i.- introducción i.1. notas de identidad

C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
I.- INTRODUCCIÓN
I.1. NOTAS DE IDENTIDAD
El C.P. Benjamín Benlloch es aconfesional respecto a todas las religiones. Ni el
Centro ni los Profesores/as que en el trabajan, tomarán posiciones religiosas o ateas,
sino de total respeto por las creencias de todas las personas.
De acuerdo con los principios de igualdad de derechos y no discriminación que
inspiran la actividad educativa, la enseñanza que se proporcione a las niñas y a los niños
es igual y se desarrolla en un marco de coeducación. Entendiendo ésta como un intento
de educar para la igualdad sin ninguna discriminación por razón de sexo.
Nuestra línea metodológica se basa en el activismo, funcionalidad,
globalización, individualización y mediación del profesor, en el aprendizaje
significativo y en el resto del paradigma constructivista. Y en una formación
permanente del profesorado.
El Centro es pluralista, en la medida en que no ha de excluir a nadie a causa de
su procedencia, religión, ideología o nivel de desarrollo.
La escuela debe trasmitir a sus alumnos/as los valores básicos de una sociedad
democrática: el respeto hacia los demás y hacia uno mismo. El sentido de la libertad
ligado al de la responsabilidad, la solidaridad, el gusto por el trabajo bien hecho... e
invitarles en la mejora de esa sociedad.
La idea de una escuela democrática implica la necesidad de una participación
real y efectiva de todos los estamentos que la componen en su gestión por medio de los
representantes elegidos por cada uno de estos estamentos. Existen diversas comisiones
en el seno del Consejo Escolar de Centro.
Nuestra escuela respeta la lengua familiar propia de los alumnos/as, realiza el
aprendizaje de la lectura y de la escritura en la lengua por la que opten los padres y
tiende a un uso normal y no discriminatorio de las dos lenguas oficiales durante toda la
escolaridad.
Asimismo, introduce desde el primer curso de Primaria el inglés como idioma
extranjero.
Proclamamos nuestro convencimiento de que lo anteriormente enunciado se
debe enmarcar en el contexto de unos hábitos participativos; proclamamos por ello, la
importancia del conjunto: profesores/as, padres y madres y alumnos/as, así como la
participación de los diversos estamentos administrativos públicos. Es evidente que sólo
a partir de una postura de auténtica implicación y colaboración de todos, será posible
llevar adelante nuestro proyecto.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
I.2. OBJETIVOS DEL CENTRO
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Despertar en los alumnos/as la creatividad y el sentido crítico.
Fomentar el espíritu y los valores de responsabilidad, pacifismo solidaridad,
democracia y convivencia.
Buscar la mejora del sistema escolar, consiguiendo mejorar la enseñanza mediante
la innovación pedagógica permanente.
Fomentar la comunicación entre los sectores que forman la comunidad,
especialmente con los padres/madres de alumnos/as.
Lograr que el centro esté abierto al entorno social en que se encuentra inmerso.
Fomentar hábitos de trabajo y estudio mediante las técnicas adecuadas.
Globalizar el sentido de la educación consiguiendo que integre todas las facetas de
la vida humana: intelectual, deportiva, ética, estética, ...
Promover una organización del Centro que sea: funcional, flexible y eficaz en sus
planteamientos; que goce de consistencia interna; que permita su propia revisión y
actualización periódica; que pueda enjuiciar las innovaciones que se vayan
produciendo.
Desarrollar una escuela integradora y compensadora, integrando a todos/as los/as
niños/as, sin distinción de sexo, religión, origen familiar y social, raza,
diferentemente dotados desde el punto de vista físico o intelectual y tratando de
conseguir que cada niño/a desarrolle al máximo sus posibilidades.
Educar en y para la libertad.
Potenciar el diálogo como vía de resolución de conflictos.
Respetar la pluralidad lingüística y fomentar el uso y aprendizaje de las tres lenguas
contempladas en el programa educativo.
I.3. ORGANIZACIÓN PEDAGÓGICA DEL CENTRO
En el Centro se dan las siguientes estructuras organizativas:
•
•
•
•
•
•
Consejo Escolar
Claustro
Equipo Directivo
Comisión de Coordinación Pedagógica
Equipos de Ciclo
Maestros/as: Tutores y especialistas
Todas estas estructuras se coordinan entre sí y con los demás estamentos
implicados en la tarea educativa, tal y como queda registrado en el organigrama
siguiente. Para ello se organizarán las reuniones pertinentes, y se seguirán las normas
dictadas el respecto contempladas en el Reglamento Orgánico Funcional del Centro y en
el Reglamento de Régimen Interior
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
ORGANIGRAMA C.P. BENJAMÍN BENLLOCH (MANISES)
A L U M N A D O
Coordinación Infantil
Coordinación 1er Ciclo
Coordinación 2º Ciclo
Coordinación 3er Ciclo
COMISIÓN DE COORDINACIÓN PEDAGÓGICA
EDUCACIÓN INFANTIL
EDUCACIÓN PRIMARIA
Claustro de maestros/as
COMISIONES Y EQUIPOS DE
TRABAJO
I3 I4 I5
1º 2º
3º 4º
5º 6º
Infantil
1er C.
Prim.
2º C.
Prim.
3er C.
Prim.
Asamblea de delegados
Becas y matrícula
COMISIONES
EQUIPO
DIRECTIVO
Dirección
Jefatura de Estudios
Secretaría
Pedagógica
Convivencia
Comedor
CONSEJO
ESCOLAR
Junta Directiva
A.M.P.A.
PADRES Y MADRES
JUNTA ECONÓMICA
Comedor
Pedagogía Terapéutica
Educación Física
ESPECIALISTAS
Idiomas
Extranjeros
Educación Musical
Logopedia
Religión
PERSONAL DE ADMINISTRACIÓN Y SERVICIOS
GABINETE
PSICOPEDAGÓGICO
CONSERJE
PERSONAL DE
LIMPIEZA
AYUNTAMIENTO
Fundación
Deportes
Servicios
Sociales
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
P.E.C.
CARACTERITZACIÓ DE L’ALUMNAT
Serveis
En el període d’expansió urbana, la població creixia amb carència dels més elementals serveis
culturals, educatius i d’esplai. Quant a la planificació urbanística, era inexistent. Tot i que les
actuaciones municipals quant a les dotacions de serveis comunitaris i de benestar social han millorat
considerablement la situació de partida, el poble es troba amb fortes mancances. Els principal serveis
d’oci i culturals, com ara poliesportiu, casa de la cultura, biblioteca, teatre auditori ambulatori, és
troben dins del casc urbà.
L’expansió urbana está en relació amb el creixement demogràfic de Manises, conseqüència
del fluix migratori dels anys 60/70. A la década dels 70 el creixement es modera, continuant en un
creixement moderat. En l’últim P.M.H. dón 24.692 habitants. El 49% són homes i el 51% dones. El
grup d’edat més voluminos és el de joves entre 0 i 29 anys, amb un 34% del total.
Població
El creixement urbà de Manises està interrelacionat amb tot el desenvolupament de l’àrea de
Gran València.
La població té un nucli primitiu amb un traçat irregular, carrerons estrets i edificacions de
planta baixa i pis. Al voltant d’aquest casc antic es va produir el primer eixample. Als anys 60/65 es
formà un àrea d’edificació educativa generalment de baixa qualitat en zona inundable on es troba el
nostre col.legi.
Desenvolupament urbà
El procés d’urbanització ha comportat la pèrdua d’importància de les activitats relacionades
amb la ceràmica. El nombre de empreses ubicades en la zona insdustrial es 1052, distribuides en els
polígons industrials següents: La Cova (7,6%), aeroport (27,5%), Barranquet (2,3%), zona urbana
(59,4%) i zona històrica artesanal (3,2%). Finalitzat el “boom” industrial, la pérdua progressiva de
llocs de treball afecta a Manises produïnt un important índex d’atur.
Sectors econòmics
El seu terme municipal és reduït. Limita al nord amb el terme municipal de Paterna, al sud i
al est amb el terme de Quart de Poblet i al oest amb el terme de Ribarroja.. Creua el municipi la
carretera N-3 i la carretera de Quart-Domeño que travessa el casc urbà. Es comunica amb Paterna
mijançant dos ponts pels quals s’accedeix a les carreteres del Plà Sud i la circunvalació de la capital.
Manises és una localitat del nord de L’Horta Sud de València, situada al marge dret del riu
Túria. Com la resta dels municipis de les rodalies de València, ha participat del procés transformador
de l’antiga conruració de l’horta en conurbació.
Localització:
1.1. LA LOCALITAT.
ANÀLISI DE LA REALITAT DEL CENTRE
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
Diversitat cultural
Els problemes anteriorment comentats, que afecten a part de l’alumnat, sovint es manifesten
en deficiències concretes, com ara la manca de material escolar, la qual cosa entrebanca les tasques
acadèmiques.
Cal dir, no obstant, que aquesta no és una qüestió exclusivament relacionada amb els nivells
adquisitius de les families sinò derivada d’altres, com ara la formació, l’escala de valors, dificultats
administratives,etc
Manca de material escolar
No pot dir-se que aquest tipus de deficiències siguen generalitzades, sinò que afecten a
alumnes concrets, quasi sempre amb situació socio-familiar precària.
Entre altres podem citar.
manca d’higiene corporal,
deficiències que repercuteixen en el treball: vista, oïda...
deficients hàbits d’alimentació.
Deficiències higienico-sanitàries
Afortunadament els casos d’absentisme són poc nombrosos i puntuals, solucionant-se de
forma inmediata., la majoría de les vegades.
Absentisme escolar.
Alguns alumnes presenten conductes problemàtiques que incideixen en la convivència
escolar i , fins i tot, dificulten els processos d’integració social i escolar.
Darrere d’estes actuacions, sovint trobem problemes familiars i de personalitat, irregularitat
en l’assistència a escola, dificultat per a les relacions interpersonals, etc...
Manca d’hàbits escolars i problemes de convivència.
Aquestes es manifesten de diferents formes: retard generalitzat en tots el nivells de
l’aprenentatge (desfasament curs/edat); deficiències i alteracions greus del llenguatge; dificultats
d’atenció, motivació i comprensió. Cal destacar, sobretot, les dificultats de llenguatge i
matemàtiques, doncs que afecten greument la capacitat comunicativa dels/les nostres alumnes i per
la seua influència enla vehiculització de molts altres aprenentatges. Es trobem tambè, cada vegada
més, en la necessitat de recolzament del valencià dels xiquets/es inmigrants i amb necesitats
educatives especials.
Dificultats d’aprenentatge
L'alumnat del nostre centre majoritàriament prové d'un ambient socioeconòmic i cultural
mig-baix. Alguns d'ells amb situacions familiars irregulars i desestructurades que, encara que no
provoquen greus problemes de disciplina, si reflectixen una sèrie de problemes en l'àmbit escolar,
generalment per la poca implicació dels pares, perduda de valors, escassetat d'hàbits escolars, poca
motivació i esforç, dificultat per a les relacions interpersonals.....
Així mateix, la diversitat cultural aportada per la creixent immigració, al mateix temps que
enriquidora, és un repte afegit en la busca d'una òptima convivència.
Hi ha que destacar que cada vegada tenim més alumnat de compensatòria ja que aquesta població
està concentrant-se en dos col—legis de Manises.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
Pensem que a pesar de tot, l'escola té un gran protagonisme en el procés de formació de
ciutadans, ja que educa, transmet continguts, reproduïx valors i inculca actituds i hàbits de
conducta, per tant pot actuar per a intentar aconseguir un món millor i més just per mitjà de
l'educació en valors. No pot ni ha de limitar-se a reproduir esquemes socials, ha de potenciar les
aptituds de l'individu de manera que este puga arribar a adquirir la seua plenitud humana.
El sistema educatiu no pot escapar a esta situació, i els mestres/as ens trobem contínuament
enfront d'interrogants sobre l'objectiu i el contingut de la nostra ensenyança, quan en l'entorn social
dels alumnes/as es troba cada dia mes influenciat per uns mitjans de comunicació que valoren més
el que es té que el que s'és „tant tens, tant vals“ , en la que es valora mes l'estètica que la
intel—ligència i la bondat; la falta d'esforç per a aconseguir les metes, la competitivitat en compte de la
cooperació, etc.....
No és estrany doncs que estes situacions produïsquen en el ser humà una crisi de valors i
sensació de perduda de rumb i desorientació.
Després de divers anàlisi, obsevem en el nostre alumnat una manca de motivació cap a
l'escola i el que ella representa com a vehicle de cultura; la manca d'expectatives familiars i personals
de futur; manca de metes personals; manca de models positius; i una carència de valors que milloren
les relacions personals dels nostres alumnes/as amb els altres.
Açò és el producte generat per la societat actual, en la que es tendix a viure d'una forma
individualitzada, en la que constantment veiem catàstrofes humanes, guerres, morts injustes per
violència o per fam i en la que dia a dia s'accentuen més les desigualtats socials. Els que tenen molt,
cada vegada tenen més i la gran majoria cada vegada té menys. El pitjor de tot és que estes
situacions les assumim com “normals” per la freqüència amb què es donen i ens quedem indiferents
davant de tanta injustícia.
Es tracta d’una situació que sense esser prou generalitzada, és dona en un percentatge
significatiu, sols estar generada pel treball del pare i de la mare fora de casa, per la manca de
formació i el sentiment d’incapacitat per afrontar l’educació dels/les seus/es fills/es.
Baixa implicació de les families en les tasques educatives.
El nostre col.legi gaudeix d’una composició socio-cultural diversa. A més de la població
gitana i aquella que practica la religió musulmana, cal considerar molt especialment el fluix migratori
dels anys 60/70. El qual aportà un important col.lectiu de població manxega i andalusa.. En els
darreres anys l´inmigraciò es sobretot de sudamerica i marroqui, encara que hi ha xinesos,
armenys....etc.
Aquesta situació, obviament, aporta un gran potencial educatiu.
Tantmateix, la realitat ens diu que, en ocasions, ve acompanyada de problemes de
convivència, provocats per la presència de codis culturals i de valors diferents, el quals generen
mecanismes de marginació o exclusió basats en prejudicis. Afortunadament fins hara en la nostra
escola hi ha un gran respecte a la diversitat i el alumnat conviu perfectament facilitant l´integraciò
de totes les persones que conviuen en el centre.
Esta situaciò es podrá mantindre sempre que els inmigrants i alumnat amb n.e.e. es reparta
de forma equilibrada per tots elscentres educatius del poble, per garantir una plena integraciò i no
ghetos; En els dos últims anys està desequilibrant-se perque estem escolaritzant a la majoria de
l’alumnat d’questes característiques que arriben al poble.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
II.- METODOLOGÍA
P.E.C.
La creación de un clima, en el que el niño se sienta acogido y se respete su
individualidad.
El nivel de desarrollo del niño y el respeto a sus posibilidades cognitivas.
Los elementos de aprendizaje para posibilitar y favorecer la aparición en el conflicto
cognitivo, no cayendo en el error de dárselo todo hecho.
La utilización por el niño de los procesos propios de elaboración de estrategias y
comprobación de hipótesis que le permitan llegar al conocimiento compartido.
La realidad y validez social de los aprendizajes que deberán ser realistas y
transferibles a otras situaciones fuera del entorno escolar.
El respeto a la diversidad, favoreciendo la resolución y reflexión individual.
La necesidad de comunicación y de relación, favoreciendo el intercambio de
experiencias.
Necesita también establecer relaciones y buscar efecto, seguridad, estima,
comunicación, bienestar, autonomía.
Nuestra metodología ha de favorecer y cultivar la actividad constructiva de los
niños para que sean sujetos activos y partícipes de su cultura.
El educador ha de diseñar, situaciones que tengan en cuenta:
física ensayando, investigando, explorando, manipulando...
2.- El niño en esta etapa, es muy activo y desarrolla tanto la actividad mental, como
1.- Es necesario partir de la experiencia, para que se produzca un aprendizaje. Si no se
tiene en cuenta lo que el niño sabe, se producen repeticiones pero no un aprendizaje. Para que
sea significativo, el niño debe experimentar, manipular y participar activamente en ese
aprendizaje. Un enfoque globalizador y personalizado contribuirá a la construcción de dicho
aprendizaje significativo.
Sería necesario:
Que esté contextualizado.
Que tenga una validez.
Que se pueda transferir a otras situaciones.
Que el contenido tenga una relación estrecha con la estructura mental del
desarrollo del niño.
Teniendo en cuenta las características del niño y su evolución, es muy importante en esta
etapa, conducir los procesos educativos a través de:
1- La experiencia personal de los niños.
2- La actividad.
3- El juego.
4- El aprendizaje por descubrimiento.
5- Actitudes del profesor.
Todo esto para desarrollar sus capacidades.
II.1.1. Educacion Infantil
II.1. CRITERIOS METODOLÓGICOS GENERALES
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
- SOCIALIZACION, pretende la propuesta de actividades que por su polivalencia y
secuencia permita el trabajo y la actividad en común a los alumnos, aún para objetivos distintos.
- INDIVIDUALIZACION, referida directamente a los miedos en el que alumno se enfrenta
a sus aprendizajes, a los procesos que utiliza, a su reconducción para descubrir el problema que se le
plantea y a las propuestas que han de hacérsele según su ritmo y necesidades.
- FUNCIONALIDAD, de forma que las actividades propuestas tienden en su polivalencia al
logro de diversos objetivos operativos y se fundamenten en las pautas culturales, idiosincrasia y
costumbres del medio ambiente del alumno y se extraigan de su realidad personal y ambiental.
- GLOBALIZACIÓN que hace referencia a la unidad del sujeto que aprende. Aunque las
actividades propuestas, se presentan en áreas distintas.
La elaboración de planteamientos didácticos a partir del diseño curricular que se presenta
deberá basarse, entre otros, en los principios metodológicos siguientes:
II.1.2. Educación Primaria
5.- Actitud del profesor: El papel del profesorado, ha de ser orientar, organizar y facilitar
el aprendizaje de los alumnos, así como:
Presentación y distribución de variados materiales por rincones, para suscitar
diferentes problemas.
Plantear situaciones que no se les hayan ocurrido a los niños.
Coordinar las situaciones que los niños planteen.
Orientar y dirigir la investigación de los alumnos.
4.- El aprendizaje por descubrimiento, es más complejo que el aprendizaje por
recepción. Necesita una etapa previa de resolución de problemas antes que el
significado sea interiorizado. El aprendizaje por recepción, necesita un nivel mayor
de madurez cognoscitiva. En la E.I. es más apropiado el aprendizaje por
procedimientos inductivos, experiencias concretas y a través de resolución de
problemas y haciendo descubrimientos autónomos.
3.- El juego. El niño no diferencia cuando es juego o tarea, Es difícil conocer cuando
jugando, el niño realiza una tarea o cuando una tarea deriva en juego para el niño;
todo es actividad y acción. La tarea hace referencia a un trabajo bien delimitado con
un objetivo claro y una consigna que hay que cumplir.
El juego es otro recurso didáctico y se diferencia de las tareas en que hace referencia
a una situación de ficción y de representación simbólica.
El juego constituye una actividad natural y espontánea en esta etapa, que el
educador ha de retomar y planificar, creando los ambientes y dejando unos tiempos
determinados que posibiliten al niño jugar libremente.
Modalidades de juegos simbólicos dramáticos y con reglas.
A partir de las tareas y los juegos, planificamos la acción educativa, buscando un
equilibrio de los dos recursos en torno de los cuales gira la vida de las aulas y la
actividad de los niños.
La organización de un ambiente de aprendizaje, que facilite la interacción y la
acción de los niños con los objetos y las personas
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
Búsqueda de información a través de la observación directa i/o indirecta, consulta de
fuentes escritas y no escritas, el entorno, etc. Esta búsqueda supone la selección de la
información y la toma de datos.
Realización del plan de trabajo propuesto, donde se incluirán los siguientes pasos:
Fase de experimentación
Emisión de hipótesis o posibles soluciones por parte del alumnado, con el fin de elaborar
un plan de trabajo (donde se contemplen las diferentes estrategias y pasos para la
experimentación y la consolidación) que lo implique directamente y nos permita comprobar la
exactitud de esta hipótesis o extraer las conclusiones adecuadas. Estas posibles soluciones no
tienen porque ser únicas, aceptándose todas aquellas que los niños y las niñas propongan; el
grupo-clase podrá establecer las prioridades de las hipótesis que se desarrollarán en el Plan de
Trabajo. Este plan de trabajo ha de contemplar actividades, recursos y procedimientos, no
solamente propuestos por el maestro o la maestra, sino también sugerencias propuestas por el
alumnado.
Planteamiento, creación o proposición de situaciones problemáticas, preguntas,
interrogantes siempre contextualizadas en el entorno, edad, momento madurativo, etc.- para crear
un conflicto cognitivo y motivar el trabajo posterior de los nuevos contenidos y modificar los
esquemas mentales previos.
Indagación de las ideas previas del alumnado, para adaptar el trabajo a la situación real,
momento evolutivo e intereses de los niños y de las niñas. Esta información sobre las ideas
previas hará posible el trabajo de los conceptos y procedimientos dentro de la zona de desarrollo
próxima del alumnado, así como una mayor implicación y participación.
Fase exploratoria:
Las tres fases en que se concretará esta metodología són:
Estos planteamientos también quedarán enmarcados dentro de los principios del
paradigma constructivista, para que el proceso de enseñanza-aprendizaje sea significativo.
Todo ello está encaminado a establecer en el aula un ambiente de aprendizaje adecuado, a
propiciar una organización del tiempo flexible (la adquisición de un determinado contenido no
comporta un proceso lineal ni unívoco) y a fomentar la participación del alumnado.
- MEDIACION DEL PROFESOR, al estructurar las experiencias de aprendizaje y estimular
al alumno para que éste modifique sus comportamientos y/o conocimientos, a través de métodos,
materiales y recursos didácticos diversificados y adecuados a cada caso o grupo y con carácter lúdico
y gratificante.
- ACTIVISMO, refuerza el papel del alumno como elemento agente de su propio
aprendizaje en la medida en que actúa, experimenta y controla el resultado de su propia actividad.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
Si lo que la escuela pretende es formar ciudadanos/as integrados/as en la sociedad y que
sean solidarios, hemos de tener presentes todos los aspectos de la sociedad humana. Es, por
Trabajo de grupo
Se potenciará, por tanto, dentro de los diferentes ciclos, la organización de rincones para
el trabajo individual y/o de talleres colectivos, que, aunque no de una forma integral, favorecerán
la posibilidad de elección de las actividades. Estos rincones y talleres tendrán cabida dentro del
horario lectivo, y con la periodicidad que el equipo de cada ciclo establezca.
Estas acciones encaminadas al trabajo individual permiten un mayor respeto de las
diferentes necesidades y ritmos de aprendizaje y un trabajo más reflexivo. Permiten a un mismo
tiempo que el/la alumno/a pueda realizar una autoevaluación, así como detectar aquellos
aspectos que podrán ser objeto de un tratamiento más individualizado.
El trabajo individual es importante ya que potencia la autonomía del alumno/a, teniendo
en cuenta no tan solo la realización de tareas, sino su participación en la organización y el
planteamiento de actividades. Es en este tipo de trabajo donde cabe la proposición de actividades
diversas para que cada niño y cada niña pueda elegir aquellas que estén más en concordancia con
sus intereses o que mejor se adecuen a su motivación.
El trabajo individual
Dentro de la programación de aula se han de prever todo tipo de actividades, no
solamente atendiendo a los conceptos que se quieran trabajar, sino también a los procedimientos,
actitudes o capacidades que se tenga la intención de desarrollar, y a los diferentes tipos de
interacción que se puedan dar en las relaciones interpersonales. Es por eso que se han de trabajar
todo tipo de agrupamientos y estrategias de trabajo.
Como elemento de consolidación es recomendable la realización de una unidad didáctica
globalizadora, para contemplar los aspectos trabajados con anterioridad, se compruebe la validez
i funcionalidad de los contenidos, y se presenten nuevos, relacionados con los anteriores.
Para que los contenidos trabajados queden consolidados, se planificará su aparición en el
currículum de manera cíclica, haciendo las oportunas modificaciones i/o ampliaciones, según los
diferentes momentos del curso escolar, de los niveles, de los ciclos e incluso de las etapas.
Fase de consolidación
Una vez trabajada la información, se realizará la presentación y comunicación de
resultados, favoreciendo la interacción -alumno-alumno, alumno-professor-. Las técnicas habrán
de ser cuanto más variadas mejor, aprovechando las específicas de las diferentes áreas:
lingüísticas, plásticas, matemáticas, etc.
Como último paso dentro de la experimentación, se hará la comprobación de las hipótesis
que se habían apuntado en la fase exploratoria para hacer las adaptaciones, modificar los
esquemas, ratificarlas y extraer las conclusiones. En cualquier caso, se aprovechará este
momento de comprobación para realizar una revisión de los planteamientos iniciales.
A partir de la información obtenida se realizarán actividades que impliquen la actividad
mental; actividades tales como el análisis, clasificación, comparación, etc, de datos, mediante
diversas técnicas i/o procedimientos.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
En las programaciones de aula de cada ciclo i/o nivel, se organizarán talleres
cooperativos y rincones colectivos con tal de llevar a cabo agrupamientos que puedan ser
flexibles y que permitan una mayor autonomía personal (como ya se ha establecido en el
apartado del trabajo individual). Estos talleres y rincones colectivos podrán ser de todo tipo:
lúdicos, de biblioteca, que potencien la reflexión, de consulta, etc.
Vista la importancia del trabajo en grupo, se procurará que en cada unidad didáctica se
concreten acciones tendientes a trabajar los diferentes agrupamientos, con tal de favorecer todos
los tipos de interacción: maestro-alumno, alumno-maestro, alumno-alumno y la interacción con
el medio.
*promueve las situaciones comunicativas en el aula
*posibilita la coordinación en les diferentes actuaciones
*favorece la participación
*potencia la investigación
*propicia el respeto mutuo y la aceptación de normes establecidas democráticamente
*contribuye a la socialización
*permite un contraste de la información
*permite una autocorrección y autoevaluación, tanto del trabajo como de las actitudes
(individuales y colectivas).
*etc.
El trabajo en grupo favorece una serie de ventajas:
Aunque sin menospreciar los otros tipos de interacción, los agrupamientos permiten la
realidad de la interacción alumno-alumno, que dadas sus características es importantísima: el
alumnado tiene edad de maduración similar, unos intereses comunes, un léxico parecido, etc.
tanto, importantísimo el trabajo en grupo, ya que permite el desarrollo de una serie de
capacidades que de otra manera sería imposible de trabajar. Se han de realizar, pues, actividades
que favorezcan todo tipo de agrupamientos: en parejas, pequeño grupo y gran grupo.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
Desarrollo afectivo, intelectual y social del alumnado.
Conocer las características de los alumnos tutelados, tanto personal como
grupalmente
Desarrollar la comunicación con los alumnos/as y sus familias en el ámbito
individual y grupal.
Coordinar la actividad tutorial de los profesores para mejorar la eficacia de la
intervención educativa y prevenir las disfunciones que puedan aparecer a lo largo del
proceso.
Manejar estrategias e instrumentos que ayuden al desempeño de una acción tutorial
planificada; y facilite la demanda de apoyo y asesoramiento para situaciones
complejas.
Promover el impulso de la responsabilidad en los alumnos/as.
•
•
•
•
•
•
•
Llevar a cabo el plan de acción tutorial establecido en el proyecto curricular del nivel
correspondiente y aprobado por el claustro.
Coordinar el proceso de evaluación del alumnado de su grupo y al final de cada ciclo
de la Educación Primaria, adoptar la decisión que proceda acerca de la promoción del
alumnado, teniendo en cuenta los informes de los otros profesores del grupo. Esta
decisión requerirá la audiencia previa de los padres, madres o tutores legales cuando
comporte que el alumno no promocione al ciclo siguiente.
En su caso adoptar las medidas educativas complementarias o de adaptación
curricular que se detecten necesarias como consecuencia de la evaluación del proceso
de enseñanza y aprendizaje del alumnado.
Facilitar la integración de los alumnos/as en el grupo y fomentar en ellos el
desarrollo de actitudes participativas.
Orientar al alumnado en sus procesos de aprendizaje. Potenciar el uso de las técnicas
de estudio.
Colaborar con el Servicio Psicopedagógico Escolar para la consecución de los
objetivos establecidos en el plan de acción tutorial.
En su caso, desarrollar, en coordinación con el profesional del servicio
psicopedagógico escolar y con el profesor/a de P.T. las adaptaciones curriculares
significativas y las medidas de intervención educativa para el alumnado con
necesidades educativas especiales.
Para llegar a conseguir estos objetivos el/la profesor/a tutor/a, tiene según el DOGV del
18-10-94 las siguientes funciones:
•
•
•
•
•
•
Los objetivos generales del plan de acción tutorial son los siguientes:
El contenido del plan es parte inseparable de la función docente, pero en el que se
enfatizan aspectos de relación afectiva que debe presidir toda acción educativa, así como temas
monográficos, transversales o de normas que se pueden abordar mejor con un horario
establecido para desarrollarlo aunque se destine un horario específico, debe tenerse claro que las
actividades tutoriales deben estar presentes en toda la acción educativa.
Un plan de acción tutorial es una responsabilidad compartida por la comunidad
educativa, el equipo directivo y el colectivo del profesorado de un centro.
II.2 LA ACCIÓN TUTORIAL. ELPLAN DE ACCIÓN TUTORIAL
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
Informar a los padres, madres o tutores legales, profesorado y alumnado del grupo de
todo aquello que les concierna en relación con las actividades docentes y con el
proceso de enseñanza y aprendizaje de sus alumnos/as.
Fomentar la cooperación educativa entre el profesorado y los padres, madres o
tutores legales del alumnado
Atender y cuidar a los alumnos/as en los períodos de recreo y en otras actividades no
lectivas.
P.E.C.
ACCIONES
1.1.-Organizar actividades de acogida al
comienzo de cada curso, fundamentalmente respecto al alumnado que
OBJETIVOS
1.-Facilitar la integración de los niños y
de las niñas en su grupo-clase y en el
conjunto de la dinámica escolar.
A.- Respecto al alumnado:
respecto al alumnado
respecto al resto de profesores/as
respecto a las familias
Las funciones a desarrollar por parte del Tutor/a dentro del P.A.T. tienen tres
vertientes claramente diferenciadas:
El equipo de ciclo presentará la programación elaborada a la Comisión
Pedagógica para que ésta la apruebe y la incluya en la Programación General Anual.
Trimestralmente cada uno de los equipos de ciclo realizará una evaluación del P.A.T. y tomará
las medidas que considere oportunas para el buen desarrollo y funcionamiento del mismo.
Al inicio de cada curso se concretará el P.A.T. por ciclos fijando los horarios y las
actividades a realizar a lo largo del mismo.
•
•
•
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
vez.
los
2.1.-Potenciar
la
adquisición
de
estrategias de aprendizaje y técnicas de
trabajo intelectual, así como la
motivación por el estudio.
3.1.-Analizar con el alumnado (asambleas
de clase, entrevistas, etc.) las dificultades
escolares
debidas
a
deficiencias
instrumentales, problemas de integración
y otros, para buscar, si es oportuno los
asesoramientos y apoyos necesarios.
3.-Efectuar un seguimiento global de los
procesos de aprendizaje del alumnado
para detectar las dificultades y les
necesidades especiales, con el fin de
articular las respuestas educativas
correspondientes,
así
como
el
asesoramiento y apoyo oportunos.
1.4.-Conocer la dinámica interna del grupo
(grado de cohesión, líderes, subgrupos,
alumnos/as aislados/as o rechazados/as,
etc.) a través de sociogramas, observación
sistemática y otras técnicas grupales e
intervenir, si fuera necesario, para
compensar estas dinámicas, así como
favorecer el conocimiento y la aceptación
personal y la autoestima.
1.3.-Recoger información sobre los
antecedentes escolares y la situación
personal, familiar y social de cada
alumno/a a través de los informes de
cursos anteriores, informaciones de
tutores/as y maestros/as, cuestionarios
iniciales, entrevistas, observaciones, etc.,
con la finalidad de intervenir para
favorecer la integración escolar y social
en los casos que sea necesario.
1.2.-Comentar con el alumnado los
derechos y los deberes que como
niños/as tienen (Declaración de Derechos
de los Niños y de las Niñas, Convención
de Derechos de la Infancia, Decreto
246/1991 de la Generalitat Valenciana
sobre Derechos y Deberes del alumnado,
Reglamento de Régimen Interior...), así
como el funcionamiento del centro.
llega al centro por primera
Incidiendo
especialmente
en
procedentes de otras culturas
P.E.C.
2.-Contribuir a la personalización de los
procesos de enseñanza-aprendizaje.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
5.1.-Profundizar en el conocimiento de
las aptitudes, intereses y motivaciones de
cada uno de los niños y de las niñas para
ayudarlos en la toma de decisiones sobre
su futuro educativo.
6.1.-Comentar con el alumnado las
funciones y las tareas de la tutoría, dando les
la oportunidad de participar en la
programación de actividades.
5.-Favorecer los procesos de orientación
educativa del alumnado.
6.-Fomentar en el grupo de alumnos/as el
desarrollo de actitudes participativas, tanto
en el centro como en el entorno socio
cultural y natural, a través de asambleas de
clase, de delegados., etc.
los
canales
de
1.1.-Discutir y tomar decisiones globales
sobre la programación, objetivos y
aspectos metodológicos de las diferentes
áreas del Ciclo y de los cursos que lo
integran.
1.-Coordinar las programaciones del
grupo clase, especialmente en aquello
que hace referencia a las respuestas
educativas
ante
las
necesidades
especiales o de apoyo.
1.2.-Establecer
ACCIONES
OBJETIVOS
B.- Respecto al resto del profesorado
6.3.-Promover y coordinar actividades que
fomenten la convivencia, la integración y la
participación de los/as alumnos/as en la
vida del centre y del entorno: elección de
representantes, fiestas y excursiones,
actividades culturales y extraescolares, etc.
6.2.-Estimular y orientar al grupo de
alumnos/as para que planteen sus
necesidades, espectativas, problemas y
dificultades, con el objeto de que
propongan soluciones y líneas de
actuación, a través de asambleas de clase
y de delegados.
4.1.-Celebrar asambleas con el alumnado
para preparar las sesiones de evaluación
y para comentar y tomar decisiones una
vez realizadas éstas.
P.E.C.
4.-Coordinar el proceso evaluador del
alumnado y asesorar sobre su promoción
de un ciclo al otro.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
colaboración con el resto de tutores/as,
fundamentalmente con los del mismo
ciclo y nivel, a la hora de marcar y
revisar objetivos, preparar actividades y
materiales y coordinar el uso de los
medios y recursos disponibles.
P.E.C.
3.-Posibilitar líneas comunes de acción con
el resto de tutores/as dentro del marco del
Proyecto Educativo del Centro y de la
Comisión de Coordinación Pedagógica.
3.3.-Colaborar con el personal especialista en
3.2.-Mediar, con conocimiento de causa,
en posibles situaciones de conflicto entre
alumnos y maestros/as e informar
debidamente a las familias.
3.1.-Consensuar con el equipo educativo
un plan de acción tutorial para todo el
curso, tratando de precisar cuales serán el
grado y las formas de implicación del
profesorado y cuales los aspectos que de
manera específica y prioritaria atenderá
el/la tutor/a y el tiempo necesario para
hacerlo.
2.4.-Analizar junto al resto del
profesorado las dificultades escolares del
alumnado
debidas
a deficiencias
instrumentales, problemas de integración
y otros, con el fin de buscar, si es
necesario, los asesoramientos y apoyos
correspondientes.
2.3.-Preparar, coordinar y moderar las
sesiones de evaluación procurando que
su desarrollo se ajuste a los principios de
la evaluación continua, formativa y
orientativa.
2.2.-Transmitir al resto de maestros/as
aquellas
informaciones
sobre
el
alumnado que les puedan ser de utilidad
a la hora de desarrollar sus tareas
docentes, evaluadoras y orientadoras.
2.-Coordinar el proceso evaluador que lleva 2.1.-Recoger informaciones, opiniones y
a cabo el profesorado del Ciclo y del grupo- propuestas de cada uno/a de los/as
clase, así como, en general, la información maestros/as sobre cualquier tema que
sobre el alumnado con los/as diferentes afecte al grupo de alumnos/as o a algun/a
maestros/as.
alumno/a en particular.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
2.1.-Conseguir la colaboración de los
padres y de las madres en relación con el
trabajo personal de sus hijos e hijas:
organización del tiempo de estudio, del
tiempo libre y de descanso en casa,
mediante la información correspondiente
reuniones, etc.
2.-Implicar a los padres y a las madres en
las actividades de apoyo al aprendizaje y
orientación de sus hijos e hijas.
3.-Informar a los padres y las madres de
todos aquellos asuntos que afecten a la
educación de sus hijos y de sus hijas.
1.1.-Coordinar grupos de trabajo sobre
temas formativos de interés para los
padres y madres, con vistas a la
educación de sus hijos e hijas.
1.-Contribuir al establecimiento de
relaciones fluidas con los padres y las
madres, que faciliten la conexión entre el
centro y las familias.
3.1.-Reunir a los padres y a las madres al
comienzo de curso para informar sobre
las horas de visita, los horarios del
alumnado, la composición del equipo
educativo, el calendario de evaluaciones,
las normas de control de asistencia, etc.,
así como comentar las características de
2.4.-Mantener entrevistas individuales con
los padres y las madres, cuando ellos/ellas lo
soliciten o cuando el/la tutor/a lo considere
necesario anticipándose a las situaciones de
inadaptación escolar.
2.3.-Invitar a los padres y las madres a
que participen directamente en el centro
mediante conferencias, actividades, etc.,
tanto de carácter formativo, como de
información profesional, etc.
2.2.-Preparar
visitas
a
empresas,
servicios, lugares de ocio, etc., en
colaboración con los padres y las madres,
y/o personas en particular, etc.
ACCIONES
psicopedagogía (Gabinete Municipal, SPE,
maestro/a, etc.).
P.E.C.
OBJETIVOS
C.- Respecto a las familias
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
la edad y el nivel escolar en que se
encuentran sus hijos y sus hijas, y los
objetivos y actividades de la tutoría.
3.2.-Mantener, al menos, tres reuniones con
los padres/madres: al comienzo del curso y
después de la primera y tercera evaluación.
P.E.C.
P.E.C.
Para hacer efectivo este tratamiento a la diversidad se establecen los siguientes criterios
generales:
Tratamiento individualizado dentro de la propia tutoría con actividades previstas en la
programación de aula, cuando sean necesidades puntuales y concretas.
Caso de que se trate de necesidades más graves y generalizadas, se propondrá la
elaboración de Adaptaciones Curriculares, bien individuales o colectivas (para grupos
reducidos de alumnos con coincidencia en las necesidades o para la totalidad del grupo-clase),
así como su posible ingreso en el aula de Pedagogía Terapéutica.
Dentro de estas estrategias de tratamiento de las necesidades educativas especiales, serán
prioritarias aquellas que sean debidas a déficits, sin olvidar que en todo proceso de enseñanzaaprendizaje tienen cabida todo tipo de acciones individualizadas para tratar cualquier casuística
(sea por déficit o superávit).
Debido a su importancia serán prioritarias las materias instrumentales (destrezas básicas
como la lectoescritura, el cálculo, conceptos básicos, psicomotricidad, etc), las que por
madureza intelectual supongan déficit o superávit y las deficiencias sensorio-motrices.
CRITERIOS GENERALES:
-déficit intelectual ligero
-retardo pedagógico
-dificultades sensorio-motrices
-transtornos de aprendizaje (atención, dislexias, discalculias, etc)
-transtornos del lenguaje (dislálias, disartrias, etc)
-problemáticas afectivo-conductuales
-sobredotación: intelectual general, académica, psicomotora, creativa, etc.
-entorno familiar i/o social,
-etc.
Entendemos por tratamiento de las necesidades educativas especiales a las decisiones
específicamente destinadas a favorecer el proceso de enseñanza-aprendizaje en aquellos
alumnos-as que necesitan de unas acciones puntuales para que ésta sea exitosa. Este tratamiento
puntual puede ir dirigido tanto a alumnos-as que presenten un déficit, como a aquellos-as que
tienen un superávit, debidos ambos a muy diversas causas:
Necesidades Educativas Especiales
Cuando hablamos de la diversidad en la escuela lo que hacemos en realidad es constatar
que los niños y las niñas presentan diferencias individuales, y éste ha de ser el punto de partida
de cualquier acción educativa. La diversidad se puede entender desde muchos puntos de vista:
social, cultural, económico, familiar, por maneras de ser, ritmos y estilos de aprendizaje,
motivación, etc.
Respetar las diferencias ha de ser el propósito de la escuela (no transformarlas en
desigualdades) y procurar que no sean obstáculo para al cumplimiento de su función educativa.
La escuela ha de ser integradora y ha de tener como finalidad proporcionar una formación
común a todo el alumnado, favoreciendo la igualdad de oportunidades y aplicando las
estrategias correspondientes con el fin de dar respuesta a los diferentes intereses, capacidades,
ritmos de aprendizaje, etc.
Atención a la diversidad.
II.3.1. CRITERIOS GENERALES PARA EL TRATAMIENTO DE LA
DIVERSIDAD.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
ALUMNOS
CON
NECESIDADES
Adopción de
Determinación de
los factores que
dificultan el
aprendizaje en el
contexto del aula
El alumno-a
presenta
dificultades de
aprendizaje
escolares
sociofamiliares
Reubicación si hace
Atenciones
Determinación de las necesidades
educativas y adaptaciones curriculares
generals
personales
VALORACIÓ
N
Dentro del tratamiento de la diversidad, y en caso de que un alumno/a presente en un
momento determinado dificultades de aprendizaje en una determinada área que supongan un
retraso de dos años académicos en cuanto a la adquisición de contenidos propuestos al nivel
que esté cursando, se han de poner en marcha los mecanismos para que éstas sean valoradas y
se tomen medidas para solucionarlas dentro del contexto de la propia aula. Esta valoración y las
medidas que se propongan vendrán expresadas en una Adaptación Curricular Significativa.
De manera esquemática, el siguiente cuadro presenta el proceso completo de una ACS:
II.3.2.1 Adaptaciones Curriculares Significativas
II.3.2. ADAPTACIONES PARA
EDUCATIVAS ESPECIALES.
Los diferentes órganos técnico-pedagógicos incluirán en su Planificación Anual de
comienzo de curso, una previsión de estas cuestiones, haciendo referencia a la periodicidad de
las revisiones, el asesoramiento por parte del gabinete Psicopedagógico, o de otras instituciones
o profesionales.
Las medidas que se adopten han de incluir objetivos, contenidos y actividades específicas
(de refuerzo, complementarias, de ampliación, etc.), así como una previsión de los recursos
materiales, humanos, metodológicos y de temporalización. También los criterios y las
previsiones pertinentes para que se pueda realizar periódicamente una evaluación sobre el
proceso por parte de todos los implicados.
La elaboración de las Adaptaciones Curriculares se iniciará con la detección y el estudio
del caso concreto y particular, y, una vez realizado éste, se informará a la familia, juntamente
con la propuesta de las actuaciones educativas que se determinen. Para que la Adaptación
Curricular sea efectiva es necesario un consenso entre todos los implicados.
Cuando sea necesaria la adopción de una Adaptación Curricular Individualizada, ésta ha
de ser elaborada por todos los implicados en el proceso de enseñanza-aprendizaje del alumnado
al cual haga referencia: maestro/a tutor/a, maestros especialistas en otras áreas (Pedagogía
Terapéutica, Educación Física, Inglés, Música etc), maestros del Equipo de Ciclo, Gabinete
Psicopedagógico, familia y, si fuera preciso, especialistas de otros campos profesionales
(logopedas, Servicio Psicopedagógico Escolar, etc).
Las acciones concretas que se adopten se han de realizar integradas dentro del aula o grupo
clase, siempre que no necesiten de un material o espacio específico diferente.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
RELEVANTE
PARA
LA
TOMA
DE
DECISIONES
3.-DISEÑO E IMPLICACIONES DE LA A.C.S.
La valoración psicopedagógica parte de la comunicación entre el/la psicopedagogo/a con
el/la tutor/a respecto del alumno/a. A continuación habrán una serie de entrevistas con el/la
alumno/a para detectar las dificultades expresadas por la tutoría respecto a la consecución de
los objetivos ordinarios. Esto permitirá verificar de manera técnica estas dificultades mediante
diferentes pruebas diagnósticas y evolutivas que recojan una serie de indicadores de la madurez
intelectual y otras características del alumno/a. Esta valoración incluirá entrevistas
exploratorias realizadas con la familia, informes médicos y los de otros profesionales siempre
que se crea adecuado.
2.3.-Valoración psicopedagógica. Implicaciones curriculares
Respecto al entorno familiar, extraeremos aquellas conclusiones más válidas que nos
haya aportado la familia en las entrevistas realizadas en la tutoría o que se obtengan por otros
medios. Las informaciones que nos podrán ser de utilidad serán acerca de:
-la colaboración y disposición familiar en los aspectos lúdicos y escolares
-el grado de cohesión familiar
-relaciones poco estables, demasiado estrictas o excesivamente permisivas
-pérdidas, enfermedades significativas, etc. en el entorno familiar
2.2.-El entorno familiar
La anamnesis personal y escolar hacen referencia a los aspectos relevantes de la vida
familiar y personal del alumno/a que inciden en el proceso de enseñanza-aprendizaje. Hay que
tener en cuenta la trayectoria escolar (expediente académico, informes, etc), intereses,
motivación, actitudes, grado de integración en el grupo-clase, relaciones con el tutor/a, etc.
2.1.-Anamnesis personal y escolar
Reflejar los aspectos que dificulten la adecuación curricular ordinaria tiene aquí un sentido
crítico positivo; es decir, hay que reconocer aquellas situaciones y elementos que dificultan la
correcta consecución de los objetivos ordinarios y normalizadores para poder aportar las
propuestas adecuadas a aquellos aspectos del currículum ordinario a los que se haga referencia.
El ajuste curricular parte de la valoración de las necesidades personales, escolares y del
entorno familiar y social, y para que la consecución del currículum ordinario se realice de
manera ordenada y coherente, se han de tener en cuenta dos clases de elementos:
-elementos de acceso: personales, materiales y organizativos
-elementos básicos: objetivos, contenidos, actividades, metodología y evaluación
2.-INFORMACIÓN
CURRICULARES
La importancia de la elaboración por parte de todos los profesionales que están
relacionados con el alumno/a comporta al mismo tiempo un compromiso de éstos con el fin de
cumplir los objetivos y medidas determinadas en cualquier aspecto.
1.-DATOS DEL ALUMNO
II.3.2.2 Orientaciones e Indicadores para la Elaboración de las A.C.S.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
Indicadores
-Adecuar los objetivos a Las
Necesidades Educativas Especiales:
-Reformar
-Reducir
-Dar prioridades
-Etc
-Introducir objetivos nuevos
Indicadores
-Procurar que las A.C. mantengan
la máxima coherencia con el P.C.C.
-Adecuar los contenidos a las
N.E.E.
-Reformar
-Reducir
-Dar prioridades
-Modificar su secuenciación
-Etc.
-Introducir nuevos contenidos i/o
refuerzos
Orientaciones
Se ha de tener siempre
presente el objetivo que se
pretende conseguir con estas
adaptaciones:
Conseguir que el alumno/a
con N.E.E. participe de cada
actividad de su grupo al nivel y
profundidad que sea significativa
para él o para ella.
Indicadores
-Establecer criterios metodológicos comunes
para la A.C. que se está trabajando
-Prevenir opciones metodológicas concretas
que permitan la atención para las A.C. dando al
profesorado recursos y preparación para llevarlo a
cabo.
-Introducir los métodos, técnicas, estrategias y
secuenciaciones que requieran diferenciar-se de las
del grupo de referencia.
CON REFERENCIA A LA METODOLOGÍA
Orientaciones
Se ha de tener en cuenta:
-Las necesidades del propio/a alumno/a
-Sus intereses y motivaciones, sin
compararlas con las del grupo
-La funcionalidad de los aprendizajes
-El momento evolutivo y su historia de
aprendizaje anterior
-Los medios y posibilidades con que
cuenta
-La posibilidad de realizar una
evaluación detallada
-Potenciar aspectos preventivos para
evitar futuras necesidades especiales
CON REFERENCIA A LOS CONTENIDOS
Orientaciones
Se ha de tener en cuenta:
-Las necesidades del propio alumno/a
-Sus intereses y motivaciones, sin
compararlas con las del grupo
-La funcionalidad de los aprendizajes.
-El momento evolutivo del alumno/a y
su historia de aprendizaje anterior
-Los medios y posibilidades con que
cuenta
-Las posibilidades de realizar una
evaluación detallada
-Potenciar aspectos preventivos para
evitar futuras necesidades especiales en el
alumno/a
CON REFERENCIA A LOS OBJETIVOS
A continuación se exponen una serie de orientaciones e indicadores a utilizar a la hora de
tomar las decisiones respecto de los aspectos básicos de la Adaptación Curricular, así como las
implicaciones que ésta tendrá tanto en los elementos de acceso como en los curriculares:
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
se
Indicadores
-Determinar la modalidad y el tipo de apoyo con
un análisis y reflexión previos, considerando todas las
variables que inciden en tal decisión.
-Planificar minuciosamente la acción tutorial con
el/la alumno/a en la medida en que éste requiera un
tiempo i/o una calidad de interacción y seguimiento
mayor que otros alumnos.
-Planificar una colaboración específica con la
familia del alumno/a, conjuntamente entre el maestrotutor, los especialistas y los de Pedagogía Terapéutica.
-Potenciar la interacción comunicativa entre el
maestro o la maestra encargados de la tutoría y el/la
alumno/a, creando situaciones que la favorezcan
-Promover actitudes personales que faciliten el
desarrollo de la autoestima.
-Potenciar la interacción entre el/la alumno/a y el
resto del grupo-classe, creando situaciones que la
favorezcan.
-Determinar qué tipo de agrupamiento favorece
más el aprendizaje del alumno/a
-Profundizar en el conocimiento de las características
genéricas del déficit que presenta el/la alumno/a
Orientaciones
Espacios: Las condiciones de
accesibilidad, confort y uso de todos los
materiales e infraestructura del centre
han de permitir la autonomía del
alumnado dentro de un medio lo más
normalizado posible.
Equipamiento y recursos: se ha de
contemplar la posibilidad de introducir
o
adaptar
algunos
materiales
específicos,
que
serán
usados
preferentemente, o en exclusiva, por el
alumnado con N.E.E.
Será necesario adoptar materiales
y recursos al aula cuando los de su
grupo de referencia no estimulen el
Indicadores
Espacios: ubicar al alumno/a al lugar
que compense las dificultades y tenga
cuidado de sus condiciones.
Recursos didácticos:
-Introducir o adaptar específicos
-Incorporar mobiliario y equipamiento
específico para compensar necesidades
individuales concretas.
-Modificar materiales de uso común al
aula
-Utilizar materiales que, aunque son
de uso común, no lo son en el grupo donde
se encuentra el/la alumno/a.
-Potenciar el uso de materiales que
respondan más ajustadamente a las
CON REFERENCIA A LOS RECURSOS MATERIALES
-Favorecer una relación
positiva en las diferentes
interacciones del alumno/a con
N.E.E.
-Determinar funciones y
responsabilidades de todos los
profesionales
que
están
implicados o intervienen en el
proceso
de
enseñanzaaprendizaje.
Orientaciones
Las A.C. posibles
centran en:
P.E.C.
-Ampliar la dedicación tutora a estos/as
alumnos/as.
-Introducir actividades diferenciadas de las del
grupo de referencia
-Proponer al alumnado con N.E.E. actividades
que le supongan pequeños retos superables.
CON REFERENCIA A LOS RECURSOS HUMANOS
Hay que considerar el conjunto
de ayudas pedagógicas que necesita
el alumno/a para poder avanzar en
su proceso de aprendizaje
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
Indicadores
-Introducir elementos necesarios para la atención de
alumnos/as con N.E.E.
-Valorar sistemáticamente el contexto y el estilo de
aprendizaje individual.
-Diseñar procesos de contacte con la familia
-Elaborar y utilizar procedimientos e instrumentos
múltiples y variados que contemplen las N.E.E.
-Generalizar la valoración de la competencia
curricular inicial previa
-Generalizar la autoevaluación
-Valorar todas las situaciones del proceso: aula,
patio, juegos, actividades de casa...
-Valorar la transferencia a otras situaciones
-Introducir procesos de evaluación en equipo para las
NEE
-Elaborar informes para la familia válidos para las
características del alumno/a
-Establecer la evaluación por criterios
-Utilizar técnicas y procesos distintos a los del aula
-Tener en cuenta en la evaluación las ayudas
psicopedagógicas utilizadas
-Informar al alumno/a de sus consecuciones, por
pequeñas que sean
En el Centro se pueden dar tres modalidades de entrada en el aula de P.T.
II.2.4. CRITERIOS DE INCLUSIÓN EN EL AULA DE PEDAGOGÍA
TERAPÉUTICA.
II.2.3. EL AULA DE PEDAGOGÍA TERAPÉUTICA.
Las Adaptaciones han
de tener un carácter tan
normalizador como sea
posible y han de tener en
cuenta
el
resto
de
adaptaciones
realizadas
para un mismo alumno/a
en el resto de elementos.
Orientaciones
La finalidad de la
evaluación en las A.C. es
la valoración del grado de
consecución por parte del
alumno/a con N.E.E. de
los
objetivos
programados,
sean
comunes con los de su
grupo o no lo sean.
P.E.C.
necesidades especiales
-Utilizar otros recursos del centre o
del contexto próximo como a material
didáctico.
Tiempo:
-Determinar los tiempos de cada una
de las áreas
-Determinar los tiempos en que este/a
alumno/a va a recibir apoyo
-Distribuir los tiempos de trabajo
individual y en grupo
CON REFERENCIA A LOS CRITERIOS DE EVALUACIÓN
interés del alumno/a, no le permitan
trabajar algunos conceptos o no le
faciliten la comprensión y su proceso
de razonamiento.
Tiempo: la temporalitzación vendrá
determinada per:
-La organización temporal del
profesorado
-Las formas de atención requeridas
-La organización temporal de las
áreas curriculares y las actividades
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
La psicóloga del Centro realizará una valoración psicopedagógica que incluya un estudio real
de competencia escolar; en él se explicitará el área o áreas sobre los que ha de incidir la acción
terapéutica: lenguaje, matemáticas, personalidad, socialización, procesos mentales (memoria y
atención), logopedia, etc.
En función de ese estudio se decide en la Comisión Pedagógica si es necesario que acuda al
aula de P.T. o si simplemente bastará con una adaptación curricular en su aula. En ambos casos se
acotarán y concretarán los objetivos referidos a procesos y contenidos concretos evaluables
(trimestrales, semestrales o anuales).
Se determinarán las propuestas metodológicas y materiales específicos y no específicos:
libros de texto y material suplementario, elaborando así la adaptación curricular que será concretada
conjuntamente con el profesor de P.T., el tutor-a y la Psicóloga del Centro.
Las adaptaciones deben ser reales y prácticas, no una carga para el profesor-a sino una ayuda
que sirva para alcanzar los objetivos propuestos y una evaluación coherente a esa adaptación.
El tutor-a debe coordinarse con el profesor de P.T. y conocer ambos los objetivos que
deben trabajar conjuntamente o por separado, pero nunca interfiriéndose para que realmente se
pueden alcanzar los objetivos propuestos.
Se pueden considerar alumnos con N.E.E. de forma general a quienes necesiten
adaptaciones diferenciadas de currículo en mayor o menor grado, pudiendo llegar a requerir
currículos específicos que permitan favorecer al máximo su desarrollo personal.
Cuando un alumno-a no pueda adquirir los contenidos mínimos de la Educación Primaria, el
Currículo se orientará preferentemente hacia el desarrollo de los procesos de socialización,
autonomía personal y adquisición de las habilidades y destrezas manipulativas.
En el horario del alumno-a que asiste al aula de P.T. se respetará al máximo posible su
asistencia a música, ed. Física, plástica … así como los actos, acontecimientos, fiestas, recreos, etc.
La Psicóloga del Centro y siguiendo la Orden del D.O.G.V. del 18-01-95 realizará el
dictamen de escolarización de aquellos alumnos-as con N.E.E. que lo requieran.
Se pasa la solicitud de los padres o tutores a la Psicóloga del Centro.
3.- A petición de los padres
Si no hay más propuestas, los tutores aportarán una lista de posibles candidatos a evaluar.
Al principio del trimestre o semestre, se determinarán las posibles vacantes tras una
evaluación conjunta de los diferentes alumnos que así se determine.
Tendrán prioridad los que mayor discapacidad y los de menor edad.
2.- A petición del tutor-a
El niño viene de otro colegio con el informe Psicopedagógico realizado ya que en este
Centro hay aula de P.T.
1.- Entrada directa
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
En cuanto a la distribución y organización temporal de las actividades educativas, se
realizará de acuerdo con la preceptiva emanada de la Conselleria de Educación, pero con
flexibilidad, atendiendo a diferentes factores. Estos factores son entre otros:
II.4.1. Organización del tiempo.
Todo lo que haga referencia tanto a la organización del espacio, como a la creación del
ambiente de aprendizaje, será decisión de los diferentes equipos de trabajo, no de una manera
caprichosa, sino con unas justificaciones fundamentadas en la programación de las diferentes
actividades, y siempre que organizativamente sea posible. Por lo tanto, cuando haya diferencias
de criterio, corresponderá a los diferentes equipos docentes tomar las decisiones pertinentes.
Se organizarán aulas temáticas o de área para aquellas especialidades que por necesidades de
material, recursos o por otros motivos (motivación, creación de un ambiente determinado, etc.) lo
requieran, como Pedagogía Terapéutica, Logopedia, Educación Musical, Educación Artística, Inglés, Educación
Física, Informática, Ludoteca, Biblioteca, etc. Esta organización se realizará siempre que haya
disponibilidades y los agrupamientos de alumnos lo permitan.
Dentro del aula se podrán establecer espacios dedicados a áreas y/o actividades específicas:
inglés, biblioteca, rincón de lectura, etc.
Cuando se organicen actividades de trabajo colectivo y/o individual que lo necesiten, como
talleres y rincones, estos no se ceñirán exclusivamente al aula; podrán ser utilizados espacios
comunes (sales de usos múltiples, pasillos, entradas, etc.), siempre que así lo decida el equipo
organizador de les actividades, atendiendo a las previsiones que se hagan en este sentido.
De toda maneras hace falta que hagamos referencia a ciertos aspectos acerca de la
organización del espacio:
Al mismo tiempo es importante para al desarrollo de la actividad educativa la creación de un
ambiente de aprendizaje lo más agradable, próximo a los intereses y características del alumnado
posible; es decir, que sea motivador para el proceso de enseñanza-aprendizaje, que permita y
facilite la comunicación y las diferentes actividades y agrupamientos, y, en definitiva, donde
todos (alumnado y maestros-as) se encuentren a gusto y "como en casa". Se entiende que este
ambiente será creado en todo el espacio educativo.
Entendemos por espacio todo aquel lugar que es o puede ser susceptible de ser usado como
ámbito donde se desarrolla la actividad educativa. Éste no hace referencia tan solo al aula, sino
que es mucho más amplio. Así, podemos hablar de un espacio estrictamente escolar: aulas,
espacios de uso común (biblioteca, sala de usos múltiples, pasillos, entradas, patios, etc) y un
espacio mucho más amplio: el entorno (instalaciones municipales, el pueblo, la comarca, etc).
Toda esta variedad de espacios puede ser utilizada como ámbito de la acción educativa,
atendiendo a la diversidad de actividades, agrupamientos, recursos materiales, intencionalidad
específica, etc.
II.4.1.Organitzación del espacio.
II.4. CRITERIOS DE ORGANIZACIÓN ESPACIO-TEMPORAL.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
•
Se respetará la proporción horaria entre las distintas áreas.
• El horario de recreo de los alumnos/as de primaria es el mismo para todos, ya que el centro
dispone de instalaciones adecuadas para ello.
• En la Educación Infantil el tiempo de recreo se distribuirá entre la sesión de la mañana y de
la tarde.
• Se recurrirá al maestro /a con la habilitación en valenciano para la enseñanza en valenciano y
del valenciano.
• Se respetará en la medida de lo posible, el puesto de trabajo al que han sido adscritos los
maestros/as, siempre que no sea necesario para el buen funcionamiento del centro que algún
maestro/a imparta clases de alguna especialidad en la que estuviera habilitado/a.
• Se procurará la no concurrencia en el mismo grupo de alumnos/as de un número excesivo de
maestros/as.
• Será prioritario que el /la maestro/a atienda al mismo grupo de alumnos/as durante el mismo
ciclo.
• Las materias estarán distribuidas en días diferentes, siempre que no haya ninguna razón
importante que lo impida, con el fin de que haya una distribución proporcional de la misma
materia a lo largo de la semana.
Cuando la distribución horaria se establezca de acuerdo a áreas de conocimientos se tendrán
en cuenta los siguientes criterios pedagógicos para la elaboración del horario del alumnado
Así mismo, se reservará un tiempo específico, dentro de la distribución horaria, al trabajo en
rincones individuales o a talleres colectivos, que podrá ser en sesiones con la periodicidad que el
equipo docente determine (semanalmente, quincenalmente, etc)
Dentro de este horario se contemplará un tiempo específico para la intervención de otros
maestros-as diferentes al tutor o a la tutora (maestros-as de Educación Física, de Inglés, de
Educación Musical, Pedagogía Terapéutica, etc.).
Se realizará la distribución horaria en períodos semanales tomando como a base las
actividades generales según la metodología (no las áreas de conocimiento), respetando la
distribución propuesta por la Conselleria de Educación.
-el momento evolutivo y madurativo del alumnado de cada ciclo o grupo de alumnos
-la atención a la diversidad
-la idoneidad de los contenidos que se pretenda trabajar
-la diversidad de agrupamientos
-la diversidad de actividades
-la disponibilidad de espacios
-la atención a destrezas y/o materias instrumentales
-la organización de talleres y rincones
-etc
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
En los criterios pedagógicos para la elección de tutorías hay que tener en cuenta aquellos que
beneficien la calidad de la enseñanza.
Respetar el ciclo educativo, sólo podrán participar en la nueva adscripción de tutoría,
aquellos profesores que durante ese curso terminen ciclo.
Procurar que el mismo ciclo sea autosuficiente para garantizar la enseñanza del valenciano y
en valenciano.
Las personas que hayan estado seis años o más en un ciclo, tendrán preferencia para cambiar
de ciclo, con el fin de que no se convierta en demasiado rutinaria la enseñanza
Para potenciar unos equipos más estables se tendrá preferencia a la hora de elegir ciclo la
permanencia en el mismo hasta 3 veces consecutivas (no más de 6 años).
Estudiar la idoneidad de las personas para determinados ciclos basados en la edad,
dificultades físicas o psíquicas que hagan que el profesorado pueda acoplarse mejor a ese ciclo.
No se podrá permanecer con el mismo grupo de alumnos más de dos cursos, como tutor-a.
Si hay más de una persona que opta a un mismo curso, y ambas son idóneas se elegirá por
antigüedad en el centro.
En caso de que la elección de un curso cree conflicto entre 2 ó más personas y no se pueda
solucionar siguiendo los anteriores criterios será el/la director/a quien determinará que persona cree
que es la más adecuada para ocupar dicho curso.
II.4.3. Criterios de adscripción a tutorías
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
El entorno con todos los aspectos que incluye: socio-culturales, lingüísticos, naturales,
económicos, etc.
Materiales e instrumentos propios de cada una de las áreas (Ed. Física, Ed. Artística,
etc...)
Aparatos de reproducción audio-visual y materiales de proyección...
Bibliotecas de aula y de centro.
Laboratorios (ciencias, idiomas, etc...)
Cuadernos de clase y de campo .
El espacio físico del centro.
Materiales aportados por el alumnado o por los/las maestros/as (juegos, juguetes, objetos
de uso habitual, etc)
Otros recursos humanos y materiales.
•
•
Han de servir de medio para al despliegue de las estrategias didácticas por parte del
profesorado, facilitando la tarea (nunca imponiendo una línea metodológica editorial ni
forzando la integración de aspectos no contemplados en este Proyecto Curricular).
Han de presentar experiencias de aprendizaje variadas y de utilidad para el alumnado.
Hemos de tener presente que los materiales a utilizar (tanto los de elaboración propia, como
los seleccionados del mercado) han de ser funcionales respecto a las dos vertientes siguientes:
Los diferentes Equipos de Ciclo harán una selección o los elaborarán de acuerdo con lo que
se expone a continuación, y los adaptarán a las necesidades inmediatas del alumnado, la tarea a
realizar, las intenciones, las características personales, etc.
El concepto de materiales curriculares alcanza no solamente a los "libros de texto" de las
diferentes editoriales, sino también a los materiales que facilitan las diferentes instituciones
educativas (Conselleria d'Educació, CEP, Colectivos de Maestros, O.N.G.s etc.) e, incluso, los
que elaboren los propios maestros/as o equipos docentes. Asimismo, en ningún momento los
materiales que se elijan para llevar a cabo la tarea educativa, serán un condicionante de ésta, sino
más bien al contrario: han de estar a su servicio y ser adaptables y adaptados a las circunstancias
de cada momento.
II.5.2. Materiales curriculares
•
•
•
•
•
•
•
•
•
A continuación presentemos una lista de elementos que se han de utilizar como recursos
didácticos, sin pretender que sea exhaustiva ni que suponga prioridad:
Respecto a los recursos didácticos, se potenciará el uso de aquellos que se encuentren al
abasto del centro. Hemos de tener presente que la utilización del entorno como recurso es uno
de los aspectos más favorables de las estrategias didácticas, si tenemos en cuenta que es una de
las fuentes del currículum, un medio directo de información, un material para la investigación,
que permite comprobar la funcionalidad de los aprendizajes, y en definitiva es donde viven
inmersos los niños y las niñas (lo que supone la significatividad de los aprendizajes).
II.5.1. Los recursos didácticos
II.5. CRITERIOS PARA LA ELABORACIÓN Y ELECCIÓN DE LOS
MATERIALES CURRICULARES
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
J) Se procurará, siempre que no haya razones que aconsejen lo contrario, que los materiales de
texto utilizados en primaria en los que no se realizan las actividades escritas en ellos, se utilicen al
menos durante 4 años, para evitar en lo posible gastos innecesarios a las familias que se pueden
pasar los libros de otros hermanos, familiares o amigos.
I) Los materiales curriculares elegidos para un determinado ciclo no podrán sustituirse antes
de que los alumnos/as hayan terminado el ciclo correspondiente. La sustitución que se proyecte
antes del mencionado plazo deberá ser autorizada por la Dirección Territorial previo informe de
la Inspección Educativa.
H) Todos los materiales didácticos utilizados reflejarán en sus textos e imágenes los
principios de igualdad de derechos entre los sexos, rechazo de toda clase de discriminación,
respecto a todas las culturas,. respeto a las señas de identidad (Comunidad Valenciana) fomento
de los hábitos de comportamiento democrático y atención a los valores éticos y morales de los
alumnos/as.
F) Todos los materiales deberán estar debidamente homologados por la Consellería de Cultura,
Educación y Ciencia.
E) Los materiales habrán de contemplar los criterios de incorporación de los temas
transversales en las diferentes áreas del currículum.
D) Sus contenidos estarán en relación con el entorno, así como con los intereses y
conocimientos previos de los niños y de las niñas.
C) Se adaptarán a los aspectos metodológicos propuestos en el presente Proyecto Curricular,
tanto en los aspectos relativos al profesorado como a los que hacen referencia al alumnado, con
estrategias que faciliten la diversidad, la funcionalidad y la utilidad.
B) Habrán de estar en función de los objetivos y de la variada tipología de contenidos,
presentando la máxima integración entre las diferentes áreas para facilitar el trabajo globalizado.
A) Estarán de acuerdo con el desarrollo evolutivo del alumnado respecto a los contenidos,
experiencias, lenguaje, etc., posibilitando el respeto a los diferentes ritmos de aprendizaje y las
posibles adaptaciones curriculares para el alumnado con necesidades educativas especiales.
II.5.3. Criterios de selección y elaboración:
De todas maneras, para efectuar la selección y/o elaboración de los diferentes materiales
curriculares, se tendrán en cuenta los siguientes:
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
II.6. ORIENTACIONES PARA LA INCORPORACIÓN DE LOS
TEMAS TRANSVERSALES AL CURRÍCULUM
Introducció
Atés que l'objectiu final de l'activitat educativa és la formació integral dels
xiquets i de les xiquetes, cal que fem referència als ensenyaments que s'han de
produir. Així, a més dels específics que corresponen a cadascuna de les àree, n'hi
ha d'altres, igualment rellevants, que tenen un caràcter globalitzador i
interdisciplinari i que han d'impregnar no solament els continguts i objectius
d'aquestes, sinó convertir-se en estils de vida dels membres de la comunitat
escolar. Són els que anomenen eixos o temes transversals.
Aquests continguts transversals, a més de globalitzadors, tenen com a trets
distintius el tractament de problemes de la realitat immediata de l'alumnat i la
seua funcionalitat. Tot açò permet reforçar la significativitat de tot el procés
d'ensenyament-aprenentatge. Els temes transversals (dins la seua diversitat) estan
íntimament relacionats entre si, de manera que la seua aplicació dins les diferents
àrees, afavoreix la coherència entre aquestes, la construcció d'aprenentatges
significatius i la interrelació dels continguts actitudinals, procedimentals i
conceptuals..
Cal remarcar que la incorporació d'aquests continguts transversals no s'ha de
realitzar simplement de manera puntual en activitats que tenen una duració
limitada en el temps (a l'estil de diades o setmanes: dia de la Pau, Setmana
ecològica, etc), sino que han de tindre cabuda en la programació de cada àrea
curricular al llarg del curs, tant implícitament com explícita. De tota manera, això
no fa per a que no es puguen organitzar activitats complementàries específicques
en moments determinats (sempre que es veja l'oportunitat i sense que aquestes
suplesquen el treball al llarg del curs).
Els temes transversals
Els eixos transversals que s'han de treballar incorporats a les àrees al llarg
des tres cicles són:
Educació moral i cívica, educació per a la pau, educació per a la salut, educació
sexual, Educació per a la igualtat d'oportunitats entre els sexes, educació
ambiental, educació per al consumidor.
Vist que alguns d'ells estan íntimament relacionats, creiem convenient que a
l'hora de programar-los i de treballar-los a les aules es puguen agrupar per
similituds, encara que respectant les diferències que hi en cadascun d'ells. Així,
l'educació per a la pau es podria agrupar dins de l'educació moral i cívica, doncs
creiem que una bona educació cívica comporta en si mateix aspectes de resolució
de conflictes i capacitats de diàleg, valors democràtics i no violents, que és el que
en definitiva suposa l'educació en i per a la pau. De la mateixa manera, un altre
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
dels aspectes de l'educació moral i cívica és l'educació vial (encara que hi ha
aspectes que estarien íntimament relacionats amb l'educació per a la salut).
També es resol que el tema de l'educació sexual, que està íntimament
relacionat amb l'educació per a la igualtat d'oportunitats entre els sexes (en
aspectes com els rols dels sexes, per exemple.) es puga treballar dins l'educació
per a la salut, doncs pensem que el sexe és un aspecte més de la salut (encara que
tinga característiques pròpies, que es tractaran específicament).
Per tant, vist tot l'anteriorment exposat, s'acorda que els temes transversals
que es traballaran seran els següents:
*Educació moral i cívica.
*Educació vial.
*Educació per a la pau .
*Educació per a la salut.
*Educació sexual.
*Educació per a la igualtat d'oportunitats entre els sexes.
*Educació ambiental.
*Educació per al consumidor.
A continuació fem una relació i desenvolupament de cadascun d'ells, on es
tindran en compte tant els aspectes comuns com els específics.
En cadascun dels temes transversals presentem els objectius generals del tema i una
orientació sobre les relacions que aquests tenen amb els objectius concrets de cadascuna
de les àrees, així com els continguts (conceptuals, procedimentals i, sobre tot,
actitudinals) que ens permetran treballar-lo en cadascuna d'elles.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
Educació moral i cívica
Des d'el punt de vista educatiu, l'educació moral i cívica preten formar hàbits
de convivència que reforcen valors com la justicia, la solidaritat, la cooperació i
el respecte per la natura. Al mateix temps, fonamenta la capacitat de
desenvolupar l'educació integral.
D'altra banda la coexistència de diferents models de vida que configuren la
societat oberta i pluralista fa més necessària la consideració de l'educació moral i
cívica, ja que exigueix un esforç de construcció de criteris morals propis raonats,
solidaris i no subjectes a pautes elaborades.
Bona part dels motius que impulsen l'educació moral i cìvica es sintetizen en
la necessitat d'apreciar, mantindre i profunditzar en la tolerància i democràcia,
així com a incorporar-la als propis hàbits personal d'interrelació.
Respectar l'autonomia personal, les opinions i creències, i resoldre els
conflictes per mig del diàleg són algunes de les condicions bàsiques per a
construir una convivència flexible tan personal com col·lectiva més justa.
L'educació moral vol facilitar en l'alumnat el desenvolupament i la formació
de totes aquelles capacitat que els permitisquen orientar-se de forma racional i
autònoma per a resoldre situacions que plantegen conflictes de valors.
Tot això, té tot el seu valor si no es quedem únicament en raonaments i opinions, sino
que a més transpassem el marc dels comportaments per arribar a considerar el que és
millor en l'àmbit dels drets fonamentals de totes les persones.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
ANGLÉS
LLENGÜES
ÀREA
OBJECTIUS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
Descobrir en el llenguatge i en Participar activament en els jocs
les seues manifestacions orals, lingüístics com a mitjà de
escri-tes i àudio-visuals, un coneixement de la pròpia cultura i
vehicle d’accés i participació en el enriquiment d'altres cultures.
patri-moni cultural valencià, i, a
través d’aquest, introduir-se en
d’altres cultures.
Reflexionar sobre la llengua i el Prendre una actitud correcta,
seu ús i desvetlar el sentit crític en crítica, raonada i reflexiva davant
expressions que comporten dis- conductes que expressen perjudici.
criminacions per raó de classe,
raça, sexe, creences, etc.
Apreciació dels valors positius Mostrar una actitud respec-tuosa
que se’n deriven d’utilitzar una als aspectes socials i culturals dels
llengua més per expressar la reali- països de parla estrangera.
tat pròxima al xiquet i a la xiqueta,
i la pròpia capacitat per a aprendre
a utilitzar-la tot mostrant una actitud de comprensió i respecte cap a
les altres, els seus parlants i la
seua cultura.
P.E.C.
Conceptuals
CONTINGUTS
Procedimentals
Actitudinals
Actitud
positiva de cara
a la llengua com
a principal mitjà
de comunicació
inter-personal.
Interés i respecte per
la diversitat lingüística i cultural.
Actitud crítica davant
els usos de la llengua
que suposen discriminació social, racial....
Actitud receptiva i
respectuosa per a les
persones que parlen
una llengua diferent a
la pròpia.
MATEMÀTIQUES
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
ÀREA
P.E.C.
Actuar en situacions quoti- Actuar en situacions quotidianes i de resolució de proble- dianes i de ressolució de promes d'acord amb tècniques i blemes, buscant diferents alteractituds matemàtiques, com són natives, creativitat i perseverància
l'explora-ció
de
diferents en la recerca de solucions.
alternatives, la creativitat, la
conveniència de la precisió o la
perseverància en la recerca de
solucions.
Generals d'àrea
OBJECTIUS
Concreció tema transversal
Necessitat de verificar els resultats i
contrastar-los amb els
altres, reflexionant sobre possibles diferències en les solucions o
mètodes emprats per
obtenir-los.
Conceptuals
CONTINGUTS
Procedimentals
Actitudinals
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
CONEIXEMENT DEL MEDI
Comportar-se d'acord amb Mostrar una actitud de respecte i
els hàbits de salut i cura d'acceptació a les diferències
corporal que es deriven del individuals.
coneixement del cos humà i
de les seues pos-sibilitats i
limitacions i mostrar una
actitud
d'acceptació
i
respecte
front
a
les
diferències individuals.
P.E.C.
Analitzar
les
diferències derivades
dels diferents aspectes
del
creixement
i
desenvolupament
corpora
Aceptació de les
pos-sibilitats i
limitacions del
propi cos, en els
aspectes
sensorials.
motors i de
creixe-ment.
Respecte
per
les
diferències derivades
dels diferents aspectes
de
creixement
i
les Domini de les regles desenvolupament.
Participar en activitats de Conèixer
grup
de
manera organitzacions socials del funciona-ment de
Participar activament en activitats
constructiva i responsable. en els que participa el l'assemblea com a
Participació
grupals de manera constructiva, Reconèixer els principis bàsics del xiquet/a.
instrument
de
responsa-ble en
responsable,
solidària
i funcionament democràtic.
participació.l.
les decisions del
democràtica,
valorant
les
grup, aportant
aportacions de cadascun dels
decisions
i
membres del grup.
respectant les
del altres.
Valoració del
diàleg
per
solucionar
proble-mes de
convivència.
Responsabilitat
en el exercici
dels drets i
deures que els
corres-ponguen
com a membres del grup.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
CONEIXEMENT DEL MEDI
Reconéixer i apreciar la Adquirir progressivament una
pertinença a uns grups socials amb actitud de respecte rebujant
característiques i trets propis i qualsevol tipus de discriminació.
adquirir progressivament una
actitud de respecte front a grups
diferents, rebutjant qualsevol tipus
de discriminació.
Reconéixer, analitzar i valorar
Mostrar una actitud
l'impacte d'algunes
activitats
de defensa i recuperació de
humanes en el medi, comportantl'equilibri ecològic.
se quotidianament de forma que es Participar en la conservació i
contribuesca activament en la millora del patrimoni cultural
conservació i millora del medi propi.
ambient i del patrimoni cultural.
Reconéixer en els elements del Valorar críticament els canvis
medi sòcio-natural l'impacte de provocats pel pas del temps en el
canvis
i
transformacions medi socio-natural.
provocades pel pas del temps,
iniciant-se en l'anàlisi d'altres
èpoques i moments històrics,
aplicant
els
conceptes
de
simultaneïtat i successió.
P.E.C.
Anàlisi de les
Actitud
de
causes
que
rebuig davant
provoquen les
situacions
de
situacions
de
marginació
i
margina-ció
i
discrimi-nació.
injusticia social: Sensibilitat i respecsexe, raça...
te pels costums i
Dramatizació i simu- modes de vida de
lació sobre la coope- grups diferents al
ració i conflictes entre propi.
grups socials i culturals.
Sensibilitat i respecAnalitzar els factors te per la conservació
i activitats humanes del medi i patrimoni
que degraden el medi. cultural propi.
Respecte de les
restes del passat com a
font
d'informació
històrica i establiment
de
llaços
de
pertinença.
CONEIXEMENT DEL MEDI
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
Identificar alguns objectes i Analitzar el avanç tecnològic i
recursos tecnològics i valorar la valorar la seua contribució per
seua contribució per a satisfer millorar la qualitat de vida.
determinades necessitats humanes,
desenvolupant al mateix temps
posicionaments favorables per als
seus usos pacífics i com a millora
de la qualitat de vida.
P.E.C.
Valoració de
les
capacitats
intelectomanuals
necessàries per
a
solucionar
problemes
mitjançant
la
tecno-logia.
Sensibilitat per l'avanç
tecnològic i la seua
contribució
per
augmentar la qualitat
de vida.
EDUCACIÓ FÍSICA
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
Adoptar
hàbits
d'higiene, Reformar
hàbits
d'higiene
d'alimentació, de postures i personal i alimentaris tenint en
d'exercicis físics manifestant una compte messures de seguretat.
actitud responsable envers el propi
cos i de respecte als altres,
relacionant aquestos hàbits amb
els efectes sobre la salut.
Participar en jocs i activitats,
Respectar les regles de El joc: normes i Utilització de regles
establint relacions equilibrades i
joc evitant comportaments regles bàsiques.
per l'organització de
constructives amb els altres,
situacions col·lectives
agressius i rivalitat.
evitant la discriminació per Manifestar solidaritat i comde joc.
caracte-rístiques
personals, panyerisme en qualsevol activitat
sexuals i socials, així com els física.
compor-taments agresius i les
actituds de rivalitat en les
activitats com-petitives.
Responsabilitat
i valoració de la
impor-tància
d'un desenvolupament
físic
equilibrat i de
salud.
Respecte per
les normes i
regles del joc.
Respecte a les
diferències de
les
destresses
dels altres.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
EDUCACIÓ ARTÍSTICA
Potenciar l'experimentació, la
lliure expressió i l'originalitat com
a mitjà per a aconseguir el
desenvolupament de les capacitats
creatives i estétiques.
P.E.C.
Fomentar
la
lliure
expressió i l'originalitat per
desenvolupar la capacitat
creativa.
Comprendre
les
possibilitats de la imatge i Utilitzar la imatge per expressar
utilitzar-la per expressar idees, sentiments, vivències de
idees,
sentiments
i forma autònoma.
vivències
de
manera
personal i autònoma i en
situacions de comunicació i
joc.
Realitzar
produccions
arRealitzar produccions artís- tístiques de forma cooperativa,
tiques de forma que suposen assumint la tasca encomanada per
papers
diferenciadors
i tal d'obtindre un producte final.
complementaris en l'elaboració
d'un producte final.
Respectar
i
valorar
les
Tindre
confiança
en
les produccions pròpies i dels altres, i
produccions artístiques pròpies, gaudir amb la seua realització.
gaudir amb la seua realització i
apreciar la seua contribució al
benestar personal.
Valorar
les
mani-festacions
creatives com a
expressió
de
llibertat
indiviudual
o
col·lectiva.
Valoració de
les imatges com
a
font
d'expressió
estètica.
Participar
activament en treballs de
grup.
Gust per les
mani-festacions
artístiques que
suposen
un
esforç
col·lectiu.
Confiança en
les
pròpies
possibilitats
creatives
i
respecte per les
dels altres.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
Educació vial
Ens proposem en el tractament d'aquest tema transversal els següents
objectius:
-Sensibilitzar l'alumnat sobre els riscos i responsabilitats com a vianants i
conductors de vehicles.
-Formar i crear actituds positives envers situacions problemàtiques que
afecten la circulació vial.
-Fomentar actituds de respecte de totes les normes de circulació, senyals i altres normes
de seguretat que afecte l'alumnat com a vianants i conductors.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
ANGLÉS
LLENGUES
ÀREA
P.E.C.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
Conceptuals
Procedimentals
Actitudinals
missatges
Conéixer les convencions Comprendre els
Interpretació
Respecte dels
Símbols,
gràfiques de l’escriptura i verbals i no verbals.
de
senyals,
missatges
senyals,
aplicar-les gradualment en
símbols, indilingüístics i no
gestos...
tot tipus de producció
lingüístics de la
cacions, etc..
Formularis reExpressar-se oralment i per
escrita.
ferents
al
cir-culació vial.
Complimentaci Mostrar un comComprendre i expressar- escrit en tot tipus de situacions
trànsit.
se amb adequació al mitjà relatives a l'educació vial.
ó i interpretació portament cívic en
Mapes,
oral i escrit, al tipus de
de for-mularis: casos d'accidents i emplànols, etc.
missatge i a les necessitats
denúncies, parts plenar formularis.
Manual d'instruccions.
escolars i socials pròpies de
d'accidents, etc.
l’edat.
Elaboració de
Expressar-se per escrit utilitzant
recur-sos.
tècniques diverses (descripció,
Lectura i interprediàleg, carta...) amb finalitats
tació
de
mapes,
també
diverses
(fabulació,
instruccions, etc.
simulació
de
situacions
comunicatives,
expressió
de
vivències...)
Apreciació dels valors positius Comprensió de les convencions El sentit de la Descripció i anàlisi Mostrar una actitud
que se’n deriven d’utilitzar una en les normes de trànsit en el circulació
en
els del sentit de circulació respectuosa
d'altres
llengua més per expressar la Regne Unit.
diferents països
cultures, costums i
realitat pròxima al xiquet i a la
convencions
xiqueta, i la pròpia capacitat per a
aprendre a utilitzar-la tot mostrant
una actitud de comprensió i
respecte cap a les altres, els seus
parlants i la seua cultura.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
MATEMÀTIQUES
ÀREA
Generals d'àrea
P.E.C.
OBJECTIUS
Concreció tema transversal
Conceptuals
CONTINGUTS
Procedimentals
Actitudinals
Comprendre millor el propi
Adquirir i desenvolupar
Punts
i
Descripció de
Valoració de
entorn i desenvolupar noves
hàbits encaminats a la
sistemes
de
la situació i
la utilitat dels
possibilitats d'actuació sobre ell,
creació del sentit vial:
referència:
posició
d'un
sistemes
de
utilitzant els seus coneixements de
càlcul de distàncies, temps,
situació,
objecte
en
referència i de
les formes geomètirques, les
distàncies,
l'espai
amb
la representació
desplaçaments, etc.
propietats i les formes i descriure
despla-çament,
relació a sí
espacial
en
les posicions i trajectòries
mateix i en
activitats quotietc.
d'objectes en l'espai.
altres punts de
dianes.
Simular i buscar relacions a
Interés i perseverefe-rència.
diferents
situacions
probleApreciació de rància en la recerca de
màtiques de trànsit utilitzant La
representació
distàncies
i solucions problemàcroquis, plànols i maquetes.
elemental de l'espai:
càlcul
de tiques
relacionades
plànols, mapes, madesplaçaments. amb l'organització i
quetes, escales, etc.
Obtindre, interpretar i valorar
Elaboració, interpreta- utilització de l'espai.
informacions sobre fenòmens i
ció i descripció verbal
Obtindre i interpretar
situacions del seu entorn i formarde croquis i itineraris. Valoració crítica dels
dades sobre circulació de
se un judici sobre aquestes,
resultats
de
la
vehicles, velocitats, etc.
utilitzant tècniques elementals de Representar gràfica i numèRecollida i interpretació de les
recollida de dades, i representant- ricament les dades obtingudes i
registre
de gràfiques.
la de manera gràfica i numèrica. interpretar-les.
dades referides
a
vehicles,
velocitats, etc.
Representa
cions gràfiques:
taules,
circulars, etc.
Lectura, inter-pretació
i anàlisi de les
gràfiques.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
CONEIXEMENT DEL MEDI
ÀREA
P.E.C.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
Conceptuals
Procedimentals
Actitudinals
Comportar-se d'acord amb els
Realització
de
Conductes
Conèixer i practicar les
Valoració
del
hàbits de salut i cura corporal que
de
normes de seguretat i
adequa-des per pràc-tiques
bene-fici que suposa
es deriven del coneixement del
a la prevenció primers auxilis.
una
conducta
prevenció d'accidents.
cos humà i de les seues Conèixer i practicar les normes de
adequada en cas
d'accidents.
possibilitats i limitacions i mostrar socorrisme i primers auxilis.
Normes per als
d'accident.
una actitud d'acceptació i respecte
Responsabilitat res-pecte
primers auxilis.
front a les diferències individuals.
de les conductes de
Causes
prevenció d'acci-dents.
d'accidenta-litat.
Grups de riscs.
Analitzar críticaReconéixer, analitzar i valorar
Identificar
aquells
Valorar els transl'impacte d'algunes
activitats
ment
els
avantatges
i
elements de la circulació
ports públics com a
Vehicles
i
humanes en el medi, comportantvial que tenen un impacte
mitjans de transport
conta-minació. inconvenients dels
se quotidianament de forma que es
ele-ments
de
la
negatiu sobre el medi
que estalvien enerTransports
contribuesca activament en la
ambient
gia,....
i circulació sobre el
pri-vats
conservació i millora del medi Adquirir hàbits de conducta que
medi ambient.
Desenvolupar hàbits de
públics.
ambient i del patrimoni cultural. permeten paliar els efectes Xarxa vial.
conducta en mitjans de
negatius de la circulació vial sobre
transport públic.
el medi ambient.
Reconéixer
els
elements
Respecte a les norElements del
principals de l'entorn natural,
Elaboració i
mes i senyals de cirConèixer l'entorn físic
medi físic que
situant-los en l'espai, analitzant
inter-pretació
proper en relació amb el
culació.
in-flueixen en el
algunes de les característiques més
de
plànols
i
trànsit, identificant els
Manifestar
traçat de les
rellevants i reconéixer la seua
principals elements i la seua
mapes.
actituds cíviques i
vies de coorganització, assimilant progressiinfluència respecte de les
Utilització
solidàries
en
municació.
vament el domini dels àmbits
de plà-nols i
vies de comunicació.
situacions de trànsit.
Classes i parts
espacials més complexos.
mapes per a Analitzar
Conèixer les normes i senyals de
críticament
de les vies de
orientar-se.
circulació peatonal i conductors de
conductes respecte de la
comuni-cació.
bicicletes en vies públiques.
Normes
de
com- Resolució de situa- circulació i les seues
portament de peatons i cions problemàtiques conseqüències.
referides a la circuconductors.
lació vial.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
CONEIXEMENT DEL MEDI
ÀREA
P.E.C.
OBJECTIUS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
Conceptuals
Expressar, interpretar i repreAdquirir hàbits de com- Normes i senyals de
sentar fets, conceptes i proceportament i prudència en circulació de peatons i
diments del medi natural i social
l'ús de les vies de conductors.
usant diferents llenguatges (carcomunicació.
togràfic, numèric, gràfic...) valo- Manifestar hàbits de conciènrant la seua correcta execució i la ciació ciutadana referits a la
seua utilitat pràctica i formativa. circulació.
CONTINGUTS
Procedimentals
Actitudinals
Observació,
anàlisi
i
manipulació
Valoració de
Dissenyar i construir dispositius
La força i el
les
màquines
d'objectes
i aparells amb una finalitat Conèixer els principis físics i
moviment de les
mecànics per al
relacionades amb
prèviament establerta, utilitzant el mecànics dels moviment per
la circulació com
màquines.
moviment.
seu coneixement de les propietats aplicar-los a la construcció Els operadors.
a elements que
Disseny
i
elementals d'alguns materials, d'estructures i aparells que
ajuden
al
construcció
substàncies i objectes presents en permeten el desplaçament.
d'aparells senzills
benestar.
el medi.
rela-cionat amb Respecte per les normes
el movi-ment i la d'ús,
seguretat
i
manteniment, tant en
circulació.
Planificació d'expe- l'ús de ferramentes i
riències per analitzar la aparells, com en els
transformació
i objectes construïts.
transmissió del moIdentificar alguns objectes i
La bicicleta i viment.
recursos tecnològics i valorar la
els elements que
Desenvolupar el sentit de
Respecte de les
Observació,
seua contribució per a satisfer
la responsabilitat referit a la
nor-mes
d'ús,
la com-posen.
manipu-lació
i
determinades necessitats humanes,
con-ducció de vehicles
seguretat
i
anàlisi
de
Vehicles
i
desenvolupant al mateix temps
manteniment
apropiats a l'edat.
objec-tes de joc
bicicletes
i
posicionaments favorables per als Prendre consciència de les
d'objec-tes d'ús
per al desplad'altres objectes
seus usos pacífics i com a millora aventatges i riscos que suposa la
quotidià.
çament.
mecànics.
de la qualitat de vida.
circulació amb vehicles (bicicleta, Manteniment i repa- Realització d'activi- Presa de conscièn-cia
monopatí, etc...)
ració de les averies tats de simulació de dels riscs que suposa la
conducció de vehicles.
més freqüents.
circulació vial.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
EDUCACIÓ FÍSICA
ÀREA
P.E.C.
OBJECTIUS
Concreció tema transversal
Conceptuals
Desenvolupar l'hàbit d'elecció
Normes
dels llocs adequats per a la
fonamen-tals en
conducció i ús dels vehicles i
la conducció de
objectes per al desplaçament que
bicicletes.
s'utilitzen en l'edat escolar.
Llocs d'ús de la
bicicleta.
El cos, imatge i
Rosoldre
problemes
que Adquirir i desenvolupar hàbits
per-cepció.
exigiran el domini de patrons encaminats a la creació del sentit
Possibilitats
motors bàsics, adequant-se als vial d'observació i psicomotòrics
percepti-ves
i
estímuls perceptius i seleccionant relacionats amb la noció espacial i
motrius
del
cos,
els moviments, prèvia valoració temporal
sons,
colors,
de les seues possibilitats.
Generals d'àrea
CONTINGUTS
Procedimentals
Actitudinals
Responsabilització en
la conducció i maneig de
vehicles.
Seguretat, confiança en
Experimentació sí mateix, auto-estima
i exploració de personal.
les
capacitats
perceptivomotrius.
senyals acústics i
Percepció i estruclluminoses.
turació
espacio-tempoNocions i relacions
rals:
distàncies,
duraespacio-temporals, sentit, direcció, ritme, dura- ció, velocitat, trajecció, conceptes topolò- tòria, interceptació.
EDUCACIÓ ARTÍSTICA
gics bàsics, seqüència,
velocitat.
Conéixer les diferents maneres Interpretar el significat del Els
senyals
de representar la imatge en els sistema iconogràfic dels senyals trànsit:
formes
mitjans de comunicació icònica i de trànsit.
colors.
àudio-visual,
apreciar
la
importància del context en què es
desenvolupen, i saber diferenciar i
interpretar
elements
senzills
d'interés expressiu i estètic.
de Anàlisi i classifi- Interés en l'obser-vació
i cacions dels diferents i
interpretació
dels
tipus de senyals.
senyals.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
Educació per a la pau
La importància del tema transversal de la pau en la nova concepció
educativa implica una educació en valors, una educació per a l'acció que ha
d'existir en les relacions socials. Des d'esta perspectiva, i en l'àmbit escolar,
l'educació per a la pau significa:
-Construir i potenciar unes relacions de pau en el procés d'ensenyamentaprenentatge.
-L'organització democràtica de l'aula, fomentant la participació activa dels
alumnes.
-La creació d'una comunitat de recolçament, mitjançant estructures i
relacions que generen confiança, seguretat i ajuda mutua.
Per a lograr aquestos objectius és necessari la creació d'un clima possitiu en
el que es fonamenta l'educació per a la pau. La qual cosa requereix impulsar les
relacions entre iguals, proporcionant pautes que permeteixquen la confrontació
d'opinions, la coordinació d'interesos, la presa de decisions col·lectives,
l'organització de grups de treball, la distribució de responsabilitats i tasques,
l'ajuda mutua i la superació dels conflictes per mig del diàleg i la cooperació,
eliminant qualsevol tipus de discriminació.
Tots aquestos valors ens preparen per a millorar la nostra convivència en una societat
pluralista, i ens fa conscients de la integració en el tractament de la diversitat d'aquest
tema transversal en totes les àrees i etapes educatives del currículum.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
LLENGÜES
ÀREA
P.E.C.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
Conceptuals
Procedimentals
Conéixer la realitat lingüística Adonar-se de la problemà-tica Diversitat lingüística Utilització de les
de la Comunitat Valenciana i els que comporta el contacte amb en l'entorn més prò- habilitats lingüístiques
problemes que origina el contacte altres llengües, tot procurant xim:llengues d'inmi- i no lingüístiques i de
amb d’altres llengües, tot valorant adequar la llengua emb els gració, argots propis les regles pròpies de
la necessitat de recuperar l’ús diferents
situacions
de de certs grups, etc.
l'intercanvi
comunormalitzat del valencià.
comunicació, evitant conductes
nicatiu en diferents
discriminatòries.
situacions.
Utilitzar la llengua oral per a
intercanviar idees, vivències i
sentiments adoptant una actitud
respectuosa
enfront
les
aportacions dels altres i atent a les
regles pròpies de l'intercanvi
comunicatiu.
Actitudinals
Mostrar una
actitud crítica
davant l'ús de la
llengüa
que
suposa
una
discriminació
so-cial, sexual,
racial, etc.
Adoptar una actitud
positiva enfront la
Utilització adeqüa- llengüa com a princida de normes, recursos pal mitjà de comui estratègies en l'inter- nicació interpersonal.
canvi comunicatiu.
Sensibilitat, obertura
i flexibilitat davant de
les aportacions d'altres
persones.
ANGLÉS
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
Apreciació dels valors positius Reconèixer i apreciar el valor
que se’n deriven d’utilitzar una comunicatiu de les llengües
llengua més per expressar la estrangeres i la pròpia capacitat
realitat pròxima al xiquet i a la per a aprendre a utilitzar-les
xiqueta, i la pròpia capacitat per a mostrant una actitud de comaprendre a utilitzar-la tot mostrant prensió i respecte cap a altres
una actitud de comprensió i llengües, els seus parlants i la seua
respecte cap a les altres, els seus cultura.
parlants i la seua cultura.
P.E.C.
Sensibilitat
enfront
la
realitat d'altres
cul-tures
distintes a la
pròpia i actitud
recep-tiva
i
respectuosa davant
les
persones
que
parlen
una
llengua diferent.
Interés per conèixer
a gent i cultures
d'altres països.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
ÀREA
Generals d'àrea
P.E.C.
OBJECTIUS
Concreció tema transversal
CONEIXEMENT DEL MEDI
Participar activament en ac- Participar en activitats grupals
tivitats grupals de manera cons- de manera constructiva, solidària,
tructiva, responsable, solidària i valorant les aportacions pròpis i
democràtica, valorant les apor- alienes i respectant els principis
tacions de cadascun dels membres bàsics del funcionament demodel grup.
cràtic.
Reconéixer i apreciar la Apreciar la pertinença o grups
pertinença a uns grups socials amb socials
amb
característiques
característiques i trets propis i diferents, rebutjant qualsevol tipus
adquirir progressivament una de discriminació
actitud de respecte front a grups
diferents, rebutjant qualsevol tipus
de discriminació.
Conceptuals
CONTINGUTS
Procedimentals
Actitudinals
Respecte pels
acords presos en
assemblees
realitzades
anvers
del
diàleg entre tots
els implicats.
Valoració de la
responsabilitat en el
ejercici dels drets i
deures dels ciutadans.
Sensibilitat i
respec-te per les
costums
i
modes de vida
de poblacions
distintes a la
pròpia.
Sensibilitat i rebuig
per qualsevol tipus de
discirminació.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
ÀREA
Generals d'àrea
P.E.C.
OBJECTIUS
Concreció tema transversal
EDUCACIÓ FÍSICA
Participar en jocs i activitats, Participar en jocs i activitats
establint relacions equilibrades i establint relacions d'equilibri i
constructives amb els altres, constructives amb els altres,
evitant la discriminació per evitant tot tipus de discriminació.
caracte-rístiques
personals,
sexuals i socials, així com els
compor-taments agresius i les
actituds de rivalitat en les
activitats competitives.
Conéixer i apreciar el propi cos i Conèixer i valorar el propi cos
l'activitat física com a mitjà com a mitjà d'exploració de totes
d'exploració i gaudi de les seues les seues possibilitats.
possibilitats motores, de relació
amb els altres i recurs per a
organitzar el temps lliure.
Conceptuals
CONTINGUTS
Procedimentals
Utilització de
regles per a
l'organització de
situacions
col·lec-tives de
jocs.
Pràctica de jocs en
que les regles plantegen dificultats en
funció
de
l'espai
d'acció i del temps per
elaborar estratègies i
adoptar la correcta en
cada situació.
Exploració i exercitació de les seues
possibilitats d'esforç i
treball físic d'acord
amb el seu desenvolupament
psicobiològic.
Actitudinals
Respecte
i
parti-cipació en
els jocs sense
rivalitat
ni
menyspreu pels
companys/es.
Interés per la
col·laboració en
les situacions de
comuni-cació
corporal per a
relacionar-se
amb
els
companys.
Interés per descobrir noves i millors
possibilitats de moviment que ajuden en la
comunicació amb els
altres.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
EDUCACIÓ ARTÍSTICA
ÀREA
Generals d'àrea
P.E.C.
OBJECTIUS
Concreció tema transversal
Tindre confiança en les
produccions
artístiques
pròpies, gaudir amb la seua
realització i apreciar la
seua
contribució
al
benestar personal.
Realitzar
produccions
artís-tiques de forma que
suposen
papers
diferenciadors
i
complementaris
en
l'elaboració d'un producte
final.
Tindre confiança en les
elaboracions artístiques pròpies,
gaudir amb la seua realització i
apreciar la seua contribució al
goig i benestar personal.
Realitzar produccions artístiques de forma creativa que
supossen papers diferenciats i
complementaris en la elaboració
d'un producte final.
Conceptuals
CONTINGUTS
Procedimentals
Actitudinals
Confiança en
les
pròpies
possibilitats
creatives
i
respecte per les
dels altres, amb
una
opinió
crítica
respectuosa.
Col·laboració activa
i responsable en
treballs de grup.
Sensibilització davant dels diferents
rols.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
Educació per a la salut
És un fet que les malalties causants de més morts prematures estan relacionades amb
estils de vida i hàbits individuals (augment de les malalties cardiovasculars, distints tipus de
càncer, drogodependències, accidents vials, SIDA, etc.), açò exigix de la ciutadania una
preparació més adequada que els permeta previndre eficaçment; i és en la infància on es
van modelant les conductes que danyen la salut; d'ací que resulte el període d'ensenyança
obligatòria el més adequat per a tractar de potenciar des del sistema educatiu els estils de
vida saludables.
Així doncs una bona Educació per a la Salut ha de pretendre que els alumnes
desenrotllen hàbits i costums sans, que els valoren com un dels aspectes bàsics de la
qualitat de vida i que rebutgen les pautes de comportament que no conduïxen a l'adquisició
d'un benestar físic i mental. Es tracta d'aconseguir que la nostra població escolar, futurs
ciutadans plenament autònoms, desitgen estar sans, sàpien com aconseguir la salut, facen el
que puguen individual i col—lectivament per a mantindre-la i busquen ajuda quan la
necessiten.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
LLENGÜES
ÀREA
OBJECTIUS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
Comprendre i expressar-se amb
Visualitzar, llegir, valorar
adecuació al missatge oral i escrit,
textos referents a una
al tipus de missatge i a les
alimentació
sana
i
necessitats escolars i socials
adequada.
pròpies de l'edat
Visualitzar, llegir, valorar
textos referents a la neteja.
Presentar una actitud
crítica davant els missatges
referits a la salut procedents
dels
mitjans
de
comunicació.
P.E.C.
CONTINGUTS
Conceptuals
Procedimentals
Actitudinals
Realització
La
higiene
Redactar
d'escrits
i
instruc-cions
com a fet social.
per a realitzar
composicions
Textos escrits
diferents tipus
escri-tes
rela-cionats
d'ac-cions
relacionades
amb la higiene i
amb la higiene i
relacionades
la salut.
amb la higiene
la salut.
Refranys,
(respallar-se les Mantindre una actiendevina-lles,
dents, llavar-se tud positiva i social
embarbussamen
respecte a la neteja.
el cap....).
ts
Comentari i
Escriptura de
judici personal
recep-tes
de
sobre
textos
cuina.
reals i escrits.
Lectura i anàlisi de
Consulta de
notícies (diari, televilli-bres,
sió...)
relacionades
confecció
de
amb el tema.
textos senzills
relacionats amb
la salut, higiene
i alimentació.
Elaboració de còmics.
MATEMÀTIQUES
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
Resoldre operacions elementals de càlcul, formularles en formes senzilles
d'expressions matemàtica i
resoldre'ls utilitzant els
algoritmes corresponents.
Elaborar i utilitzar estratègies
personals per a situacions de
càlcul: suma, resta, geometria.....
P.E.C.
Elaborar gràfiques amb
Qué podem
A
partir
saber de l'estudi
d'unes
dades
dades referents al tema.
d'una gràfica:
donades
Resoldre problemes que
realitzar
colors, formes,
el seu enunciat tinga relació
tamanys, operagràfiques.
amb l'alimentació i la salut.
cions,
Per mig de la
Inventar enunciats de
diapositives,
resolució
de
problemes relacionats amb
proble-mes
films...
el tema.
Qualitat i prorelacionats amb
Valorar i comprobar
ductes
de
neteja
el tema arribar a
productes de neteja.
segons
els
seus
una alimentació
Distinguir productes coneixent
components.
adequada,
els seus ingredients, la quantitat i
Tècniques
d'esport:
equilibrada
i
la qualitat.
duració,
habilitats,
una bona salut.
puntuació.
Donats varios productes saber
millor.
triar el
Disposició
favorable
per
interpretar
i
produir
informacions i
missatges que
utilitzen
una
gràfica referida
al tema.
Tenacitat
i
cons-tància en
le recerca de
solucions
a
problemes.
Gust per la presentació
adequada
i
ordenada de les
gràfiques.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
ÀREA
OBJECTIUS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
P.E.C.
Conceptuals
CONTINGUTS
Procedimentals
Actitudinals
CONEIXEMENT DEL MEDI
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
Comportar-se
Comportar-se d'acord
amb els hàbits de salut
d'acord amb els hàbits
i cura corporal que es
de salut i cura
deriven
del
corporal
que
es
coneixement del cos
deriven
del
humà i de les seues
coneixement del cos
possibilitats
i
humà.
limitacions i mostrar Mostrar autonomia dins de
una actitud d'acceptació les possibilitats del propi cos
i respecte front a les acceptant les limitacions
diferències individuals. físiques, evitant conductes
comparatives
amb
les
possibilitas dels altres i amb
autoestima personal.
P.E.C.
Realització
d'exInterés i curiositat per
periències i replegà de
comprendre el fundades sobre la respicionament del propi
ració i el pols.
cos.
Utilització de moAcceptació de les
dels anatòmics per a
possibilitats
i
la
identificació
limitacions
del
propi
d'organs i aparells
cos.
fisiològics humans.
Respecte per les
Investigacions
diferències
individuals
senzi-lles i entrevistes
de caràcter físic.
sobre
diferents
malalties de l'edat
Sensibilitat cap a la
escolar.
L'aparell
circuneteja i cura corporal.
Informe sobre la
latori i l'aparell
Valoració crítica dels
cura i higiene del
excre-tor.
hàbits
socials
que
propi cos.
La
funció
de
afavoreixen o perjudiConfecció de mereproducció:els
quen la salut.
nus
i
dietes
òrgans sexuals, cicle
Solidaritat amb les
equilibrades i anàlisi
mens-trual, embaraç
persones necessitades
crítica.
i part.
d'auxilis físics.
Pràctiques
de
Higiene dels apaValoració de difesimulació de primers
rells
digestiu,
rències
en el desenauxilis
(amb
recollida
circula-tori
i
i elaboració d'inforvolupament
corporal i
excretor.
macions).
psíquic de les persones.
Primers auxilis i Anàlisi crítica de conductes
Interés
per adequar les
prevenció
de consumis-tes,
hàbits dietes alimentaries a les
malal-ties; sida.
alimentaris
i
pràctiques
Factors i pràcti-ques socials i la seua repercusió necessitats a par-tir del
socials que afavo-reixen sobre la salut (tabaquisme, al- coneixement dels aliments i
i/o pertorben la salut coholisme, llepolies, ci-cles les seues qualitats nutriti-ves.
(esport,
higiene, d'activitat-descans,
alimentació, taba-quisme, drogodepen-dències, etc....).
L'home i la dona
com a essers vius.
El creixement i
transfor-mació del
cos.Canvis
puberals.
La
respiració:
finalitat
i
estructures que hi
intervenen.
La nutrició: tipus
d'aliments.
alcoholisme,
contaminació, etc...
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
CONEIXEMENT DEL MEDI
ÀREA
OBJECTIUS
Generals d'àrea
P.E.C.
Concreció tema
transversal
Conceptuals
CONTINGUTS
Procedimentals
Actitudinals
Reconéixer, analitzar i valorar Distinguir i valorar les Factor i pràctiques socials que Anàlisi crítica de Desenvolupament
l'impacte d'algunes
activitats consequències positives afavo-reixen i/o pertorben la diversos productes de d'actituds crítiques davant
humanes en el medi, comportant- i negatives, valorant salut
(esport,
higiene, consum i costums la publicitat i consum de
se quotidianament de forma que es d'una manera crítica la alimentació,
tabaquis-me, infantils i pràctiques productes
que
poden
contribuesca activament en la necessitat i l'abus.
alcoholisme, con-taminació....). socials habituals que interferir negativament en
conservació i millora del medi
poden afavorir o per- una vida saludable.
ambient i del patrimoni cultural.
torbar la salut (llepolies, esport, descans,
etc...).
Les màquines al serveï
Valoració de l'esforç que
de les persones.
Identificar alguns objectes i
realitzen les persones en la
L'ús de les màquines i aparells
Disseny
recursos tecnològics i valorar la
construcció d'aparells que
Identificar en en la vida quotidiana.
d'alguns
seua contribució per a satisfer
l'entorn natural i
aparells
o milloren la qualitat de
determinades necessitats humanes,
social
més
màquines per a vida.
desenvolupant al mateix temps
inmediat alguns
solucionar un
posicionaments favorables per als
objectes, material
problema
seus usos pacífics i com a millora
i
recursos
concret.
de la qualitat de vida.
tecnològics
i
Elaboració i realitvalorar-los per la
zació d'enquestes i
seua contribució
entrevistes a treballaa satisfacer les
dors de diferents oficis
necessitats
respecte de les ferrabàsiques de la
mentes, normes de
seguretat, etc...
vida.
Desenvolupar
una
actitud favorable cap als
usos
pacífics
dels
materials i recursos
tecnològics.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
EDUCACIÓ FÍSICA
ÀREA
P.E.C.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
Conceptuals
Procedimentals
Actitudinals
Conéixer i apreciar el propi cos i
Reconèixer les diferents
Coneixement i
Adopció
Interés en la
l'activitat física com a mitjà
parts del cos descobrint les
d'hàbits
cura i neteja del
cura del cos.
d'exploració i gaudi de les seues
seues
possibilitats
de Efectes de l'acti-vitat
d'higiene
propi cos.
possibilitats motores, de relació
física en el procés de
Acceptació
dels
moviment.
personal.
amb els altres i recurs per a Prendre consciència de la desenvolupament del Adequar el cos a les límits i possibilitats i
organitzar el temps lliure.
posició del cos, així com del seu cos.
seues possibilitats.
restriccions del propi
control en situacions que no
cos.
Adoptar
hàbits
d'higiene, siguen quotidianes o habituals.
Mesures
de
d'alimentació, de postures i
Conèixer les situacions de
seguretat
i
Valoració
i
d'exercicis físics manifestant una
risc que té l'activitat física i
prevenció
Adopció de
accep-tació de
actitud responsable envers el propi
adoptar
les
mesures
d'accidents en la
mes-sures
la pròpia realitat
cos i de respecte als altres,
necessàries per a prevenir
pràctica
de
bàsiques
de
corporal.
relacionant aquestos hàbits amb
seguretat.
Valoració de la imaccidents i lesions.
l'esport.
els efectes sobre la salut.
Conèixer
normes
bàsiques Obtenir una alimen- Menjar de forma portància de la bona
d'alimentació i la seua repercusió tació sana i equili- edequada.
alimentació i repercuUtilitzar les capacitats físiques sobre la salut.
brada.
sió que pot tindre en la
bàsiques les destreses motores, i
salut.
el coneixement de l'estructura i Conèixer les tècniques de treball
Valoració de la imEl
funcionament del cos per a presents a l'activitat corporal:
Practicar técniques portància del precaprecalentament
l'activitat física i per adaptar el calfament i relaxació.
com a activitat de treball: calentament lentament i relaxació.
moviment a les circumstàncies i
i relaxació.
impor-tant.
condicions de cada situació.
El relaxament com a
Participar en jocs i activitats,
millora i com a
establint relacions equilibrades i
recompensa de l'esconstructives amb els altres, eviValorar la compeConèixer i respectar les forç físic.
tant la discriminació per caractenormes del joc en la El xiquet i el joc: Jugar,
participar, titivitat.
rístiques personals, sexuals i sopràctica de l'esport.
diversitat i normatives. col·laborar amb iguacials, així com els comportaments Conèixer i participar de forma
litat, mirant al contrari
agresius i les actituds de rivalitat activa en els diferents jocs,
com un amic.
en les activitats competitives.
acceptant al contrari com a un
jugador més.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
ÀREA
Generals d'àrea
P.E.C.
OBJECTIUS
Concreció tema transversal
EDUCACIÓ ARTÍSTICA
Utilitzar la veu i el propi cos
com a instrument de representació
i comunicació plàstica, musical i
dinàmica.
Conceptuals
CONTINGUTS
Procedimentals
Actitudinals
Valoració de la veu i
Emisió de la
Adquisició
del propi cos com a
veu, respiració,
d'hàbits:
articulació
i
creació,
ori- instrument d'expressió
i comunicació.
ginalitat,
entonoció.
Coordinació
participació.
en
les Motivació suficient
composicions de l'alumne per a
plàsti-ques, bé aconseguir la origide
lliure nalitat,
la
lliure
expressió
o expressió i experiContribuir amb la utilització de
Valoració de les
mentació.
dirigides.
la veu i el propi cos a l'equilibri Contribuir en la valoració i Fer bon ús del mitaportacions estètiques
afectiu i relació en els demés.
interpretació
dels
elements jans de comunicació.
Realitzacions gràfi- i artístiques pròpies i
artístics, comunicatius i estètics
co-plàstiques per mig dels demés.
per a la realizació gràfico-plàstica La plàstica com a de l'expressió artística
pròpia i dels companys/es
i estètica.
mitjà de expressió.
Gaudir de la originalitat i
Confiança
en les
creació d'un mateix i de la resta
pròpies possibilitats
Respectar i valorar les
dels companys/es.
produccions pròpies i dels
Qué l'alumne puga creatives i respecte per
valorar i respectar els les dels altres
companys/es.
Defensar i valorar les
L'alumne com traballs propis i dels
creacions pròpies i les dels
a protagonista demés.
Qué l'alumne siga
seus/seues companys/es.
en la plàstica.
Mostrar conductes originals
Respecte dels capaç d'expressar-se
alhora de expressar-se plàstitre-balls propis i tal com és, d'una
pròpia
i
cament, sense deixar-se influir
per els dels manera
pels demés.
companys/es. original.
Originalitat.
Mostrar autonomia i
confiança en el procés de
creació i producció plàstica,
musical i dramàtica.
Potenciar l'experimentació, la
lliure expressió i l'originalitat com
a mitjà per a aconseguir el
desenvolupament de les capacitats
creatives i estètiques.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
Educació sexual
L'Educació sexual es fa cada vegada més necessària en una societat que pareix estar
molt ben informada, però que, a jutjar per dades objectives, té alta dosi de desconeixement
i d'errors, tant en jóvens com en adults, que afecten greument a l'equilibri emocional.
Ensenyar a conéixer i acceptar el propi cos, a buscar informació o a demandar ajuda és
educar per a ser capaços d'establir amb els altres unes relacions més sanes i satisfactòries.
D'altra banda, l'augment d'enfermadades de transmissió sexual i, sobretot, el problema de la
SIDA fan més apressant la necessitat de l'educació sexual
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
LLENGÜES
ÀREA
Generals d'àrea
P.E.C.
OBJECTIUS
Concreció tema transversal
Conceptuals
CONTINGUTS
Procedimentals
Reflexionar sobre la Participar en situacions de Diferents situacions
Utilització del
llengua i el seu ús i comunicació oral i escrita amb de comunicació oral i
llenguatge oral i
desvetlar el sentit crític en una actitud reflexiva i crítica escrita: conversa, naescrit de forma
conductes
classistes, rració,
descripció,
expressions que comporten davant
no sexista.
discriminacions per raó de sexistes, racistes..., tot procurant taula redona, assem- Recerca de textos
blea, referents a temes que reflecteixen disclasse, raça, sexe, creences, l'autocorrecció.
d'educació sexual.
criminació sexual en
etc.
l'ús del llenguarge i fer
un debat d'aquests
textos.
Actitudinals
Actitud crítica
davant temes i
ex-pressions
que
denoten
discriminació
racial,
social,
sexual, etc.
Actitud crítica
de
rebuig
davant els usos
de la llengua
que
denoten
qualsevol tipus
de
discriminació.
CONEIXEMENT DEL MEDI
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
Comportar-se d'acord amb els
Comportar-se
d'acord
hàbits de salut i cura corporal que
amb els hàbits de salut i
es deriven del coneixement del
cura corporal que es deriven
cos humà i de les seues
del coneixement del cos
possibilitats i limitacions i mostrar
humà.
una actitud d'acceptació i respecte Mostrar una actitud d'acceptació
front a les diferències individuals i respecte cap a les diferències
individuals (edat, sexe, raça,
carcaterístiques
físiques
i
personalitat), tot evitant conductes
discriminatòries.
P.E.C.
L’home i la
dona com a
éssers vius. El
creixement
i
transformacions
del
cos.
Canvis
puberals.
La funció de
reproducció.
Utilització de
Interés
i
models
curiositat
per
anatòmics per a
comprendre el
la identificació
funcionament
d’órgans
i
del propi cos.
aparells
Respecte per
fisiològics
les diferències
humans.
sexuals.
Visionat
de
Valoració
pel·lí-cules
i
crítica
dels
-Els
órgans
reportatges on
aspectes socials
sexuals.
es resalten els
de la sexualitat.
-Cicle
aspectes
Sensibilitat
per
menstrual.
afectius,
compartir les tasques
-Embaràs
i
psicològics,
domèstiques
sense
part.
socials
i sexismes en els rols
L’activitat sexual. El
culturals de la familiars.
sexe en la nostra
sexualitat, amb
societat.
una
análisi
crítica.
Recollida
d’informació sobre canvis
en les característiques
sexuals puberals , utilitzant diferents fonts
.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
ÀREA
Generals d'àrea
P.E.C.
OBJECTIUS
Concreció tema transversal
Conceptuals
CONTINGUTS
Procedimentals
Actitudinals
EDUCACIÓ ARTÍSTICA
Comprendre les possibilitats de Comprendre les possibilitats Mitjans de repre- Comentaris sobre els Tendència a usar el
la imatge i utilitzar-la per expressives de la imatge per sentació més habi- continguts en els mis- llenguatge plàstic per
expressar idees, sentiments i comunicar idees, vivències i tuals: dibuix, pintura, satges que transmeten representar vivències,
vivències de manera personal i sentiments.
modelatge, fotografia, les imatges.
sentiments, etc. i per
autònoma i en situacions de
arquitectura...
reflectir la realitat que
comunicació i joc.
hi observa.
Potenciar l'experimentació, la Valorar
la
creativitat
i L'elaboració d'imat- Recerca d'informalliure expressió i l'originalitat com originalitat en les produccions ges com a instrument ció sobre manifestaa mitjà per a aconseguir el pròpies i dels altres sense ningún d'expressió i comuni- cions artístiques pròpies i dels altres.
desenvolupament de les capacitats tipus de discriminació sexual.
cació.
creatives i estétiques.
Tindre
confiança
en
les
produccions artístiques pròpies,
gaudir amb la seua realització i
apreciar la seua contribució al
benestar personal.
Valoració de
les produccions
pròpies i les
dels altres.
Respectar i valorar les Elaboració de com- Realitzacions autòrelacionades onfiança en les
relacio- nomes
produccions pròpies i les posicions,
amb
la amb
la
narració pròpies possibilitats en
dels companys i les nant-les
narració plàstica.
plàstica de vivències, la creació plàstica.
companyes.
estats d'ànim, impressions musicals, etc.
Mostrar autonomia i confiança
en el procés de creació i producció
plàstica, al marge de les
influències dels altres, gaudint
amb la seua realització sense cap
tipus de discriminació sexual.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
Educació per a la igualtat d'oportunitats entre els sexes
Estudis realitzats en diferents països han tret a la llum les estructures que
mantenen la desigualtat en l'ambit de l'educació acadèmica: l'organització
educativa, el currículum tant explicit com ocult, la interrelació de l'alumnat
professorat i de l'alumnat entre ells, la pràctica docent i les espectatives del
professorat. Tanmateix s'han possat en evidència les conseqüències que aquestes
desigualtats tenen sobre la situació present i futura de les xiquetes en la societat,
per a concloure en la necessitat d'un intervenció institucional a través de
polítiques educatives específiques.
En aquest procés evolutiu de l'educació ens correspon asentar les bases per q
que l'escola siga finalment coeducativa amb un currículum que integre ambdos
gèneres i en el que el tractament siga equitatiu.
L'eliminació del sexisme, significa, en definitiva proporcionar igualtat
d'oportunitats i contribuir al desenvolupament d'un societat més justa i igualitària.
És abundant la documentació existent en relació amb les implicacions i
conseqüéncies que té la utilització d'un llenguatge discriminatori. L'ús del gènere
masculí manté que el masculí és la norma en la societat, els temes genèrics
(home, alumne, professor, etc...) impedeixen visualitzar a les dones i professores i
fa que se senten excluïdes de la discusió i que les xiquetes des d'edats
primerenques perguen la identitat psicolingüística desdibuixan la seua posició de
subjecte productor de discurs.
L'avaluació d'actuacions recollides en les programes d'igualtat d'oportunitats
entre els sexes de la C.E.E., indica que l'educació no sexista no sols condueix a
una major igualtat dins de l'aula sino que també millora la qualitat de
l'ensenyament en tots els sentits.
Rebutgem dons qualsevol discriminació basada en diferències de raça, sexe,
classe social, creències i altres característiques individuals i socials; aquest rebuig
deu formar part dels objectius de l'educació.
Tanmateix determinem que l'educació per a la igualtat entre els sexes estarà present a la
llarg de totes les àrees i etapes.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
ÀREA
Generals d'àrea
P.E.C.
OBJECTIUS
Concreció tema transversal
LLENGÜES
Reflexionar sobre la llengua i el Reflexionar sobre la llengua i el
seu ús i desvetlar el sentit crític en seu ús i desvetlar el sentit crític en
expressions
que
comporten expressions
que
comporten
discriminació per raó de classe, discriminacions per raó de sexe.
raça, sexe, creències, etc.
Conceptuals
CONTINGUTS
Procedimentals
Actitudinals
Texte escrit
Sensibilitat i
Investigació
com a font
sobre
les
actitud crítica
d'informació
escases posibidavant
el
d'una
litats que han
tractament de
discriminació
tingut les dones
diver-sos temes
en la pro-ducció
i usos de la
sexual.
científica, linllengua
que
El diccionari
com a font
güística
i
suposen
una
documental
discriminació
literària.
d'una possible Lectura i escrip-tura
per raó de sexe.
discriminació de textos interpretant Actitud crítica dauna
possible vant els missatges
sexual.
Tradició
oral discriminació sexual transmesos pels textes
(contes, cançons, re- en la utilització de la escrits (cartells, anuncis, etc.) que suposen
franys, etc.) com a llengua.
una discriminació sefont d'informació
xual.
CONEIXEMENT DEL MEDI
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
Reconèixer i apreciar la
Reconèixer i apreciar la
pertinença a uns grups
pertinen-ça al seu pròpi
socials amb característiques
sexe
i
adquirir
i trets pròpis i adquirir
progressivament una actitud
progressivament una actitud
de respecte front al sexe
de respecte front a grups
contrari rebutjant qual-sevol
diferents,
rebutjant
tipus de discriminació.
La
qualsevol
tipus
de Respectar les diferències per raó llar.
discriminació.
de sexe tot acceptant-les.
Mostrar una actitud d'aceptació i
respecte front a diferències
individuals.
P.E.C.
La
Anàlisis crític
incorporació de
de la utilització
la dona al món
de la imatge de
l'home i la dona
del treball.
en la publicitat.
El
treball
Anàlisis, utilitzant
domèstic.
tecnologia de la taules redones, enquestes, debat, etc., de
les causes que provoquen les situacions
de marginació i injustícies per raó del sexe.
Sensibilitat
davant
la
necessitat
de
que xiquetes i
xiquets
participen
de
forma
igualitària en la
realització
de
diverses
experiències,
rebutjant
la
divisió
del
treball en funció
del sexe.
Respecte
a
les
diferències individuals
de caràcter físic.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
EDUCACIÓ FÍSICA
MATEMÁTIQUES
ÀREA
P.E.C.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
Conceptuals
Procedimentals
Actitudinals
Resolució
de
situaReconèixer la utilitat de les Reconèixer la utilitat de les Estudi
de
la
Valoració de la
matemàtiques
en
la
vida matemàtiques
en
la
vida participació de les cions que es plantegen capacitat de xiquetes i
quotidiana, gaudir del seu ús i quotidiana, gaudir del seu ús i dones en el món de la en la vida quotidiana xiquets por resoldre
valorar les seues capacitats valorar les seues capacitats matemàtica, i del seu aplicant els progressos situacions problemàtien càlcul, geometria i ques sense prejudicis
afrontant sense complexos les afrontant
sense
complexos progrés.
raonament sense transsituacions que requeresquen el seu sexistes les situacions que
per raó de sexe.
metre situacions de
ús.
requeresquen el seu ús.
discriminació estereotipades per raó de sexe.
Participar en jocs i activitats Participar en jocs i activitats físifísiques
establint
relacions ques
establint
relacions
equilibrades i constructives amb equilibrades i constructives amb
els demés, evitant la discriminació els demés, evitant la discriminació
per característiques personals, per raó de sexe.
sexuals i socials, tanmateix els
comportaments agresius i les
actituds de rivalitat en les
activitats competitives.
Plantejament d'acti- Valoració dels proIdentificar
vitats d'interés per gresos de desenvolul'Educa-ció
Física no com amb dos sexes que pament corporal indeun model de cos permetan potenciar el pendentment del sexe i
masculí i dels tradicionalment negat de barems o marques
oficials
establides
atributs a ell a cadascun d'ells.
externament.
asociats:
competitivi-tat,
força, etc.
Les capacitats físiques sense distinció
per raó de sexe.
EDUCACIÓ ARTÍSTICA
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
Producció
Utilitzar el coneixement
Potenciar
el
Realització de
Confiança en
sobre els elements bàsics de
desenvolupament de la
mecànica
com-posicions
les possibilitats
la representació gràficocreativitat sense limitacions
d'imatges tenint
plàstiques
de cadascú en la
plàstica per a la realització
diverses
en
compte
creació plàstica
per raó de sexe.
de les creacions, així com Fomentar l'actitud crítica de la
colors i for-mes,
utilitzant
disense
sentir
ferents
en l'anàlisi, interpretació i qualitat de les obres produïdes, el
sense
menyspreu per
valoració
de
les contingut,
discrimina-ció
tècniques sense
sense
prejudicis
raó de sexe.
produccions pròpies i dels sexistes.
que el producte Interés per analitzar
sexista.
tinga
altres.
Creació
pròpia
manifestacions i comlimitacions per posicions artístiques
Relitzar produccions artístiques
d'imatges sobre temes
de forma que suposen papers
diversos sense discriraó de sexe.
diverses sense prejudiferenciadors i complementaris
mina-ció per raó de Observació i inter- dicis sexistes.
en l'elaboració d'un producte final.
sexe.
pretació de situacions i
creacions plàstiques
rebutjant
possibles
discriminacions sexistes.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
Educació ambiental
Ens proposem en el tractament d'aquest tema transversal els següents
objectius:
-Adquirir consciència del medi ambient global i sensibilització per totes les
cuestions medio-ambientals.
-Comprendre l'ampla diversitat d'experiències i problemes anexos relatius al
medi ambient.
-Mostrar interés i preocupació pel medi ambient i els seus valors motivant
l'alumnat per tal que puguen participar activament en la seua millora i protecció.
-Adquirir actituds bàsiques i necessàries per determinar i resoldre problemes
ambientals.
-Participar activament en les tasques que tenen com a objecte resoldre els
problemes ambientas.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
LLENGÜES
ÀREA
P.E.C.
OBJECTIUS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
Conceptuals
Descobrir en el llenguatge i en les Descobrir en el llenguatge i en les
Usos
i
seues
manifestacions
orals, seues manifestacions un vehicle
formes
de
escrites i àudio-visuals, un vehicle d'accés i participació en el
comunicació.
d’accés i participació en el patrimoni
medio-ambiental Sistemes
de
patrimoni cultural valencià, i, a valenciá, i a través d'aquest comunicació verbals i
través d’aquest, introduir-se en introduir-se en l'entorn.
no verbals.
d’altres cultures.
CONTINGUTS
Procedimentals
Actitudinals
Assosiació
Actitud
de textos amb
crítica davant
missatges que
l'entorn.
transmetren els
Creació de
mit-jans
de
textos
per
expressar
comunicació.
Actituds de res-pecte
intencions
comunicatives per els elements del
medi ambient que
rela-cionades
amb l'en-torn. tenen relació amb la
Interpretac llengua.
ió i ela-boració
de
missatges
orals, escrits i
audio-visuals
relatius al medi
ambient.
Elaboració
d'entrevistes,
qüestionaris,
informes,.... sobre els
elements
medioambientals.
ANGLÉS
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
Apreciació
dels
valors Apreciar els valors positius que Aspectes socials i Observació d'aspec- Curiositat i respecte
positius que se’n deriven en els aspectes medio-ambientals culturals respecte del tes socio-culturals de pels aspectes sociod’utilitzar una llengua més per presenta la cultura anglófona.
medi
ambient
en països on es parla culturals de la vida
expressar la realitat pròxima al
països
de
parla anglés.
quotidiana.
xiquet i a la xiqueta, i la
anglesa.
Comparació
dels Interés
per
copròpia capacitat per a aprendre
aspectes
més nèixer, analitzar i
a utilitzar-la tot mostrant una
rellevants
de
la
vida
imitar els aspectes
actitud de comprensió i
quotidiana
entre medio-ambientals
respecte cap a les altres, els Afavorir el desenvolupament de
reflexió
i
sensibilitat
crítica
que
països
de
llengua
possitius
que
seus parlants i la seua cultura.
permeta
analitzar
estereotips
i
anglesa
i
l'entorn
més
presenten
altres
culAfavorir el desenvolupament de la
inmediat
tures.
capacitat de reflexió i de la valors al voltant del medi ambient
sensibilitat crítica que permeta en la llengua i cultura anglófona.
manifestar els estereotips (sexistes,
classistes, racistes, etc.) i valors i
aspectes humans que l’anglés i la
seua cultura poden comportar.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
MATEMÁTIQUES
ÀREA
OBJECTIUS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
Utilitzar
els
diferents Utilització del llenguatge
llenguatges matemàtics per matemàtic per interpretar,
i
produir
interpretar
i
valorar valorar
informacions sobre fenòmens informacions i missatges
fenòmens
medioconeguts, així com per a sobre
comunicar
els
propis ambientals.
pensaments amb major precisió.
Reconéixer situacions del seu Reconèixer situacions del
medi habitual per al tractament medi natural en què es
dels quals es requeresca l'ús dels requereixca l'ús de les
nombres i les operacions matemàtiques per a la seua
elementals de càlcul, formular- resolució.
les mitjançant formes senzilles
d'expressió
matemàtica
i
resoldre-les
utilitzant
els
algoritmes corresponents.
Utilitzar
els
instruments
instruments
senzills de càlcul i mesura amb Utilitzar
un proposit determinat decidint senzills de càlcul i mesura per
en cada cas quina és la a observar i quantificar els
pertinença i avantatges que aspectes medio-ambientals.
implica el seu ús i sometent els
resultats
a
una
revisió
sistemàtica.
Elaborar i utilitzar estratègies Comprendre millos el propi
personals
d'estimació, entorn i desenvolupar noves
aproximació i càlcul mental per possibilitats d'actuació sobre
a la resolució de problemes ells.
senzills modificant-los si fóra
necessari.
P.E.C.
Conceptuals
Les unitats
de mesura d'ús
local.
Punts
i
sistemes
de
referència.
La
representació
elemental de
l'espai.
Estratègies i
mèto-des de
resolució de
problemes.
Unitats de
mesura.
Recompte de
dades
i
representació
gràfica.
CONTINGUTS
Procedimentals
Actitudinals
Identificació de
Interés
i
problemes
del
perseveràn-cia
en la recerca
medi natural.
de solucions a
Descripció
de
situacions
situa-ció i posició
problemàtique
respecte
d'un
mateix i d'altres
s
Valoració de
punts de referència
la utilitat de
Elaboració
i
inter-pretació de
sistemes
de
referència
i
croquis i iteneraris.
representació
Lectura i interpretació
de
espacial.
plànols, maquetes i
Sensibilitat
per la precisió
mapes.
i veracitat en
Recollida
i
l'ús de les
registre de dades.
tècniques
Interpretació de
elementals de
taules numèriques i
reco-llida
i
alfanumèriques.
recompte de
Elaboració i utidades.
lització de còdics
nu-mèrics
i Valoració de les
matemàtiques com a
alfanumèrics.
Interpretació
i element ùtil en la
ela-boració
de vida quotidiana i en
els aspectes mediogràfiques.
Verbalització de ambientals.
si-tuacions
problemàti-ques.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
MATEMÁTIQUES
ÀREA
ÀREA
P.E.C.
OBJECTIUS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
Comprendre millor el propi
entorn i desenvolupar noves
possibilitats d'actuació sobre ell,
utilitzant els seus coneixements
de les formes geomètirques, les
propietats i les formes i descriure
les posicions i trajectòries
d'objectes en l'espai.
Obtindre, interpretar i valorar
informacions sobre fenòmens i
situacions del seu entorn i formarse un judici sobre aquestes,
utilitzant tècniques elementals de
recollida de dades, i representantla de manera gràfica i numèrica.
Reconéixer la utilitat de les
matemàtiques
en
la
vida
quotidiana, gaudir del seu ús i
valorar les seues capacitats
matemàtiques, afrontant sense
complexos les situacions que
requeresquen el seu ús.
Actuar en situacions quo-tidianes i de
resolució de pro-blemes d'acord amb
tècniques i actituds matemàtiques, com
són l'exploració de diferents alternatives, la creativitat, la conveniència de la
precisió o la perseverància en la recerca
de solucions.
Generals d'àrea
OBJECTIUS
Concreció tema transversal
Conceptuals
Conceptuals
CONTINGUTS
Procedimentals
Utilització d'estratègies i mètodes adients
en la resolució de
problemes.
CONTINGUTS
Procedimentals
Actitudinals
Actitudinals
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
CONEIXEMENT DEL MEDI
Participar
activament
en Participar
activament
en
activitats grupals de manera activitats grupals de manera
constructiva,
responsable, constructiva,
responsable,
solidària i democràtica, valorant solidària i democràtica valorant
les aportacions de cadascun dels les aportacions de cadascun dels
membres del grup.
membres del grup per tal
d'afavorir el medi ambient
Reforçar els llaços de pertinença Reconèixer, analitzar i valorar Coneixement de les
al poble valencià, mitjançant el l'impacte d'algunes
activitats peculiaritats
medioconeixement i valoració de les humanes en el medi, comportant- ambientals del poble
seues
peculiaritats se quotidianament de forma que valencià.
mediambientals, històriques i contribuesca en la conservació i
culturals.
millora del medi ambient reforçant
Reconéixer, analitzar i valorar els llaços de pertinença al poble
l'impacte d'algunes
activitats valencià.
humanes en el medi, comportantse quotidianament de forma que es
contribuesca activament en la
conservació i millora del medi
ambient i del patrimoni cultural.
Reconéixer
els
elements Reconèixer
els
elements
principals de l'entorn natural, principals de l'entorn natural
situant-los en l'espai, analitzant situant-los en l'espai, analitzant les
algunes de les característiques més seues característiques.
rellevants i reconéixer la seua
organització,
assimilant
progressivament el domini dels
àmbits espacials més complexos.
Participació activa
en activitats grupals de
manera constructiva,
responsable, soli-dària
i democràtica
Elaboració i
inter-pretació de
gràfiques
climàtiques,
flora,
fau-na,
etc.
Maneig
d'instruments
d'observació
dels ele-ments
ambientals i climàtics: pinces,
lupa, etc.
Interpretació i
elabo-ració de
cròquis,
plànols,
mapes,
etc.
Valoració de
les aportacions
de
cadas-cun
dels membres
del grup.
Mostrar
actituds
de
participació
cooperati-va i
solidària.
Desenvolupame
nt del sentiment
de pertenença al
poble valencià
Sensibilitat
i res-pecte per
la conser-vació
del paisatge i
els
seus
elements.
Interés
i
curiosi-tat per
conèixer tots els
aspectes
relacio-nats
Sistematització
amb el medi
d'ob-servacions
ambient.
del paissat-ge i
Sensibilitat
els
seus
per la precisió i
elements.
rigor
en
Utilització de
l'observació
tècni-ques
de
com
en
la
consulta
i
recollida
de
interpretació:
mostres.
mapes
físics, Cura en l'ús d'insfotografies, tex- truments i materials.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
CONEIXEMENT DEL MEDI
ÀREA
OBJECTIUS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
Expressar, interpretar i
representar fets, conceptes i
procediments del medi
natural i social usant
diferents
llenguatges
(cartogràfic,
numèric,
gràfic...) valorant la seua
correcta execució i la seua
utilitat pràctica i formativa.
Identificar,
plantejar-se
i
resoldre
problemes
senzills
relacionant-los amb els elements
de l'entorn natural i social,
utilitzant els procediments bàsics
per obtindre, processar i tractar la
informació necessària.
P.E.C.
Conceptuals
CONTINGUTS
Procedimentals
Utilització de
tèc-niques
de
recollida
i
classificació de
mos-tres sense
alterar el medi.
Planificació i
realització
d'expe-riències
per a estudiar i
nalitzar
propietats,
característiques,
etc.
Elaboració,
i
rea-lització
interpretació de
questionaris
i
entrevistes.
Elaboració i
rea-lització
d'itineraris per
contrastar
diferències
i
semblançes, etc.
Intervenció
directa
sobre
espais
amb
diferent grau de
degradació
ambiental.
Actitudinals
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
ÀREA
Generals d'àrea
P.E.C.
OBJECTIUS
Concreció tema transversal
Conceptuals
CONTINGUTS
Procedimentals
Actitudinals
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
CONEIXEMENT DEL MEDI
Reconéixer en els elements del Reconèixer en els elements del Vestigis del passat
medi sòcio-natural l'impacte de medi natural l'impacte de canvis i en el nostre medi.
canvis
i
transformacions transformacions provo-cades pel
provocades pel pas del temps, pas del temps.
iniciant-se en l'anàlisi d'altres
èpoques i moments històrics,
aplicant
els
conceptes
de
simultaneïtat i successió.
Iniciació en la Valoració i conserreco-llida
de vació de les restes
d'informació
històriques presents en
sobre el passat, el medi com a font
a partir de restes d'informació.
arqueològiques, imatges,
obres
dàrt,
textos senzills,
etc.
Anàlisi del aspectes
medio-ambientals
a
partir de la investiIdentificar alguns objectes Valorar objectes i recursos
Màquines
i gació
feta
dels
Respecte per
i recursos tecnològics i tecnològics com a elements que
aparells
d'ús materials observats.
les normes d'ús,
valorar la seua contribució milloren la qualitat de vida i com
seguretat
i
frequent.
per a satisfer determinades a elements que poden intervindre Energia que s'utilitza
manteniment de
Classificació
necessitats
humanes, en el medi ambient.
ferramentes,
per al seu funde
fonts
desenvolupant al mateix
aparells
i
cionament
d'energia.
temps
posicionaments
màquines.
Confecció de
favorables per als seus usos
de
gràfics
sobre Valoració
pacífics i com a millora de
l'energia i els l'impacte que l'ús de
la qualitat de vida.
l'energia provoca en el
aparells.
Qüestionaris i medi ambient.
entre-vistes
sobre els aparells i l'energia
uti-litzada
en
l'entorn.
Identificació
de
l'energia que utilitcen
els aparells.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
EDUCACIÓ ARTÍSTICA
EDUCACIÓ FÍSICA
ÀREA
P.E.C.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
Conceptuals
Procedimentals
Actitudinals
Conéixer i valorar la diversitat Conèixer i valorar les activitats
El joc a l’aire
Pràctica
de
Valoració de
d’activitats físiques i esportives i físiques que es desenvolupen en
jocs de camp,
la importància
lliure.
els entorns en els quals es l’entorn.
Esports
que
es
exploració,
del medi físic
desenrotllen, participant en la seua Utilitzar correctament els espais desenvolupen en la
en les activitats
aventura….
conservació i millora.
on es desenvolupen activitats natura.
Planificació i
corporals.
físiques.
realització
Valoració de
Valorar l’estat de conservació
d’activitats
a
les
activitats
del medi ambient d’acord amb
respecte
el
l’aire lliure.
l’activitat física.
Observació i anàlisis
medi.
de les condicions Actituds de respecte
medio-ambientals.
i millora per la
conservació del medi
on es desenvolupen les
activitats físiques.
els
coneixements
Aplicar en l'observació de Aplicar
Formes
Observació i
Curiositat per
la realitat quotidiana els artístics en l'observació, internaturals
i
clas-sificació de
les imatges i
coneixe-ments
plàstics, pretació i representació en l'ús
manifesta-cions
artificials.
formes.
visuals i relacions espacials d'elements del medi ambient.
artístiques del
Exploració
Els
sentits
adquirits i desenvolupar
com a mitjà de
medi.
sensorial.
diferents recursos per a la
percepció.
Sensibilitat i
Recerca
seua representació gràfica i
gaudi
en
d'infor-mació
L'obra
plàstica.
l'experiència
sobre
maniartística
en
festacions
sen-sorial.
l'entorn.
artístiques
de
Contribució al
man-teniment
l'entorn.
de paisatges i
Planificació i
interiors
or-ganització
d'activitats
estètics.
complementàrie
Valoració del
s al voltant
patri-moni
d'aspectes
arartístic.
tístics.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.E.C.
Educació del consumidor
En el moment actual ens trobem front a una societat de consum que es
caracteritza principalment per l'existència d'un desequilibri molt fort entre
productors-distribuidors per una banda i consumidors per un altra, motivat pels
grans recursos que aquells tenen per decantar la decisió del consumidor per a
l'adquisició d'uns productes, bens, o serveis determinats, que en alguns casos no
ofereixen grans diferències qualitatives entre ells.
El segon programa de la C.E.E. per a una política de protecció i informació
dels consumidors, senyala, una de les accions prioritàries, la reflexió sobre el
mètode de l'educació del consum en l'escola:
"Deuen posar-se a disposició mitjans educatius tant de xiquets com de
jovens i adults, de manera que els permetisca actuar com a consumidors capaços
d'efectuar una elecció clara entre els bens i serveis, conscients dels drets i
responsabilitats."
El procés educatiu d'educació del consumidor deu atendre, d'una part al
coneixement dels recursos productius (sempre limitats), al coneixement del
producte, a l'ús adequat dels productes, i d'un altra al descobriment de les
necessitats reals, personals i apendre a lliberar-se de la pressió publicitària per a
traure el màxim profit als seus diners; es a dir, l'educació del consumidor és molt
més que ensenyar als estudiants com comprar un producte per a satisfir les seues
necessitats; inclou també facilitar a l'alumne "habilitats cognitives" per a
proporcionar-li informació i pendre decisions, comprendre l'impacte que les
decisions del governs i negocis particulars tenen sobre les vides de les persones i
desenvolupar pensaments positius sobre la importància d'actuar com a
consumidor responsable.
El consum provoca l'aparició de problemes individuals i col·lectius que condicionen la
qualitat de vida; als quals el consumidor i la societat deuen anar donant resposta. Per
tant, l'educació del consumidor és un procés d'adquisició continua de coneixements,
sentiments i destreces que les persones necessiten.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
ANGLÉS
LLENGÜES
ÀREA
P.E.C.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
Conceptuals
Procedimentals
Actitudinals
Comprende discursos orals i Diferenciar i
comprendre Informació dels textos Interpretació
del Valorar els textos
escrits, interpretant-los amb una informacions explícites i implí- orals
i
escrits textos orals i escrits publicitaris, triant el
actitud crítica i aplicar la cites en textos escrits i orals re- relacionats
amb
el relacionats amb el missatge de cara a un
comprensió dels mateixos a noves lacionats amb l'educació per al consum.
consum.
consum equilibrat i
situacions d'aprenentatge.
consumidor.
raonable.
Combinar recursos expresius ombinar recursos expre-sius Intencions
comuni- Contrast
de
les Actitud
crítica
lingüístics i no lingüístics per a lingüístics i no lingüístics per a catives:sentiments,
posibilitats que ofe- davant els missatges
interpretar i produir missatges interpretar i produir mis-satges narracions,
descrip- reixen els diferents que transmetren els
amb diferents intencions comuni- amb intenció publicitària i/o cions, informar, con- sistemes de comuni- mitjans de comunicatives.
d'educació del consumidor.
vencer.
cació per a expresar cació social i la publicitat.
La image en la diverses intencions.
comunicació
en
la
societat actual; al-tres
elements
de
comunicació no verbal:
so, gest i movi-ment
corporal.
Comprensió de textos orals i Comprensió de textos orals i Vocabulari relacio-nat Comprensió global Valoració de comescrits senzills relatius a ob-jects, escrits senzills relatius al consum amb el consum: casa, de materials sen-zills portaments sociolinsituacions
i
esdeveniments
família,
aliments, amb recolzament vi- güístics que faciliten
pròxims i coneguts.
classe...
sual sobre temes quo- les relacions de contidians i concrets vivència.
Utilització de forma oral de Utilització de forma oral de Estructures
còmics, Valoració crítica de
relacio- (anuncis,
l'anglés per a comunicar-se.
l'anglés en situacions de consum. nades amb la compra- senyals de tràfic, etc.) costums pròpies de la
venda: How much.....
Utilització d'etique- cultura
anglesa
.
tes de productes exis- (dieta,.....).
tents en el mercat: (de
menjar, roba.....) per a
obtindre informació.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
ÀREA
Generals d'àrea
P.E.C.
OBJECTIUS
Concreció tema transversal
Conceptuals
CONTINGUTS
Procedimentals
Actitudinals
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
MATEMÁTIQUES
Reconèixer situacions del seu Reconèixer
situacions
de
medi habitual per al tractament consum, (compra, venda...) per a
dels quals es requeresca l'ús dels les quals es requeresca l'ús de
nombres
i
les
operacions nombres i operacions elementals
elementals de càlcul.
de càlcul.
P.E.C.
Necessitat i
funció
dels
nombres: comptar,
mesurar,
ordenar,
expressar
quantitats
o
particions.
Les
operacions de
suma,
resta,
mul-tiplicació i
partició.
Unitats
de
mesura
del
Sistema Mètric
Decimal:
longitud,
capacitat
i
massa.
Unitats monetàries.
Lectura i escripSensibilitat i
interés per les
tura de nombres.
informacions i
Realització
de
missatges de
sumes,
restes,
naturalesa
multi-plicacions
numèrica.
i/o parti-cions.
Obtindre, interpretar i valo-rar
Gust per la
Utilització
del
informacions sobre fenòmens i Obtindre, interpretar i va-lorar
repre-sentació
sis-tema monetari,
situacions del seu entorn i formar- informacions sobre el con-sum
ordenada
i
apli-cant
les
se un judici sobre aquestes utilitzant tècniques elemen-tals
clara
dels
equivalències
i
utilitzant tècniques elementals de de recollida de dades i reprecàlculs i dels
operacions corresrecollida de dades i representant- sentant-les de manera gràfica i
seus resultats,
ponents.
les de manera gràfica i numèrica. numèrica.
així com en
Aplicació de les
les
repreunitats de mesura
Actuar en situacions quotisentacions
per a la resolució
dianes i de resolució de proble- Resoldre situacions de consum
gràfiques.
de
si-tuacions
mes d'acord amb tècniques i utilitzant
tècniques
Rigor en la
problemà-tiques de
actituds matemàtiques.
matemàtiques.
rea-lització de
la vida quotidiana.
mesures.
Recollida
i
Utilitzar els instruments senzills
registre de dades
Valoració de
de mesura amb un propòsit
sobre
ob-jectes,
l'ex-pressivitat
determinat.
Utilitzar instruments senzills
fenòmens i sidel llen-guatge
de mesura en situacions de
tuacions familiars
gràfic com a
consum.
Característiques
uti-litzant
forma
de
i funcions de la
tècniques
elerepresentació
representació
mentals
de
diverses
d'enquestes,
dades alhora.
gràfica.
observació
i Perseverància en la
La resolució de
recerca de solucions
problemes.
mesura.
Resolució
de
pro- a una situació o problema.
blemes.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
CONEIXEMENT DEL MEDI
ÀREA
P.E.C.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
Conceptuals
Procedimentals
Actitudinals
Identificar, plantejar-se i resoldre Identificar, plantejar-se i re- Elements
que Observació del pai- Interés i rigorositat
problemes senzills rela-cionant-los soldre interrogants i problemes configuren el pais-satge satge i els elements en l'observació.
amb els elements de l'entorn relacionats amb elements signi- natural de l'entorn.
que el formen.
Valoració de la
Recollida
d'infor- importància del regisnatural i social utilitzant els ficatius del seu entorn natural i
procediments bàsics per obtindre, social per a tindre informació
mació sobre els ele- tre sistemàtic de les
processar i tractar la informació relacionada amb el consum.
ments del paisatge i la dades obtingudes, la
necessària.
contaminació.
seua classificació i
Realització i in- inter-pretació.
terpretació de qües- Sensibilitat i respectionaris senzills i en- te pel medi físic i tots
trevistes sobre els usos els seus elements, aom
de l'aigua i altres a valors que cal
elements.
conservar i millorar
per a una millor
qualitat de vida.
Factors i pràc-tiques
Comportar-se d'acord amb els Adquirir confiança en les socials que afavo-reixen Anàlisi crític de Valoració
crítica
hàbits de salut i cura corporal
possibilitats personals, acceptant i/o per-torben la salut conductes consumis- dels hàbits socials que
les pròpies limitacions com a (es-port, higiene, ali- tes, hàbits alimenta- afavoreixen o perjudiconsumidor i mostrant una pro- mentació, tabaquis-me, ris, pràctiques socials i quen la salut.
gressiva autonomia.
alcoholisme,
la seua repercussió Interés per ade-quar
contaminació....).
sobre la salut (taba- les dietes alimen-tàries
quisme, alcoholisme, a les necessitats.
llopolies, etc...).
Desenvolupament
Pràctica social del Anàlisi crític de d'actituds
crítiques
Reconèixer, analitzar i va-lorar Reconèixer, analitzar i va-lorar consum:
pràc-tiques diversos productes de davant la publicitat i
l'impacte d'algunes activi-tats l'impacte del consum humà en el afavoridores
i consum i costumns consum de productes
humanes en el medi, com-portant- medi,
comportant-se
quo- pertorbadores.
infantils i pràctiques que poden interferir
se quotidinament de forma que es tidianament de forma que es
socials habituals que negativament en la
contribuesca activament en la contribuesca activament en la
poden
afavorir
o vida saludable.
conservació i millora del medi conservació i millora del medi
pertorbar la salut.
ambient.
ambient.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
EDUCACIÓ FÍSICA
CONEIXEMENT DEL MEDI
ÀREA
P.E.C.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
Conceptuals
Procedimentals
Actitudinals
Dissenyar i construir dispositius i Adoptar criteris de necessitat, Estudi d'algunes mà- Dissenys
d'alguns Curiositat i interés
aparells
amb
una
finalitat economia i eficàcia en els quines i aparells més aparells o màquines per descobrir com
previament establerta, utilitzant el aparells i dispositius que frequents de l'entorn.
per a solucionar algun estàn fets i com
seu coneixement de les propietats dissenyen i construisquen.
problema concret.
funcionen
alguns
elementals d'alguns materials,
aparells habituals de
substàncies i objectes presents en
l'entorn.
el medi.
Identificar alguns objectes i Valorar l'ús correcte dels Utilització de dife- Identificació de les Respete cap a les
recursos tecnològics i valorar la objec-tes materials, aparells i rents fonts d'energia per fonts d'energia que se normes d'ús i segureseua contribució per a satisfer recursos tecnològics, des del al funcionament de utilitzen
per
al tat de màquines, ferradeterminades necessitats huma- prisma de la necessitat, l'estalvi diferents màquines.
funcionament de les mentes i aparells, denes,desenvolupant al mateix temps d'energia i l'orientació pacífica.
màquines habituals en senvolupant actituds
posicionaments favorables per als
l'entorn.
de
conservació
i
seus usos pacífics i com a millora
estalvi.
de la qualitat de vida
Adoptar
hàbits
d'higiene, Conèixer normes bàsiques Mesures de segu-retat Utilització correcta Mostrar confiança
d'alimentació, de postures i d'alimentació, d'hàbits d'higiene i i
de
prevenció d'espais mate-rials i en les pròpies posd'exercisis físics manifestant una d'actitud corporal i la seua reper- d'accidents en la pràc- instalacions esportives sibilitats i valorar-les
actitud responsable envers el propi cusió sobre la salut de cara a un tica de la activitat física per a la prevenció en l'elecció de les
cos i de respecte als altres, consum adequat i responsable. i en l'ús de materials i d'accidents.
activitats al temps
relacionant aquestos hàbits amb
espais.
d'esplai.
els efectes sobre la salut.
dels Cura dels materials i Valorar la imporConèixer i valorar la diver-sitat Ocupar-se del manteniment Manteniment
d'activitats f'isiques i espor-tives i tant dels materials com dels materials i dels espais dels espais per a la tància de la cura del
els entorns en els quals es espais aptes per a la pràctica de per a la pràctica de les pràctica de les acti- material i dels espais
desenrotllen, participant en la seua les
activitats
físiques
i activitats físiques i vitats físiques i espor- en la pràctica de les
conservació i millora.
esportives.
esportives.
activitats físiques i
tives.
esportives.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
EDUCACIÓ ARTÍSITCA
ÀREA
P.E.C.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Generals d'àrea
Concreció tema transversal
Conceptuals
Procedimentals
Actitudinals
Aplicar en l'observació de la Utilitzar
els
coneixements La imatge i la forma: Estratègies de lectu- Valoració de les
realitat quotidiana els coneixe- adquirits en l'observació dels contextos habituals on ra dels elements que imatges d'una manera
ments plàstics, visuals i relacions objectes d'ús i consum quotidiá s'utilitza la imatge.
composen la imatge en crítica.
espacials
adquirides
i d'acord amb el significat i Finalitats de comu- diferents contextos i Interés per analitzar
desenvolupar diferents recursos intencionalitat de les seues nicació per la imatge: situacions.
els elements que conper a la seua representació gràfica produccions.
informativa i comuni- Comentaris sobre els formen una compoi plàstica.
cativa.
continguts
en els sició.
missatges que transmetren les imatges.
Elaboració col·lectiva de murals.
Ús dels diferents
recursos plàstics i
estètics en situacions
quotidianes (vestits,
organització de l'espai
personal,comunicació
amb els altres, etc...).
mitjans
de Interpretació de fun- Desenvolupament
Conèixer les diferents maneres Iniciar-se en la valoració i Els
de representar la imatge en els interpretació
dels
elements comunicació com a cions
informatives, del sentit crític front
mitjans de comunicació icònica i artístics, comunicatius i estètics vehicle de transmissió publicitàries i artís- als missatges publiaudio-visual,
apreciar
la dels mitjans de comunicació de l'obra artística. tiques en imatges di- citaris.
importància del context en que es implicats en la publicitat i el Publicitat, televisió, verses (còmics, anun- Sensibilitat, respecdesenvolupen, i saber diferenciar i consum.
vídeos artístics,...
cis,...).
te, interés i gaudiinterpretar
elements
senzills
Visionat, observa- ment per les manid'interés expressiu i estètic.
ció i anàlisi de mate- festacions artístiques,
valorant la funció dels
rial audio-visual.
mitjans de comunicació.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
II.7.1. Metodología del área de Educación Física
Los diversos métodos que existen para la enseñanza de la Educación Física no son ni buenos ni malos
por definición. Dependerá de la tarea motriz a enseñar o a ejecutar, podrá y deberá abordarse desde
uno o varios métodos o estrategias.
Las actividades a realizar determinarán el modelo de enseñanza/aprendizaje a emplear, que no debe
suponer la automatización de determinados esquemas motores como fin, sino una serie de actividades
atractivas y motivadoras, acompañadas por la invitación a realizar las tareas de una u otra forma y,
asimismo, buscando la curiosidad en la investigación de los alumnos/as, dando sus propias soluciones
motrices.
Indudablemente, en estas edades el modelo de aprendizaje por descubrimiento que pretende que los
alumnos/as exploren, descubran y crean en sus posibilidades de competencia motriz, es el que
adquiere una mayor relevancia.
A la hora de la enseñanza de la Educación Física, habrá que tener en cuenta los siguientes factores:
1. Las condiciones individuales de cada niño/a y el estado de desarrollo con que acceden al colegio.
2. La disparidad de circunstancias socioculturales, que producen unos condicionamientos diferentes y
heterogéneos.
3. El área deberá programar experiencias que compensen las posibles carencias. Se deberá mostrar una
atención individualizada que responda a las diferentes realidades y necesidades del alumnado, así
como tener en cuenta los diferentes ritmos de aprendizaje, las dificultades en el ámbito de la
comprensión, así como aquellas que provengan de las diferencias sociales, culturales, por razón de
género, etc.
4. Las diferencias individuales debidas al factor género, no deberán ser significativas a la hora de
programar las actividades, pero habrá que tenerlas muy en cuenta en el momento de la práctica para
que la coeducación sea realmente efectiva.
Por todo lo anteriormente expuesto, antes de aplicar una determinada metodología con un grupo, habrá
que conocer perfectamente la composición y realidad de dicho grupo, así como un marco referencial de
los grados de destreza y competencia motriz que cabe esperar a determinadas edades.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
II.7.2. Metodologia de l'àrea de matemàtiques
L'estructuració del pensament és un dels objectius de la maemàtica; relacionar, buscar causes i
conseqüències, saber què és impossible i què probable, constatar canvis i transformacions, fer
comprovacions, etc... són activitats que en matemàtiques s'han de fer constantment i que organitzen
la ment de qui ho practica.
L'alumnat és el veritable protagonista del seu aprenentatge. Cal que cadascú construesca
personalment la seua estructura matemàtica. És important vetlar perquè els xiquets i les xiquetes
tinguen confiança en la seua capacitat de solucionar problemes i les situacions matemàtiques que
se'ls plantegen.
El paper i la funció del mestre o de la mestra són:
-Fer propostes de treball motivadores i estimulants que desperten la curiositat i conviden a la
participació.
-Intentar ajustar el grau de dificultat de manera que mantinguen l'interés i al mateix temps siga
superable per l'alumnat.
-Ajudar a trobar solucions per mitjà d'intervencions que centren el raonament i servesquen de
guia per a la resposta.
-Orientar les activitats de descoberta i recerca per facilitar la construcció del coneixement
matemàtic.
-Seleccionar i ordenar el contingut d'aprenentatge en funció de les capacitats dels i de les alumnes,
tant pel que fa al seu nivell de desenvolupamen com a la situació sòcio-cultural.
-Proposar unes activitats dirigides a conéixer el medi i capacitar els xiquets i les xiquetes per ser
capaços de modificar-lo.
-Animar l'alumnat a proposar solucions i estratègies pròpies sense por a ser cesurats en cas
d'eequuivocació i/o fracàs en l'intent.
-Ajudar-los a utilitzar l'error comés en una font valuosa d'aprenenatge, considerant-lo un element
informatiu més.
-Valorar el procés i l'esforç realitzat tant com el resultat aconseguit.
En el camí d'allò més concret a l'abstracte hi ha com a primer pas la manipulació. Però la
veritable activitat matemàtica és mental, tot i tenir el seu punt de partida en l'esmentada
manipulació.
El material té un paper fonamental: el mestre o la mestra el poden utilitzar per suggerir,
ressaltar, completar, etc. allò que es pretén que l'alumne/a descobresca. No cal que siga un material
especialitzat, sinó que qualsevol material quotidià servirà, sempre que es puga utilitzar com a suport
al pensament.
La geometria a més de manipulació requereix una vivència motriu de tot el cos; en aquesta, la
memòria motriu de l'acció fa de suport per a l'operació mental.
La verbalització és el component imprescindible de la manipulació. Expressar verbalment el
que es vol fer, el que s'ha fet o el que s'està fent, obliga l'alumne/a a prendre consciència i a
reflexionar sobre allò que fa intuïtivament, la qual cosa és decisiva en la formació del pensament i,
a més, proporciona al mestre/a informació sobre la visió i la interpretació dels fets.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
La intervenció del mestre o de la mestra ha de servir per motivar el diàleg i el raonament. Cal
partir dels coneixements que ja té l'alumne/a; sistematitzar el que han aprés en la vida quotidiana i
afavorir que revertescaen el coneixement escolar de la vida real.
Al final de l'etapa d'Educació Primària l'alumnat haurà de tindre una bona comprensió i domini
del càlcul. De tota manera és convenient que davant de qualsevol situació matemàtica es propose
sempre una estimació del resultat per després poder comparar i tarure conclusions sobre la seua
validesa, cosa que afavorirà estratègies de càlcul mental.
La geometria, que tracta els aspectes relacionats amb els espais i amb les figures, ha de
servir per trobar característiques comunes a les formes que veiem en el nostre entorn i per a
conéixer i descriure l'espai que ens envolta. Posar ordre en el coneixement de l'espai i de les
figures més habituals és l'objectiu en aquesta etapa.
Les magnituds contínues (temps, longitud, capacitat, volum, etc.) requereixen d'unitats
adients a l'estructura mental de l'alumnat segons el seu nivell de desenvolupament. De tota
manera, abans d'usar les u nitats convencionals, cal:
-fer comparacions directes
-fer estimacions
-usar unitats naturals repetides
-fer el pas cap a la necessitat d'ús de les unitats convencionals
El treball de mesura es desenvolupa tenint en compte els diferents aspectes:
-Adonar-se de la imprecisió de la mesura
-Treballar el sentit de l'aproximació
-Saber quin és l'instrument més adequat
-Saber quina és la unitat adequada
-Usar correctamnet la mesura
-Descobrir la necessitat d'unitats més menudes
-Buscar múltiples i divisors
-Descompondre, operar, etc.
Cal iniciar en aquesta etapa activitats manipulatives, composicions i descomposicions, que
preparen de forma experimental la noció de la mesura, la superfície i el volum.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
II.7.3. Metodologia de l’àrea d’anglés
Comicar-se en aquesta llengua, el procés es realitzarà des del punt de vista comunicatiu, la
qual cosa suposa que la finalitat última de l'aprenentatge de l'anglés és fer els xiquets i les xiquetes
capaços de comun, no solament la manipulació i reproducció d'estructures, sinó la comprensió i la
intencionalitat de fer-se comprendre.Aquest enfocament comunicatiu no exclou l'observació de
fets lingüístics i la d'activitats reflexives de tipus inductiu.
Davant l'escassa presència de l'anglés en el context escolar i extraescolar de Manises, les
situacions de comunicació inclouran la següent tipologia:
A)La interacció pròpia de la classe. És important que els intercanvis destinats a clarificar les
activitats, organitzar les tasques, parlar del propi aprenentatge o altres contextos comunicatius
habituals a l'aula, siguen en la llengua estrangera, doncs són situacions reals i molt properes a
l'alumnat. Així mateix, s'utilitzarà l'anglés com a llengua vehicular en activitats específiques
d'altres àrees del currículum, pels motius més amunt exposats i perquè suposa una major
globalització i funcionalitat de la llengua.
B)S'introduiran de forma simulada, utilitzant la dramatització, jocs de rols, etc., les situacions
comunicatives que no pertanyen al context immediat.
C)Es procurarà crear situacions reals d'intercanvi amb persones angloparlants
(correspondència, visites, etc) per la seua importància en la motivació i la comprovació de les
capacitats lingüístiques.
Primera fase del procés:
Es plantejaran , doncs, activitats que fomenten la presa d'iniciatives, l'organització,
l'acció,presa de decisions, etc. Això suposa que s'han de dissenyar activitats de tot tipus: preguntaresposta, resolució de problemes, jocs de simulació, etc..., diversificant les modalitats de treball
per tal d'oferir situacions reals d'interacció (en grups, en xicotets grups, en parelles,
individualment).
Com que l'etapa està centrada primordialment en l'audició/comprensió de la llengua oral, el
primer contacte amb l'anglés s'aprofitarà per despertar el gust per escoltar i comprendre xicotets
missatges contextualitzats i facilitar la familiarització amb els nous sons, ritme, entonació... a
través d'activitats lúdiques. És important que els elements i models proposats siguen variats i de
qualitat, davant la tendència imitativa que presenten els xiquets i les xiquetes d'aquesta etapa
educativa.
S'ha de tindre en compte que en un primer moment, les mancances verbals han de ser
compensades amb gestos, moviments, etc... (fase de silenci relatiu), per anar progressivament
mostrant la comprensió mitjançant la substitució d'elements en estructures model, imitant, etc.
Segona fase del procés:
En un segon moment, quan ja els xiquets i les xiquetes hagen assolit un cert nivell
comprensió oral, s'introduiran activitats basades en el reconeixement de paraules associades
a imatges, per tal de realitzar un reconeixement i interiorització (a través de lectures
narracions, diàlegs curts, etc). aquesta fase no s'ha de manifestar necessàriament a través
formes escrites, sinó que pot fer-ho mitjançant símbols, dibuixos i altres formes d'expressió
de
de
de
no
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
verbal, per anar introduint la pseudolectura per trobar el sentit global o informacions específiques
del text.
Tercera fase del procés
Encara que d'alguna manera ja s'ha anat treballant la producció des d'un primer moment
(imitació, substitució d'elements, etc) és en aquesta tercera fase quan s'inicia, a partir de models,
l'aportació d'elements creatius propis per tal d'arribar a la producció (tant oral com escrita) de
missatges personals, descripcions breus i narracions senzilles.
Al llarg de tot el procés s'utilitzaran tot tipus d'activitats, que hauran de ser variades,
motivadores i que animen a la comunicació, avaluant el resultat en funció de l'esforç i el grau de
comprensió i transmissió, més que no en la correcció formal dels missatges produïts. Aquestes
activitats estaran organitzades i seqüenciades en unitats didàctiques o centres d'interés pròximes i
progressivament negociades, a través d'un vocabulari basat en d'altres àrees (parts del cos, el
carrer, els jocs, la família, etc).Els centres d'interés estaran basats en els tres aspectes següents:
-Identificació personal dels xiquets i de les xiquetes.
-Descripció de l'entorn (familiar, escolar, grups d'amics, etc)
-La llengua: els aspectes propis de l'organització de la classe.
Quant als errors, mai no s'han d'utilitzar com a element perseguit ni prohibit, més bé al
contrari: l'error és natural en l'aprenentatge de qualsevol llengua (fins i tot la materna), i forma part
de la "interllengua" que l'aprenent d'una nova llengua va creant. Açò no significa que s'ignoraran
totalment, sinò que es tractaran com a part normal de l'aprenentatge (utilitzant tècniques no
traumàtiques, ni sancionadores de correcció: produir esquemes semblants corregint-los de manera
natural, buscar entre tots altres solucions, etc). Tampoc no es corregiran sistemàticament els errors
produïts en situacions de comunicació mitjançant la llengua parlada, doncs una excessiva
interrupció en la producció oral provoca un bloqueig i pot produir a la llarga una inhibició.
A continuació es presenta un llistat a manera d'exemple de la tipologia d'activitats, depenent de
l'habilitat lingüística que treballen específicament:
-De comprensió oral: en què l'alumnat manifesta la comprensió mitjançant respostes amb codis
no lingüístics:
-T.P.R. (Total Physical Response), amb resposta física corporal.
-Dibuix al dictat.
-Ordenar seqüències de dibuixos a partir d'un relat oral.
-Respostes amb "yes/no", "true/false", símbols gràfics o gestos...
-Seguir recorreguts a partir de seqüències de missatges.
-Lotos, bingos, dominós, jocs de tauler...
-Etc.
-De producció: que poden suposar imitació, repetició, creació, etc. tant oralment com per escrit.
-Cançons, rimes, chants, raps...
-Jocs d'expressió: embarbussaments, etc (Exemple: "I spy with my little eye...")
-Jocs de simulació de situacions reals.
-Drama, role-play...
-Respostes a preguntes.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
-Relació d'imatge-paraula (dominós, jocs de memòria, bingo, etc)
-Sopes de lletres, encreuats...
-Confecció de diccionaris d'imatges.
-Confecció de "displays" (data, temps atmosfèric, etc)
-"Stroytelling".
-Completar descripcions.
-Etc.
-Relacionades amb la lecto-escriptura:
-Audició i lectura de textos curts amb abundància d'elements coneguts i amb l'ajut d'imatges.
-Ordenar fragments molt breus.
-Inicia de la biblioteca d'aula.
-Xicotetes investigacions (sobre aspecte corporal, gustos, etc...)
-Creació de textos col—lectius a partir de paraules, frases curtes...
-Etc.
Gran part d'aquestes activitats necessiten de l'ajut de material complementari, que és
convenient que siguen objectes reals en aquells casos en que siga possible i ser aportats per
l'alumnat (per qüestions de motivació, entre d'altres). Així mateix com material àudio-visual amb
diferents registres i situacions que puguen servir de model.
D'altra banda,
convenient que
mantinga, doncs
contextualització
l'entorn).
sempre que les disponibilitats espacials i d'infrastructura ho permeten, seria
l’espai específic destinat a l'àrea de llengua estrangera (aula d’anglés) es
permeteix una major economia de mitjans i una millor ambientació i
(importantíssimes ambdues per les carències de la llengua estrangera en
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
II.7.4. Metodologiá del área de plástica y dramatización
DRAMATIZACIÓN
En la etapa de Primaria, la Dramatización va conjunta con la Plástica y la Música por ser unas
áreas expresivas y orientativas del entorno del alumno.
Actitudes como el desarrollo de la desinhibición y la espontaneidad, la integración, la constancia
y la valoración del trabajo personal y colectivo, serán valores a evaluar.
Los primeros contactos con la elaboración y la representación dramática se realizarán de una
manera sencilla y con referentes conocidos por el alumno
Se incidirá especialmente en el conocimiento del propio cuerpo, en la sensibilización, las
posibilidades expresivas y el lenguaje corporal.
Especial atención en las relaciones personales con los compañeros para afianzar su
socialización.
Según su desarrollo psicomotor, se emprenderán nuevas formas de trabajo con materiales y
técnicas de dramatización.
Se continuará desarrollando la improvisación, como procedimiento formativo de toda persona
libre, expresiva y responsable. También la observación y el análisis de la actividad dramática.
La música irá acompañando a todo el proceso, introduciendo la danza y pequeñas coreografías
Las actividades de autocrítica individual y colectiva ayudarán al desarrollo de su personalidad.
Serán muy útiles la visualización de las grabaciones en vídeo.
Se aprovechará las posibilidades globalizadoras y se llevará a cabo con actividades de tipo
lúdico, haciéndose extensivas a todo el Centro en las siguientes celebraciones:
• 9 d´Octubre.
• Navidad.
• Día de la Paz.
• Carnaval.
• Fallas.
• Semana Cultural. Día del Libro.
• Festival Fin de Curso.
EDUCACIÓN PLÁSTICA
•
Identificar algunas características plásticas y visuales (línea, forma, color, textura, proporción...)
en elementos de la realidad y en sus imágenes, y relacionarlas con producciones tanto propias como
ajenas.
•
Descubrir elementos icónicos en mensajes emitidos en soportes visuales y audiovisuales e
interpretar posibles significados, referidos a la percepción y la expresión de las características visuales y
a la situación de los objetos en el espacio.
•
Realizar representaciones plásticas en soporte plano, en volumen y en secuencia,
experimentando las posibilidades de materiales y técnicas, y expresando sus vivencias personales.
•
Analizar y valorar de forma razonada su propia obra, así como algunas manifestaciones
artísticas de su entorno, aplicando progresivamente los conocimientos sobre el lenguaje plástico ya
adquiridos.
•
Disfrutar de la creación artística con los recursos de expresión que están a su alcance.
•
Participar con iniciativa, autonomía y seguridad en los trabajos realizados individualmente y en
grupo.
•
Sentirse satisfecho con su forma de expresión gráfica y plástica y defenderla ante los demás,
sabiendo explicar las razones.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
II.7.5.. METODOLOGIA DE L´AREA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI
L´objectiu fonamental de l´àrea és contribuir al desenvolupament dels xiquets i de les
xiquetes dontant-los dels instruments cognoscitius i afectius que els proporcionen les claus
d´interpretació necessaries per a comprendre la realitat en que viuen i que, d´aquesta manera,
puguen adquirir consciència de pertànyer a una societat i/ o cultura determinada.
Es pot distingir una doble dimensió en l´àrea del Ceneixement del Medi natural, social y
cultural:
Dimensió individual: El essers humans ens servim d´instruments i de signes que actuen de
mediadors entre nosaltres i la realitat, fins al punt de poder afirmar que el medi és en part fruit d´una
construcció personal.
Dimensió social i cultural: el medi no és sols una creació individual i subjectiva, es fa referrència
també als aspectes de l´entorn. Aquests coneixements són en gran manera resultats de tot un procés
històric i han d´incorporar aspectes identifi-cadors de la cultura pròpia.
La dimensió social de l´educació adquireix una gran importància en el tractament metodològic
d´aquesta àrea. Les persones vivim immergides en una cultura, la valenciana en el nostre cas; amb unes
senyes d´identitat pròpies: llengua, cultura, natura, tradicions... que actuen com a mediadors en el
procés de socialització.
Per a contribuir a aquest objectiu s´ha d´utilitzar, sobretot en aquesta àrea el valencià com a
llengua vehicular, adaptant aquest principi als diferents programes i a les diferents situacions de
competència lingüística que es puguen produir a l´aula.
Amb alumnes castellano parlants, fonamentalment en el primer cicle, caldrà incidir
especialment en el treball oral. El reforç visual i la potenciació de situacions comunicatives a l´aula han
de mereixer especial atenció .
El treball de vocabulari haurà de tenir especial importància al llarg de tota l´etapa. És en aquesta
àrea on, de manera natural i contextualitzada, els xiquets i les xiquetes aniran coneixent el nom de les
coses. El món natural, les plantes, els animals, els llocs, les restes del passat, etc.conformen aspectes
amb prou potencialitat educativa per a permetre un aprenentatge significatiu per als escolars.
PROCÉS D´APRENENTATGE
S´ha de partir del bagatge de coneixements que una persona té quan s´enfronta amb un nou
aprenentage. Aquest bagatge de coneixements sempre important adquireix en aquesta àrea una
importància especial.
La construcció del coneixement fa convenient els següents moments didàctics:
a) Inicialment s´estableix el moment de la detecció i el diagnòstic d´idees prèvies.
b) S’ha de generar en l´escolar la motivació perquè abandone els seus esquemes
conceptuals quan no siguen pertinents, considerant els seus errors conceptuals com a pas
inevitable en la constricció del coneixement.
c) Cal aplicar una estratègia d´actuació didàctica que permeta una nova conceptualització al
nivell corresponent
d) Els coneixements així adquirits s’han de poder aplicar a diferens situacions, no sols
escolars, perquè el seu significat siga complet.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
L´escola, des d´edats primerenques ha de propiciar aprendre a pensar en termes d´explicació,
control i assimilació de processos, en contextos i amb arguments que tinguen sentit per als estudiants.
En primer lloc, es tracta de proporcionar oportunitats perquè als escolars d´Educació Primaria
puguen qüestionar-se aspectes de la realitat i, mitjançant la reflexió personal i la interacció social,
elaborar respostes als interrogants sobre el món natural i social.
D´aquesta manera, a partir del pensament espontani i del llenguatge, els estudiants aniran
construint esquemes de coneixement, per mitjà d´un procès d´aproximació successiva cap a les idees
científiques.
El paper del professorat ha de ser orientar, organitzar i facilitar l´aprenentatge de les alumnes i
els alumnes.
El treball de l´alumne i aluma passa al menys per tres espais de reflexió de cadascún dels
moments dels seu treball.
1. Espai individual: Reflexió personal després d´haver-se suscitat el problema.
2. Espai en xicotet grup: les reflexions individuals han de ser contrastades amb les reflexions
de l´equip al que pertany.
3. Espai de gran grup: es passaria a una posada en comú d´on aniran naixent les primeres
conclussions i la repressa del treball d´investigació
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
II.7.6. METODOLOGÍA DE LA EDUCACIÓN MUSICAL
La educación musical debe partir de una metodología eminentemente activa en la que los
alumnos y alumnas sean los protagonistas de los procesos de percepción y expresión en los diferentes
aspectos de la educación musical:
- Expresión vocal y canto.
- Expresión corporal. Movimiento y danza.
- Expresión instrumental.
- Lenguaje musical y educación auditiva.
- Patrimonio artístico. Audición musical activa.
En cada uno de los tres ciclos que forman la etapa Pimaria se estructurarán las actividades de
enseñanza y aprendizaje, de forma que exista una coherencia en cuanto a la metodología a aplicar y una
adecuación a las particularidades de los diferentes alumnos/as. La Educación Musical deberá estar
fundamentada en el desarrollo psicoevolutivo de alumnos/as, que les permita una capacitación en los
diversos aprendizajes musicales: capacidad de discriminación perceptiva de sonidos, capacidad
lingüística, capacidades psicomotrices, etc.
La proyección de la Educación Musical será más expresiva y representativa que conceptual, por
lo tanto la metodología potenciara la búsqueda y creación personal por encima de la acumulación de
conceptos.
El profesor no dirigirá las respuestas ni determinará los gustos; será más conveniente utilizar
una metodología basada en el descubrimiento guiado, facilitando material y propuestas que le
permitan comprender y utilizar lo aprendido para expresarse y comunicarse artísticamente. Se valorará,
en gran medida, la comunicación y expresión espontánea del niño ya que nos permitirá conocer su
personalidad.
El proceso de enseñanza/aprendizaje partirá del fundamento previo de los conocimientos y
experiencias de los alumnos/as, como gustos, intereses y aficiones, con el fin de propiciar aprendizajes
musicales. Se perfilará el marco sociocultural en el que se desenvuelven, para analizar en que medida
favorece el desarrollo de la sensibilidad musical.
La metodología en muchos se apoyará en una actividad lúdica, así, el juego desde el punto de
vista pedagógico será un elemento educativo de primer orden.
Se propiciarán estímulos positivos para que los alumnos y alumnas reafirmen su autoestima,
ofreciendo diferentes opciones que contemplen un amplio abanico de preferencias e intereses de
alumnos/as.
Se utilizará una metodología globalizadora, entendida como un área interrelacionada con las
demás áreas del currículum y como elemento de interdisciplinariedad entre los elementos que
componen la Educación Musical. Se trabajará generalmente partiendo de la canción popular
(pedagogía musical del método Kodaly) y a partir de esta se trabajará vocabulario, geografía y sociedad,
aspectos de la historia, etc, así como contenidos propiamente musicales: ritmo, melodía, armonía,
matices, intensidad, tiempo…
El desarrollo de los contenidos de música seguirá un proceso análogo al que subyace en la
adquisición del lenguaje:
- Ámbito audio – perceptivo = oida - escucha.
- Ámbito sensorio motor = imitar - reproducir.
- Ámbito cognoscitivo = entender.
- Ámbito notativo = comunicarse con el código musical.
- Ámbito ideativo = creatividad e improvisación musical.
Las actividades elegidas estarán adecuadas a la edad de los alumnos, a las posibilidades
personales y a las del centro. Deberán organizarse en conjuntos coherentes, interesantes y nuevos para
los alumnos, a la vez que han de ser conscientes de los que hacen, cómo lo hacen y para qué lo hacen.
Se partirá del respeto a las posibilidades personales y a la libre expresión.
Se llevarán a cabo actividades que permitan globalizar las tres materias del área artística:
Música, Plástica y Dramatización; aprovechando la preparación de las celebraciones que coinciden con
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
fechas señaladas a lo largo del curso: 9 d’Octubre, Navidades, Carnaval, Fallas, Semana Cultural y Fin
de curso.
Todo este proceso de enseñanza/aprendizaje estará dirigido por el /la docente que demostrará
continuo entusiasmo y valoración por la música, instrumento enriquecedor de la propia personalidad
del niño/a.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
III.-Evaluación del proceso de enseñanza-aprendizaje
III.1. Objetivos de la evaluación
Entendemos la evaluación como la información y valoración de todos los aspectos que
intervienen en el proceso de enseñanza-aprendizaje, bien a lo largo del mismo, bien en un punto
concreto y determinado, de una manera global o de aspectos puntuales. Es por tanto un elemento
más de este proceso y no una finalidad en ella misma, pues ha de servir para:
-rehacer el proceso o aquellos aspectos que se consideren no satisfactorios
-continuar el proceso si se considera que es satisfactorio
-informar a los/las maestres/as (tutores/as y/o equipos), el alumnado, las familias, la
Administración, etc.
Son objeto de evaluación todos los elementos que de alguna manera inciden en el proceso de
enseñanza-aprendizaje. Esto es:
-el proceso individual de aprendizaje de cada alumno/a: capacidades adquiridas, ritmos de
trabajo, actitudes y comportamientos, procedimientos, contenidos conceptuales, productos finales,
etc.
-la intervención del/de la maestro/a
-la planificación de las tareas: actividades, recursos, dinámicas del aula...
-la coordinación de los diferentes equipos técnico-pedagógicos
-el P.C.C. y su aplicación en los diferentes niveles de concreción
-las relaciones con los diferentes estamentos y/o instituciones del entorno
-incluso los mismos agentes encargados de la evaluación
De esta manera, el profesorado podrá ajustar su actuación en el proceso de enseñanzaaprendizaje; el alumnado conocerá sus avances, el centro podrá tomar las decisiones sobre su
organización y funcionamiento internos y la promoción de alumnos/as; y, en definitiva, podrá
verificar la coherencia del proceso escolar y responder a las necesidades manifestadas en la
evaluación.
III.2. Modalidades de la evaluación
La evaluación ha de tener las siguientes características:
-ha de estar adaptada a los diferentes elementos de la comunidad escolar (al alumnado, al
profesorado, a las familias), basándose en su utilidad, tanto para quien evalúa como para quien es
evaluado.
-ha de ser eficaz a la hora de proporcionar información para la orientación y planificación del
proceso de enseñanza-aprendizaje
-ha de tener en cuenta al individuo, sus faltas, limitaciones, capacidades y posibilidades, así como el
momento evolutivo en que se encuentre
-se ha de producir a lo largo del proceso y no simplemente como valoración final, con el fin de
ajustar actuaciones
-será contextualizada y en los momentos idóneos
-ha de ser globalizada e integral, teniendo en cuenta todas las variables que intervienen en el
proceso
-ha de ser cualitativa, describiendo e interpretando los diversos elementos que intervienen en el
proceso
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
-será democrática, con la participación de todos los estamentos (profesorado, alumnado, familias,
etc.) en los diferentes momentos
III.2.1.-Fases de la evaluación
Si clasificamos la evaluación según el momento en que se produce hemos de tener en cuenta
tres fases. Estas tres fases son las siguientes:
A.-Evaluación Inicial
Se producirá al inicio de los procesos educativos, entendiendo este comienzo no tan solo como
el inicio de la Etapa de Primaria o de cada uno de los Ciclos o cursos en que esta está dividida, sino
la introducción de nuevos bloques de contenidos, actividades, etc. Esta evaluación nos permitirá
diseñar nuestra actuación y las diferentes tareas encaminadas a conseguir lo que nos proponemos.
Es por tanto diagnóstica por cuanto nos permitirá conocer la situación real del alumnado
individualmente, y del grupo, para adecuar los procesos a las capacidades, aptitudes y
conocimientos previos.
B.-Evaluación Continua
Realizada a lo largo de los procesos, servirá para informar de como están desarrollándose éstos
de acuerdo con el plan diseñado con anterioridad. Será orientadora, es decir, habrá de proporcionar
los procedimientos de asistencia adecuados para todo el proceso. Se centrará en las mejoras y
progresos, carencias e inconvenientes, no solamente de los resultados, sino también de los procesos.
Todo esto permitirá aplicar las modificaciones, o ratificar las actuaciones de la práctica docente
tendentes a conseguir lo que nos habíamos propuesto en un principio.
C.-Evaluación Final
Al final del proceso se realizará una estimación global de los avances de acuerdo con lo que se
había previsto en un principio, con tal de planificar actuaciones futuras.
III.2.2.-Tipos de evaluación
Si hacemos referencia a los tipos de evaluación según la finalidad con que la realizamos,
hemos de diferenciar entre los siguientes tipos de evaluación:
A.-Evaluación Formativa
Es la que se aplica fundamentalmente en la evaluación continua y pretende proporcionar la
información que pueda ser utilizada para orientar y dirigir el proceso de manera adecuada. Es
diagnóstica porque pretende localizar los avances y hacer un análisis de los obstáculos y sus causas.
Al mismo tiempo es orientadora porque reconduce las situaciones en las cuales se han detectado
desequilibrios o desajustes, permitiendo una rápida actuación con tal de evitar posibles bloqueos en
el proceso de aprendizaje y provocar una acumulación de errores que llevarían al fracaso.
B.-Evaluación Sumativa
Es complementaria de la anterior y se produce al finalizar un proceso de enseñanzaaprendizaje, con el fin de analizar y valorar el resultado obtenido de manera global. Generalmente
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
se asocia este tipo de evaluación con la evaluación final, pues su finalidad es la de informar sobre el
grado de consecución para tomar las decisiones apropiadas para futuras intervenciones.
III.3. Agentes de la evaluación
III.3.1. El escolar
A.-Autoevaluación
La capacidad del alumnado para evaluar su proceso de aprendizaje está íntimamente
relacionado con la capacidad de participar activamente en éste, y comporta una profunda
responsabilización en sus actividades, al mismo tiempo que una posibilidad de reflexionar sobre él
y realizar un afianzamiento. Por otra parte, hemos de tener presente que el alumnado puede ser
parcial por la falta de una capacidad de análisis objetiva, que es totalmente normal en la edad de la
etapa que nos ocupa. Por tanto, se potenciará una autoevaluación continua que tenga como punto de
partida y como referencia las posibilidades del escolar, los conocimientos y las experiencias
previas.
Esta autoevaluación habrá de cumplir los siguientes objetivos:
-Ha de constituir un medio para que el escolar conozca y tome consciencia de su progreso de
aprendizaje.
-Ha de ayudar al alumnado a responsabilizarse de sus actividades.
-Ha de ser un factor básico de motivación y refuerzo del aprendizaje.
Los aspectos sobre los cuales versará la autoevaluación del alumno/a pueden ser:
-sobre el trabajo realizado durante la propuesta de trabajo
-sobre el grado de consecución de los objetivos propuestos, analizando los motivos.
-sobre los materiales propios que ha ido creando a lo largo del proceso.
-sobre el trabajo en grupo: participación, esfuerzo, actitudes, etc.
-sobre el acuerdo o el desacuerdo con la valoración del docente.
En general, ha de aprender a valorarse mutuamente, respetando las diferencias y a
autoevaluarse.
B.-Evaluación del grupo
Se ha de potenciar también la llamada heteroevaluación entre el alumnado, incidiendo en la
reflexión y valoración de la dinámica del propio grupo de trabajo, del colectivo de la clase, el
esfuerzo o la colaboración prestada en un trabajo conjunto, las relaciones del grupo, etc.; ya que el
alumnado tiene un conocimiento de estos aspectos que, muchas veces, puede ser superior al del
maestro o de la maestra. Las asambleas de aula, la presentación de trabajos y su valoración son
buenos elementos para esta evaluación.
C.-Evaluación del docente
Al igual que es importante la autoevaluación, también el alumnado ha de hacer una evaluación del maestro o de la
maestra, pues eso puede ayudar al profesor a reflexionar sobre el éxito o el fracaso de sus iniciativas y, por tanto, modificar
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
la forma de enseñar. Hay que remarcar que el alumnado puede ser que no tenga los criterios suficientes para evaluar al
docente en estas edades, pero hay que iniciarlos en esta práctica.
Se pueden plantear, fundamentalmente en el tercer ciclo aspectos referentes al trabajo del
maestro: conocimientos de los objetivos a conseguir, conexiones entre los temas o unidades,
actividades propuestas, comentarios que el maestro o la maestra han hecho sobre los errores,
cualidades que definen al maestro o la maestra, clima de relación profesor/a-alumno/a... con
preguntas concretas y claras, y también con comentarios y/o observaciones abiertas.
Hay que remarcar que el objetivo de esta evaluación no es el de detectar maestros competentes
o incompetentes, sino más bien al contrario, ayudar a conocer en que errores se incurre, los éxitos
obtenidos y las maneras de mejorar la tarea docente, sirviéndonos de la valoración de los/as
alumnos/as (que muchas veces aportan detalles que pueden haber pasado inadvertidos).
III.3.2. El/La docente (tutores/as y especialistas)
Como que los/las docentes son los profesionales más directamente determinantes de las
características del proceso de enseñanza-aprendizaje, es a ellos/as a quienes corresponde la
principal responsabilidad evaluadora.
A.-Evaluación del escolar
Los propósitos con que el docente evalúa al alumnado han ser:
-Conocer mejor a los escolares: sus niveles de madurez, los antecedentes escolares y el ámbito
familiar.
-Determinar la consecución de los objetivos y su valoración.
-Diagnosticar problemas de aprendizaje, localizar los problemas, analizarlos y definir su naturaleza
con el fin de iniciar un tratamiento adecuado.
-Orientar el aprendizaje: ayudar a resolver los problemas mediante una buena orientación del
aprendizaje.
-Pronosticar la marcha del aprendizaje.
-Mejorar el proceso de enseñanza a la luz de los resultados de la evaluación de los/las alumnos/as.
B.-Evaluación del equipo docente
La evaluación del equipo docente por parte de los mismos docentes no se trata de ninguna
acción fiscalizadora, sino, bien al contrario, de una acción positiva de apoyo y estimulo a la función
docente y, por tanto, un recurso de perfeccionamiento del aprendizaje y de la actuación docente. Por
esto, hay que crear un clima abierto, positivo y participativo; aunque es una tarea larga que requiere
paciencia, confianza y perseverancia, es fundamental y clave en la mejora de los procesos de
enseñanza y aprendizaje.
Los aspectos sobre los que se ha de reflexionar y contrastar opiniones son, entre otros:
-responsabilidades asumidas por los diferentes miembros del equipo
-cohesión y coherencia interna del grupo
-justificación de las decisiones tomadas y los cambios introducidos
-grado de ejecución de las técnicas acordadas y aceptadas
-información facilitada para el análisis de la práctica docente
-participación en las reuniones y en las estrategias planificadas
-participación en los materiales elaborados.
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
En resumen, lo que se pretende es que se entienda la tarea docente como un trabajo de equipo
que implica la reflexión y la toma de decisiones colectivas sobre los problemas básicos de la
enseñanza.
C.-Autoevaluación
La autoevaluación por parte del profesorado le ha de permitir obtener datos sobre su actuación
con el fin de tomar consciencia de lo que está haciendo y de los objetivos que se pretenden
conseguir, modificar la planificación según le indique el proceso y adaptar el PCC a la práctica
docente.
Para conseguir todo esto, el docente ha de concebir la autoevaluación como:
-una reflexión sobre sus éxitos y fracasos y, basándose en ellos, modificar su forma de enseñar.
-un instrumento adecuado para tener una percepción más fiel de su actuación dentro del aula.
-un indicador para poder identificar sus necesidades profesionales y crear estrategias para
satisfacerlas.
A veces puede ser muy difícil realizar una autoevaluación efectiva, pues tendemos a
seleccionar aquellos aspectos que dan una visión positiva de nuestra actuación y rechazar los datos
negativos, pero hay que tener en cuenta que la autoevaluación es la única forma posible de mejorar
las prácticas profesionales.
D.-Evaluación del Proyecto Curricular
Entre los aspectos que los maestros han de someter a evaluación en el P.C.C., hay que destacar:
-la idoneidad de los objetivos establecidos para su grupo de alumnos.
-la adecuación de los criterios metodológicos, de la secuenciación de los contenidos, de la selección
de actividades, etc.
-la conveniencia de los recursos, de los materiales, de la temporalización, etc.
-la oportunidad de los criterios de evaluación y de las decisiones sobre el proceso de evaluación y
las medidas de adaptación curricular.
Hemos de tener presente que los resultados obtenidos en la evaluación del aprendizaje de los
alumnos y de los procesos de enseñanza nos han de servir para modificar los aspectos de la práctica
docente y del proyecto curricular que se hayan detectado como poco adecuados tanto para las
características de los alumnos como para el contexto del centro.
III.3.3.-De otros agentes de la evaluación
En este apartado incluimos una serie de elementos que también han de aportar diferentes puntos
de vista a la evaluación. Podemos diferenciar dos tipos de estos agentes:
-los internos: Consejo escolar, Gabinete Psicopedagógico...
-los externos, aunque formen parte de la comunidad educativa: Inspección Educativa, familias,
A.M.P.A., otros técnicos...
La evaluación que se haga tanto por parte de unos como de otros ha de pretender ofrecer a sus componentes otro
punto de referencia a añadir a la evaluación interna. Ha de ser entendida como elemento de contraste que enriquecerá el
proceso educativo y no como elemento fiscalizador y/o sancionador.
III.4.-Técnicas e instrumentos de la evaluación
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
III.4.1.-Técnicas de la evaluación
Para la recogida de la información necesaria para realizar tanto la evaluación de la evolución
personal del alumnado como de las tareas docentes, hay que abarcar todos los aspectos, tipo y
momentos de la evaluación. Se utilizarán, por tanto todas las técnicas al alcance, entendiendo éstas
como los métodos de obtención de la información. La observación, el análisis de las tareas, la
interrogación, las pruebas orales y escritas, la reflexión personal y el contraste de opiniones serán
las técnicas a utilizar. Aunque a cada técnica le corresponden unos instrumentos determinados, la
clasificación es flexible, ya que un mismo instrumento puede ser utilizado por diferentes técnicas.
A.-La observación
Entendida como el proceso mediante el cual se pone atención a determinados aspectos,
previamente seleccionados, con el fin de obtener registros concretos (procedimentales,
actitudinales, de dinámicas en la clase, de integración, etc.). Para disminuir la subjetividad que la
observación lleva implícita, se han de seleccionar previamente los ítems que servirán para la
obtención de la información.
B.-El análisis de las tareas
Este método supone la investigación permanente del proceso de enseñanza-aprendizaje, con el
fin de ayudar, orientarlo, reforzarlo o dirigirlo (tanto por lo que respecta al alumnado como a la
actuación y el diseño realizado por el docente). Es la fuente que más y mejor información aporta,
fundamentalmente si se acompaña de buenos registres. En una evaluación formativa es
fundamental, pues intenta detectar las dificultades y orientar los progresos desde el mismo proceso
de enseñanza-aprendizaje. Además, tiene la ventaja añadida que los principales elementos
personales del proceso están en un contacto muy directo y los puntos de referencia (tanto para el
alumnado como para el profesorado). Así mismo, permite un intercambio de opiniones y una más
rápida intervención.
Cualquier tarea puede ser objeto de análisis desde diferentes puntos de referencia (validez del
diseño del docente, presentación y actuación del mismo, trabajo del escolar, productos finales,
pasos en el proceso, etc.). A manera de ejemplo, presentamos una serie de tareas susceptibles de ser
analizadas:
-presentación pública de trabajos realizados: exposiciones orales, murales, dossiers...
-cuadernos de trabajo
-fichas de trabajo individual
-trabajos monográficos individuales o en equipo
-pequeñas investigaciones: formulación de hipótesis, registros, experimentación, informes,
productos finales, exposición de resultados, etc.
-uso de maquetas y juegos didácticos
-programaciones de aula (tercer nivel de concreción)
-uso de los materiales por parte del docente y del alumnado
-etc.
C.-Las pruebas orales y escritas
Las pruebas como elemento para la obtención de información han de ser entendidas como un
elemento complementario al resto de técnicas y nunca como recurso único y principal, y mucho
menos exclusivo de la evaluación. De todas formas, no se ha de renunciar a ellas de manera
C.P. BENJAMÍN BENLLOCH
P.C.C.
definitiva, sino utilizarlas en situaciones de "examen" o prueba (tanto orales como escritas,
individuales o colectivas) como un elemento más para la evaluación continua.
La tipología de las pruebas es muy amplia, debido a la importancia que tradicionalmente se les
había dado. Algunos de estos tipos son: pruebas objetivas, pruebas abiertas, tests de aptitudes,
pruebas de aplicación, pruebas de habilidades, etc...
D.-La interrogación
Dentro de este apartado contemplamos todas aquellas técnicas que consisten básicamente en
preguntar directamente aquello que se desea conocer: entornos familiares, opiniones,
comportamientos, intereses, relaciones personales, etc. Hemos de tener en cuenta ciertas
limitaciones que estas técnicas llevan implícitas: la falta de objetividad, la tendencia a las respuestas
aceptables, la adulación personal, la falta de sinceridad, etc.
Algunas de las técnicas básicas de la interrogación son: entrevistas individuales (de contenido
amplio o específico), cuestionarios, sociometría, etc.
E.-La reflexión personal
Esta "técnica" consiste básicamente en la realización de análisis personales sobre los diferentes
elementos y momentos del proceso. De todos es conocida la importancia que se da a las
apreciaciones personales y que muchas veces son las más válidas para cada individuo. Con el fin de
evitar la subjetividad, hay que definir claramente unos ítems y delimitar unas pautas para su
realización, así como crear unos documentos de registro lo más objetivos posibles.
Un instrumento importante para facilitar la reflexión son los diarios de clase, donde se han de
describir todos aquellos aspectos relevantes. Sería recomendable que cada maestro/a y cada
alumno/a realizara el diario de la clase de una manera sistemática al acabar los procesos a corto
término (proyectos, bloques de temas, actividades concretas, etc.)