ESPAIS I MONUMENTS ATENES copia

ESPAIS I MONUMENTS DE L’ATENES CLÀSSICA
L’Acròpolis:
Intro: L'Acròpolis d'Atenes (ἡ Ἀκρόπολις τῶν Ἀθηνῶν en grec antic, η Ακρόπολη της
Αθήνας en grec modern) es pot considerar la més representativa de les acròpolis
gregues. L'acròpolis era, literalment, la ciutat alta1 (ἄκρο- 'cim, extrem, punta', πόλις
'ciutat) i era present a la majoria de les ciutats gregues, amb una doble funció: defensiva
i com a seu dels principals llocs de culte.2 La d'Atenes està situada sobre un cim, que
s'alça 156 metres sobre el nivell de mar. També és coneguda com Cecròpia en honor del
llegendari home-serp, Cécrope, el primer rei atenès.
L'entrada a l'Acròpolis es realitza per una gran porta anomenada els Propileus. Al costat
dret i frontal hi ha el Temple d'Atenea Niké. Una gran estàtua de bronze d'Atenea,
realitzada per Fidias, era originàriament al centre. A la dreta d'on s'erigia aquesta
escultura es troba el Partenó o Temple d'Atenea Pártenos (la Verge). A l'esquerra i al
final de l'Acròpolis hi ha l'Erecteió, amb la cèlebre stoa o tribuna sostinguda per sis
cariàtides. Al vessant sud de l'Acròpolis es troben les restes d'altres edificis, entre les
quals destaca un teatre a l'aire lliure anomenat Teatre de Dionís, on van estrenar les
seves obres Sòfocles, Aristòfanes i Èsquil.
PARTS 
L’ERECTEION
L’Erecteion ve del grec Έρέχθειον i és un temple grec consagrat a Erecteu, d’ordre jònic i
es situa a l’Acròpolis d’Atenes, al nord del Partenó. És un edifici molt singular per la seua
topografia, per la necessitat de respectar vestigis de temples anteriors i per la substitució
d’algunes columnes per les famoses i reconegudes cariàtides.
EL PARTENÓ
Temple de l’Acròpolis d’Atenes dedicat a Atena Pàrtenos. Realitzat en temps de Pèricles,
en el lloc on anteriorment s’erigia un temple hexàstil (l’Hecatòmpedos), fou destruït pels
perses el 479 aC. Els treballs de reconstrucció duraren del 447 al 438 aC, coincidint amb la
col·locació de l’estàtua criselefantina d’Atena Pàrtenos. La direcció de les obres fou
encarregada a Fídies, i hi col·laboraren com a arquitectes Ictinos i Cal·lícrates.
El Partenó presenta un perípter dòric, és amfipròstil i octàstil amb disset columnes laterals.
Construït en marbre pentèlic i policromat en la seva totalitat, l’accés a l’interior s’efectuava
pel prònaos o atri que donava pas a la cel·la, dividida en tres naus per dues fileres de
columnes entre les quals es col·locà l’estàtua de la dea. La sala pròpiament dita Partenó,
situada a continuació de la cel·la, era reservada únicament al servei de les sacerdotesses.
En el temple es barregen els ordres jònic i dòric. El primer decora el fris panatenaic que
circumda la cel·la, així com les columnes de la sala, mentre que el dòric és present a la resta
de l’edifici. La decoració escultòrica de les mètopes presenta la gigantomàquia i
l’amazonomàquia, la destrucció d’Ílion i la centauromàquia. El fris jònic de la cel·la mostra la
processó de les festes panatenees. Els frontons, també atribuïts a Fídies, presenten el
naixement d’Atena i la lluita d’aquesta amb Posidó per la possessió de l’Àtica.
TEATRE DE DIONÍS
El teatre de Dionís fou el teatre més gran de l’antiga Grècia, situat al peu de l’Acròpoli, a
la banda sud. Estava dedicat, com el seu nom indica, al déu del vi i del teatre, Dionís,
inicialment s’hi representaven en honor del déu cants i danses rituals al voltant de l’altar
i els espectadors hi seien al voltant, fins que va anar evolucionant i s’hi representaren
les tragèdies clàssiques més conegudes.
Fou construït durant el segle IV aC, amb una capacitat per a 17.000 espectadors. Els actors
estaven col·locats damunt una plataforma, hi havia una part interior on es canviaven
d’indumentària, i els espectadors se situaven al pendent del turó, lloc on s’acostumava a
construir els teatres.
Al costat del teatre s’hi alçava un senzill temple dedicat al mateix déu.
TEMPLE D’ATENEA NIKÉ
L’arquitecte que el dissenyà fou el mateix que el del Partenó (Calícrates), no obstant, per
problemes diversos, fou construït 2 anys després de la mort de Pèricles, el 427 a.C. És un
temple jònic construït sobre una antiga torre.
Té una base (estilòbat) aproximadament 8 x 5. A la façana es poden veure 4 columnes
jòniques de més de 4 m. Dos pilars formen la entrada. La “cel·la” és de 3,78 x 4,14 i
albergava l’estàtua de la Deessa. La majoria de les escultures del fris estan en el British
Museum. Sols romanen les de la façana est.
PROPILEUS DE MNESICLES 
A la part central de la Acròpolis s'entra travessant una construcció externa que oficia de
pòrtic que preparés per a la posterior visita dels temples. Es tracta del propileu, I aquí ens
trobem amb un que va ser construït ni més ni menys que en temps de Pèricles segons un
projecte de Mnesicles entre els anys 437 i 432 AC.
Aquest propileu forma una entrada realment colossal de 13,12 x 25,04 metres i està format
per sis columnes dòriques de gairebé nou metres d'alt. Les parets estan formades per
carreus encoixinats i el seu interior està dividit en dos vestíbuls separats per una paret en la
qual s'obren cinc portes. El cridaner és que les columnes són, de la cara externa
absolutament rectes, i de la cara interna són corbes el que ajuda a crear un efecte òptic de
paral·lelisme en ambdós costats d'elles.
MURS LLARGS 
Els Murs Llargs (en grec Μακρά Τείχη, Makrá Teíkhê), de Grècia Antiga, eren muralles
construïdes des de la ciutat fins al seu port, proporcionant una connexió segura fins al
mar fins i tot en l'època de la collita. Encara que els murs llargs van ser construïts en
moltes localitzacions a Grècia –Corint i Megara– són dos dels millors exemples
coneguts– la frase «murs llargs» generalment es refereix a les muralles que unien Atenes
amb els seus ports del Pireu i Falero . Aquests murs es van erigir a mitjan el segle V a. C.,
van ser destruïts pels espartans en 404 a. C. després de la derrota d'Atenes a la guerra
del Peloponès, i reconstruïts una altra vegada amb ajuda persa durant la Guerra coríntia.
Estategia: Amb la construcció dels Murs Llargs, Atenes es va fer una illa essencialment
dins de terra ferma, en aquest cas cap força estrictament terrestre podia esperar
capturar-la.6 (A la guerra grega antiga, era gairebé impossible prendre una ciutat
emmurallada de cap manera a part de la fam i la rendició.) Així, Atenes podia confiar en
la seva poderosa flota per posar-la fora de perill en qualsevol conflicte amb altres ciutats
del continent grec. Els murs van ser acabats en el període subsegüent a la derrota
atenesa a la batalla de Tanagra, en què un exèrcit espartà va derrotar els atenesos al
camp, però van ser incapaços de prendre la ciutat a causa de la presència dels murs de
la ciutat. Tractant d'assegurar la seva ciutat fins i tot contra el setge, els atenesos van
acabar els Murs Llargs i, esperant impedir totes les invasions de l'Àtica, també es van
apoderar de Beòcia, que, quan ja controlaven Megara, va posar tots els accessos a l'Àtica
en mans amigues.
Reconstrucció: A continuació de la seva derrota el 404 a. C., els atenesos ràpidament
van recuperar una mica del seu poder i autonomia, i el 403 a. C. van enderrocar al govern
que els espartans els havien imposat. El 395 a. C., els atenesos havien entrat amb força
força en la guerra coríntia com a cobel·ligerants amb Argos, Corint i Tebes. Pels
atenesos, el fet més significatiu d'aquesta guerra va ser la reconstrucció dels murs llargs.
El 394 a. C., una flota persa sota l'almirall Conón va derrotar decisivament a la flota
espartana a Cnidos, i, després d'aquesta victòria, va conduir la seva flota a Atenes, on va
proporcionar ajuda i protecció perquè els Murs Llargs fossin reconstruïts.
L'ÀGORA 
L'agora d’Atenes era el centre de l'activitat comercial, social i polit́ ica de l'antiga ciutat
d'Atenes. Era un ample espai obert, flanquejat per una acumulació d'edificis públics.
Amb el temps, va nar adquirint diverses funcions:
Funcions:
-Tenia funcions com a centre de govern, on els atenesos es reunien per a decidir les lleis
i decidir el futur polític de la ciutat.
-Era un recinte sagrat, allí es trobaven temples dedicats als deus de l’Olimp Zeus, Apolo
i Hefest.
-Com a sede judicial, on es celebraven juís i on es va condenar a Sócrates a mort.
I com a Mercat
Les zones de l’agora ha estat ocupada per sense interrupcio en totes les epoques historiques
de la ciutat. Els voltants de l'Àgora ja estaven poblats al Neolit́ ic (cap al 3000 aC). Durant
les Edats del Bronze i del Ferro va ser utilitzada com a cementeri. S'han trobat tombes que
daten des de 1600-700 a. C. en esta zona també hi havien vivendes.
En aquesta àrea va existir un extens cementiri micènic. Va ser ocupada per habitatges aï llats
i necròpolis.