocan un menor crecimiento radicular, ocasionando debilidades fisiológicas y una mayor sensibilidad patológica. Biodiversidad ••Una gran variedad de fauna superior e insectos, musgos, líquenes, hongos, algas, bacterias, micoplasmas, virus... dependen de los árboles para obtener sus alimentos y sobrevivir. La mayoría de estos organismos son necesarios para el desarrollo sano de los árboles. La salud del bosque también depende de ellos. Solo unos pocos, y en determinadas circunstancias, pueden causar daños de importancia y llegar a producir la muerte del árbol. Es imprescindible, por tanto, el seguimiento y control de su evolución. ••Las zonas en descomposición, las cavidades y la madera senescente o muerta que no presente riesgo de caída, con potencial daño a las personas y bienes, deben conservarse prioritariamente, ya que constituyen hábitats esenciales para la biodiversidad. En ellas vive una gran variedad de seres como briofitos, líquenes, algas, hongos e insectos saproxílicos, reptiles, anfibios, aves y mamíferos, muchos de ellos protegidos específicamente al encontrarse en peligro de extinción. Los árboles grandes y ancianos son los mejores hábitats para la vida silvestre. ••Estos árboles, una vez fallecidos, siguen siendo extraordinariamente valiosos para la salud del bosque. Sus restos orgánicos acogen una gran variedad de n 328 organismos, que tienen en estos árboles unos hábitats cada vez más escasos. Por otra parte, también pueden ser conservados y utilizados como elementos culturales, educativos, objeto de investigación o con fines artísticos. Educación y Plantaciones ••La conservación del material genético y la reproducción de estos árboles es necesaria para preservar la riqueza y variabilidad de las poblaciones en los bosques. Trasplantes ••Los árboles adultos sufren gravísimos daños en su salud cuando son arrancados de cuajo, aunque se le llame transplante. Esta agresión a la integridad de un organismo, y a un monumento, que bien puede calificarse de “anti natura” y de expolio no es inocua para la vida de los árboles. Causándoles estrés fisiológico, desorganización hormonal, destrucción de biomasa, merma en el crecimiento, problemas biomecánicos e infecciones de agentes patológicos. ••Una de las mejoras formas de ayudar a los árboles monumentales y al bosque, es incrementar el número de plantaciones de todo tipo. ••El “trasplante” que afecta a los olivos multicentenarios de nuestro país, y a los de los países de la cuenca mediterránea, cabe calificarlo de expolio de Patrimonio Natural y Cultural. Que están destruyendo de forma irreversible el paisaje, la agro biodiversidad y la cultura ancestral ligada a unos árboles que en aquellos lugares en los que se han protegido y conservados, como en la comarca del Maestrazgo o la Sierra de Francia, son motores del desarrollo sostenible para el medio rural. La elaboración y comercialización diferenciada del aceite de estos monumentos llega a alcanzar precios de 300 euros el litro. Situaciones similares deben promoverse para otros productos agrícolas obtenidos de estos árboles centenarios como las castañas, nueces, vinos, almendras, manzanas, por poner solo unos pocos ejemplos. Incendios ••Es conveniente tener precauciones especiales a la hora de prevenir y evitar los incendios en los árboles monumentales y ancianos, más acusados en el medio agrícola y forestal. El fuego de suelo, a través de su propagación por las plantas herbáceas y arbustivas facilita el incendio de la copa de estos árboles y de sus troncos huecos. ••La educación reglada y ambiental juega un papel transcendental a la hora de mejorar el conocimiento, la recuperación y la tutela de estos árboles y su legado histórico y cultural. Uso Sostenible y Difusión La protección y conservación del patrimonio arbóreo monumental y del paisaje comparten el objetivo fundamental de preservar y difundir los valores e importancia de los espacios naturales y la biodiversidad en la sociedad. La labor de formación y educación que llevan a cabo los museos conservando y tutelando las colecciones de obras de arte es un ejemplo del buen proceder a la hora de acercarnos a conocer, divulgar y disfrutar de un Patrimonio Natural y Cultural común sin correr el riesgo de deteriorarlo. Sin embargo en el caso de los árboles monumentales la percepción de los riesgos, daños y deterioros que puede sufrir un árbol y su entorno, a causa de visitas masivas, inadecuadas y sin control, o el comportamiento abusivo suele ser otra. Es importante aprender a conocerlos, amarlos y respetarlos, acercarse a visitarlos, conocer su historia y recuperar la memoria si queremos garantizar su continuidad. Divulgación ••No todos los árboles ni su entorno están preparados para acoger visitas. En algunos casos, incluso deben quedar completamente restringidas, ya que los ejemplares no están suficientemente protegidos, estudiados y tutelados, de manera que su salud podría resentirse a causa de las visitas masivas o inconscientes. excursiones y visitas con pocas restricciones. ••Tienen la ventaja de estar repartidos por toda la geografía y facilitando la revalorización del territorio, la promoción de los productos locales y el intercambio social, pero también tiene la desventaja de encontrarse aislado, disperso y con falta de control. ••Árboles monumentales en el medio agrícola Los árboles monumentales que viven en el medio agrícola continúan cumpliendo una función productiva y hay que ser respetuosos con ellos y con los propietarios. Todos, en principio, se ganan su sustento mediante la producción de frutos, sombra, marcando los límites de las propiedades, sirviendo de hito en el paisaje, personalizando las edificaciones rurales - masías, casas rurales, corrales de ganado, vías pecuarias, fuentes - formando parte de la vegetación de los lindes de cultivo y manteniendo la diversidad agrobiológica. Nunca hay que pisotear los campos, especialmente después de las lluvias y en época de cosecha. No debemos recoger frutos: no nos pertenecen. Lo correcto y lo que más puede ayudar al árbol es adquirir y consumir los productos que los agricultores cultivan y elaboran. ••Estén incluidos o no en figuras de protección, no todos los árboles monumentales, ni todos los entornos en los que crecen tienen el mismo grado, ni capacidad, para acoger visitas. ••Antes de promocionarlos e incluirlos en los circuitos turísticos, educativos, de promoción o desarrollo es necesario conocer su estado, el grado de visitabilidad que presentan y garantizarles una tutela efectiva. ••La adecuación del entorno y la ordenación de los accesos a los árboles son piezas claves en la difusión, y requieren de estudios específicos que compatibilicen la salud del árbol y el equilibrio del ecosistema, así como la integración. En todo caso, hay que adaptar el espacio al árbol, y no al contrario. ••La señalización de los accesos y la información referida al árbol debe ser discreta e integrada, tratando de evitar la interferencia con la percepción del árbol y su entorno. Los paneles informativos hay que situarlos a cierta distancia del árbol, nunca sobre el tronco, las ramas, ni las raíces. Tipos de Ambientes ••Árboles monumentales en el medio urbano y zonas humanizadas La visita a los árboles que se encuentran en parques, jardines, plazas, alineaciones, ermitas, iglesias, monasterios o recintos feriales, si el estado de salud de los ejemplares no lo impide, es muy deseable y recomendable. Son los árboles y paisajes mejor preparados, e ideales, para centrar las actividades educativas, ••Árboles Monumentales en el Medio Natural Dentro de los árboles monumentales y bosques maduros que se encuentran en el medio silvestre, podemos distinguir dos grandes grupos. Aquellos que se encuentran situados en zonas fácilmente accesibles y acondicionadas para recibir visitas, siendo equiparables a los de las zonas urbanas, como las áreas recreativas situadas en las zonas boscosas adecuados para acoger las visitas y excursiones. Suelen disponer de todos los servicios y constituyen la mejor forma de acercarse al bosque. Y los ejemplares y grupos de vegetación que forman parte de los muy escasos reductos de bosques primigenios, especies en peligro de extinción, poblaciones muy mermadas, ejemplares enfermos y en recuperación, situaciones y entornos muy frágiles como canchales, roquedos, arenales o que sirven de hábitat para otras especies de gran valor científico y ambiental, en el que una difusión generalizada, y sin una debida regulación y control puede poner en grave peligro su continuidad. En estos casos hay que evitar las visitas salvo en condiciones muy controladas. ¿Cómo Visitar los Árboles Monumentales? Al acercarnos a este patrimonio, tendremos siempre en cuenta que nos encontramos generalmente ante árboles ancianos e irreemplazables. Es importante trasladar a todos los organismos, instituciones, fundaciones, asociaciones, empresas y ciudadanos relacionados con el desarrollo, la promoción, el turismo y la defensa de la naturaleza y la cultura algunas consideraciones y recomendaciones a la hora de darlos a conocer y visitarlos. ••Previo a la visita Antes de organizar la visita, es recomendable empezar por informarse de la manera, condiciones y momento más adecuado para llevarla a cabo en los organismos oficiales correspondientes, tanto en las consejerías como en los ayuntamientos, así como los propietarios. De esta forma recibiremos consejos, información y las autorizaciones necesarias para poder llevar a cabo una visita fructífera e inocua. Los grupos de visita han de ser siempre reducidos, cuanto más mejor. ••Durante la visita La aproximación a estos árboles y paisajes es mejor llevarla a cabo a pie, dejando los vehículos muy lejos de ellos, tanto por respeto al entorno y sus habitantes como por las diferentes perspectivas que nos ofrece una aproximación reposada. Lo deseable es que existan zonas específicas correctamente acondicionadas y señalizadas en las que poder estacionar. Además de respetar las normas de vista básica al medio natural, hay que tener en cuenta que muchos de estos árboles pueden estar sometidos a estudios, tratamientos y controles sobre su estado de salud. Hay que respetar escrupulosamente las áreas de protección y los límites establecidos, como vallas, cercados o senderos. No las 329 n traspases, ni las cruces, y atiende a las indicaciones específicas que aparecen en las señales y carteles informativos. Disfruta de las celebraciones que tienen como protagonista a estos árboles en fiestas, ferias y romerías. Árboles Monumentales y Bosques Maduros Durante la visita a los árboles monumentales y bosques maduros, hay que evitar subirse al tronco y las ramas, así como pisotear la base o peana y las raíces, ya que estas acciones, periódicamente repetidas puesto que no somos sus únicos visitantes, causan graves daños al árbol. Podemos visitar los árboles, admirarlos, dibujarlos, fotografiarlos, escribir, sentir, escuchar, meditar, soñar y aprender junto a ellos. Bosques Maduros El concepto de naturalidad de los ecosistemas forestales se utiliza a menudo para definir aquellos territorios que no han sufrido impactos antrópicos notables. En donde los procesos de silvigénesis pueden evolucionar libremente en base a las capacidades intrínsecas de estabilidad propia, en concordancia con los regímenes locales de perturbaciones y estrés. Hay que evitar la recolección de hojas, flores, frutos, semillas, fragmentos de madera, ramas, tierra, restos vegetales, raíces, mantillo, madera caída o descompuesta... ya que todo ello forma parte también del árbol y su entorno. El fruto de estos árboles forma parte de la economía de las personas que viven en el medio rural. Y también es la base de la alimentación de los animales silvestres: no les dejemos sin su sustento. La corteza protege el árbol. Especialmente, los tejidos meristemáticos que crecen debajo de ella. No la dañes ni deteriores con marcas, inscripciones o señales. Llevar a cabo inscripciones en el tronco, ramas o raíces, en cualquier árbol, causa daños a su salud y muestra una falta de respeto inaceptable a cualquier patrimonio. No dejar huella de la visita es el principio sobre el que gira la preservación y el disfrute de los árboles ancianos. Cuida el entorno. Al marcharnos a nuestros hogares, nada debe indicar que hemos pasado por allí. Los paisajes arbolados son el hogar y el lugar favorito para disfrutar de todo tipo de fauna salvaje y domestica, además de la flora, hongos, briofitos y algas. Participa de forma activa en la tutela, informando a otras personas para un uso y comportamiento correcto del lugar. Todos podemos ayudar. n 330 ••Después de la visita Participa en su defensa, fomentando la protección y la recuperación de su legado dando a conocer las imágenes, observaciones y emociones que hayas sentido en su visita, así como de los documentos antiguos que conozcas y la tradición oral que compartan contigo los vecinos de los pueblos. Estos árboles suelen estar destinados a la obtención de semillas con las que llevar a cabo estudios y reforestaciones. Los propietarios y las administraciones competentes podrán facilitarnos el acceso a ellas en el caso de que queramos multiplicar el árbol. Educación Reglada y Ambiental El papel que está jugando la educación reglada y ambiental en nuestros jóvenes, y la difusión responsable de los medios de comunicación en la sociedad, es trascendental y supone nuestra mayor esperanza. Si un árbol puede ser un maestro “planta árboles a miles, o mejor a millones, y abrázate a ellos”, como propone Wangari Maathai, premio Nobel de la Paz. Y celebra cada 21 de marzo el “Día Internacional de los Bosques”. Mas información del proyecto “CypFire: Barrières vertes de cyprès contre l’incendie: une solution faisable, écologique et économique pour sauvegarder les régions méditerranées” en la pagina web http://cupressus.ipp.cnr. it/. En el proyecto LIFE + “BIGTREES4LIFE The key role of big trees and mature forests in biodiversity conservation” http://www. felixrodriguezdelafuente.com/ArbolesSingulares.aspx y en el Departamento de árboles monumentales de Imelsa de la Diputación de Valencia página web: http://www.imelsa. es/. En estas condiciones las formaciones vegetales tienden a evolucionar hacia el establecimiento de los denominados bosques maduros, primarios o naturales. Se caracterizan por presentar una muy amplia diversidad de plantas leñosas y herbáceas forestales ocupando una extensa superficie; una heterogeneidad espacial a gran escala, donde coexisten mosaicos de poblaciones en fase madura y senescente con otros de estructura diversa; una estructura vertical compleja, que comporta la presencia de diversos estratos de vegetación altamente organizados y en madurez; una edad elevada de los árboles constitutivos, combinados en altura y con densidad importante; una tasa elevada de biomasa y necromasa; un número importante de especies bio-indicadoras forestales, entre las que destacan representantes de los complejos saproxílicos, humícolas y epifítico; una heterogeneidad a pequeña escala, ligada a las perturbaciones naturales puntuales garantes de la dinámica forestal y una diversidad del ecosistema especifica. En estas condiciones las poblaciones de los organismos, pertenecientes a todos los grupos taxonómicos que forman el reino de la vida, constituyen redes tróficas complejas en las que los intercambios genéticos permanentes están garantizados a nivel de meta poblaciones. En el bosque maduro la heterogeneidad y discontinuidad en la vegetación está asociada a las variaciones ambientales y a la dinámica natural del proceso de la silvigénesis, que facilitan los procesos de regeneración y colonización de las especies forestales a escala espacio-temporal. Las fragmentaciones forestales, atribuibles a causas antrópicas, dan comienzo cuando en el seno de una matriz boscosa las formaciones vegetales arbóreas empiezan a separarse y aislarse. El proceso se acentúa al incrementarse el espacio desarbolado, pasando la matriz no forestal a dominar el paisaje. En estas circunstancias la continuidad de los corredores vegetales, como los cauces de los ríos y barrancos y la continuidad que ofrecen los cultivos leñosos maduros, son de suma importancia ya que permiten la transmisión de los nutrientes y el desplazamiento de las especies. En la siguiente fase la fragmentación de los hábitats alcanza el nivel insular, quedando instalando fuera del sistema forestal propiamente dicho. Las principales consecuencias del proceso de fragmentación de los bosques son la perdida de hábitats, el reemplazamiento de especies, la modificación los procesos de silvigénesis, la reducción del tamaño de las poblaciones, la deriva genética y la reducción y deterioro de la biodiversidad. La dispersión y escasez de árboles ancianos en el paisaje mediterráneo, que ilustran este libro son, un buen ejemplo del proceso de fragmentación llevado al extremo, que pasa por las fases de exclusión, aislamiento, individualización y extinción. Hábitats Prioritarios Los bosques maduros o de carácter natural, es decir aquellas áreas arboladas poco alteradas por la acción antrópica durante cientos de años, en las que las eco-unidades alcanzan fases homeostáticas y de degradación, presentan extensiones muy reducidas en todas las regiones biogeográficas europeas. La superficie mínima a proteger en las reservas forestales, ha sido un debate intenso y difícil a nivel europeo. Inicialmente se consideraron que deberían alcanzar al menos varias decenas de miles de hectáreas, con las que asegurar un funcionamiento natural del ecosistema, pero al comprobar que tales conjuntos hace mucho tiempo que dejaron de existir, y de forma especial en la región mediterránea, el Consejo de Europa, trató de fijarlas en 500 ha. Pero ante la escasa frecuencia de espacios de estas dimensiones se bajó a 50 ha. Finalmente el grado de atomización de los hábitats llegó a la declaración de microrresevas de flora, con superficies de unos pocos metros cuadrados. Atendiendo a los resultados de la red de investigación europea sobre las reservas forestales hay que indicar que los bosques de carácter natural cubren el 1,7 % del territorio, unos 3 millones de hectáreas, de las que únicamente unas 285.000 ha se localizan en la región mediterránea. El anexo I de la Directiva Hábitats, incluye 233 tipos de hábitats naturales europeos, de ellos 71 son prioritarios, es decir que están amenazados o en peligro de desaparición y que es de interés comunitario su conservación, quedando agrupados en: hábitats costeros y vegetación halófila, dunas marítimas y continentales, hábitats de agua dulce, brezales y matorrales de zona templada, matorrales esclerófilos, formaciones herbosas naturales y semi-naturales, turberas y áreas pantanosas, hábitats rocosos y cuevas, y los bosques. Los sitios declarados red Natura 2000, a través de la Directiva Hábitats y la Directiva Aves, ascienden en Europa a unos 24.749 lugares de interés comunitario y un total de unas 2.714 especies de flora y fauna. En algunos de estos hábitats la presencia de formaciones arbóreas y bosques puede ser significativa y relevante como en el tipo 2270 - *Bosques de dunas con Pinus pinea, Pinus pinaster o ambos; 3240 Ríos alpinos y la vegetación leñosa de sus orillas de Salix elaeagnos; 3280 - Ríos mediterráneos de caudal permanente con Paspalo-Agrostidion y cortinas vegetales ribereñas con Salix y Populus alba. 4070 - * Matorrales de Pinus mugo y Rhododendron hirsutum (Mugo-Rhodoretum hirsuti); 4080 - Formaciones subarbustivas subárticas de sauces; 5110- Formaciones estables de Buxus sempervirens en pendientes rocosas calcáreas (Berberidion sp.). 5130 - Formaciones de Juniperus communis en brezales o pastizales calcáreos; 5140 - * Formaciones de Cistus palhinhae sobre brezales marítimos (Junipero-Cistetum palhinhae); 5210 - Formaciones de enebros; 5220 - *Matorrales de Zyziphus; 5230 *Matorrales de Laurus nobilis; 5310 - Monte bajo de laurel; 6310 - Bosques esclerófilos o dehesas de Quercus suber y/o Quercus ilex. Hábitats Prioritarios de Bosque Por su parte el grupo de bosques acoge específicamente a las formaciones naturales y semi-naturales de especies autóctonas de árboles, con presencia de sotobosque característico, que responden a los criterios de rareza y residualidad, de albergar especies de interés comunitario. Además deben cumplir con los criterios de ser bosques de especies nativas, un alto grado de naturalidad, presencia de estrato arbóreo y de árboles viejos y muertos, una elevada superficie y que se hayan gestionado de forma sostenible continua durante un periodo de tiempo significativo. Atendiendo a estas premisas los hábitats de bosque agrupan 8 tipos de hábitats de bosques boreales; 37 de bosques templados, 13 de bosques caducifolios mediterráneos, 9 de bosques esclerófilos mediterráneos, 3 de bosques de coníferas de montaña templados y 10 de bosques de coníferas de montaña mediterráneos y macaronésicos. Son hábitats de bosque prioritarios: ••Priority habitats of Forests of Boreal Europe: 9010 - * Western Taïga; 9020 - * Fennoscandian hemiboreal natural old broad-leaved deciduous forests (Quercus, Tilia, Acer, Fraxinus or Ulmus) rich in epiphytes; 9030 - * Natural forests of primary succession stages of landupheaval coast; 9080 - *Fennoscandian deciduous swamp woods. ••Priority habitats of Forests of temperate Europe: 9180 - * Tilio-Acerion forests of slopes, screes and ravines; 91C0 - * Caledonian forest; 91D0 - * Bog woodland; 91E0 * Alluvial forests with Alnus glutinosa and Fraxinus excelsior (Alno-Padion, Alnion incanae, Salicion albae); 91G0 - * Pannonic woods with Quercus petraea and Carpinus betulus; 91H0 - * Pannonian woods with Quercus pubescens; 91I0 - * Euro-Siberian steppic woods with Quercus spp; 91J0 - * Taxus baccata woods of the British Isles; 91N0 - *Pannonic inland sand dune thicket (Junipero-Populetum albae); 91S0 - *Western Pontic beech forests; 91X0- *Dobrogean Beech forests; 91AA - *Eastern white oak woods. 331 n ••Priority habitats of Mediterranean deciduous forests: 9210 - * Apennine beech forests with Taxus and Ilex; 9220 - * Apennine beech forests with Abies alba and beech forests with Abies nebrodensis. ••Priority habitats of Mediterranean sclerophyllous forests: 9360 - * Macaronesian laurel forests (Laurus, Ocotea); 9370 * Palm groves of Phoenix; 9390 - *Scrub & low forest vegetation with Quercus alnifolia; ••Priority habitats of Temperate mountainous coniferous forests: 9430 Subalpine and montane Pinus uncinata forests (* if on gypsum or limestone) ••Priority habitats of Mediterranean and Macaronesian mountainous coniferous forests: 9510 * Southern Apennine Abies alba; 9530 * (Sub-) Mediterranean pine forests with endemic black pines; 9560 - * Endemic forests with Juniperus spp; 9570 * Tetraclinis articulata forests; 9580 - * Mediterranean Taxus baccata woods; 9590 *Cedrus brevifolia forests (Cedrosetum brevifoliae). En relación a las especies de árboles incluidas en los anexos II y IV, hay que destacar que solamente unas pocas forman parte de ellas Abies nebrodensis, Zelkova abelicea, Prunus lusitanica spp. azorica, Salix salvifolia ssp. australis, Sorbus maderensis, Phoenix theophrasti y Dracaena draco. Los criterios de la Directiva Hábitat dirigida a los hábitats y especies silvestres prioritarios, ha condicionado la incorporación de una parte importante de las especies, poblaciones y fragmentos de bosques maduros, la mayoría de los sistemas agrícolas y los árboles situados en el ambiente urbano. Por otra parte cabe señalar que son pocos los hábitats de bosque que gozan de la máxima protección comunitaria. Pero esta situación va a cambiar con los nuevos fundamentos recogidos en Estrategia de la Unión Europea para la conservación de la Biodiversidad 2020. n 332 Diversidad Biológica El Convenio de las Naciones Unidas sobre la Diversidad Biológica define la biodiversidad como la variabilidad de organismos vivos de todas las clases, tanto genética como de especies y ecosistemas. Los datos de especies protegidas de interés comunitario en la red Natura 2000 en Europa ofrecen para los grupos taxonómicos principales los siguientes datos: invertebrados 149 especies; moluscos 47 especies; peces 680 especies; anfibios 102 especies; reptiles 257 especies; aves 193 especies; mamíferos 323 especies, plantas vasculares 745 especies y plantas no vasculares 218 especies. Y aunque se ha avanzado en el conocimiento europeo sobre el inventario y estado de conservación de la biodiversidad, la información disponible sigue siendo insuficiente, parcial e incompleta. Si tomamos como referencia la situación en España, un país con espacios en la red Natura 2000 en cinco regiones biogeográficas, cuenta con 118 tipos de hábitats en el anexo I y 263 especies en el anexo II en la Directiva hábitats. Distribuidos en 1.448 Lugares de Importancia Comunitaria y 598 Zonas de Especial Protección para las Aves. Se desconoce el estado de conservación en el 57 % de todos los tipos de hábitats, y el 41 % del estado de las especies. En la evaluación global del estado de conservación por grupos taxonómicos destaca que para los mamíferos, anfibios, artrópodos, plantas vasculares y plantas no vasculares el desconocimiento de su estado se sitúe entre el 40 % y el 68 %, afectando las cifras más elevadas a los artrópodos y las plantas no vasculares. En el caso de los hábitats de bosque el desconocimiento del estado de conservación alcanza el 50 %. Estos datos están en línea con la media de los países de Unión Europea. En relación al grado de conocimiento de las especies, hábitats y formaciones de árboles maduros hay que destacar una marcada ausencia de datos con las que cuantificar de forma objetiva y verificable el número de especies, variedades, hábitats, individuos y formaciones maduras presentes el ambiente forestal, agrícola y urbano. Los datos disponibles aparecen habitualmente ligados a publicaciones de divulgación, que siguen en general criterios más bien editoriales de gigantismo, secularidad y destacado reconocimiento cultural a nivel nacional o internacional. Y por tanto destacar las dificultades para cuantificar número de especies, variedades, individuos, formaciones maduras, el impacto de las amenazas propias y también sobre los grupos de hongos, algas, briofitos, líquenes, helechos, insectos saproxílicos y microorganismos como bacterias, micoplasmas o virus. A lo que hay que añadir que el conocimiento de la presencia o del estado de la conservación de la biodiversidad de los hábitats y micro hábitats asociados a los árboles y bosques maduros, y de los grupos taxonómicos de hongos, algas, briofitos, líquenes, helechos, insectos saproxílicos y microorganismos como bacterias, micoplasmas o virus. Los árboles y bosques maduros deben ser considerados como reductos de biodiversidad, al albergar a cientos de especies animales y vegetales que dependen para su subsistencia y cobijo de este tipo de grandes árboles. A su papel como reductos de diversidad biológica, hay que añadir que los árboles maduros en sí mismos, son un buen ejemplo de esta biodiversidad restringida y amenazada. El estar singularizados por la edad, su escaso número y distribución restringida, al margen de la prioridad de su especie, les confiere el ser como garantes del suministro de semillas y material vegetativo muy adaptado, con el que contribuir a la regeneración natural del bosque. Dada su elevada edad se comportan al mismo tiempo como reserva genética, al albergar en su ADN los recursos adaptativos desarrollados por estos individuos y sus ancestros para sobrevivir durante cientos o miles de años. Los árboles y bosques maduros son herramientas importantes en la lucha contra la desertización, en muchos casos son los últimos supervivientes que dan la cara ante el avance imparable del desierto. Y también para mitigar el calentamiento global, al absorber y almacenar dióxido de carbono, los bosques son a la vez sumideros y fuentes de carbono, según su tipo de explotación y edad media. Mientras el crecimiento forestal sea superior a la tala serán sumideros de CO2, y cuanto más viejos sean estos árboles más cantidad de estos gases de efecto invernadero confinarán. Forest of Gamueta Abies alba Mill. Western Valleys Natural Park – Pyrenees – Spain Los abetos mediterráneos constituyen un elemento de singular valor fitogeográfico, y compleja diversidad taxonómica dada su capacidad de hibridación. Sintéticamente comprende a los taxones Abies cephalonica, Abies pinsapo, Abies marocana, Abies nebrodensis, Abies cilicica, Abien numídica, Abies alba, Abies equi-trojani, Abies nordmanniana y Abies bornmuelleriana. El abeto blanco, es una especie de distribución centro-europea, que presenta poblaciones disyuntas en los pisos altitudinales supra-oro-mediterráneo en la región mediterránea. Las cadenas montañosas del sur de Europa le sirvieron de refugio durante la glaciación Würm. Al finalizar la era glaciar las poblaciones quedaron aisladas dando lugar a ecotipos específicos en la península Ibérica, Itálica y Balcánica, Alpes marítimos, y en las islas de Córcega y Sicilia. La construcción naval, llevada a cabo a lo largo de la historia mermó considerablemente sus bosques. Arvulu Cruci Cruci Abies nebrodensis (Lojac.) Mattei Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy Especie considerada extinguida hasta el año 1.957, cuando se redescubrieron algunos ejemplares aislados creciendo en zonas escarpadas y de fuerte pendiente a una altitud de 1.500 metros en las Montañas de la Madonie. En la actualidad la población está formada por 30 individuos de los cuales únicamente 24 son maduros sexualmente. Los ejemplares de mayores dimensiones apenas alcanzan los 9,50 m de altura, 9,5 m de diámetro de copa, un perímetro de tronco de 1,85 m y una edad estimada de unos 150 años. Las principales amenazas provienen del reducido número de individuos adultos con una regeneración natural muy escasa, a lo que hay que añadir el alto riesgo de la erosión y los incendios forestales. The Escaleretas Spanish Fir Abies pinsapo Boiss. Sierra de las Nieves Natural Park – Spain El pinsapo es una especie endémica de la región mediterránea, con dos áreas de distribución disyuntas, las cadenas montañosas del sureste de Andalucía y las montañas del Rif nord-oriental de Marruecos. En España, los bosques de pinabete se localizan en la Sierra de las Nieves, Sierra Bermeja y Sierra del pinar de Grazalema, ocupando en total unas 2.800 ha. Las poblaciones de Marruecos se ubican en cinco localizaciones cubriendo una superficie de 7.500 ha. El Parque Natural de la Sierra de las Nieves acoge algunas de las poblaciones de pinsapos de mayor edad y dimensiones en la península Ibérica. Destacan el pinsapar de Cubero, Froncaile, Cañada de Enmedio y Cañada del Cuerno, con ejemplares que superan los 25 m de altura y los 5 m de perímetro de tronco como el pinsapo de Las Escaleretas. La tendencia de todas las poblaciones es decreciente, y sus principales amenazas provienen de la degradación de los bosques, deforestación, incendios forestales, desertización, cambio climático, sobre-pastoreo, plagas y enfermedades. Cedar Valley Cedrus brevifolia (Hook.f.) Henry Paphos State Forest – Cyprus Especie endémica del oeste de la isla de Chipre con una distribución restringida a las cumbres del bosque estatal de Paphos en las Montañas de Troodos. Se conocen cinco rodales naturales, siendo el mayor extensión el de Tripylos que ocupa una su- perficie de 200 ha. Crece formando bosques mixtos con especies como Quercus alnifolia, Arbutus andrachne Arrhenatherum album, Cephalorrhynchus cypricus, Galium peplidifolium, Stellaria media. En el pasado estos bosques fueron más abundantes, según narran Teofrasto y Plinio, pero la sobreexplotación forestal y la intensa actividad ganadera limitaron su extensión e impidieron la regeneración natural. Las principales amenazas actuales son la erosión, las plagas y enfermedades, los incendios forestales, y el cambio climático. La producción de semilla es muy escasa, intermitente y poco viable. Lebanon Cedar Forest Cedrus libani A. Rich. Taurus Mountains – Turkey Los bosques de cedro del Líbano constituyen formaciones puras o mixtas en los pisos altitudinales de vegetación supra-oro-mediterráneo en la costa oriental de la región mediterránea. Presenta una amplia área de distribución donde aparece mezclado con Quercus coccifera subsp. calliprinos, Acer sempervirens, Juniperus excelsa, Juniperus foetidissima, Juniperus drupacea, Cupressus sempervirens, Abies cilicica, Quercus cerris, Quercus petraea subsp. pinnatiloba, Quercus infectoria, Quercus brantii, Quercus ithaburensis, Populus tremula, Ulmus montana, Ostrya carpinifolia, Fagus sylvatica subsp. orientalis, Pinus nigra, Carpinus orientalis. La mayor parte de los bosques de cedros del Líbano, están situados en la cadena montañosa de los Montes Taurus en Turquía, donde cubren una superficie de unas 100.000 ha. Su presencia es mucho menor en las cadenas sirio – libanesas, donde existen unas 3.000 ha en forma de reductos dispersos. Una de las poblaciones más celebres es el bosque de Bécharré que alberga 375 cedros ancianos, algunos de ellos considerados milenarios y que alcanzarían los 14,5 m de perímetro de tronco. Los bosques de cedro del Líbano sufren presiones agro-silvo-pastorales, así como el impacto de los años de guerra en la región. De ellas solo unas pocas se encuentran en el Monte Líbano. 333 n Saharan Cypress Cupressus dupreziana A. Camus Tassili n’Ajjer National Park – Algeria Descrita la presencia de la especie por primera vez en el año 1.924, para el mundo occidental, no fue hasta 1.972 cuando se dispuso de un censo comparable que mostró la existencia de 230 árboles vivos. Revisado en el año 2.002 veinte de ellos habían muerto, pero se incorporaron 23 individuos no inventariados anteriormente. Con una población de solo 233 árboles, algunos de edad milenaria que alcanzan los 12 m de perímetro de tronco, y solo diez ejemplares jóvenes, son el testimonio de unas formaciones vegetales pre-desérticas, de carácter boscoso, que florecieron en el corazón del desierto en el pasado, cuando el clima era más húmedo. Habitan en el altiplano del Tassili n’Ajjer entre los 1.000 y 1800 m de altitud en unas condiciones climáticas extremas, con oscilaciones térmicas diarias que varían entre los 32 y los -8 ºC, y donde la precipitación media anual puede alcanzar en los casos más extremos solo 30 mm. Con una población tan reducida, la especie ha desarrollado una estrategia de supervivencia única y excepcional, la apomixia paterna. En la que el polen, con ausencia de meiosis, aporta la totalidad del material genético a la descendencia, que presenta un alto grado de consanguinidad. La intensa explotación de su madera a lo largo del siglo XIX, el descenso del nivel freático a causa del cambio climático y el turismo aparecen como amenazas principales para la especie. Samaria Gorge Cupressus sempervirens L. Samaria National Park – Crete – Greece El bosque de ciprés mediterráneo de la Garganta de Samaria es con diferencia el más extenso y mejor conservado del mundo, la parte central cubre una superficie de unas 2.800 ha. Presenta una distribución altitudinal continua desde el piso termo al oro-mediterráneo, creciendo desde nivel mar hasta más de 2.000 m de altitud. n 334 La flora de la Garganta de Samaria reúne a más de 400 especies vegetales, de las que una quinta parte son plantas endémicas. Quercus coccifera subsp. calliprinos, Acer sempervirens, Pinus brutia, Juniperus oxycedrus, Zelkova abelicea, Berberis cretica, Astragalus angustifolius, Sarcopoterium spinosum, Coridothymus capitatus, Origanum microphyllum, Hypericum kelleri, Asperula pubescens, Centaurea raphanina, Centaurea idaea, Valerianella echinata, Campanula cretica, Cyclamen creticum, Arum idaeum, Himantoglossum samariense, Cephalanthera cucullata, Dracunculus vulgaris, Verbascum macrurum, Delphinium staphisagria, Papaver argemone. La madera de ciprés procedente de los bosques de Creta fue muy apreciada en la antigüedad. Teofrasto dejo referencias sobre la presencia de sus bosques en las Montañas Blancas. “It is said that on Crete in the Idaean Mountains and those mountains called the White Ones, on whose peaks the snow never melts, the number of cypress trees is great, as is the case throughout the whole of the island and the mountains”. Tavri Cypress Forest Cupressus sempervirens L. White Mountains – Crete – Greece Los bosques de ciprés mediterráneo tienen una amplísima área potencial de distribución natural, que abarca del este de la región mediterránea a las estribaciones montañosas del valle del Indo en Asía central. Su apreciada y duradera madera, con múltiples usos, fue utilizada de forma masiva en la construcción naval de las innumerables flotas comerciales y militares que surcaron el mar Mediterráneo, el valle del Nilo, y los ríos y afluentes de la antigua Mesopotamia. La sobreexplotación de sus bosques, desde el nacimiento de la civilización en el Creciente Fértil a la actualidad, los ha llevado al borde de la extinción. Tal es su rareza que en ámbito botánico es considerado como un elemento arcaico y residual en la región mediterránea. Y tan acostumbrados estamos a las diferentes variedades utilizadas en jardinería, que olvidamos que la forma fastigiada no se presenta en la actualidad en la naturaleza. Ejemplares milenarios retorcidos por el tiempo cabalgan sobre las más escabrosas y áridas crestas de la isla de Creta, desafiando al tiempo y al abismo. Hunden sus raíces inmortales en canchales de pendiente vertiginosa o crecen plácidamente junto al lecho de los barrancos hasta superar los más de 30 m de altura y los siete metros de perímetro de tronco. No es un espejismo, es un último grito en defensa de su glorioso pasado y perdido esplendor. Si la especie no corre peligro, sus hábitats deberían ser considerados prioritarios. Kastro Mountain Cypress Cupressus sempervirens L. White Mountains – Crete – Greece El filósofo griego, y padre de la botánica, Teofrasto dejo uno de los primeros escritos sobre la particular forma de crecimiento de los cipreses en las montañas de Creta “Elsewhere the cypress develops from the seed, but on Crete from the trunk, as on the mountain at Tarra. The pruned cypress exixts there”. Estas formas retorcidas del ciprés son debidas a las exigentes condiciones ambientales y a la presión de los herbívoros. Los cipreses ramoneados por el ganado desde su más tierna infancia emiten vigorosos brotes tratando de escapar de su voraz enemigo. Mas difícil resulta desarrollar estrategias para sobrevivir en la alta montaña: azotados por el viento, cubiertos una gran parte del año por la nieve, acosados por tormentas y rayos, y explorando sus raíces la roca viva, toman formas tortuosas, retorcidas y rastreras con las que tratar de expandir el límite del bosque. Makthar Cypress & Atlas Cypress Cupressus sempervirens var. numidica Trabut Bou Abdallah – Tunisia Cupressus atlantica Gaussen Sidi Youssef ou Brahim – Morocco Los bosques de ciprés mediterráneo en el norte de África se presentan en dos localizaciones, al NE de Makthar en la dorsal tunecina y en la Montaña Verde de la dorsal Cyre- naica en Libia. La única población de Túnez está situada en la altiplanicie de Kessra formada por un pequeño grupo de árboles de edad muy avanzada, fuertemente mutilados y de porte irregular, que viven en un suelo rocoso y erosionado. El ciprés de Makthar se considera una variedad endémica tunecina del ciprés mediterráneo. El ciprés del Atlas es una especie relíctica del alto Atlas occidental de Marruecos que en la actualidad presenta según la FAO un patrimonio genético empobrecido. Sus poblaciones han sufrido un gran descenso a lo largo del siglo XX, como consecuencia de la sobreexplotación forestal, el pastoreo intensivo y el aprovechamiento local de su madera. El bosque de Aghbar con una superficie de unas 2800 ha es el más extenso y mejor conservado. El resto está formado por islotes de vegetación en un estado de degradación muy avanzado y regeneración limitada. Junipers of Kedrodasos Juniperus oxycedrus L. var. macrocarpa (Sibth. & Sm.) Silba, Juniperus phoenicea L. Elafonisi – Crete – Greece Las formaciones azonales de enebros sobre dunas litorales del piso termo-mediterráneo aparecen ligadas al determinismo edáfico. Los enebrales costeros, integrados por los diferentes taxones del grupo Phoenicea, pueden formar masas boscosas muy densas en las que los individuos pueden superar más de 20 m de altura. Actualmente estas masas se consideran residuales y muy fragmentadas, en las que los ejemplares adquieren portes arbustivos, estando extremadamente amenazadas a causa del turismo, el urbanismo y el sobre pastoreo. Las formaciones vegetales dominadas por Juniperus oxycedrus var. macrocarpa y Juniperus phoenicea, son muy características de las islas del sur de Creta, Gavdos, Chrysi, Cyclades y en la costa oeste del Peloponeso. La superficie total ocupada por este hábitat en Grecia es de solo 12 km2. Javalambre Forest Juniperus sabina L. Sierra de Javalambre – Spain paso de los años acaban por dañar la resistencia de troncos y ramas principales. La sabina rastrera es una planta leñosa arbustiva que habita en las cumbres de altas montañas entre los 1500 y los 2700 m de altitud. Se encuentra presente en Europa central y meridional, en el oeste de Asia y el norte de África. Su forma almohadillada, muy bien adaptada al ambiente inhóspito de vientos, nieves y fríos característico del piso bioclimático oro-mediterráneo dan a las cumbres un aspecto en forma de manchas de vegetación discontinua, ya que la planta rara vez supera 1 m de altura, mientras que sus ramas se extienden formando un mosaico de vegetación siempreverde que pueden superar los 16 m de diámetro. Esta especie suele estar acompañada de Pinus sylvestris, Pinus nigra, Quercus ilex, Juniperus thurifera, Quercus pubescens, Juniperus phoenicea, Juniperus communis, Arctostaphylos uva-ursi, Prunus prostrata Junipers of Cape São Vicente Juniperus turbinata Guss. Southwest Alentejo and Vicentine Coast Natural Park – Portugal Las Blancas Juniperus thurifera L. Puebla de San Miguel Natural Park – Spain El Parque Natural del Sudoeste Alentejano y Costa Vicentina es una zona de especial protección para las aves, donde residen, invernan o utilizan como plataforma migratoria entre el norte de África y Europa: Pandion haliaetus, Hieraaetus fasciatus, Falco peregrinus, Falco tinnunculus, Falco naumanni, Pyrrhocorax pyrrhocorax, Luscinia svecica, Ficedula hipoleuca, Sylvia communis. La sabina albar es una especie característica del mediterráneo occidental que aparece en los pisos altitudinales de vegetación supra-oro-mediterráneo, entre los 400 y los 3400 m de altitud. Presenta un área de distribución disyunta, con diferentes subespecies en el Magreb, los Alpes meridionales, la Isla de Córcega y el centro y este de España. Especialmente preocupante es la situación de las poblaciones en Argelia, donde se estiman únicamente en torno a 50 ha de formaciones monoespecíficas. En Córcega la superficie ocupada es de unas 1000 ha, y unos pocos miles más en los Alpes meridionales, pero se presentan fragmentadas, aisladas y dispersas. Los incendios forestales, el sobre pastoreo y la sobre explotación forestal son las principales amenazas en todos los países para la especie. Las sabinas albares suelen estar asociadas a los corrales de ganado de la alta montaña, ya que su follaje se utilizaba para alimentar a los animales durante el invierno. A tal fin los árboles sufrían severas podas que con el La costa atlántica del sur de la península Ibérica acoge a las primeras formaciones vegetales leñosas del continente europeo. Se asientan en acantilados, playas, islotes y roquedos aislados, sobre los que cargan con furia las tormentas transatlánticas levantando olas gigantescas de agua marina cargada de sal, que el viento proyecta sobre la vegetación, y que se acumula en un suelo formado por paleo dunas sobre un lapiaz calcáreo. En estas condiciones extremas sobreviven especies como Juniperus turbinata, Quercus coccifera, Pistacia lentiscus, Chamaerops humilis, Viola arborescens, Ulex erinaceus y Centaurea valentina. Troharis Forest Pinus brutia Ten. Crete – Greece Especie característica del Mediterráneo oriental donde constituye un elemento esencial de la vegetación y del paisaje forestal, especialmente abundante en la península de Anatolia. Las formaciones de este pinar se distribuyen principalmente por los pisos termo-meso-mediterráneo, que en ocasiones puede alcanzar al oro-mediterráneo, ocupando un área total de 4 millones de hectáreas. En Creta y en las islas del Egeo aparece asociado a los bosques de ciprés en los macizos monta- 335 n ñosos entre los 300 y los 1.000 m de altitud. En la isla de Creta se presenta en las cadenas montañosas de White Mountains, Psiloriti, Dikti, Sitia y Astenorusia, acompañados de Quercus infectoria, Arbutus andrachne, Juniperus turbinata, Ebenus cretica, Lygeum spartum, Quercus coccifera subsp. calliprinos Pi de la Bassa Pinus halepensis Mill. Sierra Calderona Natural Park – Spain Las poblaciones de pino carrasco se distribuyen principalmente por el mediterráneo occidental, ocupando una superficie de unos 3,5 millones de hectáreas, siendo los países del norte de África y de la península Ibérica los que presentan una mayor superficie. Puede constituir en determinadas condiciones ecológicas el clímax de vegetación potencial, pero su actual abundancia es consecuencia de la degradación de los bosques de robles esclerófilos y caducifolios mediterráneos, así como de las extensas reforestaciones llevadas a cabo a lo largo del siglo XX. Esta situación de práctica exclusividad monoespecífica constituye un punto de debilidad de los pinares, al presentarse una menor biodiversidad de flora y fauna y al favorecer el ataque de plagas como la procesionaria del pino Thaumatopoea pityocampa y diversas especies de escolítidos. El Pi de la Bassa en un ejemplar que fue recogido por el Ilustre Ingeniero de la Diputación de Valencia D. Rafael Janini en el año 1914 en la obra pionera “Algunos Árboles y Arbustos Viejos de la Provincia de Valencia”. Loricato Pine Pinus heldreichii Christ Pollino National Park– Italy El pino de Bosnia o pino loricato se presenta en las montañas mediterráneas de los Balcanes centrales y en el sur de Italia. Muy próximo desde un punto de vista taxonómico al Pinus nigra. El aislamiento de las poblaciones italianas y las presiones antrópicas han ocasionado la singularidad genética de las poblaciones que se presentan en los Apeninos meridio- n 336 nales, en Calabria y Lucania. Las principales localizaciones se sitúan en Spina-Zàccana, Pollino, Palamuda-Pellegrino y Montèa. Coloniza suelos calcáreos y dolomíticos en los pisos supra y oromediterráneo, de bioclima perhúmedo o húmedo entre los 850 y 2100 m de altitud. Se asocia con Pinus nigra, Fagus sylvatica, Juniperus communis subsp. hemisphaerica, Quercus ilex, Quercus pubescens, Fraxinus ornus o Acer monspessulanum. Forest of Valdu Niellu Pinus nigra Arnold subsp. laricio (Poiret) Maire Corsica – France. El pino laricio es un árbol emblemático de los bosques de la montaña corsa. En este lugar alcanzan dimensiones excepcionales, como los que podemos encontrar cerca de la Cascada de Radule y de Golu. Entre ellos destaca un ejemplar que supera los 38 m de alto, 1,90 m de diámetro de tronco y se le estima una edad de 450 años. Las mejores formaciones se presentan en el piso bioclimático oromediterráneo, apareciendo individuos dispersos por encima de los 1800 m de altitud. Mount Olympus Forest Pinus nigra Arnold subsp. pallasiana (Lambert) Holmboe Troodos National Forest Park – Cyprus La especie Pinus nigra presenta una gran complejidad taxonómica tanto en el ámbito bioquímico y genético como en el morfológico y corológico, lo que ha dado lugar a la descripción de numerosas subespecies y variedades. Se distribuye por las cadenas montañosas del sur de Europa, con una presencia testimonial en el norte de África, en los pisos meso-supra-oro-mediterráneo ocupando una superficie de 3,5 millones de hectáreas. Puede constituir formaciones climácicas, así como integrarse en las series dinámicas de robles caducifolios, esclerófilos y coníferas de alta montaña. Las reducidas poblaciones de pino negro en la isla de Chipre se consideran que forman parte de la subespecie pallasiana, aunque diferencias bioquímicas de tipo isoenzimático podrían aconsejar designarlo al menos una variedad diferente. Las montañas de Troodos albergan uno de los últimos reductos de bosques maduros de la especie con presencia de Juniperus foetidissima y Sorbus umbellata asociados a especies endémicas como Platanthera chlorantha subsp. holmboei, Epipactis troodi, Thlaspi cyprium, Jurinea cypria, Nepeta troodi, Cynoglossum troodi. Pino de los Dos Hermanos Pinus pinaster Aiton Hoces del Cabriel Natural Park – Spain & Sierra Calderona Natural Park – Spain El pino marítimo es una especie calcífuga del Mediterráneo occidental, cuyas mayores poblaciones naturales se encuentran en la península Ibérica. Ha sido muy utilizado en reforestaciones por su rapidez de crecimiento, rusticidad y para la producción de resina. El Pino de los dos Hermanos, emblema del Parque Natural de las Hoces del Cabriel, es un magnifico ejemplar de más de 4.5 m de perímetro de tronco que se divide en dos gruesas ramas principales a baja altura. Marcado para ser cortado a mediados del siglo pasado fueron los vecinos los que movilizándose evitaron su tala. El Parque Natural de la Sierra Calderona reúne a una formación forestal de Pinus pinaster y Quercus suber. Entre flora más exclusiva, endémica, rara o amenazada se encuentran las especies Cistus populifolius, Centaurea boissieri subsp. spachii, Erica scoparia, Erica arborea, protegidas por la microrreserva de flora de Peñas Altas. A su pies, la microrreserva del Barranc del Sargatillo, que acoge a las especies Dianthus multiaffinis y Centaurea saguntina. Ansó Valley Forest Pinus sylvestris L. Western Valleys Natural Park – Pyrenees – Spain Los bosques del género Pinus que presentan una mayor área de distribución en el mundo son los de la especie euro-asiática de pino albar. Se extienden de la península Ibérica a la costa occidental del mar de Okhostsk en Rusia y de la península escandinava al sur de Andalucía. Puede crecer desde el nivel del mar hasta los más de 2.700 m de altitud en el piso oro-mediterráneo. Presenta una alta variabilidad morfológica y genética, que le facilita ocupar una gran diversidad de hábitats. a lo largo de milenios a través de la sobre explotación silvo-pastoral, la introducción de fauna exótica cinegética, una política de gestión forestal basada en plantaciones monoespecíficas y los incendios forestales han llevado a la especie y sus bosques a una situación crítica. Belagua Valley Forest Pinus uncinata Ramond ex DC. Larra Nature Reserve, Ukerdi and Aztaparreta Integral Reserve – Pyrenees – Spain Ligado a la cultura popular europea como árbol de culto se encuentran ejemplares milenarios en ermitas, santuarios, cementerios y plazas. Aunque su situación no es mucho mejor, al estar prácticamente desatendidos. Las dos especies de pino de alta montaña que de forma exclusiva aparecen en el piso de vegetación oro-mediterráneo son el Pinus uncinata y el Pinus mugo. El primero está más ligado a las cadenas montañosas de Pirineos y los Alpes, el segundo a los Apeninos y las montañas de la costa dálmata. Los ejemplares de pino negro pueden superar los 20 m de altura, y presentan un follaje muy denso y oscuro. En condiciones ambientales favorables desarrolla un tronco recto y columnar, pero también puede vivir en situaciones más expuestas en las crestas, laderas, canchales y grietas. En situaciones extremas el tronco se arquea y divide en numerosas ramas desde la base, adquiriendo formas retorcidas y tortuosas. El sobre pastoreo y la sobre explotación maderera son sus principales amenazas. Yew Forest Taxus baccata L. San Cristóbal de Valdueza – Ponferrada – Spain Peña Mayor Forest – Melendreros – Spain El tejo es una especie que aparece muy ligada a las estructuras de vegetación caducifolias y de coníferas de alta montaña. Las tejedas ocuparon en el pasado grandes espacios en los pisos de vegetación meso-supra-oro-mediterráneos de bioclima per-húmedo. Su vasta área de distribución potencial contrasta con la situación actual de poblaciones disyuntas, exiguas, residuales y árboles aislados, que viven acosados en las zonas más escarpadas e inaccesibles del paisaje en crestas, roquedos y canchales. Una desorbitada presión mantenida European Fan Palm Chamaerops humilis L. Cabo de Gata-Nijar Natural Park – Spain Tower of Cala en Basset – Balearic Islands - Spain El palmito constituye un género monoespecífico endémico del oeste del Mediterráneo, que se presenta en los pisos termo-meso-mediterráneo, aunque en el Alto Atlas puede subir hasta los 2.000 m de altitud. En el pasado formó parte de los densos bosques mixtos esclerófilos, junto con acebuches, coscojas y lentiscos. Prefiere las tierras más cálidas, llanas y fértiles próximas al mar, y si se le deja desarrollar todo su vigor puede superar los quince metros de altura. La extensión de la agricultura y de las urbanizaciones, el exquisito bocado que es su yema apical y el uso de sus hojas para elaborar “llata” un tipo de tejido con el que trenzar sombreros, capazos y elaborar escobas y, más recientemente, los ataques de plagas exóticas invasoras como el picudo rojo o la paisandisia, lo están llevando al borde de la extinción. Se tiene citas de su presencia en la Antigüedad en la isla de Creta, en la región Cirenaica y la costa Dálmata, de donde habría desaparecido. Canary Island Date Palm Phoenix canariensis Hort. ex Chabaud Fuerteventura – Spain La palmera canaria es una especie endémica del archipiélago canario, que puede vivir desde el nivel del mar hasta los 1.000 m de altitud, siendo su área de distribución potencial muy amplia en todas las islas. Sin embargo, las poblaciones se presentan de forma dispersa y residual. En las islas de El Hierro, La Palma y Tenerife las palmeras canarias son tan escasas que no puede hablarse de verdaderos palmerales, mientras en la isla de Lanzarote crecen únicamente unos 3.400 individuos, y en la Fuerteventura unos 5.500. Por su parte la isla de Gran Canaria, cuenta con un total de 40.000 individuos, destacando los barrancos de Mogán, Fataga, Guiniguada y Tirajana, hay que tener en cuenta que esta última localización acoge casi 30.000 de ellas. La isla de la Gomera dispone de unas 47.000 palmeras creando paisajes de gran belleza en el Valle del Gran Rey y Vallehermoso. La intensa actividad agrícola, ganadera, y los incendios forestales han sido tradicionalmente la causa principal del declive de la especie. A lo que hay que añadir la introducción en las últimas décadas de plagas y enfermedades exóticas como Paysandisia archon, Aleurodicus dispersus, Diocalandra frumenti, Rhynchophorus ferrugineus, Thielaviopsis paradoxa o Fusarium oxysporum f. sp. canariensis. Mediante la de la importación de distintas especies de palmeras adultas de todos los continentes, que han puesto en peligro de extinción a la especie. Vai Palm Grove Phoenix theophrasti Greuter Vai – Crete – Greece La palmera de Teofrasto tiene sus mejores representaciones en las formaciones de vegetación riparia ligada a los cauces de los barrancos litorales de la isla de Creta, con poblaciones residuales en las islas del Peloponeso y el suroeste de Turquía. Descrita por primera vez por el filósofo y padre de la botánica Teofrasto, al que debe su nombre. En el periodo Minoico los palmerales tuvieron una mayor difusión. Pero la presión antrópica mantenida durante milenios en los cauces de agua, la agricultura, la ganadería, el aprovechamiento del tronco, hojas, frutos y yemas, los asentamientos humanos, los incendios mermaron sus hábitats. Más recientemente la introducción de la plaga del picudo rojo Rhynchophorus ferrugineus en la 337 n isla en el año 2005, han situado a la especie en una situación crítica. El palmeral de Vai, el más extenso con diferencia ocupa una superficie de 20 ha., otras localizaciones en Creta son las de Drapano, Estuary of River Almyros, Agios Nikita, Martselos Bay, Preveli, Foiniklas Area, Holy Monastery of Hrisoskalitissa. Pomieri Field Maple Acer campestre L. Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy Especie característica de los bosques templados caducifolios europeos, menos frecuente en el mediterráneo y suroeste de Asía, y muy escasa en el norte de África. Forma parte de las estructuras caducifolias del piso supra-mediterráneo en bioclima sub-húmedo y húmedo frio. En las zonas más secas se posiciona en ambientes riparios y zonas húmedas de montaña. Se asocia con Buxus sempervirens, Quercus faginea, Acer monspessulanum, Tilia platyphyllos, Sorbus domestica, Acer opalus, Quercus pubescens. Las poblaciones actuales en el mediterráneo son muy escasas, siendo especialmente preocupante su situación en la Pequeña Kabilia en Argelia, y en las zonas más áridas de la península Ibérica. El arce de Pomieri se encuentra situado a 1.320 m de altitud, en un bosque mixto de robles caducifolios y acebos. Es un ejemplar multicentenario cuyo tronco alcanza un perímetro de más de 4 metros y presenta un porte modificado a causa de las podas. n 338 folium o Acer hyrcanum. De este último grupo el que presenta una mayor área de distribución potencial es el Acer monspessulanum, con buenas representaciones en el Magreb. en los bosques de Cupressus sempervirens y Pinus brutia, y crece junto a la Zelkova abelicea en las escasísimas poblaciones que presenta esta especie endémica en la isla. El arce de Montpellier ocupa los pisos de vegetación altitudinal meso-supra-oro-mediterráneo. Este árbol puede superar los quince metros de altura, formando parte del cortejo de bosques mixtos caducifolios y esclerófilos. Cada vez más escaso, ha visto considerablemente mermada su presencia a causa de la tala abusiva, el sobre pastoreo y los incendios forestales. Generalmente se presenta en forma de arbusto multicaule, siendo escasísimos los ejemplares de porte arbóreo que superan los diez metros de altura. Existe uno en el Jardín des Plantes de Paris plantado en 1732 con una altura de 9 m y un perímetro de tronco de 1.65 m. La sobre explotación de su madera, el pastoreo intensivo y los incendios forestales son sus principales amenazas. Passo Canale Sycamore Maple Acer pseudoplatanus L. Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy Greek Strawberry Tree Arbutus andrachne L. Paphos State Forest – Cyprus El sistema montañoso de la Madonie, situado en la parte centro-septentrional de la isla de Sicilia, comprende una extensa de formaciones forestales mediterráneas con representaciones desde el nivel del mar hasta los 2000 m de altitud. La presencia de árboles maduros en los bosques dan idea de la alta diversidad y potencialidad que pueden alcanzar especies como Acer campestre, Acer obtusatum, Acer pseudoplatanus, Acer monspessulanum, Arbutus unedo, Crataegus laciniata, Abies nebrodensis, Olea europaea, Fraxinus angustifolia, Prunus dulcis, Pyrus amygdaliformis, Malus sylvestris, Quercus amplifolia, Quercus suber, Quercus congesta, Quercus dalechampii, Quercus virgiliana, Quercus ilex, Quercus petraea, Fagus sylvatica, Ilex aquifolium, Sorbus torminalis, Ulmus glabra, Castanea sativa. Tres especies de madroño crecen en las riberas del mediterráneo. El Arbutus unedo con una presencia circunmediterránea es el que posee un área de distribución más amplia. El Arbutus andrachne exclusivo de la región oriental, península Balcánica, Anatolia, Mar negro y costas Oriente próximo. Y el Arbutus pavarii un taxón endémico con un área muy restringida, en la cadena Cirenaica en Libia. Montpellier Maple Acer monspessulanum L. Vallanca – Spain Cretan Maple Acer sempervirens L. White Mountains – Crete – Greece Los arces tienen una amplia representación en la región mediterránea, agrupando a las 30 especies y subespecies. Engloba tanto a taxones de bosques templados de centro Europa Acer campestre, Acer opalus, Acer platanoides y Acer pseudoplatanus, como a otros más específicamente mediterráneos Acer obtusatum, Acer heldreichii, Acer tataricum, Acer lobelii, Acer sempervirens, Acer obtusi- Especie presente en el mediterráneo oriental, Grecia continental, Creta y Anatolia sud-occidental, con una amplia distribución altitudinal en los pisos de vegetación meso-supra-oro-mediterráneo. En Anatolia asciende hasta los 1.300 m formando parte de bosques mixtos junto a Cedrus libani, Quercus coccifera subsp. calliprinos, Juniperus excelsa, Lonicera nummulariifolia subsp. glandulifera. En Creta se integra El madroño griego es un árbol que puede superar los 15 m de altura y los 7 m de perímetro de tronco, aunque frecuentemente presenta una estructura multicaule. Se asocia con Cedrus libani, Quercus coccifera subsp. calliprinos, Juniperus excelsa, Lonicera nummulariifolia subsp. glandulifera, Acer sempervirens, Juniperus foetidissima, Juniperus drupacea, Cupressus sempervirens, Abies cilicica, Quercus cerris, Quercus petraea subsp. pinnatiloba, Quercus infectoria, Quercus brantii, Populus tremula, Ulmus montana, Ostrya carpinifolia, Fagus sylvatica subsp. orientalis, Pinus nigra subsp. nigra var. pallasiana, Carpinus orientalis. Puerto de Honduras Birch Grove Betula pubescens subsp. celtiberica (Rothm. & Vasc.) Sierra de las Cruces Altas – Spain Los abedulares constituyen formaciones marginales en la región mediterránea, estan- do prácticamente ausentes en el norte de África y en el mediterráneo oriental. Se consideran restos de la vegetación que encontró refugio junto al mar Mediterráneo durante la glaciación Würm. Posteriormente emigró con el deshielo hacia el norte de Europa, donde en la actualidad forman parte de los más extensos bosques del planeta, de Taiga Siberiana. En el Mediterráneo han quedado asociados generalmente a suelos hidromorfos y turberas de bioclima húmedo en el piso oro-mediterráneo. despoblamiento rural, la extensión de enfermedades como la tinta, Phytophthora cinnamomi y el chancro Cryphonectria parasitica, entre otras. El expolio de castaños multicentenarios para la explotación madera noble amenaza los más viejos castaños de Europa. Las poblaciones aisladas en las altas montañas mediterráneas han dado lugar a diferentes especies, subespecies y variedades, como la celtiberica que se considera endémica del noroeste de la península Ibérica. La Betula pendula subsp. fontqueri ibero-magrebi, o la Betula aetnensis un endemismo de la Isla de Sicilia que crece en las coladas volcánicas del Etna entre los 1.300 y los 1.900 m de altitud. El haya es una especie característica de los bosques templados plano-caducifolios euro-asiáticos. Habita en el centro y oeste de Europa, desde la península Ibérica a Polonia y al Mar Negro, descendiendo meridionalmente hasta la isla de Sicilia. Con un área de distribución tan amplia, y atendiendo a la variabilidad morfológica y a los diferentes hábitats que ocupa, ha dado lugar a diferentes interpretaciones taxonómicas a la hora de considerar sub-especies variedades y razas, aunque los estudios genéticos muestran una baja divergencia. El Temblar Chestnut Trees Castanea sativa Mill. Segura de Toro – Spain En la península Ibérica el castañar aparece ligado a la presencia de suelos silíceos y bioclima sub-húmedo. Aunque las masas tienen una presencia más abundante en la vertiente atlántica, se tiene constancia de viejos castaños en la cornisa Cantábrica, Galicia, Castilla y León, Cataluña, Andalucía y Extremadura. En los castañares maduros la fauna es muy abundante y diversa entre los que destacan los grupos de invertebrados Cerambix cerdo, Rosalia alpina, Lucanus cervus; anfibios y reptiles Rana temporaria, Rana iberica, Chioglossa lusitanica; aves Pernis apivorus; mamiferos Barbastella barbastellus, Canis lupus, Ursus arctos, Eliomys quercinus, Sciurus vulgaris, Felis silvestris, Myotis emarginatus, Nyctalus lasiopterus, Nyctalus leisleri, Pipistrellus nathusii, Plecotus austriacus. Así como diferentes taxones vegetales relevantes Delphinium fissum, Veronica micrantha, Dactylorhiza insularis, Omphalodes brassicifolia. La superficie de castañar se ha visto reducida de forma importante en las ultimas décadas a causa del abandono de los cultivos, el Punta Txamantxoia Forest Fagus sylvatica L. Western Valleys Natural Park – Pyrenees – Spain Las formaciones de hayedos en la península Ibérica, generalmente monoespecíficas, tienen una localización principal en los sistemas montañosos de Pirineos y el eje Cantábrico. Algunas de las mejores representaciones se dan en Navarra en los Valles de Irati y Baztán; en el Pirineo central y oriental en los valles de Ansó, Hecho, Oza, Ordesa y Pineta; en el Pre-Pirineo catalán en la Garrotxa y el Monsteny; en Asturias, Cantabria, Galicia y norte de León en los Ancares, Somiedo y el Caurel; en el Sistema central los de Montejo de la Sierra y Cantalojas. Herguijuela de la Sierra Beech Fagus sylvatica L. Sierra de Francia – Spain Los hayedos forman parte los bosques más característicos de iberia húmeda. Se extienden principalmente por el norte peninsular alcanzando el límite meridional entre las provincias de Castellón y Tarragona donde se localiza un ejemplar de grandes dimensiones denominado “Faig Pare” y otro en la Sierra de Francia en la provincia de Salamanca en la población de Herguijuela de la Sierra. La organización estructural del hayedo se muestra a menudo de forma muy homogénea y simplificada en dos estratos, el arbóreo mono especifico de haya y el herbáceo dominado por hemicriptófitos, con un alto porcentaje de plantas bulbosas y rizomatosas. Esta situación es en muchos casos debida a la acción antrópica, ya que en condiciones más naturales presenta conexiones y mezclas con taxones de los géneros Betula, Sorbus, Corylus, Ilex, Quercus, Pinus, Abies, Cedrus, Pyrus, Malus, Prunus, Sambucus, Crataegus, Genista, Erica, Cytisus, Juniperus, Calluna, Vaccinium y Ulex, entre otros. “Sierras de Béjar y Francia” Biosphere Reserve. Acqua Rocca Beech Fagus sylvatica L. Etna Park – Sicily – Italy En Italia los hayedos mediterráneos se integran en la formación Geranio veris coloris-Fagion, dando lugar a diferentes tipos de agrupaciones: sobre suelos ácidos se presentan en los Apeninos centrales, en los Montes Nebrodi en Sicilia acompañados de Ilex aquifolium; en la Calabria con Campanula trichocalcyna; y en Lucania con Acer lobelii. En el Etna las hayas ascienden hasta los 2.280 m de altitud sobre las coladas volcánicas formando parte del cortejo florístico de los robledales pubescentes. El haya de Acqua Rocca, está situado junto a una fuente en la parte superior de una cascada dominando un frondoso valle. Guadarranque Narrow-leafed Ash Fraxinus angustifolia Vahl. Mountains of the Villuercas and Guadarranque Valley – Spain. Las fresnedas son formaciones con una amplia área de distribución en la región mediterránea asociadas a los cursos de agua y fondos de valle con suelos frescos y nivel freático elevado. Se acompañan de choperas, olmedas, alisedas y saucedas, formando los bosques ribereños de galería. Un buen ejemplo de todo ello lo podemos encontrar en el Valle del Guadarranque situado en la Sierra de las Villuercas en Extremadura. En este entorno se 339 n encuentra el paraje protegido como Arboleda Singular “La Lorera de la Trucha”. Formación de gran valor botánico que alberga una de las poblaciones de bosques relícticos de laurisilva de la especie Prunus lusitanica subsp. lusitanica, más importante de España. El Zambujeiro de Foros de Vale de Figueira, es un olivastro de características únicas en Portugal, con un perímetro tronco en la base de 20 m. un diámetro mayor de copa de 19 m. y una altura de 10 m. Las dehesas de fresnos es una tipo de formación muy especial que han sido explotadas antrópicamente, donde se combina la obtención de pastos para el ganado, el ramón y la madera. Conocidos como fresnos trasmochos, una técnica tradicional de subsistencia en la que los árboles son sometidos a un tipo de explotación mediante la poda a baja altura o desmoche, que fuerza la producción de brotes jóvenes. La sobreexplotación de los recursos hidrológicos, el abandono de las dehesas y el despoblamiento rural son sus principales amenazas. Cornicabra Pistacia terebinthus L. Sierra Mágina – Spain Zambujeiro Olea europaea L. var. sylvestris Foros de Vale de Figueira – Portugal Las formaciones esclerófilas de ambiente termófilo en las variantes cálidas y templadas de bioclima semi-árido y sub-húmedo sobre sustratos calcáreos, constituyen uno de los bosques más castigados de la cuenca mediterránea. Desde el punto de vista fitosociológico, con la inclusión de las variantes específicas, se integran en las formaciones Oleo-Ceratonion en el Mediterráneo occidental y Ceratonio-Pistacion en el Mediterráneo oriental. El olivo, Olea europaea, es la especie más característica y que con mayor claridad define el clima mediterráneo, se distribuye en zonas próximas a la costa con taxones como Pistacia lentiscus, Pistacia atlantica, Pistacia palaestina, Ceratonia siliqua o Chamaerops humilis. Puede sorprender, acostumbrados como estamos a encontrar a estas especies como matas arbustivas, que la mayoría puedan alcanzar los 20 m de altura y en casos como el del olivo superar los 30 m. Estas formaciones vegetales se han visto muy mermadas por todo el mediterráneo al ser desplazadas por los asentamientos humanos para el establecimiento de la agricultura y la ganadería. n 340 Especie de distribución mediterránea que forma parte de las formaciones esclerófilas de los pisos altitudinales de vegetación meso-supra-oro-mediterráneo. En la península Ibérica, aparece formando parte del cortejo con Olea europaea, Quercus ilex, Quercus coccifera, Arbutus unedo, Phillyrea angustifolia, Rhamnus alaternus, Pistacia lentiscus, Crataegus monogyna, Acer monspessulanum, Rubia peregrina, Jasminum fruticans, Smilax aspera, Lonicera implexa. En la costa oeste del Mediterráneo fue citado por Teofrasto en Siria y en la isla de Creta. En Chipre aparece junto a la Quercus infectoria, Quercus brachyphylla, Quercus coccifera ssp. calliprinos, Arbutus andrachne, Acer syriacum, Fontanesia phillyreoides, Aristolochia altissima, Styrax officinalis. Puede superar los 20 metros de altura y los 3 metros de perímetro de tronco, aunque generalmente se encuentra en forma de arbustiva. A principios de la primavera, se produce el estallido carmesí de las flores unisexuales dispuestas en panículas ramosas y multifloras, en las ramas del año anterior. La cornicabra es el nombre común en castellano de la especie Pistacia terebinthus, se debe a que la planta presenta con frecuencia unas agallas de forma alargada que se parecen la cuerno de las cabras, que están provocadas por el pulgón Baizongia pistaciae Especie de gran valor para las aves y pequeños mamíferos que se alimentan de sus frutos y dispersan las semillas. Las principales amenazas han sido tradicionalmente la sobre explotación llevada a cabo desde la más remota antigüedad para la obtención de resina y madera, el sobre pastoreo y los incendios forestales. The Negrón White Poplar Populus alba L. Bohilgues River – Spain El conjunto de bosques riparios en galería, incluyendo las zonas costeras aluviales se organizan en la región mediterránea en torno a la formaciones forestales de especies caducifolias, como Populus alba, Populus nigra, Ulmus minor, Fraxinus angustifolia, Salix alba. El chopo blanco habita en amplias zonas de la costa mediterránea ocupadas por humedales costeros y marjales, que han sido muy transformadas por la actividad agrícola y urbanizadora, que han reducido notablemente su presencia y extensión. El insigne enólogo, viticultor y ampelólogo Rafael Janini, ingeniero agrónomo de la Diputación de Valencia, fue en 1914 uno de los precursores mundiales en el estudio de los árboles monumentales. Su obra “Algunos árboles y arbustos viejos de la provincia de Valencia” es una de las primeras publicaciones ilustrada mediante fotografías que recoge el extraordinario valor de este patrimonio vivo. El Chopo de Negrón es un superviviente, o como gustaba decir al maestro un viejo y gastado árbol, cargado de futuro. Golden Oak Quercus alnifolia Poech. Troodos National Forest Park – Cyprus El Quercus alnifolia es uno de los robles esclerófilos endémicos más escasos del mediterráneo oriental, con una distribución limitada a los afloramientos ultrabásicos del monte Troodos en la isla de Chipre. Habita en el piso de vegetación meso-mediterráneo entre los 400 y los 1.700 m de altitud en bioclima sub-húmedo fresco, tolerando un periodo de sequedad estival que se puede prolongar durante más de 5 meses. Se asocia con Cedrus libani subsp. brevifolia, Pinus brutia, Acer sempervirens, Arbutus andrachne, Platanus orientalis, Helichrysum microphyllum, Sedum cyprium, Cyclamen cyprium, Crepis fraasii, Stellaria cilicica. Desde el punto de vista genético es una especie muy próxima a Quercus ilex y Quercus coccifera, que podría derivar del aislamiento insular que ha facilitado una reciente especiación. Kermes Oak of Mesa Potami Quercus coccifera L. subsp. calliprinos (Webb) Holmboe Crete – Greece Entre los robles esclerófilos mediterráneos destaca el grupo del complejo coccifera. Quercus coccifera puede comportarse como una especie colectiva muy variable en la que resulta difícil individualizar con nitidez, a nivel intraespecífico, en base a los caracteres morfológicos, geográficos, bioquímicos o genéticos. Agrupa tanto a las formas arbustivas y rastreras como a las arbóreas, que han sido definidas respectivamente como Quercus coccifera subsp. coccifera, Quercus coccifera subsp. calliprinos. Se presentan juntas en diferentes emplazamientos de su área de distribución en Grecia, Sicilia, África del norte y Portugal. Habita en los pisos de vegetación termo y meso mediterráneo, alcanzando algunas poblaciones el supra-mediterráneo en bioclimas húmedo, sub-húmedo y semi-árido. Vegeta en compañía de la mayoría de las especies arbóreas mediterráneas. Utilizado en la antigüedad para obtener un tinte de color carmesí a partir de un insecto del genero Kermes que parasita las hojas. La sobreexplotación forestal, el sobrepastoreo y los incendios forestales son sus principales amenazas. Barranc dels Horts Forest Quercus faginea Lam., Quercus ilex L. Ares del Maestre – Spain El Barranc dels Horts es un espacio agrícola-forestal de más de 700 ha, situado a una altitud de entre 675 y 1.175 m. Constituye una de las muy escasas formaciones de Quercus faginea y Quercus ilex con cientos de árboles multicentenarios en el norte de la cuenca mediterránea. Explotado de forma sostenible durante siglos, para la producción ganadera, agrícola, leña, carbón y cal. A principios de la década de los 90 del siglo pasado se produ- jo la tala de algunos ejemplares de grandes dimensiones, causando una intensa reacción social que promovió su protección. Entre la abundante biodiversidad que acoge se encuentran diferentes especies de líquenes pertenecientes a los géneros Xanthoria, Parmelia, Diploschistes o Caloplaca; hongos del género Boletus, Armillaria, Lactarius, Hebeloma, Hericium, Lycoperdon, Geaster, Agaricus; plantas rupícolas como Sarcocapnos enneaphylla, Chaenorhinum origanifolium subsp. crassifolium; artrópodos como Scolopendra sp. Buthus sp.; vertebrados, Malpolon monspessulanum, Vipera latastei Lacerta lepida, Capra hispanica, Vulpes vulpes, Falco peregrinus, Nyctalus leisleri, Barbastella barbastellus, Corvus corone, Oriolus oriolus, Upupa epops, Garrulus glandarius, Turdus merula, Alectoris rufa, Dendrocopos major, Podarcis hipanica, Psammodromus algirus, Psammodromus hispanicus. Il-Ballut tal-Wuardija Quercus ilex L. Malta La situación estratégica del archipiélago maltés en el mediterráneo, facilitó que durante la glaciación Würm estas tierras sirvieran de puente para la vegetación entre Europa y África. De la misma forma las rutas comerciales entre los pueblos del este y el oeste del Mediterráneo, ocasionaron la incorporaron diferentes especies de plantas en la agricultura local. Los yacimientos de la Edad de Bronce en las islas muestran una actividad humana dependiente del consumo de madera de los bosques locales. Desde entonces las vicisitudes militares, culturales y religiosas ligadas al papel geoestratégico de este territorio, así como para satisfacer las necesidades básicas de la población, han llevado a la vegetación y sus bosques a una situación muy precaria. Afortunadamente, aún sobreviven algunos de los últimos testimonios de la potencialidad de estas tierras para albergar frondosos bosques. Como Il-Ballut tal-Imgiebah y Il-Ballut tal-Wuardija, dos grupos reducidísimos de vegetación relíctica de la especie Quercus ilex. Este último es el más viejo y extenso de Malta, que también cuenta con la presencia de algún ejemplar secular de Ceratonia siliqua, que acogen bajo su densa bóveda más de setenta especies de flora y fauna, entre otras una población del murciélago hortelano Eptesicus serotinus. Vallée du Fango Quercus ilex L. Corsica – France. Bosque esclerófilo mediterráneo dominado por Quercus ilex, acompañado de Arbutus unedo, Phillyrea latifolia, Pinus nigra subsp. laricio, Ilex aquifolium, Taxus baccata, Myrtus communis, Cistus salviifolius, Cistus incanus, Cistus monspeliensis, Smilax aspera, Clematis flammula y Rubia peregrina. En este bosque crecen encinas multicentenarias que alcanzan alturas de más de 30 m, presentando un porte natural al no haber sido sometidas a intervenciones de explotación forestal, agrícola o ganadera. Situado en el noroeste de Córcega, esta reserva de la biosfera sigue los límites de la cuenca del Valle de Fango. El río Fango es un torrente que desemboca en el Golfo de Galéria. La Reserva de Biosfera se eleva desde el nivel del mar Mediterráneo hasta una altitud de 2.556 metros. Carbonara Forest & Ilice du Carrinu Quercus ilex L. Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy, Etna Park – Sicily – Italy Las encinas del complejo ilex, especie emblemática de los bosques esclerófilos del Mediterráneo central y occidental, pueden considerarse como una especie colectiva que integra a diferentes subtipos infraespecíficos muy variables. Tienen sus mejores representaciones en la península Ibérica y el norte de África, aunque también se distribuye por los Alpes Marítimos, las penínsulas Itálica y Balcánica, volviéndose mas dispersa y localiza en las islas del Egeo y la costa occidental de Turquía. El desarrollo óptimo de sus bosques se sitúa en el piso meso-mediterráneo desde el nivel del mar hasta los 500 m de altitud, pero las poblaciones también se extienden a los pisos ter- 341 n mo—supra-oro–mediterráneo, alcanzando hasta los 2.800 m en algunas localidades en el Alto Atlas occidental. En el Parque Natural regional de la Madonie en Sicilia aparece en bosques mixtos con Quercus amplifolia, Quercus suber, Quercus congesta, Quercus dalechampii, Quercus virgiliana, Quercus ilex y Quercus petraea. En el municipio de Isnello destaca un ejemplar de Quercus ilex de más de 8 m de perímetro tronco. Por su parte en las faldas del monte Etna, sobre un sustrato de origen volcánico, se encuentra otra magnífica encina con un diámetro de copa de casi 30 m, en el que las ramas inferiores alcanzan a formar una cúpula completa. Sessile Oak of Pomieri Quercus petraea (Matt.) Liebl. Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy Especie característica de los bosques templados europeos. Habita en el oeste centro y sur de Europa y en Asia occidental hasta Crimea y Transcaucasia. Tiene sus mejores representaciones entre los 300 y 1.500 m pudiendo superar esta altitud. Entra en contacto con masas de bosques mixtos con Fagus sylvatica, Betula sp., Pinus sylvestris, Quercus robur, Quercus pyrenaica. Tiene su representación más meridional en los bosques de la Madonie en Sicilia, donde se encuentra este magnífico ejemplar de roble albar situado a 1.300 m de altitud, que con 22 metros de altura y un perímetro de tronco de 7 m, cubre una superficie 450 m2. Large-leaved Lime of Otsindundua Bridge Tilia platyphyllos Scop. Belagua River – Pyrenees – Spain El tilo común es una especie característica de los bosques templados caducifolios, que habita en gran parte de Europa central y el oeste de Asía. En la región mediterránea presenta sus mejores poblaciones en el piso supra-mediterráneo en zonas de ambientes sub-húmedos y húmedos fríos de la ribera de ríos, cañones y barrancos. En el Pirineo las formaciones son de una gran riqueza florística, con n 342 representantes de la agrupación fitosociológica Quercetalia pubescentis con taxones como Acer monspessulanum, Acer campestre, Sorbus domestica, Buxus sempervirens, Quercus pubescens, Corylus avellana, Ulmus glabra, Taxus baccata, Tilia cordata, entre otros. En el mediterráneo oriental aparece asociado con Acer pseudoplatanus dando lugar a la sub-alianza Lunario-Acerenion, la sub-alianza Tilio-Acerenion ocupa en la península Ibérica su presentación más meridional. Cretan Zelkova Zelkova abelicea (Lam.) Boiss. Xeropotamos – Crete – Greece Especie endémica de la isla de Creta con poblaciones exiguas, presente en ocho localizaciones distribuidas en los tres grandes macizos montañosos de la isla. En la parte superior de la Garganta de Samaria se encuentra una de las mejores reservas de especie, donde se presentan ejemplares de porte arbóreo creciendo entre bosques de Cupressus sempervirens y Acer sempervirens. Junto con Zelkova sícula, taxón exclusivo de la isla de Sicilia y de la únicamente sobreviven unos 200 individuos. Estas especies son testigos del papel que jugaron las islas mediterráneas como refugio para la flora continental europea durante el avance de las glaciaciones del Cuaternario. En Creta está amenazada por el sobre pastoreo, los incendios forestales y la urbanización. La situación de la especie es desfavorable debido a su reducida población y futuro incierto. Árboles Monumentales en los Paisajes Agrícolas Agro-biodiversidad Los paisajes rurales tradicionales son el producto de la mezcla de valores naturales, culturales, sociales, históricos y económicos de la relación del hombre con el entorno a lo largo de la historia. El paisaje agrario deriva de una relación profunda y antigua entre el hombre y la naturaleza con el objeto de satisfacer las necesidades alimentarias y de recursos. No es la única, pero si una de las más perdurables transformaciones que ha sufrido el paisaje natural. En primer lugar fueron las tierras más llanas y fértiles, y en épocas de escasez hasta las más escarpadas, con tal intensidad que son pocas las porciones del territorio europeo que no han sido nunca cultivadas o pastoreadas. Poco a poco, la actividad agrícola y ganadera transforma el bosque primigenio, dejando su impronta en el paisaje. Esta actividad milenaria ha favorecido la formación de una variedad innumerable de paisajes agrícolas que expresan tanto la diversidad natural de las distintas zonas geográficas como del patrimonio cultural y cultivado ligado a ella. La revolución tecnológica agrícola llevada cabo a mitad del siglo pasado, trajo consigo un cambio sustancial en la relación del paisaje y la vida agrícola. Por primera vez, un reducido número de agricultores, gracias al dominio técnico y a la capacidad de control de las variables ambientales a pequeña escala, fueron suficientes para cubrir las necesidades de productos y alimentos para la población. Casi en cualquier lugar se puede producir y comercializar los más exóticos productos. El medio rural se despuebla y la población emigra a las ciudades, especialmente a las costeras. Las pequeñas producciones pierden rentabilidad y se abandona, y con ello el cultivo de las variedades agrícolas autóctonas que se pierden para siempre. La ganadería se estabuliza, y los desechos de los animales, que antiguamente eran preciados abonos naturales, ahora concentrados en las granjas se trasforman en peligrosos contaminantes. Las extensiones de los cultivos se amplían extraordinariamente mediante la mecanización generalizada y se establece el monocultivo, utilizándose grandes cantidades de productos químicos, abonos, pesticidas y herbicidas, antes prácticamente ausentes. Las abejas y los insectos polinizadores se resienten gravemente, más del 80 % de los cultivos de la Unión Europea dependen de ellos para su polinización, que alcanza un valor económico anual de 15.000 millones de euros, lo que acaba afectando a los agricultores y al sector agroindustrial. La creación de nuevas variedades de plan- tas modificadas genéticamente, en principio más productivas, pero que no se puede o no conviene dejar que se reproduzcan, conduce a una pérdida de la diversidad hortícola y frutal tradicional. Las transformaciones agrarias se llevan por delante los setos naturales y la vegetación de margen y de ribera, se canalizan los cursos de los ríos y afluentes. La exigencia de la máxima productividad se impone. La agricultura extensiva, la instaurada en el paisaje a través de los siglos, herencia de nuestros antepasados y de nuestra cultura, adaptada a las condiciones locales y a la orografía, respetuosa con el medio ambiente, de producción poco abundante pero de una calidad especial, formada por variedades antiguas de frutos de sabor único e inconfundible, cae. La diversidad cultural, la diversidad genética, la diversidad de las especies y variedades y la diversidad de los ecosistemas agrícolas, está en peligro. Este aspecto ha sido cuantificado por la FAO, el 75 % de la diversidad genética de los cultivos mundiales ha desaparecido desde el año 1990. Si tomamos como ejemplo una de las frutas más consumidas en el Planeta, la manzana, hay que decir que hace dos siglos habían censadas más de 10.000 variedades distintas, mientras que en la actualidad se comercializan mayoritariamente unas diez. Albaricoques, acerolos, cerezos, higueras, almendros, nogales, perales, aguacates, avellanos, naranjos, limoneros, cidros, ciruelas, kaki, melocotones, membrillos, nísperos o pomelos con decenas de miles de variedades locales europeas se están dejando perder. No es fácil llegar a viejo siendo un árbol frutal; actualmente la media de vida productiva rara vez supera unas pocas décadas. Es poco frecuente que a un árbol frutal se le permita sobrepasar los cien años, como los castaños, los algarrobos o los olivos y pocos más; eso sí, siempre que estén en terrenos marginales o de difícil mecanización. El paisaje agrario tradicional puede permitir compatibilizar el cultivo y la convivencia de una abundante biodiversidad natural. No obstante, desde mediados del siglo pasado la incesante industrialización del proceso agrícola y la consiguiente caída de las actividades tradicionales ha provocado el abandono de una gran parte de las tierras menos susceptibles del proceso de mecanización y la despoblación del medio rural. Favoreciendo el incremento de los procesos de erosión y degradación del suelo, la extensión de los Grandes Incendios Forestales y la fragmentación de los ecosistemas de la red Natura 2000. Es importante reconocer y contar con la población rural en su doble vertiente de productores de alimentos de calidad y de conservadores de la biodiversidad con el que generar servicios ecosistémicos. Bouches du Rhône Cupressus sempervirens L. var. pyramidalis Camargue Regional Nature Park – France. El rio Ródano, uno de los principales aportantes de agua al mar Mediterráneo, tiene en su desembocadura una de los paisajes más fértiles y fecundos de Europa. El parque natural regional de la Camarga está formado por estanques, marismas, pantanos, salinas, arrozales y cultivos frutales, que acogen a una extraordinaria diversidad de flora y fauna silvestre, destacando su riqueza ornitológica. La fertilidad de los sedimentos aportados por el Ródano facilita el cultivo de manzanos, perales, vides, hortícolas y cereales. Pero esta zona es también muy ventosa, pues las masas de aire discurren por la cuenca del Ródano a gran velocidad. En estas condiciones las barreras de ciprés son uno de los mejores aliados para proteger los cultivos agrícolas. Plantados desde la más remota antigüedad, estas alineaciones siempreverdes que dejan su impronta en el paisaje, estuvieron en peligro de desaparecer por el ataque de la enfermedad del chancro del ciprés causada por el hongo vascular Seiridium cardinale. Strada della Foce Cupressus sempervirens L. var. pyramidalis Tuscany – Italy Estudios genéticos recientes llevados a cabo por el Istituto per la Protezione delle Piante – CNR de Florencia, han mostrado que los cipreses que crecen en Italia están emparentados con las poblaciones naturales del oeste del mediterráneo, por lo que Italia es la segunda patria del ciprés mediterráneo. Fueron extendidos durante el periodo del Imperio Romano por toda su área de influencia como símbolo de la cultura y la civilización. El paisaje de ciprés es un elemento central de la economía Toscana, que ha hecho de él un símbolo universal. En Italia se puede disfrutar de su presencia en formaciones boscosas, como en el “Bosco degli Zappini” de Fontegreca donde crece una población de unas 70 ha, que ya aparece citada en documentos del siglo XVI. Formando parte esencial de los jardines renacentistas e históricos como la “Villa d’Este”, “Giardino di Boboli” o “Strada della Foce”. El “Viale dei Cipressi di Bolgheri” situado en la Maremma Toscana, es una doble alineación de casi 5 km de longitud plantada en 1832, a la que el premio nobel de literatura italiano Carducci dedicó el poema “Davanti San Guido”. Está protegido como “Bien monumental natural de interés artístico e histórico nacional”, y constituye uno de los ejemplos más señalados y representativos del rol del ciprés en la Toscana. Juniper of Opoul Juniperus oxycedrus L. Opoul – France Los enebros termófilos se integran preferentemente en el piso de vegetación termo-mediterráneo, tanto en formaciones azonales dunares como en bosques esclerófilos de Quercus spp. El enebro de Opoul es un testimonio de la grandeza a la que pueden aspirar estos sufridos árboles, se conocen citas de ejemplares que alcanzaron más de 4 metros de diámetro de tronco. Han sido explotados por su madera, para la obtención de las exclusivas esencias que contienen, acosados por los incendios forestales, y expulsados de sus territorios por las transformaciones agrícolas. Este viejo, solitario y reconocido “Cade”, nombre con el que se conoce a esta especie en el Roussillon francés, permanece aislado en mitad del viñedo mientras espera herido y enfermo una ayuda que no acaba de llegar. 343 n Atalaya Phoenician Juniper Juniperus phoenicea L. Fuenterrobles – Spain La sabina negral puede llegar a formar bosques de gran extensión, densidad y complejidad entre las masas de vegetación esclerófila mediterránea, desde el nivel del mar hasta los 2.000 m de altitud, con una presencia mayor en la ribera oeste del Mediterráneo. Las sabinas del grupo Phoenicea estan dotadas de una gran capacidad para colonizar suelos esqueléticos, dunares, volcánicos, salinos y rocosos en los bioclimas árido, semi-árido y sub-húmedo. Muy abundantes en el pasado han sufrido una explotación abusiva en toda su área de distribución para la obtención de carbón vegetal. A la extensión de la agricultura y el sobre pastoreo, hay que añadir los procesos intensivos de urbanización de la costa y los incendios forestales. Cada vez más escasos, los sabinares presentan un estado muy degradado, en forma de pequeños rodales disyuntos e individuos aislados. En la actualidad las estimaciones para las poblaciones del norte de África, las más abundantes, indican que se han reducido en un 70%. Bordighera Palm Grove Phoenix dactylifera L. Bordighera – Italy Desde hace 1000 años se tiene constancia de la presencia de palmeras datileras en la costa de la Liguria ligadas a los intercambios comerciales marítimos con el norte de África. El cultivo de palmeras datileras formaba parte de la actividad agrícola local ocupando los márgenes de las pequeñas huertas abancaladas que recaen desde los Alpes Marítimos al mar Mediterráneo. El producto principal obtenido eran sus hojas, utilizadas tradicionalmente para las celebraciones religiosas de la pascua católica y hebrea. Durante el siglo XVII con el aumento del interés y desarrollo del conocimiento de las ciencias naturales se incrementaron los viajes de los naturalistas centroeuropeos al mediterráneo, quedando sorprendidos por la exuberancia del paisaje. A partir de entonces la Riviera fue convirtiéndose en centro de n 344 atracción para el descanso y las vacaciones de salud. La llegada del ferrocarril y la apertura del canal de Suez, supuso la entrada de plantas y viajeros de todos los rincones del planeta. Por lo que en la actualidad gozan de magnificas colecciones de plantas exóticas de todo el mundo, auténticas reservas de biodiversidad, al encontrarse algunas de ellas en riesgo en sus regiones de origen. Por su parte, el palmeral de Bordighera, a causa del crecimiento urbanístico ligado al turismo, fue mermando considerablemente su extensión. Lo que unido al abandono de la agricultura, y más recientemente a la llegada de la plaga del picudo rojo, hace que se encuentre en peligro inminente de desaparición. Carob Tree Ceratonia siliqua L. Laetiporus sulphureus (Bull.) Bondartsev & Singer Monastery of Corpus Christi – Llutxent – Spain El algarrobo en una especie de distribución circunmediterránea, característica del piso termo-mediterráneo, muy extendida por toda la región como árbol de cultivo en secano para la producción de fruto. Se conocen pocas poblaciones naturales, donde se asocia con Arbutus unedo, Fraxinus ornus, Laurus nobilis, Olea europaea var. sylvestris, Phillyrea latifolia, Quercus ilex, Rubia peregrina subsp. longifolia, Smilax aspera var. altissima y Viburnum tinus. Es un árbol muy longevo que puede alcanzar un gran desarrollo, a pesar de que las podas agrícolas le acortan considerablemente el vigor. Los algarrobos seculares son de gran valor para la conservación de la biodiversidad de la flora y la fauna en el mediterráneo, además de jugar un papel fundamental en la lucha contra la desertización. Entre las amenazas para los viejos algarrobos se encuentra el abandono de la actividad, el despoblamiento rural, las transformaciones agrarias para cultivos de regadío y la presión urbanística. El políporo azufrado es un hongo saproxílico que habita sobre árboles heridos o muy debilitados, siendo un buen representante de la flora llamada de equilibrio, encargado en los ecosistemas de completar el ciclo de los nutrientes. El algarrobo de Quinta de Parra en el Algarbe portugués con 13 m de perímetro de tronco es uno de los de mayores dimensiones en la península Ibérica. Por su parte el “garrofer” del monasterio de Llutxent en la provincia de Valencia, es un testimonio del uso del fruto de esta especie para la alimentación equina. Belabarce Walnut Juglans regia L. Roncal Valley – Pyrenees – Spain Especie característica de las formaciones boscosas de ribera en el Mediterráneo oriental. Habita de forma natural en el sudeste de Europa y oeste de Asia, desde Grecia hasta el Himalaya, asociada con árboles como Platanus orientalis, Pterocarya fraxinifolia, Liquidambar orientalis, Rhododendron ponticum y lianas como Periploca graeca y Cyprinia gracilis. La especie fue distribuida por toda Europa durante el periodo Romano principalmente como árbol frutal, aunque su madera es de gran calidad y muy apreciada. Aparece asociado a la actividad humana en huertas, márgenes de cultivos y laderas de montes. En su área de origen los bosques naturales están amenazados por la recolección de frutos, el sobre pastoreo y las talas para madera, marcando una tendencia de la población descendiente. Phoenix Olive Trees Olea europaea L. var. europaea Phoenix – Crete – Greece El olivo fue uno de los primeros árboles en ser domesticado en la costa oriental del Mediterráneo. Desde allí se extendió el cultivo por toda la región mediterránea, aprovechando en muchas ocasiones las poblaciones de olivo silvestre para injertarlo. En el arte minoico de hace 3500 años, el olivo, sus ramas, frutos y la floración constituyen motivos de inspiración en la decoración de pinturas, vasijas y joyas. Los olivos de Phoenix, dan testimonio de la extraordinaria capacidad de resistencia de la especie para sobrevivir en los sitios más exigentes y áridos del paisaje. Pocos árboles han sido más generosos con la humanidad. Pero en las últimas décadas estos árboles ancestrales, de variedades locales únicas y en muchos casos desconocidas para la ciencia, han sido abandonados, arrinconados, talados y expoliados, ante el impulso de un mercado que tiene dificultades para valorarlos, y que no tiene en cuenta su papel ecológico trascendental en la protección suelo, la biodiversidad, la agrobiodiversidad y la diversidad cultural. Monumental Olives of Maestrazgo Olea europaea L. var. europaea Maestrazgo – Spain Uno de los principales valores del olivar tradicional en relación con la conservación de la biodiversidad tiene mucho que ver con la abundancia de especies de aves residentes, migratorias o invernantes que encuentran en él, alimento, cobijo o lugar de nidificación. Como Alectoris rufa, Athene noctua, Lullula arborea, Oenathe hispanica, Galerida theklae, Hirundo rustica, Saxicola torquatus, Lanius excubitor, Lanius senator, Emberiza cirlus, Turdus philomelos, Turdus iliacus, Erithacus rubecula, Fringilla coelebs o Cercotrichas galactotes. La Ley 4/2006 de Patrimonio Arbóreo Monumental de la Comunidad Valencia, protege directamente todos aquellos ejemplares que tienen más 350 años de edad. Según las organizaciones agrarias de la comarca del Maestrazgo en el norte de la provincia de Castellón son más de 4.000 los olivos protegidos como “Árboles Monumentales”. Lo que ha permitido acabar con el expolio, conservar el territorio y comercializar un aceite único en el mundo. Son muchos los olivos centenarios en el área mediterránea los que necesitan un gesto político y social de estas dimensiones. Pollarding Poplar Populus nigra L. Ababuj – Spain Especie con distribución en Europa, Asía y norte de África, formando parte de la vegetación de ribera en los cauces de los ríos y sotos. Habita desde el nivel del mar hasta los 1.800 m de altitud. Las plantaciones de chopos “trasmochos” o “cabeceros” siguiendo los cursos de los ríos, los lindes de los cultivos y las inmediaciones de las fuentes para la obtención de vigas, leña y forraje, son un componente esencial de paisaje y la cultura tradicional del centro y sur de Europa. En muchos pueblos del árido sur de Aragón en España son casi los únicos árboles de dimensiones notables que persisten en el paisaje, constituyendo unos microhábitats esenciales para la conservación de briófitos, líquenes y organismos saproxílicos. Muchos tramos de los ríos Alfambra, Jiloca, Pancrudo, Aguas Vivas, Estercuel, Gualope, de la Val, Huerva, Fuenteferrada o Piedra conservan algunos de los mejores paisajes para celebrarlos. Las principales amenazas provienen de la desecación y canalización de los cauces de los ríos, la extracción del agua subterránea a través de pozos que han hecho descender el nivel freático, la despoblación del medio rural y la extensión de la agricultura intensiva. Las poblaciones naturales presentan una gran variabilidad en formas y comportamientos, a las que hay que añadir la selección e hibridación humana para adaptarla a distintas zonas geográficas. Hasta hace solo unas décadas las plantaciones de almendros, como árbol frutal de secano era muy frecuente en todas las riberas del Mediterráneo, pero en actualidad es muy escaso. El cernícalo primilla es un halconcillo muy útil para la agricultura que se alimenta de insectos y roedores. En la década de los años 50 se produjo un fuerte descenso en las poblaciones, a causa del uso masivo de veneno y su caza. The Terrona Holm Oak Quercus ilex L. Zarza de Montánchez - Spain Almond & Lesser Kestrel Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb. Falco naumanni Fleischer Castellón – Spain La dehesa es un tipo de formación agro-pastoral característico de la península Ibérica de gran valor ecológico, económico y ambiental. Combina la presencia de arbolado adulto, principalmente de encinas, alcornoques y robles, con pastos para la ganadería, el cultivo de plantas agrícolas y la extracción de corcho, leñas y carbón. Forma uno de los paisajes más característicos en la comunidad de Extremadura, Andalucía, el sur de Castilla y León y Portugal. Las dehesas albergan especies de gran importancia para la conservación de la biodiversidad como Aquila adalberti, Ciconia nigra, Lynx pardinus, y ofrece hábitats imprescindibles a diferentes especies de flora y fauna saproxílicas. Se conocen unas 26 especies de almendros silvestres que comparten un área geográfica común entre el Oriente Medio y Asia Central, en Turkmenistán, Uzbekistán, Tayikistán, Afganistán, Turquía, Armenia, Pakistán, Irán, Irak, sur de Rusia, China y Mongolia. Crecen en gargantas y laderas rocosas, en condiciones xerofíticas extremas de las zonas esteparias y semidesérticas entre los 800 y los 1.700 m. En general son pequeños árboles o arbustos, muy rústicos, que pueden estar provistos de duras ramillas puntiagudas en forma espina, para defenderse del ataque de los herbívoros. La encina Terrona, con más de 8 m de perímetro de tronco y 27 m de diámetro de copa, preside una fértil dehesa en el municipio de Zarza de Montánchez desde hace más de ocho siglos. Fue el primer árbol singular protegido de la comunidad extremeña, y desde entonces recibe todo tipo de cuidados y atenciones. Hace unos años y tras una larga vida ofreciendo su fruto a los cerdos ibéricos que bajo su copa se resguardan, crían y alimentan, necesitó de apoyos, que a modo de horcones Gaudinianos le sirven de ayuda con la preservar su integridad y majestuosa silueta. 345 n Holm Oaks of Houses of Paterna Quercus ilex L. Ayora – Spain La superficie estimada actual de Quercus ilex en la región mediterránea se sitúa entorno a los 6.5 millones de hectáreas, siendo España, Portugal, Marruecos y Argelia los que presentan las áreas más extensas. Esta superficie viene a ser la mitad de su área potencial, el carboneo, la extensión de los cultivos agrícolas, los incendios forestales y la ganadería intensiva, son algunas de las causas principales de esta reducción. La conservación de grandes de encinares en la península Ibérica tiene mucho que ver con la gestión y rentabilidad de las dehesas. Antiguamente las dehesas estaban muy extendidas por toda la España. El paisaje cerealista de la masía Casas de Paterna, en Ayora, muestra durante la primavera su cara más verde y esperanzadora. Cerca de la edificación principal, dos magníficas carrascas hacen guardia junto a un palomar. Este tipo de construcción, muy común en el medio rural en el pasado, estaba destinada al suministro de huevos y pichones y de la no menos importante palomina con la que abonar la tierra. Romanejo & La Nava Pyrenean Oak Quercus pyrenaica Willd. Extremadura – Spain La especie Quercus pyrenaica habita en la región mediterránea occidental, es más abundante en la parte occidental de la península Iberica, aparece en el oeste y sudoeste de Francia, y cuenta con la presencia de algunas poblaciones en el norte de Marruecos. El rebollo de la Nava se encuentra situado en el municipio de Berzocana, en la sierra de La Maribela, en la comarca de las Villuercas. En una formación agropastoral de dehesa de robles caducifolios donde pastorea la principal raza bovina autóctona del sudoeste de la península Ibérica denominada “retinta”. Convive con la presencia de una de las comunidades de paseriformes más altas de Extremadura, y es lugar de reproducción de la cigüeña negra y el murciélago ratonero forestal. n 346 El Romanejo es uno de los ejemplares de mayor edad y dimensiones de su especie, presenta un perímetro de tronco en la base de más de 9 m, la copa alcanza una altura de 20 m, con un diámetro de copa de 50 m. Se localiza en un collado entre los fértiles valles del Jerte y el Ambroz. Duas Rodas Cork Oak Quercus suber L. Serra do Bispo Mount – Portugal El alcornocal es una formación vegetal característica del mediterráneo occidental en suelos de naturaleza silícea, que se presenta principalmente en los pisos de vegetación termo-meso-mediterráneo de bioclima húmedo o sub-húmedo. Aunque también penetra en el piso supra-mediterráneo en el Rif y el Alto Atlas Marroquí, donde se encuentran ejemplares creciendo a 2.400 m de altitud. Quercus suber entra a formar parte de poblaciones mixtas con especies arbóreas como Quercus ilex, Quercus pubescens, Quercus faginea, Quercus canariensis, Pinus pinaster, Pinus pinea, Arbutus unedo, Pyrus bourgaeana. Los alcornocales de las zonas más húmedas del sur de la península Ibérica presentan una amplia representación de musgos y helechos epifitos como Davallia canariensis y Polypodium cambricum; plantas trepadoras, hierbas nemorales, helechos, arbustos, y una especie insectívora Drosophyllum lusitanicum. El alcornoque de Duas Rodas presenta un perímetro de tronco en la base de 6, 4 m, un diámetro de copa de 31 m, una altura de 19,5 m y se le estima una edad 400 años. Árboles Monumentales en los Jardines Diversidad Cultural La presencia de árboles monumentales en las ciudades, ermitas, santuarios, plazas de los pueblos y fuentes tiene mucho que ver con el significado profundo que la sociedad europea reconoce a los árboles maduros en su relación histórica, cultural y social. A lo largo de la historia de la Humanidad los árboles monumentales han estado presentes como árboles fundacionales y de encuentro en todas las culturas y civilizaciones del mundo. Por otra parte la necesidad de disfrutar de la calma y del orden instituido que reina en un jardín nos viene de antiguo, los Campos de Ialu de los egipcios, el jardín de las Hespérides o el jardín del Edén son buenos ejemplos. En origen destinados a espacios privados para el disfrute, la oración o el estudio, con excepción de los árboles situados en las plazas publicas y las fuentes. Todo cambio a partir del siglo XVIII, con la Ilustración, cuando se establecieron los principios higienistas con los que mejorar la calidad de vida de las ciudades. La revolución industrial fomentó las concentraciones humanas junto a las fábricas y pronto se empezaron a dejar sentir las duras consecuencias sobre la salud de la población. Desde entonces la presencia de los árboles y los jardines públicos pasó de ser, además de un goce estético al alcance de todos, una necesidad irrenunciable para poder vivir en la ciudad. En relación con la salud también hay que tener en cuenta que la fundación de los primeros jardines botánicos en Europa a mediados del siglo XVI, aparecen ligados al nacimiento de las universidades renacentistas en Pisa, Padua, Florencia o Bolonia, al que pronto seguirían las universidades europeas de Zurich, Montpellier, Utrech o Paris. En principio estaban destinados al cultivo de las plantas medicinales como complemento práctico a los estudios de medicina. Poco después la historia de la arboricultura conocerá, entre los siglos XVII y XIX, un período de gran auge y esplendor. Bajo la influencia del período ilustrado los jardines botánicos europeos fueron enriqueciendo sus colecciones en forma de muestras, pliegos, propágulos y plantas vivas, gracias al material procedente de las expediciones llevadas a cabo por todo el mundo. Uno de los cambios sustanciales de esta época es la incorporación de árboles y palmeras de la flora mundial a las colecciones vivas de los jardines botánicos e históricos, espacios públicos y colecciones privadas, arboretum forestales de introducción y colecciones de frutales, que los trasformaron en exuberantes, frondosos y exóticos paisajes arbolados, atesorando en la actualidad una extraordinaria biodiversidad viva del planeta. El paisaje arbolado europeo y mediterráneo le debe mucho a esta larga historia de estudio intercambio y conservación. Una parte significativa de nuestros paisajes más emblemáticos y reconocidos son fruto de esta relación. Como los de ciprés mediterráneo en la Bella Toscana, de donde se sabe que no es autóctono, pero si uno de los elementos mas emblemáticos y rentables de atracción cultural de todo el mundo. O los palmerales de palmeras datileras en el sur de España, estando declarado el de Elche Patrimonio de la Humanidad. También hay que tener en cuenta que muchas de estas especies arbóreas alóctonas presentes en Europa, de carácter no invasivo, se encuentran frecuentemente amenazadas en sus zonas de origen, constituyendo los ejemplares que viven entre nosotros autenticas reservas “ex situ” de biodiversidad. Los árboles monumentales forman parte de las señas de identidad de todos los pueblos europeos. Sin importar demasiado su especie, antigüedad, tamaño, forma, porte o rareza, ya que el significado profundo es fundamentalmente local, enraizados en su historia, cultura, tradiciones, creencias y memoria social. Por ello en muchos casos son árboles con nombre propio, que han sido contemplados y admirados durante generaciones. El fenómeno de la emigración, la transformación de las formas de vida, la aculturación y una injusta carrera para destacar el “más” grande, viejo, alto, pesado, corpulento, histórico ha dejado a la gran mayoría de ellos, y de su legado, indefensos, acosados y amenazados. Todos deben ser igual de importantes, valiosos y necesarios para la vieja Europa. Atendiendo a estas consideraciones el concepto de “árbol monumental” se puede aplicar a los ejemplares aislados, grupos, conjuntos, arboledas y formaciones boscosas de plantas superiores, tanto de angiospermas como de gimnospermas, autóctonos o alóctonos, que poseen uno o varios troncos lo suficientemente diferenciados. Independientemente de si su crecimiento es horizontal, rastrero, de porte arborescente en las monocotiledóneas, arbustivo o lianoide. Pueden encontrarse en el medio natural, agrícola y urbano. O que por su relevancia científica, natural, cultural, histórica y social representan un alto valor ambiental, en especial para las comunidades locales en los que se encuentran. Atlas Cedar Cedrus atlantica (Endl.) G. Manetti ex Carrière Garden of the French – Béjar – Spain Especie endémica de las cadenas atlásicas de Marruecos y Argelia, donde ocupa sus mejores posiciones entre los 1.000 los 2.500 m de altitud. Suele presentarse en forma de masas puras, aunque se asocia con Quercus ilex, Quercus faginea, Quercus canariensis, Acer opalus, Acer monspessulanum, Buxus balearica, Fraxinus dimorpha, Pinus nigra subsp. mauretanica, Abies marocana, Abies numidica, Ilex aquifolium y Juniperus thurifera subsp. africana, entre otros. Los bosques de cedro del Atlas se presentan en la actualidad muy fragmentados a consecuencia de una sobreexplotación forestal abusiva y de las roturaciones para la extensión de la agricultura llevadas a cabo a lo largo del siglo XX, a lo que hay que añadir una alta presión ganadera, que dificulta su regeneración. Las estimaciones más favorables indican que los bosques de cedro del Atlas ocupan una superficie total de 145.000 ha, que suponen un 25 % de su área potencial. Fue introducido en Europa como árbol ornamental a principios del siglo XIX. El cedro del Jardín de la Francesa es un ejemplar maduro en fase de tabulación, el perímetro del tronco supera los 8 m, mientras la altura y el diámetro de copa alcanzan los 30 m. Cypress of Principe Real Cupressus lusitanica Mill. Lisbon – Portugal Especie originaria de las cadenas montañosas de centro América. Fue introducido en Portugal a finales del siglo XV. Es un árbol de porte elevado y copa globosa que puede superar los 30 m de altura. El ciprés de la Plaza do Principe Real fue plantado a mediados del siglo XIX. Presenta un porte aplanado en forma ornamental al haber sido dirigidas sus ramas por las podas, de tal forma, que necesitan apoyarse sobre una estructura de forja. La copa alcanza una altura de 6,80 m, el tronco un perímetro de 4 m, y el diámetro de copa 27 m. Les Jumeaux & Notre-Dame du Cyprès Cupressus sempervirens L. Provence – Côte d’Azur – France El ciprés mediterráneo es uno de los árboles más característicos del paisaje de la Provenza y la Costa Azul francesa, apareciendo asociado a los centros de culto, jardines y residencias. Situados en torno a la capilla románica de Notre-Dame du Cyprès, que tiene sus orígenes en el siglo X, se encuentran seis magníficos ejemplares de porte fastigiado, el ejemplar más grueso alcanza un perímetro de tronco de 5,8 m. “Les Jumeaux” son dos emblemáticos cipreses plantados en el año 1800 en una atalaya cerca de la ciudad de Montpellier, que en dos ocasiones han estado a punto de desaparecer. La primera en la Segunda Guerra mundial cuando al llevarse a cabo la excavación de trincheras en sus proximidades, se trataba de evitar que sirvieran de referencia. La segunda durante la construcción de la autopista A9, al pasar el trazado por los aledaños. Actualmente es la urbanización del entorno la que amenaza el futuro de estos árboles señeros. En todos los casos los propietarios y la movilización popular salieron en su defensa. Genovés Calvary Cupressus sempervirens L. Serra Grossa – Spain. La Serra Grossa es una alineación montañosa, formada por la unión de varias sierras de formas suaves, que tiene su cota más elevada a 903 m en el pico de la Creu. Entre ellas se encuentra la Serra del Castell de Xàtiva, coronada por una fortaleza, y justo a sus pies un buen ejemplo de pastizales secos calcáreos mediterráneos que alberga la especie 347 n endémica protegida Silene diclinis, además de una representación en pendientes rocosas con vegetación casmofítica en la que destacan taxones como Sarcocapnos saetabensis y Saxifraga corsica subsp. cossoniana. El municipio de Genovés, situado a los pies de la Serra de la Creu, presenta una deliciosa colina cubierta de cipreses entorno a la ermita del Cristo del Calvario cuya presencia constituye un testimonio vital del paisaje, las creencias y la vida de sus pobladores. Anunciada Cypress & Royal Botanical Garden Cypress Cupressus sempervirens L. Villafranca del Bierzo – Spain Madrid – Spain En fecha 17 de octubre de 1755 por mandato del rey Fernando VI se fundó en Migas Calientes el Real Jardín Botánico de Madrid. Posteriormente en 1774 bajo el reinado de Carlos III el jardín traslado su sede al emplazamiento actual, dada la proximidad al jardín del Buen Retiro y al posible emplazamiento del Gabinete de Historia Natural, en la actualidad sede del Museo del Prado. Rico en herbarios, dibujos y legados botánicos es un centro de referencia internacional y uno de los jardines botánicos más visitados del país. El árbol más antiguo del Jardín Botánico es este ciprés de 32 m de altura, con una edad de entre 220 – 240 años. El ciprés que desde hace 400 años crece en el Monasterio de la Anunciada, de la orden de clausura de la Clarisas descalzas, es el más viejo y con sus 33 metros el más alto de España. Situado en el camino de Santiago, este ciprés solía pasar desapercibido hasta que las hermanas, auténticas guardianas espirituales del ejemplar ya que según la tradición el árbol fue plantado por su fundadora Sor María de la Trinidad, echaron las campanas al vuelo pidiendo ayuda. El ciprés estaba enfermo, y desde el año 2001 el ejemplar recibe los cuidados y atenciones del Departamento de Árboles Monumentales de la Diputación de Valencia. n 348 Villa Reale di Castello Cupressus sempervirens L. Florence – Italy pusilla, Ophrys kotschyi, Phlomis cypria, Tulipa cypria, así como siete mamíferos y más de 154 aves. En lo que corresponde al arte de la jardinería, el Renacimiento supuso una ruptura con el modelo de jardín medieval. El efecto escenográfico de los grandes espacios y las sorpresas al espectador toman carta de naturaleza en los nuevos jardines de la mano de unos creadores, que al tiempo que arquitectos son también paisajistas, pintores y escultores. Villa Reale di Castello, propiedad de los Medici, erigida bajo el patronazgo de Cosimo I primer Gran Duque de la Toscana, está considerado como una de las primeras muestras de este arte renovado. El nombre de la isla “Chipre” se ha relacionado con la presencia de Ciprés entre su flora. Sin embargo, en la actualidad no existen formaciones naturales de la especie. Los dos ejemplares más destacados de la isla son el Ciprés de Nisou y el de San Nicolás. Este último y según cuenta la leyenda está relacionado con la presencia del santo en la isla, tiene un perímetro de tronco de 4,35 m. y alcanza una altura de 14 m. El grandioso diseño de las terrazas dando una impresión unitaria, la multiplicidad de las vistas, la armoniosa dimensión del palacio, el desarrollo equilibrado y pleno de los motivos ornamentales, los amplios parterres rodeados de setos, la disposición de numerosas de fuentes y esculturas, la presencia de un “orangerie” para albergar una rica colección de cítricos que en el periodo estival son expuestos al exterior como muestra de alarde exótico, los sombreados túneles entre el bosque... Los cipreses ocupan dos posiciones principales, la primera en la entrada junto al palacio, la segunda frente a la “Fuente del Invierno”. Agios Nikolaos Cypress Cupressus sempervirens L. Kathikas – Cyprus La península Akamas es una sierra poblada de bosques de sabinas y pinos donde se conservan algunas de las últimas playas vírgenes de la isla de Chipre. Cuenta la leyenda que Afrodita, diosa del amor y la belleza griega, nació de la espuma del mar. Y en Akamas se encuentran los Baños de Afrodita, un fino manantial que desciende por los acantilados hasta penetrar en una gruta oculta entre higueras y adelfas. Este espacio natural acoge una amplia muestra de flora y fauna protegida entre la que se encuentra la tortuga verde marina Chelonia mydas, la tortuga boba Caretta caretta, el lepidóptero Callimorpha quadripunctaria y plantas como Centaurea akamantis, Crepis Abarqu Cypress Cupressus sempervirens L. Abarqu – Iran Las áreas montañosas de oriente medio, desde los Montes Taurus en la península de Anatolia a la zona noroccidental del subcontinente indio en el Valle del Indo, constituye la principal área potencial de distribución del ciprés. De esta región cabe destacar la referencia histórica de Alexander Von Humboldt, que siguiendo los pasos del geógrafo árabe Al Idrisi en el siglo XI, propuso que el ciprés tenía su centro de origen en Afganistán, donde crecían ejemplares gigantescos. Un testimonio elocuente de la presencia de cipreses milenarios en esta región es el Ciprés de Abarqu en Irán. Con más de 14 metros de perímetro de tronco y datado con más de 4.000 años de edad, este acogedor ciprés ha sido centro de encuentro de las caravanas que comunican oriente y occidente. Pietro Della Valle en 1621 relata en una carta de viaje la impresión que le produjo el ciprés de Abarqu “Nell’entrar della Terra: da una banda, vi è piantato un cipresso molto annoso, il più grande, che io abbia mai veduto in vita mia”. “ … i rami più bassi, si stendono lontano dal tronco pero ogni parte atronó, e conforme io misurai, da quindici passi de miei. L’altezza, corrisponde alla grossezza: ma non è di forma piramidale, come sogliono essere i cipressi di ordinario. Alla grandezza, mostra di essere albero antico assai, i Mahomettani l’hanno in gran divotione”. San Anton Gardens Tetraclinis articulata (Vahl) Masters Cupressus sempervirens L. Malta La exuberancia, diversidad y frescura que muestra la vegetación de San Anton Gardens, contrasta con la aridez y deforestación que muestra el conjunto de islas en Malta. El insigne profesor John Borg, recogió en un trabajo de 1933 algunos de los árboles más viejos del paisaje donde menciono diferentes grupos de cipreses. Destacando dos cipreses piramidales muy ancianos plantados cerca del monumento del Arch en La Valletta, que podrían remontarse a la época del Gran Maestro de Paula entre 1623 – 1636, y los de San Anton Gardens. El araar o azouca en lengua Tamazight, Tetraclinis articulata es una especie endémica del norte de África, donde las poblaciones naturales están muy castigadas por la explotación de su preciada madera. Pertenece a una antigua línea filogenética de la familia de las Cupressaceae, y tiene a los géneros vecinos más próximos en Sud-África, Australia, Nueva Caledonia y Nueva Guinea, que indican el arcaísmo de su origen. Especie en peligro de extinción en Europa, ya que las dos únicas representaciones residuales se encuentran en el este de la Península Ibérica y en Malta, formadas por individuos aislados. En el norte de África se dan las mejores representaciones de la especie. Stone Pine Pinus pinea L. Sardinia – Italy Doñana National Park – Spain El pino piñonero se distribuye por los pisos de vegetación termo-meso-mediterráneos de bioclima húmedo y sub-húmedo, puede alcanzar altitudes máximas en el Líbano hasta los 1.800 m. Prefiere los suelos sueltos, arenosos, o de ambiente dunar, con el nivel freático subyacente. La ausencia de formaciones naturales maduras, la presencia discontinua y fragmentada de las poblaciones y una diversidad genética reducida, hace que resulte difícil establecer su área original. La presencia de restos antracológicos en yaci- mientos arqueológicos en sur de la península Ibérica datados entre 10.000 y 20.000 años, y de polen en turberas en épocas anteriores, indicarían la espontaneidad de la especie en esta zona. Se considera que muchas de las poblaciones del mediterráneo occidental podrían provenir de la expansión que los Etruscos llevaron a cabo en Italia, y que posteriormente los Romanos trasladaron a toda su área de influencia, dado el valor alimenticio y culinario de sus piñones. Cycas of San Anton Gardens Cycas rumphii Miq. San Anton Gardens – Malta El palacio, y especialmente los jardines de Sant Anton, han sido testigos desde hace 500 años del avance de la historia natural, la agricultura y la jardinería en la isla. En entre los individuos más destacables del jardín destacan ejemplares de Ficus benghalensis, Araucaria heterophylla, Araucaria columnaris, Nolina longifolia, Sapindus indica, Sophora secundiflora, Paulownia tomentosa, Washingtonia robusta, Phoenix canariensis, Phoenix dactylifera, Pinus canariensis, Erythrina variegata, Olea europaea, Carya illinoinensis, Grevillea robusta, Paliurus spina-christi o Tipuana tipu. Cycas rumphii es originaria de las áreas tropicales de Indonesia y Malasia donde forma parte de las comunidades y los bosques primarios lluviosos de las áreas costeras. Participa en la estabilización de las dunas formadas por la blanca arena de coral. Suelen presentar un tronco arborescente erecto, en ocasiones ramificado, que puede superar los más de diez metros de altura. En los últimos 50 años se ha perdido el 20 % del hábitat de la especie. Dragon Tree Dracaena draco L. Ravine of Alonso – Canary Islands – Spain Ajuda Botanical Garden - Portugal El nombre popular de árbol dragón o drago, Dracaena draco resulta fácil de entender al contemplar ejemplares adultos: las extraordinarias dimensiones, la secuenciada y sinuosa ramificación dicotómica, las raíces aéreas que brotan de las ramas, las atormentadas rugosidades del tronco, su fina corteza y la “sangre” roja que brota cuando se le hiere le confieren una aspecto prehistórico innegable. Lo que ha llevado a considerarlos como los seres vivos más viejos del planeta. Especie endémica de la región macaronésica se distribuye en las Islas Canarias, Madeira y Cabo Verde. Hace unos años se ha descrito una población relíctica de dragos en el Anti Atlas occidental marroquí, sobre la cara norte de los Jbels Imzi y Adad Medni creciendo en roquedos y gargantas prácticamente inaccesibles. En las Islas Canarias crece preferentemente desde el nivel del mar hasta 400 m. por lo que su área natural potencial de distribución es muy extensa. Sin embargo las poblaciones silvestres son extremadamente escasas, en la isla de Gran Canaria es muy raro, en Lanzarote ha desaparecido, en el Hierro se conocen tres dragos viejos, en la Gomera únicamente un adulto, en Tenerife está confinado a barrancos, zonas escarpadas y cortados rocosos. El comercio de la resina de dragón desde la más remota antigüedad, el uso de sus hojas como forraje para el ganado, el sobre pastoreo, el uso de las hojas para la obtención de fibras con las elaborar cuerdas, la extensión de la agricultura, y la alteración y destrucción de su hábitat por las urbanizaciones han llevado a la especie a una situación crítica. Chilean Wine Palm & Yucca Jubaea chilensis (Molina) Baill. Pisa Botanical Garden – Italy Yucca filifera Chabaud Valencia Botanical Garden – Spain Jubaea constituye un género monoespecífico endémico de Chile. Su hábitat natural se sitúa entre los 32 y 35 grados de latitud Sur, desde el nivel del mar hasta más de 1.300 m de altitud. En la actualidad únicamente existen entre 111.000 y 125.000 individuos, concentrados especialmente en dos sectores, Ocoa con unas 70.000 y Cocalan con 35.000. Se estima que estas cifras se co- 349 n rresponden con el 2.5 % de las que existían hace unos doscientos años. Charles Darwin en 1832 indico que varios cientos de miles crecían en la zona de Valparaíso, de las que medio siglo después solo quedaban unos pocos centenares. La extracción del vino de palma, para lo que se abate el ejemplar, la extensión de la agricultura y la ganadería intensiva, han llevado a la especie al borde de la extinción. Con el fin de albergar las plantas medicinales como complemento práctico asociado a los estudios de medicina, en 1543 se crea el primer jardín botánico en Pisa. Seguirían su ejemplo las incipientes universidades italianas renacentistas de Padua, Florencia o Bolonia y en Europa las de Zúrich, Montpellier, Utrecht y París. Dos magníficos ejemplares de palma chilena presiden el jardín y atestiguan el interés de los botánicos y exploradores italianos por las palmeras. El jardín botánico de Valencia alberga una extraordinario ejemplar de Yuca originaria de México que alcanza 12 m de altura, 10 m de diámetro de copa y más de 9 m de perímetro de tronco en la base. Palmera Imperial Phoenix dactylifera L. Palmeral of Elche – Spain El cultivo de la palmera datilera se remonta a los orígenes de la agricultura en Oriente Medio hace más de 6.000 años. Desde entonces no ha hecho más que de extenderse por los países del sur del mediterráneo. Plinio el Viejo en el siglo I relata la presencia de palmeras con fruto en las costas levantinas de la península Ibérica. Cuando los árabes llegaron a estas tierras en el siglo VII, los palmerales ya existían, pero su dominio en este cultivo potencio su difusión. En la actualidad en torno a 200.000 palmeras forman el palmeral histórico de Elche declarado Patrimonio de la Humanidad por la ONU. Reconociendo su valor universal como ejemplo de transferencia de un paisaje característico del Norte de África a Europa. Los palmerales europeos de Elche, Orihuela, Alicante, Bordighera y Vai, eran considerados hasta hace unos años libres de plagas y enfermedades graves. Pero en la actuali- n 350 dad se encuentran gravemente amenazados ante el avance imparable de la plaga del picudo rojo. La Palmera Imperial es un ejemplar macho, al que le brotaron varios hijuelos del tronco o “Ulls” en forma de candelabro confiriéndole un porte singular. Cuenta la tradición que en 1894 visito la ciudad la Emperatriz Sissi, quedando maravillada por la belleza y fuerza del ejemplar, a la que debe su nombre. “Palmeral of Elche” World Heritage Site. Horse Chestnut Aesculus hippocastanum L. The Retiro Gardens – Spain Especie del mediterráneo oriental, habita de forma natural en las montañas del norte de Grecia, Albania y Bulgaria. Se presenta en el piso supra-mediterráneo con la asociación Ostryo-Carpinion, creciendo junto a taxones como Abies cephalonica y Abies borisii-regis. Al parecer fue introducido en Viena a mediados del siglo XVI, para posteriormente difundirse por el resto de Europa, llegando a Paris en el año 1615. Desde entonces paso a formar parte de los jardines centro-europeos gracias a sus numerosas virtudes: llamativa floración estival en racimos terminales de color blanco-rosado, hojas digitadas de gran tamaño, copa frondosa, fruto grueso de aspecto similar a las castañas y un poderoso estallido otoñal multicolor. El epíteto que da nombre a la especie proviene del uso que se hizo de sus semillas como tratamiento de las enfermedades respiratorias de los equinos. Castagno dei Cento Cavalli Castanea sativa Mill. Sant’Alfio – Sicily – Italy El castaño es un árbol extendido por la actividad humana desde la más remota antigüedad, lo que hace difícil establecer su área natural. Se considera originario de la región del norte de la península de Anatolia y el mar Negro, desde donde habría expandido por centro Europa así como en el oeste del Mediterráneo y norte de África, para la explota- ción forestal y la producción de fruto. Aparece en cuatro regiones biogeográficas de la Unión Europea: alpina, atlántica, continental y mediterránea. Cuenta la leyenda que en el siglo XVI, y bajo este castaño situado a las faldas del Etna se resguardaron de una tormenta los cien caballeros, y sus correspondientes monturas, que formaban el sequito de la reina Juana de Aragón y de Castilla, de Nápoles y Sicilia. El castaño de los cien caballos está formado por tres gruesos troncos que en conjunto superan los 55 metros de perímetro, lo que lo convierte en uno de los árboles de tronco más grueso del mundo, estimándose su edad en unos 2.000 años. Hace unos años se le detecto el ataque de un cinípido de origen asiático Dryocosmus kuriphilus y de chancro del castaño Cryphonectria parasítica. No lejos de él se encuentra el Castaño de la Nave, otro monstruoso ejemplar de un solo tronco que supera los 23 metros de perímetro. Gayatonero Celtis australis L. Psammodromus hispanicus Fitzinger Monastery of Sant Jeroni de Cotalba – Spain Especie de distribución circunmediterránea, se sitúa preferentemente en los pisos termo-meso-mediterráneo. Se integra en las formaciones de bosques esclerófilos, ligado a los ambientes termo-hidrófilos, en situación sub-rupícola y en bosques de ribera. Las formaciones presentan una distribución dispersa, en forma de pequeños grupos o aislada. Se asocia en el mediterráneo occidental a Quercus suber, Quercus faginea, Acer campestre, Acer granatense, Viburnum tinus, Crataegus monogyna, Amelanchier ovalis. El fruto en forma de drupa supone una fuente de alimento importante para la fauna avícola en los meses finales del otoño, que actúan de dispersores. Plantado en los márgenes de cultivo y en las casas de campo para la fabricación de mangos y utensilios de madera para las herramientas del campo, dio lugar a una industria artesanal tradicional que aún persiste en la comarca del Valle de Ayora-Cofrentes, en la provincia de Valencia en España, donde a los almeces se les denomina “Gayatoneros”. Los gruesos troncos plagados de oquedades que se forman al ser recepados cada 7 a 10 años, son el hogar, el refugio y la fuente de alimento para una gran variedad de vida silvestre. Etna Broom Genista aetnensis (Raf. ex Biv.) DC. Mount Etna – Sicily – Italy Las coladas volcánicas del Etna constituyen un hábitat especialmente difícil para reinstalación de formaciones boscosas. En el mejor de los casos trascurrirán 15 años hasta se asienten los primeros líquenes, 30 años para los musgos, y 100 años para las comunidades vegetales leñosas pioneras, entre las que destacan dos endemismos de la isla la Genista aetnensis y Betula aetnensis. Entre nuevas erupciones, lluvias de cenizas, humaredas de gases tóxicos y nevadas invernales, da comienzo la colonización con nuevas ecounidades forestales que podrán evolucionar hasta la instalación de las formaciones Querco-Fagetea y Rumici-Astragaletea. La genista del Etna plantada en un jardín en el municipio de Milo presenta un grueso tronco doble donde cada uno de ellos alcanza los 2 m de perímetro, la copa se eleva hasta los 12 m y el diámetro de copa llega a los 18 m. Persian Turpentine Tree Pistacia atlantica Desf. Kiti – Cyprus El almacigo es una especie arbórea que se distribuye por el sur y el oeste del mediterráneo, abunda en el Magreb, está presente en la cadena Cirenaica, Oriente Medio, la costa oeste de Anatolia y en Chipre y Canarias. Muestra una gran amplitud ecológica y plasticidad para adaptarse a diferentes ambientes, teniendo influencias y conexiones con la flora macaronésica, pre-desértica y mediterránea. Forma agrupaciones con Olea europaea, Ceratonia siliqua, Tetraclinis articulata, Juniperus turbinata, Ziziphus lotus, Pistacia khinjuk, Amygdalus communis subsp. microphylla, Amygdalus lycioides, Amygdalus orientalis, Amygdalus arabica, Amygdalus webbii, Amygdalus graeca, Prunus microcarpa, así como otros representantes de la familia de las Rosaceae, como Prunus, Crataegus, Pyrus, Rosa, Rhamnus. En las Islas Canarias, donde prácticamente se da por desaparecido en algunas islas, aparece con Tamarix canariensis, Phoenix canariensis, Dracaena draco, Juniperus phoenicea, Olea europaea subsp. cerasiformis, Pistacia lentiscus, Visnea mocanera, Maytenus canariensis, Sideroxylon marmulana. U listincu Pistacia lentiscus L. Ghisonaccia – Corsica – France Este ejemplar fue descubierto entre la maquia cuando la propietaria llevó a cabo trabajos de desbroce de la parcela. Fue declarado Árbol del Año 2011 en Francia. El lentisco tiene un perímetro de tronco de 2,30 m una altura de 7 m y ocupa una superficie de 80 m2. El lentisco es una especie integrante del bosque termófilo que se presenta preferentemente en los pisos de vegetación termo y meso-mediterráneo. De distribución circum-mediterránea, forma bosques muy diversificados desde el punto de vista estructural, acompañado de Arbutus unedo, Celtis australis, Ceratonia siliqua, Cercis siliquastrum, Erica arborea, Laurus nobilis, Myrtus communis, Olea europaea, Pinus pinea, Quercus coccifera, Ramnus alaternus entre otras. Los frutos del lentisco atraen a diferentes tipos de aves entre las que destaca Sylvia spp., que los consumen y contribuyen a su dispersión. Por su parte las hojas se protegen de los herbívoros incrementando el contenido de fenoles en las hojas más jóvenes y tambien a lo largo del invierno, cuando el estrato herbáceo es más escaso. Vlatos Oriental Plane Platanus orientalis L. Crete – Greece El plátano de sombra es una de las especies dominantes de las formaciones de bosques riparios en la península Balcánica, Oriente Próximo, el sur de Italia, Sicilia, Chipre y Creta. Crece desde el nivel del mar hasta los 1.500 m de altitud, mostrando una gran amplitud ecológica, aunque sus emplazamientos preferidos son los cauces de los ríos. Distribuido desde la Antigüedad por la calidad de su sombra en fuentes, jardines y alineaciones. Plátano de Vlatos perímetro de tronco 26,40 m. Aleppo Oak Quercus infectoria Oliv. Kampos – Cyprus Los bosques más extensos de robles caducifolios del oeste del mediterráneo están formados principalmente por dos especies polimorfas Quercus ithaburensis y Quercus infectoria. La primera es extiende hasta el sur de Italia, la segunda es más abundante en la península de Anatolia y las montañas de Oriente Próximo, con poblaciones en las islas orientales del mar Egeo y en Chipre. Se presenta en formaciones forestales del piso supra-mediterráneo y bioclima sub-húmedo y húmedo reunidas en la unidad Quercion infectoriae caracterizado por la presencia de Asperula libanotica, Veronica stenobotrys, Hypericum lanuginosum, Tamus orientalis, Quercus coccifera subsp. calliprinos, Pinus brutia, Allium trifoliatum, Ostrya carpinifolia, Quercus alnifolia, Cupressus sempervirens, Quercus brachyphylla, Arbutus andrachne, Acer syriacum, Fontanesia phillyreoides, Aristolochia altissima, Cyclamen persicum Carvalleda de Tragamón Quercus robur L. Atlantic Botanical Garden of Gijón - Spain El roble albar es una especie característica de los bosques templados europeos que encontró refugio en el área circunmediterránea durante el máximo glaciar de la era Würm. En la actualidad se encuentra distribuida por la mayor parte de Europa y Asia occidental, 351 n mientras que en la península Ibérica permanece más ligada a las zonas con influencia Atlántica. Chaparral do Mendoça Cork Oak Quercus suber L. Marateca – Portugal La obtención del corcho ha supuesto una garantía de conservación para las formaciones de alcornoques. Se estima que la superficie ocupada se sitúa en algo menos de 2 millones de ha, siendo Portugal, Argelia, España y Marruecos los principales productores. La extracción del corcho del árbol se lleva a cabo cada 7 o 15 años dependiendo de las zonas, cuanto más seco es el clima el corcho es de mejor calidad, pero su producción es más lenta. La operación puede llevarse a cabo a lo largo de toda la vida del árbol, aunque debe evitarse en los ejemplares más ancianos, pues les causa un estrés suplementario que puede poner en peligro sus vidas. Durante la extracción se separa el corcho de la casca, esta última es una capa de extraordinaria importancia ya que es la que conserva la capacidad de regenerar la nueva corteza, además de contener y preservar el cambium para que el árbol pueda seguir viviendo. La casca tiene un alto contenido en taninos, que se han utilizado tradicionalmente como curtientes y colorantes. Se tienen datos que muestran como entre los siglos XVII y principios del XX en el sur de España, Marruecos y las islas de Cerdeña, Córcega y Sicilia se destruyeron vastísimas extensiones de alcornoques para este fin. Esta actividad sería una Valencian Translation de las razones que explicarían el brusco descenso de estas masas en la región. El alcornoque de Chaparral do Mendoça en Portugal es considerado uno de los más productivos del mundo, presenta un diámetro de copa de 30 m y un perímetro de tronco de más de 5 m ARBRES MONUMENTALS Y BOSCOS MADURS, AMENAÇATS EN EL PAISATGE MEDITERRANI Smallflower Tamarisk Tamarix parviflora DC. Agios Athanasios Sklavopoula – Crete – Greece. El género Tamarix reúne a un centenar de especies de ambientes halo-hidrófilos, repartidas por las regiones templadas y cálidas de Europa, oeste de Asia y el norte de África. La mayor diversidad de especies se da en la región irano-turca y el norte de África donde algunos taxones se integran en la vegetación saharo-arabiga de las sabanas formando parte del paisaje desértico y dunar. Asociados a las formaciones de agua dulce suelen aparecen los taxones Tamarix africana, Tamarix gallica, junto a Salix alba, Salix triandra, Salix pedicellata, Salix atrocinerea, Salix purpurea, Populus alba, Populus nigra, Fraxinus angustifolia, Laurus nobilis, Celtis australis, Prunus lusitanica, Nerium oleander. Por su parte Tamarix canariensis, Tamarix boveana y Tamarix balansae muestran una mayor preferencia por los ambientes sub-halófitos. Tamarix parviflora originario del mediterráneo oriental y el norte de África, así como otras especies del grupo, pueden tomar portes arbóreos y adquirir dimensiones extraordinarias. Se ha utilizado en jardinería en el mediterráneo oriental donde se ha naturalizado. Pròleg Alfonso Rus Terol President Diputació de València La Nostra Responsabilitat amb el Territori Les diputacions provincials com la que jo presidisc, la de València, han crescut en les seues competències i responsabilitats en la mesura en què han hagut de donar resposta als problemes que des dels pobles de la província anaven arribant-li. Han sigut les diputacions una espècie de solució a les necessitats que els veïns dels pobles més menuts han plantejat al llarg dels segles. Després de dos-cents anys d’existència, estes demandes i estes realitats han configurat esta administració polifacètica, que ha demostrat que es manté en uns nivells de gestió més que acceptables i que respon a les inquietuds de la societat. Una d’elles, ningú no ho pot discutir, és atendre el nostre medi ambient com una font de bellesa i també de riquesa. Va haver-hi un moment en què la societat, en la mesura en què es feia més rica, va tornar la seua mirada als recursos naturals per a tractar de retornar-li les moltes aportacions que ens dóna sense demanar res a canvi. Una cosa en la qual no havíem caigut o que quasi ningú no havia tingut en compte va ser que la fortalesa, precisament, d’esta naturalesa té la seua màxima expressió en el que s’ha acordat anomenar arbres monumentals, tant al camp obert, com en l’agricultura o en la jardineria. Estos arbres gegants i n 352 «majors» mantenen viva la memòria, transmeten les vivències dels nostres pobles i de la nostra història popular amb una espectacularitat que hauríem de conservar sempre i en qualsevol lloc. Des d’esta necessitat i, també, des d’esta sensibilitat va nàixer el Departament d’Arbres Monumentals, un departament pioner a Espanya que ara compleix vint anys i la trajectòria dels quals vol formar part ara de les aportacions que fem des de la Diputació de València al projecte europeu «CypFire: Barreres verdes de xiprer contra l’incendi: una solució factible, ecològica i econòmica per a salvaguardar les regions mediterrànies» (2010-2013), cofinançat amb Fons FEDER del Programa de Cooperació Territorial MED de la Unió Europea. En la Diputació ens sentim un poc «monumentals», si se’m permet la vanitat, però des del punt de vista històric i geogràfic. Els nostres servicis, els nostres compromisos es troben arrelats des de fa dos-cents anys entre la gent, els pobles i les geografies recòndites i amb ells hem crescut i, després de dos segles, ens sentim forts. Per a nosaltres, el fet de poder impulsar totes les iniciatives que se’ns plantegen des d’este departament, forma part del que podem anomenar la nostra responsabilitat social corporativa, la nostra responsabilitat amb el nostre territori. Presentació Paolo Raddi Coordinador del Projecte CypFire Institut de Protecció de les Plantes del CNR, Florència. “Barreres de Xiprer: una Mesura Preventiva i Econòmica Contra els Incendis Forestals” El clima en el sud d’Europa és principalment mediterrani, caracteritzat per estius calorosos, secs i prolongats i per hiverns humits. Una orografia abrupta i sòls pobres són característiques comunes en este territori, mentre que la vegetació que l’habita és típicament sempre verda, tolerant a la sequera i pirofítica. Estes condicions ambientals fan que els països siguen molt vulnerables als incendis forestals. D’altra banda, les tendències socioeconòmiques i demogràfiques que han prevalgut en les zones rurals dels països del Mediterrani durant les últimes dècades augmenten la vulnerabilitat al foc. Una part de les terres agrícoles de producció marginal han sigut, i estan sent, transformades en plantacions forestals o abandonades als processos naturals (vegetació arbustiva i boscos) generant un paisatge més susceptible a la propagació d’incendis forestals. Durant els últims 30 anys (Forest Fires in Europe, 2010) els incendis a Portugal, Espanya, França, Itàlia i Grècia han afectat una superfície de 475.000 ha a l’any, que es correspon amb l’1 % de la superfície forestal dels cinc països. A més, el nombre total d’incendis anuals produïts en estos cinc països arriba a una mitjana de 50.000. 353 n És evident que la gestió dels incendis forestals en el sud d’Europa és un tema candent, a la qual cosa cal afegir l’amenaça del canvi climàtic que empitjorarà el problema. Este risc s’incrementa en la Regió Mediterrània, amb un clima més calorós i dessecant que prolonga la duració de la temporada i la freqüència d’incendis. Atés que les temperatures podrien pujar en el futur, les qüestions relacionades amb la prevenció d’incendis han de ser considerades com una prioritat europea. En l’actualitat el problema de la prevenció d’incendis s’aborda atenent a les consideracions metodològiques vinculades a les diferents legislacions nacionals i als plans de gestió forestal. És necessari contribuir a tindre una planificació europea comuna per a previndre els incendis forestals que puguen superar els diferents obstacles nacionals, i establir vincles entre els organismes d’investigació i les parts interessades que treballen en la silvicultura i en la gestió forestal. Actualment, el nombre d’incendis i les hectàrees de superfície cremada s’incrementen any rere any i per això hem de preguntar-nos què estem fent malament després de dècades d’investigació en les causes dels incendis i després d’haver-hi invertit tant d’esforç en la prevenció i control en l’àmbit regional, nacional i europeu. Les dades negatives (nombre d’incendis/any i superfície cremada en ha/any) exigixen nous estudis i enfocaments innovadors per mitjà de l’ús de vegetació arbòria específica i noves tècniques per a previndre l’inici i propagació dels incendis de superfície. Les “Barreres de xiprer: una mesura preventiva i econòmica contra els incendis forestals” està basada en: 1) l’ús d’unes quantes files de clons de xiprer, caracteritzats per ser resistents al xancre i per presentar una forma de la copa particular (les branques són llargues, primes i perpendiculars al tronc) i 2) en diferents estudis i investigacions experimentals i/o consideracions fetes en el Seminari de Xiprers celebrat a València (setembre 2012), on es van mostrar els avantatges i desavantatges del “sistema xiprer” en el control dels incendis de superfície, en la protecció del sòl i en l’economia rural. n 354 M’agradaria agrair al P.O.Med, que ha finançat el projecte CypFire, com es mostra més avant, com també als socis que han participat activament en el projecte, els grups d’interés - propietaris forestals i gestors, planificadors del territori, bombers, responsables polítics, els sectors empresarials, associacions de desenrotllament rural i ciutadans – que sovint estan poc familiaritzats amb l’ecologia forestal, la dinàmica del foc i el coneixement del bosc. Atés que la comunicació, l’intercanvi d’informació i la disseminació són de gran interés i una prioritat per a millorar la problemàtica lligada als incendis, el projecte CypFire ha portat, i du a terme, accions específiques de disseminació dels resultats obtinguts i de bones pràctiques, com són les visites als camps experimentals per a mostrar l’efectivitat de la solució proposada, l’organització de cursos de perfeccionament, cursos de formació, dos Escoles d’Estiu Internacionals, com també nombrosos tallers i seminaris. L’objectiu principal de la disseminació és conéixer les consideracions positives i negatives dels diferents participants en la solució proposada, en comparació amb els mètodes actualment existents en la prevenció i control dels incendis. Els participants del projecte CypFire estan convençuts, a través de les dades experimentals obtingudes, que la proposta “verda” de barrera de xiprer és factible, més econòmica i ecològica que les mesures que s’utilitzen contra els incendis, contribuint d’esta manera a la preservació de la riquesa natural i de la biodiversitat dels arbres monumentals, boscos madurs, paisatges agrícoles arborats i jardins. Introducció Bernabé Moya Director del Departament d’Arbres Monumentals Imelsa – Diputació de València La Regió Mediterrània, Punt Calent de Biodiversitat La necessitat de protegir els boscos i la biodiversitat ha rebut en les últimes dècades una atenció política i social sense precedents. L’interés creixent pels arbres té molt a veure amb la preocupació pel futur i el benestar de la Humanitat. I amb un fet inqüestionable: les accions dirigides a la seua conservació efectiva avancen a un ritme desproporcionadament més lent que la destrucció que dels boscos i arbres madurs del Planeta. Entre les iniciatives europees cal destacar l’aprovació de la Directiva Hàbitats, de la qual es commemora el 20 aniversari, que ha donat lloc a la creació de la major xarxa mundial d’espais naturals protegits, la xarxa Natura 2000. Els resultats quant al número i diversitat d’hàbitats i d’espècies de flora i fauna protegits han sigut prometedors, però queda molt per avançar. Únicament el 17 % dels hàbitats i espècies i l’11 % dels ecosistemes clau protegits per la legislació europea es troben en un estat de conservació favorable. Al que cal afegir la falta de reconeixement i empara jurídica específica per als arbres monumentals, els boscos madurs, els arbres agrícoles multicentenaris i els més emblemàtics paisatges arborats de la Unió Europea. La protecció de la biodiversitat és una necessitat, però també un objectiu de futur, integrat en l’Estratègia Europa 2020. Amb ella es pretén contribuir a una economia més eficient en l’ús dels recursos naturals propis i reduir la dependència exterior; mitigar els problemes ambientals relacionats amb el canvi climàtic i la desertització; mantindre la fertilitat i productivitat dels ecosistemes agrícoles i forestals; liderar la investigació i la innovació basada en la conservació de la biodiversitat; la restauració dels ecosistemes i infraestructures verdes i les seues aplicacions tecnològiques, i la creació de noves competències, ocupacions i oportunitats de desenrotllament. Es calcula que per a l’any 2050 les possibilitats de negoci derivades de la inversió en biodiversitat arribaran a una xifra entre els dos i sis bilions d’euros en tot el món. Per la seua banda, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 2011 “Any Internacional dels Boscos”. Amb l’objectiu d’establir un consens mundial respecte a l’ordenació, la conservació i el desenrotllament sostenible de tots els tipus de boscos i els arbres situats fora d’ells. Reconeixent el seu paper transcendental per a assolir els objectius marcats en el Conveni sobre la Diversitat Biològica, la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, la Convenció de Lluita contra la Desertificació, i contribuir significativament a l’èxit dels Objectius de Desenrotllament del Mil·lenni. Les dades oferides per la FAO sobre la pèrdua de biodiversitat són preocupants: el ritme d’extinció de les espècies a causa de l’activitat humana multiplica entre 100 i 1.000 el ritme natural; el 60 % dels ecosistemes naturals estan degradats o s’utilitzen de forma insostenible; des de l’any 1990 s’ha perdut el 75 % de la diversitat genètica de les plantes cultivades i cada any desapareixen 13 milions d’hectàrees de boscos en el món. Per a millorar esta situació, l’ONU ha instituït la celebració anual del “Dia Internacional dels Boscos” cada 21 de març. D’altra banda, enguany es complix el 40 aniversari de la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Flora i Fauna Silvestres (CITES) que té com a objectiu supervisar, establir mecanismes i controls per a què no es produïsquen abusos en l’explotació d’espècies en perill d’extinció. La convenció ha sigut firmada per 177 països i ha permés protegir 5.000 espècies d’animals i 29.000 de plantes en tot el món. La destrucció dels boscos i la biodiversitat té com a causa principal les actuacions humanes. Una de les més destacades és l’increment dels anomenats Grans Incendis Forestals (GIF), focs que calcinen superfícies des de 500 ha a desenes de milers d’ha. Un risc ambiental de primer orde que en el 95 % dels casos té un origen, intencionat o accidental, humà. Sinistres de dimensions incontrolables que causen una gran alarma social; desesperació, impotència i defuncions en els professionals de l’extinció i en la població afectada i danys biològics, ecològics, econòmics i socials inquantificables. Les dades arreplegades per l’European Forest Fire Information System (EFFIS), en cinc països de la regió Mediterrània del sud d’Europa (Portugal, Espanya, França, Itàlia i Grècia), mostren que durant el període 1980 – 2009 es van produir més d’un milió i mig d’incendis forestals, afectant una superfície de 14,367 milions d’ha. Per a ser efectius en la lluita contra el foc és necessari impulsar la investigació en models de gestió i restauració preventiva que contribuïsquen a la protecció activa i també a la recuperació de les formacions vegetals del futur, fent-les més resistents a les flames. Objectiu del projecte europeu “CypFire: Barrières vertes de cyprès contre l’incendie: unix solution faisable, écologique et économique pour sauvegarder les régions méditerranées” (2010 – 2013), cofinançat amb Fons FEDER del Programa de Cooperació Territorial MED de la Unió Europea. Els resultats aconseguits es mostren prometedors, per la qual cosa és necessari continuar aprofundint en la investigació relacionada amb la inflamabilitat i combustibilitat; valorar l’adaptabilitat de les diferents varietats; establir àrees pilot demostratives i avaluar el potencial de desenrotllament econòmic en el sector viverístic, ambiental i forestal. Les barreres de xiprer poden exercir una funció estratègica en la millora de l’eficàcia i l’impacte paisatgístic dels tallafocs tradicionals; optimitzar la protecció en la interfase urbà – rural – forestal; reforçar la seguretat en llocs d’especial protecció: elevat risc, difícil accés, alt valor cultural i ambiental o prioritat defensiva. I fomentar unes estructures forestals i agrícoles més resistents a l’avanç del foc, establint discontinuïtats i creant paisatges en mosaic i d’heterogeneïtat. Detindre la pèrdua de biodiversitat, la degradació dels servicis ecosistèmics i valorar el potencial desenrotllament i benestar que oferixen els arbres monumentals, els boscos madurs, els arbres agrícoles centenaris i els emblemàtics paisatges arborats del Mediterrani, d’Europa i del món és un dels objectius d’esta obra. Les dades són demolidores: en l’últim segle han desaparegut el 80 % d’ells i la tendència en les últimes dècades és a augmentar. Això mostra l’elevat grau d’indefensió jurídica, la freqüència, permanència i intensitat dels distints tipus d’amenaces, pressions i pertorbacions i la falta de conservació que patixen els arbres més vells del Planeta. No sembla adequat continuar mantenint-los en l’oblit, quan tant poden fer en benefici de l’equilibri ecològic, la cultura i el desenrotllament social i econòmic de la Humanitat. L’estratègia de la Unió Europea sobre la Biodiversitat 2020 i els Arbres Monumentals Directiva Hàbitats Els principis de la política comunitària en l’àmbit del medi ambient, arreplegats en els articles 130 R, S, T del Tractat de la Comunitat Econòmica Europea, establixen la necessitat de conservar, protegir i millorar la qualitat del medi ambient; la protecció de la salut de les persones; la utilització prudent i racional dels recursos naturals; i el foment de mesures a escala internacional destinades a fer front als problemes ambientals regionals i mundials. L’objectiu és d’aconseguir un nivell de protecció basat en l’acció preventiva i la correcció dels atemptats al medi ambient, preferentment en la font mateixa. Basant-se en ells, i als compromisos internacionals adquirits, la Unió Europea ha desenrotllat un marc legislatiu mediambiental ampli i integrat en diferents àmbits de la seua política, i dels estats membres. Entre els Destaquen el Conveni sobre Diversitat Biològica, la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, la Convenció de Lluita contra la Desertificació, els Objectius de Desenrotllament del Mil·lenni, l’Estratègia per a un Desenrotllament Sostenible , l’Estratègia per a la Conservació de la Biodiversitat i la creació de l’Agència Europea del Medi Ambient Entre les mesures de protecció adoptades destaca la Directiva 2009/147/CE dedicada a la conservació de les aus silvestres i la Directiva 92/43 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, també coneguda com “Directiva Hàbitats”. En elles es considera com un objectiu essencial d’interés general afavorir el manteniment de la biodiversitat alhora que es tenen en compte 355 n les exigències econòmiques, socials, culturals, regionals i locals. Al constatar que en el territori europeu els hàbitats naturals i semi-naturals continuen degradant-se i que un nombre creixent d’espècies silvestres estan greument amenaçades, i amb això un futur d’oportunitats i prosperitat per a la Comunitat. Natura 2000 Per a garantir el restabliment, la supervivència i el manteniment dels hàbitats naturals i de les espècies d’interés comunitari en un estat de conservació favorable a llarg termini, s’ha procedit al llarg dels últims vint anys a designar zones especials de conservació, creant una xarxa ecològica europea transnacional. La denominada Xarxa Natura 2000, que integra les zones protegides com a Zones d’Especial Protecció per a les Aus, els Llocs d’Importància Comunitària i les Zones d’Especial Conservació. Consideren la necessitat de fomentar les polítiques d’ordenació del territori i de desenrotllament, la gestió dels elements del paisatge que revestixen una importància fonamental per a la fauna i flora silvestre, a la que cal afegir la cultura i l’agro-biodiversitat. Esta última declaració equival a una definició més que acceptable del què es considera un arbre monumental. Després de complir-se vint anys de l’aplicació de la Directiva Hàbitats els resultats obtinguts cal qualificar-los de favorables pel que fa a la diversitat i superfície dels hàbitats i espècies protegides en la Xarxa Natura 2000 i en l’avanç en el coneixement de la biodiversitat. Però a pesar de les actuacions i inversions dutes a terme, de la importància de la biodiversitat per al futur i benestar de la societat i de la solidesa dels arguments econòmics a favor de la conservació, les mesures adoptades no han sigut suficients per a contrarestar la pèrdua de biodiversitat. Segons mostren els informes i avaluacions de l’Agència Europea del Medi Ambient, es manté una tendència constant a disminuir, continuen estant en perill importants ecosistemes, les situació de les poblacions és heterogènia en el seu conjunt, algunes estan començant a recuperar-se però altres continuen minvant de forma alarmant i este declivi afecta a la seua vegada a espècies que abans eren comuns. En este sentit cal afegir que són molts els n 356 grups biològics, hàbitats i espècies en què el coneixement sobre l’inventari, distribució i estat de conservació continua sent parcial, incomplet i poc objectiu. Únicament el 17 % dels hàbitats i espècies i l’11 % dels ecosistemes clau protegits per la legislació europea es troben en un estat de conservació favorable. Els objectius fixats en la UE per a detindre la pèrdua de biodiversitat en el període 2001 - 2010 no s’han complit. Una contínua i creixent pressió associada als canvis en l’ús del sòl, la sobreexplotació de la biodiversitat i dels seus components, l’extensió d’espècies exòtiques invasores, la contaminació i el canvi climàtic són algunes de les seues causes estructurals. Però també dificulta la conservació el creixement de la població, una insuficient sensibilitat social sobre les conseqüències de la seua pèrdua, i que el valor econòmic de la biodiversitat no es reflectisca en els processos de presa de decisions. Els estudis sociològics indiquen que un 85 % de la població desconeix l’existència i el significat de la Xarxa Natura 2000, la qual cosa ve a traduir-se en desinterés, quan no en confrontació, limitant l’avanç dels objectius ambientals de la Unió Europea. És una necessitat urgent prioritzar la millora en la comunicació a la població europea del valor de la Xarxa Natura 2000, traslladant el seu interés en relació amb la qualitat de vida i els beneficis econòmics. Els beneficis econòmics derivats de la biodiversitat provenen dels productes i servicis que realitzen els ecosistemes en relació amb el subministrament d’aliments del sector agrícola i ramader, els productes forestals, el subministrament i depuració d’aigua, la protecció del sòl contra la desertització, la indústria farmacològica i la biotecnologia, les activitats relacionades amb el turisme, la promoció dels productes i servicis locals o les activitats de formació i educació ambiental per a un desenrotllament local i regional. Els beneficis socials proveïxen a la població de majors oportunitats d’ocupació, diversificació de l’activitat local, millora de les condicions de vida, protecció del patrimoni natural i cultural i millora de les possibilitats d’educació, recreació, salut i oci mediambiental. Nova Estratègia La Comissió Europea ha definit una nova estratègia per al medi ambient que ha quedat integrada en l’Estratègia Europa 2020. Els fonaments de la política de biodiversitat per a este nou període es basen en: valorar plenament el potencial que oferix la naturalesa; contribuir a establir una economia més eficient en l’ús dels recursos; conservar i millorar l’ús dels recursos naturals de forma sostenible: incrementar l’eficiència i reduir la dependència de l’exterior. ració d’infraestructura verda a l’ordenació territorial, amb la qual contribuir al manteniment i millora dels servicis ecosistèmics. Esta nova estratègia és substancialment beneficiosa pel que fa als arbres monumentals, els boscos madurs, els arbres i cultius agrícoles centenaris i els més emblemàtics paisatges arborats de la Unió Europea, que passen a transformar-se en elements vertebradors essencials per al manteniment i millora de la Xarxa Natura 2000. Els ecosistemes poden oferir alternatives rendibles i solucions tecnològiques per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic i la desertització. També els avanços en el coneixement, les ciències aplicades i la biotecnologia depenen de la disponibilitat a llarg termini de la biodiversitat, suposen un potencial de desenrotllament per a diferents sectors econòmics de la investigació i innovació. La restauració d’ecosistemes, la conservació de la biodiversitat i l’anomenada economia verda oferixen noves competències i oportunitats a nivell social. S’estima que l’any 2050 les oportunitats de negoci derivades de la inversió en biodiversitat suposaran entre dos i sis bilions d’euros en tot el món. La incorporació a l’estratègia de biodiversitat de la UE de la sostenibilitat de l’agricultura i la silvicultura, és una de les grans aportacions per al període 2013 - 2020. Cal tindre en compte que el sòl destinat a estes activitats és el 72 % del territori de la Unió Europea. Creant noves vies per a integrar l’ús sostenible de la biodiversitat en el desenrotllament, i la seua incorporació en l’execució d’altres polítiques i sectors fonamentals. D’esta manera els instruments financers de la Política Agrària Comú (PAC), la Política Pesquera Comú (PPC) i el pròxim Marc Financer Plurianual, oferixen oportunitats per a millorar les sinergies i maximitzar la coherència entre els objectius de protecció de la biodiversitat i el desenrotllament rural. El marc d’actuació per al pròxim decenni en la Unió Europea esta format per una sèrie d’objectius estratègics interdependents i que es reforcen recíprocament amb els que detindre la pèrdua de biodiversitat. Entre ells destaquen protegir i restaurar la diversitat biològica i els servicis ecosistèmics accelerant l’aplicació de les directives i incrementar les avaluacions per a una millora dels estats de conservació. Contribuir a fer més sostenibles els objectius de creixement, a lluitar contra el canvi climàtic, fomentar la cohesió econòmica, territorial i social, i protegir el patrimoni cultural de la Unió Europea. També, garantir una millor connectivitat funcional dels ecosistemes, tant dels situats en l’interior dels espais Natura 2000 com els que es troben fora d’ells. D’esta manera els arbres monumentals, i el seu llegat, passen a ser reconeguts com a part essencial del Patrimoni Natural i Cultural europeu. Els Arbres Monumentals i l’Agricultura El 30 % del territori europeu presenta un grau de fragmentació entre moderat i molt alt, per la qual cosa es fa imprescindible la incorpo- D’esta manera es reconeix el valor i es protegix els arbres fruiters centenaris i els cultius tradicionals com ara oliveres, castanyers, garroferes, pomeres, pereres, cítrics, entre moltes altres espècies i multitud de varietats; les deveses, els arbres madurs que formen part de les tanques, límits de cultius i llits dels rius usats tradicionalment per a obtindre alimentació per al bestiar i llenyes. I també el seu extraordinari paper en la salvaguarda de la biodiversitat de les espècies de flora, fauna silvestre i els microhàbitats que generen. I amb açò es posa fi a la indefensió i a l’espoli que han patit al llarg de les últimes dècades les oliveres multicentenàries arrancades de soca-rel per a la jardineria i la tala indiscriminada dels vells fleixos, nouers, xops i roures per a obtindre fustes nobles. Tots estos arbres continuaren participant en l’economia local aportant recursos i servicis exclusius d’excepcional valor a tot el territori. Segons la FAO, des de 1990 s’ha perdut el 75 % de la diversitat genètica dels cultius mundials. Els Arbres Monumentals i la Silvicultura L’objectiu d’aplicació en 2020 de Plans de Gestió Forestal acords amb la Gestió Forestal Sostenible en totes les zones de muntanya de titularitat pública i en explotacions forestals privades d’entitat contribuirà de forma notable a millorar l’estat de conservació de les espècies i hàbitats que depenen de la silvicultura o estan afectats en la prestació de servicis ecosistèmics. Incorporades als Plans de Desenrotllament Rura,l seran receptores del finançament del Programa de Desenrotllament Rural de la Unió Europea. Els arbres solitaris i les arbredes, les formacions vegetals ripàries i els boscos en general que integren arbres madurs i envellits es convertiran en elements prioritaris de conservació, tant pel seu valor propi com per la rica diversitat d’hàbitats que generen i la multitud d’organismes que depenen d’ells per a sobreviure. El què implica un salt qualitatiu a l’hora de conservar la biodiversitat, la salut i la resiliència dels boscos presents i futurs. La lluita contra les espècies exòtiques invasores és una greu amenaça per a la biodiversitat de la Unió Europea, i un llast econòmic que provoca danys anuals per un valor de 12.500 milions d’euros. És de preveure que els problemes generats, a tenor del previsible augment dels intercanvis comercials a escala global, tendisquen a incrementar-se. Per això, l’establiment de mesures enèrgiques de control a tots els nivells per a evitar la seua introducció, establiment i propagació, així com la lluita per a controlar i eradicar les que ja estan presents, és un repte. L’absència d’una política europea global en este camp ha sigut un element de fragilitat en el sistema. Els palmerars naturals europeus, el palmerar d’Elx -Patrimoni de la Humanitat- les col·leccions de palmeres úniques en els jardins botànics i històrics, el paisatge de costa i rural mediterrani, i també l’atlàntic, estan pagant un preu massa elevat a causa de la introducció de plagues i malalties d’origen exòtic, amb destinació al sector urbanístic. Per a afrontar la crisi mundial de la biodiversitat, i complir amb les metes i acords compromesos a nivell nacional, europeu i internacional, és necessari prendre mesures dins i fora de la Unió Europea, però també en relació amb les pautes de consum insostenible. Amb les quals contribuir a assolir els objectius del Desenrotllament Sostenible, Conveni sobre la Diversitat Biològica, CITES, Convenció sobre les Espècies Migratòries, Conveni de Ramsar sobre Aiguamolls, la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial i el Protocol de Nagoya, entre altres. Cada any es talen en el món 13 milions d’hectàrees de bosc primari tropical, el mas ric en diversitat biològica, a causa de les plantacions extensives monoespecífiques, el pasturatge, l’explotació de fustes nobles, la mineria i el comerç d’espècies. Utilitzar Eficaçment els Recursos La consecució dels objectius per a la conservació de la biodiversitat requerix d’una aplicació plena de la normativa ambiental europea vigent, i d’una actuació nacional, regional i local decidida que sàpia aprofitar les noves oportunitats. En ella tots hem de prendre part de forma activa, tant la societat civil com els sectors econòmics lligats: agricultura, silvicultura, indústria química, extractiva i energètica, finances, investigació, alimentació i turisme. Per això és necessari mobilitzar els recursos financers europeus i usar-los de forma eficient, recursos entre els quals cal destacar els Fons Estructurals i Fons de Cohesió, LIFE+, Programa Marc d’Investigació i Fons Europeu Agrícola de desenrotllament Rural – FEADER i la Política Agrària Comuna PAC de la Unió Europea. Però també és necessari diversificar i incrementar les fonts de finançament, inclosos els instruments del mercat, els pagaments pels servicis ecosistèmics dels ecosistemes agraris i forestals, incentivar les inversions en infraestructura verda i les compensacions de biodiversitat, ens altres. Tots els països de la Unió Europea, en línia amb l’Estratègia per a la Biodiversitat 2020, i directrius del marc d’acció prioritària per a la Xarxa Natura 2000, hauran d’incorporar els arbres monumentals com a prioritat estratègica de conservació , els boscos madurs, els arbres agrícoles i cultius centenaris i els més emblemàtics paisatges arborats europeus. És indispensable dotar-los d’empara jurídica i incorporar-los en l’estratègia comunitària, 357 n la qual cosa exigix un nou esforç a millorar la participació ciutadana i la governança. Els arbres més vells del Vell continent continuen gaudint d’una gran estima i reconeixement popular a nivell local i poden tornar a jugar un paper essencial en el nostre futur i prosperitat. La Situació dels Boscos a Europa Els Boscos i l’ONU La necessitat d’establir un consens mundial respecte a l’ordenació, la conservació i el desenrotllament sostenible de tots els tipus de boscos va portar a l’Assemblea General de les Nacions Unides, per mitjà de la resolució 61/193, a declarar el 2011 “Any Internacional dels Boscos”. Reafirmant amb això el seu paper transcendental per a assolir els objectius marcats en el Conveni sobre la Diversitat Biològica, la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic i la Convenció de Lluita contra la Desertificació, arreplegats en els compromisos nacionals i internacionals dels països membres a través de les Declaracions, Conferències, Cimeres i Plans d’Aplicació. Els boscos i la seua ordenació sostenible han de contribuir significativament a l’èxit dels Objectius de Desenrotllament del Mil·lenni. La seua situació i evolució apareixen com a indicadors de l’avanç en la incorporació dels principis de desenrotllament sostenible, la conservació de la diversitat biològica i l’increment de la superfície arborada. De gran interés per a conéixer l’estat actual dels boscos resulta l’informe sobre la “Situació dels Boscos del Món” elaborat per l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). L’Avaluació dels Recursos Forestals Mundials (FRA) de 2010, la més completa duta a terme fins l’actualitat, assenyala que l’àrea total de boscos existents en el món ascendix a un poc més de 4.000 milions d’hectàrees, la qual cosa es correspon amb el 31 % de la superfície total de la Terra. Amb una distribució molt desigual, cinc països – Federació de Rússia, Brasil, Canadà, Estats Units i Xina - concentren més de la meitat de l’àrea mundial; deu països o àrees geogràfiques manquen totalment d’ells i altres 54 tenen menys d’un 10 % de la seua extensió coberta de boscos. n 358 El document destaca així mateix que l’índex total de desforestació en el Planeta contínua sent alarmant. La presència de boscos ha disminuït en l’última dècada a un ritme de 13 milions d’hectàrees a l’any, i no ha sigut compensada ni amb la reforestació ni amb l’expansió natural. La major part de les pèrdues es concentren en països i àrees de les regions tropicals, sent especialment greu la destrucció dels boscos primaris, els més rics en diversitat biològica del Planeta; aproximadament 13 milions d’hectàrees de selva tropical es talen cada any. El ritme de desaparició de la biodiversitat en el món, procés atribuïble principalment a l’activitat humana multiplica entre 100 i 1.000 el ritme natural. Segons la FAO el 60 % dels ecosistemes mundials estan degradats o s’utilitzen de manera insostenible, i des de 1990 s’ha perdut el 75 % de la diversitat genètica dels cultius mundials. Entre els aspectes fonamentals per a avançar en una ordenació forestal sostenible destaquen, segons l’informe de la FAO, l’extensió dels recursos forestals, la preservació de la diversitat biològica, la millora en la salut i la vitalitat dels boscos, les funcions productives, protectores i socioeconòmiques i el marc jurídic, normatiu i institucional de protecció. El paper dels boscos en la mitigació i adaptació al canvi climàtic està arreplegat en el Protocol de Kyoto. Els països desenrotllats i en vies de desenrotllament poden contribuir de forma significativa a la lluita contra l’efecte d’hivernacle i el canvi climàtic per mitjà de la reducció de les emissions de CO2, de les emissions derivades de la desforestació i la degradació forestal, i la compensació de les emissions globals a través d’accions de reforestació d’acord amb els Mecanismes per a un Desenrotllament Net. Entre les estratègies amb vista a millorar els servicis ecosistèmics i evitar els efectes indirectes negatius de la desertització i l’erosió genètica destaca la necessitat d’establir una coherència amb els programes i acords internacionals sobre els boscos ja existents, la governança forestal, els drets dels pobles indígenes i les col·lectivitats locals, l’enfocament participatiu, la conservació dels recursos naturals i la diversitat biològica i la permanència de les mesures de mitigació. El Conveni de les Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica, que va entrar en vigor el 1993 i al qual els països membres Unió Europea estan legalment vinculats, definix la biodiversitat com la variabilitat d’organismes vius de totes les classes, tant genètica com d’espècies i ecosistemes, incloent-hi en sentit ampli l’agro-biodiversitat i la diversitat cultural. El Conveni té com a objectius la conservació de la biodiversitat, el seu ús sostenible i el repartiment just i equitatiu dels beneficis derivats. La biodiversitat té una importància transcendental per al futur, en estar estretament lligada al desenrotllament, la salut i el benestar de les persones i del Planeta. Els arbres i els boscos madurs presents en el medi natural i forestal, l’agro-biodiversitat i el medi urbà formen part de la identitat cultural de tots els pobles i han de ser considerats com a Patrimoni Natural i Cultural de la Humanitat i Reserves de la Biosfera. Les principals tendències en l’extensió dels boscos i la modificació dels índexs de pèrdues forestals, així com l’estat actual dels boscos productius i protectors, mostren una gran disparitat en les distintes regions del Planeta. Entre les amenaces més importants que impliquen directament la pèrdua de biodiversitat, que a més presenten una tendència a intensificar-se, destaquen la destrucció i fragmentació dels hàbitats; la sobreexplotació de les espècies i els recursos; la contaminació de l’aigua, del sòl i l’atmosfera; la introducció de les espècies exòtiques invasores; l’ús de verins contra la fauna i els fitocides; els incendis forestals; la desertització i el canvi climàtic. Els Boscos a Europa En relació als boscos europeus cal prendre en consideració les dades arreplegades en l’informe de la FAO de 2011, “Situació dels boscos en el món”. La regió d’Europa, formada per 50 països i àrees, disposa d’una superfície total de bosc d’uns 1.000 milions d’hectàrees, la qual cosa ve a comportar un 25 % del total mundial. S’exclou d’estes dades la Federació de Rússia, que amb 810 milions d’hectàrees conserva la major extensió de massa arborada del Planeta, en una vasta franja de bosc cir- cumpolar que s’estén per Siberia formant el bosc de taigà. Atenent a la informació arreplegada en l’Avaluació dels Recursos Forestals Mundials (FRA) de 2010, la taxa de canvi a Europa, entesa com el guany o pèrdua de percentatge de l’àrea de bosc restant en el decenni 2000 – 2010, es va situar en un 0.07 %. Xifra pobra que està en consonància amb la tendència a nivell mundial en què la gran majoria de les regions tendix a zero o és negativa. A Europa, este insignificant creixement apareix relacionat amb la recolonització desordenada dels boscos a causa de l’abandó del cultiu de les terres agrícoles en l’àrea mediterrània. En allò que correspon a la funció econòmica dels boscos a Europa, segons la FAO, cal tindre en compte que el 52 % de l’àrea total està destinada a finalitats de producció forestal. I que la reserva total de carboni en la biomassa forestal es va estimar en 13 gigatones. Paràmetres que directament o indirectament comencen a formar part de les xifres de l’economia mundial. Per la seua banda, l’àrea de bosc designada a Europa per a fins de protecció del sòl i l’aigua, com a funció principal, cobrix una superfície d’uns 21,5 milions d’hectàrees. I els ecosistemes boscosos destinats a la conservació de la diversitat biològica uns 19.4 milions d’hectàrees. Resulta interessant destacar que els beneficis derivats de la protecció ambiental dels boscos siguen difícils de quantificar econòmicament, a penes es valoren en els mercats i queden fora dels mecanismes de presa de decisions. Els hàbitats forestals protegits en la Xarxa Natura 2000 ocupen una superfície d’uns 14 milions d’hectàrees. En relació amb les reserves forestals de 26 països europeus, els boscos de caràcter natural, és a dir aquells que no han patit greus alteracions per l’activitat humana, representen el 1,7 % del territori, és a dir uns 3 milions d’hectàrees. Fins al moment, la condicionalitat de la Directiva Hàbitat dirigida als hàbitats i espècies silvestres, i la reduïda consideració de la contribució de l’agricultura i silvicultura al manteniment i millora de la biodiversitat, ha creat una fragmentació de les xarxes natu- rals i han minvat les oportunitats i múltiples avantatges de valorar la riquesa natural en el seu conjunt. En este sentit, els arbres monumentals, els boscos madurs, els arbres agrícoles i cultius centenaris i els més emblemàtics paisatges arborats europeus han pagat un alt preu al quedar fora dels àmbits legislatius, financers i de conservació. No obstant això, tots estos arbres ancians constituïxen mostres insuperables i representatives de la potencialitat a què hauríem d’aspirar en la conservació de la biodiversitat, els boscos i els hàbitats. Alberguen una diversitat biològica extraordinària, constituint part essencial dels hàbitats naturals dels boscos madurs, i també són microhàbitats prioritaris o exclusius per a nombroses espècies d’interés comunitari d’organismes saproxílics, briòfits, líquens, microorganismes, micromamífers, quiròpters o aus, entre altres, inclosos en l’annex II i IV de la Directiva Hàbitats com amenaçats de desaparició. Al què cal afegir la seua funció biològica en el manteniment de l’equilibri i salut dels ecosistemes forestals i agrícoles enfront de les pertorbacions biòtiques o abiòtiques. I la seua importància en relació amb la preservació in situ i ex situ dels recursos genètics i la innovació que permeten disposar de elements del patrimoni hereditari existent amb els que poder afrontar el repte tant de les noves condicions ambientals en relació amb el canvi climàtic com en el cas de deriva genètica, les plagues i malalties en l’àmbit forestal, agrícola i ornamental. La nova estratègia per a biodiversitat 2020 obri la porta a considerar als arbres monumentals i boscos madurs - enterament naturals, semi-naturals, agrícoles i urbans - com a “espècimens” d’interés comunitari. De fet, estos individus excel·lents poden encaixar en els principis de l’article 1 de la Directiva: estan en perill, són vulnerables, escassos, rars i localitzats en àrees geogràfiques limitades o disperses. Requerixen d’especial atenció a causa de la seua singularitat i donada la persistència dels factors que ocasionen la seua amenaça present i futura. És urgent garantir la seua protecció i manteniment, i restablir-los a un estat de conservació favorable, la preservació del qual suposa una especial responsabilitat per a la Comunitat si són considerats, com mereixen, “lloc d’importància natural i cultural comunitària”. Hi ha un buit legal, o almenys una falta d’extensió jurídica especifica en relació amb la Directiva Hàbitats, però també en la política agrària i cultural. És necessari un nou impuls que afavorisca, dinamitze les sinergies i iniciatives entre les institucions, els ciutadans, els agents socials econòmics i productius del sector ambiental, agrari, cultural i social en la preservació dels arbres i boscos monumentals. Que implemente les estratègies de desenrotllament sostenible a partir d’accions d’impuls de la sostenibilitat, la coresponsabilitat i la governança. Dia Internacional dels Boscos Ni la sensibilització social ni la consideració del valor econòmic de la diversitat biològica, i per tant, la seua incidència en l’àmbit de la decisió política creix al ritme desitjable per a atenuar els efectes d’esta destrucció. La reducció permanent dels arbres i boscos madurs i la diversitat biològica, i del seu potencial a l’hora d’oferir béns i servicis ecosistèmics, té conseqüències ambientals, econòmiques i socials que amenacen el desenrotllament socioeconòmic mundial, i afecten de forma especial tant els països en desenrotllament com a les economies locals de tots els països. Les causes que provoquen la pèrdua de biodiversitat no s’han atenuat en les últimes dècades ni desapareixeran a curt termini. La necessitat de mantindre de forma contínua els objectius en relació amb la millora dels boscos en el món, tenint en compte els beneficis econòmics, socioculturals i ambientals que aporten, i de promoure l’acció internacional per a l’ordenació, conservació i explotació sostenible de tots tipus de boscos, inclosos els ecosistemes forestals fràgils i els arbres situats fora d’ells, va portar al Segon Comité de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides a declarar el 21 de març com a “Dia Internacional dels Boscos”, encoratjant tots els estats membres a la seua celebració anual. L’íntima i profunda relació que unix a els arbres monumentals amb els pobles i cultures del món oferix una oportunitat única per a avançar en la protecció i atenció dels boscos i la biodiversitat. 359 n Amenaces, Pressions i Pertorbacions Amenaces Que el 80 % dels arbres madurs hagen desaparegut al llarg de l’últim segle, i que la tendència en les últimes dècades siga la d’augmentar, mostra el grau de freqüència, permanència i intensitat de les amenaces, pressions i pertorbacions que patixen els arbres monumentals, els boscos madurs, els arbres agrícoles centenaris i els paisatges arborats. Sotmesos en tots els ambients natural, forestal, agrícola i urbà - a un procés de fragmentació, dispersió, exclusió, aïllament i extinció. A les categories d’amenaces que poden patir els diferents tipus d’hàbitats i les espècies de flora i fauna silvestre - agricultura, silvicultura, mineria extractiva, infraestructures, urbanització, turisme, recol·lecció, contaminació, espècies invasores, introgressió genètica, canvi climàtic, processos biòtics i abiòtics naturals, catàstrofes naturals i incendis forestals - cal incorporar les relacionades amb l’estat ontològic, morfo-fisiològic, biomecànic i patològic de cada individu i la del conjunt de la diversitat biològica que acullen. Esta multiplicitat d’ambients, hàbitats, poblacions, espècies, circumstàncies i especificitat ocasiona que una determinada acció o activitat haja de considerar-se una amenaça per a un arbre o grup d’arbres determinats, mentre que per a altres és una forma adequada de conservació. En tots els casos, la prioritat passa per garantir la continuïtat dels arbres madurs. Entre les consideracions a tindre en compte a l’hora d’establir les amenaces cal destacar les limitacions relacionades amb l’àmbit d’aplicació, declaracions efectuades, nivell de protecció i estat de conservació de les espècies i hàbitats inclosos en la Directiva Hàbitats. Com també la d’aquells altres arbres madurs que formen part del paisatge, l’ambient agro-pastoral i els que estan presents en zones antropitzades, que a la rellevància ambiental afigen el valor històric, social i cultural, independentment de si el seu origen és autòcton o al·lòcton. n 360 Els informes relatius a l’estat de conservació en la Unió Europea indiquen que només el 17 % dels hàbitats i les espècies i l’11 % dels ecosistemes clau protegits per la legislació europea es troben en un estat favorable. A l’analitzar el tipus i freqüència de les diferents pressions i amenaces sobre els hàbitats i les espècies a Espanya, ens trobem que en el grup de l’agricultura i silvicultura els hàbitats patixen una pressió actual del 48 %, mentre que per a les espècies se situa en el 30 %. La mineria extractiva provoca una pressió en els hàbitats del 17 % i sobre les espècies del 6 %. En la urbanització i la indústria, és del 21 % tant per als hàbitats com per a les espècies. Els transports i les comunicacions exercixen una pressió del 13 % als hàbitats i del 10 % a les espècies. El turisme i la recol· lecció pressionen amb un 27 % als hàbitats i amb un 21 % a les espècies. La contaminació i l’impacte antròpic ocasionen un pressió del 16 % als hàbitats i un 27 % a les espècies. Els hàbitats dels aiguamolls, els ambients marins i de costa patixen una pressió del 30 %, mentre que per a les espècies és del 9 %. Finalment, els processos biòtics i abiòtics naturals reben una pressió actual del 10 % en els hàbitats i del 38 % a les espècies. Estes dades són generalitzables a la major part dels països europeus. Les amenaces s’agreugen en el cas dels arbres monumentals, en no tindre protecció jurídica i consideració individual. Són vulnerables, escassos, rars i localitzats en àrees geogràfiques limitades, o extenses però de forma dispersa, per la qual cosa la persistència dels factors que ocasionen les seues amenaces, siguen estes constatades o plausibles, presents o futures, augmentaran. La pèrdua d’arbres vells suposa una amenaça de reducció de les reserves de diversitat biològica refugiades en ells; i també causa d’erosió genètica a causa de la pèrdua de variabilitat, especialment preocupant en àrees de la Xarxa Natura 2000, Reserves de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat. En relació a l’evolució de la freqüència de les pressions i amenaces futures, tant per als hàbitats com per a les espècies es preveu que en general tendiran a mantindre’s. Una política estratègica com la Conservació de la Biodiversitat 2020, que integre l’agricultura i la silvicultura, pal·liaria substancialment la situació. En el Mediterrani septentrional, les amenaces més importants es donen sobre les zones refugi ibero-magribines en espècies com Prunus lusitanica, Rhododendron ponticun, Frangula alnus subsp. baetica o Abies pinsapo. Així mateix, cal destacar que en estes àrees la major part dels sistemes forestals madurs patixen agressions i amenaces, causades tant per la sobreexplotació forestal com per la pressió originada per a la subsistència de les poblacions humanes locals, presentant una pronunciada declinació i fragmentació. En el Magrib és preocupant la situació d’espècies com Abies marocana, Abies numidica, Pinus nigra subsp. mauretanica, Olea europaea subsp. marocana, Laurus azorica, Quercus afares, Quercus faginea subsp. tlemcenensis, Pistacia atlantica y las formaciones maduras de Argania spinosa, Cedrus atlantica, Quercus canariensis, Tetraclinis articulata, Juniperus thurifera, Acer campestre o Arbutus pavarii. Un altre indicador del grau d’amenaça són les llistes roges d’espècies i hàbitats en l’àmbit nacional, europeu i internacional. Segons la llista roja de les espècies d’IUCN, de les 290 espècies d’arbres presents en la regió mediterrània, de les que 42 són endèmiques, 61 presenten algun tipus d’amenaça i 24 apareixen com taxons amenaçats en les categories de perill crític, en perill o vulnerable. Entre les espècies relictes mes amenaçades destaquen Cupressus dupreziana, Abies nebrodensis i Zelkova sícula, de les quals únicament sobreviuen entre 200 i 500 individus. Boscos Madurs Pel que fa als arbres i boscos madurs situats en el medi forestal, les amenaces globals constatades estan relacionades amb la reduïda extensió que ocupen. Com a amenaces a gran escala per als hàbitats forestals destaquen pel seu abast, conseqüències i reducció de la capacitat de resiliència de l’ecosistema els incendis forestals, la desertització, el canvi climàtic, el maneig de les plantacions que s’associa a l’eliminació dels arbres envellits i la fusta morta, el sobrepasturatge i la explotació forestal. En el Mediterrani oriental les formacions vegetals madures més amenaçades pertanyen a les espècies Amygdalus korshinskyi, Abies equi-trojani, Quercus aucheri, Quercus vulcanica, Liquidambar orientalis, Cedrus brevifolia, Quercus alnifolia, Zelkova abelicea, Phoenix theophrasti, Pinus heldreichii, Quercus trojana subsp. euboica, Abies cilicica, Pterocarya fraxinifolia, Pyrus serikensis o Cedrus libani. En el litoral mediterrani cal destacar que la quasi totalitat de les formacions de boscos madurs caducifolis termomediterranis de Ceratonia siliqua, Chamaerops humilis, Olea europaea, Laurus nobilis i Euphorbia dendroides, com també els savinars costaners del genere Juniperus, han sigut destruïts per l’acció antròpica. La gran majoria dels boscos mediterranis tenen una edat mitjana d’entre 60 i 80 anys; estan compostos principalment per una o dos espècies arbòries, encara que ocasionalment arriben a més de deu. Això confirma l’escàs pes quantitatiu de l’arbrat madur i envellit en estes masses, a pesar de la seua gran importància qualitativa. 80% de la biodiversitat terrestre depén dels boscos per a sobreviure. Silvicultura En relació amb l’explotació forestal de boscos madurs, cal assenyalar l’impacte que sobre els boscos primaris i la biodiversitat del Planeta causen les pautes de consum insostenibles de la societat occidental, amb la consegüent pressió, pèrdua i degradació dels ecosistemes naturals i pobles indígenes. I amb això, la coresponsabilitat de la UE a l’hora d’afrontar la crisi mundial de la biodiversitat. La tala de grans arbres en els boscos tropicals també té el seu parangó a Europa, encara que menys conegut, a través de l’explotació forestal d’arbres madurs lligada a la tala de castanys, nouers, fleixos, xops o roures multicentenaris destinats al comerç de fusta noble. Innumerables objectes elaborats amb la seua fusta dibuixada de vetes invadixen el mercat sense que els consumidors en coneguen ni l’origen ni les conseqüències. La importància de la fauna en la dinàmica del bosc natural és transcendental. El reduït nombre d’espècies de plantes essencials amb què es cobrixen les necessitats humanes, uns pocs centenars, és clarament desproporcionat en comparació amb el nombre total d’espècies de flora presents en les distintes zones biogeogràfiques del món, més de 250.000. La qual cosa ve a indicar que, a més dels factors abiòtics, la fauna participa de forma directa i vital en la generació i modelat de les formacions i cicles naturals de la silvigènesi. Una altra amenaça generalitzada, i de gran impacte, està relacionada amb les transformacions d’origen antròpic que afecten les formacions boscoses ripàries, àrees lacustres i ambients edafo-hidròfits, fonts i ullals. Com les lligades a la dessecació i canalització dels cursos d’aigua, descens del nivell freàtic i esgotament dels aqüífers per extracció d’aigua subterrània, contaminació i reducció de l’espai natural a causa de l’extensió de l’agricultura. Estes alteracions afecten les formacions i boscos madurs dels gèneres Alnus, Salix, Fraxinus, Ulmus, Populus, Tamarix, Tilia, Ocotea, Nerium, Phoenix, Laurus, Prunus o Platanus, entre altres. L’impacte de l’activitat humana sobre la fauna al llarg de la història és ben conegut. Una activitat centrada a eliminar els carnívors competidors, capturar els herbívors i granívors per a alimentar-se i domesticar-los, lluitar contra els insectes que causen minves a les produccions i la salut humana per mitjà de l’ús generalitzat i massiu de plaguicides i herbicides, a més de la fragmentació i destrucció dels hàbitats i poblacions, l’ús de verí i la caça furtiva. Tot això dóna una idea de les dificultats de la fauna del bosc per a avançar en la seua regeneració. S’estima que un Incendis En relació amb l’amenaça d’incendis, cal assenyalar l’impacte creixent dels Grans Incendis Forestals (GIF). L’orografia complicada, un dels factors que condicionen i concentren els GIF, té un punt de coincidència amb la presència dels últims reductes de formacions de boscos madurs en nombroses espècies arbòries. Situació especialment preocupant al considerar que en este tipus de catàstrofe, d’origen majoritàriament antròpic, es poden calcinar entre 500 i 80.000 ha. Si prenem com a referència el bosc madur de xiprer mediterrani més extens del món, i l’únic que presenta una distribució altitudinal contínua des del pis termo- a l’oromediterrani, situat en l’abrupta Gola de Samaria en l’illa de Creta, tan sols cobrix una superfície de 2.800 ha en la seua part central. Un bosc que, donada la seua exclusivitat, hauria d’estar classificat com a hàbitat prioritari. Cal prendre en consideració que l’àrea de boscos madurs protegits en els espais de la Xarxa Natura 2000 solen ocupar superfícies molt més modestes, entre 50 i 500 hectàrees. Espècies Invasores Un cas que val la pena destacar pel perill d’extinció imminent d’hàbitats i espècies prioritàries, paisatges costaners i espais declarats Patrimoni de la Humanitat és el de les palmeres. Afecta taxons com ara Phoenix theophrastri, Chamaerops humilis, Phoenix canariensis, Phoenix dacytifera i tot l’extens elenc d’espècies de palmeres presents principalment en la regió mediterrània, però també en zones d’interior i de la costa del vessant atlàntic. Esta causada per la introducció en les últimes dècades de plagues i malalties exòtiques com Paysandisia archon, Aleurodicus dispersus, Diocalandra frumenti, Rhynchophorus ferrugineus, Thielaviopsis paradoxa o Fusarium oxysporum f. sp. canariensis, a través de la importació d’espècies de palmeres adultes de tots els continents amb destinació al boom urbanístic. En el moment actual estan destruint les palmeres de Teofrast en Creta, les formacions de palmeres canàries en les Illes Canàries, les minvades poblacions naturals de margalló de l’est del Mediterrani, el palmerar d’Elx - Patrimoni de la Humanitat - el palmerar de Bordighera, les col·leccions úniques de palmeres dels jardins botànics i històrics, el paisatge urbà en les ciutats costaneres, el paisatge rural en tot el Mediterrani, i milions de palmeres datileres en el nord d’África. El morrut roig ja es troba distribuït pels cinc continents, demostrant la debilitat dels controls actuals i la necessitat d’establir una política europea global per a la presa de mesures enèrgiques amb què impedir la seua irrupció i eradicar les presents, encara que ja insuficients per a salvaguardar les palmeres i palmerars europeus. 361 n Ramaderia En relació al sobrepasturatge ramader o cinegètic, especialment intens però no exclusiu en el sud i oest del Mediterrani, cal indicar que causa baixes importants en els arbres madurs al ser rossegats intensivament pel bestiar, així com per les podes severes i esmotxadures a què són sotmesos. Afecta individus d’espècies com Juniperus thurifera, Populus nigra, Salix alba, Fagus sylvatica o Fraxinus angustifolia. Este tipus d’arbrat està associat a una explotació tradicional dels recursos, caiguda en desús per la seua falta de rendibilitat. Són per això de gran interés quant a la biodiversitat que alberguen, al ser en molts casos els únics arbres madurs i envellits del paisatge forestal i agrícola. Però ha de compensar-se amb un manteniment i aportació de fusta morta en les formacions vegetals en què es presenten i amb noves plantacions, donant un tractament el mínim estressant possible als vells arbres. Així mateix cal assenyalar l’impacte dels incendis associats a la pràctica ramadera per a l’obtenció de pastures. Estos incendis causen danys i pèrdues importants als arbres madurs de les vores i a les zones boscoses pròximes, que desapareixen entre les flames. Un tipus particular d’incendi associat a les pràctiques d’explotació agropastoral que afecta els castanys centenaris en el nord d’Espanya, consistix a procedir a la crema interior de la fusta alterada, en descomposició o morta de l’interior dels troncs, la qual cosa causa la destrucció de microhàbitats, la biodiversitat i danys directes als exemplars. n 362 la sobrecàrrega ramadera és causa d’erosió, de falta de regeneració i de danys als individus adults, que vénen a interferir la dinàmica poblacional de les formacions vegetals i les desplacen cap a un envelliment irreversible. Agricultura Entre les amenaces associades a l’activitat agrícola, cal destacar les transformacions de cultius per modificació, intensificació, reestructuració, mecanització o abandó dels cultius tradicionals, com també l’eliminació de les tanques naturals i els arbres de límit. Com a exemple de les amenaces dels arbres agrícoles, és significatiu el cas de les oliveres. Cultivats al llarg de segles i inclús mil· lennis en la regió mediterrània, pocs arbres són més generosos amb la Humanitat gràcies a la seua rusticitat, que li ha portat al llarg del temps a anar sent desplaçat dels millors i més fèrtils sòls i ocupar gradualment les zones menys afavorides del paisatge, com els marges de cultiu, els barrancs o els sòls més escarpats i pobres. En l’actualitat, estes velles, nuoses i retorçudes oliveres continuen tenint una gran importància ecològica per a la biodiversitat, a més de jugar un paper rellevant en la lluita contra l’erosió i la desertització al retindre el valuós sòl. En l’alta muntanya cal destacar que el descens del límit del bosc en altitud està relacionat amb l’activitat ramadera. També, que les reduïdes poblacions naturals de Phoenix canariensis i Dracaena draco, entre altres espècies en les Illes Canàries, tenen serioses dificultats per a recuperar-se pel sobrepasturatge. En les últimes dècades del segle passat, les oliveres mil·lenàries van començar a ser talades i arrancades de soca-rel per a usar-los en decoració de jardins, acabant amb alguns dels més emblemàtics paisatges, la cultura i la biodiversitat a Espanya, França, Portugal, Itàlia, Xipre, Grècia, el nord d’África i Pròxim Orient. Una sola dada sobre la magnitud de la tragèdia: a Andalusia, terra de l’olivera per excel·lència, amb més de 2.000 anys de tradició oliverera i 200 milions d’exemplars actualment en cultiu, únicament estan inventariats un centenar d’oliveres de més de 300 anys, de les que a més el 70 % són de varietats desconegudes. Al contrari, les formacions arbòries en forma de deveses d’alzines, roures, sureres o fleixos són un bon exemple de compatibilitat de producció ramadera i conservació d’arbres adults i biodiversitat. El pasturatge controlat pot i ha d’ajudar al control dels incendis, però en el cas dels boscos madurs Un exemple que s’ha de seguir, per a acabar de forma immediata amb esta inadmissible pèrdua de patrimoni natural, agrícola i cultural, ho constituïx la Llei 4/2006 de Protecció del Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana. Segons les organitzacions agràries, el nombre d’oliveres afectades per eixa llei, que protegix directament tots aquells arbres de més de 350 anys d’edat, supera els 4.000 només en la comarca del Maestrat, a la província de Castelló. Este nombre tan important d’oliveres monumentals protegides ha permés comercialitzar el seu oli, que sextuplica el preu de mercat, protegir el paisatge, la cultura, la biodiversitat i fomentar el desenrotllament sostenible de tot el territori. És un exemple que s’ha de seguir a l’hora de valorar els múltiples avantatges de la riquesa natural i agrícola, establir una economia més eficient en l’ús dels recursos, millorar els servicis ecosistèmics, garantir la sostenibilitat, i maximitzar els beneficis col·laterals de les diferents fonts de finançament. Acabar amb la destrucció de les velles oliveres del paisatge mediterrani ha de ser un objectiu prioritari per a la Unió Europea, impedint tallar, arrancar, trasplantar o destruir intencionalment estos arbres, i també la seua possessió, transport, comerç, i l’oferta amb finalitat de venda o d’intercanvi d’espècimens. Ambient Urbà En relació als arbres i arbredes monumentals en entorns urbans cal destacar el pronunciat fenomen d’expansió urbanitzadora i de les infraestructures, a costa del medi agrícola, forestal i litoral, així com el d’urbanització dura a què han sigut sotmesos els espais verds, jardins, places, ermites o santuaris. Amb la consegüent transformació de l’entorn i la instal·lació d’infraestructures aèries i subterrànies, que han causat danys importants als exemplars i nombroses pèrdues d’arbres emblemàtics, al no respectar-se l’àrea on els arbres estenen les seues arrels i branques. Arbres i arbredes entroncats en la cultura popular local, pertanyents a tot tipus d’espècies i procedències com ara oms, xops, nouers, glicines, hedres, morals, roures, til·lers, figueres, pins, teixos, xiprers, iuques, ahuehetes, plàtans d’ombra i un llarg llistat més - han pagat les conseqüències d’esta silenciosa amenaça. Turisme Així mateix s’ha produït una pressió creixent en relació a l’increment de l’afluència i trànsit de visitants a arbres i boscos sensibles, tant a peu com en vehicles de qualsevol tipus, que causen un fort impacte en la salut dels arbres i en l’entorn. A despit de la seua aparent fortalesa, estos organismes resulten extraordinàriament fràgils i sensibles als canvis ocasionats per les visites massives incontrolades, que causen danys greus al sistema radicular dels arbres per erosió, compactació, abrasió i ferides; així com als troncs, branques i fullatge quan es puja als arbres, a més de pertorbacions associades a tot tipus de recol·leccions tant dels propis arbres com dels organismes associats: molses, líquens, fongs, etc. Hi ha certs casos, principalment d’arbres i boscos madurs silvestres, que haurien de salvaguardar-se amb disposicions especials, podent arribar a limitar-se l’accés, en funció de les amenaces per a l’arbre, l’espècie, l’hàbitat o les espècies integrants de la biodiversitat. Afortunadament, la nostra societat és cada vegada més sensible i demanda des dels ajuntaments, les organitzacions socials i les persones que amen la naturalesa i la cultura que es protegisquen i conserven estos arbres i boscos, i també el seu llegat. Si volem conservar-los cal garantir-los un suport real i permanent de tipus social, científic, econòmic i jurídic. I, per a això, cal establir els mecanismes reals de control, gestió i ús dels arbres i arbredes singulars, posant els mitjans materials, humans, tècnics i econòmics necessaris i específics. Grans Incendis Forestals Els Incendis Forestals en Números Les dades arreplegades per l’European Forest Fire Information System (EFFIS) en cinc països de la regió mediterrània del sud d’Europa (Portugal, Espanya, França, Itàlia i Grècia) mostren que durant el període 1980 – 2009 es van produir més d’un milió i mig d’incendis forestals, que van afectar una superfície de 14,367 milions d’ha. Només l’any 2009, la superfície cremada arriba a un total de 438.417 ha. L’origen de tots ells té en el 96% dels casos procedència humana, siga esta intencionada o accidental. Els incendis forestals es classifiquen en funció de la superfície afectada pel foc. Un foc que afecta una superfície inferior a una hectàrea es denomina conat, i ve a suposar entorn del 60 % dels incendis. A partir d’eixa superfície cremada i fins a les 500 ha se’ls anomena incendis forestals. I juntament amb els conats formen el 99,8 % dels sinistres que calcinen la mitat de la superfície total anual en els països mediterranis. Però la història més recent dels incendis forestals mostra un nou rostre encara més temible i destructor. Una atenció especial mereix eixe percentualment escás 0,2 % que consumix el restant 50 % de superfície cremada. Es coneixen amb el nom de Grans Incendis Forestals (GIF), i cremen més de 500 ha. Els GIF són incendis devastadors que resulten incontrolables i que, en qüestió d’hores, poden calcinar entre 10.000 i 80.000 ha. El pitjor any registrat en la història mes recent a Espanya és 1994, quan en 4 dies es van produir nou GIF que van devastar 197.000 ha. Esta situació es reproduïx de forma cíclica en altres països de nord del Mediterrani com ara Itàlia, Grècia, Portugal, Turquia i altres llocs com Califòrnia o Austràlia. Tot això a pesar del notable increment de l’eficàcia dels mitjans disponibles per a extingir-los, ja que en el 70 % dels casos els incendis no passen de la fase de conat i el 99,8 % dels casos s’aconseguixen extingir abans de convertir-se en GIF. Estos sinistres de dimensions paoroses causen una gran alarma social, desesperació, impotència i la defunció dels professionals de l’extinció i la població afectada. A més d’inquantificables danys biològics, ecològics, econòmics i socials, que fan trontollar governs municipals i supra-municipals, a l’espera que es prenguen decisions polítiques i socioeconòmiques que els resolguen. L’anàlisi de les causes que originen els GIF ens donen algunes de les claus per a interpretar esta situació. És rellevant que en el 47 % dels casos siguen d’origen intencionat, i que una altra part del percentatge provinga de les negligències degudes a les cremes agrícoles, obtenció de pastura, treballs forestals, barbacoes, fumadors, crema de fems, fuites d’abocadors, ferrocarril, línies elèctriques, motors i maquines o maniobres militars. La resta correspon a incendis d’ori- gen natural causats per rajos bàsicament, en un percentatge entorn del 5 %. Alguns dels factors que afavorixen els GIF estan relacionats amb la seua concentració en llocs en què es presenten grans extensions arborades monoespecífiques amb un baix nivell de gestió forestal. Zones d’interior amb una clara tendència al despoblament i amb la població envellida, la qual cosa implica una absència de conservació i gestió del medi rural, associat a l’abandó de l’activitat ramadera i agrícola. Unes condicions meteorològiques adverses i una orografia complicada, conformen els ingredients principals perquè un incendi resulte incontrolable. La preocupant situació resulta inclús més paradoxal al comprovar que certes regions del nord de la península Ibèrica, però també del centre i nord d’Europa, amb climes més humits, presenten un nombre d’incendis semblants. Mentre al contrari en la regió mediterrània del nord d’África tant les dades en relació amb el nombre d’incendis com amb la superfície cremada són inferiors. El clima influïx, però no és un factor determinant absolut quant al nombre, superfície i recurrència dels mateixos. L’ús, l’ordenació i la conservació dels recursos naturals, així com l’activitat humana lligada al territori resulten factors a tindre molt en compte. El Foc i la Vegetació El bosc mediterrani no necessita el foc per a regenerar-se, i tampoc és encertat afirmar que hi haja plantes piròfiles, una mena d’espècies vegetals suïcides. Una cosa distinta és que algunes plantes han desenrotllat estratègies per a poder sobreviure a este dur impacte. Però pagant un alt preu, generalment amb la vida, i allunyant-se de l’objectiu final de qualsevol tipus de formació boscosa, formar una rica i variat llar per a una infinitat d’espècies pertanyents a tots els ordes de la vida que formen la biodiversitat. Els incendis reiterats i la vida en el bosc són poc compatibles. Els incendis repetits, amb una tendència a augmentar la freqüència en períodes cada vegada més curts de temps en la regió mediterrània, situada entre els 20 i els 50 anys, dificulten considerablement l’establiment d’un bosc madur i reduïxen 363 n dràsticament la biodiversitat. És cert que en els boscos inalterats per l’acció humana es produïxen incendis per causes naturals, i que esta pertorbació se cicatritza amb el pas dels anys al créixer novament la vegetació i els arbres a partir de les llavors, rebrots i altres formes de regeneració, formant part de la dinàmica de l’ecosistema. Però esta pertorbació d’importància, que modifica profundament la composició florística, l’estructura forestal i les interaccions entre els organismes, és menys freqüent del que pareix. Ja que l’interval mitjà de temps transcorregut entre dos incendis successius a causa de causes naturals en el bosc mediterrani és superior als 200 anys. I el fet de que la majoria de les espècies arbòries que il·lustren este llibre puguen superar amb facilitat els 500 anys és una altra evidència. Quan un primer incendi destruïx un arbre madur de 500 anys, la seua rellevància a nivell ecològic i ambiental no és, i no s’ha d’admetre, comparable a la presència dels mas de 500 brots que brosten al poc de temps al seu voltant. La severitat de l’impacte final del foc sobre un bosc depén en gran manera del període de temps transcorregut fins que aparega un segon incendi. En un règim de recurrència elevat, en el que a la primera generació d’arbres nascuts després del primer incendi els resulte impossible consolidar la maduresa sexual, s’haurà perdut molt, en especial l’estrat arbori i s’estarà caminant cap al matollar, la formació d’estepes i la desertització. Hi ha moltes dificultats per a acceptar les conseqüències ecològiques, i ens resistim a quantificar-les econòmicament de forma honesta, quan el que es calcina és un bosc d’arbres madurs. La falta de les labors de gestió, manteniment i prevenció dels boscos és un dels principals motors dels GIF. És el conegut com a símptoma del gestor absent, que ve a indicar la carència d’una gestió planificada, que ordene els usos i aprofitaments forestals, deixant a les masses forestals, majoritàriament artificials i fortament antropitzades, abandonades a la seua pròpia i desordenada evolució. L’abandó de les terres menys productives per a l’agricultura en les ultimes dècades i l’escassa, si no nul·la, rendibilitat de les explotacions fusteres de les formacions actuals n 364 porten a haver de replantejar-se noves estratègies conjuntes d’actuació. La rendibilitat econòmica pot arribar d’altres sectors al lligar-la al desenrotllament rural i a la generació de servicis ecosistèmics, en línia amb la conservació de la biodiversitat, l’adopció de Plans de Gestió acords amb les directrius generals per a la gestió sostenible dels boscos, l’adaptació al canvi climàtic i les mesures per a millorar la resiliència dels boscos i la silvicultura preventiva. En línia amb l’Estratègia per a la Conservació de la Biodiversitat en els països de la Unió Europea 2020. Silvicultura Preventiva La prevenció dels incendis forestals, és a dir la presa de les mesures necessàries per a evitar que ocórreguen, és sense cap dubte la millor forma d’evitar-los. Hi ha dos grans formes de previndre. La dirigida a les labors de gestió i planificació de les masses forestals que engloben el conjunt d’actuacions en relació a les labors de defensa i conservació directa sobre els boscos. I la que incidix a previndre les causes que originen l’elevat nombre d’incendis cada any. La gestió i planificació d’una política forestal comuna i organitzada, en tots els nivells de l’administració i sectors productius implicats, que valore els productes i serveis ecosistèmics i la conservació de la biodiversitat és el camí. Una política forestal clara, estable, coordinada, coherent i amb assignació pressupostària específica i suficient que fomente els mecanismes innovadors de participació i finançament, millorarà la gestió de les masses forestals actuals i la restauració dels espais degradats. La lluita contra els incendis forestals que es desenrotlla en l’actualitat es basa principalment en mètodes teòrics o tradicionals, per la qual cosa requerix d’una nova revisió i orientació, el desenrotllament d’estratègies comunes entre els països mediterranis; l’establiment de mètodes de gestió sostenible del medi natural que integren pràctiques agronòmiques, ramaderes, forestals i de conservació de la biodiversitat; garantir la rendibilitat econòmica dels productes i servicis forestals i rurals, i amb això el futur i la permanència de les poblacions d’interior; l’educació i sensibilització de la societat so- bre els riscos i conseqüències dels incendis forestals; i potenciar noves línies d’investigació que milloren la prevenció i faciliten el control del foc, entre altres, en línia amb els principis de la silvicultura preventiva. L’estratègia de restauració després del pas d’un GIF passa entre altres objectius per establir una estratègia de planificació de futur; protegir i conservar el sòl; recuperar la dinàmica natural de la vegetació afavorint la regeneració natural de la flora i fauna; assegurar la connectivitat entre les masses forestals i agrícoles; crear noves estratègies de prevenció; implicar la població en la restauració; reduir el risc erosiu; controlar l’evolució de les plagues i malalties i establir plans de manteniment, seguiment i avaluació periòdics de les masses. La participació ciutadana a través dels diferents grups d’interés econòmic, social i científic, especialment de la població local, és garantia de resultats satisfactoris presents i futurs. És així perquè faciliten l’establiment d’una major coherència en la planificació territorial, les prioritzacions en les zones d’actuació i en la selecció de les espècies que formaran els boscos del futur. La política d’instauració d’infraestructura verda en el medi natural, rural i urbà, el pagament pels servicis ecosistèmics i la conservació de la biodiversitat, i el desenrotllament rural sostenibles són formules adequades d’optimitzar els recursos, valorar els múltiples avantatges de la riquesa natural i crear noves competències i oportunitats. La prevenció en les causes passa per incrementar la informació i la presa de consciència social, amb la finalitat d’educar a la població en els perills i l’ús racional del foc, per a evitar les situacions de risc. En este sentit tenen una gran importància les campanyes informatives en els mitjans de comunicació. És dur reconéixer-ho però la participació “involuntària” de la societat en l’origen dels incendis és tan important com els estranys interessos ocults darrere dels incendis intencionats. Contra els que els professionals de l’extinció i prevenció poc poden fer. L’atenció i la vigilància del bosc depenen de la col·lectivitat. El foc és tasca de tots: polítics, tècnics, sectors empresarials i de la societat civil, des d’abans que comence a cremar. La societat ha de prendre iniciatives. Les campanyes de sensibilització del gran públic, fins a l’actualitat i en general, puntuals, anònimes i indiferenciades, han de completar-se i posar en evidència les principals causes que originen el foc a través d’accions de comunicació apropiades i especifiques. La creació de cossos de voluntaris per a cuidar i vigilar el bosc, en cada poble o comarca, degudament formats, equipats, organitzats i remunerats durant tot el període de risc d’incendis, duent a terme labors de vigilància intensiva, dissuasiva, d’informació i de protecció civil enfront dels riscos ambientals, és aconsellable. L’educació ambiental, la custòdia del territori i les campanyes de restauració de la coberta vegetal són al seu torn molt bones iniciatives. El Xiprer Mediterrani i els Incendis Forestals Per a ser efectius en la lluita contra el foc és necessari impulsar la investigació en models de gestió i restauració preventiva que contribuïsquen a la recuperació de les formacions vegetals del futur, per a què siguen més resistents a les flames. En este sentit, el xiprer mediterrani presenta una sèrie de característiques morfològiques i ecològiques que el fan especialment interessant en la lluita contra els incendis forestals en forma de barreres tallafocs. Una menor inflamabilitat i combustibilitat que altres espècies, la baixa emissió de partícules incendiàries, una disminució de la biomassa en superfície i la seua acció com a tallavent actuen retardant l’avanç del foc en línia amb els principis de la silvicultura preventiva. Este és l’objectiu del projecte europeu “CypFire: Barrières vertes de cyprès contre l’incendie: unix solution faisable, écologique et économique pour sauvegarder les régions méditerranées” (2010 – 2013). Cofinançat amb Fons FEDER del Programa de Cooperació Territorial MED de la Unió Europea, en el que participen tretze centres d’investigació, gestió forestal i desenrotllament de l’arc mediterrani. El GIF d’Andilla de 2012, en el què es van calcinar unes 20.000 hectàrees, va afectar les parcel·les experimentals del projecte “CypFire” situades en el barranc de l’Herbasana, a Jérica. El foc va arrasar el bosc mixt mediterrani (Classe: Quercetea ilicis, introducció de classe: Pino-Juniperetea) situat en l’entorn de la parcel·la, men- tre que únicament el 1,27 % dels xiprers van entrar en combustió. Els xiprers experimentals, d’entre 21 i 25 anys d’edat, superen els 9 metres d’altura formant una pantalla de vegetació d’elevada continuïtat en vertical i horitzontal. A açò cal afegir que la cobertura arbustiva en l’interior de la parcel·la arriba únicament a l’1%, sense que s’hagen dut a terme labors de cultiu en els últims 11 anys. Els estudis de camp i les investigacions en laboratori comencen a mostrar la potencialitat del xiprer per a actuar com a barrera en la lluita contra els incendis forestals. De confirmar-se, poden jugar una funció estratègica al reforçar l’eficàcia i millorar l’impacte paisatgístic dels tallafocs tradicionals, optimitzar la protecció en la interfície urbà – rural – forestal i reforçar la seguretat en llocs d’especial protecció: elevat risc, difícil accés, alt valor cultural o prioritat defensiva, al fomentar estructures forestals i agrícoles més resistents al foc, establint discontinuïtats i creant paisatges en mosaic i d’heterogeneïtat. El futur de les barreres de xiprer passa per continuar amb els estudis relacionats amb la inflamabilitat i la combustibilitat, avaluar l’adaptabilitat de les diferents varietats, valorar el potencial de desenrotllament econòmic en el sector dels vivers, en l’ambiental i en el forestal i en la creació d’àrees pilot demostratives. Protecció Jurídica Drets dels Arbres Ancians La falta de reconeixement, la indefensió jurídica i la seua exclusió dels marcs d’acció prioritària en l’àmbit nacional i europeu és la carència més apressant a la qual s’enfronten els arbres monumentals, els boscos madurs, els arbres agrícoles centenaris i els paisatges arborats més rellevants a Europa, i al món, la qual cosa explica la seua elevada taxa de desaparició. La nova Estratègia de la Unió Europea per a la Biodiversitat 2020 suposa una assegurança de vida per a este capital natural. El mandat de la Unió establix un nou horitzó l’objectiu principal del qual és detindre la pèrdua de la biodiversitat, protegint, valorant i restaurant el seu valor intrínsec, per la seua contribució essencial al benestar humà i a la prosperitat econòmica, evitant els catastròfics canvis derivats de la seua pèrdua i la dependència exterior dels recursos naturals. Este marc d’actuació establix la conservació i restauració de la naturalesa, el manteniment i millora dels servicis ecosistèmics, i la sostenibilitat de l’agricultura i la silvicultura com a objectius prioritaris. Basant-se en això, a tots estos arbres els ha de ser aplicat els articles 1 i 2 de la Directiva Hàbitats, al contribuir de forma efectiva a garantir la biodiversitat a través de la conservació dels hàbitats, la fauna i flora. Complixen amb el requisit de ser vulnerables al constatar de forma fefaent els factors que ocasionen la seua destrucció, i podent considerar més que probable que en un futur pròxim continuaran persistint. Els individus en esta fase de desenrotllament són extremadament escassos, i en molts casos pertanyen a espècies que estan amenaçades segons les llistes roges IUCN nacionals i internacionals. Es localitzen en àrees geogràfiques limitades, amb poblacions de dimensió reduïda i disperses, sovint aïllats, amb independència de l’abundància de l’espècie. I requerixen una especial atenció a causa de la singularitat dels seus hàbitats i microhàbitats, i a les possibles repercussions que la seua explotació i destrucció poden tindre per a la conservació d’espècies prioritàries de la Directiva Hàbitats i Directiva Aus. Sense detriment de l’empara legal que puga aplicar-se basant-se en el patrimoni agrícola i cultural, la possibilitat de poder iniciar de forma urgent la protecció individualitzada sotal l’empara de la definició d’espècimens prioritaris d’interés comunitari seguint els principis de la Directiva Hàbitats, i poder passar a formar part de la Xarxa Natura 2000, és una forma ràpida i efectiva de posar-se en marxa per a esmenar este oblit. Tot això permetria complir amb els principis de la política comunitària en l’àmbit del medi ambient establits en el Tractat de la Comunitat Econòmica Europea, relacionats amb la necessitat de conservar, protegir i millorar la 365 n qualitat del medi ambient; la protecció de la salut de les persones; la utilització prudent i racional dels recursos naturals; i el foment de mesures a escala internacional destinades a fer front als problemes ambientals regionals o mundials. I complir amb els compromisos internacionals adquirits amb l’ONU. En este sentit s’han desenrotllat instruments financers que permeten promoure la conservació els arbres monumentals, els boscos madurs, els arbres agrícoles centenaris i els paisatges arborats presents en el medi natural, agrícola i urbà. Entre ells cal destacar els Fons Estructurals i Fons de Cohesió, LIFE+, Programa Marc d’Investigació, Fons Europeu Agrícola de desenrotllament Rural – FEADER, i els de la Política Agrària Comuna – PAC i la Política Pesquera Comuna – PPC, entre altres. Oferixen la possibilitat de millorar les sinergies i maximitzar la participació i la inversió dels sectors productius com l’agricultura, la indústria alimentària, la silvicultura, l’energia, la innovació, les finances i el turisme. Legislació Nacional Per la seua banda, en l’àmbit estatal i de les regions dels països membres hi ha disposicions legals i administratives relacionades amb la protecció i conservació del medi natural i agrícola, i del patrimoni cultural que els pot ser aplicat. Entre la legislació bàsica aplicable a Espanya es pot destacar: Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat; Llei 43/2003 de Monts, modificada per la Llei 10/2006; Llei 45/2007 per al Desenrotllament Sostenible del Medi Rural; Reial Decret Legislatiu 1/2008 d’Avaluació d’Impacte Ambiental; Llei 9/2006, sobre Avaluació dels Efectes de Determinats Plans i Programes en el Medi Ambient; Llei 26/2007 de Responsabilitat Mediambiental; Llei Orgànica 10/1995 del Codi Penal, modificada per la Llei Orgànica 7/2012, entre altres. En relació amb els arbres monumentals, la Llei d’àmbit estatal, 42/2007, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, establix en l’Art. 33 que: “Es consideren com a Monuments Naturals els arbres singulars i monumentals”, reconeixent-los explícitament que n 366 formen part dels Espais Naturals Protegits del nostre país, i per tant de la Xarxa Natura 2000. No obstant això, fins al moment actual no hi ha un catàleg complet i específic de tots ells; falta per establir els objectius de conservació; no es té criteris per a la seua conservació, tampoc disposen de plans ni instruments de gestió aprovats, ni s’ha determinat l’estat de conservació, les pressions i les amenaces com a elements clau de la biodiversitat. Llei de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana Així mateix, la Llei 42/2007, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, en el seu Art. 36, estable que “Correspon a les comunitats autònomes la declaració i la determinació de la fórmula de gestió dels espais naturals protegits en el seu àmbit territorial”. En este sentit, cal destacar el desigual interés mostrat per les comunitats autònomes, ja que els objectius, els criteris i el nombre d’exemplars protegits denoten una elevada arbitrarietat. En este sentit, i com a exemple d’una legislació oberta, participativa i conservacionista, destaca a nivell nacional i europeu, almenys, el marc de protecció jurídic establit en la Comunitat Valenciana a través de la Llei 4/2006 de Patrimoni Arbori Monumental, que va ser aprovada per la unanimitat dels grups parlamentaris de les Corts Valencianes. La llei reconeix que en el territori valencià, per les seues característiques ambientals i històriques, s’ha vist afavorida la presència d’una gran diversitat d’espècies vegetals llenyoses, tant autòctones com al·lòctones, que formen part de la vegetació dels boscos, del medi agrícola i dels jardins. Estos arbres, distribuïts per tot el territori en forma de grups o com a individus, reunixen una sèrie de valors històrics, culturals, socials, científics, ecològics, econòmics, etnogràfics i educatius, i representen una part singular i significativa del patrimoni mediambiental i cultural del poble valencià, sent d’interés públic la seua protecció i conservació. Però, tal com arreplega en el preàmbul, molts d’estos arbres i el seu entorn estan en perill per causes diverses, la qual cosa ha suposat que al llarg del segle XX s’haja produït la pèrdua d’una part substancial del nostre patrimoni arbori més excel·lent. Per a detindre i evitar la degradació i desaparició d’este patrimoni arbori, es requerix d’una assistència especialitzada que garantisca la seua supervivència. Més enllà de les funcions de producció de recursos, que cada un d’estos arbres i arbredes ha portat al llarg de la seua vida, estos exemplars, i la seua història, han deixat de ser merament, i en essència, arbres forestals, agrícoles o ornamentals, per a passar a ser les peces d’un patrimoni natural i cultural format per arbres monumentals vius. Una herència que demanda la categoria ètica i intel·lectual de la nostra societat per a procurar-los les millors cures i atencions, les que estes autèntiques obres d’art, formades per arbres vius i sensibles, producte de la naturalesa i la cultura, mereixen. L’objecte principal és que estos arbres puguen romandre amb vida el major temps possible en les millors condicions, i tenint a la llei de la seua part. No és menys important, i per això també està protegit per llei, el patrimoni cultural que representa el conjunt de documents gràfics, escrits, etnobotànics, etnogràfics i la tradició oral que té com a protagonistes estos arbres i el poble valencià. La llei també reconeix el paper decisiu que han jugat els propietaris públics i privats en la seua preservació, facilitant que hagen arribat fins a nosaltres. Reconeix que per a assegurar la conservació de tots estos monuments naturals i el conjunt de valors que representen es fa necessària una àmplia i eficient col· laboració institucional i social. I amb això, la participació conjunta de la Generalitat, les diputacions provincials i els ajuntaments en la dotació financera i de recursos materials i humans, que permetrà oferir una atenció integrada i polivalent a este patrimoni. Els arbres monumentals oferixen nombroses possibilitats dins de l’àmbit de l’educació ambiental i del desenrotllament sostenible. L’interés i l’estima que estos arbres inspiren poden servir com a punt de partida per a conscienciar la societat del respecte que devem al medi natural, a més de facilitar la revaloració i la difusió dels espais ecològics per tota la nostra rica geografia. Estos arbres i paisatges continuen complint una funció educativa, cultural, social, econòmica i de futur per al poble valencià. La llei té com a objectius garantir la protecció, conservació, difusió, foment, investigació i acreixement del patrimoni arbori monumental, considerant com a tal el conjunt d’arbres per les seues característiques botàniques o culturals, en sentit ampli, i el seu llegat. El concepte arbori s’aplica als exemplars i als grups de plantes superiors, tant si són autòctones com a al·lòctones, siguen arbres, arbustos, palmeres o plantes enfiladores. El seu àmbit d’aplicació s’estén a tots aquells que radiquen en el territori de la Comunitat Valenciana, independentment de la naturalesa i propietat del sòl sobre el qual s’assenten. Els organismes competents per a protegir són la Conselleria amb competències al medi ambient i els ajuntaments. Estableix diversos procediments per a la protecció: la protecció genèrica, la protecció expressa per la Generalitat, la protecció expressa pels ajuntaments i el procediment per a la protecció expressa que pot iniciar-se d’ofici o a petició de persona o entitat. La protecció genèrica establix que queden protegits automàticament, sense necessitat de resolució singularitzada, els exemplars de qualsevol espècie arbòria existent en la Comunitat Valenciana que igualen o superen un o més dels paràmetres següents: 350 anys d’edat; 30 metres d’altura; 6 metres de perímetre de tronc, mesurat a una altura de 1,30 m de la base; 25 metres de diàmetre major de copa, mesurat en la projecció sobre el pla horitzontal; així com les distintes espècies de la família Palmae que superen els 12 metres d’estípit, a excepció de l’espècie Washingonia robusta H.A. Wendland, el llindar del qual s’establix en 18 m. Els ajuntaments, mitjançant un acord plenari, també poden declarar protegits arbres monumentals d’interés local. Esta declaració es comunica a la Conselleria, que procedix a la seua inscripció en la corresponent secció del Catàleg d’arbres monumentals. Independentment de la via o procediment seguit i de la categoria a què finalment s’assigne, monumental, singular o d’interés local, tots tenen el mateix nivell de protecció que atorga la llei, ja que tots en conjunt formen el Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana. Així mateix, es crea una comissió consultiva d’avaluació i seguiment de la protecció i conservació del patrimoni arbori de la Comunitat Valenciana, que estarà integrada per representants de la Conselleria amb competències al medi ambient, en agricultura i en cultura, les diputacions provincials, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, les universitats valencianes i centres d’investigació, associacions de conservació de la naturalesa i de propietaris i el Consell Valencià de Cultura. Segons les organitzacions agràries de la Comunitat Valenciana, el nombre d’oliveres emparades per esta llei, només en la comarca del Maestrat a la província de Castelló superaria els 4.000 individus. Això ha obert la porta a la comercialització del seu oli exclusiu, i a la promoció i desenrotllament sostenible del territori, que està servint de referència per a molts llocs d’Espanya i d’Europa. La decisiva labor duta a terme per l’equip del Departament d’Arbres Monumentals impulsant, redactant i negociant la dita llei, va ser reconeguda en l’acta de la sessió parlamentària d’aprovació, celebrada el 10 de maig de 2006. Governança Local Les corporacions locals disposen de la capacitat d’establir normatives municipals que permeten protegir els arbres monumentals, els boscos madurs i els paisatges arborats a través d’Ordenances Municipals que poden facilitar la seua protecció directament des dels municipis i comptant amb la participació ciutadana. La protecció jurídica del patrimoni natural, històric, cultural i social que són els arbres monumentals és un dels pilars fonamentals per a garantir la seua conservació. Plenament conscients d’esta realitat, i des de l’inici de la nostra activitat, el Departament d’Arbres Monumentals de la Diputació de València - Imelsa ha dedicat un esforç espe- cial a la creació de marcs jurídics específics i estables que permetan des de tots els àmbits protegir estos arbres. Fruit d’això és el model d’Ordenança Municipal de Protecció d’Arborat d’Interés Local. Un text que està facilitant, des de fa més d’una dècada, que cada vegada més ajuntaments de tota Espanya estiguen protegint directament els seus arbres per mitjà de la figura d’Arbre o Arbreda d’Interés Local. Esta ordenança es fonamenta en la llei 7/1985 Reguladora de les Bases de Règim Local, en l’article 25.2 apartats d), e), f) i m), que dóna empara jurídica per a la protecció en matèria urbanística, parcs i jardins, patrimoni històrico-artístic, de protecció del medi ambient i de turisme. És a dir, cada municipi té prou base jurídica per a poder declarar protegits directament quants arbres, arbredes, espais naturals i paisatges d’interés local considere necessari. La dita proposta d’ordenança és el text reglamentari en què es concreten els objectius i la funció de la Protecció de l’Arborat d’Interés Local, regulant la part relativa a la gestió d’estos arbres i de l’entorn en què es troben. Es dividix en cinc capítols. En el primer, destinat a les disposicions de caràcter general, s’establix el marc legal de l’ordenança, el seu objecte, àmbit d’aplicació, vigència i interpretació. En el capítol segon, es regula el procés de declaració d’Arborat d’Interés Local i els seus efectes, creant-se el Catàleg d’Arbres d’Interés Local. En el capítol tercer es regulen les disposicions relatives a la conservació de l’Arborat d’Interés Local, establint les especificacions tècniques, el finançament i els drets i deures que tal declaració comporta. En el capítol quart es crea el Consell Assessor de l’Arborat d’Interés Local, regulant la seua composició i funcionament; el dit Consell integra la participació ciutadana com un dels seus elements fonamentals. Finalment, en el capítol quint s’establix el règim d’infraccions i sancions, de conformitat amb la normativa aplicable en la matèria en cada territori. El principi és protegir els arbres monumentals des de les pròpies arrel, des de cada un dels pobles d’Europa on viuen. 367 n Conservació i Geriatria Arbòria Coneixement i Conservació La conservació de la biodiversitat és un objectiu primordial en la Unió Europea al constituir la seua pèrdua, juntament amb el canvi climàtic, una de les majors amenaces a nivell mediambiental per al futur del Planeta i benestar de la Humanitat. La conservació i restauració de la Naturalesa i el manteniment del conjunt de servicis ecosistèmics permeten crear noves vies amb què aconseguir la sostenibilitat ambiental i econòmica. Els objectius principals de la conservació són estabilitzar i ampliar el nombre d’individus, espècies i hàbitats protegits, com també l’estructura i les funcions específiques necessàries per al seu manteniment a llarg termini. L’estat de conservació engloba el conjunt d’influències que actuen sobre l’hàbitat natural, semi-natural, agrícola o urbà de què es tracte, i sobre les espècies assentades en el mateix. Les amenaces poden afectar tant a curt com a llarg termini la seua distribució natural, la seua estructura i funcions, la supervivència dels individus, les espècies i el manteniment de la biodiversitat en el territori. La metodologia de la conservació ha d’integrar de forma sistemàtica i estandarditzada el coneixement de la caracterització ecològica, idea i distribució a nivell específic, local i global; la rellevància de l’individu i les poblacions; la fragilitat de l’hàbitat, de les espècies i de l’espècimen; les variacions i amenaces constatables i previsibles tant genèriques com particulars; la protecció legal i les recomanacions de gestió. Acords amb els criteris establerts en la Directiva Hàbitats, que faciliten la presa les mesures necessàries per a instaurar un sistema de protecció rigorosa. La desaparició de cada un d’estos arbres, per causes no naturals, suposa una minva per a la biodiversitat i una amenaça a l’hora de garantir el restabliment i el manteniment dels hàbitats i microhàbitats naturals i les espècies associades en un estat de conservació favorable. Disposar de bases de referència amb informació harmonitzada i comparable sobre la presència de masses arborades madures, tipus de n 368 boscos i hàbitats, riquesa d’espècies arbòries, estructura dels rodals, arbres envellits, fusta morta i el sotabosc i biodiversitat associada contribuiria a una quantificació objectiva de la seua situació, a la presa de mesures de protecció i conservació, i a un ús ordenat i sostenible dels recursos i oportunitats que oferixen. conservació mes compromés, amb un 33% en situació de desfavorable inadequada; el 67% desfavorable roïna i el 19% desconegut. Per la seua banda, les espècies es troben amb un 10% en situació de desfavorable inadequada; el 8% desfavorable roïna i el 77% desconegut. Avaluació de l’Estat de Conservació S’ha avançat de forma favorable en el desenrotllament d’una base de coneixement sobre la biodiversitat, fonament clau per a l’elaboració de polítiques a partir de la informació i dades científiques. Gràcies a ells sabem que l’estat de conservació en la Unió Europea necessita millorar. Únicament l’11% dels ecosistemes clau protegits presenten un estat favorable, xifra que puja fins al 17% per a les espècies i els hàbitats. És el cas d’Espanya, un país que presenta 118 tipus d’hàbitats inclosos en l’annex I i 260 espècies del Annex II de la Directiva Hàbitats en cinc regions biogeogràfiques: alpina, atlàntica, macaronèsica, mediterrània i macaronèsica marina. Les dades d’avaluació de l’estat de conservació de la Xarxa Natura 2000 indiquen que el 24% dels hàbitats presenta un estat desfavorable inadequat; l’11% desfavorable roí; del 57% es desconeix el seu estat de conservació i només en l’1% és favorable. En relació amb l’estat de conservació de les espècies, el 28% presenta un estat desfavorable inadequat; el 16% desfavorable roí; del 41% es desconeix el seu estat de conservació i només en el 12% la conservació de les espècies és favorable. D’altra banda, l’avaluació global de l’estat de conservació dels 28 tipus d’hàbitats de bosc presents a Espanya: un 25% en troben en situació de desfavorable inadequada; el 25% és desfavorable roïna i el 50% és desconegut. Cal destacar que els boscos ocupen el 53,87% del tipus ús del sòl i l’agricultura: 23,65% en els llocs declarats Xarxa Natura 2000. A Espanya, en les dades relatives a l’avaluació global de l’estat de conservació per grup taxonòmic destaquen els rèptils i mamífers en els quals un 50% i un 20% respectivament presenten un estat favorable, mentre la resta de grups se situa per davall del 16%. El nombre de grups biològics de què es desconeix el seu estat és elevat: artròpodes 68%, plantes no vasculars 63%, amfibis 50%, mamífers 45%, plantes vasculars 40%, peixos 26%, rèptils 17%. La suma d’estats de conservació desfavorable inadequada i desfavorable roïna se situa per a tots els grups entre el 21% i el 78%. Aquells llocs en què la presència humana i de les seues activitats s’ha incrementat o modificat són les que més arbres monumentals han perdut. La tala indiscriminada, el desnaturalitzat trasplantament, els cecs interessos urbanístics, viaris i industrials, les transformacions agràries de dubtosa rendibilitat, els incendis forestals, la imperdonable falta de conservació i l’abandó, les cures inapropiades i interessades, l’absència de control del seu estat de salut i de les visites, o les plagues i malalties expandides per acció humana són algunes de les amenaces principals. La conservació dels arbres monumentals, els boscos madurs i els paisatges arborats té en el foment de les polítiques de governabilitat, l’ordenació del territori i el En la regió biogeogràfica mediterrània a Espanya, els hàbitats presenten un estat de Principis per a la Conservació dels Arbres Monumentals En relació a la conservació dels arbres monumentals, els boscos madurs, els arbres agrícoles multicentenaris i paisatges arborats formats per arbres madurs en la Unió Europea, cal indicar que les dades científiques disponibles sobre la seua presència i estat de conservació són escasses; el coneixement, discontinu; la investigació, poc desenrotllada; les àrees i individus protegits, reduïts; la gestió, inexistent o empírica i els impactes i amenaces antròpiques, creixents. És indispensable millorar els coneixements científics i tècnics, i promoure la investigació per a dotar d’instruments favorits per a la gestió d’estos elements fonamentals per als hàbitats, la fauna i la flora silvestres, l’agro-biodiversitat i la cultura. desenrotllament econòmic rural sostenible les claus per a garantir la seua preservació. Com s’establix en la Directiva Hàbitats, és necessari fixar les mesures de conservació adequades que impliquen plans de gestió individualitzats, específics a les característiques de l’entorn i integrats en altres plans de desenrotllament, per mitjà de les apropiades mesures reglamentàries, administratives i contractuals. Contemplant l’aplicació d’un sistema de vigilància del seu estat de conservació i adoptant les mesures per a evitar el seu deteriorament i alteració. Qualsevol pla o projecte que, sense tindre relació directa amb la gestió del lloc o sense ser necessari per a la mateixa, puga afectar de forma apreciable els individus i llocs, ja siga individualment o en combinació amb altres plans i projectes, se sotmetrà a una adequada avaluació de les seues repercussions, tenint en compte els objectius de conservació, assegurant que no causarà perjuí a la seua integritat. Així mateix, cal prendre les mesures necessàries per a instaurar un sistema de protecció rigorosa de les espècies vegetals, la fauna, els hàbitats i de tots estos espècimens madurs, que impedisca arreplegar-los, tallar-los, arrancar-los o destruir-los intencionalment. I la possessió, el transport, el comerç o l’intercanvi i l’oferta amb fins de venda o d’intercanvi d’espècimens d’arbres madurs i productes derivats. Mesures que inclouran, en particular, disposicions relatives a l’accés a determinats sectors, l’explotació de determinats exemplars i l’avaluació de l’efecte de les mesures adoptades. Per mitjà de criteris d’avaluació per a cada tipus d’individu, espècie, hàbitat i localització, grau de representativitat, grau de conservació de l’estructura i de les funcions del tipus d’hàbitat natural de què es tracte i possibilitat de restauració, i valor ecològic, paisatgístic, forestal, agrícola i cultural. Però també és important considerar i fomentar els aspectes relacionats amb la posada en valor dels productes i servicis derivats de la seua presència, amb repercussió a nivell econòmic en els sectors productius forestals, agrícoles, innovació, educació ambiental o el turisme en l’àmbit local. Sense que això supose cap risc per a la seua garantia de conti- nuïtat, com pot ser per exemple l’oli d’oliveres multicentenàries. I la conservació del germoplasma per a assegurar la conservació “ex situ” del patrimoni genètic d’estos individus. I d’una manera especialment significativa, protegir i conservar el patrimoni cultural lligat a estos arbres en forma de documents gràfics, escrits, tradició oral i etnobotànica, per mitjà de la creació d’arxius documentals, bibliogràfics i audiovisuals. Gestió Forestal i Biodiversitat Integrar la gestió de la biodiversitat en la gestió forestal i agrícola és el camí que ha d’unir als agents socials i econòmics locals en benefici comú. Compatibilitzant el subministrament de recursos materials i aliments, els servicis de regulació ambiental i protecció dels boscos en relació amb el clima, la desertització, la qualitat de l’aire i de l’aigua, i la funció cultural, recreativa, estètica i espiritual. Per mitjà de l’adopció de Plans de Gestió dels Boscos, amb el quals pal·liar la síndrome del gestor absent; integrar les mesures de protecció de la biodiversitat en els plans de gestió forestal; finançar el manteniment dels servicis ecosistèmics que proporcionen les muntanyes multifuncionals; conservar els espais silvestres i els de la Xarxa Natura 2000; dur a terme una reforestació d’acord amb les directrius generals per a la gestió sostenible dels boscos a Europa; en relació amb la diversitat d’espècies i les necessitats d’adaptació al canvi climàtic; mesures ecosistèmiques que milloren la resiliència dels boscos als incendis; l’establiment de plans de prevenció d’incendis forestals i el manteniment en nivells òptims d’arbres madurs, envellits i fusta morta. Agricultura Afortunadament l’Estratègia de la Unió Europea per a la Biodiversitat fins a 2020 ve a mostrar una nova forma de valorar la potencialitat dels arbres madurs en el medi agrícola. Té entre els seus objectius invertir la perduda de biodiversitat, accelerar la transició cap a una economia ecològica capaç d’utilitzar eficientment els recursos, reduir la dependència dels recursos naturals procedents de l’exterior, liderar la investigació i la innovació, oferir alternatives rendibles a les solucions tecno- lògiques per a la mitigació del canvi climàtic i la desertització, i crear noves competències i oportunitats lligades a la posada en valor dels productes, i servicis ecosistèmics que proporciona el medi agrícola. I també fomentar la creació i el desplegament d’infraestructura verda en les zones urbanes i rurals, establir sistemes de compensació pels servicis ecosistèmics, retribuir la prestació de béns ambientals mes enllà de la condicionalitat productiva incorporant les mediambientals, orientar el desenrotllament rural a la conservació de la biodiversitat, facilitar la col·laboració entre els agricultors i silvicultors amb els quals millorar la continuïtat i connectivitat dels ecosistemes i elements paisatgístics, i la protecció i conservació dels recursos genètics agraris a través de mesures agroambientals. Geriatria Arbòria Els arbres madurs, ancians o monumentals són les peces úniques d’un museu a l’aire lliure, producte tant de la naturalesa com de la cultura. Un museu amb múltiples seus, repartides per tots els municipis, i que exposa obres vives. Vives per partida doble, perquè la supervivència d’estos exemplars comporta també la de la biodiversitat associada i el llegat etnogràfic associat a ells, com ocorre amb els ancians dels nostres pobles. El procés d’envelliment i mort dels arbres es produïx més com a conseqüència de factors exògens - transformacions en l’entorn, podes severes, abandó, maltractament, cures inapropiades, atacs de paràsits, fenòmens climàtics adversos generalment de caràcter excepcional com gelades, sequeres, vents o tempestats - que per factors endògens, és a dir per esgotament de l’organisme. En els últims 30 anys la investigació botànica fonamental i aplicada desenrotllada sobre els boscos i els arbres ha permés incrementar els nostres coneixements sobre l’arquitectura arbòria, els sistemes de defensa dels arbres contra les ferides, els fongs i els insectes, la biomecànica, els processos d’envelliment i senectut, les condicions que afavorixen i perjudiquen el desenrotllament radicular, la interrelació amb els fongs i els microorganismes del sòl, la rizosfera o l’ecologia. 369 n Mes allà de l’ús i l’explotació a què els hem sotmés per a l’obtenció de qualsevol tipus de recursos, l’arbre com a organisme viu per se és una altra cosa. Per això, al parlar de la preservació i atenció d’estos arbres excepcionals, o millor dit, d’estes obres d’art, no hem de perdre de vista que les tècniques agronòmiques, forestals o ornamentals habituals no s’apliquen directa a estos valuosos ancians; parlem més aïna de principis de botànica geriàtrica. Gestió Individualitzada • Es essencial vetlar, coordinar i supervisar per a garantir que els programes de conservació i les mesures d’intervenció siguen les més adequades per a cada arbre, en funció del seu estat de salut, les seues necessitats vitals i la seua pervivència. Per això, és necessari l’obtenció de les autoritzacions prèvies per part de les administracions competents en l’àmbit, local, provincial, autonòmic o estatal. • Prèviament a qualsevol intervenció en l’arbre o en l’entorn, és necessari realitzar un estudi dendrològic individualitzat i específic adequat a cada moment i circumstància per personal especialitzat, en el que es valore l’estat morfo-fisiològic, ontològic, biomecànic i patològic de l’arbre, l’estat del medi natural i els usos de l’espai. Basant-se en ells, es podrà diagnosticar i establir un pla de gestió, restauració i intervenció que garantisca l’aplicació de les mesures idònies de conservació i seguiment en el temps. • Com que les modificacions o intervencions en l’entorn poden ocasionar greus conseqüències per a la salut dels arbres i hipotecar el seu futur, tot tipus d’obra, construcció, reparació, modificació, restauració, rehabilitació o transformació duta a terme en l’entorn, o en les proximitats, d’un arbre monumental necessita l’elaboració d’una documentació prèvia específica de caràcter tècnic amb les característiques constructives i plans detallats de la mateixa. En ella s’estudiarà el grau d’afectació i n 370 alteració al monument i a l’entorn, de les excavacions, conduccions aèries i subterrànies, vials i paviments, edificis limítrofs, enjardinament, etc. que es pretenen dur a terme. Així mateix definirà l’àrea de protecció entorn de l’exemplar, que englobarà íntegrament l’arbre, de l’arrel a les puntes. Com a protecció prèvia, al començament de les obres es procedirà a la instal·lació d’un tanca sòlida i impenetrable en l’àrea dita. Manteniment • Una pràctica cada vegada més estesa i banalitzada és, amb l’excusa de conéixer l’edat, el creixement, la cronologia, el canvi climàtic, la contaminació o qualsevol altre paràmetre, perforar estos arbres per mitjà de barrines Pressler per a obtindre els denominats corex o mostres internes de fusta. Esta tècnica necessita d’un gran control i justificació científica, a més de rigor metodològic i ètic en la seua aplicació als arbres monumentals. En la gran majoria dels casos no aporta dades realment significatives; per exemple, és molt poc útil per a conéixer l’edat exacta, donat que la majoria dels arbres monumentals estan buits per dins. Evitem que estos arbres tan valuosos es convertisquen en dianes crivellades indiscriminadament. • Es fonamental no modificar les condicions del medi. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt major que la projecció de la copa sobre el sòl. A més, la major part de la cabellera radicular està situada pròxima a la superfície. L’elevació o disminució del nivell del sòl, la compactació, la impermeabilització, les rases superficials, els canvis de pràctiques culturals en el treball del sòl, etc. modifiquen les condicions prop de la superfície i provoquen la ruptura i secció de les arrels, la debilitat en l’arbre i les infeccions. • Podar els arbres monumentals com si únicament foren arbres fruiters, forestals o ornamentals no és només un error de tècnica, sinó també de com- prensió dels principis fonamentals de la botànica. En general, els rebrotins han de conservar-se prioritàriament en els arbres madurs, ja que asseguren una regressió de la copa. • En este moment, hi ha una greu amenaça el patrimoni íntegre de palmeres del nostre país, d’Europa i del món a causa de la introducció de plagues, com el punxegut roig o la paisandisia, que estan resultant impossibles de controlar. En l’actualitat no es disposa de tractaments preventius, curatius o pal·liatius totalment efectius, amb resultats contrastats en camp i acceptats per la comunitat científica. Mantenint les palmeres infectades i mortes s’incrementa el risc d’expansió. • Los arbres tenen sistemes de defensa molt efectius contra els microorganismes que podrixen, alteren i descomponen la fusta. Han desenrotllat a través del temps els seus propis sistemes d’autoprotecció, que un incorrecte tractament pot destruir en uns minuts. Per això cal evitar “netejar” o “cremar” la fusta o zona afectada de descomposició d’un arbre, ja que en l’actualitat és impossible conéixer amb exactitud i precisió l’extensió dels patògens, mentre que és fàcil destruir, alterar i trencar les barreres microscòpiques i bioquímiques que tenen els arbres per a defendre’s, ajudant amb això a expandir els patògens. També cal recordar que inclús la fusta irremeiablement descomposta de l’interior dels troncs pot ser posteriorment auto-digerida amb l’emissió d’arrels internes pel propi arbre. A més, la supressió de la fusta morta dels troncs, cimes i branques principals que no presenten riscos de caiguda i el “pintar” la dita fusta amb mastics suposa alterar signes sobre el seu estat i evolució, esborrar les traces del passat, debilitat mecànica, artificialitat, minva estètica i pèrdua d’hàbitats per a la biodiversitat, sense aportar res a canvi, ja que estos processos són interns. • Respecte a la nutrició dels arbres monumentals cal ressenyar que l’aportació d’una capa superficial de matèria orgànica vegetal compostada (exempta de torba) en la superfície ocupada per les arrels millora les característiques físiques i nutricionals del sòl, afavorint la micorizació. Sol ser desaconsellable la instal·lació de reg per degoteig i la plantació de gespa, ja que modifiquen les condicions en què s’han desenrotllat les arrels, augmenten la competència pels nutrients i provoquen un menor creixement radicular, ocasionant debilitats fisiològiques i una major sensibilitat patològica. Biodiversitat • Una gran varietat de fauna superior i insectes, molses, líquens, fongs, algues, bacteris, micoplasmes, virus... depenen dels arbres per a obtindre els seus aliments i sobreviure. La majoria d’estos organismes són necessaris per al desenrotllament sa dels arbres. La salut del bosc també depén d’ells. Només uns pocs, i en determinades circumstàncies, poden causar danys d’importància i arribar a produir la mort de l’arbre. És imprescindible, per tant, el seguiment i control de la seua evolució. • Las zones en descomposició, les cavitats i la fusta envellida o morta que no present risc de caiguda, amb potencial dany a les persones i béns, han de conservar-se prioritàriament, ja que constituïxen hàbitats essencials per a la biodiversitat. En elles viu una gran varietat de sers com ara briòfits, líquens, algues, fongs i insectes saproxílics, rèptils, amfibis, aus i mamífers, molts d’ells protegits específicament al trobar-se en perill d’extinció. Els arbres grans i ancians són els millors hàbitats per a la vida silvestre. • Estos arbres, una vegada morts, continuen sent extraordinàriament valuosos per a la salut del bosc. Les seues restes orgàniques acullen una gran varietat d’organismes, que tenen en estos arbres uns hàbitats cada vegada més escassos. D’altra banda, també poden ser conservats i utilitzats com a elements culturals, educatius, objecte d’investigació o amb fins artístics. Trasplantaments • Els arbres adults patixen gravíssims danys en la salut quan són arrancats d’arrel, encara que se li anomene trasplantament. Esta agressió a la integritat d’un organisme, i a un monument, que bé pot qualificar-se d’anti-natura i d’espoli, no és innòcua per a la vida dels arbres. Els causa estrés fisiològic, desorganització hormonal, destrucció de biomassa, minva en el creixement, problemes biomecànics i infeccions d’agents patològics. • El “trasplantament” que afecta les oliveres multicentenàries del nostre país, i als dels països de la conca mediterrània, cal qualificar-lo d’espoli de Patrimoni Natural i Cultural, que està destruint de forma irreversible el paisatge, l’agro-biodiversitat i la cultura ancestral lligada a uns arbres que en aquells llocs en què s’han protegit i conservats, com en la comarca del Maestrat o la Serra de França, són motors del desenrotllament sostenible per al medi rural. L’elaboració i comercialització diferenciada de l’oli d’estos monuments arriba a aconseguir preus de 300 euros el litre. Situacions semblants han de promoure’s per a altres productes agrícoles obtinguts d’estos arbres centenaris com les castanyes, nous, vins, ametles, pomes, per posar només uns pocs exemples. Incendis • Es convenient tindre precaucions especials a l’hora de previndre i evitar els incendis en els arbres monumentals i ancians, més acusats en el mediagrícola i forestal. El foc de sòl, a través de la seua propagació per les plantes herbàcies i arbustives, facilita l’incendi de la copa d’estos arbres i dels seus troncs buits. Educació i Plantacions • La conservació del material genètic i la reproducció d’estos arbres és necessària per a preservar la riquesa i variabilitat de les poblacions en els boscos. • Una de les millores formes d’ajudar els arbres monumentals i el bosc és incrementar el nombre de plantacions de qualsevol tipus. • La educació reglada i ambiental juga un paper transcendental a l’hora de millorar el coneixement, la recuperació i la tutela d’estos arbres i el seu llegat històric i cultural. Ús Sostenible i Difusió La protecció i conservació del patrimoni arbori monumental i del paisatge compartixen l’objectiu fonamental de preservar i difondre els valors i la importància dels espais naturals i la biodiversitat en la societat. La labor de formació i educació que duen a terme els museus, conservant i tutelant les col·leccions d’obres d’art, és un exemple del bon procedir a l’hora d’acostar-nos a conéixer, divulgar i gaudirr d’un Patrimoni Natural i Cultural comú sense córrer el risc de deteriorar-lo. No obstant això, en el cas dels arbres monumentals la percepció dels riscos, danys i deterioraments que pot patir un arbre i el seu entorn - a causa de visites massives, inadequades i sense control, o el comportament abusiu - sol ser una altra. És important aprendre a conéixer-los, amar-los i respectar-los, acostar-se a visitar-los, conéixer la seua història i recuperar la memòria si volem garantir la seua continuïtat. Divulgació • No tots els arbres ni el seu entorn estan preparats per a acollir visites. En alguns casos, inclús han de quedar completament restringides, ja que els exemplars no estan prou protegits, estudiats i tutelats, de manera que la seua salut podria ressentir-se a causa de les visites massives o inconscients. 371 n • Tenen l’avantatge d’estar repartits per tota la geografia i facilitar la revaloració del territori, la promoció dels productes locals i l’intercanvi social, però també tenen el desavantatge de trobar-se aïllats, dispersos i amb falta de control. • Esten inclosos o no en figures de protecció, no tots els arbres monumentals, ni tots els entorns en què creixen tenen el mateix grau, ni capacitat, per a acollir visites. • Abans de promocionar-los i incloure’ls en els circuits turístics, educatius, de promoció o desenrotllament és necessari conéixer el seu estat, el grau de visitabilitat que presenten i garantir-los una tutela efectiva. • L’adequació de l’entorn i l’ordenació dels accessos als arbres són peces claus en la difusió, i requerixen d’estudis específics que compatibilitzen la salut de l’arbre i l’equilibri de l’ecosistema, així com la integració. En tot cas, cal adaptar l’espai a l’arbre, i no al contrari. • La senyalització dels accessos i la informació referida a l’arbre ha de ser discreta i integrada, tractant d’evitar la interferència amb la percepció de l’arbre i el seu entorn. Els panells informatius cal situar-los a una certa distància de l’arbre, mai sobre el tronc, les branques, ni les arrels. Tipus d’Ambients • Arbres monumentals en el medi urbà i zones humanitzades La visita als arbres que es troben en parcs, jardins, places, alineacions, ermites, esglésies, monestirs o recintes firals, si l’estat de salut dels exemplars no ho impedix, és molt desitjable i recomanable. Són els arbres i paisatges millor preparats, i ideals, per a centrar les activitats educatives, excursions i visites amb poques restriccions. • Arbres monumentals en el medi agrícola Els arbres monumentals que viuen en el medi agrícola continuen complint n 372 una funció productiva i cal ser respectuosos amb ells i amb els propietaris. Tots, en principi, es guanyen el seu suport per mitjà de la producció de fruits, ombra, marcant els límits de les propietats, servint de fita en el paisatge, personalitzant les edificacions rurals masies, cases rurals, corrals de bestiar, vies pecuàries, fonts - formant part de la vegetació dels límits de cultiu i mantenint la diversitat agrobiològica. Mai s’han de xafar els camps, especialment després de les pluges i en època de collita. No hem d’arreplegar fruits: no ens pertanyen. Allò correcte i el que més pot ajudar a l’arbre és adquirir i consumir els productes que els agricultors cultiven i elaboren. • Arbres Monumentals en el Medi Natural Dins dels arbres monumentals i boscos madurs que es troben en el medi silvestre, podem distingir dos grans grups. Per un costat, aquells que es troben situats en zones fàcilment accessibles i preparades per a rebre visites, sent equiparables als de les zones urbanes, com ara les àrees recreatives situades en les zones boscoses adequades per a acollir les visites i excursions. Solen disposar de tots els servicis i constituïxen la millor forma d’acostar-se al bosc. I, d’un altre, els exemplars i grups de vegetació que formen part dels molt escassos reductes de boscos primigenis, espècies en perill d’extinció, poblacions molt minvades, exemplars malalts i en recuperació, situacions i entorns molt fràgils com ara penyalars, penyals, arenals o que servixen d’hàbitat per a altres espècies de gran valor científic i ambiental, en els que una difusió generalitzada, i sense una deguda regulació i control, pot posar en greu perill la seua continuïtat. En estos casos cal evitar les visites excepte en condicions molt controlades. Com Visitar els Arbres Monumentals? A l’acostar-nos a este patrimoni, tindrem sempre en compte que ens trobem generalment davant d’arbres ancians i irreem- plaçables. És important traslladar a tots els organismes, institucions, fundacions, associacions, empreses i ciutadans relacionats amb el desenrotllament, la promoció, el turisme i la defensa de la naturalesa i la cultura algunes consideracions i recomanacions a l’hora de donar-los a conéixer i visitar-los. • Previ a la visita Abans d’organitzar la visita, és recomanable començar per informar-se de la manera, condicions i moment més adequat per a portar-la a cap en els organismes oficials corresponents, tant en les conselleries com en els ajuntaments, així com els propietaris. D’esta manera rebrem consells, informació i les autoritzacions necessàries per a poder dur a terme una visita fructífera i innòcua. Els grups de visita han de ser sempre reduïts, com més millor. Cal evitar la recol·lecció de fulles, flors, fruits, llavors, fragments de fusta, branques, terra, restes vegetals, arrels, humus, fusta caiguda o descomposta... ja que tot això forma part també de l’arbre i el seu entorn. El fruit d’estos arbres forma part de l’economia de les persones que viuen en el medi rural. I també és la base de l’alimentació dels animals silvestres: no els deixem sense el seu sustent. La corfa protegix l’arbre. Especialment, els teixits meristemàtics que creixen davall d’ella. No la danyem ni deteriorem amb marques, inscripcions o senyals. Dur a terme inscripcions en el tronc, branques o arrels, en qualsevol arbre, causa danys a la seua salut i mostra una falta de respecte inacceptable a qualsevol patrimoni. • Durant la visita La aproximació a estos arbres i paisatges és millor portar-la a cap a peu, deixant els vehicles molt lluny d’ells, tant per respecte a l’entorn i els seus habitants com per les diferents perspectives que ens oferix una aproximació reposada. Allò desitjable és que existisquen zones específiques correctament preparades i senyalitzades en les quals poder estacionar. No deixar empremta de la visita és el principi sobre el qual gira la preservació i el gaudi dels arbres ancians. Cuidem l’entorn. Quan tornem a les nostres cases, res ha d’indicar que hem passat per allí. A més de respectar les normes de vista bàsica al medi natural, cal tindre en compte que molts d’estos arbres poden estar sotmesos a estudis, tractaments i controls sobre el seu estat de salut. Cal respectar escrupolosament les àrees de protecció i els límits establits, com ara tanques o sendes. No les traspasses, ni les creues, i atén a les indicacions específiques que apareixen en els senyals i cartells informatius. Participem de forma activa en la tutela, informant altres persones per a un ús i comportament correcte del lloc. Tots podem ajudar. Al llarg de la visita als arbres monumentals i boscos madurs, cal evitar pujar-se al tronc i les branques, com també xafar la base o peanya i les arrels, ja que estes accions, periòdicament repetides ja que no som els seus únics visitants, causen greus danys a l’arbre. Els paisatges arborats són la llar i el lloc favorit per a gaudir de qualsevol tipus de fauna salvatge i domèstica, a més de la flora, fongs, briòfits i algues. Gaudim de les celebracions que tenen com a protagonista a estos arbres en festes, fires i romeries. Podem visitar els arbres, admirar-los, dibuixar-los, fotografiar-los, escriure, sentir, escoltar, meditar, somiar i aprendre al costat d’ells. • Després de la visita Participem en la seua defensa, fomentant la protecció i la recuperació del seu llegat donant a conéixer les imatges, observacions i emocions que hàgem sentit en la visita, així com dels documents antics que coneguem i la tradició oral que compartisquen amb nosaltres els veïns dels pobles. Estos arbres solen estar destinats a l’obtenció de llavors amb les què dur a terme estudis i reforestacions. Els propietaris i les administracions competents podran facilitar-nos l’accés a elles en el cas que vullguem multiplicar l’arbre. Educació Reglada i Ambiental El paper que està jugant l’educació reglada i ambiental en els nostres joves, i la difusió responsable dels mitjans de comunicació en la societat, és transcendental i suposa la nostra major esperança. Si un arbre pot ser un mestre, “planta arbres a milers, o millor a milions, i abraça’t a ells”, com proposa Wangari Maathai, premi Nobel de la Pau. I celebra cada 21 de març el Dia Internacional dels Boscos. Mes informació del projecte “CypFire: Barrières vertes de cyprès contre l’incendie: une solution faisable, écologique et économique pour sauvegarder les régions méditerranées” en la pagina web http://cupressus. ipp.cnr.it/. En el projecte LIFE + “BIGTREES4LIFE The key role of big trees and mature forests in biodiversity conservation” http://www.felixrodriguezdelafuente.com/ ArbolesSingulares.aspx i en el Departament d’arbres monumentals d’Imelsa, de la Diputació de València, pàgina web http://www. imelsa.es/. Arbres Monumentals i Boscos Madurs Boscos Madurs El concepte de naturalitat dels ecosistemes forestals s’utilitza sovint per a definir aquells territoris que no han patit impactes antròpics notables, on els processos de silvigènesi poden evolucionar lliurement basant-se en les capacitats intrínseques d’estabilitat pròpia, en concordança amb els règims locals de pertorbacions i estrès. En estes condicions, les formacions vegetals tendixen a evolucionar cap a l’establiment dels denominats boscos madurs, primaris o naturals. Es caracteritzen per presentar una molt àmplia diversitat de plantes llenyoses i herbàcies forestals que ocupen una extensa superfície; una heterogeneïtat espacial a gran escala, on coexistixen mosaics de poblacions en fase madura i envellida amb altres d’estructura diversa; una estructura vertical complexa, que comporta la presència de diversos estrats de vegetació altament organitzats i en maduresa; una edat elevada dels arbres constitutius, combinats en altura i amb densitat important; una taxa elevada de biomassa i necromassa; un nombre important d’espècies bioindicadores forestals, entre les quals destaquen representants dels complexos saproxílics, humícoles i epifítics; una heterogeneïtat a xicoteta escala, lligada a les pertorbacions naturals puntuals garants de la dinàmica forestal i una diversitat de l’ecosistema especifica. En estes condicions, les poblacions dels organismes, pertanyents a tots grups taxonòmics que formen el regne de la vida, constituïxen xarxes tròfiques complexes en què els intercanvis genètics permanents estan garantits a nivell de metapoblacions. En el bosc madur, l’heterogeneïtat i discontinuïtat en la vegetació està associada a les variacions ambientals i a la dinàmica natural del procés de la silvigènesi, que faciliten els processos de regeneració i colonització de les espècies forestals a escala espai-temporal. Les fragmentacions forestals, atribuïbles a causes antròpiques, donen començament quan en el si d’una matriu boscosa les formacions vegetals arbòries comencen a separar-se i aïllar-se. El procés s’accentua en incrementar-se l’espai desarborat, passant la matriu no forestal a dominar el paisatge. En estes circumstàncies, la continuïtat dels corredors vegetals, com els llits dels rius i barrancs i la continuïtat que oferixen els cultius llenyosos madurs són de la màxima importància, ja que permeten la transmissió dels nutrients i el desplaçament de les espècies. En la següent fase, la fragmentació dels hàbitats arriba al nivell insular, quedant fora del sistema forestal pròpiament dit. 373 n Les principals conseqüències del procés de fragmentació dels boscos són la perduda d’hàbitats, el reemplaçament d’espècies, la modificació els processos de silvigènesi, la reducció de la grandària de les poblacions, la deriva genètica i la reducció i deteriorament de la biodiversitat. La dispersió i l’escassetat d’arbres ancians en el paisatge mediterrani, que s’il·lustra en este llibre, són un bon exemple del procés de fragmentació portat a l’extrem, que passa per les fases d’exclusió, aïllament, individualització i extinció. Hàbitats Prioritaris Els boscos madurs o de caràcter natural, és a dir aquelles àrees arborades poc alterades per l’acció antròpica durant centenars d’anys, en les que les eco-unitats aconseguixen fases homeostàtiques i de degradació, presenten extensions molt reduïdes en totes les regions biogeogràfiques europees. La superfície mínima a protegir en les reserves forestals ha sigut un debat intens i difícil a nivell europeu. Inicialment es va considerar que haurien d’abastar almenys diverses desenes de milers d’hectàrees, amb les que assegurar un funcionament natural de l’ecosistema, però al comprovar que tals conjunts fa molt de temps que van deixar d’existir, i de forma especial en la regió mediterrània, el Consell d’Europa va tractar de fixar-les en 500 ha. Però davant de l’escassa freqüència d’espais d’estes dimensions es va abaixar a 50 ha. Finalment, el grau d’atomització dels hàbitats va arribar a la declaració de micro-reserves de flora, amb superfícies d’uns pocs metres quadrats. Atenent els resultats de la xarxa d’investigació europea sobre les reserves forestals, cal indicar que els boscos de caràcter natural cobrixen el 1,7 % del territori, uns 3 milions d’hectàrees, de les que únicament unes 285.000 ha es localitzen en la regió mediterrània. El annex I de la Directiva Hàbitats inclou 233 tipus d’hàbitats naturals europeus. D’ells, 71 són prioritaris, és a dir, estan amenaçats o en perill de desaparició i la seua conservació és d’interés comunitari, quedant agrupats en: hàbitats costaners i vegetació halòfila, dunes marítimes i continentals, hàbitats d’aigua dolça, bruguerars i matolls de zona temperada, matolls escleròfils, formacions herboses naturals i semi-naturals, torberes i n 374 àrees pantanoses, hàbitats rocosos i coves, i els boscos. Els llocs declarats Xarxa Natura 2000, a través de la Directiva Hàbitats i la Directiva Aus, arriben a Europa a uns 24.749 llocs d’interés comunitari i a un total d’unes 2.714 espècies de flora i fauna. En alguns d’estos hàbitats, la presència de formacions arbòries i boscos pot ser significativa i rellevant, com en el tipus 2270 *Boscos de dunes amb Pinus pinea, Pinus pinaster o ambdós; 3240 - Rius alpins i la vegetació llenyosa de les seues vores de Salix elaeagnos; 3280 - Rius mediterranis de cabal permanent amb Paspalo-Agrostidion i cortines vegetals riberenques amb Salix i Populus alba; 4070 - * Matolls de Pinus mugo i Rhododendron hirsutum (Mugo-Rhodoretum hirsuti); 4080 - Formacions subarbustives subàrtiques de salzes; 5110 Formacions estables de Buxus sempervirens en pendents rocoses calcàries (Berberidion sp.). 5130- Formacions de Juniperus communis en bruguerars o pastures calcàries; 5140 - * Formacions de Cistus palhinhae sobre bruguerars marítims (Junipero-Cistetum palhinhae); 5210 - Formacions de ginebres; 5220 - *Matolls de Zyziphus; 5230 - *Matolls de Laurus nobilis; 5310 - Matollar de llorer; 6310 - Boscos escleròfils o deveses de Quercus suber i/o Quercus ilex. Hàbitats Prioritaris de Bosc Per la seua banda, el grup de boscos acull específicament les formacions naturals i semi-naturals d’espècies autòctones d’arbres, amb presència de sotabosc característic, que responen als criteris de raresa, caràcter residual i albergar espècies d’interés comunitari. A més, han de complir amb els criteris de ser boscos d’espècies natives, un alt grau de naturalitat, presència d’estrat arbori i d’arbres vells i morts, una elevada superfície i que s’hagen gestionat de forma sostenible contínua durant un període de temps significatiu. Atenent a estes premisses, els hàbitats de bosc agrupen 8 tipus d’hàbitats de boscos boreals, 37 de boscos temperats, 13 de boscos caducifolis mediterranis, 9 de boscos escleròfils mediterranis, 3 de boscos de coníferes de muntanya temperats i 10 de boscos de coníferes de muntanya mediterranis i macaronèsics. Són hàbitats de bosc prioritaris: • Priority habitats of Forests of Boreal Europe: 9010 - * Western Taïga; 9020 - * Fennoscandian hemiboreal natural old broad-leaved deciduous forests (Quercus, Tilia, Acer, Fraxinus or Ulmus) rich in epiphytes; 9030 - * Natural forests of primary succession stages of landupheaval coast; 9080 - *Fennoscandian deciduous swamp woods. • Priority habitats of Forests of temperate Europe: 9180 - * Tilio-Acerion forests of slopes, screes and ravines; 91C0 - * Caledonian forest; 91D0 - * Bog woodland; 91E0 * Alluvial forests with Alnus glutinosa and Fraxinus excelsior (Alno-Padion, Alnion incanae, Salicion albae); 91G0 - * Pannonic woods with Quercus petraea and Carpinus betulus; 91H0 - * Pannonian woods with Quercus pubescens; 91I0 - * Euro-Siberian steppic woods with Quercus spp; 91J0 - * Taxus baccata woods of the British Isles; 91N0 - *Pannonic inland sand dune thicket (Junipero-Populetum albae); 91S0 - *Western Pontic beech forests; 91X0- *Dobrogean Beech forests; 91AA - *Eastern white oak woods. • Priority habitats of Mediterranean deciduous forests: 9210 - * Apennine beech forests with Taxus and Ilex; 9220 - * Apennine beech forests with Abies alba and beech forests with Abies nebrodensis. • Priority habitats of Mediterranean sclerophyllous forests: 9360 - * Macaronesian laurel forests (Laurus, Ocotea); 9370 * Palm groves of Phoenix; 9390 - *Scrub & low forest vegetation with Quercus alnifolia; • Priority habitats of Temperate mountainous coniferous forests: 9430 Subalpine and montane Pinus uncinata forests (* if on gypsum or limestone) • Priority habitats of Mediterranean and Macaronesian mountainous coniferous forests: 9510 * Southern Apennine Abies alba; 9530 * (Sub-) Mediterranean pine forests with endemic black pines; 9560 - * Endemic forests with Juniperus spp; 9570 * Tetraclinis articulata forests; 9580 - * Mediterranean Taxus baccata woods; 9590 *Cedrus brevifolia forests (Cedrosetum brevifoliae). En relació a les espècies d’arbres incloses en els annexos II i IV, cal destacar que només unes poques formen part d’elles: Abies nebrodensis, Zelkova abelicea, Prunus lusitanica spp. azorica, Salix salvifolia ssp. australis, Sorbus maderensis, Phoenix theophrasti i Dracaena draco. Els criteris de la Directiva Hàbitats, dirigida als hàbitats i espècies silvestres prioritaris, han condicionat la incorporació d’una part important de les espècies, poblacions i fragments de boscos madurs, la majoria dels sistemes agrícoles i els arbres situats en l’ambient urbà. D’altra banda, cal assenyalar que són pocs els hàbitats de bosc que gaudixen de la màxima protecció comunitària. Però esta situació canviarà amb els nous fonaments arreplegats en Estratègia de la Unió Europea per a la Conservació de la Biodiversitat 2020. Diversitat Biològica El Conveni de les Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica definix la biodiversitat com la variabilitat d’organismes vius de totes les classes, tant genètica com d’espècies i ecosistemes. Les dades d’espècies protegides d’interés comunitari en la Xarxa Natura 2000 a Europa oferixen per als grups taxonòmics principals les dades següents: invertebrats, 149 espècies; mol·luscos, 47 espècies; peixos, 680 espècies; amfibis, 102 espècies; rèptils, 257 espècies; aus, 193 espècies; mamífers, 323 espècies, plantes vasculars, 745 espècies i plantes no vasculars, 218 espècies. I encara que s’ha avançat en el coneixement europeu sobre l’inventari i estat de conservació de la biodiversitat, la informació disponible continua sent insuficient, parcial i incompleta. Si prenem com a referència la situació a Espanya, un país amb espais en la Xarxa Natura 2000 en cinc regions biogeogràfiques, hi ha 118 tipus d’hàbitats en l’annex I i 263 espècies en l’annex II en la Directiva Hàbitats. Estan distribuïts en 1.448 Llocs d’Importància Comunitària i 598 Zones d’Especial Protecció per a les Aus. Es desconeix l’estat de conservació en el 57% de tots els tipus d’hàbitats i el 41% de l’estat de les espècies. En l’avaluació global de l’estat de conservació per grups taxonòmics destaca que per als mamífers, amfibis, artròpodes, plantes vasculars i plantes no vasculars el desconeixement del seu estat se situe entre el 40 % i el 68 %, afectant les xifres més elevades als artròpodes i les plantes no vasculars. En el cas dels hàbitats de bosc, el desconeixement de l’estat de conservació arriba al 50%. Estes dades estan en línia amb la mitjana dels països d’Unió Europea. En relació al grau de coneixement de les espècies, hàbitats i formacions d’arbres madurs cal destacar una marcada absència de dades amb què quantificar de forma objectiva i verificable el nombre d’espècies, varietats, hàbitats, individus i formacions madures presents l’ambient forestal, agrícola i urbà. Les dades disponibles apareixen habitualment lligades a publicacions de divulgació, que seguixen en general criteris més aïna editorials de gegantisme, secularitat i destacat reconeixement cultural a nivell nacional o internacional. I, per tant, destacar les dificultats per a quantificar el nombre d’espècies, varietats, individus, formacions madures, l’impacte de les amenaces pròpies i també sobre els grups de fongs, algues, briòfits, líquens, falagueres, insectes saproxílics i microorganismes com a bacteris, micoplasmes o virus. A tot açò cal afegir que el coneixement de la presència o de l’estat de la conservació de la biodiversitat dels hàbitats i micro-hàbitats associats als arbres i boscos madurs i dels grups taxonòmics de fongs, algues, briòfits, líquens, falagueres, insectes saproxílics i microorganismes com a bacteris, micoplasmes o virus, és escàs. Els arbres i boscos madurs han de ser considerats com a reductes de biodiversitat, a l’albergar centenars d’espècies animals i vegetals que depenen per a la seua subsistència i recer d’este tipus de grans arbres. Al seu paper com a reductes de diversitat biològica, cal afegir que els arbres madurs, en si mateixos, són un bon exemple d’esta biodiversitat restringida i amenaçada. El fet d’estar singularitzats per l’edat, el seu escàs nombre i distribució restringida, al marge de la prioritat de la seua espècie, els fa garants del subministrament de llavors i material vegetatiu molt adaptat, amb el que contribuir a la regeneració natural del bosc. Donada la seua elevada edat, es comporten al mateix temps com a reserva genètica, a l’albergar en el seu ADN els recursos adaptatius desenrotllats per estos individus i els seus avantpassats per a sobreviure durant centenars o milers d’anys. Els arbres i boscos madurs són ferramentes importants en la lluita contra la desertització; en molts casos són els últims supervivents que donen la cara davant l’avanç imparable del desert. I també per a mitigar el calfament global: en absorbir i emmagatzemar diòxid de carboni, els boscos són al mateix temps engolidors i fonts de carboni, segons el seu tipus d’explotació i edat mitjana. Mentre el creixement forestal siga superior a la tala, seran engolidors de CO2; i com més vells siguen estos arbres, més quantitat d’estos gasos d’efecte d’hivernacle confinaran. Forest of Gamueta Abies alba Mill. Western Valleys Natural Park – Pyrenees – Spain Els avets mediterranis constituïxen un element de singular valor fitogeogràfic, i complexa diversitat taxonòmica donada la seua capacitat d’hibridació. Sintèticament inclou els taxons Abies cephalonica, Abies pinsapo, Abies marocana, Abies nebrodensis, Abies cilicica, Abien numídica, Abies alba, Abies equi-trojani, Abies nordmanniana i Abies bornmuelleriana. L’avet blanc és una espècie de distribució centreeuropea, que presenta poblacions disjuntes en els pisos altitudinals supra-oro-mediterranis en la regió mediterrània. Les cadenes muntanyoses del sud d’Europa li van servir de refugi durant la glaciació Würm. Al finalitzar l’era glacial, les poblacions van quedar aïllades donant lloc a ecotipus específics en les penínsules Ibèrica, Itàlica i Balcànica, com també als Alps Marítims i les illes de 375 n Còrsega i Sicília. La construcció naval duta a terme al llarg de la història va minvar considerablement els seus boscos. Arvulu Cruci Cruci Abies nebrodensis (Lojac.) Mattei Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy Espècie considerada extingida fins a l’any 1.957, quan es van redescobrir alguns exemplars aïllats creixent en zones escarpades i de fort pendent a una altitud de 1.500 metres en les muntanyes de la Madonie. En l’actualitat la població està formada per 30 individus, dels quals únicament 24 són madurs sexualment. Els exemplars de majors dimensions a penes assolixen els 9,50 m d’altura, 9,5 m de diàmetre de copa, un perímetre de tronc de 1,85 m i una edat estimada d’uns 150 anys. Les principals amenaces provenen del reduït nombre d’individus adults, amb una regeneració natural molt escassa, a la qual cosa cal afegir l’alt risc de l’erosió i els incendis forestals. The Escaleretas Spanish Fir Abies pinsapo Boiss. Sierra de les Nieves Natural Park – Spain El pinsap és una espècie endèmica de la regió mediterrània, amb dos àrees de distribució disjuntes, les cadenes muntanyoses del sud-est d’Andalusia i les muntanyes del Rif nord-oriental del Marroc. A Espanya, els boscos de pinsap es localitzen en les Serra de Las Nieves, Bermeja i d’El Pinar de Grazalema, ocupant en total unes 2.800 ha. Les poblacions del Marroc s’ubiquen en cinc localitzacions, cobrint una superfície de 7.500 ha. El Parc Natural de la Serra de les Neus acull algunes de les poblacions de pinsaps de major edat i dimensions en la península Ibèrica. Destaquen el pinsapar de Cubero, Froncaile, Cañada de Enmedio i Cañada del Cuerno, amb exemplars que superen els 25 m d’altura i els 5 m de perímetre de tronc com el pinsap de Las Escaleretas. La tendència de totes les poblacions és decreixent, i les seues principals amenaces n 376 provenen de la degradació dels boscos, desforestació, incendis forestals, desertització, canvi climàtic, sobrepasturatge, plagues i malalties. Cedar Valley Cedrus brevifolia (Hook.f.) Henry Paphos State Forest – Cyprus Espècie endèmica de l’oest de l’illa de Xipre amb una distribució restringida als cims del bosc estatal de Paphos en les Muntanyes de Troodos. Es coneixen cinc rodals naturals, sent el de major extensió el de Tripylos que ocupa una superfície de 200 ha. Creix formant boscos mixtos amb espècies com Quercus alnifolia, Arbutus andrachne Arrhenatherum album, Cephalorrhynchus cypricus, Galium peplidifolium, Stellaria media. En el passat, estos boscos van ser més abundants, segons conten Teofrast i Plini, però la sobreexplotació forestal i la intensa activitat ramadera van limitar-ne l’extensió i van impedir la regeneració natural. Les principals amenaces actuals són l’erosió, les plagues i malalties, els incendis forestals, i el canvi climàtic. La producció de llavor és molt escassa, intermitent i poc viable. Lebanon Cedar Forest Cedrus libani A. Rich. Taurus Mountains – Turkey Els boscos de cedre del Líban constituïxen formacions pures o mixtes en els pisos altitudinals de vegetació supra-oro-mediterrània en la costa oriental de la regió mediterrània. Presenta una àmplia àrea de distribució on apareix mesclat amb Quercus coccifera subsp. calliprinos, Acer sempervirens, Juniperus excelsa, Juniperus foetidissima, Juniperus drupacea, Cupressus sempervirens, Abies cilicica, Quercus cerris, Quercus petraea subsp. pinnatiloba, Quercus infectoria, Quercus brantii, Quercus ithaburensis, Populus tremula, Ulmus montana, Ostrya carpinifolia, Fagus sylvatica subsp. orientalis, Pinus nigra, Carpinus orientalis. La major part dels boscos de cedres del Líban estan situats en la cadena muntanyosa dels Taurus, a Turquia, on cobrixen una superfície d’unes 100.000 ha. La seua presència és molt menor en les cadenes sirio-libaneses, on hi ha unes 3.000 ha en forma de reductes dispersos. Una de les poblacions més celebres és el bosc de Bécharré que acull 375 cedres ancians, alguns d’ells considerats mil·lenaris i que arriben als 14,5 m de perímetre de tronc. Els boscos de cedre del Líban patixen pressions agro-silvo-pastorals, així com l’impacte dels anys de guerra en la regió. D’elles només unes poques es troben en la Muntanya Líban. Saharan Cypress Cupressus dupreziana A. Camus Tassili n’Ajjer National Park – Algeria Descrita la presència de l’espècie per primera vegada l’any 1924 per al món occidental, no va ser fins a 1972 quan es va disposar d’un cens comparable que va mostrar l’existència de 230 arbres vius. Revisat l’any 2.002, vint d’ells havien mort, però es van incorporar 23 individus no inventariats anteriorment. Amb una població de només 233 arbres, alguns d’edat mil·lenària que aconseguixen els 12 m de perímetre de tronc, i només deu exemplars joves, són el testimoni d’unes formacions vegetals pre-desèrtiques, de caràcter boscós, que van florir en el cor del desert en el passat, quan el clima era més humit. Habiten en l’altiplà del Tassili n’Ajjer entre els 1.000 i 1.800 m d’altitud en unes condicions climàtiques extremes, amb oscil·lacions tèrmiques diàries que van des dels 32 als -8 ºC, i on la precipitació mitjana anual a penes arriba als 30 mm en els casos més extrems. Amb una població tan reduïda, l’espècie ha desenrotllat una estratègia de supervivència única i excepcional, l’apomixia paterna. El pol·len, amb absència de meiosi, aporta la totalitat del material genètic a la descendència, que presenta un alt grau de consanguinitat. La intensa explotació de la seua fusta al llarg del segle XIX, el descens del nivell freàtic a causa del canvi climàtic i el turisme apareixen com a amenaces principals per a l’espècie. Samaria Gorge Cupressus sempervirens L. Samaria National Park – Crete – Greece El bosc de xiprer mediterrani de la Gola de Samaria és amb diferència el més extens i millor conservat del món; la part central cobrix una superfície d’unes 2.800 ha. Presenta una distribució altitudinal contínua des del pis termo- a l’oromediterrani, creixent des de nivell mar fins a més de 2.000 m d’altitud. La flora de la Gola de Samaria reunix més de 400 espècies vegetals, de les que una quinta part són plantes endèmiques. Quercus coccifera subsp. calliprinos, Acer sempervirens, Pinus brutia, Juniperus oxycedrus, Zelkova abelicea, Berberis cretica, Astragalus angustifolius, Sarcopoterium spinosum, Coridothymus capitatus, Origanum microphyllum, Hypericum kelleri, Asperula pubescens, Centaurea raphanina, Centaurea idaea, Valerianella echinata, Campanula cretica, Cyclamen creticum, Arum idaeum, Himantoglossum samariense, Cephalanthera cucullata, Dracunculus vulgaris, Verbascum macrurum, Delphinium staphisagria, Papaver argemone. La fusta de xiprer procedent dels boscos de Creta va ser molt apreciada en l’antiguitat. Teofrast deixà referències sobre la presència dels seus boscos en les Muntanyes Blanques: “es diu que a Creta, a les Muntanyes Idaenes i en les anomenades Muntanyes Blanques, en els cims de les quals la neu mai no es desfà, el nombre de xiprers és gran, com passa a la totalitat de l’illa i de les seves muntanyes” Tavri Cypress Forest Cupressus sempervirens L. White Mountains – Crete – Greece Els boscos de xiprer mediterrani tenen una amplíssima àrea potencial de distribució natural, que comprén des de l’est de la regió mediterrània fins als contraforts muntanyosos de la vall de l’Indus, en Àsia central. La seua apreciada i duradora fusta, amb múltiples usos, va ser utilitzada de forma massiva en la construcció naval de les innumerables flotes comercials i militars que van solcar el mar Mediterrani, la vall del Nil i els rius i afluents de l’antiga Mesopotàmia. La sobreexplotació dels seus boscos, des del naixement de la civilització en el Creixent Fèrtil a l’actualitat, els ha portat a la vora de l’extinció. Tal és la seua raresa que en l’àmbit botànic és considerat com un element arcaic i residual en la regió mediterrània. I tan acostumats estem a les diferents varietats utilitzades en jardineria que oblidem que la forma fastigiada no es presenta en l’actualitat en la naturalesa. Exemplars mil·lenaris retorçuts pel temps cavalquen sobre les més escabroses i àrides crestes de l’illa de Creta, desafiant el temps i l’abisme. Afonen les seues arrels immortals en penyalars de pendent vertiginós o creixen plàcidament al costat del llit dels barrancs fins a superar els 30 m d’altura i els set metres de perímetre de tronc. No és un miratge, és un últim crit en defensa del seu gloriosa passat i perdut esplendor. Si l’espècie no corre perill, els seus hàbitats haurien de ser considerats prioritaris. Kastro Mountain Cypress Cupressus sempervirens L. White Mountains – Crete – Greece El filòsof grec Teofrast, pare de la botànica, va deixar un dels primers escrits sobre la particular forma de creixement dels xiprers en les muntanyes de Creta “Per tot arreu, el xiprer creix des de la llavor, però a Creta ho fa des del tronc, com en la muntanya At Tarra. Ací trobem el xiprer esporgat”. Estes formes retorçudes del xiprer són degudes a les exigents condicions ambientals i a la pressió dels herbívors. Els xiprers esporgats pel bestiar des de molt joves emeten vigorosos brots tractant d’escapar del seu voraç enemic. Més difícil resulta desenrotllar estratègies per a sobreviure en l’alta muntanya: assotats pel vent, coberts una gran part de l’any per la neu, assetjats per tempestats i rajos, i explorant les seues arrels la roca viva, prenen formes tortuoses, retorçudes i reptants amb les que tractar d’expandir el límit del bosc. Makthar Cypress & Atlas Cypress Cupressus sempervirens var. numidica Trabut Bou Abdallah – Tunisia Cupressus atlantica Gaussen Sidi Youssef ou Brahim – Morocco Els boscos de xiprer mediterrani en el nord d’África es presenten en dos localitzacions, al NE de Makthar en la dorsal tunisenca i en la Muntanya Verda de la dorsal cirenaica a Líbia. L’única població de Tunis està situada en l’altiplà de Kessra formada per un xicotet grup d’arbres d’edat molt avançada, fortament mutilats i de port irregular, que viuen en un sòl rocós i erosionat. El xiprer de Makthar es considera una varietat endèmica tunisenca del xiprer mediterrani. El xiprer de l’Atles és una espècie relicta de l’alt Atles occidental del Marroc que en l’actualitat presenta, segons la FAO, un patrimoni genètic empobrit. Les seues poblacions han patit un gran descens al llarg del segle XX, com a conseqüència de la sobreexplotació forestal, el pasturatge intensiu i l’aprofitament local de la seua fusta. El bosc d’Aghbar, amb una superfície d’unes 2800 ha, és el més extens i millor conservat. La resta està format per illots de vegetació en un estat de degradació molt avançat i regeneració limitada. Junipers of Kedrodasos Juniperus oxycedrus L. var. macrocarpa (Sibth. & Sm.) Silba, Juniperus phoenicea L. Elafonisi – Crete – Greece Les formacions azonals de ginebres sobre dunes litorals del pis termomediterrani apareixen lligades al determinisme edàfic. Els ginebrars costaners, integrats pels diferents taxons del grup Phoenicea, arriben a formar masses boscoses molt denses en les quals els individus poden superar els 20 m d’altura. Actualment estes masses es consideren residuals i molt fragmentades, on els exemplars adquirixen ports arbustius, estant extremadament amenaçades a causa del turisme, l’urbanisme i el sobrepasturatge. Les formacions vegetals dominades per Juniperus oxycedrus var. macrocarpa i Juniperus phoenicea, són molt característiques 377 n de les illes del sud de Creta, Gavdos, Chrysi, Cyclades i en la costa oest del Peloponès. La superfície total ocupada per este hàbitat a Grècia és de només 12 km2 . Javalambre Forest Juniperus savina L. Sierra de Javalambre – Spain La savina de muntanya és una planta llenyosa arbustiva que habita en els cims d’altes muntanyes entre els 1.500 i els 2.700 m d’altitud. Es troba present a Europa central i meridional, en l’oest d’Àsia i el nord d’Àfrica. La seua forma encoixinada, molt ben adaptada a l’ambient inhòspit de vents, neus i freds característic del pis bioclimàtic oromediterrani, dóna als cims un aspecte en forma de taques de vegetació discontínua, ja que la planta rares vegades supera 1 m d’altura, mentre que les seues branques s’estenen formant un mosaic de vegetació sempre verd que pot superar els 16 m de diàmetre. Esta espècie sol estar acompanyada de Pinus sylvestris, Pinus nigra, Quercus ilex, Juniperus thurifera, Quercus pubescens, Juniperus phoenicea, Juniperus communis, Arctostaphylos uva-ursi, Prunus prostrata. Las Blancas Juniperus thurifera L. Puebla de San Miguel Natural Park – Spain La savina turífera és una espècie característica del mediterrani occidental que apareix en els pisos altitudinals de vegetació supra-oro-mediterranis, entre els 400 i els 3.400 m d’altitud. Presenta una àrea de distribució disjunta, amb diferents subespècies en el Magrib, els Alps Meridionals, l’Illa de Còrsega i el centre i est d’Espanya. Especialment preocupant és la situació de les poblacions a Algèria, on s’estimen únicament entorn de 50 ha de formacions monoespecífiques. A Còrsega la superfície ocupada és d’unes 1.000 ha, i uns pocs milers més en els Alps Meridionals, però es presenten fragmentades, aïllades i disperses. Els incendis forestals, el sobrepasturatge i la sobreexplotació forestal són les principals amenaces en tots els països per a l’espècie. Les savines turiferes solen estar associades als corrals de bestiar de l’alta muntanya, ja n 378 que el seu fullatge s’utilitzava per a alimentar els animals durant l’hivern. Amb este fi, els arbres patien esporgades severes, que amb el pas dels anys acaben per danyar la resistència de troncs i branques principals. Junipers of Cape São Vicente Juniperus turbinata Guss. Southwest Alentejo and Vicentine Coast Natural Park – Portugal La costa atlàntica del sud de la península Ibèrica acull les primeres formacions vegetals llenyoses del continent europeu. S’assenten en penya-segats, platges, illots i penyals aïllats, sobre els quals carreguen amb fúria les tempestats transatlàntiques alçant onades gegantines d’aigua marina carregada de sal, que el vent projecta sobre la vegetació, i que s’acumula en un sòl format per paleodunes damunt d’un rascler calcari. En estes condicions extremes sobreviuen espècies com Juniperus turbinata, Quercus coccifera, Pistacia lentiscus, Chamaerops humilis, Viola arborescens, Ulex erinaceus i Centaurea valentina. El Parc Natural del Sud-oest de l’Alentejo i Costa Vicentina és una zona d’especial protecció per a les aus, on residixen, hivernen o utilitzen com a plataforma migratòria entre el nord d’África i Europa: Pandion haliaetus, Hieraaetus fasciatus, Falco peregrinus, Falco tinnunculus, Falco naumanni, Pyrrhocorax pyrrhocorax, Luscinia svecica, Ficedula hipoleuca, Sylvia communis. Troharis Forest Pinus brutia Tin. Crete – Greece Espècie característica del Mediterrani oriental, on constituïx un element essencial de la vegetació i del paisatge forestal, especialment abundant en la península d’Anatòlia. Les formacions d’esta pineda es distribuïxen principalment pels pisos termo-meso--mediterranis i de vegades pot arribar a l’oromediterrani, ocupant una àrea total de 4 milions d’hectàrees. En Creta i en les illes de l’Egeu apareix associat als boscos de xiprer en els massissos muntanyosos entre els 300 i els 1.000 m d’altitud. En l’illa de Creta es presenten en les cadenes muntanyoses de Muntanyes Blanques, Psiloriti, Dikti, Sitia i Astenorusia, acompanyats de Quercus infectoria, Arbutus andrachne, Juniperus turbinata, Ebenus cretica, Lygeum spartum, Quercus coccifera subsp. calliprinos Pi de la Bassa Pinus halepensis Mill. Serra de la Calderona Natural Park – Spain Les poblacions de pi blanc es distribuïxen principalment pel Mediterrani occidental, ocupant una superfície d’uns 3,5 milions d’hectàrees, sent els països del nord d’África i de la península Ibèrica els que presenten una major superfície. Pot constituir, en determinades condicions ecològiques, el clímax de vegetació potencial, però la seua actual abundància és conseqüència de la degradació dels boscos de roures escleròfils i caducifolis mediterranis, així com de les extenses reforestacions dutes a terme al llarg del segle XX. Esta situació de pràctica exclusivitat monoespecífica constituïx un punt de debilitat de les pinedes, al presentar-se una menor biodiversitat de flora i fauna i afavorir així l’atac de plagues com la processionària del pi Thaumatopoea pityocampa i diverses espècies d’escolítids. El Pi de la Bassa en un exemplar que va ser arreplegat per l’Il·lustre Enginyer de la Diputació de València D. Rafael Janini l’any 1914 en l’obra pionera Alguns Arbres i Arbustos Vells de la Província de València. Loricato Pine Pinus heldreichii Christ Pollino National Park– Italy El pi de Bòsnia o pi loricato es presenta en les muntanyes mediterrànies dels Balcans centrals i en el sud d’Itàlia. Molt pròxim des d’un punt de vista taxonòmic al Pinus nigra. L’aïllament de les poblacions italianes i les pressions antròpiques han ocasionat la singularitat genètica de les poblacions que es presenten als Apenins meridionals, a Calàbria i Lucània. Les principals localitzacions se situen en Spina-Zàccana, Pollino, Palamuda-Pellegrino i Montèa. Colonitza sòls calcaris i dolomítics en els pisos supra i oromediterrani, de bioclima perhumit o humit entre els 850 i 2100 m d’altitud. S’associa amb Pinus nigra, Fagus sylvatica, Juniperus communis subsp. hemisphaerica, Quercus ilex, Quercus pubescens, Fraxinus ornus o Acer monspessulanum. Forest of Valdu Niellu Pinus nigra Arnold subsp. laricio (Poiret) Maire Corsica – France. La pinassa és un arbre emblemàtic dels boscos de la muntanya corsa. En este lloc aconseguix dimensions excepcionals, com els exemplars que podem trobar prop de la Cascada de Radule i de Golu. Entre ells destaca un que supera els 38 m d’alt, 1,90 m de diàmetre de tronc i se li estima una edat de 450 anys. Les millors formacions es presenten en el pis bioclimàtic oromediterrani, apareixent individus dispersos per damunt dels 1800 m d’altitud. Mount Olympus Forest Pinus nigra Arnold subsp. pallasiana (Lambert) Holmboe Troodos National Forest Park – Cyprus L’espècie Pinus nigra presenta una gran complexitat taxonòmica tant en l’àmbit bioquímic i genètic com en el morfològic i corològic, la qual cosa ha donat lloc a la descripció de nombroses subespècies i varietats. Es distribuïx per les cadenes muntanyoses del sud d’Europa, amb una presència testimonial en el nord d’Àfrica, en els pisos meso-supra-oromediterranis ocupant una superfície de 3,5 milions d’hectàrees. Pot constituir formacions climàciques i també integrar-se en les sèries dinàmiques de roures caducifolis escleròfils i coníferes d’alta muntanya. Les reduïdes poblacions de pi negre en l’illa de Xipre es considera que formen part de la subespècie pallasiana, encara que diferències bioquímiques de tipus isoenzimàtic podrien aconsellar designar-lo almenys una varietat diferent. Les muntanyes de Troodos alberguen un dels últims reductes de boscos madurs de l’espècie amb presència de Juniperus foetidissima i Sorbus umbellata associats a espècies endèmiques com Platanthera chlorantha subsp. holmboei, Epipactis troodi, Thlaspi cyprium, Jurinea cypria, Nepeta troodi, Cynoglossum troodi. Pino de los Dos Hermanos Pinus pinaster Aiton Hoces del Cabriel Natural Park – Spain Serra Calderona Natural Park – Spain El pi marítim és una espècie calcífuga del Mediterrani occidental, les majors poblacions naturals de la qual es troben en la península Ibèrica. Ha sigut molt utilitzat en reforestacions per la seua rapidesa de creixement, rusticitat i producció de resina. El Pi dels dos Germans, emblema del Parc Natural de les Gorges del Cabriol, és un magnífic exemplar de més de 4.5 m de perímetre de tronc que es dividix en dos grosses branques principals a baixa altura. Marcat per a ser tallat a mitjan segle passat, van ser els veïns els que, mobilitzant-se, van evitar la tala. El Parc Natural de la Serra Calderona reunix una formació forestal de Pinus pinaster i Quercus suber. Entre la flora més exclusiva, endèmica, rara o amenaçada es troben les espècies Cistus populifolius, Centaurea boissieri subsp. spachii, Erica scoparia, Erica arborea, protegides per la microrreserva de flora de Penyes Altes. Als seus peus, la microrreserva del Barranc del Sargatillo, que acull a les espècies Dianthus multiaffinis i Centaurea saguntina. Ansó Valley Forest Pinus sylvestris L. Western Valleys Natural Park – Pyrenees – Spain Els boscos del gènere Pinus que presenten una major àrea de distribució en el món són els de l’espècie euroasiàtica de pi roig. S’estenen des de la península Ibèrica a la costa occidental del mar d’Okhostsk, a Rússia, i de la península escandinava al sud d’Andalusia. Pot créixer des del nivell del mar fins als més de 2.700 m d’altitud en el pis oromediterrani. Presenta una alta variabilitat morfològica i genètica, que li facilita ocupar una gran diversitat d’hàbitats. Belagua Valley Forest Pinus uncinata Ramond ex DC. Larra Nature Reserve, Ukerdi and Aztaparreta Integral Reserve – Pyrenees – Spain Les dos espècies de pi d’alta muntanya que de forma exclusiva apareixen en el pis de vegetació oromediterrani són Pinus uncinata i Pinus mugo. El primer està més lligat a les cadenes muntanyoses dels Pirineus i els Alps, el segon als Apenins i les muntanyes de la costa dàlmata. Els exemplars de pi negre poden superar els 20 m d’altura, i presenten un fullatge molt dens i fosc. En condicions ambientals favorables desenrotlla un tronc recte i columnar, però també pot viure en situacions més exposades en les crestes, vessants, penyalars i clivells. En situacions extremes, el tronc s’arqueja i dividix en nombroses branques des de la base, adquirint formes retorçudes i tortuoses. El sobrepasturatge i la sobreexplotació fustera són les seues principals amenaces. Yew Forest Taxus baccata L. San Cristóbal de Valdueza – Ponferrada – Spain Peña Major Forest – Melendreros – Spain El teix és una espècie que apareix molt lligada a les estructures de vegetació caducifòlies i de coníferes d’alta muntanya. Les teixedes van ocupar en el passat grans espais en els pisos de vegetació meso-supra-oromediterranis de bioclima perhumit. La seua vasta àrea de distribució potencial contrasta amb la situació actual de poblacions disjuntes, exigües, residuals i arbres aïllats, que viuen assetjats en les zones més escarpades i inaccessibles del paisatge en crestes, penyals i penyalars. Una desorbitada pressió mantinguda al llarg de mil·lennis a través de la sobreexplotació silvo-pastoral, la introducció de fauna exòtica cinegètica, una política de gestió forestal basada en plantacions monoespecífiques i els incen- 379 n dis forestals han portat a l’espècie i els seus boscos a una situació crítica. Lligat a la cultura popular europea com a arbre de culte, es troben exemplars mil·lenaris en ermites, santuaris, cementeris i places. Encara que la seua situació no és molt millor, ja que estan pràcticament desatesos. European Fan Palm Chamaerops humilis L. Cabo de Gata – Nijar Natural Park – Spain Tower of Cala en Basset – Balearic Islands – Spain El margalló constituïx un gènere monoespecífic endèmic de l’oest del Mediterrani, que es presenta en els pisos termo-meso-mediterranis, encara que en l’Alt Atles pot pujar fins als 2.000 m d’altitud. En el passat va formar part dels densos boscos mixtos escleròfils, en companyia d’ullastres, coscolls i llentiscles. Preferix les terres més càlides, planes i fèrtils pròximes al mar, i si se li deixa desenrotllar tot el seu vigor pot superar els quinze metres d’altura. L’extensió de l’agricultura i de les urbanitzacions, l’exquisit mos que és la seua gemma apical i l’ús de les fulles per a elaborar llata, un tipus de teixit amb què trenar barrets, cabassos i elaborar graneres i, més recentment, els atacs de plagues exòtiques invasores com el morrut roig o la paisandisia, estan portant-lo a la vora de l’extinció. Es té cites de la seua presència en l’antiguitat en l’illa de Creta, en la regió cirenaica i la costa dàlmata, d’on hauria desaparegut. Canary Island Date Palm Phoenix canariensis Hort. ex Chabaud Fuerteventura – Spain La palmera canària és una espècie endèmica de l’arxipèlag canari, que pot viure des del nivell del mar fins als 1.000 m d’altitud, sent la seua àrea de distribució potencial molt àmplia en totes les illes. No obstant això, les poblacions es presenten de forma dispersa i residual. En les illes d’El Hierro, La Palma i Tenerife, les palmeres canàries són tan escasses que no pot parlar-se de verdaders palmerars, mentre en l’illa de Lanzarote creixen únicament uns 3.400 individus i a n 380 Fuerteventura uns 5.500. Per la seua banda, l’illa de Gran Canària presenta un total de 40.000 individus, destacant els barrancs de Mogán, Fataga, Guiniguada i Tirajana; cal tindre en compte que esta última localització acull quasi 30.000 d’elles. L’illa de la Gomera disposa d’unes 47.000 palmeres, creant paisatges de gran bellesa en la Vall del Gran Rei i Vallehermoso. La intensa activitat agrícola, ramadera i els incendis forestals han sigut tradicionalment la causa principal del declivi de l’espècie. Cal afegir la introducció en les últimes dècades de plagues i malalties exòtiques -com Paysandisia archon, Aleurodicus dispersus, Diocalandra frumenti, Rhynchophorus ferrugineus, Thielaviopsis paradoxa o Fusarium oxysporum f. sp. canariensis- per mitjà de la importació de distintes espècies de palmeres adultes de tots els continents, que han posat en perill d’extinció l’espècie. Vai Palm Grove Phoenix theophrasti Greuter Vai – Crete – Greece La palmera de Teofrast té les seues millors representacions en les formacions de vegetació ripària lligada als llits dels barrancs litorals de l’illa de Creta, amb poblacions residuals en les illes del Peloponès i el sudoest de Turquia. Descrita per primera vegada pel filòsof i pare de la botànica Teofrast, a qui deu el seu nom. En el període Minoic, els palmerars van tindre una major difusió. Però la pressió antròpica mantinguda durant mil·lennis en els cursos d’aigua, l’agricultura, la ramaderia, l’aprofitament del tronc, fulls, fruits i gemmes, els assentaments humans i els incendis van minvar els seus hàbitats. Més recentment, la introducció de la plaga del morrut roig Rhynchophorus ferrugineus en l’illa l’any 2005 ha situat a l’espècie en una situació crítica. El palmerar de Vai, el més extens amb diferència, ocupa una superfície de 20 ha; altres localitzacions en Creta són les de Drapano, estuari del riu Almyros, Àgios Nikita, badia de Martselos, Preveli, Foiniklas Àrea, Monestir de Hrisoskalitissa. Pomieri Field Maple Acer campestre L. Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy Espècie característica dels boscos temperats caducifolis europeus, menys freqüent en el Mediterrani i sud-oest d’Àsia, i molt escassa en el nord d’Àfrica. Forma part de les estructures caducifòlies del pis supramediterrani en bioclima subhumit i humit fred. En les zones més seques es posiciona en ambients riparis i zones humides de muntanya. S’associa amb Buxus sempervirens, Quercus faginea, Acer monspessulanum, Tilia platyphyllos, Sorbus domestica, Acer opalus, Quercus pubescens. Les poblacions actuals en el Mediterrani són molt escasses, sent especialment preocupant la seua situació en la Petita Kabilia, a Algèria, i en les zones més àrides de la península Ibèrica. L’auró de Pomieri es troba situat a 1.320 m d’altitud, en un bosc mixt de roures caducifolis i grèvols. És un exemplar multicentenari el tronc del qual aconseguix un perímetre de més de 4 metres i presenta un port modificat a causa de les podes. Montpellier Maple Acer monspessulanum L. Vallanca – Spain Els aurons tenen una àmplia representació en la regió mediterrània, agrupant 30 espècies i subespècies. Engloba tant a taxons de boscos temperats de Centreuropa -Acer campestre, Acer opalus, Acer platanoides i Acer pseudoplatanus- com a d’altres més específicament mediterranis: Acer obtusatum, Acer heldreichii, Acer tataricum, Acer lobelii, Acer sempervirens, Acer obtusifolium o Acer hyrcanum. D’este últim grup, el que presenta una major àrea de distribució potencial és l’Acer monspessulanum, amb bones representacions en el Magrib. L’auró de Montpeller ocupa els pisos de vegetació altitudinal meso-supra-oromediterranis. Este arbre pot superar els quinze metres d’altura, formant part del seguici de boscos mixtos caducifolis i escleròfils. Cada vegada més escàs, ha vist considera- blement minvada la seua presència a causa de la tala abusiva, el sobrepasturatge i els incendis forestals. Passo Canale Sycamore Maple Acer pseudoplatanus L. Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy El sistema muntanyós de la Madonie, situat en la part centro-septentrional de l’illa de Sicília, comprén una extensa varietat de formacions forestals mediterrànies amb representacions des del nivell del mar fins als 2.000 m d’altitud. La presència d’arbres madurs en els boscos dóna idea de l’alta diversitat i potencialitat que poden aconseguir espècies com como Acer campestre, Acer obtusatum, Acer pseudoplatanus, Acer monspessulanum, Arbutus unedo, Crataegus laciniata, Abies nebrodensis, Olea europaea, Fraxinus angustifolia, Prunus dulcis, Pyrus amygdaliformis, Malus sylvestris, Quercus amplifolia, Quercus suber, Quercus congesta, Quercus dalechampii, Quercus virgiliana, Quercus ilex, Quercus petraea, Fagus sylvatica, Ilex aquifolium, Sorbus torminalis, Ulmus glabra, Castanea sativa. Cretan Maple Acer sempervirens L. White Mountains – Crete – Greece Espècie present en el Mediterrani oriental, Grècia continental, Creta i Anatòlia sud-occidental, amb una àmplia distribució altitudinal en els pisos de vegetació meso-supra-oromediterranis. A Anatòlia ascendix fins als 1.300 m, formant part de boscos mixtos juntament amb Cedrus libani, Quercus coccifera subsp. calliprinos, Juniperus excelsa, Lonicera nummulariifolia subsp. glandulifera. En Creta s’integra en els boscos de Cupressus sempervirens i Pinus brutia, i creix al costat de Zelkova abelicea en les escassíssimes poblacions que presenta esta espècie endèmica en l’illa. Generalment es presenta en forma d’arbust multicaule, sent escassíssims els exemplars de port arbori que superen els deu metres d’altura. Hi ha un en el Jardin des Plantes de Paris, plantat en 1732, amb una altura de 9 m i un perímetre de tronc de 1,65 m. La sobreexplotació de la seua fusta, el pasturatge intensiu i els incendis forestals són les seues principals amenaces. Greek Strawberry Tree Arbutus andrachne L. Paphos State Forest – Cyprus Tres espècies d’arboç creixen en les riberes del Mediterrani. Arbutus unedo, amb una presència circummediterrània, és el que presenta una àrea de distribució més àmplia. Arbutus andrachne, exclusiu de la regió oriental, península Balcànica, Anatòlia, mar Negre i costes d’Orient Pròxim. I Arbutus pavarii, un tàxon endèmic amb una àrea molt restringida, en la cadena Cirenaica, en Líbia. L’arboç grec és un arbre que pot superar els 15 m d’altura i els 7 m de perímetre de tronc, encara que sovint presenta una estructura multicaule. S’associa amb Cedrus libani, Quercus coccifera subsp. calliprinos, Juniperus excelsa, Lonicera nummulariifolia subsp. glandulifera, Acer sempervirens, Juniperus foetidissima, Juniperus drupacea, Cupressus sempervirens, Abies cilicica, Quercus cerris, Quercus petraea subsp. pinnatiloba, Quercus infectoria, Quercus brantii, Populus tremula, Ulmus montana, Ostrya carpinifolia, Fagus sylvatica subsp. orientalis, Pinus nigra subsp. nigra var. pallasiana, Carpinus orientalis. Puerto de Honduras Birch Grove Betula pubescens subsp. celtiberica (Rothm. & Vasc.) Sierra de las Cruces Altas – Spain Els bedollars constituïxen formacions marginals en la regió mediterrània, estant pràcticament absents en el nord d’África i en el Mediterrani oriental. Es consideren restes de la vegetació que va trobar refugi a la vora del mar Mediterrani durant la glaciació Würm. Posteriorment van emigrar amb el desgel cap al nord d’Europa, on en l’actualitat formen part dels més extensos boscos del planeta, la Taigà siberiana. En el Mediterrani han quedat associats generalment a sòls hi- dromorfes i torberes de bioclima humit en el pis oromediterrani. Les poblacions aïllades en les altes muntanyes mediterrànies han donat lloc a diferents espècies, subespècies i varietats, com la celtiberica que es considera endèmica del nord-oest de la península Ibèrica; Betula pendula subsp. fontqueri, ibero-magrebi, o Betula aetnensis, un endemisme de l’Illa de Sicília que creix en les colades volcàniques de l’Etna entre els 1.300 i els 1.900 m d’altitud. El Temblar Chestnut Trees Castanea sativa Mill. Segura de Toro – Spain En la península Ibèrica, el castanyar apareix lligat a la presència de sòls silicis i bioclima subhumit. Encara que les masses tenen una presència més abundant en el vessant atlàntic, es té constància de vells castanyers en la Cornisa Cantàbrica, Galícia, Castella i Lleó, Catalunya, Andalusia i Extremadura. En els castanyars madurs, la fauna és molt abundant i diversa, entre la qual destaquen els grups d’invertebrats Cerambix cerdo, Rosalia alpina, Lucanus cervus; anfibis i rèptils Rana temporaria, Rana iberica, Chioglossa lusitanica; aus Pernis apivorus; mamífers Barbastella barbastellus, Canis lupus, Ursus arctos, Eliomys quercinus, Sciurus vulgaris, Felis silvestris, Myotis emarginatus, Nyctalus lasiopterus, Nyctalus leisleri, Pipistrellus nathusii, Plecotus austriacus. També diferents taxons vegetals rellevants: Delphinium fissum, Veronica micrantha, Dactylorhiza insularis, Omphalodes brassicifolia. La superfície de castanyar s’ha vist reduïda de forma important en les ultimes dècades a causa de l’abandó dels cultius, el despoblament rural, l’extensió de malalties com la tinta, Phytophthora cinnamomi, i el xancre, Criphonectria parasitica, entre altres. L’espoli d’exemplars multicentenaris per a l’explotació de fusta noble amenaça els més vells castanyers d’Europa. 381 n Punta Txamantxoia Forest Fagus sylvatica L. Western Valleys Natural Park – Pyrenees – Spain El faig és una espècie característica dels boscos temperats plano-caducifolis euroasiàtics. Habita en el centre i oest d’Europa, des de la península Ibèrica a Polònia i al mar Negre, descendint meridionalment fins l’illa de Sicília. Amb una àrea de distribució tan àmplia, i atenent a la variabilitat morfològica i als diferents hàbitats que ocupa, ha donat lloc a diferents interpretacions taxonòmiques a l’hora de considerar subespècies varietats i races, encara que els estudis genètics mostren una baixa divergència. Les formacions de fagedes en la península Ibèrica, generalment monoespecífiques, tenen una localització principal en els sistemes muntanyosos de Pirineus i l’eix Cantàbric. Algunes de les millors representacions es donen en Navarra, a les Valls d’Irati i Baztán; en el Pirineu central i oriental, en les valls d’Ansó, Hecho, Oza, Ordesa i Pineta; en el Pre-Pirineu català, en la Garrotxa i el Montseny; a Astúries, Cantàbria, Galícia i nord de Lleó, en Ancares, Somiedo i el Caurel; en el Sistema central, els de Montejo de la Serra i Cantalojas. Herguijuela de la Sierra Beech Fagus sylvatica L. Sierra de Francia – Spain Les fagedes formen part els boscos més característics d’Iberia humida. S’estenen principalment pel nord peninsular aconseguint el límit meridional entre les províncies de Castelló i Tarragona on es localitza un exemplar de grans dimensions denominat Faig Pare i un altre en la Serra de França a la província de Salamanca en la població d’Herguijuela de la Sierra. L’organització estructural de la fageda es mostra sovint de forma molt homogènia i simplificada en dos estrats, l’arbori monoespecífic de faig i l’herbaci dominat per hemicriptòfits, amb un alt percentatge de plantes bulboses i rizomatoses. Esta situació és en molts casos deguda a l’acció antròpica, ja que en condici- n 382 ons més naturals presenta connexions i mescles amb taxons dels gèneres Betula, Sorbus, Corylus, Ilex, Quercus, Pinus, Abies, Cedrus, Pyrus, Malus, Prunus, Sambucus, Crataegus, Genista, Erica, Cytisus, Juniperus, Calluna, Vaccinium i Ulex, entre altres. “Sierras de Béjar y Francia” Biosphere Reserve. Acqua Rocca Beech Fagus sylvatica L. Etna Park – Sicily – Italy A Itàlia, les fagedes mediterrànies s’integren en la formació Gerania veris coloris-Fagion, donant lloc a diferents tipus d’agrupacions: sobre sòls àcids es presenten en els Apenins centrals, en els Montes Nebrodi a Sicília, acompanyats d’Ilex aquifolium; en la Calàbria amb Campanula trichocalcyna i a Lucània amb Acer lobelii. En l’Etna, les hages ascendixen fins als 2.280 m d’altitud sobre les colades volcàniques formant part del seguici florístic de les rouredes pubescents. El faig d’Acqua Rocca està situat al costat d’una font en la part superior d’una cascada, dominant una frondosa vall. Guadarranque Narrow-leafed Ash Fraxinus angustifolia Vahl. Mountains of the Villuercas and Guadarranque Valley – Spain. Les freixedes són formacions amb una àmplia àrea de distribució en la regió mediterrània, associades als cursos d’aigua i fons de vall amb sòls frescos i nivell freàtic elevat. S’acompanyen de xopades, omedes, vernedes i salzedes, formant els boscos riberencs de galeria. Un bon exemple de tot això el podem trobar en la Vall del Guadarranque, situada en la Serra de Las Villuercas, a Extremadura. En este entorn es troba el paratge Lorera de la Trucha, protegit com a Arbreda Singular. Formació de gran valor botànic que alberga una de les poblacions de boscos relictes de laurisilva de l’espècie Prunus lusitanica subsp. lusitanica, més important d’Espanya. Les deveses de fleixos són un tipus de formació molt especial que ha sigut explotada antròpicament, on es combina l’obtenció de pastures per al bestiar, la brosta i la fusta. Coneguts com a fleixos escapçats, a causa d’una tècnica tradicional de subsistència en què els arbres són sotmesos a un tipus d’explotació per mitjà de la poda a baixa altura o escapçament, que força la producció de brots joves. La sobreexplotació dels recursos hidrològics, l’abandó de les deveses i el despoblament rural són les seues principals amenaces. Zambujeiro Olea europaea L. var. sylvestris Foros de Vale de Figueira – Portugal Les formacions escleròfil·les d’ambient termòfil en les variants càlides i temperades de bioclima semiàrid i subhumit sobre substrats calcaris constituïxen un dels boscos més castigats de la conca mediterrània. Des del punt de vista fito-sociològic, amb la inclusió de les variants específiques, s’integren en les formacions Oleo-Ceratonion en el Mediterrani occidental i Ceratonio-Pistacion en el Mediterrani oriental. L’olivera, Olea europaea, és l’espècie més característica i que amb més claredat definix el clima mediterrani; es distribuïx en zones pròximes a la costa amb taxons com Pistacia lentiscus, Pistacia atlantica, Pistacia palaestina, Ceratonia siliqua o Chamaerops humilis. Pot sorprendre, acostumats com estem a trobar estes espècies com a mates arbustives, que la majoria puguen aconseguir els 20 m d’altura i en casos com el de l’olivera superar els 30 m. Estes formacions vegetals s’han vist molt minvades per tot el Mediterrani al ser desplaçades pels assentaments humans per a l’establiment de l’agricultura i la ramaderia. El Zambujeiro de Foros de Vale de Figueira és un ullastre de característiques úniques a Portugal, amb un perímetre de tronc en la base de 20 m, un diàmetre major de copa de 19 m i una altura de 10 m. Cornicabra Pistacia terebinthus L. Sierra Mágina – Spain Espècie de distribució mediterrània que forma part de les formacions escleròfil·les dels pisos altitudinals de vegetació meso-supra oromediterranis. En la península Ibèrica, apareix formant part del seguici amb Olea europaea, Quercus ilex, Quercus coccifera, Arbutus unedo, Phillyrea angustifolia, Rhamnus alaternus, Pistacia lentiscus, Crataegus monogyna, Acer monspessulanum, Rubia peregrina, Jasminum fruticans, Smilax aspera, Lonicera implexa. En la costa oest del Mediterrani va ser citada per Teofrast a Síria i en l’illa de Creta. A Xipre apareix juntament amb Quercus infectoria, Quercus brachyphylla, Quercus coccifera ssp. calliprinos, Arbutus andrachne, Acer syriacum, Fontanesia phillyreoides, Aristolochia altissima, Styrax officinalis. Pot superar els 20 metres d’altura i els 3 metres de perímetre de tronc, encara que generalment es troba en forma arbustiva. A principis de la primavera, es produïx l’esclat carmesí de les flors unisexuals disposades en panícules ramoses i multiflors, en les branques de l’any anterior. La noguerola és el nom comú en valencià de l’espècie Pistacia terebinthus pel paregut de les fulles amb les de la noguera o nouer; en castellà es coneix com a cornicabra perquè la planta presenta ben sovint unes gal·les de forma allargada que s’assemblen a la banya de les cabres i que estan provocades pel pugó Baizongia pistaciae Espècie de gran valor per a les aus i xicotets mamífers, que s’alimenten dels seus fruits i dispersen les llavors. Les principals amenaces han sigut tradicionalment la sobreexplotació duta a terme des de la més remota antiguitat per a la obtenció de resina i fusta, el sobrepasturatge i els incendis forestals. The Negrón White Poplar Populus alba L. Bohilgues River – Spain El conjunt de boscos riparis en galeria, incloent-hi les zones costaneres al·luvials, s’organitzen en la regió mediterrània entorn de les formacions forestals d’espècies caducifòlies com Populus alba, Populus nigra, Ulmus minor, Fraxinus angustifolia, Salix alba. El xop blanc habita en àmplies zones de la costa mediterrània ocupades per aiguamolls cos- taners i marjals, molt transformades per l’activitat agrícola i urbanitzadora, que ha reduït notablement la seua presència i extensió. L’insigne enòleg, viticultor i expert en vinyes Rafael Janini, enginyer agrònom de la Diputació de València, va ser en 1914 un dels precursors mundials en l’estudi dels arbres monumentals. La seua obra Alguns arbres i arbustos vells de la província de València és una de les primeres publicacions il·lustrada amb fotografies que arreplega l’extraordinari valor d’este patrimoni viu. El Xop de Negrón és un supervivent o, com li agradava dir al mestre, un vell i gastat arbre, carregat de futur. Golden Oak Quercus alnifolia Poech. Troodos National Forest Park – Cyprus El Quercus alnifolia és un dels roures escleròfils endèmics més escassos del Mediterrani oriental, amb una distribució limitada als afloraments ultrabàsics de la muntanya Troodos en l’illa de Xipre. Habita en el pis de vegetació mesomediterrani entre els 400 i els 1.700 m d’altitud en bioclima subhumit fresc, tolerant un període de sequedat estival que es pot prolongar durant més de 5 mesos. S’associa amb Cedrus libani subsp. brevifolia, Pinus brutia, Acer sempervirens, Arbutus andrachne, Platanus orientalis, Helichrysum microphyllum, Sedum cyprium, Cyclamen cyprium, Crepis fraasii, Stellaria cilicica. Des del punt de vista genètic és una espècie molt pròxima a Quercus ilex i Quercus coccifera, que podria derivar de l’aïllament insular que ha facilitat una recent especiació. Kermes Oak of Mesa Potami Quercus coccifera L. subsp. calliprinos (Webb) Holmboe Crete – Greece Entre els roures escleròfils mediterranis destaca el grup del complex coccifera. Quercus coccifera pot comportar-se com una espècie col·lectiva molt variable en què resulta difícil individualitzar amb nitidesa, a nivell interespecífic, basant-se en els caràcters morfològics, geogràfics, bioquímics o ge- nètics. Agrupa tant a les formes arbustives i reptants com a les arbòries, que han sigut definides respectivament com Quercus coccifera subsp. coccifera, Quercus coccifera subsp. calliprinos. Es presenten juntes en diferents emplaçaments de la seua àrea de distribució a Grècia, Sicília, África del nord i Portugal. Habita en els pisos de vegetació termo- i mesomediterrani, aconseguint algunes poblacions el supramediterrani en bioclimes humit, subhumit i semiárid. Vegeta en companyia de la majoria de les espècies arbòries mediterrànies. Utilitzat en l’antiguitat per a obtindre un tint de color carmesí a partir d’un insecte del genere Kermes que parasita les fulles. La sobreexplotació forestal, el sobrepasturatge i els incendis forestals són les seues principals amenaces. Barranc dels Horts Forest Quercus faginea Lam., Quercus ilex L. Ares del Maestrat – Spain El Barranc dels Horts és un espai agrícola-forestal de més de 700 ha, situat a una altitud d’entre 675 i 1.175 m. Constituïx una de les molt escasses formacions de Quercus faginea i Quercus ilex amb centenars d’arbres multicentenaris en el nord de la conca mediterrània. Explotat de forma sostenible durant segles per a la producció ramadera, agrícola, llenya, carbó i calç. A principis de la dècada dels 90 del segle passat es va produir la tala d’alguns exemplars de grans dimensions, causant una intensa reacció social que va promoure la seua protecció. Entre l’abundant biodiversitat que acull es troben diferents espècies de líquens pertanyents als gèneres Xanthoria, Parmelia, Diploschistes o Caloplaca; fongs del gènere Boletus, Armillaria, Lactarius, Hebeloma, Hericium, Lycoperdon, Geaster, Agaricus; plantes rupícoles com Sarcocapnos enneaphylla, Chaenorhinum origanifolium subsp. crassifolium; artròpodes com Scolopendra sp. Buthus sp.; vertebrats, Malpolon monspessulanum, Vipera latastei, Lacerta lepida, Capra hispanica, Vulpes vulpes, Falco peregrinus, Nyctalus leisleri, Barbastella barbastellus, Corvus corone, Oriolus oriolus, 383 n Upupa epops, Garrulus glandarius, Turdus merula, Alectoris rufa, Dendrocopos major, Podarcis hipanica, Psammodromus algirus, Psammodromus hispanicus. Il-Ballut tal-Wuardija Quercus ilex L. Malta La situació estratègica de l’arxipèlag maltés en el Mediterrani va facilitar que durant la glaciació Würm estes terres serviren de pont per a la vegetació entre Europa i África. De la mateixa forma, les rutes comercials entre els pobles de l’est i l’oest del Mediterrani van incorporar diferents espècies de plantes en l’agricultura local. Els jaciments de l’Edat de Bronze en les illes mostren una activitat humana dependent del consum de fusta dels boscos locals. Des d’aquell moment, les vicissituds militars, culturals i religioses lligades al paper geoestratègic d’este territori, així com la satisfacció de les necessitats bàsiques de la població, han portat a la vegetació i els seus boscos a una situació molt precària. Afortunadament, encara sobreviuen alguns dels últims testimonis de la potencialitat d’estes terres per a albergar boscos frondosos. Com Il-Ballut tal-Imgiebah i Il-Ballut tal-Wuardija, dos grups molt reduïts de vegetació relicta de l’espècie Quercus ilex. Este últim és el més vell i extens de Malta, que també compta amb la presència d’algun exemplar secular de Ceratonia siliqua, arbres que acullen davall la seua densa volta més de setanta espècies de flora i fauna, entre altres una població de la rata penada hortolana Eptesicus serotinus. Vallée du Fango Quercus ilex L. Corsica – France Bosc escleròfil mediterrani dominat per Quercus ilex, acompanyat d’Arbutus unedo, Phillyrea latifolia, Pinus nigra subsp. laricio, Ilex aquifolium, Taxus baccata, Myrtus communis, Cistus salviifolius, Cistus incanus, Cistus monspeliensis, Smilax aspera, Clematis flammula i Rubia peregrina. En este bosc creixen n 384 alzines multicentenàries que assolixen altures de més de 30 m, presentant un port natural en no haver sigut sotmeses a intervencions d’explotació forestal, agrícola o ramadera. Situat en el nord-oest de Còrsega, esta Reserva de la Biosfera seguix els límits de la conca de la Vall del Fang. El riu Fang és un torrent que desemboca en el Golf de Galéria. La Reserva de la Biosfera s’eleva des del nivell del mar Mediterrani fins una altitud de 2.556 metres. Carbonara Forest & Ilice du Carrinu Quercus ilex L. Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy, Etna Park – Sicily – Italy Les alzines del complex ilex, espècie emblemàtica dels boscos escleròfils del Mediterrani central i occidental, poden considerar-se com una espècie col·lectiva que integra a diferents subtipus infra-específics molt variables. Tenen les seues millors representacions en la península Ibèrica i el nord d’Àfrica, encara que també es distribuïxen pels Alps Marítims, les penínsules Itàlica i Balcànica, tornant-se mes disperses i localitzades en les illes de l’Egeu i la costa occidental de Turquia. El desenrotllament òptim dels seus boscos se situa en el pis mesomediterrani des del nivell del mar fins als 500 m d’altitud, però les poblacions també s’estenen als pisos termo-supra-oromediterranis, aconseguint fins als 2.800 m en algunes localitats en l’Alt Atles occidental. En el Parc Natural regional de la Madonie, a Sicília, apareix en boscos mixtos amb Quercus amplifolia, Quercus suber, Quercus congesta, Quercus dalechampii, Quercus virgiliana, Quercus ilex i Quercus petraea. En el municipi d’Isnello destaca un exemplar de Quercus ilex de més de 8 m de perímetre de tronc. Per la seua banda, en les faldes de l’Etna, sobre un substrat d’origen volcànic, es troba una altra magnífica alzina amb un diàmetre de copa de quasi 30 m, en el qual les branques inferiors arriben a formar una cúpula completa. Sessile Oak of Pomieri Quercus petraea (Matt.) Liebl. Madonie Regional Natural Park – Sicily – Italy Espècie característica dels boscos temperats europeus. Habita en l’oest, centre i sud d’Europa i a Àsia occidental fins a Crimea i Transcaucàsia. Té les seues millors representacions entre els 300 i 1.500 m, podent superar esta altitud. Entra en contacte amb masses de boscos mixtos de Fagus sylvatica, Betula sp., Pinus sylvestris, Quercus robur, Quercus pyrenaica. Té la seua representació més meridional en els boscos de la Madonie, a Sicília, on es troba este magnífic exemplar de roure de fulla grossa situat a 1.300 m d’altitud, que amb 22 metres d’altura i un perímetre de tronc de 7 m cobrix una superfície de 450 m2. Large-leaved Lime of Otsindundua Bridge Tilia platyphyllos Scop. Belagua River – Pyrenees – Spain El til·ler comú és una espècie característica dels boscos temperats caducifolis, que habita en gran part d’Europa central i l’oest d’Àsia. En la regió mediterrània presenta les seues millors poblacions en el pis supramediterrani en zones d’ambients subhumits i humits freds de la ribera de rius, canons i barrancs. En el Pirineu les formacions són d’una gran riquesa florística, amb representants de l’agrupació fitosociológica Quercetalia pubescentis amb taxons com Acer monspessulanum, Acer campestre, Sorbus domestica, Buxus sempervirens, Quercus pubescens, Corylus avellana, Ulmus glabra, Taxus baccata, Tilia cordata, entre altres. En el Mediterrani oriental apareix associat amb Acer pseudoplatanus donant lloc a la subaliança Lunaria-Acerenion; la subaliança Tilio-Acerenion ocupa en la península Ibèrica la seua presentació més meridional. Cretan Zelkova Zelkova abelicea (Lam.) Boiss. Xeropotamos – Crete – Greece Espècie endèmica de l’illa de Creta, amb poblacions exigües, present en vuit localitzacions distribuïdes en els tres grans massissos muntanyosos de l’illa. En la part superior de la Gola de Samaria es troba una de les millors reserves de l’espècie, on es presenten exemplars de port arbori creixent entre boscos de Cupressus sempervirens i Acer sempervirens en companyia de Zelkova sicula, tàxon exclusiu de l’illa de Sicília i del qual únicament sobreviuen uns 200 individus. Estes espècies són testimonis del paper que van jugar les illes mediterrànies com a refugi per a la flora continental europea durant l’avanç de les glaciacions del Quaternari. En Creta està amenaçada pel sobrepasturatge, els incendis forestals i la urbanització. La situació de l’espècie és desfavorable a causa de la seua reduïda població i futur incert. Arbres Monumentals en els Paisatges Agrícoles Agro-biodiversitat Els paisatges rurals tradicionals són el producte de la combinació de valors naturals, culturals, socials, històrics i econòmics de la relació de l’home amb l’entorn al llarg de la història. El paisatge agrari deriva d’una relació profunda i antiga entre l’home i la naturalesa amb l’objecte de satisfer les necessitats alimentàries i de recursos. No és l’única, però si una de les més perdurables transformacions que ha patit el paisatge natural. En primer lloc van ser les terres més planes i fèrtils, i en èpoques d’escassetat fins a les més escarpades, amb tal intensitat que són poques les porcions del territori europeu que no han sigut mai cultivades o pasturades. A poc a poc, l’activitat agrícola i ramadera transforma el bosc primigeni, deixant la seua empremta en el paisatge. Esta activitat mil·lenària ha afavorit la formació d’una varietat innumerable de paisatges agrícoles que expressen tant la diversitat natural de les distintes zones geogràfiques com del patrimoni cultural i cultivat lligat a elles. La revolució tecnològica agrícola mampresa a mitat del segle passat va comportar un canvi substancial en la relació del paisatge i la vida agrícola. Per primera vegada, un reduït nombre d’agricultors, gràcies al do- mini tècnic i a la capacitat de control de les variables ambientals a xicoteta escala, van ser suficients per a cobrir les necessitats de productes i aliments per a la població. Quasi en qualsevol lloc es pot produir i comercialitzar els productes més exòtics. El medi rural es despobla i la població emigra a les ciutats, especialment a les costaneres. Les xicotetes produccions perden rendibilitat i s’abandonen, i amb elles el cultiu de les varietats agrícoles autòctones, que es perden per sempre. La ramaderia s’estabula, i els excrements dels animals, que antigament eren preats adobs naturals, ara concentrats en les granges es transformen en perillosos contaminants. Les extensions dels cultius s’amplien extraordinàriament per mitjà de la mecanització generalitzada i s’establix el monocultiu, utilitzant-se grans quantitats de productes químics, adobs, pesticides i herbicides, abans pràcticament absents. Les abelles i els insectes pol·linitzadors es ressenten greument; més del 80 % dels cultius de la Unió Europea depenen d’ells per a la seua pol·linització, que assolix un valor econòmic anual de 15.000 milions d’euros, la qual cosa acaba afectant els agricultors i al sector agroindustrial. La creació de noves varietats de plantes modificades genèticament, en principi més productives però que no es pot o no convé deixar que es reproduïsquen, conduïx a una pèrdua de la diversitat hortícola i fructícola tradicional. Les transformacions agràries es porten per davant les tanques naturals i la vegetació de marge i de ribera, es canalitzen els cursos dels rius i afluents. L’exigència de la màxima productivitat s’imposa. L’agricultura extensiva, la instaurada en el paisatge a través dels segles, herència dels nostres avantpassats i de la nostra cultura, adaptada a les condicions locals i a l’orografia, respectuosa amb el medi ambient, de producció poc abundant però d’una qualitat especial, formada per varietats antigues de fruits de sabor únic i inconfusible, cau. La diversitat cultural, la diversitat genètica, la diversitat de les espècies i varietats i la diversitat dels ecosistemes agrícoles estan en perill. Este aspecte ha sigut quantificat per la FAO: el 75 % de la diversitat genètica dels cultius mundials ha desaparegut des de l’any 1990. Si prenem com a exemple una de les fruites més consumides en el Planeta, la poma, cal dir que fa dos segles havia censades més de 10.000 varietats distintes, mentre que en l’actualitat es comercialitzen majoritàriament unes deu. Albercocs, atzerolers, cirerers, figueres, ametlers, nouers, pereres, alvocaters, avellaners, tarongers, llimeres, poncemers, prunes, caquis, bresquilles, codonys, nispros o pomelos amb desenes de milers de varietats locals europees s’estan deixant perdre. No és fàcil arribar a vell sent un arbre fruiter; actualment la mitjana de vida productiva rares vegades supera unes poques dècades. És poc freqüent que a un arbre fruiter se li permeta sobrepassar els cent anys, com als castanys, garroferes, oliveres i pocs més; això sí, sempre que estiguen en terrenys marginals o de difícil mecanització. El paisatge agrari tradicional pot permetre compatibilitzar el cultiu i la convivència d’una abundant biodiversitat natural. No obstant això, des de mitjans del segle passat la incessant industrialització del procés agrícola i la consegüent caiguda de les activitats tradicionals ha provocat l’abandó d’una gran part de les terres menys susceptibles de mecanització i la despoblació del medi rural. S’afavorix així l’increment dels processos d’erosió i degradació del sòl, l’extensió dels Grans Incendis Forestals i la fragmentació dels ecosistemes de la Xarxa Natura 2000. És important reconéixer i comptar amb la població rural en la seua doble vessant de productors d’aliments de qualitat i de conservadors de la biodiversitat amb què generar servicis ecosistèmics. Bouches du Rhône Cupressus sempervirens L. var. pyramidalis Camargue Regional Nature Park – France. El riu Roine, un dels principals aportants d’aigua al mar Mediterrani, té en la seua desembocadura un dels paisatges més fèrtils i fecunds d’Europa. El parc natural regional de la Camarga està format per estanys, marenys, pantans, salines, arrossars i cultius 385 n fruiters, que acullen una extraordinària diversitat de flora i fauna silvestre, destacant la seua riquesa ornitològica. La fertilitat dels sediments aportats pel Roine facilita el cultiu de pomeres, pereres, vinyes, hortícoles i cereals. Però esta zona és també molt ventosa, perquè les masses d’aire discorren per la conca del Roine a gran velocitat. En estes condicions, les barreres de xiprer són un dels millors aliats per a protegir els cultius agrícoles. Plantats des de la més remota antiguitat, estes alineacions sempre verdes que deixen la seua empremta en el paisatge van estar en perill de desaparéixer per l’atac de la malaltia del xancre del xiprer causada pel fong vascular Seiridium cardinale. Strada della Foce Cupressus sempervirens L. var. pyramidalis Tuscany – Italy Estudis genètics recents duts a terme per l’Istituto per la Protezione delle Piante-CNR de Florència, han mostrat que els xiprers que creixen a Itàlia estan emparentats amb les poblacions naturals de l’oest del Mediterrani, per la qual cosa Itàlia és la segona pàtria del xiprer mediterrani. Van ser estesos durant el període de l’Imperi Romà per tota la seua àrea d’influència com a símbol de la cultura i la civilització. El paisatge de xiprer és un element central de l’economia de la Toscana, que ha fet d’ell un símbol universal. A Itàlia es pot gaudir de la seua presència en formacions boscoses, com en el “Bosco degli Zappini”, de Fontegreca, on creix una població d’unes 70 ha que ja apareix citada en documents del segle XVI. Forma part essencial dels jardins renaixentistes i històrics com “Vila d’Este”, “Giardino di Boboli” o “Strada della Foce”. El “Viale dei Cipressi di Bolgheri” situat en la Maremma Toscana, és una doble alineació de quasi 5 km de longitud plantada en 1832, a la qual el premi Nobel de literatura italià Carducci va dedicar el poema “Davanti Sant Guido”. Està protegit com “Ben monumental natural d’interés artístic i històric nacional”, i constituïx un dels exemples més assenyalats i representatius del rol del xiprer en la Toscana. n 386 Juniper of Opoul Juniperus oxycedrus L. Opoul – France Bordighera Palm Grove Phoenix dactylifera L. Bordighera – Italy Els ginebres termòfils s’integren preferentment en el pis termomediterrani de vegetació, tant en formacions azonals dunars com en boscos escleròfils de Quercus spp. El càdec d’Opoul és un testimoni de la grandesa a què poden aspirar estos arbres de vida difícil: es coneixen cites d’exemplars que van aconseguir més de 4 metres de diàmetre de tronc. Han sigut explotats per la seua fusta, per a l’obtenció de les exclusives essències que contenen, assetjats pels incendis forestals i expulsats dels seus territoris per les transformacions agrícoles. Este vell, solitari i reconegut cade, nom amb què es coneix a esta espècie en el Roussillon francès, roman aïllat en mitat de la vinya mentre espera ferit i malalt una ajuda que no acaba d’arribar. Des de fa 1.000 anys es té constància de la presència de palmeres datileres en la costa de la Ligúria, lligades als intercanvis comercials marítims amb el nord d’Àfrica. El cultiu de palmeres datileres formava part de l’activitat agrícola local, ocupant els marges de les xicotetes hortes abancalades que recauen des dels Alps Marítims al mar Mediterrani. El producte principal obtingut eren les seues fulles, utilitzades tradicionalment per a les celebracions religioses de la Pasqua catòlica i jueva. Atalaya Phoenician Juniper Juniperus phoenicea L. Fuenterrobles – Spain La savina comuna pot arribar a formar boscos de gran extensió, densitat i complexitat entre les masses de vegetació escleròfil·la mediterrània, des del nivell del mar fins als 2.000 m d’altitud, amb una presència major en la ribera oest del Mediterrani. Les savines del grup Phoenicea estan dotades d’una gran capacitat per a colonitzar sòls esquelètics, dunars, volcànics, salins i rocosos en els bioclimes àrid, semiàrid i subhumit. Molt abundants en el passat, han patit una explotació abusiva en tota la seua àrea de distribució per a l’obtenció de carbó vegetal. A l’extensió de l’agricultura i el sobrepasturatge cal afegir els processos intensius d’urbanització de la costa i els incendis forestals. Cada vegada més escassos, els savinars presenten un estat molt degradat, en forma de xicotets rodals disjunts i individus aïllats. En l’actualitat, les estimacions per a les poblacions del nord d’Àfrica, les més abundants, indiquen que s’han reduït en un 70%. Durant el segle XVII, amb l’augment de l’interés i desenrotllament del coneixement de les ciències naturals, es van incrementar els viatges dels naturalistes centreeuropeus al Mediterrani, que van quedar sorpresos per l’exuberància del paisatge. A partir d’aquell moment, la Riviera va anant convertint-se en centre d’atracció per al descans i les vacances de salut. L’arribada del ferrocarril i l’obertura del canal de Suez van suposar l’entrada de plantes i viatgers de tots els racons del Planeta. Per això, en l’actualitat gaudixen de magnifiques col·leccions de plantes exòtiques de tot el món, autèntiques reserves de biodiversitat, al trobar-se algunes d’elles en risc en les seues regions d’origen. Per la seua banda, el palmerar de Bordighera, a causa del creixement urbanístic lligat al turisme, ha tingut una minva considerable en la seua extensió, la qual cosa, unida a l’abandó de l’agricultura, i més recentment a l’arribada de la plaga del morrut roig, fa que es trobe en perill imminent de desaparició. Carob Tree Ceratonia siliqua L. Laetiporus sulphureus (Bull.) Bondartsev & Singer Monastery of Corpus Christi – Llutxent – Spain La garrofera en una espècie de distribució circummediterrània, característica del pis termomediterrani, molt estesa per tota la regió com a arbre de cultiu en secà per a la producció de fruit. Es coneixen poques poblacions naturals, on s’associa amb Arbutus unedo, Fraxinus ornus, Laurus nobilis, Olea europaea var. sylvestris, Phillyrea latifolia, Quercus ilex, Rubia peregrina subsp. longifolia, Smilax aspera var. altissima i Viburnum tinus. És un arbre molt longeu que pot aconseguir un gran desenrotllament, a pesar que les podes agrícoles li minven considerablement el vigor. Les garroferes seculars són de gran valor per a la conservació de la biodiversitat de la flora i la fauna en el Mediterrani, a més de jugar un paper fonamental en la lluita contra la desertització. Entre les amenaces per a les velles garroferes es troba l’abandó de l’activitat, el despoblament rural, les transformacions agràries per a cultius de regadiu i la pressió urbanística. El polípor de sofre és un fong saproxílic que habita sobre arbres ferits o molt debilitats, sent un bon representant de la flora anomenada d’equilibri, encarregada en els ecosistemes de completar el cicle dels nutrients. La garrofera de Quinta de Parra en l’Algarve portuguès amb 13 m de perímetre de tronc és un dels de majors dimensions en la península Ibèrica. Per la seua banda, la garrofera del monestir de Llutxent, en la província de València, és un testimoni de l’ús del fruit d’esta espècie per a l’alimentació equina. Belabarce Walnut Juglans regia L. Roncal Valley – Pyrenees – Spain Espècie característica de les formacions boscoses de ribera en el Mediterrani oriental. Habita de forma natural en el sud-est d’Europa i oest d’Àsia, des de Grècia fins a l’Himàlaia, associada amb arbres com Platanus orientalis, Pterocarya fraxinifolia, Liquidambar orientalis, Rhododendron ponticum i lianes com Periploca graeca i Cyprinia gracilis. L’espècie va ser distribuïda per tot Europa durant el període romà, principalment com a arbre fruiter, encara que la seua fusta és de gran qualitat i molt apreciada. Apareix associada a l’activitat humana en hortes, marges de cultius i vessants de muntanyes. En la seua àrea d’origen, els boscos naturals estan amenaçats per la recol·lecció de fruits, el sobrepasturatge i les tales per a fusta, marcant una tendència de la població descendent. Phoenix Olive Trees Olea europaea L. var. europaea Phoenix – Crete – Greece L’olivera va ser un dels primers arbres a ser domesticat a la costa oriental del Mediterrani. Des d’allí es va estendre el cultiu per tota la regió mediterrània, aprofitant moltes vegades les poblacions d’olivera silvestre per a empeltar-lo. En l’art minoic de fa 3.500 anys, l’olivera, les seues branques, fruits i floració constituïxen motius d’inspiració en la decoració de pintures, atuells i joies. Les oliveres de Phoenix donen testimoni de l’extraordinària capacitat de resistència de l’espècie per a sobreviure en els llocs més exigents i àrids del paisatge. Pocs arbres han sigut més generosos amb la Humanitat. Però, en les últimes dècades, estos arbres ancestrals, de varietats locals úniques i en molts casos desconegudes per a la ciència, han sigut abandonats, arraconats, talats i espoliats, davant de l’impuls d’un mercat que té dificultats per a valorar-los i que no té en compte el seu paper ecològic transcendental en la protecció del sòl, la biodiversitat, l’agro-biodiversitat i la diversitat cultural. Monumental Olives of Maestrazgo Olea europaea L. var. europaea Maestrat – Spain Un dels principals valors de l’oliverar tradicional en relació amb la conservació de la biodiversitat té molt a veure amb l’abundància d’espècies d’aus residents, migratòries o hivernants que troben en ell, aliment, recer o lloc de nidificació. Com Alectoris rufa, Athene noctua, Lullula arborea, Oenathe hispanica, Galerida theklae, Hirundo rustica, Saxicola torquatus, Lanius excubitor, Lanius senator, Emberiza cirlus, Turdus philomelos, Turdus iliacus, Erithacus rubecula, Fringilla coelebs o Cercotrichas galactotes. La Llei 4/2006 de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valènciana protegix directament tots aquells exemplars que tenen més 350 anys d’edat. Segons les organitzacions agràries de la comarca del Maestrat, en el nord de la província de Castelló, són més de 4.000 les oliveres protegides com a “Arbres Monumentals”. Això ha permés acabar amb l’espoli, conservar el territori i comercialitzar un oli únic en el món. Són moltes les oliveres centenàries en l’àrea mediterrània que necessiten un gest polític i social d’estes dimensions. Pollarding Poplar Populus nigra L. Ababuj – Spain Espècie amb distribució a Europa, Àsia i nord d’Àfrica, formant part de la vegetació de ribera en els llits dels rius i bosquines. Habita des del nivell del mar fins als 1.800 m d’altitud. Les plantacions de xops escapçats seguint els cursos dels rius, els límits dels cultius i els voltants de les fonts per a l’obtenció de bigues, llenya i farratge són un component essencial de paisatge i la cultura tradicional del centre i sud d’Europa. En molts pobles de l’àrid sud d’Aragó, a Espanya, són quasi els únics arbres de dimensions notables que persistixen en el paisatge, constituint uns microhàbitats essencials per a la conservació de briòfits, líquens i organismes saproxílics. Molts trams dels rius Alfambra, Jiloca, Pancrudo, Aguas Vivas, Estercuel, Guadalope, de la Val, Huerva, Fuenteferrada o Piedra conserven alguns dels millors paisatges per a celebrar-los. Les principals amenaces provenen de la dessecació i canalització dels llits dels rius, l’extracció de l’aigua subterrània a través de pous que han fet baixar el nivell freàtic, la despoblació del medi rural i l’extensió de l’agricultura intensiva. Almond & Lesser Kestrel Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb. Falco naumanni Fleischer Castelló – Spain Es coneixen unes 26 espècies d’ametlers silvestres, que compartixen àrea geogràfica comuna entre l’Orient Pròxim i Àsia Central, 387 n a Turkmenistan, Uzbekistan, Tadjikistan, Afganistan, Turquia, Armènia, Pakistan, Iran, Iraq, sud de Rússia, Xina i Mongòlia. Creixen en goles i vessants rocoses, en condicions xerofítiques extremes de les zones estepàries i semi-desèrtiques entre els 800 i els 1.700 m. En general són xicotets arbres o arbustos, molt rústics, que poden estar proveïts de dures branquetes punxegudes en forma d’espina per a defendre’s de l’atac dels herbívors. Les poblacions naturals presenten una gran variabilitat en formes i comportaments, a les que cal afegir la selecció i hibridació humana per a adaptar-lo a distintes zones geogràfiques. Fins fa només unes dècades, les plantacions d’ametlers com a arbre fruiter de secà eren molt freqüent en totes les riberes del Mediterrani, però en actualitat son molt escasses. El xoriguer petit és un menut falcó molt útil per a l’agricultura perquè s’alimenta d’insectes i rosegadors. En la dècada dels anys 50 es va produir un fort descens en les poblacions, a causa de l’ús massiu de verí i la seua caça. The Terrona Holm Oak Quercus ilex L. Zarza de Montánchez - Spain La devesa és un tipus de formació agro-pastoral característic de la península Ibèrica de gran valor ecològic, econòmic i ambiental. Combina la presència d’arbratge adult -principalment d’alzines, sureres i roures- amb pastures per a la ramaderia, el cultiu de plantes agrícoles i l’extracció de suro, llenyes i carbó. Forma un dels paisatges més característics en les comunitats d’Extremadura, Andalusia, el sud de Castella i Lleó i Portugal. Les deveses alberguen espècies de gran importància per a la conservació de la biodiversitat com Aquila adalberti, Ciconia nigra o Lynx pardinus, i oferix hàbitats imprescindibles a diferents espècies de flora i fauna saproxíliques. L’alzina Terrona, amb més de 8 m de perímetre de tronc i 27 m de diàmetre de copa, presidix una fèrtil devesa en el municipi Zar- n 388 za de Montánchez des de fa més de huit segles. Va ser el primer arbre singular protegit de la comunitat extremenya, i des de llavors rep tot tipus de cures i atencions. Fa uns anys i després d’una llarga vida oferint el seu fruit als porcs ibèrics que davall la seua copa es resguarden, crien i alimenten, va necessitar de suports, que a manera de forques gaudinianes, li servixen d’ajuda per a preservar la seua integritat i majestuosa silueta. El reboll de La Nava es troba situat en el municipi de Berzocana, en la serra de La Maribela, en la comarca de Las Villuercas. Situat en una formació agro-pastoral de devesa de roures caducifolis on pastura la principal raça bovina autòctona del sud-oest de la península Ibèrica, denominada retinta. Conviu amb la presència d’una de les comunitats de passeriformes més abundants d’Extremadura, i és lloc de reproducció de la cigonya negra i la rata penada ratonera forestal comuna. Holm Oaks of Houses of Paterna Quercus ilex L. Ayora – Spain El Romanejo és un dels exemplars de major edat i dimensions de la seua espècie, presenta un perímetre de tronc en la base de més de 9 m, la copa aconseguix una altura de 20 m, amb un diàmetre de copa de 50 m. Es localitza en un tossal entre les fèrtils valls del Jerte i l’Ambroz. La superfície estimada actual de Quercus ilex en la regió mediterrània se situa entorn dels 6.5 milions d’hectàrees, sent Espanya, Portugal, El Marroc i Algèria els que presenten les àrees més extenses. Esta superfície ve a ser la mitat de la seua àrea potencial: el carboneig, l’extensió dels cultius agrícoles, els incendis forestals i la ramaderia intensiva són algunes de les causes principals d’esta reducció. La conservació de grans d’alzinars en la península Ibèrica té molt a veure amb la gestió i rendibilitat de les deveses. Antigament, les deveses estaven molt esteses per tota Espanya. El paisatge cerealista de la masia Casas de Paterna, a Aiora, mostra durant la primavera la seua cara més verda i esperançadora. Prop de l’edificació principal, dos magnífiques carrasques fan guàrdia en companyia d’un colomer. Este tipus de construcció, molt comuna en el medi rural en el passat, estava destinada al subministrament d’ous i colomins i de la no menys important colomassa amb què abonar la terra. Romanejo & La Nava Pyrenean Oak Quercus pyrenaica Willd. Extremadura – Spain L’espècie Quercus pyrenaica habita en la regió mediterrània occidental, és més abundant en la part occidental de la península Ibèrica, apareix en l’oest i sud-oest de França i presenta algunes poblacions al nord del Marroc. Duas Rodas Cork Oak Quercus suber L. Serra do Bispo Mount – Portugal La sureda és una formació vegetal característica del Mediterrani occidental en sòls de naturalesa silícia, que es presenta principalment en els pisos de vegetació termo-meso-mediterranis de bioclima humit o subhumit. Encara que també penetra en el pis supramediterrani en el Rif i l’Alt Atles Marroquí, on es troben exemplars creixent a 2.400 m d’altitud. Quercus suber entra a formar part de poblacions mixtes amb espècies arbòries com Quercus ilex, Quercus pubescens, Quercus faginea, Quercus canariensis, Pinus pinaster, Pinus pinea, Arbutus unedo, Pyrus bourgaeana. Les suredes de les zones més humides del sud de la península Ibèrica presenten una àmplia representació de molses i falagueres epífites com Davallia canariensis i Polypodium cambricum; plantes enfiladores, herbes nemorals, falagueres, arbustos i una espècie insectívora, Drosophyllum lusitanicum. La surera de Duas Rodas presenta un perímetre de tronc en la base de 6,4 m, un diàmetre de copa de 31 m, una altura de 19,5 m i se li estima una edat de 400 anys. Arbres Monumentals en els Jardins Diversitat Cultural La presència d’arbres monumentals en les ciutats, ermites, santuaris, places dels pobles i fonts té molt a veure amb el significat profund que la societat europea reconeix als arbres madurs en la seua relació històrica, cultural i social. Al llarg de la història de la Humanitat, els arbres monumentals han estat presents com a arbres fundacionals i de trobada en totes les cultures i civilitzacions del món. D’altra banda, la necessitat de gaudir de la calma i de l’orde instituït que reina en un jardí ens ve d’antic: els Campos d’Ialu dels egipcis, el jardí de les Hespèrides o el jardí de l’Edèn són bons exemples. En origen destinats a espais privats per al gaudi, l’oració o l’estudi, a excepció dels arbres situats en les places públiques i les fonts. Tot va canviar a partir del segle XVIII, amb la Il·lustració, quan es van establir els principis higienistes amb què millorar la qualitat de vida de les ciutats. La revolució industrial va fomentar les concentracions humanes al costat de les fàbriques i prompte van començar a deixar sentir-se les dures conseqüències sobre la salut de la població. Des de llavors, la presència dels arbres i els jardins públics va passar de ser, a més d’un plaer estètic a l’abast de tots, una necessitat irrenunciable per a poder viure en la ciutat. En relació amb la salut també cal tindre en compte que la fundació dels primers jardins botànics a Europa, a mitjan segle XVI, apareix lligada al naixement de les universitats renaixentistes en Pisa, Pàdua, Florència o Bolonya, a què prompte seguirien les universitats europees de Zuric, Montpeller, Utrecht o Paris. En principi, estaven destinats al cultiu de les plantes medicinals com a complement pràctic als estudis de Medicina. Poc després, la història de l’arboricultura coneixerà, entre els segles XVII i XIX, un període de gran auge i esplendor. Davall la influència del període il·lustrat els jardins botànics europeus van ser enriquint les seues col·leccions en forma de mostres, plecs, propàguls i plantes vives, gràcies al material procedent de les expedicions mampreses per tot el món. Un dels canvis substancials d’esta època és la incorporació d’arbres i palmeres de la flora mundial a les col·leccions vives dels jardins botànics i històrics, espais públics i col·leccions privades, arborètum forestals d’introducció i col·leccions de fruiters, que els van transformar en exuberants, frondosos i exòtics paisatges arborats, atresorant en l’actualitat una extraordinària biodiversitat viva del Planeta. El paisatge arborat europeu i mediterrani li deu molt a esta llarga història d’estudi, intercanvi i conservació. Una part significativa dels nostres paisatges més emblemàtics i reconeguts són fruit d’esta relació. Com els de xiprer mediterrani en la Bella Toscana, d’on se sap que no és autòcton però si un dels elements més emblemàtics i rendibles d’atracció cultural de tot el món. O els palmerars de palmeres datileres en el sud d’Espanya, estant declarat el d’Elx Patrimoni de la Humanitat. També cal tindre en compte que moltes d’estes espècies arbòries al·lòctones presents a Europa, de caràcter no invasiu, es troben sovint amenaçades en les seues zones d’origen, constituint els exemplars que viuen entre nosaltres autèntiques reserves “ex situ” de biodiversitat. Els arbres monumentals formen part de les senyes d’identitat de tots els pobles europeus. Sense importar massa la seua espècie, antiguitat, grandària, forma, port o raresa, ja que el significat profund és fonamentalment local, arrelats en la seua història, cultura, tradicions, creences i memòria social. Per això en molts casos són arbres amb nom propi, que han sigut contemplats i admirats durant generacions. El fenomen de l’emigració, la transformació de les formes de vida, l’aculturació i una injusta carrera per a destacar el “més” gran, vell, alt, pesat, corpulent, històric ha deixat a la gran majoria d’ells, i del seu llegat, indefensos, assetjats i amenaçats. Tots han de ser igual d’importants, valuosos i necessaris per a la vella Europa. exemplars aïllats, grups, conjunts, arbredes i formacions boscoses de plantes superiors, tant d’angiospermes com de gimnospermes, autòctons o al·lòctons, que posseïxen un o més troncs prou diferenciats. Independentment de si el seu creixement és horitzontal, reptant, de port arborescent en les monocotiledònies, arbustiu o lianoide. Poden trobar-se en el medi natural, agrícola i urbà. O que per la seua rellevància científica, natural, cultural, històrica i social representen un alt valor ambiental, en especial per a les comunitats locals en què es troben. Atlas Cedar Cedrus atlàntica (Endl.) G. Manetti ex Carrière Garden of the French – Béjar – Spain Espècie endèmica de les cadenes del Atles del Marroc i Algèria, on ocupa les seues millors posicions entre els 1.000 els 2.500 m d’altitud. Sol presentar-se en forma de masses pures, encara que s’associa amb Quercus ilex, Quercus faginea, Quercus canariensis, Acer opalus, Acer monspessulanum, Buxus balearica, Fraxinus dimorpha, Pinus nigra subsp. mauretanica, Abies marocana, Abies numidica, Ilex aquifolium i Juniperus thurifera subsp. africana, entre altres. Els boscos de cedre de l’Atles es presenten en l’actualitat molt fragmentats a conseqüència d’una sobreexplotació forestal abusiva i de les tales per a l’extensió de l’agricultura dutes a terme al llarg del segle XX, a la qual cosa cal afegir una alta pressió ramadera, que dificulta la seua regeneració. Les estimacions més favorables indiquen que els boscos de cedre de l’Atles ocupen una superfície total de 145.000 ha, que suposen un 25 % de la seua àrea potencial. Va ser introduït a Europa com a arbre ornamental a principis del segle XIX. El cedre del Jardí de la Francesa és un exemplar madur en fase de tabulació. El perímetre del tronc supera els 8 m, mentre l’altura i el diàmetre de copa arriben als 30 m. Atenent a estes consideracions, el concepte “d’arbre monumental” es pot aplicar als 389 n Cypress of Principe Real Cupressus lusitanica Mill. Lisbon – Portugal Genovés Calvary Cupressus sempervirens L. Serra Grossa – Spain. Espècie originària de les cadenes muntanyoses d’Amèrica central. Va ser introduïda a Portugal a finals del segle XV. És un arbre de port elevat i copa globosa que pot superar els 30 m d’altura. La Serra Grossa és una alineació muntanyosa formada per la unió d’unes quantes serres de formes suaus, que té la seua cota més elevada a 903 m en el pic de la Creu. Entre elles es troba la Serra del Castell de Xàtiva, coronada per una fortalesa, i just als seus peus un bon exemple de pastius secs calcaris mediterranis que alberguen l’espècie endèmica protegida Silene diclinis, a més d’una representació en pendents rocallosos de vegetació casmofítica en la què destaquen taxons com Sarcocapnos saetabensis i Saxifraga corsica subsp. cossoniana. El xiprer de la Plaça do Príncep Real va ser plantat a mitjan segle XIX. Presenta un port aplanat en forma ornamental a l’haver sigut dirigides les seues branques per les podes, de tal forma que necessiten recolzar-se sobre una estructura de forja. La copa aconseguix una altura de 6,80 m, el tronc un perímetre de 4 m, i el diàmetre de copa 27 m. Les Jumeaux & Notre-Dame du Cyprès Cupressus sempervirens L. Provence – Côte d’Azur – France El xiprer mediterrani és un dels arbres més característics del paisatge de la Provença i la Costa Blava francesa, apareixent associat als centres de culte, jardins i residències. Situats entorn de la capella romànica de Notre-Dame du Cyprès, que té els seus orígens en el segle X, es troben sis magnífics exemplars de port fastigiat. L’exemplar més gros assolix un perímetre de tronc de 5,8 m. Les Jumeaux (els bessons) són dos emblemàtics xiprers plantats l’any 1800 en una talaia prop de la ciutat de Montpeller, que en dos ocasions han estat a punt de desaparéixer. La primera, en la Segona Guerra Mundial quan al dur-se a terme l’excavació de trinxeres en les seues proximitats es tractava d’evitar que serviren de referència. La segona, durant la construcció de l’autopista A9, al passar el traçat pels voltants. Actualment és la urbanització de l’entorn la que amenaça el futur d’estos arbres capdavanters. En tots els casos, els propietaris i la mobilització popular van eixir en la seua defensa. n 390 El municipi d’El Genovés, situat als peus de la Serra de la Creu, presenta un deliciós tossal cobert de xiprers entorn de l’ermita del Crist del Calvari la presència del qual constituïx un testimoni vital del paisatge, les creences i la vida dels seus pobladors. Anunciada Cypress & Royal Botanical Garden Cypress Cupressus sempervirens L. Vilafranca del Bierzo – Spain Madrid – Spain En data 17 d’octubre de 1755, per mandat del rei Ferran VI, es va fundar a Migas Calentes el Reial Jardí Botànic de Madrid. Posteriorment, en 1774, sota el regnat de Carles III, el jardí es va traslladar a l’emplaçament actual, donada la proximitat al jardí del Buen Retiro i al possible emplaçament del Gabinet d’Història Natural, en l’actualitat seu del museu del Prado. Ric en herbaris, dibuixos i llegats botànics, és un centre de referència internacional i un dels jardins botànics més visitats del país. L’arbre més antic del Jardí Botànic és este xiprer de 32 m d’altura, amb una edat d’entre 220 i 240 anys. El xiprer que des de fa 400 anys creix en el monestir de l’Anunciada, de l’orde de clausura de la Clarisses Descalces, és el més vell i, amb els seus 33 metres, el més alt d’Espanya. Situat en el camí de Sant Jaume, este xiprer solia passar desapercebut fins que les germanes, autèntiques guardianes espiritu- als de l’exemplar -ja que segons la tradició l’arbre va ser plantat per la seua fundadora, Sor María de la Trinidad- van llançar les campanes al vol demanant ajuda. El xiprer estava malalt, i des de l’any 2001 l’exemplar rep les cures i atencions del Departament d’Arbres Monumentals de la Diputació de València. gruta oculta entre figueres i baladres. Este espai natural acull una àmplia mostra de flora i fauna protegida entre la qual es troba la tortuga verda marina Chelonia mydas, la tortuga babaua Caretta caretta, el lepidòpter Callimorpha quadripunctaria i plantes com ara Centaurea akamantis, Crepis pusilla, Ophrys kotschyi, Phlomis cypria, Tulipa cypria, així com set mamífers i més de 154 aus. Villa Reale dí Castello Cupressus sempervirens L. Florence – Italy El nom de l’illa de Xipre s’ha relacionat amb la presència del xiprer entre la seua flora. No obstant això, en l’actualitat no hi ha formacions naturals de l’espècie. Els dos exemplars més destacats de l’illa són el xiprer de Nisou i el de Sant Nicolau. Este últim i segons conta la llegenda està relacionat amb la presència del sant en l’illa, té un perímetre de tronc de 4,35 m. i aconseguix una altura de 14 m. En el què pertoca a l’art de la jardineria, el Renaixement va suposar una ruptura amb el model de jardí medieval. L’efecte escenogràfic dels grans espais i les sorpreses a l’espectador prenen carta de naturalesa en els nous jardins de la mà d’uns creadors que alhora que arquitectes són també paisatgistes, pintors i escultors. Villa Reale di Castello, propietat dels Mèdici, erigida davall el patronatge de Cosimo I, primer Gran Duc de la Toscana, està considerada una de les primeres mostres d’este art renovat. El grandiós disseny de les terrasses donant una impressió unitària, la multiplicitat de les vistes, l’harmoniosa dimensió del palau, el desenrotllament equilibrat i ple dels motius ornamentals, els amplis parterres envoltats de tanques, la disposició de nombroses de fonts i escultures, la presència d’una orangerie per a albergar una rica col·lecció de cítrics que en el període estival són exposats a l’exterior com a mostra d’ostentació exòtica, els ombrívols túnels entre el bosc... Els xiprers ocupen dos posicions principals, la primera en l’entrada junt al palau, la segona enfront de la Font de l’Hivern. Àgios Nikolaos Cypress Cupressus sempervirens L. Kathikas – Cyprus La península Akamas és una serra poblada de boscos de savines i pins on es conserven algunes de les últimes platges verges de l’illa de Xipre. Conta la llegenda que Afrodita, deessa de l’amor i la bellesa grega, va nàixer de la bromera del mar. I en Akamas es troben els Banys d’Afrodita, un fi brollador que descendix pels penya-segats fins a penetrar en una Abarqu Cypress Cupressus sempervirens L. Abarqu – Iran Les àrees muntanyoses d’Orient Mitjà, des dels Montes Taurus en la península d’Anatòlia a la zona nord-occidental del subcontinent indi en la Vall de l’Indus, constituïxen la principal àrea potencial de distribució del xiprer. D’esta regió cal destacar la referència històrica d’Alexander Von Humboldt que, seguint els passos del geògraf àrab Al Idrisi en el segle XI, va proposar que el xiprer tenia el seu centre d’origen a Afganistan, on creixien exemplars gegantins. Un testimoni eloqüent de la presència de xiprers mil·lenaris en esta regió és el xiprer d’Abarqu, a Iran. Amb més de 14 metres de perímetre de tronc i datat en més de 4.000 anys d’edat, este acollidor xiprer ha sigut centre de trobada de les caravanes que comuniquen Orient i Occident. Pietro Della Vall en 1621 relata en una carta de viatge la impressió que li va produir el ciprer d’Abarqu: “Nell’entrar della Terra: da una banda, vi è piantato un cipresso molto annoso, il più grande, che io abbia mai veduto in vita mia”. “ … i rami più bassi, si stendono lontano dal tronco pero ogni parte atronó, e conforme io misurai, da quindici passi de miei. L’altezza, corrisponde alla grossezza: ma non è di forma piramidale, come sogliono essere i cipressi di ordinario. Alla grandezza, mostra di essere albero antico assai, i Mahomettani l’hanno in gran divotione”. San Anton Gardens Tetraclinis articulata (Vahl) Masters Cupressus sempervirens L. Malta L’exuberància, diversitat i frescor que mostra la vegetació de San Anton Gardens contrasta amb l’aridesa i desforestació que mostra el conjunt d’illes a Malta. L’insigne professor John Borg va arreplegar en un treball de 1933 alguns dels arbres més vells del paisatge, on va mencionar diferents grups de xiprers, destacant dos xiprers piramidals molt ancians plantats prop del monument de l’Arch en La Valletta, que podrien remuntar-se a l’època del Gran Mestre de Paula entre 1623 – 1636, i els de San Anton Gardens. L’araar -o azouca en llengua Tamazight- Tetraclinis articulata és una espècie endèmica del nord d’Àfrica, on les poblacions naturals estan molt castigades per l’explotació de la seua preada fusta. Pertany a una antiga línia filogenètica de la família Cupressaceae, i té als gèneres veïns més pròxims a Sud-àfrica, Austràlia, Nova Caledònia i Nova Guinea, que indiquen l’arcaisme del seu origen. Espècie en perill d’extinció a Europa, ja que les dos úniques representacions residuals es troben a l’est de la Península Ibèrica i a Malta, formades per individus aïllats. En el nord d’Àfrica es donen les millors representacions de l’espècie. Stone Pine Pinus pinea L. Sardinia – Italy Doñana National Park – Spain El pi pinyoner es distribuïx pels pisos de vegetació termo-meso-mediterranis de bioclima humit i subhumit, pot aconseguir altituds màximes en el Líban fins als 1.800 m. Preferix els sòls solts arenosos, o d’ambient dunar, amb el nivell freàtic subjacent. L’absència de formacions naturals madures, la presència discontínua i fragmentada de les poblacions i una diversitat genètica reduïda fa que resulte difícil establir la seua àrea original. La presència de restes antracològics en jaciments arqueològics en el sud de la península Ibèrica, datats entre 10.000 i 20.000 anys, i de pol·len en torberes en èpoques anteriors, indicarien l’espontaneïtat de l’espècie en esta zona. Es considera que moltes de les poblacions del Mediterrani occidental podrien provindre de l’expansió que els etruscos van dur a terme a Itàlia, i que posteriorment els romans van traslladar a tota la seua àrea d’influència, donat el valor alimentari i culinari dels seus pinyons. Cycas of San Anton Gardens Cycas rumphii Miq. San Anton Gardens – Malta El palau, i especialment els jardins de San Anton, han sigut testimonis des de fa 500 anys de l’avanç de la història natural, l’agricultura i la jardineria en l’illa de Malta. En entre els individus més destacables del jardí hi ha exemplars de Ficus benghalensis, Araucaria heterophylla, Araucaria columnaris, Nolina longifolia, Sapindus indica, Sophora secundiflora, Paulownia tomentosa, Washingtonia robusta, Phoenix canariensis, Phoenix dactylifera, Pinus canariensis, Erythrina variegata, Olea europaea, Carya illinoinensis, Grevillea robusta, Paliurus spina-christi o Tipuana tipu. Cycas rumphii és originària de les àrees tropicals d’Indonèsia i Malàisia, on forma part de les comunitats i els boscos primaris plujosos de les àrees costaneres. Participa en l’estabilització de les dunes formades per la blanca arena de coral. Solen presentar un tronc arborescent erecte, de vegades ramificat, que pot superar els deu metres d’altura. En els últims 50 anys s’ha perdut el 20 % de l’hàbitat de l’espècie. Dragon Tree Dracaena draco L. Ravine of Alonso - Canary Islands – Spain Ajuda Botanical Garden - Portugal El nom popular d’arbre dragó o drago, Dracaena draco resulta fàcil d’entendre al con- 391 n templar exemplars adults: les extraordinàries dimensions, la seqüenciada i sinuosa ramificació dicotòmica, les arrels aèries que broten de les branques, les turmentades rugositats del tronc, la seua fina corfa i la sang roja que brolla quan se li ferix li conferixen una aspecte prehistòric innegable. Això ha portat a considerar-los com els sers vius més vells del Planeta. Espècie endèmica de la regió macaronèsica, es distribuïx en les illes Canàries, Madeira i Cap Verd. Fa uns anys s’ha descrit una població relicta de dragos en l’Anti Atles occidental marroquí, sobre la cara nord dels Jbels Imzi i Adad Medni creixent en penyals i goles pràcticament inaccessibles. En les illes Canàries creix preferentment des del nivell del mar fins a 400 m, per la qual cosa la seua àrea natural potencial de distribució és molt extensa. No obstant això, les poblacions silvestres són extremadament escasses: en l’illa de Gran Canària és molt estrany, a Lanzarote ha desaparegut, en El Hierro es coneixen tres dragos vells, en La Gomera únicament un adult, a Tenerife està confinat a barrancs, zones escarpades i penyasegats. El comerç de la resina de dragó des de la més remota antiguitat, l’ús de les seus fulles com a farratge per al bestiar, el sobrepasturatge, l’ús de les fulles per a l’obtenció de fibres amb què elaborar cordes, l’extensió de l’agricultura i l’alteració i destrucció del seu hàbitat per les urbanitzacions han portat a l’espècie a una situació crítica. Chilean Wine Palm & Yucca Jubaea chilensis (Molina) Baill. Pisa Botanical Garden – Italy Yucca filifera Chabaud Valencia Botanical Garden – Spain Jubaea constituïx un gènere monoespecífic endèmic de Xile. El seu hàbitat natural se situa entre els 32 i 35 graus de latitud Sud, des del nivell del mar fins més de 1.300 m d’altitud. En l’actualitat únicament existixen entre 111.000 i 125.000 individus, concentrats especialment en dos sectors: Ocoa, amb uns 70.000 i Cocalan amb 35.000. S’estima que estes xifres es corresponen amb el 2,5 % de les que existien fa uns dos-cents anys. Charles Darwin, en 1832, va indicar que diversos n 392 centenars de milers creixien en la zona de Valparaíso, dels que mig segle després només quedaven uns pocs centenars. L’extracció del vi de palma, per a la qual cosa es tala l’exemplar, l’extensió de l’agricultura i la ramaderia intensiva han portat a l’espècie a la vora de l’extinció. A fi d’albergar les plantes medicinals com a complement pràctic associat als estudis de Medicina, en 1543 es crea el primer jardí botànic en Pisa. Seguirien el seu exemple les incipients universitats italianes renaixentistes de Pàdua, Florència o Bolonya i a Europa les de Zuric, Montpeller, Utrecht i París. Dos magnífics exemplars de palma xilena presidixen el jardí i testifiquen l’interés dels botànics i exploradors italians per les palmeres. El jardí botànic de València alberga una extraordinari exemplar de Iuca originari de Mèxic, que assolix 12 m d’altura, 10 m de diàmetre de copa i més de 9 m de perímetre de tronc en la base. Palmera Imperial Phoenix dactylifera L. Palmeral of Elx – Spain El cultiu de la palmera datilera es remunta als orígens de l’agricultura en Orient Pròxim, fa més de 6.000 anys. Des d’aquell moment no ha fet més que d’estendre’s pels països del sud del Mediterrani. Plini el Vell, en el segle I, relata la presència de palmeres amb fruit en les costes llevantines de la península Ibèrica. Quan els àrabs van arribar a estes terres en el segle VII, els palmerars ja existien, però el domini que tenien d’este cultiu va potenciar la seua difusió. En l’actualitat, vora 200.000 palmeres formen el palmerar històric d’Elx, declarat Patrimoni de la Humanitat per l’ONU. Reconeix així el seu valor universal com a exemple de transferència d’un paisatge característic del Nord d’Àfrica a Europa. Els palmerars europeus d’Elx, Oriola, Alacant, Bordighera i Vai eren considerats fins fa uns anys lliures de plagues i malalties greus. Però en l’actualitat es troben greument amenaçats davant de l’avanç imparable de la plaga del morrut roig. La Palmera Imperial és un exemplar mascle, al qual li van brotar diversos fillols o ulls del tronc en forma de canelobre conferint-li un port singular. Conta la tradició que en 1894 va visitar la ciutat l’Emperadriu Sissi, quedant meravellada per la bellesa i força de l’exemplar, a la que deu el seu nom. Horse Chestnut Aesculus hippocastanum L. The Retiro Gardens – Spain Espècie del Mediterrani oriental, habita de forma natural en les muntanyes del nord de Grècia, Albània i Bulgària. Es presenta en el pis supramediterrani amb l’associació Ostryo-Carpinion, creixent en companyia de taxons com ara Abies cephalonica i Abies borisii-regis. Segons pareix, va ser introduïd a Viena a mitjan segle XVI, per a posteriorment difondre’s per la resta d’Europa, arribant a Paris l’any 1615. Des d’aquell moment passà a formar part dels jardins centreeuropeus gràcies a les seues nombroses virtuts: cridanera floració estival en xanglots terminals de color blanc-rosat, fulles digitades de grans mides, copa frondosa, fruit gros d’aspecte semblant a les castanyes i un poderós esclat tardorenc multicolor. L’epítet que dóna nom a l’espècie prové de l’ús que es va fer de les seues llavors com a tractament de les malalties respiratòries dels equins. Castagno dei Cento Cavalli Castanea sativa Mill. Sant’Alfio – Sicily – Italy El castanyer és un arbre estés per l’activitat humana des de la més remota antiguitat, la qual cosa fa difícil establir la seua àrea natural. Es considera originari de la regió del nord de la península d’Anatòlia i el mar Negre, des d’on s’hauria expandit per Centreuropa així com en l’oest del Mediterrani i nord d’Àfrica per a l’explotació forestal i la producció de fruit. Apareix en quatre regions biogeogràfiques de la Unió Europea: alpina, atlàntica, continental i mediterrània. Conta la llegenda que, en el segle XVI, davall este castany situat a les faldes de l’Etna es van resguardar d’una tempestat els cent cavallers i les seues corresponents muntures que formaven el seguici de la reina Joana d’Aragó i de Castella, de Nàpols i Sicília. El castanyer dels Cent Cavalls està format per tres troncs ben grossos que en conjunt superen els 55 metres de perímetre, la qual cosa el convertix en un dels arbres del món amb el tronc més gros, estimant-se la seua edat en uns 2.000 anys. Fa uns anys se li detectà l’atac d’un cinípid d’origen asiàtic Dryocosmus kuriphilus i del xancre del castanyer Criphonectria parasitica. No lluny d’ell es troba el castanyer de la Nau, un altre exemplar monstruós d’un sol tronc que supera els 23 metres de perímetre. Gayatonero Celtis australis L. Psammodromus hispanicus Fitzinger Monestir de Sant Jeroni de Cotalba – Spain Espècie de distribució circummediterrània, se situa preferentment en els pisos termo-meso-mediterranis. S’integra en les formacions de boscos escleròfils, lligada als ambients termo-hidròfils, en situació sub-rupícola i en boscos de ribera. Les formacions presenten una distribució dispersa, en forma de xicotets grups o aïllades. S’associa en el Mediterrani occidental a Quercus suber, Quercus faginea, Acer campestre, Acer granatense, Viburnum tinus, Crataegus monogyna, Amelanchier ovalis. El fruit en forma de drupa suposa una font d’aliment important en els mesos finals de la tardor per a la fauna avícola, que actua com a dispersant. Plantat en els marges de cultiu i en les cases de camp per a la fabricació de mànecs i utensilis de fusta per a les ferramentes del camp, va donar lloc a una indústria artesanal tradicional que encara persistix en la comarca de la Vall d’Aiora-Cofrents, a la província de València, a Espanya, on als lledoners se’ls anomena gayatoneros. Els grossos troncs infestats de buits que es formen al ser escapçats cada 7 a 10 anys són la llar, el refugi i la font d’aliment per a una gran varietat de vida silvestre. Etna Broom Genista aetnensis (Raf. ex Biv.) DC. Mount Etna – Sicily – Italy Les colades volcàniques de l’Etna constituïxen un hàbitat especialment difícil per a la reinstal·lació de formacions boscoses. En el millor dels casos transcorreran 15 anys fins a que s’establisquen els primers líquens, 30 anys per a les molses i 100 anys per a les comunitats vegetals llenyoses pioneres, entre les que destaquen dos endemismes de l’illa, Genista aetnensis i Betula aetnensis. Entre noves erupcions, pluges de cendres, fumarades de gasos tòxics i nevades hivernals, dóna començament la colonització amb noves eco-unitats forestals que podran evolucionar fins a la instal·lació de les formacions Querco-Fagetea i Rumici-Astragaletea. La ginesta de l’Etna plantada en un jardí en el municipi de Milo presenta un gros tronc doble on cada un d’ells aconseguix els 2 m de perímetre, la copa s’eleva fins als 12 m i el diàmetre de copa arriba als 18 m. Persian Turpentine Tree Pistacia atlantica Desf. Kiti – Cyprus El pistatxer és una espècie arbòria que es distribuïx pel sud i l’oest del Mediterrani, abunda en el Magrib, està present en la cadena Cirenaica, Orient Mitjà, la costa oest d’Anatòlia i a Xipre i Canàries. Mostra una gran amplitud ecològica i plasticitat per a adaptar-se a diferents ambients, tenint influències i connexions amb la flora macaronèsica, predesèrtica i mediterrània. Forma agrupacions amb Olea europaea, Ceratonia siliqua, Tetraclinis articulata, Juniperus turbinata, Ziziphus lotus, Pistacia khinjuk, Amygdalus communis subsp. microphylla, Amygdalus lycioides, Amygdalus orientalis, Amygdalus arabica, Amygdalus webbii, Amygdalus graeca, Prunus microcarpa, així com altres representants de la família de les Rosaceae, com Prunus, Crataegus, Pyrus, Rosa, Rhamnus. En les illes Canàries, on pràcticament es dóna per desaparegut en algunes illes, apareix amb Tamarix canariensis, Phoenix canariensis, Dracaena draco, Juniperus phoenicea, Olea europaea subsp. cerasiformis, Pistacia lentiscus, Visnea mocanera, Maytenus canariensis, Sideroxylon marmulana. U listincu Pistacia lentiscus L. Ghisonaccia – Corsica – France Este exemplar va ser descobert entre la màquia quan la propietària va dur a terme treballs de desbrossament de la parcel·la. Va ser declarat Arbre de l’Any 2011 a França. El llentiscle té un perímetre de tronc de 2,30 m, una altura de 7 m i ocupa una superfície de 80 m2. El llentiscle és una espècie integrant del bosc termòfil que es presenta preferentment en els pisos de vegetació termo i mesomediterrani. De distribució circummediterrània, forma boscos molt diversificats des del punt de vista estructural, acompanyat d’Arbutus unedo, Celtis australis, Ceratonia siliqua, Cercis siliquastrum, Erica arborea, Laurus nobilis, Myrtus communis, Olea europaea, Pinus pinea, Quercus coccifera, Ramnus alaternus entre altres. Els fruits del llentiscle atrauen a diferents tipus d’aus, entre les que destaca Sylvia spp., que els consumixen i contribuïxen a la seua dispersió. Per la seua banda, les fulles es protegixen dels herbívors incrementant el contingut de fenols en les fulles més joves i també al llarg de l’hivern, quan l’estrat herbaci és més escàs. Vlatos Oriental Plane Platanus orientalis L. Crete – Greece El plàtan d’ombra és una de les espècies dominants de les formacions de boscos riparis en la península Balcànica, Orient Pròxim, el sud d’Itàlia, Sicília, Xipre i Creta. Creix des del nivell del mar fins als 1.500 m d’altitud, mostrant una gran amplitud ecològica, encara que els seus emplaçaments preferits són els llits dels rius. Distribuït des de l’antiguitat per la qualitat de la seua ombra en fonts, jardins i alineacions. Plàtan de Vlatos perímetre de tronc 26,40 m. 393 n Aleppo Oak Quercus infectoria Oliv. Kampos – Cyprus Chaparral do Mendoça Cork Oak Quercus suber L. Marateca – Portugal Els boscos més extensos de roures caducifolis de l’oest del Mediterrani estan formats principalment per dos espècies polimorfes Quercus ithaburensis i Quercus infectoria. La primera s’estén fins al sud d’Itàlia, la segona és més abundant en la península d’Anatòlia i les muntanyes d’Orient Pròxim, amb poblacions en les illes orientals del mar Egeu i a Xipre. Es presenta en formacions forestals del pis supramediterrani i bioclima subhumit i humit reunides en la unitat Quercion infectoriae caracteritzat per la presència d’Asperula libanotica, Veronica stenobotrys, Hypericum lanuginosum, Tamus orientalis, Quercus coccifera subsp. calliprinos, Pinus brutia, Allium trifoliatum, Ostrya carpinifolia, Quercus alnifolia, Cupressus sempervirens, Quercus brachyphylla, Arbutus andrachne, Acer syriacum, Fontanesia phillyreoides, Aristolochia altissima, Cyclamen persicum L’obtenció del suro ha suposat una garantia de conservació per a les formacions de sureres. S’estima que la superfície ocupada se situa en una mica menys de 2 milions d’ha, sent Portugal, Algèria, Espanya i Marroc els principals productors. L’extracció del suro de l’arbre es du a terme cada 7 o 15 anys, depenent de les zones: com més sec és el clima, el suro és de millor qualitat, però la seua producció és més lenta. L’operació pot dur-se a terme al llarg de tota la vida de l’arbre, encara que ha d’evitar-se en els exemplars més ancians perquè els causa un estrès suplementari que pot posar en perill les seues vides. Carvalleda de Tragamón Quercus robur L. Atlantic Botanical Garden of Gijón - Spain El roure pènol és una espècie característica dels boscos temperats europeus que va trobar refugi en l’àrea circummediterrània durant el màxim glacial de l’era Würm. En l’actualitat es troba distribuïda per la major part d’Europa i Àsia occidental, mentre que en la península Ibèrica roman més lligada a les zones amb influència atlàntica. n 394 Durant l’extracció se separa el suro de la pell interna. Esta última és una capa d’extraordinària importància, ja que és la que conserva la capacitat de regenerar la nova corfa, a més de contindre i preservar el cambium perquè l’arbre puga continuar vivint. La pell interna té un alt contingut en tanins, que s’han utilitzat tradicionalment com adobadors i colorants. Es tenen dades que mostren com entre els segles XVII i principis del XX en el sud d’Espanya, Marroc i les illes de Sardenya, Còrsega i Sicília es van destruir vastíssimes extensions de sureres amb esta finalitat. Esta activitat seria una de les raons que explicarien el brusc descens d’estes masses en la regió. La surera de Chaparral do Mendoça, a Portugal, és considerat un dels més productius del món, presenta un diàmetre de copa de 30 m i un perímetre de tronc de més de 5 m. Smallflower Tamarisk Tamarix parviflora DC. Agios Athanasios Sklavopoula – Crete – Greece El gènere Tamarix reunix un centenar d’espècies d’ambients halo-hidròfils, repartides per les regions temperades i càlides d’Europa, oest d’Àsia i nord d’Àfrica. La major diversitat d’espècies es dóna en la regió irano-turca i el nord d’Àfrica, on alguns taxons s’integren en la vegetació saharo-aràbiga de les sabanes formant part del paisatge desèrtic i dunar. Associats a les formacions d’aigua dolça solen apareixen els taxons Tamarix africana, Tamarix gallica, en companyia de Salix alba, Salix triandra, Salix pedicellata, Salix atrocinerea, Salix purpurea, Populus alba, Populus nigra, Fraxinus angustifolia, Laurus nobilis, Celtis australis, Prunus lusitanica, Nerium oleander. Per la seua banda, Tamarix canariensis, Tamarix boveana i Tamarix balansae mostren una preferència pels ambients sub-halòfits. Tamarix parviflora, originari del Mediterrani oriental i el nord d’Àfrica, així com altres espècies del grup, poden prendre ports arboris i adquirir dimensions extraordinàries. S’ha utilitzat en jardineria en el Mediterrani oriental on s’ha naturalitzat. T he need to protect our forests and biodiversity has been granted unprecedented political and social attention in the last few decades. The growing interest in trees has much to do with concern for the future and well-being of humanity. And with an unquestionable fact, is that the actions that are aimed at their conservation are moving forward at a disproportionately slow pace compared to the destruction of mature trees and forests all over the planet. One of the key European initiatives in this respect is the Habitats Directive, whose twentieth anniversary was celebrated last year, which has given rise to the creation of the world’s biggest network of natural protected areas: the Natura 2000 network. The results in terms of the number and diversity of habitats and species of protected flora and fauna have been promising, yet there is still much to do. Only 17% of habitats and species and 11% of key ecosystems protected by European legislation are in a favourable state of conservation. Added to this is the lack of recognition and specific legal protection for monumental trees, mature forests, centuries-old agricultural trees and the most emblematic treed landscapes in the European Union. The destruction of forests and biodiversity are mainly caused by humans. One of the major ones is the increase in what are known as Large-scale Forest Fires (LFF), i.e. fires that burn surface areas ranging from 500 to tens of thousands of hectares. This is a huge environmental hazard which in 95% of the cases is caused either accidentally or deliberately by humans. To take an effective stand against forest fires there is a need to step up research into preventive management and regeneration models that help to provide active protection and also contribute to the recovery of plant communities in the future to make them more resistant to fires. This is the goal of the European CypFire project: Multiple-rowed cypress barriers against fires: a feasible, ecological and economical solution for the protection of Mediterranean Regions (2010–2013), co-financed by ERDF funds from the MED Programme, the EU’s transnational cooperation programme. n CypFire European Project CypFire: Multiple-rowed cypress barriers against fires: a feasible, ecological and economical solution for the protection of Mediterranean Regions (Reference: 2130 / 2G-MED09-070). Co-financed by ERDF Sponsors Collaborators