EORIA T SELECTIVITAT ECONOMIA DE L’EMPRESA 2023 (PBAU) Marta Tomàs Huguet ÍNDEX 1. L’empresa Part teòrica: - L’empresa com a sistema i el seu entorn. - Classificació de les empreses segons la seva grandària, la seva activitat, la zona geogràfica on competeixi l’empresa, la destinació dels beneficis, la propietat del capital. - Objectius de l’empresa. - Marc jurídic, legislació mercantil. - Marcus, S.L: Quin tipus d’empresa és? Explica les característiques d’aquest tipus d’empresa. (societats anònimes, societats de responsabilitat limitada i empresari individual). - Responsabilitat social de l’empresa. 2. Desenvolupament de l’empresa Part teòrica: - Localització de l’empresa. - Formes de concentració d’empreses. - Les PIMES. Avantatges i inconvenients. - Les multinacionals. - Estratègies d'especialització i diversificació 3. Organització i direcció de l’empresa Part teòrica: - L’organització formal i informal en l’empresa (sense organigrames). - Procés de direcció (planificació, organització, gestió i control) - Funcions del departament de recursos humans. - Funcions de l’empresa. 4. La funció productiva art teòrica: P - Productivitat i eficiència de la producció. Part pràctica: - Llindar de rendibilitat o punt mort. - Comprar o produir. Llindar de producció. - Gestió de magatzem: Fitxa de magatzem FIFO i PMP, entrades, sortides i saldos. 5. La funció comercial de l’empresa Part teòrica: - E numera les fases de l’estudi de mercat i explica l’anàlisi dels consumidor i la segmentació de mercats. - El màrqueting. Producte - El màrqueting. Preu. - El màrqueting. Distribució - El màrqueting. Promoció. 6. La informació en l’empresa Part teòrica: - Patrimoni i Comptes Anuals. - Marc jurídic, legislació fiscal. Part pràctica: - Elaboració d’un Balanç de Situació en masses patrimonials (veure annex 2). - E laboració d’un Compte de resultats (pèrdues i guanys) (veure annex 3). Es pot demanar l’impost sobre beneficis, sempre que es doni expressament a l’enunciat el percentatge d’aplicació o l’import. Si no es donen qualsevol d’aquestes dues dades s’entendrà que no s’ha de calcular impost sobre beneficis. - Concepte, càlcul i interpretació del fons de maniobra, l’actiu no corrent, l’actiu corrent, el patrimoni net, el passiu no corrent i el passiu corrent. - Anàlisi financera: càlcul i interpretació de les ràtios de tresoreria, liquiditat, garantia, disponibilitat, autonomia i qualitat del deute (veure annex 4). 7. La funció financera Part teòrica - Recursos financers propis. - Recursos financers aliens a llarg termini. - Recursos financers aliens a curt termini. Part pràctica: - Càlcul i interpretació del termini de recuperació. - Càlcul i interpretació del valor actualitzat net (VAN). - Càlcul i interpretació del taxa de rendiment intern (TIR). La TIR tindrà com a màxim 2 anys. 1. L’empresa Part teòrica: - L’empresa com a sistema i el seu entorn. L’empresa és la unitat econòmica de producció que combina els diferents factorsproductius(recursosnaturals,treballicapital),comercialsifinancers percrearbénsiserveisqueposaadisposiciódelsconsumidors.Totaixòés organitzat i coordinat per la direcció, que actua sempre en condicions de risc. Les característiques de l’empresa són que és un sistema obert (influenciadaperl’entorn),queestàcompostaperlacombinaciód’elements o subsistemes diferents (sinergia), és un sistema global (qualsevol influènciaquerepalgundelsseussubsistemesoelementsrepercuteixsobre els altres i sobre l’empresa) i que s’autoregula (s’adapta a qualsevol canvi conjuntural). n dels elements de l’empresa és l’entorn, tant el general (que afecta a U totes les empreses independentment de la seva activitat empresarial) com l’específic(afectanomésal’empresa).Amés,l’empresahauràd’adaptar-se als requisits d’un entorn social canviant i s’haurà d’autoregular. l general està condicionat per diversos factors: els econòmics (nivell de E desenvolupament del país, disponibilitat de matèries primeres, disponibilitatdemàd’obraadequada,formademercat,nivelld’impostoso legislació en diverses àrees); els polítics (tendències ideològiques del govern, l’estabilitat política del país,polítiquesadoptadesperaltrespaïsos o l’educació i formació professional); els factors sociològics (creences religioses, iniciativa empresarial, nivell educatiu, actitud envers treball…); els tecnològics (nivell de desenvolupament i noves tecnologies) i el mediambiental. ’específic inclou aspectes comelsproveïdors,elsdistribuïdors,elsclients, L la competència, els intermediaris financers, les infraestructures, l’administració i la protecció de l’entorn natural. - C lassificació de les empreses segons la seva grandària, la seva activitat, la zona geogràfica on competeixi l’empresa, la destinació dels beneficis, la propietat del capital. L’empresa es pot classificar de diferents maneres: egons el sector d’activitat, poden pertànyeralsectorprimari(lligadesde S manera directa a l’obtenció de recursos naturals, com aqueles que es dediquen a l’agricultura, ramaderia, pesca…); el secundari (empreses industrials com les transformadores de recursos naturals en productes aptes per al consum, les productores d’energia o les dedicades a la construcció);elterciari(realitzenserveiscomlasanitat,l’ensenyament,les finances…); el quaternari (donen serveis altament intel·lectuals com la recerca científica o el desenvolupament tecnològic) i el sector quinari (dedicades a l’educació, cultura, art, entreteniment…). egons la grandària de l’empresa, calculable de moltes maneres (entre S elles analitzant el nombre de treballadors) poden dividir-se en, per una banda, PIMES:microempreses(de0a9treballadors),petites(de10a49 treballadors) i mitjanes (de 50 a 249 treballadors). Per altra banda, en Grans empreses (250 treballadors o més) egons l’àmbit territorial d’actuació poden ser locals (una sola població), S regionals(regió),nacionals,internacionals(operaaunpaísiexportaauno més països estrangers) o multinacionals (diversos països). egons la propietat del capital es distingeixen tres tipus d’empreses: S públiques (propietat de l’Administració pública), privades (de particulars)i mixtes (de particulars i Administració pública). egons la destinació dels beneficis poden serambànimdelucre(objectiu S principalésaconseguirbeneficis)osense(l’objectiuprincipalnoésguanyar beneficis). - Objectius de l’empresa. L’empresa és una unitat econòmica de producció que crea riquesa augmentant la utilitat dels béns que produeix i que actua sempre en condicions de risc i pretén assolir uns determinats objectius: generar valoreconòmic(crearriquesaoferintbénsiserveisalasocietatitreballi rendes als seus membres); incrementar la seva rendibilitat (maximitzar els beneficis, minimitzar costos i buscar inversions adequades); créixer (sobreviureenelmercaticréixertantinternament,incrementantelvalor de producció, com externament, ampliant mercats); i, finalment, ser responsable socialment i èticament cap a col·lectius amb els quals es relaciona directament (entorn específic). el que fa a la concepció moderna i tradicional dels objectius, P anteriormetn, l’únic objectiu havia estat aconseguir el màxim benefici, però avui dia també es té en compte la responsabilitat social i mediambiental, els treballadors… er assolir aquests objectius empresarials globalment, l’empresa ha de P marcar-seindividualmentelsseuspropisobjectius,queestanestructurats jeràrquicament. El primer és la finalitat de l’empresa o objectiu general (metes a llarg termini i és el punt de partida de l’actuació empresarial), que es concreten en objectius pròpiament dits (s’han d’assolir en un període concret i són canviants, però no perden de vista la finalitat de l’empresa) i que es defineixen en subobjectius (fixats encara améscurt termini). l problema és que dins l’empresa hi pot haver un conflicte d’objectius, E queesredueixenestablintpactesentretotselsmembresafectats.Amés aquests objectius han de ser realistes. - Marc jurídic, legislació mercantil. Eldretmercantiléslapartdeldretqueregulal’activitateconòmicaque es du a terme en una empresa. l principal marc legislatiu del dret mercantil és el Codi de Comerç on E podem trobar entre d’altres, normes relacionades amb els temes següents: regulació delscontractesmercantililesobligacionsenmatèria decomptabilitat(comensdiuquel’empresarihadedurunacomptabilitat ordenada i adequada a l’activitat de la seva empresa, ha de dur-la directament o mitjançant persones autoritzades…). l Codi de comerç no comprèn tota la legislació mercantil, sinó que una E granpartdelesdisposicionsmercantilsestrobenenleslleisespecials,ja que l’empresa i les seves activitats són canviants i evolucionen molt ràpidament.D’aquesteslleisn’hihamoltes,peròlesmésimportantssón: llei de patents i marques, llei general de publicitat, llei de competència, lleidedefensadeconsumidors,lleideconcursdecreditorsifallida,lleide Societats de capital. l Registre Mercantil és unorganismedel’EstatdepenentdelMinisteri E de Justícia i té com a finalitat la publicitat oficial de les situacions jurídiques dels empresaris que hi estan inscrits, a més d’altres funcions assignades per la llei. Encara que, també té altres funcions, com: inscriure lesempresesenelmomentdelasevaconstitució,legalitzarels llibres de les empreses o inscriure els apoderats de les empreses. l Pla General de Comptabilitat és el principal referent legislatiu, E l’aplicacióésobligatòriaperatoteslesempresesquehagindeportaruna comptabilitat. - M arcus, S.L: Quin tipus d’empresa és? Explica les característiques d’aquest tipus d’empresa. (societats anònimes, societats de responsabilitat limitada i empresari individual). Marcus SL és una societat de responsabilitat limitada. SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA: essocietatslaboralssónsocietatsanònimesoderesponsabilitatlimitada, L segons el tipus de forma jurídica, en què la majoria del capital social és propietat dels treballadors que hi prestin serveis retribuïts en forma personal i directa i la relació laboral dels quals és de caràcter indefinit. elquefaalasocietatderesponsabilitatlimitada,estàconstituïdaperuno P més persones físiques o jurídiques (anomenats socis partícips), que aporten en conjunt un capital mínim d'1 €, dividitenparticipacionssocials acumulables, iguals i indivisibles (no representables en títols oanotacions encompte),onelssocisnoresponenpersonalmentdelsdeutessocials,és a dir, tenen una responsabilitat limitada. Quan estan formades per un sol soci s’anomenen societats unipersonals. er a constituir-se ha de fer els següents tràmits: atorgament de P l’escriptura pública davant notari i inscripció en el Registre Mercantil. es participacions no es poden transferir lliurement, ja que la SL és una L societat tancada, onconviuenelementscapitalistesipersonalistes.Amés, aquestes s’han de subscriure i desemborsar en la seva totalitat en el moment de constitució de la societat (fundació simultània on no hi ha dividendspassius).Laraósocialpotserunnomobjectiuosubjectiuseguir de les sigles SRL o SL/SLU. Tributa per l’IS (Impost sobre Societats) Els seus òrgans Socials són Junta General de Socis i els administradors. més, els socis tenen obligacions com aportar capital i drets com dret a A participar en elrepartimentdebeneficisienelpatrimonidelasocietaten cas de liquidació, dret a participar a les juntes, dret d’informació i dret a l’adquisició de les participacions dels socis sortints. n exemple és la Clínica Juaneda Menorca o Pons Quintana, empresesde U l’illa. SOCIETAT ANÒNIMA: essocietatslaboralssónsocietatsanònimesoderesponsabilitatlimitada, L segons el tipus de forma jurídica, en què la majoria del capital social és propietat dels treballadors que hi prestin serveis retribuïts en forma personal i directa i la relació laboral dels quals és de caràcter indefinit. el que fa a l’anònima, és una societat constituïda (amb una fundació P simultània o successiva) perunoméssocis(personafísicaojurídica)que en conjunt aporten un capital mínim de 60.000 € (dividit en accions) i no responen personalment dels deutes socials. A més, les SA tributenperIS (Impost sobre Societats). ls tràmits de constitució de l’empresa són l’atorgament de l’escriptura E pública davant notari ilainscripcióenelRegistreMercantil.Enelmoment de la constitució es crea la Raó social de l’empresa (nom subjectiu o objectiu seguit de les sigles SA). ls socis posseeixen accions (nominatives o al portador), representades E mitjançant títols o anotacions en compte que es poden transmetre lliurement. Les obligacions delsaccionistesésaportarcapitalalasocietat. Aquestesaportacionspodenonoserdinerades(lesquantitatspendentsde desemborsament s’anomenen dividends passius). En el moment de la constitució de la societat i en successives ampliacions de capital, s’ha de desemborsar com a mínim un 25%. Però, també tenen drets, entre ells, dretarebreelsdividendsactius,dretaparticiparenelpatrimoniresultant de la liquidació en cas que es tanqués l’empresa, dret preferent de subscripció en l’emissió de noves accions, dret d’assistència i vot a les juntes, dret d’informació i dret a impugnar els acords socials. lsseusòrganssocialssón,perunabanda,laJu E ntaGenerald’Accionistesi, per l’altra,elsadministradors,encaraquetambépodenexistirelsauditors de comptes. nexempleésMeliáHotelsInternationalSA,unadelesmésimportantsen U les Illes Balears. EMPRESA INDIVIDUAL: ’empresa individual és un tipus d’empresa que tépersonalitatfísica,ésa L dir, que el propietari és una persona física.Lapersonalitatfísicaneixamb la inscripció de les persones naturals en el Registre Civil i així poden ser titulars de dretsiobligacions.L'empresariindividualésunapersona física que té la capacitat legal necessària per exercir de forma habitual i per comptepropiunaactivitatcomercial(compraivendasensetransformarels productes), industrial (transforma matèries primeres) o professional. es característiques de l’empresari individual són que no està obligat a L inscriure’s al Registre Mercantil, no es necessita un capital mínim per constituir l’empresa, la raó social són el nom i llinatges de l’empresari, tributa per l’IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques), la responsabilitat de l’empresari és il·limitada (respon amb el seu patrimoni personaldavantelsdeutesdelnegoci)itéelcontroltotaldel’empresacom a propietari i, al seu torn, en dirigeix la gestió. i ha casos especials, com són els empresaris autònoms dependents i H l’emprenedor de responsabilitat limitada. inalment, cal remarca la llei dels emprenedors (14/2013), que té com a F finalitatdonarsuportal’emprenedoril’activitatempresarial,afavorirelseu desenvolupament, creixement i internacionalització i fomentar la cultura emprenedora. és de la meitat de les empreses de les Illes Balears són empresaris M autònoms (fusters, electricistes…). - Responsabilitat social de l’empresa. La Responsabilitat Social Corporativa és la integració activa i voluntària per part de les empreses de les preocupacions socials i mediambientals enlesoperacionscomercialsienlesrelacionsambelsseusinterlocutors permillorarlasituaciócompetitivaielvalorafegit.Percomplir-lacomcal s’ha establert unanormativa.Lesorganitzacionsempresarialspodendur a terme moltes actuacions amb la idea de millorar: elaborar codis de conducta,establirmesuresqueafavoreixinlaconciliaciódelavidalaboral i familiar dels treballadors o formar als treballadors sobre els aspectes mediambientals dels productes que fabrica l’empresa. a RSC afecta positivament en els resultats de les empreses, les quals L podenprendremesuresinternes(queafectenelstreballadors)oexternes (relacionadesambelmediambient,societat…).Pertant,l’empresahade considerarlesconseqüènciessocialsquepuguintenirlessevesdecisions, analitzant així els costos socials, que poden ser positius (amb una repercussió positiva en la societat) o negatius (que té unes conseqüències negatives). lBalançsocialéseldocumentquerecullelscostospositiusielscostos E negatiusquepermetmesurarl’impactesocialiambientaldel’empresaal llarg d’un exercici econòmic. Permet conèixer millor l’empresa, detectar àrees de millora i disposar d’indicadors per avaluar-la, demostrar als clients, als proveïdors i a l’entorn,laresponsabilitatsocialdel’empresai millorar la confiança dels grups d’interès de l’empresa. 2. Desenvolupament de l’empresa Part teòrica: 1.Localització de l’empresa. La localització, una de les principals decisions estratègiques en l’àmbit productiu a llarg termini, és el lloc elegit per l’empresari per ubicar-hi físicament la seva activitat productiva, amb l’objectiu de minimitzar costos i maximitzar la rendibilitat, incrementant l’eficiència i l’eficàcia i optimitzant l’accés als mercats. En relació amblalocalitzacióesplanteja laqüestiódelacentralitzacióodescentralització(horitzontalovertical)de l’activitat productiva, és a dir, concentrar tot el procés productiu en una sola explotació o desconcentrar-la en diverses unitats. ls factors externs que influeixen en la localització,quès’hand’analitzar E segons el tipus d’empresa que es vol crear (industrial, comercial o de serveis) o les característiques que tingui, són: demanda del mercat (analitzar futurs consumidors i competència), proveïment de matèries primeres,mercatdetreball(possiblestreballadors,elsseusconeixements tècnics, el cost laboral…), comunicacions i transport, subministraments, cost de la construcció delsolar,lalegislació(normativafiscal,mercantili social), la inversió i el finançament i eldesenvolupamenteconòmicdela regió. oncretament, a localització de les empreses comercials i de serveis té C graninfluènciaenelseuvolumd’activitat,demaneraqueelslocalsmillor situats són els més cotitzats. Dues condicions prèvies a considerarenla localització comercial seran el radi d’acció (àrea de mercat on arriba la influència d’un determinat establiment d’un bé o servei) i llindar (dimensiómínimad’unmercatpertalqueunpuntdevendasiguiviable). També hi ha alguns factors a considerar com el poder adquisitiu de la població i la densitat de la població circumdant, la visibilitat del local, la facilitat de comunicacions o d’aparcament, la localització de moltes activitats complementàries, la situació en zones de molt de trànsit de vianants i segures per al ciutadà, la imatge comercial de la zona, la direcció que mostra l’expansió de la ciutat i la presència del turisme. inalment, la deslocalització consisteix a traslladar tota o una part de F l’activitat productiva de l’empresa a un altre país, normalment menys desenvolupat, amb la finalitat de minimitzar costos i millorar la seva rendibilitat, sent més competitives. L’amenaça de deslocalització genera una competència entre treballadors que afavoreix la flexibilització i liberalització del mercat de treball (un treballador que és amenaçat de deslocalització acceptarà tenir un sou més baix i altres condicions). .Formes de concentració d’empreses. 2 La dimensió de l’empresa, és a dir, la seva capacitat de producció o grandària, pot veure’s augmentada per un creixement intern (increment de lacapacitatproductiva)oextern.Concretament,l’externesrefereixa l’adquisició, el control, la fusió, etc. d’empreses existents, o a la cooperacióentreempresesamblafinalitatd’accediramercatsnousoper dur a terme acords entre si. Cal distingir: a)CONCENTRACIONS MITJANÇANT ADQUISICIONS DE CAPITAL 1. Fusióigualitària:éslauniódeduesomésempresespercreard’una nova societat. Un exemple és Orange (fusió d’Amena i Wanadoo). 2. Fusió per absorció: és quan una empresa absorbent adquireix els actius i passius d’altres empreses, que desapareixen i perden la seva personalitat jurídica. Microsoft va comprar Skype i la va convertir en una aplicació més. 3. Fusió per escissió: una societat es divideix en dues o més, transferint els seus actius, passius i capital social a les noves societats. 4. Participacions de capital sense fusió: quan una societat compra totalment o parcial el capital d’altres (que no desapareixen com a persona jurídica) amb la finalitatdedominar-les.Unexempleésla compra d’Instagram i WhatsApp per Facebook. 5. Hòlding: una companyia matriu aconsegueix les accions i participacions d’altres empreses que controla, anomenades filials. Un exemple és McDonald’s. b)ALTRES ALIANCES 1. Càrtel: tipus de concentració horitzontal que consisteix en ungrup d’empreses del mateix sector productiu que dominen el mercat i acorden els preus i les estratègies de venda. Un exemple és l’OPEP. 2. Trust:tipusdeconcentracióvertical,onunconjuntd’empresesque formenpartdediferentsfasesdelprocésproductiu,intentenreduir costos i dominar el mercat. UnexempleésCoca-cola,ambplantes per fabricar envasos de botelles i empaquetar-les. 3. Joint-venture:sónacordsentreduesomésempreses,generalment de diferents països, que es duen a terme quan una empresa vol operar en un país sobre el qual no té gaire informació i aporta capitalitecnologia,mentrequel’altrelidonaconeixementssobreel mercat local. Un exemple és Sony-Ericsson. 4. Unió Temporal d’Empreses (UTE): associacions temporals (sense personalitat jurídica) entre empreses independents per executar una obra o servei determinat, com Poniente Almeriense UTE. 5. Agrupació d’Interès Econòmic(AIE):uniód’empresesindependents igual que la UTE però amb personalitat jurídica. Un exemple són empreses elèctriques copropietàries d’una central nuclear. 6. Clúster: és la concentració geogràfica d’empreses, institucions i universitats que comparteixen interès per un sector econòmic concret. Un exemple és Silicon Valley. .Les PIMES. Avantatges i inconvenients. 3 Es consideren petites i mitjanes empreses les que tenen menys de 250 treballadors. Participen de forma minoritària en el mercat (no influeixen directament en el seu funcionament), la propietat del capital pertany a una o poques persones, solen prendre decisions autònomes i el seu pes econòmic i paper en generar llocs de treball és molt important. Uns exemples són un fuster (empresari individual), Supermercats Allorens (Societat de Responsabilitat limitada…). Els avantatges són: 1. Flexibilitat: agilitat en l’adaptació en les situacions canviants i en reorientar l’activitat o canviar-la totalment en poc temps. 2. Proximitat amb el client. 3. Escassa conflictivitat a causa de la dimensió. 4. Adaptabilitat:existeixenbénsiserveisqueresultenmoltadequats per a les PIMES. 5. Poden actuar com a auxiliars de les grans empreses en la producció industrial o en la distribució de serveis. Inconvenients: 1. Finançament: en general, depenen del finançament bancari i del facilitat pels proveïdors i subministradors. 2. Escassa força negociadora. 1. Control: poden ser adquirides per grans empreses. 2. Qualificació i formació tècnica del personal: en general, no disposen d’infraestructura científica ni persones amb una elevada qualificació. 3. Preus:nopodenfabricarsèriesgransdeproducte,laqualcosapot implicar costos i preus de venda superiors. 4. Menor formació empresarial. 5. Obsolescènciatecnològica:elràpiddesenvolupamenttecnològici els avenços en recerca poden significar que les PIMES quedin al marge dels mercats. Amb la globalització, han quedatalmargede la internacionalització, ja que la seva capacitat exportadora no ha estat suficient. Per assegurar la seva supervivència en el mercat, han de potenciar un servei directe i personalitzat amb el client, millorar la qualitat dels productes,adaptar-sealscanvisdelademandadetectantràpidamentles necessitats del mercat i considerar les oportunitats de creixements i potencials de demanda d’altres mercats. .Les multinacionals. 4 Les empreses multinacionals estan formades per una empresa matriu, que controla a una sèrie d’empreses filials les quals operen a diferents països del món, de manera que la seva activitat traspassa lesfronteres. Són societats mercantils que tenen una gran capacitat productiva o que són el resultat d’una concentració i fusió d’empreses que busquen nous mercats, localitzats apaïsosdiferentsdelsd’origendelesempreses.Uns exemples de multinacionals són Apple, L’Oreal o Nestlé. ctualment,l’economiaglobalitzada(mercatmundial)afavoreixl’expansió A transnacional de qualsevol empresa que vol créixer. Les característiques de l’entorn globalitzat són: la creació d’àrees de diferents graus d’integració econòmica, la reducció de barreres aranzelàries i de les restriccions en el comerç mundial, el desenvolupament de les comunicacions i noves tecnologies i la mundialització dels mercats financers. ls factors que influeixen en el desenvolupament multinacional de les E empreses són la conquesta de nous mercats, superar les barreres proteccionistes, aprofitar els avantatges competitius (baixos costos d’altres països , l’escassa protecció social mediambiental o les fonts de matèries primeres existents a altres països…) i les transferències de tecnologia o productes en declivi (empreses productores de tecnologia allarguenlavidacomercialdelsseusproductesfabricant-losenpaïsosde menor nivell de desenvolupament). ls avantatges de les empreses multinacionals sónlacreaciód’ocupació, E la transferència de tecnologia i la millora de les exportacions. Els inconvenients són la influència econòmica, política i social i els conflictes d’interessos que poden anar en direcció contrària del desenvolupament de la zona que s'instal·la iafavorirformesd’explotació del treball. el que fa a la RSC, la inversió de les multinacionals és positiva, ja que P crea llocs de feina i riquesa, contribueix en el desenvolupament d’una cultura empresarial i un clima de negocis que afavoreix el naixement d’altres empreses. Però, algunes vegades, cometen abusos que perjudiquen l’ecologia i a la societat allàonestanubicades.Peraixò,els estats han de fer reglamentacions que combinin la necessària flexibilitat per atreure inversions exteriors i així poder convertir l’activitat empresarial en alguna cosa beneficiosa per al conjunt de la societat. .Estratègies d'especialització i diversificació 5 El creixement intern de l’empresa es refereix a l’increment de la seva capacitat productiva, és a dir, del seu patrimoni mitjançant noves inversions (refer les instal.lacions, comprar locals, maquinària ,mobiliari etc). S’ha de distingir entre dos tipus d’estratègies: stratègia d’especialització: consisteix en augmentar la capacitat E productivamantenintelmateixproducte.Aquestaestratègiapotconsistir en: 1. Increment de la penetració al mercat: el que s’intenta és vendre mésproductesalsmercatsactuals,ésadir,captantconsumidorsde la competència i augmentant la freqüència de compra dels consumidors actuals. Açò s’aconseguirà aplicant polítiques de màrqueting, utilitzant programes de fidelització a la marca, preus assequibles o altres promocions. 2. Desenvolupament del mercat: consisteix a intentar vendre els mateixos productes, però en mercats nous, és a dir, vendre a persones noves. Açò s’aconseguirà amb l’obertura de mercats geogràfics distints o venent a nous grups (segments) dintre del mateix mercat geogràfic. També s’aconsegueix utilitzant canals de venda innovadors, com Internet. stratègia de diversificació: consisteix en l’augment de la varietat de E productes i serveis. S’ha de distingir entre: 1. Desenvolupament de nous productes: es pretén vendre nous productes als mercats actuals. Es solen vendre productes complementaris o que estan relacionats amb el que s’està comercialitzant fins ara, o afegir un servei postvenda. 2. Diversificació:aquestaestratègiaésarriscada,jaques’estàprovant devendreproductesoserveiscompletamentdiferentsidirigint-sea clients de mercats desconeguts. Aquesta opció té l’avantatge que, en comercialitzar productes totalment diferents, si un negoci de la mateixa empresa pateix de circumstàncies adverses, l’altre és poc probable que es vegi afectat. 3. Organització i direcció de l’empresa Part teòrica: - L’organització formal i informal en l’empresa (sense organigrames). Ladirecciódel’empresacoordinatoteslesàreesfuncionalsdel’empresai té com a finalitat dur a terme les funcions de govern, donar tota classe d’instruccions i establir els criteris convenients per a la consecució dels objectius marcats. Per a dur a terme aquesta tasca necessita planificar, organitzar, gestionar i controlar tots els factors que té disponibles. el que fa a l’ordenació o organització dels recursos productius de P l’empresa,éstantinformal(lesrelacionspersonalsisocialssónproduïdes de forma espontània entre els membres de l’empresa) com formal, i no s’han d’oblidar cap de les dues. Concretament, la formal és aquella planificada que estableix un conjunt de normes, estructures i procediments que permeten ordenar les activitats pròpies de l'organització. Es basa en la divisió del treball, la definició dels diferents nivells d'autoritat i la creació de canals de comunicació entre els treballadors. 'organització se serveix de l'estructura organitzativa, un conjunt L d'elements que formen l'empresa amb les atribucions assignades i les relacions jeràrquiques i funcionals existents entre aquests. l disseny de l'estructura organitzativa ha de complir els següents E objectius: facilitar el flux i el procés de les informacions, facilitar la coordinació, definir l'autoritat i la responsabilitat, establir les línies de comandament, eliminar les competències i conflictes entre els departaments i propiciar la motivació i participació dels seus membres. No es pot parlar d'una estructura organitzativa òptima o ideal per a qualsevolempresa,jaquedepèndelasevaactivitat,dimensió,etc.Hiha diferents models d’estructura organitzativa: el lineal o jeràrquic (caracteritzatpelnivelld’autoritat),elfuncional(existènciad’especialistes dedicats a una tasca concreta), el model en línia i d’assessorament (variació del lineal que afegeix la figura d’un staff que assessora), el model en comitè (on cooperen les diverses persones i comparteixen decisions) i el matricial (propi d’empreses industrials). inalment, cal esmentar quel’organigramaéslarepresentaciógràficade F l’estructuraorganitzativaihadereflectirdelamaneramésclarapossible el nivell d’autoritat, responsabilitat, divisió de funcions i relacions. - P rocés de direcció (planificació, organització, gestió i control) Ladirecciódel’empresacoordinatoteslesàreesfuncionalsdel’empresai té com a finalitat dur a terme les funcions de govern, donar tota classe d’instruccions i establir els criteris convenients per a la consecució dels objectius marcats. Per a dur a terme aquesta tasca necessita planificar, organitzar, gestionar i controlar tots els factors que té disponibles. a planificació consisteix a fixar uns objectius, marcar estratègies per a L assolir-los, definir lespolítiquesdel’empresaiestablircriterisdedecisió, sempre amb la intenció d’aconseguir els fins de l’empresa. El procés de planificació consta d’etapes que s’han d’anarcobrintdurant l’elaboraciódelsplansacurt,mitjàollargtermini:anàlisidelasituació de partida (situació actualdel’empresa,elseuentornilesoportunitats existents amb la DAFO); la fixació de recursos (marcació objectius i metes); creació d’alternatives o de línies d’actuació; avaluació de les alternatives (avaluar i analitzar cadascuna de les línies d’acció: punts forts i febles, avaluar els costos, els riscos, les dificultats que cal superar…); l’elecció d’una de les alternatives (q uin pla s’executa) i, finalment, el control i determinació de les desviacions. afunciód’organitzaciótécomafinalitatdissenyarunaestructuraenquè L quedin assenyalades les funcions de cada persona dins l’empresa, incloent-hilasevaresponsabilitatiautoritat.Hihalaformalilainformal, les quals s’han de tenir sempre en compte. n la funció de gestió s’intenta que les persones que formen part de E l’empresafacinlestasquesnecessàriesperaassolirelsobjectiusmarcats (triar les tasques, transmetre-les als treballadors, donar instruccions i motivar als treballadors). La direcció ha de prendre decisions, acte que consta de diverses fases: definir l’objectiu, aconseguir tota lainformació necessària, establir previsions, dissenyar alternatives, avaluar-les, seleccionar l’alternativa, executar-la i controlarperdetectarlespossibles desviacions. El procésdeplanificacióilapresadedecisionss’assemblen, ja que prendre una decisió implica planificar el futur. inalment, la funció de controlconsisteix,bàsicament,averificarquetot F surti com s’havia previst en fer la planificació, tant en els objectius generals (en els nivells més alts de l’organització) com en els objectius més concrets (en els nivells de gestió). Entre les tècniques de control distingim l’auditoria, el control del pressupost i l’estadística. uncions del departament de recursos humans. F El departament de recursos humans s’ocupa de tots els aspectes relacionatsambelfactorhumàdel’empresa(treballadors).Lagestiódels recursos humans es defineix com el conjunt de decisions, accions i polítiques relacionades amb l’element humà de l’empresa (millorar la motivació), encaminades a millorar-ne la productivitat i competitivitat. Realitza diverses funcions: ● Organització i planificació de personal: dissenyar les plantilles de treballadors en funció de l’organització de l’empresa. ● Selecció i contractació de personal: un dels factors que determina l’èxit d’una activitat empresarial és la correcta elecció de les persones que han de treballar a l’empresa. ● Administració de personal: gestionar tots els tràmits jurídic-administratius que comporta el personal de l’empresa (formalització de contractes, tramitació de nòmines i assegurances socials, control de drets i deures del treballador). ● Formaciódelstreballadors:cosaquepermetalpersonaladaptar-se als canvis que es produeixen en la societat i també als avenços tecnològics. ● Relacions laborals: són les activitats que relacionenl’empresaamb els treballadors a través dels seus representants, com els comitès d’empresa, els delegats de personals, els enllaços sindicals, etc. L’empresahadecontrolarlescondicionsenquèesduuatermeeltreball per garantir la seguretat i la higiene i prevenir els riscos laborals (que millora les condicions dels treballadors i eleva el nivell de la seva protecció, la salut i la seguretat). Finalment, el Dret laboral comprènelconjuntdenormesqueregulenles relacionsentrel’empresariielstreballadorspercomptealiè.Lalegislació laboral es troba a l’Estatut delsTreballadors.LaLleideSeguretatSocial, la llei de llibertat sindical i les normes laborals de la Unió Europea, els convenis col·lectius i el contracte de treball. - Funcions de l’empresa. L’empresa és launitateconòmicadeproduccióquecombinaelsdiferents factors productius (recursos naturals, treball i capital), comercials i financerspercrearbénsiserveisqueposaadisposiciódelsconsumidors. Tot això és organitzat i coordinat per la direcció d’aquesta, que actua sempre en condicions de risc. er poder coordinar tots els elements de l’empresaiassolirelsobjectius P marcats prèviament, l’empresa es divideix en àrees funcionals que, toti que tenen unes metes i característiques determinades, actuen conjuntament. ’àrea comercial inclou l’anàlisi de les necessitats dels consumidors L mitjançant l’estudi de mercat i també el disseny d’una políticacomercial adequada. L’àrea de producció controla l’aprovisionament de les primeres matèries, la gestió de la producció de béns i serveis i l’estudi de la funció de producció (costos de producció, llindar de rendibilitat, gestió d’inventaris). L’àrea d’inversió i finançament: capta els fons necessaris per al funcionamentidesenvolupamentdel’activitatempresarial.Tambés’inclou la política d’inversions. L’àrea de recursos humans (RRHH): té les funcions de seleccionar, contractar, formar i gestionar el personal de l’empresa. a direcció de l’empresa coordina totes les àrees funcionals d’aquesta, i L consisteix a dur a terme les funcions de govern donant tota mena d’instruccions i establint els criteris per a la consecució d’objectius. Aquesta tasca de direcció necessita planificar, organitzar, gestionar i controlar tots els factors que té disponibles. 4. La funció productiva art teòrica: P -Productivitat i eficiència de la producció. a producció és la combinaciód’unasèriedefactorsquesegueixenuns L procediments definits prèviament amb la finalitat d’obtenir uns béns o serveis. La funció de producció relaciona la quantitat produïda amb els factors de producció utilitzats. L’objectiudel’empresarihadeserobtenir el màxim deproducteutilitzantelsmínimsfactorsdeproducció.Peraixò és molt important el concepte de productivitat, ja que així lesempreses seran més competitives. er veure si un procés productiu é P s eficient haurem de calcular la productivitat d’un factor de producció i la productivitat total. aproductivitatd’unfactordeproducciómesuraelrendimentd’unfactor L de producció en relació amb la producció obtinguda, o sigui, la productivitat d'un factor de producció és el número d'unitats produïdes amb aquest factor de producció (treball, capital) durant un període determinat. a productivitat total relacionaelvalordelaproduccióielcosttotaldels L factors productius utilitzats. Aquesta mesura és útilquanesvolcomprar la productivitat de l’empresa en diversos períodes o la productivitat de diferents empreses. a funció de producció expressa la producció màximaqueespotobtenir L amb una combinació específica de factors de producció. Els empresaris han d’actuar amb eficiència productiva, utilitzar la tecnologia que li permetiobtenirlamàximaproduccióambelsrecursosdelsqualsdisposa. Per escollir la millor tecnologia tenim dos indicadors: l’eficiència tècnica (unatecnologiaprodueixlamateixaquantitatd’unproductequeunaaltra tecnologia, però utilitzant menys unitats de factors productius, o bé produeix més productes utilitzant idèntiques quantitats de factors de producció) il’eficiènciaeconòmica(tecnologiaquepermetproduirambel mínim cost). art pràctica: P Llindar de rendibilitat o punt mort. n dels càlculs més importants que s’ha d’obtenir en la planificació d'una U empresa és el punt mort o llindar de rendibilitat. Es tracta de determinar el número d'unitats que ha de fabricar i vendre en el que no obté pèrdues ni guanys,osigui,elbeneficiészero,ésadir,éslaquantitatdeproduccióvenuda a partir de laquall’empresacomençaaobtenirbeneficis.Sil'empresafabricai venunnombred'unitatssuperioralpuntmortcomençaràaobtenirbeneficis.En canvi, si fabrica i ven un nombre d'unitats inferior, obtindrà pèrdues. Generalment, l’objectiu de l’empresa és aconseguir el màxim benefici i per aconseguir-lo,no només s’ha de produir, sinó que a més, s’ha de vendre la producció. Per això,ésimportantsaberquanthadevendrel’empresapercobrir els costos totals, és a dir, el nivell de vendes per tal que el benefici sigui zero ---> PUNT MORT, o dit d’una altra manera, a partir de quin nivell de vendes l’empresa comença a obtenir benefici --> LLINDAR DE RENDIBILITAT. s important tenir present que amb els ingressos obtinguts amb les primeres É unitatsvenudesnogenerenencaraguanys.Nomésquanelsingressosobtinguts de les vendes hagin absorbit els costos fixos i els costos variables, l'empresa començarà a obtenir beneficis. quest concepte teòric té un significat econòmic fonamental. La deducció de A l'expressió matemàtica que calcula el punt mort parteix d'una classificaciódels costos segons el seu comportament en el procés de fabricació. Els costos de l'empresa es divideixen en fixos i variables. ls costos fixos són independents del volum de producció que pot assolir E l'empresa, en canvi els costos variables creixen d'acord amb l'increment del número d'unitats produïdes. Són costos fixos els que l'empresa suporta per a mantenir la capacitat instal·lada com les depreciacionsdelesmàquines,locals, instal·lacions o actius no corrents, les assegurances, els lloguers, els sous i salaris (el salari base dels treballadors contractats)... Són costos variables la primera matèria consumida, el consum de combustible, l'energia elèctrica consumida, les primes salarials de producció, el cost de les hores extres treballades... er exemple, el cost del lloguer mensual de6.000€d'unanauindustriald'una P fàbrica de sabates serà fix perquè aquest cost no variarà amb el nombre de sabates fabricades i serà el mateix fins i tot quan l'empresa no produeixi. l punt mort és un punt de tall o d'intersecció en la representació gràfica de E dues corbes, la corba de costos totals i la corba d'ingressos totals. Abans d'aquest punt la corba d'ingressos totals va per sota de la de costos totals. A partird'aquestpunt,lacorbad'ingressostotalss'elevapersobredeladecostos totals i és quan l'empresa comença a obtenir beneficis i a ser rendible. Deducció de la fórmula del llindar de rendibilitat: lResultatdel'exercicid'unaempresa(beneficiopèrdua)s'obtédeladiferència E entre els I ngressos Totals i els Costos Totals obtinguts durant un any. IngressosTotals- Costos Totals = Resultat exercici ls Ingressos Totals (IT) s'obtenen de multiplicar el número d'unitats venudes E pel preudevendaunitari.ElsCostosTotals(CT)s'obtenendesumarelsCostos Fixos (CF) i els Costos Variables (CV) . Els Costos Variables s'obtenen de multiplicar el número d'unitats fabricades pel cost variable unitari (CVu) onsideram que en el punt mort el Resultat de l'Exercici és zero perquè noes C perd ni es guanya: IT - CT = 0 IT - (CF+CV) = 0 (qr x pv) - (CF + (qr x CVu)) = 0 qr = llindar de rendibilitat o número d’unitats produïdes i venudes en el punt mort pv = preu de venda unitari; CF = Costos Fixos de producció ; CV u = cost variable unitari; RE = Restultat Exercici o Resultat d’un període Eliminam un parèntesi: (qr x pv) - CF - (qr x CVu) = 0 i aïllam CF: (qr x pv) - (qr x CVu) = CF treim factor comú: qr x (pv - CVu) = CF i aïllam “qr”: qr= CF / (pv - CVu) qr és el llindar de rendibilitat l denominador (pv- CVu) s'anomena marge de cobertura o marge de E contribució i representa la part de l’ingrés que hadecobrirelscostosfixosiel guany de l’empresa. lcomentariques’hadeferquanescalculielpuntmortéselsegüent:“apartir E de ....... unitats venudes, l’empresa comença a obtenir beneficis. L’anàlisi del punt mort només té sentit a curt termini ja que a llarg termini tots els costos passen a ser variables”. - Comprar o produir. Llindar de producció. lgunesempresesestrobenenladisjuntivadedecidirsiésmésrendible A produirundeterminatproducteocomponentquenecessitaoencanviés millor comprar-ho a una altra empresa. alcular el llindar de producció és calcular el nombre d'unitats “Qp ”pel C queal'empresaliésindiferentcompraroproduirperquèelseucostésel mateix.Apartirde“Qp“unitatslisurtmésbaratproduirquecomprar.En canvi si necessita un nombre d'unitats inferior a “Qp ” li convendràmés comprar que produir els béns. ost de comprar (CC) = Cost de produir (CP) C Cost de comprar - Cost de produir = 0 Cost de comprar- (Costos Fixos + Costos Variables) = 0 (Qp x pc) - ( CF + (Qp xCVu )) = 0 p=númerod'unitatscompradesiproduïdesenelllindardeproducciópc Q =preu de compra unitari; CF= Costos Fixos de producció CVu = cost variable unitari de producció n el llindar de producció a l'empresa li és indiferent comprar o produir E perquè el seu cost és el mateix. Si l'empresa necessita un nombre d'unitatspersobred'aquestsllindar,lisortiràmésbaratproduir.Encanvi si necessita un nombre d'unitats inferior li convé més comprar. onsideram que en el llindar de producció li costa igual comprar i produir: C CC = CP CC - CP = 0 ( Qp x pc) - ( CF + (Qp xCVu )) = 0 treim el parèntesi, treim factor comú i aïllam “Qp “: (Qp x pc) – ( Qp xCVu ) = CF Qp x (pc –CVu ) = CF F C p = -------------- Q (pc - cv) Per tant, - si les necessitats de producció són majors a Qp , a l’empresa li convé més PRODUIR - si les necessitats de producció són menors a Qp , a l’empresa li convé més COMPRAR ’AMORTITZACIÓNORESTA,TU HASDEPAGARLADEPRECIACIÓ L DEL VALOR. - G estió de magatzem: Fitxa de magatzem FIFO i PMP, entrades, sortides i saldos. AMB MÈTODE FIFO: Data Concepte Entrades q 1 d’abril xistències e inicials 2 d’abril compra 15 d’abril venda 21 d’abril 26 d’abril compra 150 p (€) Sortides Valor 0, 1 5 q 11 Valor 1575€ 100 50 p (€) Existències 12 1200 550 venda 00 1 70 2 1 10,5 200 1 735 q p (€) Valor 200 12 2400€ 00 2 150 2 1 10,5 400€ 2 1575€ 3975€ 00 1 150 2 1 10,5 200€ 1 1575€ 2775€ 00 1 150 50 2 1 10,5 11 200€ 1 1575€ 550€ 3325€ 0 8 50 0,5 1 11 40 8 550 1390€ AMB MÈTODE PMP Data Concepte Entrades q 1 d’abril xistències e inicials 2 d’abril compra 15 d’abril venda 21 d’abril compra 26 d’abril venda ( 200x12)+(150x10,5) ----------------------- 350 = 11,36€/u ( 250x11,36)+(50x11) ----------------------- 300 = 11,3€/u 150 p (€) 10.5 Sortides Valor q 11 Valor 1575 100 50 p (€) Existències 11,36 1136 550 170 11,3 1921 q p (€) Valor 200 12 2400€ 00x11,36 2 150x11,36 272€ 2 1704€ 350x11,36=3976€ 250x11.36 2840 2840€ 50x11.3 2 50x11.3 825 2 585 300x11,3= 3390€ 130x11..3 1469 1469€ 5. La funció comercial de l’empresa Part teòrica: - E numera les fases de l’estudi de mercat i explica l’anàlisi dels consumidor i la segmentació de mercats. El mercat és el conjunt de persones o empreses que tenen necessitats i pretenensatisfer-lesmitjançantlacomprad’unproducte.Unestudidemercat consisteix en recopilar, elaborar i analitzar informació sobre l’entorn, la competència, el consumidor i el producte i això implica seguir unes fases: la definició de l’objectiu del model d’investigació; el disseny del model d’investigació;larecollidadedades,queseranprimàries(ésadir,perl’estudi en qüestió, extretes amb sondejos, enquestes, observacions i experimentacions) o secundàries (ja recollides ambunaltrepropòsitextretes d’informacióinterna,consultesaInternet,censos…);l’anàlisiiinterpretacióde dades; i, finalment, la presentació de les dades, un informe on hi consta: l’anàlisidelproblema,l’anàlisidelametodologiautilitzada,elsresultatstècnics i les conclusions. Així, es podran prendre decisions per augmentar els beneficis. l consumidor és el gran objectiu de la funció comercia, ja que quan E consumeix,satisfàunanecessitati,elseucomportamentestàcondicionatper diferents factors (experiència, necessitat o conviccions, entra d’altres). La segmentació de mercats és la identificació de grups de consumidors que es comporten d’una manera semblant davant un bé o servei i,perfer-ho,s’han de definir els criterisdesegmentacióidetectarlescaracterístiquesquemillor es poden adaptar al producte oferit, que duran a un major negoci. ls criteris de segmentació són els geogràfics (empresa selecciona àrees E geogràfiques segons les preferències i necessitats dels consumidors de cada zona, tant en termes de condicions o característiques com en la localització geogràfica); els demogràfics (preferències i desitjos dels consumidors en funció de l’edat, el gènere, creences religioses…); els psicogràfics (característiques personals del consumidor); criteris conductuals(freqüènciai l’horari de compra o la lleialtat de la marca del consumidor…). n cop segmentat el mercat, l’empresa pot utilitzar diferents estratègies: la U indiferenciada (es dirigeix el mateix tipus de producte a tot el mercat); la diferenciada (utilitza productes amb característiques diferents en funció del segment de mercat al qual es dirigeix) i la concentrada (s’especialitza adaptant el producte a les necessitats i desitjos del segment concret seleccionat). - El màrqueting. Producte El màrqueting és el conjunt d’activitats que desenvolupa una empresa, encaminadesasatisferlesnecessitatsieldesitjosdelconsumidor,ambla intenció d’aconseguir un benefici. S’entén per màrqueting mix la combinació de decisions sobre les quatre variables comercials, o sigui, és el disseny o execució d’estratègies basades enelsquatreinstrumentsfonamentalsdelmàrquetingo4P,que són el producte, el preu, el punt de venda o distribució i la promoció. Actualment,esxerrad’unacinquenaP:lespersones.Eltractealclient,el servei post venda, etc., ajuden a crear satisfacció en les persones que tracten amb l’empresa, que poden transmetre-la de forma gratuïta. lproducteéstotallòquepuguiserobjected’activitatsrelacionadesamb E el màrqueting: béns materials, serveis, persones, àrees geogràfiques, idees,etc.Éslavariablefonamentaldelmàrqueting,jaqueésl’objectea través del qual l’empresa pot influir al mercat. Lescaracterístiques delproducte, que poden ser tant físiques (satisfan necessitats)comexternes(envàs,marca,etiqueta…)sónatributsqueels diferencien de la resta i que permeten als usuaris poder-los identificar. a marca és el nom, terme, símbol, disseny ounacombinaciód’ellsque L tracta d’identificar els béns o serveis d’un o un grup de venedors i diferenciar-lo dels competidors, complint unes condicions (fàcil de recordar,registrable…).Hihadiferentsestratègiesdemarca:lademarca única;lademarcamúltiple,enlaquetrobemlamarcaindividualpura,la combinada, la marca per línia de producte i l’estratègia de segones marques; i, finalment, l’estratègia de marca del distribuïdor. El packaging fa referència a la presentació i protecció del producte, o sigui, l’envasament i l’etiquetatge. l cicle de vida del producte (CVP): comprèn el conjunt d’etapes que E transcorren des del llançament del producte al mercat fins a la seva retirada i intenta identificar l’evolució delvolumdevendesielsbeneficis que genera un producte. Consta de 4 etapes i, segonslafase,espoden aplicar vàries estratègies. lançament del producte: està constituïda per la sortida al mercat d’un L nouproducteiimplicamoltscostosenequipamentirecerca,despesesde promoció i publicitat per a donar-lo a conèixer… aspecte que farà quehi hagi pèrdues. Es pot aplicar l’estratègia de descremació o penetració. reixement: el producte comença a ser conegut i les vendes C experimentenunfortcreixement,momentenqueapareixencompetidors atrets pels beneficis i, per tant, la publicitat de l’empresa serà persuasiva. Maduresa: les vendes comencen a estabilitzar-se, els beneficis són relativamentestablesperòambtendènciaadecréixeramesuraquepassa el temps. La publicitat busca consumidors nous, s’intenta segmentar el mercat. Davallada o declivi: els responsables de la gestió del producte davantla disminució de les vendes i els beneficis s’han de plantejar si continuen invertint en el producte o deixen que desaparegui lentament. a visió ampliada del cicle de vida del producte afegeixunaetapainicial L queésl’etapadecreacióidesenvolupamentdelproducte.També,lafase de davallada distingeix entre: hipermaduresa, rellançament o obsolescència del producte. - El màrqueting. Preu. El màrqueting és el conjunt d’activitats que desenvolupa una empresa, encaminadesasatisferlesnecessitatsielsdesigsdelconsumidor,ambla intenció d’aconseguir un benefici. S’entén per màrqueting mix la combinació de decisions sobre les quatre variables comercials, o sigui, és el disseny o execució d’estratègies basades enelsquatreinstrumentsfonamentalsdelmàrquetingo4P,que són el producte, el preu, el punt de venda o distribució i la promoció. Actualment,esxerrad’unacinquenaP:lespersones.Eltractealclient,el servei postvenda, etc., ajuden a crear satisfacció en les persones que tracten amb l’empresa, que poden transmetre-la a altres de forma gratuïta. l preu, també anomenattarifa,lloguerotaxa,ésunarelacióqueindica E la quantitat de diners necessària per adquirir una quantitat determinada d’un bé o servei. Les característiques són que és un instrument a curt termini i competitiu, l’únic que proporciona ingressos a l’empresa, té importants repercussions psicològiques sobre el consumidor i, que, en moltes decisions de compra, és l’única informació disponible. i ha diferents mètodes de fixació de preus: H En l’anàlisi de costos es fixa el preu de venda del producte a partir del preudelcost,calculatambunmargedebeneficisegonselpreudevenda o de compra o, també, a partir de la fórmula del punt mort. En l’anàlisi de la demanda és important observarquintipusderelacióhi ha entre els preus i les quantitats demandades pel mercat i els consumidors, tenint en compte l’elasticitat de la demanda. Unaaltraestratègiaéselvalorpercebut:osigui,l’avaluacióglobalquefa el consumidor de la utilitat d’un producte. Finalment, l’anàlisidelspreusdelacompetència,quepodensersimilars, més alts o més baixos. s poden adoptar diferents estratègies per al preu. Amb les diferencials E s’estableixen diferents preus d’acord amb criteris com la capacitat econòmica dels consumidors potencials, les característiques demogràfiques, etc. També hi ha les competitives (es miren les estratègies utilitzades pels principals competidors) i les de preus psicològics (basades en la percepció del preu per part del mercat o l’associació que fan els consumidors entre el preu i els atributs del producte).Finalment,lesestratègiesperaproductesqueestrobenenla fase inicial del CVP, són la descremació o la penetració. - El màrqueting. Distribució El màrqueting és el conjunt d’activitats que desenvolupa una empresa, encaminadesasatisferlesnecessitatsieldesitjosdelconsumidor,ambla intenció d’aconseguir un benefici. S’entén per màrqueting mix la combinació de decisions sobre les quatre variables comercials, o sigui, és el disseny o execució d’estratègies basades enelsquatreinstrumentsfonamentalsdelmàrquetingo4P,que són el producte, el preu, el punt de venda o distribució i la promoció. Actualment,esxerrad’unacinquenaP:lespersones.Eltractealclient,el servei postvenda, etc., ajuden a crear satisfacció en les persones que tracten amb l’empresa, que poden transmetre-la de forma gratuïta. l punt de venda és l’instrument del màrqueting mix que relaciona la E produccióambelconsum,posantelproducte,béoservei,adisposiciódel consumidor, individual o industrial, en la quantitat demandada, en el moment que ho necessiti i en el lloc on desitgi adquirir-lo. l procés que segueix el producte des de que surt de la cadena de E producció fins que arriba a les mans del client és:emmagatzematgedel producte, distribució física (transport), facturació i cobrament (objectiu principal). l canal de distribució o distribució física comprèn el conjunt E d’organitzacions independents involucrades en el procés de fer que un producte o servei, estigui disponible per al consum. S’han de distingir tres protagonistes: el fabricant, l’intermediari (que facilita la relació d’intercanvi) i el consumidor. Segons la propietat del canal, es pot diferenciar entre canal propi odirecte(nohihacapintermediarientreel fabricant i el consumidor) o canal extern o aliè (trobem un o més intermediaris entre el fabricant i el consumidor). A la vegada, el canal externpotsercurtsinoméshihaunintermediari(minoristaquevenels seus béns o serveis a consumidors finals) o llarg, si n’hi ha més de 1 (majoristes que venen als minoristes o fabricants i, després, al minorista). nfunciódelnombredecomerçosalsquel’empresadecideixcol·locarels E seus productes ens trobam amb les següents alternatives: estratègia de distribució exclusiva (exclusiva de venda en una àrea determinada del mercat), la de distribució selectiva (existència d’un reduït nombre de distribuïdors i s’aplica a productes d’elevat cost adquisitiu) i la de distribució intensiva (arribar al màxim nombre de punts de venda i s’aplica a béns de compra freqüent. - El màrqueting. Promoció El màrqueting és el conjunt d’activitats que desenvolupa una empresa, encaminadesasatisferlesnecessitatsieldesitjosdelconsumidor,ambla intenció d’aconseguir un benefici. S’entén per màrqueting mix la combinació de decisions sobre les quatre variables comercials, o sigui, és el disseny o execució d’estratègies basades enelsquatreinstrumentsfonamentalsdelmàrquetingo4P,que són el producte, el preu, el punt de venda o distribució i la promoció. Actualment,esxerrad’unacinquenaP:lespersones.Eltractealclient,el servei post-venda, etc., ajuden a crear satisfacció en les persones que tracten amb l’empresa, i que poden transmetre-la de forma gratuïta. a promoció o comunicació comercial és el conjunt d’instruments que L utilitza l’empresa per donar a conèixer el seu producte al mercat, potenciar la imatge del’empresaoincentivarlacompradelproducteper incrementar les vendes. L’establiment de fluxos de comunicació és la funció principal de les activitats de promoció. Els objectius de la comunicació són informar , persuadir i recordar que el producte segueix present en el mercat amb més avantatges. Les diferents eines de la promoció formen els instruments de promoció: a publicitat és una comunicació de tipus unilateral on el missatge es L distingeixdeformasimultàniaaungrannombrededestinataris,utilitzant un mitjà de comunicació de masses (ràdio, televisió…) pagat per una determinadaempresaambl’objectiudemodificar-neelcomportamentde compra,amb l’actuació AIDA (atenció, interès, desig i actuació)... a venda personal és una forma de comunicació interactiva efectuada L habitualment de manera oral en la qual es transmet informació directai personalment. Exemples: dependents, representants... a promoció de vendes inclou un conjunt d’instruments, generalment a L curt termini, que utilitzant incentius materials o econòmics intenten estimular la demanda d’una manera directa i immediata pelconsumidor. Exemples són: cupons de descompte, mostres gratuïtes, degustacions, descomptes directes… No és gaire aconsellable l’ús continuat d’aquests instruments pels seus efectes negatius en la imatge. es relacions públiques són el conjunt d’activitats per tal de generar L notícies favorables a l’empresa i facilitar o millorar les relacions amb els ol·lectius que les envolten i dels quals depènelseubonfuncionamenti c resultat. Poden ser externes o internes. Un exemple: patrocini. a publicity consisteix en la informació sobre una empresa, o un altre L organisme públic o privat, que es divulga en un mitjà de comunicació i que aconsegueix crear-li una opinió favorable (tot i que no sempre ho serà). l “merchandising” es defineix com el conjunt de mitjans que ajuden a E donar sortida al producte al punt de venda. Entre els mitjans utilitzats distingim les demostracions o degustacions de determinats productes, l’organització de concursos en l’establiment, etc. 6. La informació en l’empresa Part teòrica: - Patrimoni i Comptes Anuals. El patrimoni empresarialéselconjuntd’elementspatrimonials:béns (tot allòquepotserapreciativaloratperlespersonesaquiserveix),dretsde cobrament (deutes que els clients o altres deutors han de pagar a l’empresa),iobligacionsdepagament (deutesquel’empresahadepagar als proveïdors o altres creditors). a diferència entre els béns i els drets que té l’empresa i el que deu L constitueix la seva riquesa o patrimoni net (on hi ha masses com el capital social olesreserves).Enterminologiacomptable,elsbénsidrets s’anomenen Actiu (on hi ha masses com les construccions oelsclients), mentre que les obligacions s’anomenen Passiu (onhihamassescomels proveïdors o els deutes amb entitats de crèdit). es masses patrimonials són agrupacions d’elements patrimonials que L presentenunahomogeneïtatentreells.Aquestsapareixenordenatsenun balanç de situació, un dels comptesanuals(principaleinaperaconèixer la realitat econòmica i financera, ja que informen sobre els resultats de l’empresa i sobre la seva situació patrimonial i financera). Els comptes anuals consten de varis documents: .BALANÇ DE SITUACIÓ: estat comptable que mostra el patrimoni 1 d’una empresa en un moment determinat. Els elements patrimonials s’ordenen: a l’actiu de menor a major liquiditat i en el patrimoni net i passiu de menor a major exigibilitat. A partir del balanç es pot realitzar l’anàlisi patrimonial i financera de l’empresa. .COMPTEDEPÈRDUESIGUANYS:técomobjectiucalcularelresultat 2 que una empresa ha obtingut durant un exercici econòmic (per tant és dinàmic) i ens permet fer l’anàlisi econòmica de l’empresa. .MEMÒRIA: és lainformacióquantitativaiqualitativarellevantperala 3 presa de decisions. Comenta i amplia el contingut dels altres Comptes Anuals per ajudar a entendre la situació de l'empresa. .ESTAT DE CANVIS EN EL PATRIMONI NET (ECPN): mostra els 4 canvis en la composició del PN d’un exercici econòmic a un altre. .ESTATDEFLUXOSD’EFECTIU(EFE):mostraelscanvisenlaposició 5 monetària d’un exercici econòmic a un altre i és voluntari en les PIMES. - Marc jurídic, legislació fiscal. El dret fiscal és la branca del dret públic que regula els ingressos que L’Estat obté per finançar la despesa pública. Les normes fiscals més importants són la Llei General Tributària, les Lleis dels Pressupostos Generals de l'Estat que s'aproven cada any i les lleis que regulen cadascun dels impostos. i ha diferents tipus d'ingressos públics, els més importants són els H tributs, obligacions de pagament d’una quantitat de doblers a l’entitat pública, sigui per part d'un ciutadà o l’empresa, a conseqüència d’haver realitzat un fet o una circumstància amb la qual l’administració pública considera que s’ha de contribuir als serveis públics. Els tributs es caracteritzen per ser obligatoris,dinerarisicontributius.Esdivideixenen taxes, contribucions especials i impostos. es taxes són prestacions de doblers fetes a una entitat pública en L contraprestació d’un servei públic o per larealitzaciód’unaactivitat,que proporcionen un benefici directe per l’usuari. Es tracta d’un tribut pagat obligatòriament per part de qui utilitza el domini públic o rep un servei públic, que prèviament ha sol·licitat, o de recepció obligatòria, i que no pot ser prestat pel sector privat. es contribucions especials són tributs que graven el benefici obtingut L pels particulars a conseqüència de la realització d’obres per part del sector públic o per l’ampliació i millora dels serveis públics. inalment, els impostos són pagaments exigits per l'administració F tributària al contribuent sense que aquests rebin una contraprestació directaperpartdel'administració.Perunabanda,elsimpostospodenser proporcionals (s’aplica el mateix tipus impositiu per a qualsevol base imposable) o progressius(leitpusimpositiuvaaugmentantamesuraque augmentalabaseimposable).Peraltrabanda,podenserdirectes(graven l’obtenció de renda o tinença de riquesa) o indirectes (graven el consum). ntre les imposts directes trobem l’IRPF, un tribut personal i progressiu E que té comafetimposablel’obtencióderendadelespersonesfísiquesi com a base la suma dels rendiments nets; o l’IS, un tribut de caràcter personal i proporcional (amb un tipus impositiu del 25%) que grava la renda obtinguda per part d’una persona jurídica o societat que tengui personalitatjurídicapròpia(fetimposable),siguiquinasiguilasevafonto origen i que té com a base imposable els beneficis obtinguts per l’empresa. També n’hi ha d’altres com l’IAE (que grava l’exercici ’activitatsempresarials,profesionalsiartístiquesenelterritorinacional), d l’IP o l’IBI. ntre els imposts indirectes trobem l’IVA, que és proporcional i recau E sobreelconsum,gravantoperacionescomellliuramentdebénsiserveis realitzats per empresaris i professionals, les adquisicions intracomunitàries de béns entre països de la UE o les importacions de béns. La base imposable és la contraprestació rebuda per l’empresari o professional per l’entrega del bé o prestació del servei. Hi ha tres tipus impositiusd’IVA(4%,10%i21%).Tambéhihaaltresimpostosindirectes com l’ITP, l’AJD o l’IE. Part pràctica: - Elaboració d’un Balanç de Situació en masses patrimonials (veure annex 2). - E laboració d’un Compte de resultats (pèrdues i guanys) (veure annex 3). Es pot demanar l’impost sobre beneficis, sempre que es doni expressament a l’enunciat el percentatge d’aplicació o l’import. Si no es donen qualsevol d’aquestes dues dades s’entendrà que no s’ha de calcular impost sobre beneficis. - C oncepte, càlcul i interpretació del fons de maniobra, l’actiu no corrent, l’actiu corrent, el patrimoni net, el passiu no corrent i el passiu corrent. COMENTARI: 1. DEFINICIÓ FONS MANIOBRA (AC-PC) El fons de maniobra ens indica la part de l'actiu corrent que ésfinançadaamb fons del passiu fix o capitals permanents (fons propis més passiu no corrent). ambé, podem dir queelfonsdemaniobra,fonsderotacióocapitalcorrentes T defineix com la diferència entre els capitals permanents i l'actiu no corrent o immobilitzat. 2. DONA POSITIU, NEGATIU O IGUAL? M > 0 Si dona POSITIU ens indica que l’empresa està en equilibri financer, o F sigui, el valor dels capitals permanents és superior a l’immobilitzat o actiu no corrent.Aquestexcedentdonaunmargeoperatiual’empresajaqueambelseu actiu corrent pot liquidar la totalitat del passiu corrent o exigible a curt termini. FM = 0 Indica una situació justa des del punt de vista financer. M<0SidonaNEGATIUensindicaqueunapartdelesinversionsallargtermini F o actiu no corrent està finançada amb el passiu corrent, i això provocaria que l’empresa tingués problemes per pagar els deutes que té. 3. SITUACIÓ FINANCERA - A nàlisi financera: càlcul i interpretació de les ràtios de tresoreria, liquiditat, garantia, disponibilitat, autonomia i qualitat del deute (veure annex 4). LES RÀTIOS ls valors òptimsindicatssónorientatius.Lesempresessegonselsectoralque E pertanyen i altres característiques pròpies poden tenir valors òptims que no coincideixen amb els assenyalats Les ràtios de liquiditat RÀTIO DE DISPONIBILITAT = disponible / passiu corrent V ● alor òptim (entre 0.3 i 0.4) ● Mostra la capacitat de cobrir deutes a curt termini, amb els comptes de tresoreria. En general, com més baix sigui el valor, més dificultat tindrà l’empresa per fer front als seus pagaments més immediats (escassetat immediata)isientenimmés,tindremunexcés(negativament,jaqueno tens els diners invertits). El valor òptim és molt relatiu, depèn dels tipus d’empresa i del sector econòmic. omentari: la ràtio de disponibilitat mostra la capacitat de cobrir deutes acurt c termini, amb els comptes de tresoreria. ● C om que el valor es troba per sota del valor òptim, l’empresa té dificultat alhora de fer front als pagaments més immediats i, per tant, tenim una escassetat immediata. ● Com que el valor es troba en el valor òptim, l’empresa no té una escassetat immediata ni un excés, sinó que inverteix els dinersperòpot cobrir els deutes a curt termini perfectament. ● Comqueelvalorestrobaperdamuntdelvaloròptim,l’empresatéun excés de capacitat per cobrir els deutes a curt termini, fet que significa que no té diners invertits i no aprofita l’efecte positiu de l’endeutament (no augmenta la seva rendibilitat). RÀTIO DE TRESORERIA = (disponible + realitzable)/ passiu corrent V ● alor òptim (entre 0.8 i 1.2) ● També es coneix amb el nom d'àcid-test i ens indica la capacitat de l’empresa per a liquidar els seus deutes a curt termini sense risc de suspensió de pagaments. Si el valor de la ràtio és molt superior a la unitat, indica que hi ha un excés de liquiditat, ésadir,quel’empresaté actius sense rendiment ( recursos ociosos). omentari: la ràtio de tresoreria ens indica la capacitat de l’empresa per a c liquidar els seus deutes a curt termini sense risc de suspensió de pagaments. ● C om que el valor es troba per sota del valor òptim, l’empresa té una falta de liquiditat i, per tant, es troba en una situació financera de suspensió de pagaments. ● Comqueelvalorestrobadinselvaloròptim,l’empresanotéunexcés d’actius sense rendiments i pot liquidar els seus deutes a curt termini sense risc de suspensió de pagaments. ● Com que el valor es troba per damunt del valor òptim, i és bastant/molt superior a ésalaunitat,ihihaunexcésdeliquiditat,ésa dir, que l’empresa té actius sense rendiment (recursos ociosos). RÀTIO DE LIQUIDITAT = AC / PC V ● alor òptim (entre 1,5 i 1,8) ● També es coneix amb el nom de ràtio de solvència a curt termini i ens mostralasituaciódeliquiditatdelatresoreriadel’empresaperònod’una forma tan immediata com la ràtio de tresoreria. omentari: la ràtio de liquiditat ens mostra la situació de liquiditat de la c tresoreria de l’empresa però no de forma tant immediata com la ràtio de tresoreria. ● C om que el valor es troba per sota del valor òptim, l’empresa té una falta de liquiditat. ● Comqueelvalorestrobadinselvaloròptim,l’empresanotéunexcés d’actius sense rendiments i pot liquidar els seus deutes a curt termini. ● Com que el valor es troba per damunt del valor òptim, i és bastant/molt superior, i hi ha un excés de liquiditat, és a dir, que l’empresa té actius sense rendiment (recursos ociosos). esràtiosdesolvència:Enrelacióalaprocedènciadelsrecursosfinancersia L la qualitat del finançament. RÀTIO DE SOLVÈNCIA A LLARG TERMINI O GARANTIA = ACTIU REAL / ( PNC+PC) V ● alor òptim (entre 1,7 i pròxim a 2) ● Mesura la capacitat total de l’empresa per a afrontar-se els deutes; comprova si els béns i dretsdel’empresasónsuperiorsalesobligacions tant a curt com a llarg termini. omentari: mesura la capacitat total de l'empresa per afrontar les seves c obligacions de pagament; com veiem, l'actiu realésSUPERIOR/INFERIORO IGUAL a l'exigible total (la suma del passiu no corrent i delpassiucorrent),o sigui, el total de béns i drets de cobrament de l'empresa SUPERA/NO SUPERA/IGUALAelsdeutesacurtiallargtermini.AquestaempresapotONO atendre en el seu venciment totes les obligacions o exigible total. RÀTIO D’AUTONOMIA FINANCERA = Recursos propis / (PNC+PC) V ● alor òptim més gran que 1 ● Serveix per comprovar la qualitat del finançament de l’empresa, en el sentit de la seva dependència respecte al finançament extern. Com més alt sigui el valor, l’empresa gaudeix de més autonomia financera. omentari:serveixpercomprovarlaqualitatdelfinançamentdel'empresaenel c sentit de la seva dependència respecte al finançament aliè (passiu no corrent més passiu corrent). Observem com aquest darrer representa un PERCENTATGE del total del patrimoni net i passiu, per tant, l'entitat depèn MOLT/ MOLTPOCdelfinançamentalièipodemdirqueestàPROU/MOLTO NO capitalitzada. Aixi, el valor de la ràtio d'autonomia financera ens dona VALOR RÀTIO per damunt del valordereferència,commésgransiguiaquest valor ens indica que l'empresa disposa d'una major autonomia financera. RÀTIO DE LA QUALITAT DEL DEUTE = PC / P V ● alor òptim entre 0.2 i 0.5 ● Indica la proporció dels deutes de l’empresa que són exigibles a curt termini.Commésbaixasiguilaràtio,l’endeutamentseràdemésqualitat, tenint en compte que, en general, com més gran sigui el termini de pagament dels deutes de l’empresa, mésmargeoperatiuiméscapacitat de pagament tindrà. omentari: ens indica la proporció delsdeutesquesónexigiblesacurttermini, c com més baix sigui el valor de la ràtio, l'endeutament seràdemésqualitat,ja que com més llarg sigui el termini de pagament de les obligacions, l'empresa tindrà més marge operatiu i més capacitat de pagament. Per tant, com que aquesta ràtio està per DAMUNT/ DAVALL del valor òptim, el deute és DE GRAN QUALITAT / DE BAIXA QUALITAT. ONCLUSIÓ: Situació financera empresa (FONS DE MANIOBRA + C RATIOS = SITUACIÓ FINANCERA NORMAL, SITUACIÓ DE DESEQUILIBRI A LLARG TERMINI; MASSA CAPITALITZADA…) SOLUCIONS 7. La funció financera Part teòrica - Recursos financers propis. Les fonts de finançamentsónelsrecursoslíquidsomitjansdepagament a disposició de l’empresa amb els que poden fer front a les seves necessitats dineràries. Segons la propietat dels recursos trobem el finançament intern i l’aliè. ls recursos financers inclouen, per una banda, l’autofinançament o E finançament intern i per altra banda, les aportacions de capital i el finançament aliè. Són els recursos més estables de què disposa l’empresa, ja que no s’han de tornar en tota la vida de l’empresa. ’autofinançamentinternsónelsrecursosgeneratsperlapròpiaempresa L com són les reserves (beneficis no distribuïts) i les amortitzacions i provisions. istingim entre, per una banda, l’autofinançament de manteniment, D format per les amortitzacions (valoració de la depreciació o pèrdua de valor que sofreixen els béns d’immobilitzats per l’ús, l’obsolescència oel simple pas del temps) i les provisions (fons de que l’empresa va dotant per fer front a possibles pèrdsues); i,peraltrabanda,l’autofinançament d’enriquiment, que fa referència a les reserves legals, especials, estatuàries i voluntàries. inalment, pel que fa a l’extern, trobem tant les aportacions de capital, F que es donen tan en el moment de la constitució de l’empresa com en successives ampliacions de capital, com el finançament aliè (recursos financers que pertanyen a persones alienes a l’empresa). - Recursos financers aliens a llarg termini. Les fonts de finançamentsónelsrecursoslíquidsomitjansdepagament a disposició de l’empresa amb els que poden fer front a les seves necessitats dineràries. Segons la propietat dels recursos trobem el finançament intern i l’aliè. ls recursos financers aliens a llarg termini són aquells dels quals E l’empresa disposa durant un període de temps superior a un exercici econòmic (més d’un any) i que, una vegada passat aquest temps, l’empresa ha de tornar amb els interessos corresponents. Podem diferenciar els següents: 1. Préstecs a llarg termini: Les empreses demanen préstecs a les institucions de crèdit per poder finançar-se. Unavegadaaprovatel préstec, l’empresa pot disposar dels diners de manera immediata. Aquests diners s’han de tornar amb els interessos corresponents, segons les condicions establertes. . Emprèstits: són els títols de crèdit (obligacions, bons,pagarés...) 2 ueemetenlesempresesiquesóncompratsperparticularsialtes q empresesacanvid’uninterès.Noméslesgransempresespodenfer servir aquest tipus de finançament. . Proveïdorsd’immobilitzatall/t:deutesambelssubministradors 3 ebénsdel’actiunocorrentoimmobilitzatambvencimentsuperior d a un any. - Leasing o arrendament financer: és unsistemadefinançament itjançantelquall'empresapotincorporaralgunelementd'actiuno m corrent (mobles o immobles) com una màquina, un local, ordinadors, una fotocopiadora, elements de transports... a canvi d'una quota d'arrendament i amb l'opció de compra del bé al final del contracte. - Rènting:consisteixenellloguerdebénsmoblesiimmoblesamitjà i llarg termini. L’empresa de rènting es compromet a prestar una sèrie deserveis(facilitarl’úsdelbé,mantenimentdelbé…)acanvi d’una renda fixa mensual. El contracte es pot renovar o es poden substituirelsequips,perònohihapossibilitatdecompracomésel cas del leasing. - Recursos financers aliens a curt termini. Les fonts de finançamentsónelsrecursoslíquidsomitjansdepagament a disposició de l’empresa amb els que poden fer front a les seves necessitats dineràries. Segons la propietat dels recursos trobem el finançament intern i l’extern. Els recursos financers aliens a curt termini sónrecursosquepermetena l’empresa finançar part del seu cicle d’explotació i tenen un venciment igual o inferior a un any. Les fonts de finançament a curt termini més utilitzades per les empreses són les següents: 1. Deutes a c/t amb entitats de crèdit: les empreses demanen réstecs a les institucions de crèdit per poder finançar-se p immediatament, doblers que s’hauran de tornar amb interessos segons les condicions establertes. . Proveïdorsd’immobilitzatac/t:deutesambelssubministradors 2 e béns d’immobilitzat. d . Pòlissadecrèditocomptedecrèdit:l’empresaeldemanaquan 3 o sap exactament quina quantitat de diners necessitarà, pagant n interessos per la quantitatutilitzadaiunacomissióperlaquantitat de què no hagi disposat. . Descobert en compte (“números vermells”): poc habitual que 4 onsisteix en que el banc paga, a canvi d’uns interssos molt alts. c . Proveïdors comercials: subministradors habituals per la compra 5 e matèries primeres o mercaderies relacionats amb l’activitat d principal de l’empresa. . Creditors per prestació de serveis: subministradors de serveis 6 ue no tenen la condició de proveïdors. q 7. Descompte de lletres o negociació d’efectes : abans del enciment, els deutes de clients documentats en lletres poden v cedir-seaunaentitatfinanceraquen’anticiparàl’importencompte un cop deduïdes certes quantitats en concepte de comissions i interessos. . Facturatge: consisteixenlavendadetotselscrèditssobreclients 8 una empresa factor que proporcioni una liquiditat immediata, a evitant impagaments… . Confirming:algunesentitatsdecrèditgestionenelspagamentsals 9 roveïdors a les empreses. Inclou, per al creditor,lapossibilitatde p cobrar les factures abans de la data de venciment. 10.Fonsespontanisdefinançament:norequereixenunanegociació rèvia (quantitats que l’empresa deu a Hisenda Pública per l’IVA p cobrat als clients o per les retencions de L'IRPF dels treballadors… Part pràctica: - Càlcul i interpretació del termini de recuperació. PAY-BACK” o termini de recuperació: és el temps que es tarda en “ recuperareldesemborsamentiniciald’unainversió.Percalcular-lo,s’hand’anar sumantirestantelsdiferentspagamentsicobramentsperordrecronològic,fins quelasumasiguiigualal’importinvertit.Enelcasquetotselsfluxosdecaixa siguin iguals, el termini de recuperació serà igual al D0 dividit pel Flux. S’escollirà la inversió que recuperi la inversió inicial amb el menor temps. 2mesos---------------200 1 xmesos-----------------100 x= mesos x= 6 mesos RESPOSTA: Tarda en recuperar la seva inversió 2 anys i 6 mesos. us pot passar que ho haguem de passar a dies m ex: 12mesos---------------500 xmesos-----------------50 x= mesos x= 1,2 mesos mes---------------30 dies 1 1,2 mesos----------x x= (1,2x30)= 36 dies - Càlcul i interpretació del valor actualitzat net (VAN). El VAN (Valor Actual Net): Consisteixenactualitzartotselsfluxosnetsdecaixaalmomentactualiobtenir el valor del capital d'aquest moment. En cas de comparar diferents projectes d'inversió, la millor selecció serà el projecte que tingui un VAN superior. VAN = -𝐷0 + 𝐹1 (1+𝑖) + 𝐹2 (1+𝑖) 2 + 𝐹3 (1+𝑖) 3 +…+ 𝐹𝑛 (1+𝑖) 𝑛 Dº: primer pagament resultats: - Quan el VAN > 0, el projecte és viable / rendible / ... - Quan el VAN = 0, és indistint - Quan el VAN < 0, el projecte és inviable / no rendible / ... AN (el resultat no s’ha d’ARRODONIR, només deixar dos V decimals) Sempre s’ha de fer la representació de cada projecte. 1. na empresa es planteja un projecte d’inversió per als pròxims quatre U anys. El valor de la inversió inicial és de 400.000 euros. Els ingressos previstos de les vendes del primer any són de 300.000 euros i augmenten el 20% acumulatiu els anys següents. Les despeses totals representen el 80% de les vendes. En finalitzar el quartany,l’empresa obté150.000eurosperlavendadelsactiusisabemqueelcostmitjàdel capital és d’un 8%. Calcula, mitjançant el criteri VAN, la viabilitat del projecte d’inversió. VAN = -400000 + 300000−240000 (1+0,08) + 360000−288000 (1+ 0,08) 2 + 432000−345600 (1+ 0,08) 3 (518000−414400)+150000 + (1+0,08) 3 - 28411,24 120% de 300.000= 360.000 120% de 360.000= 432.000 120% de 432000= 518400 ESPOSTA: La inversió no és rendible, ja que dóna un nombre negatiu. Per tant, no R convé fer la inversió. = - àlcul i interpretació del taxa de rendiment intern (TIR). La TIR C tindrà com a màxim 2 anys. TIR= r→ VAN= 0 VAN = -𝐷0 + 𝐹1 (1+𝑖) + 𝐹2 (1+𝑖) 2 + 𝐹3 (1+𝑖) 3 +…+ 𝐹𝑛 (1+𝑖) 𝑛 = 0 2 -𝐷 0 (1+r) +𝐹1(1 + 𝑟) +𝐹2= 0 resultats: - r<i,lainversiónointeressa,jaquelarendibilitatqueespodriaobtenirés inferioraladelmercat,detalmaneraqeuseriamésconvenientdeixarels diners al banc. - r>i, convé fer la inversió, ja que s’obté una rendibilitat superior a la de mercat;elVANdonaràunresultatpositiuil’empresaobtindràunbenefici de la inversió. - r= i, la inversió és indiferent, i l’empresa no guanyarà ni perdrà amb la inversió; els resultats obtinguts únicament permeten recuperar la inversió. 1. L ’empresa NIEBLA SA, vol fer una inversió i necessita valorar la millor opció entre dos projectes. Quin projecte seleccionarà aplicant el criteri de la taxa de rendiment intern (TIR)? Raona la resposta. PROJECTES DESEMBORSAMENT LUXOS DE F CAIXA ANY 1 LUXOS DE F CAIXA ANY 2 A 800€ 400€ 500€ B 450€ 100€ 375€ TIR= r→ VAN= 0 VAN = -𝐷0 + 𝐹1 (1+ 𝑖) + 𝐹2 (1+ 𝑖) 2 + 𝐹3 (1+ 𝑖) 2 -𝐷 0 (1+r) +𝐹1(1 + 𝑟) +𝐹2=0 PROJECTE A 2 - 800(1+r) +400(1 + 𝑟) +500=0 (1+r)= x 2 - 800(x) +400(𝑥) +500=0 x1= 1,07 x2= -0,57 ÉS NEGATIU NO 3 +…+ 𝐹𝑛 (1+ 𝑖) 𝑛 = 0 ,07= 1+r 1 r= 0,07 PROJECTE B 2 - 450(1+r) +100(1 + 𝑟) +375=0 (1+r)= x 2 0 - 450(x) +100(𝑥) +375= x1= 1,03 x2= -0,80 ÉS NEGATIU NO 1,03= 1+r r= 0,03 TIR= 3% ESPOSTA: El més rendible dels dos és elprimerprojecte,jaqueobtéunarendibilitat R superior a l’altre (7%>3%). RESULTAT AMB PERCENTATGE SEMPRE.
