QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? EL PENSAMENT MÍTIC Els mites constitueixen un dels primers intents de l’ésser humà per explicar el món que l’envolta i, també, qui és el mateix. Els primers humans i les primeres cultures van utilitzar un model d’explicació mític. Característiques d’aquest pensament: - Són narracions d’inspiració poètica i es mantenen per tradició. Presència d’allò sobrenatural, divinitzat i personificat. Model antropomòrfic: segueix el comportament humà o relacions entre persones. Model màgic: canvia el curs dels esdeveniments a través de ritus i cerimònies. Arbitrarietat: el funcionament de la naturalesa respon a un ordre atzarós i irregular que pot ser alterat per la intervenció divina (providència). Els sacerdots són els portadors d’aquest saber ocult. Per poder conèixer la voluntat divina era freqüent que els grecs visitessin els oracles. Els missatges eren interpretats pels sacerdots. MITOLOGIA GREGA ORIGEN DEL TERME La paraula filosofia prové del grec i significa literalment “amic o amant (filos) de la saviesa (sophia)”. És el desig del conèixer. La filosofia és una forma peculiar de saber racional, sistemàtic i crític. Aquest saber té data i lloc de naixement: segle VI a. C. a Jònia (colònia grega d’Àsia Menor). En aquest moment, l’ésser humà observa tot allò que l’envolta, meravellat i estranyat alhora, però per primera vegada creu estar convençut de l’existència d’una explicació racional capaç de desvetllar l’ordre i el sentit ocult de tot. IRIS FILLA DE TAUMANT Segons Plató i Aristòtil la filosofia va sorgir de l’admiració, de la perplexitat, de la sorpresa, de la meravella o de l’estranyesa (significats relacionats amb el terme grec thauma, meravella). L'esmentada admiració procedeix, al seu torn, no d’una orientació cap a coneixements pràctics, en el sentit de coneixements encaminats a aconseguir finalitats concretes que millorin tals o quals aspectes de la nostra existència, sinó que procedeix d'un desconcert. Qui s’admira, qui experimenta la sensació de sorpresa o meravella davant algun problema, ho fa perquè experimenta una certa desorientació, es troba en una situació semblant a la que experimentem davant una paradoxa (el contrari a la doxa o opinió): s’admira que les coses o problemes que causen l'esmentada admiració no responen immediatament a un ordre conegut. La recerca d’aquest ordre és la resposta a aquella admiració. Per això, Aristòtil diu també que ja els forjadors de mites eren, en certa forma, filòsofs, perquè els mites es componen d’elements meravellosos o generadors d’admiració. No obstant això, en altres textos contraposa el mite a la plena raó o logos. Iris -missatgera dels déus- i Zeus. PENSAMENT MÍTIC PENSAMENT RACIONAL Els fenòmens de la natura no es poden conèixer o predir perquè succeeixen segons el capritx dels déus. El món és, per tant, caòtic i arbitrari, sense lleis fixes. Tots els fenòmens tenen una naturalesa i uns principis o causes naturals que permeten el seu coneixement. El món és, per tant, un lloc ordenat, regit per lleis fixes i estables. Explica el món mitjançant relats fantàstics. Es val de la raó per a conèixer les lleis que regeixen el món. Les explicacions mítiques no accepten la revisió, constitueixen un coneixement o explicació acabat i tancat. El coneixement racional està en constant revisió i, per això, és sensible a noves explicacions que millorin les existents. Es tracta d'una explicació tradicional. Es tracta d'una explicació crítica. FACTORS QUE AJUDEN: PAS MITE-LOGOS La filosofia neix a Grècia a través d’un procés d’anàlisi i crítica del mite. Hi ha moltes cultures que tenen mites però no han arribat a tenir la filosofia. És més normal que els mites esdevinguin religió que no pas filosofia. El que s’ha anomenat miracle grec és precisament l’aparició d’un nou tipus de pensament que és logos (raó/paraula) en lluita el mite. A Grècia es dóna la conjunció de factors que fan possible el miracle grec: 1/ Econòmic: Grècia està formada per un conjunt de polis comercials. Són pobres i això obliga al comerç i fa que els grecs entrin en contacte amb altres civilitzacions (del Mediterrani) i poden contrastar i discutir diverses maneres d’entendre el món; tenen, per tant, l’hàbit de relativitzar i de pactar propi de la mentalitat de comerciant. És important la seva relació amb Egipte, l’imperi més important del moment. 2 3/ 4/ 5/ L’ESCOLA JÒNICA PHYSIS ARKHÉ MILET TALES DE MILET (640-545 aC ???) ANAXIMANDRE (611???-547 aC) ANAXÍMENES (585???-524 aC) És l’últim filòsof de l’escola milèsia. Deixeble d’Anaximandre. ARKHÉ: AIRE Explica el mecanisme del canvi o transformació de l’aire en diferents estats. Així, proposa que el canvi es produeix o bé, per rarefacció o bé per condensació. La condensació és el procés per qual es concentra una determinada quantitat de matèria en un espai menor que el que anteriorment es trobava, tornant-se més freda. En canvi, la rarefacció seria el procés invers pel qual la mateixa quantitat de matèria ocupa un major espai, tornant-se més calenta. L’aire esdevé en un principi dinàmic d’autotransformació, mai està quiet. És per naturalesa mòbil. Està a tot arreu (universal). L’aire no pesa [és fals, l’aire SÍ pesa; però aquest error va durar en la història de la física fins al s. XVII]. Possiblement va ser també el primer a explicar la teoria dels quatre elements segons el qual la Terra està constituïda per aire, aigua, terra i foc. Alguns autors atribueixen la teoria dels quatre elements a Anaximandre. PITÀGORES (580-496 aC.???) IDEES MATEMÀTIQUES PENSAMENT COSMOLÒGIC HERÀCLIT D’EFES (554???-484 a.C.) ❖ ❏ ❖ ARKHÉ: FOC LOGOS: RAÓ UNIVERSAL L’ESCOLA ELEÀTICA Parmènides d’Elea (549???-470 a.C) … ATRIBUTS DE L’ÉSSER DE PARMÈNIDES - 3) ELS PLURALISTES. INTENTS DE CONCILIACIÓ ❖ ❖ EMPÈDOCLES d’ AGRIGENT 494-432 aC Estableix la teoria dels quatre elements: AIGUA, AIRE, FOC i TERRA. Aquestes substàncies són eternes i no pateixen cap transformació. -La realitat que mai no canvia-. Les coses materials - els éssers de la naturalesa- són combinacions d’aquests elements. Els processos de composició i descomposició estan regulats per dues forces que va anomenar: AMOR (atracció). ODI (repulsió). *La teoria dels 4 elements va ser defensada per les principals teories científiques durant gairebé 2000 anys. ANAXÀGORES de CLAZÒMENES 500-428 aC Amb els 4 elements d’Empèdocles no era possible explicar la infinitat de qualitats existents a la naturalesa. Calien que haguessin infinites formes bàsiques d’ésser. En cada cosa hi ha llavors o porcions de totes les coses que ella pot esdevenir -homeomeries- EN TOT HI HA DE TOT. Introdueix un nou concepte: el NOUS -MENT, INTEL·LIGÈNCIA- li va servir per a explicar per què els agregats, les coses es formaven de manera ordenada i no l’atzar. ELS ATOMISTES LEUCIP DE MILET (450 aC) i DEMÒCRIT D’ABDERA (460-370 aC) La realitat està integrada per una infinitat de petits objectes indivisibles, eterns inengendrats i immutables. ELS ÀTOMS. Es mouen eternament en l’infinit espai BUIT i COL·LISIÓ entren en Així es formen els cossos que no són altra cosa que agregats d’ àtoms.
