TREBALL DE RECERCA Material per a l’alumne CONTINGUTS 1. Consideracions generals ............................................................................ 3 2. Objectius .................................................................................................... 3 3. Tipus de treballs ......................................................................................... 3 3.1 Treball de síntesi o exposició ............................................................... 4 3.2 Treball d'anàlisi o d'investigació ........................................................... 4 4. Fases del treball de recerca ....................................................................... 4 4.1 Definició del treball ............................................................................... 4 4.2 Esquema inicial del treball .................................................................... 4 4.3 Recull d'informació ............................................................................... 4 4.4 Organització de la informació. Exemples:............................................. 5 4.4.1 Tipus de notes: ........................................................................... 5 4.4.2 Tipus d'instruments: ................................................................... 5 4.5 Selecció de la informació. Esquema definitiu ....................................... 5 4.6 Elaboració del treball ............................................................................ 6 4.6.1 Redacció de la memòria escrita ................................................. 6 4.6.2 Exposició oral ............................................................................. 6 5. LLIURAMENT I AVALUACIÓ ..................................................................... 7 5.1 Lliurament del treballs........................................................................... 7 5.2 Presentació fora de termini ................................................................... 7 5.3 Plagi...................................................................................................... 7 5.4 Avaluació dels tribunals ........................................................................ 8 5.5 Recuperacions ...................................................................................... 8 5.6 Reclamacions ....................................................................................... 8 6. Parts de què consta la memòria escrita ..................................................... 9 6.1 Coberta ................................................................................................. 9 6.2 Abstract ................................................................................................ 9 6.3 Nota d’agraïments (facultativa) ........................................................... 10 6.4 Índex general ...................................................................................... 10 6.5 Índex d’il·lustracions (facultatiu) ......................................................... 11 6.6 Llista d’abreviacions o de símbols (facultativa)................................... 12 6.7 Introducció .......................................................................................... 12 6.8 Cos de la memòria ............................................................................. 12 6.9 Conclusions ........................................................................................ 13 6.10 Bibliografia i webgrafia...................................................................... 13 6.11 Annexos (facultatius) ........................................................................ 13 7. Redacció i presentació formal de la memòria escrita ............................... 13 7.1 Pla de redacció de la memòria ........................................................... 13 7.2 Redacció d'esborranys i de la versió definitiva ................................... 14 7.2.1 Consells per a la redacció dels esborranys .............................. 14 7.2.2 Consells per a la redacció de la versió definitiva ...................... 15 7.3 Signes de puntuació ........................................................................... 17 7.4 Connectors i organitzadors textuals ................................................... 22 7.5 Tipus de lletra ..................................................................................... 23 7.6 Compaginació..................................................................................... 24 7.7 Divisions del text: els títols.................................................................. 25 7.8 Fórmules per presentar diferents parts de la memòria ....................... 27 7.8.1 Introducció ................................................................................ 27 7.8.2 Cos: presentació de capítols, apartats, idees, informació ........ 27 7.8.3 Cos: referència a un punt o aspecte ......................................... 27 7.8.4 Conclusions: record de la idea principal ................................... 28 7.8.5 Conclusions: resum del desenvolupament ............................... 28 7.8.6 Conclusions: presa de posició .................................................. 28 8. L'exposició oral......................................................................................... 28 8.1 La preparació ...................................................................................... 29 8.1.1 Coneixement de la situació ...................................................... 29 8.1.2 Elaboració del pla ..................................................................... 29 8.2 La realització ...................................................................................... 29 8.2.1 Els marcadors textuals ............................................................. 30 9. Bibliografia i webgrafia ............................................................................. 31 9.1 Bibliografia .......................................................................................... 31 1. CONSIDERACIONS GENERALS El treball de recerca és un treball d'investigació que ha de realitzar tot l'alumnat de batxillerat. Aquest treball: És una petita investigació sobre un àmbit escollit i acotat, en part, per l'alumnat, segons les propostes dels diferents departaments. Pot estar emmarcat dins d'una matèria o pot ser interdisciplinar. Està dirigit per un professor/a - tutor/a. Equival a 2 crèdits (70 hores) i representa el 10% de la qualificació final del batxillerat. Es presenta per escrit i oralment. S'avalua tenint en compte l'actuació durant la realització del treball, l'informe escrit i la presentació oral. 2. OBJECTIUS Prenent com a base el contingut de la normativa vigent, hi ha un conjunt d’objectius generals vàlids per a tots els treballs de recerca. Aquests constitueixen el punt de partida per a l'avaluació del treball. Aquests objectius són: 1. Fer servir tot un conjunt de coneixements i procediments adquirits des de les matèries cursades al llarg de l'etapa. 2. Manifestar esforç, responsabilitat i regularitat en la realització de les tasques. 3. Organitzar la feina pròpia i tenir iniciativa per resoldre els problemes que es puguin plantejar. 4. Recórrer a les fonts d'informació adients i fer-ne un ús adequat. 5. Elaborar una presentació neta i ordenada de la memòria i estructurarne de forma lògica el contingut. 6. Expressar-se per escrit de forma correcta, clara, amb un vocabulari adequat i emprant un llenguatge icònic adient. 7. Elaborar les conclusions de forma sintètica i amb sentit crític. 8. Presentar oralment el tema de forma sintètica, amb claredat i amb el vocabulari adequat. 3. TIPUS DE TREBALLS Quant a la tipologia, podem classificar els treballs segons diferents criteris. El més generalitzat seria distingir entre: Treball d'anàlisi o d' investigació i Treball de síntesi o d'exposició, encara que es pugui entendre que es poden entremesclar en un mateix treball. En general, el TR serà una mescla entre ambdues encara que més aviat serà del tipus d'exposició o síntesi. 3.1 Treball de síntesi o exposició Es caracteritza perquè ofereix una visió de conjunt del tema a través d’una bibliografia seleccionada, però no amb materials de primera mà. Segons la seva finalitat, podem distingir-ne tres tipus bàsics diferents: 1. Divulgació: serveix per donar a conèixer un tema a no especialistes. 2. Didàctic: s'exposa un tema de manera que pugui ser estudiat. 3. Científic: es desenvolupa un tema amb la major descripció i detall possibles. 3.2 Treball d'anàlisi o d'investigació Aquests tipus de treball acostumen a versar sobre un tema particular i es caracteritzen per utilitzar materials de primera mà, ja siguin inèdits o editats (estadístiques, textos, documents, objectes, etc.). Per això, són sempre treballs de caire científic. 4. FASES DEL TREBALL DE RECERCA 4.1 Definició del treball En què consisteix el treball? Què em demanen que faci? 4.2 Esquema inicial del treball Aquest esquema inicial o índex s'ha d'omplir d'un contingut que no sempre et serà possible trobar. La característica d'aquest esquema inicial és la provisionalitat, perquè serà la posterior tasca de consulta, lectura i recerca, la que condicionarà la validesa final del pla previ. El que ens farà decidir sobre la validesa total o parcial de l'esquema inicial serà el material trobat en la recerca. Les correccions i aportacions que hi fem seran les que ens permetran redactar l'esquema definitiu. 4.3 Recull d'informació Recerca de bibliografia i altres fonts: Enciclopèdies i diccionaris Llibres de text Llibres de consulta Llibres especialitzats Revistes especialitzades Pàgines web Ordre en al recerca de dades: Consulta de llibres de text, enciclopèdies, ... (idea general del tema) Consulta de llibres especialitzats (dades abundants sobre el tema) Consulta de revistes especialitzades i internet (dades més actuals) Consulta d'altres fonts (entrevistes, qüestionaris, fulls informatius, etc.) 4.4 Organització de la informació. Exemples: 4.4.1 Tipus de notes: Resum d'un paràgraf o capítol Esquema o idea general d'un article o capítol Resum de la idea general d'un text, aportant una opinió personal Dades, noms, fitxes, etc. 4.4.2 Tipus d'instruments: Resums, esquemes Fitxes ( bibliogràfiques i de continguts ) Taules i quadres 4.5 Selecció de la informació. Esquema definitiu De totes les dades que hagis tret de les diferents fonts d'informació, ara es tracta de triar-ne les més interessants i deixar de banda aquelles que, o bé surten del tema en concret, o bé són massa específiques i no servirien per al treball. Pot ser que et sobri material d'alguns apartats o que aquest sigui repetitiu i, en canvi, en tinguis poc o gairebé gens d'altres apartats. Aquesta selecció t'obligarà a refer l'esquema inicial per convertir-lo en un esquema definitiu. 4.6 Elaboració del treball Treball de recerca Distingir els aspectes bàsics dels secundaris Identificar problemes i formular preguntes Plantejar els objectius que es persegueixen Planificar les accions a emprendre per assolir els objectius Esquematitzar el procés de treball Cercar i processar la informació adequada Plantejar estratègies de resolució Aplicar la metodologia i estratègia triada Arribar a conclusions. Plasmar per escrit el TR Exposar oralment el TR 4.6.1 Redacció de la memòria escrita Feta l’anàlisi i la interpretació de les dades, i havent-ne extret les conclusions, arriba el moment de començar a redactar la memòria escrita, que consisteix en un document amb una estructura i una presentació formal preestablertes, que ha de reflectir tota la nostra recerca sobre el tema escollit. Es recomana una llargada entre 40/50 fulls A4, sense comptar els possibles annexos. Tanmateix, una memòria molt extensa no sempre equival a un bon treball, de vegades és un simple recull d’informacions extretes de llibres o revistes, sense activitats de camp ni d’anàlisi o d’interpretació. Contràriament, en nombroses ocasions, una memòria breu, de 20 o 25 pàgines, pot ser reflex d’un bon treball. 4.6.2 Exposició oral L’última etapa que cal afrontar és l’exposició oral, en què s’han de presentar de manera sistemàtica i estructurada el procés i els resultats de la recerca: la tria del tema, la hipòtesi de partida, la metodologia utilitzada, les activitats realitzades, les dificultats que ha calgut superar, els resultats obtinguts, etc. Aquesta exposició oral s’ha de fer davant d’un tribunal format per professors, que escoltaran la nostra exposició i ens en podran demanar aclariments. 5. LLIURAMENT I AVALUACIÓ La avaluació dels TDR’s podrà tenir dues fases: Avaluació ordinària i en el cas de o superar-la la possibilitat de l’avaluació extraordinària. 5.1 Lliurament del treballs Els treballs es lliuraran en format paper i en PDF (format digital) durant el període establert a la secretaria del centre on es farà constar el registre d’entrada. Cal respectar les normes i termini de presentació. 5.2 Presentació fora de termini La presentació d’un TDR fora de termini tindrà el tracte següent: Si es presenta fora de termini durant les 24 hores hàbils posteriors, la nota serà disminuïda en 1 punt. Si es presenta fora de termini durant les 48 hores hàbils posteriors, la nota màxima del TDR serà disminuïda en 2 punts. Passades les 48 h no s’acceptarà cap TDR per ser valorat a l’avaluació ordinària. Aquest alumne/a el podrà presentar posteriorment i segons el calendari vigent a l’avaluació extraordinària. En aquesta situació l’alumne/a haurà de fer la presentació oral del seu treball. La nota màxima com qualsevol altre TDR presentat a l’avaluació extraordinària serà 5. 5.3 Plagi El centre, mitjançant els tutors dels treballs o coordinador/a corresponents, podrà fer una anàlisi de plagi aleatori dels treballs presentats. En el cas de detectar un treball de recerca que estigui copiat totalment o gairebé totalment s’actuarà de la forma següent: En el període de valoració del TDR el tribunal corresponent haurà determinat el fet. L’alumne/a farà l’exposició oral com la resta de companys. La nota final que es posarà al treball serà de 0. Es confeccionarà un informe on s’hi haurà d’especificar els fets i les accions correctives necessàries. L'alumne/a haurà de refer el treball de recerca seguint les indicacions descrites a l'informe que rebrà del seu tribunal i presentar el treball refet al període establert de la recuperació “avaluació extraordinària”. El treball es tornarà a valorar i avaluar. No caldrà tornar a fer la presentació oral. La nota màxima serà 5. Plagi parcial Si es detecta un plagi parcial, la nota final del treball de recerca serà disminuïda amb un percentatge corresponent al percentatge del plagi detectat. 5.4 Avaluació dels tribunals L'avaluació del treball serà realitzada per un tribunal format pel tutor, un altre professor de la mateixa àrea i un professor d'una altra àrea. Comprèn tres aspectes: Avaluació de tot el procés d'elaboració. (30% de la nota final) Valoració, per part dels tutors, del procés d'elaboració i seguiment del treball. Aquí s'han d'incloure tots els aspectes relacionats amb el procés des dels seus veritables inicis. El procés s'haurà controlat amb els fulls d'entrevista de seguiment. La qualificació es concreta en una nota numèrica que posarà el tutor un cop acabat el procés d'avaluació. Avaluació del treball escrit. (50% de la nota final) Valoració dels continguts de la memòria. S'han de valorar els següents aspectes: Aspecte formal: presentació, correcció, claredat, registre emprat, ordre. Aspecte de contingut: ordenació lògica dels continguts, índex d'exhaustivitat, capacitat de síntesi, procés emprat (inductiu, deductiu...), conclusions... El fet que un treball contingui un número considerable d’errades d’ortografia i de puntuació pot ser motiu de suspens. La qualificació es concreta en una nota numèrica que posarà cada membre del tribunal. La nota final en serà la mitja aritmètica. Avaluació de la presentació oral. (20% de la nota final) Valoració de l'exposició oral. L'alumne haurà de demostrar que coneix perfectament totes les parts del seu dossier, tot el procés d'elaboració i que ha assolit amb maduresa i competència les conclusions a què ha arribat. A més, el registre lingüístic a emprar haurà de ser l'estàndard. La qualificació es concreta en una nota numèrica que posarà cada membre del tribunal. La nota final en serà la mitja aritmètica. 5.5 Recuperacions En cas que la nota d’un treball de recerca sigui un suspès, el tribunal marcarà la recuperació “AVALUACIÓ EXTRAORDINÀRIA” i un termini. El mateix tribunal plantejarà els canvis i/o modificacions que haurà de realitzar l’alumne. Aquest treball resultant s’haurà d’avaluar abans de l’avaluació final de curs i no contempla la possibilitat d’una segona exposició oral. La nota màxima en casos de recuperació serà d’un 5. La segona versió del treball també serà lliurada en format paper i en PDF a la secretaria del centre dins les dates fixades. 5.6 Reclamacions Els alumnes podran fer reclamacions de la nota final del treball fins a 48 hores després de la publicació de les notes. S’haurà de presentar el full de reclamacions amb totes les al·legacions que l’alumne consideri oportunes. A tal efecte es reunirà el tribunal avaluador de l’alumne que reclami, presidit pel cap d’estudis i dels acords presos se n’aixecarà acta. Revisada la documentació i rellegit el treball escrit, el tribunal amb el cap d’estudis decidirà una nota; la resolució podrà ser tant a favor com en contra, és a dir, una nota superior o inferior. La resolució serà comunicada a l’alumne justificada i per escrit. 6. PARTS DE QUÈ CONSTA LA MEMÒRIA ESCRITA Tot el nostre treball de recerca ha de quedar reflectit en un document anomenat memòria escrita, la finalitat de la qual és comunicar, d'una manera organitzada, clara i precisa, els resultats o conclusions a què hem arribat en l’estudi d' un tema, així com la metodologia que hem utilitzat, el procés seguit, els documents consultats i tots els elements que permetin verificar la validesa dels resultats. La memòria escrita es compon de diverses parts: unes són obligatòries (les que estan escrites en negreta) i unes altres són facultatives. 1. Coberta 2. Abstract 3. Nota d'agraïments 4. Índex general 5. Índex d’il·lustracions (fotos, dibuixos, mapes, gràfics, taules, etc.) 6. Llista d'abreviacions o de símbols 7. Introducció 8. Cos de la memòria 9. Conclusions 10. Bibliografia 11. Annexos 12. Índex de noms propis 13. Índex temàtic 6.1 Coberta El títol del treball s’ha d’ajustar al tema tractat i n’ha d’oferir en poques paraules el màxim d’informació possible (si convé, es pot recórrer a un subtítol que completi la informació sobre el tema estudiat). Aquestes dades s’han d’escriure preferentment en un full de cartolina. Dades que hi han de constar: Títol, subtítol (facultatiu), autor/a, nom del tutor/a, nom del centre, curs i grup, data. 6.2 Abstract És un resum breu del treball. Concretament, ha de ser un text (d’unes 250 paraules) que ha de sintetitzar el contingut del treball i fer-ne ressaltar especialment els resultats o les conclusions més importants per tal de proporcionar als lectors una visió clara de la investigació feta. S’ha de redactar en una llengua estrangera i en la llengua en què no estigui redactat el Treball de Recerca (català o castellà). 6.3 Nota d’agraïments (facultativa) Pàgina en què figura un text molt breu que dóna les gràcies a la persona o persones que ens han ajudat, orientat, assessorat o facilitat informació o documents sobre el tema treballat. Agraïments A Mercè Roig pels suggeriments rebuts i a la redacció d’El Punt per l’orientació i ajuda 6.4 Índex general Llista que reprodueix i presenta per ordre d'aparició els títols i subtítols (i la numeració que els encapçala) de les diferents parts de la memòria (introducció, capítols, apartats i subapartats del cos del treball, etc.) i indica la pàgina on comença cadascuna perquè puguin ser localitzades fàcilment. L'índex general presenta, doncs, l'estructura de la memòria. Model d'índex general ÍNDEX GENERAL INTRODUCCIÓ 5 1 DOS MODELS DE DIARI 7 1.1 El diari informatiu 7 1.1.1 Format 7 1.1.2 Disseny i compaginació 10 1.1.3 Estil de redacció 11 1.1.4 Distinció entre informació i opinió 13 1.2 El diari sensacionalista 15 1.2.1 Format 15 1.2.2 Disseny i compaginació 16 1.2.3 Estil de redacció 17 1.2.4 Distinció entre informació i opinió 19 2 PREDOMINI ACTUAL D'UN MODEL MIXT 21 2.1 Combinació dels dos models en la creació del diari popular 21 2.2 Reculada en els models informatiu i sensacionalista 28 2.3 Influència dels mitjans audiovisuals 32 3 ADAPTACIÓ DE LA REDACCIÓ AL NOU MODEL 37 3.1 Coneixement del model i preparació dels periodistes 37 3.2 Les tècniques periodístiques 39 3.2.1 Mètodes de treball 39 3.2.2 Selecció de la informació 42 3.2.3 Gèneres periodístics 44 3.2.4 Disseny i confecció 47 4 CONCLUSIONS 49 5 BIBLIOGRAFIA 51 6 ANNEXOS 53 7 ÍNDEX TEMÀTIC 61 6.5 Índex d’il·lustracions (facultatiu) És recomanable presentar en forma de llista les il·lustracions o figures que hem inclòs a la memòria (fotos, dibuixos, mapes, gràfics, taules, etc.), especialment si en conté un bon nombre. La llista reprodueix el número d’ordre de cada il·lustració, el títol que porta i indica el número de la pàgina on es troba. Model d'índex d’il·lustracions Figura 1. Classificació dels mitjans de comunicació 8 Figura 2. Procés d’elaboració d’un diari. 9 Figura 3. Organigrama de la redacció d’un diari 11 Figura 4. Les 10 grans agències de premsa 16 Figura 5. Els 20 diaris europeus més venuts 20 6.6 Llista d’abreviacions o de símbols (facultativa) Aquesta llista és apropiada en els treballs amb un bon nombre d’expressions o conceptes presentats de manera abreujada o en forma de símbol. S’ordena alfabèticament i, al costat de cada abreviació o símbol, s’indica la paraula o enunciat complet que hi correspon. 6.7 Introducció És la part inicial del treball i ha d'estimular el lector a llegir la resta del text. Ha d'explicar tot allò que faciliti la lectura posterior del treball: - Per què s'ha realitzat aquest treball i no un altre, és a dir, la motivació que ens ha dut a investigar sobre el tema exposat. - Objectiu del treball: aprofundir sobre uns aspectes, mostrar una qüestió des d'una perspectiva nova, explicar un descobriment personal, etc. - Explicar la metodologia emprada. - Exposar els aspectes curiosos o sorprenents que han incentivat la realització del treball. - Podem explicar, si volem, el perquè del títol escollit. En cap cas, però, s'han de desvetllar les incògnites que hagin sorgit en el decurs del treball; aquesta tasca es reserva per a la conclusió. 6.8 Cos de la memòria El cos n'és la part fonamental. Constitueix l’exposició de la recerca que hem fet: descriu la metodologia que hem utilitzat, les informacions (incloses les il·lustracions, gràfics o esquemes, etc.) obtingudes, les explicacions, els arguments, les anàlisis, etc. que hem fet durant tot el procés. Aquesta exposició l'hem d'organitzar per capítols, apartats o subapartats. Els capítols són les grans divisions del cos de la memòria, disposats segons un ordre lògic i progressiu. Els capítols se subdivideixen en apartats i en subapartats. Aquestes unitats distribueixen, dins el capítol, els diferents aspectes temàtics tractats. Els capítols, els apartats i els subapartats han de dur un títol que en presenti el contingut, i han d' anar numerats, habitualment a través de la classificació decimal. Els comentaris o explicacions marginals, les dades complementàries o la referència a un document es presenten en forma de notes fora del text, a peu de pàgina o al final de treball. L'existència d'una nota a peu de pàgina s'indica mitjançant una crida (número en superíndex) col·locada al punt convenient del text. Cada nota va encapçalada pel mateix número de la crida corresponent. Si totes les cites s’inclouen al final del treball, han de conservar la numeració correlativa des del començament fins al final. S 'ha d' evitar un excés innecessari de notes. Aquestes notes es faran indicant el nom de l’autor en minúscula, el cognom en majúscula, el títol en cursiva, l’any i la pàgina. D'altra banda, per fer referència a un document citat o utilitzat en la memòria, es pot fer servir el sistema de referències dins el text en comptes de les crides i les notes a peu de pàgina. 6.9 Conclusions Han de contenir una síntesi breu i coherent dels aspectes essencials del treball, a més d'un comentari dels resultats que s'han assolit i que havien estat anunciats a la introducció. No ha de ser molt extensa, però tampoc no ha de produir la sensació que el treball es clogui de cop. De fet, l'última impressió que es reté de la lectura d'un treball és la conclusió. A més dels resultats obtinguts, ha de remarcar: -Els aspectes positius del treball. -Els aspectes que manquen deliberadament. -Les qüestions pendents: les noves possibilitats que obre aquesta recerca, la seva relació amb altres camps, etc. 6.10 Bibliografia i webgrafia És la llista, ordenada alfabèticament, que conté les informacions que identifiquen tots els documents citats en el text o utilitzats per elaborar el treball. Hem d’evitar col·locar-hi documents que no tenen res a veure amb el tema tractat o els que no hem consultat. 6.11 Annexos (facultatius) Per tal de descarregar el text de dades o informacions no essencials i per aconseguir un equilibri de les parts de la memòria, sovint és útil d'aplegar, en un o més annexos, informacions o documents complementaris d'un cert volum. Els annexos (anomenats també apèndixs) constitueixen un suplement d’informacions interessants i útils: taules amb dades numèriques resumides en el text, quadres cronològics, il·lustracions, gràfics, descripció detallada d’un mètode o d’una tècnica, glossari dels termes del tema tractat, qüestionari d'una enquesta, reproducció íntegra d'una entrevista o d’un document justificatiu, dels quals s' ofereixen en el cos únicament citacions o extractes, etc. La llargada de l'annex o annexos depèn de la classe de documents reproduïts i del tipus de treball que fem. Això no obstant, n'hem de controlar l'extensió: no són un mitjà per allargar de manera capriciosa i innecessària una memòria escrita. Els annexos (tant si n'incloem un o més d'un) han d'anar numerats i titulats d'acord amb el tipus d'informació que recullen. 7. REDACCIÓ I PRESENTACIÓ FORMAL DE LA MEMÒRIA ESCRITA 7.1 Pla de redacció de la memòria Tenint en compte les parts de què consta una memòria escrita i les funcions que hi desenvolupa cadascuna, organitzarem la nostra documentació a fi de preparar la fase de redacció. Així, caldrà: Fixar, d'acord amb la hipòtesi o idea central, el fil conductor del treball i, per tant, establir les informacions, dades o idees fonamentals que retindrem al llarg de la memòria. Preveure com distribuirem en les diferents parts del cos de la memòria les informacions, dades o idees fonamentals, i com les ordenarem d'una manera lògica i progressiva. Amb vista a confeccionar el pla de redacció de la memòria, partirem de l'esquema provisional del contingut del treball per tal de: - revisar-ne els títols i subtítols i, si cal, reordenar-los, completar-los, agrupar-los, subdividir-los o suprimir-los. - anotar a sota de cada títol i subtítol el contingut, en forma de punts o notes, que hi desenvoluparem durant la redacció (incloent-hi les eventuals il·lustracions, quadres o gràfics). Tenir en compte, juntament amb el tutor/a, el calendari que regularà l’inici i l'acabament de la redacció de la memòria, així com les etapes intermèdies, dedicades a redactar-ne els esborranys. 7.2 Redacció d'esborranys i de la versió definitiva Una redacció lògica, clara, precisa, formal i correcta gramaticalment no s'aconsegueix al primer intent. Per arribar-hi, cal començar per proves o esborranys, que revisarem i millorarem posteriorment. Els processadors de textos són uns bons aliats d'aquestes feines: permeten en tot moment corregir, modificar, afegir, suprimir, canviar de lloc, reescriure, etc. fragments o la totalitat d'un text. D'altra banda, no ens obliguen a començar pel principi de la memòria: hi podem deixar apartats o subapartats buits que redactarem en el moment que considerem més oportú. La memòria escrita, que tracta un tema més o menys especialitzat, ha ser un document amb un estil formal, neutre, ben estructurat, amb un vocabulari específic i precís, amb un disseny de presentació i unes convencions gràfiques molt estrictes. Tots aquests i d' altres requisits fan encara més necessària l'elaboració d'esborranys abans de redactar-ne la versió definitiva. 7.2.1 Consells per a la redacció dels esborranys A les primeres sessions que dediquem a redactar esborranys, ens hem de preocupar fonamentalment d'anar escrivint fragments que expressin parts del contingut de la memòria amb els mots que ens vinguin al cap, encara que no apareguin en un ordre lògic; no es tracta d’estructurar un text definitiu, sinó d'anar elaborant el contingut de la memòria. En aquesta fase no ens hem de preocupar tampoc de detalls o d'aspectes gràfics convencionals; en esborranys posteriors i, no cal dir-ho, en la redacció definitiva, ja ens ocuparem de formular adequadament les idees i les informacions en frases i paràgrafs ben estructurats i relacionats, i de tots els detalls del contingut, així com de les convencions gràfiques i de la presentació formal del document. Amb el pla de redacció i amb les notes preses, podem començar a escriure paràgrafs, subapartats o apartats solts, tenint clara la idea directriu o la informació essencial que han de contenir. Les parts de la memòria dedicades a descripcions, enumeracions, exposicions sobre la metodologia o els procediments i les etapes que hem seguit en una observació o experiment solen ser més fàcils de redactar. Per això, començar per aquest tipus d'informacions sol donar confiança. Podem reservar per a més endavant la redacció d'altres seqüències considerades més complexes, com ara les argumentacions, les comparacions, les classificacions, les quantificacions, etc. 7.2.2 Consells per a la redacció de la versió definitiva Hem de tenir sempre present que la memòria escrita té per objectiu comunicar, d'una manera organitzada, formal, clara i precisa, els resultats o conclusions a què hem arribat en l'estudi d'un tema, així com la metodologia que hem utilitzat, el procés seguit, els documents consultats, etc. Encara que els primers destinataris de la memòria són els membres del tribunal que ens avaluarà, no hem d'oblidar que la comunicació de la nostra recerca va més enllà: qualsevol altre estudiant o persona interessada pel tema del nostre treball ha de poder consultar-la. En la majoria dels casos no l'haurem de redactar pensant en especialistes del tema. Això no obstant, sempre hi haurem de presentar les informacions d'una manera clara, precisa, completa i ben encadenada (sense salts o buits informatius que hagi de refer o imaginar-se el lector), però sempre rigorosa. Tot i que puguem conèixer a fons el tema o qüestió que hem estudiat, no hem de caure, per això, en tecnicismes innecessaris, en una redacció complexa o obscura o bé en la pedanteria. Es tracta, en definitiva, de facilitar al màxim la transmissió de la nostra recerca. Hem de comprovar que no hem omès cap part essencial de la memòria: coberta, índex general, introducció, cos amb les conclusions i bibliografia. Hem de revisar la presentació de la bibliografia d'acord amb les convencions establertes, i els eventuals annexos. Hem de repassar els títols i la seva numeració: han de reflectir el contingut de les parts que encapçalen i, tipogràficament, han de posar en relleu la jerarquia d'aquestes parts. Hem de revisar la presentació formal o compaginació del document, procurant que sigui homogènia i coherent, la numeració de les pàgines així com l'ús adequat dels tipus de lletra: rodona, cursiva, versaleta o negreta. Hem de comprovar la correcta inclusió, numeració o identificació de les notes a peu de pàgina. Hem de comprovar la correcta inclusió, numeració i titulació de les eventuals il·lustracions, gràfics, taules, mapes, organigrames, esquemes, etc. Hem de detectar les possibles errades comeses durant el tecleig del text (els verificadors ortogràfics ens hi poden ajudar). Hem de respectar el nombre de pàgines pactat amb el tutor/a. Model de llengua i correcció lingüística: És recomanable redactar frases no gaire llargues. Les frases breus i mitjanes, d'una llargada màxima de 15-18 mots, faciliten la lectura, la captació de la informació. - La subordinació i la coordinació poden ser reemplaçades sovint per signes de puntuació: ( El televisor no emetia cap so i feia moltíssimes ratlles; per tant, va intentar de moure'n l'antena, però no hi havia res a fer perquè l'aparell estava espatllat.) El televisor no emetia cap so. Feia moltíssimes ratlles. Va intentar de moure'n l'antena. No hi havia res a fer: l'aparell estava espatllat. - Les subordinades substantives i circumstancials sovint es poden nominalitzar: (Reclamen amb insistència que el traïdor sigui castigat.) Reclamen amb insistència un càstig per al traïdor. (Després que em vas haver telefonat, vaig anar al cinema.) Després de la teva telefonada, vaig anar al cinema. La llargada dels paràgrafs tampoc no ha de ser excessiva. Paràgrafs de 6-12 línies airegen visualment el text i, per tant, predisposen a la lectura. Alhora, ajuden a qui redacta a estructurar en blocs la matèria significativa i a articular-los. És fonamental dominar l'ús dels signes de puntuació, que ajuden a formular i distribuir adequadament les idees i les informacions en paràgrafs, frases i sintagmes ben estructurats i relacionats, cosa que facilita al lector la correcta interpretació del text. Igualment, el domini de les fórmules de presentació de les diferents parts del text així com dels connectors textuals ajuden a ordenar i a relacionar les diferents parts del text i, alhora, a copsar-ne l'organització, el desenvolupament i les relacions lògiques durant la lectura. Suprimiu els pleonasmes i les fórmules inútils: (Malgrat aquesta oposició, va ser tanmateix elegit.) Malgrat aquesta oposició, va ser elegit. (És una experiència decisiva que posa fi a qualsevol discussió.) És una experiència decisiva. (És evident que ningú no llegeix el diari íntegrament.) Ningú no llegeix el diari íntegrament. Reemplaceu les perífrasis pel terme propi: (Adopta actituds d'oposició als progressos de la veritat i de la ciència. ) Adopta actituds obscurantistes. (Fa una calor que no correspon gens a l'època que som.) Fa una calor impròpia de l'època que som. Substituïu, quan sigui possible, les enumeracions per un terme genèric: (els tramvies, els autobusos, el metro...) els transports urbans... Utilitzeu, si és possible, un mot curt enlloc d'un de llarg: (realitzar, afirmar...) fer, dir... Utilitzeu, si és possible, un terme corrent en lloc d'un d'especialitzat o poc habitual: (És molt circumspecte quan parla en públic.) És molt prudent quan parla en públic. (De bell antuvi, el protagonista de la novel·la...) D'entrada, el protagonista de la novel·la... Expliqueu el sentit dels mots abstractes o especialitzats a través d'una definició, d'un exemple o d'una comparació. (Tresoreria ) Tresoreria ( o diner que una empresa té a caixa i en entitats bancàries). Eviteu els clixés o els tics: (A nivell de taxa de natalitat, no hi ha hagut cap creixement.) La taxa de natalitat no ha crescut. (Aquesta és, d'alguna manera, la solució.) Aquesta és la solució. És preferible la veu activa a la passiva: (Aquesta qüestió ha estat tractada pel professor.) El professor ha tractat aquesta qüestió. És preferible la forma declarativa ( o afirmativa) a la negativa (Aquells dos homes no han admès l'acusació.) Aquells dos homes neguen l'acusació. Cal tendir a una unitat d'estil o registre dins un mateix text. 7.3 Signes de puntuació Els signes de puntuació delimiten els grups de mots d'un missatge o text, en funció del seu sentit i per evitar errors d'interpretació i marquen també les interrogacions, les exclamacions, les declaracions i les interrupcions. Hi ha una puntuació lògica indispensable en la creació de qualsevol text, sotmesa a regles fixes; existeix, però, una puntuació expressiva sotmesa a les intencions estilístiques de la persona que escriu. Aquestes són les principals funcions dels signes de puntuació: EI punt Indica el final d'una frase declarativa i la separa de la següent, amb la qual manté una estreta relació significativa: La ràdio ha eliminat definitivament qualsevol barrera oposada a la paraula parlada. Una veu pot ésser escoltada simultàniament en tots els indrets del món. El creixement constant del nombre d'emissores tendeix a retornar a la paraula parlada el predomini que havia perdut en benefici de la lletra impresa. (J.-M. Domenach) Separa paràgrafs que toquen aspectes diferents d'un mateix tema o que contenen temes diferents ( punt i a part ). Entre l'any 6000 i l'any 3000 a. c. l'home va aprendre a controlar la força dels bous i dels vents. Va inventar l'arada, la roda i la nau. Va descobrir el procediment químic per fondre el mineral de coure i les propietats físiques dels metalls. Va preparar el camí d'una civilització que necessitaria l'escriptura, procediments per calcular i referències de mesurament. L'aparició de l'escriptura és un dels elements fonamentals per diferenciar un règim de vida primitiu ( de tradició oral) d'un de civilitzat (de tradició escrita). La necessitat de portar comptes va motivar la invenció de l'escriptura. Va ser utilitzada més endavant per transmetre el record dels esdeveniments. NOTES - Sempre va seguit d'una majúscula. - Després del punt i a part , es deixa la resta de la línia en blanc, i el paràgraf que ve comença a la línia següent, precedit generalment d'un espai en blanc. - S'utilitza també al final de les abreviatures: departament = dept. ; número = núm. ; pessetes = ptes. El punt i coma ; Separa frases relacionades estretament entre si pel sentit: Ells sabien l'assignatura; estic segur que la sabien de memòria,. estic segur que sabien molt més del que l'assignatura marcava. (J. Pla) Separa els diferents grups d'elements d'una enumeració complexa o llarga. El telèfon, la ràdio, el tocadiscos i la televisió han convertit l'antiga pau de la llar en una mena de carrer major de poble en dia de festa; la suggestió del cinema, l'infinit de les platges, la passió del futbol o de la boxa, les sales de ball i de màquines de joc, etc. formen un exèrcit compacte i in vencible que fa claudicar les decisions més espartanes,. l'avió, el tren o l'automòbil desarrelen l'home per llançar-lo a un món sense fronteres, etc. (J. Molas) NOTES - Sempre va seguit d'una minúscula. - La relació de les frases que separa és més íntima que la de es frases separades pel punt. L'interrogant ? Marca el final d'una frase amb entonació interrogativa : Com es fa per ser filòleg? Quina preparació cal? (S. Serrano) NOTES - Va seguit d'una majúscula si la frase és acabada. Es pot col·locar també al començament d'una frase interrogativa llarga o de què costa d'interpretar el sentit en una primera lectura: ¿Es deixarà portar per uns gustos personals inalterables o pels estats d'emoció de cada moment? (J. Molas) EI signe d'admiració ! Marca el final d'una frase exclamativa i, de vegades, d'una frase imperativa: Va dir, irat: “No faig classe!” (E. Canetti) Indica l’entonació emfàtica donada a un mot o expressió: Ep!, no badis. NOTES - Va seguit d'una majúscula si la frase és acabada. - Es col·loca també al començament d'una frase exclamativa llarga: - Quin sentit distint no té una obra llegida en una mansió principesca o en un racó d'autobús! (J. Molas) Els punts suspensius ... Marquen la interrupció total o parcial d'una frase: L 'afer de la tesi és prioritari. Bé... mira... ben pensat potser és millor. ..al cap i a la fi la tinc del tot estructurada i si m'hi poso, amb un parell de mesos llargs la podria enllestir. (S. Serrano ) Indiquen que una enumeració és incompleta: Sabem que els trets facials de l'home i de la dona, ulls, nas, boca i galtes, faran generar immediatament judicis de bellesa, elegància, lletjor, gràcia, sensibilitat, sexe... (S. Serrano) NOTES - Sempre són tres punts. - No s'escriuen després d'etc, que ja indica una enumeració incompleta. - Van seguits d'una majúscula si la frase és totalment interrompuda. La coma , Situada a l'interior d'una frase, separa: Els elements d'una enumeració i d'una juxtaposició de fets: Era un home jove, ros, nerviós, de trenta anys pel cap alt, un excel·lent matemàtic. (R. Musil ) Vostè pren el metro o ingereix una aspirina, puja en ascensor o engega el seu cotxe, menja un entrepà o entra en un quiròfan. (J. Fuster) Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps .(J .Fuster) Els incisos que s'hi intercalen: Pensen, ens ho confessen sovint, que la major part de les coses que aprenen no els servirà de res. (S. Serrano) Un professor enèrgic i clar, com els que desitges tenir, era Karl Beck. (E. Canetti) El quadrat de qualsevol nombre, tant si és positiu com si és negatiu, dóna sempre un resultat positiu. (R. Musil) Les aposicions i les proposicions relatives explicatives : L 'escrit, el vehicle de propaganda més poderós des de la invenció de la impremta, s'enfrontava amb els obstacles del seu cost elevat. (J.-M. Domenach) Probablement el punt més important de la comunicació facial el trobem en els ulls, el focus més expressiu de la cara. (S. Serrano) Davant dels professors joves i actius, que us miraven amb una rialleta de seguida que observaven la iniciació d'una trampa, no hi havia altre remei que aprendre la lliçó de memòria. (J. Pla) Les proposicions subordinades adverbials i les coordinades ( sobretot si són d’una certa extensió): Si teníeu la finor d'encertar el dia que us havien de cridar i recitàveu la lliçó com un autòmat, teníeu com a premi l'assignatura aprovada. (J. Pla) Törless demanà permís al professor de matemàtiques per visitar-lo a casa seva, per tal d'aclarir alguns punts de la darrera classe. (R. Musil) Els germans s'escarrassaven positivament per treure'ns la llana del clatell, però això no els estalviava pas d'ésser odiats. (J. Pla) Els vocatius i les interjeccions : Lluís, vine aquí! Escolta, noia, aquesta cançó. Au, vés-te'n. El subjecte dels complements quan el verb és sobreentès: Aquest formatge, boníssim! Els controladors aeris, en vaga. Els grups desplaçats del lloc que convencionalment hi ocupen: De Karl Fenner, se'n podrien donar millors referències. (E. Canetti) A un filòleg, res d'allò que afecti el coneixement no li ha d'ésser estrany. (S. Serrano) L 'endemà, durant el descans de migdia, Törless va fer cap, escales amunt, al pis menut del professor .(R. Musil) La fórmula de salutació de l'encapçalament d'una carta : Benvolgut(da) amic(ga), M'aprofito del fet que demà no ens veurem a 1'entranyable aula 11 de la vella Facultat... (S. Serrano) NOTES - En una enumeració o en una juxtaposició de fets, no es col·loca coma entre el penúltim i l'últim element quan ja hi ha la conjunció i o o. - Es pot col·locar davant de la conjunció i per evitar confusions entre frases perfectament separables: T'örless tenia un respecte per les matemàtiques ben distint de temps enrere, i allò que fins aleshores li havia semblat una disciplina morta s'havia convertit de sobte en una cosa molt viva. (R. Musil) - En l'ordre convencional de la frase (subjecte- verb- complement directe...), no es col·loca entre el subjecte i el verb o entre el verb i el complement directe. Els dos punts : Introdueixen enumeracions: Dins de la cinèsia, tres són les classes de moviments observables: els facials, els gestuals i els de postura. (S. SERRANO ) Introdueixen citacions : En una ocasió, vaig escriure això que ara transcric i tradueixo: << Pocs àmbits es presten tant a la ignorància fanàtica com el món de les llengües. >> (J. Tuson) Introdueixen explicacions: Qualsevol nou nat pot fer seva qualsevol de les llengües humanes: és un fet que llengua i raça són realitats diferents i mai no han mantingut (ni mantindran) relacions de correspondència. (J. Tuson) Existeix, també, el lector professional: el que llegeix per vocació o per obligació, crític o historiador de les lletres. (J. Fuster) NOTA - Van seguits d'una minúscula, llevat que introdueixin una citació entre cometes; en aquest cas comença en majúscula. Les cometes “ “ Delimiten una citació: Manifestava, segons paraules textualment recollides per “La Vanguardia” : “M'he adonat que aquesta medalla representa més coses del que pensava.” (X. Fàbregas) Hegel ja deia que la “lectura del diari és l'oració matutina de l'home modern.” (J.-M. Domenach) Delimiten els títols de periòdics, pel·lícules, llibres, cançons...: El 1825, “Le Constitutionnel” compta amb dotze mil subscriptors i el “Times”amb disset mil, xifres que aleshores hom considerava fabuloses. (J.-M. Domenach) Delimiten els mots estrangers d'ús poc freqüent i els barbarismes: “Salam ' alaik”és una paraula àrab. Sempre fa servir la paraula “enfermetat”. Delimiten mots als quals es dóna èmfasi o un doble sentit : Abunda la gent, i entre aquella que solem anomenar “culta”, que defuig el contacte amb els llibres recents. (J. Fuster) NOTES - Quan s'obren cometes s'han de tornar a tancar al final dels mots o de les frases. - En els llibres, en els periòdics i, en general, en la majoria d'obres impreses, se solen escriure en lletra cursiva (i no entre cometes ) els títols, els estrangerismes, els barbarismes i els mots de doble sentit. Els parèntesis ( ) Aïllen, dins d'una frase, comentaris, incisos o explicacions accessòries: La immensa majoria dels humans en tenen prou amb la seva llengua, i les ocasions en què els caldria saber-ne una altra no sovintegen gaire(o mai no es presenten) al llarg de la seva vida. (J. Tuson) Els ideòlegs del segle XVIII empraren libels, Ilibres (i fins i tot una enciclopèdia) per realitzar una propaganda revolucionària. (J.-M. Domenach) Aïllen dates i referències o informacions marginals : Hall(1966) establí una graduació de la distància en la comunicació interpersonal. (S. Serrano) NOTES - Quan s'obre un parèntesi, cal tornar-lo a tancar. - Sovint tenen el mateix valor que els dos guions o dues comes. Els guions Aïllen, dins d'una frase, comentaris, incisos o explicacions accessòries: L 'ensenyament universitari de la filologia -així com el de la matemàtica, i els altresés pregonament àrid i desmotivador. (S. Serrano) Els professors de l'institut passaven llista per assegurar la presència -car si la presència hagués estat voluntària les aules haurien quedat buides i despoblades- i, feta aquesta operació, era cridat un estudiant per recitar la lliçó del dia. (J. Pla) Serveixen per indicar el canvi d'interlocutor en un diàleg intercalat dins d'una narració; dos guions aïllen les indicacions que el narrador fa enmig de les paraules dels interlocutors; un guió precedeix les indicacions que el narrador fa al final de les paraules dels interlocutors. És una habitació sense obertures de cap mena, però al sostre hi ha una claraboia que, en ple dia, deu permetre de treballar amb llum natural. -Italiana? -pregunta el xicot. -Sí -1 sap bé l'anglès i el francès? -La meva mare era anglesa i he viscut set anys a França. Escric normalment tots dos idiomes. Ell assenteix amb una expressió seriosa. -Aquí -explica-, no hauria d'escriure res en cap d'aquests dos idiomes, hauria de traduir textos a l'italià. Ho sap fer? (M. de Pedrolo) 7.4 Connectors i organitzadors textuals Els connectors o marcadors textuals són elements de lligam (conjuncions, preposicions, adverbis...) útils per a deixar clares les relacions que hi ha entre les parts del text. Com que posen en evidència l'estructura del text (per començar... tot seguit... finalment) i les relacions lògiques que lliguen les diferents idees (relacions de causa, de conseqüència, d'oposició, etc.), orienten el lector i faciliten la comprensió del text. PER A ESTRUCTURAR EL TEXT Per a marcar ordre: En primer lloc (primerament), en segon lloc, en tercer lloc... Després, per a continuar, a continuació... Per a començar, d'entrada; finalment, per a acabar, en darrer lloc... Per a encetar un tema: Pel que fa a, quant a, amb relació a... Per a distingir: Per un costat...per l’altre; d’una banda...de l’altra... Per a continuar o insistir en el mateix aspecte: A més, a més a més, així mateix, també Per a introduir una explicació o una reformulació: És a dir, en altres paraules, això és... Per a donar un exemple: Com, com ara, com és ara, per exemple, així, en particular Per a introduir una prova: Efectivament, en efecte... Per a concloure: Doncs, en conclusió, per tant, en definitiva, en resum, en suma... Per a indicar aparença/realitat: A primera vista, aparentment, d’entrada, en principi, en teoria... En realitat, de fet, realment, en la pràctica, a efectes pràctics, al cap i a la fi, al capdavall... Per a estructurar l’espai: A dalt / a baix, a la dreta /a l’esquerra, al mig, davant / darrere, lluny/prop... Per a estructurar el temps: abans, ara, després, més tard, al mateix temps, llavors, tot seguit, a continuació... PER ASSENYALAR RELACIONS LÒGIQUES Per a presentar una causa: com que, ja que, perquè ( + verb en indicatiu),.per raó de, vist que, gràcies a, per culpa de, a causa que / de Per a indicar conseqüència: en conseqüència, a conseqüència de, de manera que, per això, doncs, per consegüent, consegüentment... Per a indicar condició A condició que/de, si, en cas que/de, posat que... Per a indicar finalitat perquè ( + verb en subjuntiu), a fi que/de, per tal que/de... Per a indicar oposició, objecció, contrast però, al contrari, tanmateix, no obstant això, de tota manera... encara que, amb tot, malgrat (que), tot i que 7.5 Tipus de lletra Les lletres o caràcters d'una mateixa família poden presentar diversos aspectes formals: lletra rodona (normal), lletra cursiva i lletra negreta. En la composició del text de la memòria escrita s'ha d'utilitzar fonamentalment la lletra rodona, que excepcionalment es combina amb la cursiva o itàlica (inclinada) i amb la negreta (de traç més gruixut que la rodona). Lletra rodona Lletra negreta Lletra cursiva La major part de la memòria s'ha d'escriure en rodona, i els altres tipus de lletra es reserven per destacar o diferenciar certs elements del text. Mai no s'hi utilitza el subratllat (ni en els títols). La negreta, en una memòria escrita, s'utilitza únicament per als títols i subtítols. En altres obres, com els manuals o llibres escolars, es fa servir sovint per destacar visualment dins el text paraules o expressions que vehiculen conceptes o informacions clau de la matèria tractada. La cursiva o itàlica presenta uns usos generalment ben establerts: El títol de publicacions periòdiques, de llibres; pel·lícules, videocassets, CD, CD-ROM, discos, cançons; de pintures, escultures; de programes o sèries de ràdio i televisió, etc. (és a dir, el títol d'obres de creació diverses). Va ser redactor del setmanari El Temps entre el 1998 i el 2003. En el títol de publicacions periòdiques (diaris, setmanaris, revistes, butlletins), a més de començar amb una lletra majúscula, s'hi escriu també la inicial de tots els mots que el componen, excepte els articles, preposicions i conjuncions. Va ser cofundador del diari La Veu del Vespre. El títol de parts d'obres (d'articles d'un diari o revista, de capítols de llibres, etc.) no s'escriu en cursiva sinó entre cometes. El 24 de gener del 2002 publicava a El Punt l’article titulat “La ciència” No s'escriuen en cursiva les sigles que s'utilitzen per referir-se a llibres i a publicacions periòdiques (encara que el títol complet vagi en cursiva). Preparaven la segona edició del GDLC [Gran diccionari de la llengua catalana] Les expressions o paraules d'un altre idioma, incloent-hi les llatines, no adaptades al nostre. La societat ha creat una empresa holding que aplega les diverses divisions del grup. Tres universitats italianes van fer doctor honoris causa l' escriptor alemany El nom científic de les espècies vegetals i animals i amb majúscula inicial a la primera paraula). L’avet, arbre de la família de les pinàcies (Abies alba)... Confonien el guepard (Acinonyx jubatus) amb el lleopard (Panthera pardus) Les expressions o paraules mal escrites expressament, les que són d'argot o que pertanyen clarament a un registre col·loquial o popular, o bé els dialectalismes d'àmbit molt reduït. No es fiava dels polis. 7.6 Compaginació La disposició o distribució formal del text (i dels elements gràfics) en les pàgines d'una memòria escrita es basa en unes regles ja establertes o estandarditzades que admeten, això no obstant, alguna variació. Els processadors de textos i els programes d'edició sovint automatitzen i simplifiquen aquestes tasques: permeten de predeterminar el disseny de totes les pàgines i l'estil global de la memòria escrita, així com d'incloure-hi imatges, gràfics, taules, etc. D'altra banda, poden incorporar correctors i verificadors ortogràfics, diccionari de sinònims, etc., com a suport a la redacció del text. Pel que fa a la configuració i a la impressió de les pàgines de la memòria escrita, cal: Utilitzar fulls blancs (que no vol dir paper car) del format A4 vertical (21 x 29, 7cm) per totes dues. És obligatori presentar la impressió a doble cara per tal d’estalviar paper. Presentar el text justificat, alineat al marge esquerre i al dret. Deixar, a cada pàgina, quatre marges. L'esquerre (exterior si és a dues cares) ha de ser d'uns 3 cm, espai que permet l'enquadernació o relligat de la memòria, i el dret (interior si és a dues cares), d'un mínim de 2,5cm. Els marges superior i inferior de la pàgina han de ser almenys de 3cm. Utilitzar, al llarg de tota la memòria, un mateixa família de lletres o caràcters (que sigui llegible), d'un cos o grandària de 12 punts per al text principal. Les notes a peu de pàgina, els peus d’il·lustracions o gràfics i les citacions presentades en un paràgraf a part s'han de distingir del text principal amb un cos de lletra més petit (de 9-10 punts). Deixar, entre les ratlles del text principal, un interlineat senzill amb un espaiat anterior 0 i posterior 6. Quedarà separat amb una línia en blanc, després de punt i a part. També s 'ha de deixar una línia en blanc abans i després de les citacions textuals presentades fora del text principal. Aquestes citacions, d'altra banda, s'han de presentar sagnades, és a dir, amb un marge esquerre més ampli que el del text principal. En el cas de les notes a peu de pàgina, se solen separar del text principal per un filet curt (fragment de línia molt fina). No s'ha de deixar mai sola una línia d'un paràgraf ni al final ni al començament d'una pàgina. Paginar o numerar les pàgines correlativament. És recomanable escriure la numeració centrada a la part inferior de la pàgina. A la pàgina del títol i a la de la nota d'agraïments (facultativa), no s'hi imprimeix la numeració, però són comptades com a pàgines; així, la numeració comença a imprimir-se a la pàgina de l'índex general i continua fins al final de la memòria, inclosos la bibliografia i els annexos. Les pàgines en blanc, les que només es reserven per a un títol o les que són ocupades completament per una il·lustració compten com a pàgines, però no han de dur impresa la numeració. Els processadors de textos posseeixen una funció destinada a numerar les pàgines. Aquesta funció permet de modificar automàticament la numeració cada vegada que la transformació que fem al text té repercussions en la paginació. Presentar la memòria escrita amb una impressió de qualitat i enquadernar-la amb una espiral. 7.7 Divisions del text: els títols La divisió del text en capítols, apartats, subapartats, etc., numerats i titulats, ha de reflectir l'estructura de la memòria escrita: n'ha d'indicar el contingut i l'articulació o jerarquia de les parts (en un ordre decreixent). L'índex general, que s'elabora quan ja s'ha enllestit la memòria escrita , reflecteix aquesta divisió del text tot reproduint-ne els títols i subtítols de les parts i la numeració que els encapçala. Hi ha diversos estils de presentació formal dels títols de les diferents divisions del text. A continuació, n'hi ha dues mostres orientatives, que no són pas les úniques que existeixen. Allò que importa és utilitzar un sistema lògic i homogeni al llarg de tota la memòria. Divisions Exemples Títol del La premsa treball d’informació general avui Títol de capítol 1 Dos models de diari Lletra Cos Tipus Arial 20 Negreta Arial 16 Negreta Títol d’apartat 1.1 El diari informatiu Arial 14 Negreta Títol de subarpartat 1 1.1.1 Format Arial 12 Negreta Títol de subapartat 2 1.1.1.1 Format apaïsat Arial 12 Rodona Divisions Exemples Títol del La premsa treball d’informació general avui Lletra Cos Tipus Times 18 Negreta Títol de capítol 1 Dos models de diari Times 14 Negreta Títol d’apartat 1.1 El diari informatiu Times 12 Negreta Títol de subarpartat 1 1.1.1 Format Times 12 Cursiva Títol de subapartat 2 1.1.1.1 Format apaïsat Times 12 Cursiva Els títols han de reunir aquestes tres qualitats: han de ser curts, clars i representatius del contingut de la part que encapçalen. Cada capítol de la memòria ha de començar en una pàgina nova; així, si per exemple un capítol acaba a la meitat d'una pàgina, se'n deixa en blanc la resta i el nou capítol comença a la pàgina següent. Tant el títol de la memòria com els títols de les diferents parts del text s'escriuen sense punt final i no se subratllen mai. No s 'ha de deixar mai sol un títol a l'última línia d'una pàgina: ha de passar a la pàgina següent, encapçalant la part del text que introdueix. Abans i després dels títols s'ha de deixar almenys una línia en blanc, per tal que es puguin identificar més fàcilment. En els títols de dues línies, la segona s'ha d'arrenglerar amb la primera lletra de la primera línia (i no amb el número de capítol o apartat): 6.2 Portades: diaris informatius, sensacionalistes i populars En els títols de dues línies, s'ha tenir en compte de no deixar al final de la primera els eventuals articles, preposicions i conjuncions, que cal passar a la línia següent (com en l'exemple anterior, en què la conjunció i passa a la segona). 7.8 Fórmules per presentar diferents parts de la memòria 7.8.1 Introducció En primer lloc, s'hi exposa la situació de... En segon lloc, s'hi presenta... Final- ment, s'hi indica... El treball es divideix en X capítols, que tracten, respectivament, de/sobre..., de/so- re... i de/sobre... La primera part del treball s'ocupa de..., mentre que... en constitueix la segona art. La tercera part conté... Aquest treball té per objectiu conèixer... A més, s'hi analitza... Amb aquesta finalitat, s'hi estudien... L'estudi de... comporta dividir-lo en quatre apartats: en el primer, precisem...; el segon apartat fa un retrat de...; en el tercer, examinem... El quart apartat conté una anàlisi de... En un primer moment, fem una breu descripció dels principals estudis que s'han ocupat de... En un segon moment, proposem una definició del concepte de... Finalment, dediquem l'última part a analitzar... 7.8.2 Cos: presentació de capítols, apartats, idees, informació El present capítol tracta de/sobre... Aquest apartat s'ocupa / analitza / exposa /explica / constitueix una interpretació de / interpreta / presenta / mostra... En el seu article, X (un autor -a) constata... Un document sobre X revela que... Pel que fa a X, són força convincents les dades de l'enquesta publicada..., perquè posen en relleu... La major part de la bibliografia que tracta la qüestió, constata... És important observar que... El principal avantatge / inconvenient de... Tot i que constatem un augment creixent de..., continua havent-hi... X experimenta una regressió deguda, en part, a... A més, X té un impacte directe sobre XX, tal com podem veure en el capítol dedicat a... 7.8.3 Cos: referència a un punt o aspecte Hem vist que... / Hem constatat que... / Hem pogut observar que... / Més amunt hem mostrat... D’acord amb el que s'ha exposat a... / Tenint en compte les observacions precedents... Pel que fa a aquesta qüestió, ens sembla important fer referència una altra vegada a... Com ja hem dit anteriorment... / Tal com hem dit més amunt En el paràgraf anterior hem constatat... És necessari subratllar que... Cal insistir sobre el fet que... A més del que s 'ha indicat en el capítol X, hi ha altres factors que intervenen en... Recordem breument que... Ara ja sabem que...; ens resta afegir... 7.8.4 Conclusions: record de la idea principal La nostra hipòtesi suggeria / plantejava... Al llarg d'aquest treball, s'ha intentat demostrar... 7.8.5 Conclusions: resum del desenvolupament Considerem que / Creiem que... / Estem convençuts que... / Opinem que... L'estudi revela / mostra / explica / dóna compte de / fa veure que... D'aquest treball es desprèn que Efectivament, el present estudi mostra que... Aquesta recerca ens ha permès de determinar... Els resultats d'aquest estudi sobre... demostren que... En termes generals, aquesta anàlisi ens ha permès de constatar que 7.8.6 Conclusions: presa de posició Les dades recollides sobre X permeten de preveure una millora / un empitjorament de... D'acord amb els experts, hauria estat més útil / ràpid / senzill... Contràriament, això representa un risc de cara a... Aquest avantatge no ha estat remarcat per... Conseqüentment, aquest augment / reducció de... permet de... En última instància, el resultat és que... En el seu conjunt, considerem positivament els efectes de... en... 8. L'EXPOSICIÓ ORAL Sovint ens trobem amb la necessitat de parlar sobre un tema davant d'un grup de persones. Les finalitats d'una exposició oral o conferència solen ser informar, convèncer o persuadir. 1. Informar. L'objectiu d'aquest tipus d'exposició és donar a conèixer uns continguts. La característica principal és l'objectivitat, encara que també hi pot haver una càrrega afectiva en el que diem. Per preparar l'exposició oral cal conèixer l'auditori a qui va dirigida, per saber quins coneixements previs té sobre el tema. L'exposició ha de ser molt clara, concisa i, quan calgui comentar un concepte, s'ha d'exemplificar. 2. Convèncer. Per convèncer un auditori, a més d'utilitzar els recursos esmentats en l'apartat anterior, usar l'argumentació. S'aconsegueix convèncer quan l'argumentació que s'ha utilitzat és sòlida i els receptors han seguit el procés intel·lectual que ha anat explicant l'orador/a. 3. Persuadir. De vegades, a més a més d'informar i convèncer, cal persuadir l'auditori. Per persuadir, l'orador/a ha d'infondre confiança en l'auditori per tal que aquest es cregui (o actuï d'acord amb) les opinions que s'exposen. L'exposició oral d'un treball de recerca és una situació comunicativa formal, per la qual cosa s'ha d'utilitzar la varietat estàndard. És important que aquesta exposició sigui clara, convincent i interessant. 8.1 La preparació És convenient preparar l'exposició oral seguint aquests consells i observacions. 8.1.1 Coneixement de la situació Per tal de delimitar el tema escollit, l'ordre que seguirem i el llenguatge que farem servir durant l'exposició, és important saber abans el nombre de persones que escoltaran, el tipus d'auditori (edat, professió...), el tipus de missatge a transmetre (informació simple, tema tècnic o científic, opinions...), les condicions de la comunicació (local, temps fixat prèviament, mitjans materials utilitzables: pissarra, vídeo, transparències, diapositives...) 8.1.2 Elaboració del pla S'ha d'elaborar un esquema que contingui els punts bàsics de l'exposició en forma de títols. Pot contenir també indicacions dels moments en què caldrà aportar exemples, dades estadístiques, fotografies, etc. S'ha d'escriure en una cara d'un full (o una fitxa) i serà la guia de l'exposició. No és, doncs, la redacció íntegra de l'exposició, sinó que és el guió que tindrem a la mà mentre duri. D'altra banda, aquest esquema ens servirà per preparar l'exposició i verificar que la seva durada no excedeix el temps fixat prèviament (10 minuts, aproximadament). Cal fer sempre més d'una prova o assaig per autocorregir els defectes que s'hi detectin. El guió ha de constar de: Introducció: objectius del treball, metodologia emprada. Desenvolupament: contingut (molt flexible). Conclusions sobre el contingut i sobre la realització del treball. 8.2 La realització Heus aquí un seguit d'orientacions i consells per realitzar una bona exposició: Parla alt, lentament i articula correctament. Actua amb naturalitat i sense rigideses. Si pot ser, utilitza els gestos, les expressions de la cara que poden reforçar la paraula, i mira l'auditori. Varia la velocitat i el to, de manera que l'exposició no resulti monòtona. Alenteix-ne el ritme en les explicacions difícils o en els punts importants. Separa amb pauses les idees o les parts principals. Fes frases curtes i explica els termes tècnic o poc habituals. Fixa les diferents parts de què consta l'exposició d'acord amb la jerarquia del guió: introducció, desenvolupament i conclusió (marcarho amb connectors, pauses, etc.). Utilitza els recursos que siguin necessaris i que il·lustrin millor l'exposició (pissarra, retroprojector, etc.) 8.2.1 Els marcadors textuals Aquí tens mots o expressions que et poden ajudar a marcar les parts i a articular l'exposició oral. Anunci de l'exposició Presentació del pla Anunci de la 1a part Principi d'una explicació Continuació de l'explicació Anunci d'un incís o d'un exemple Final d'un incís o d'un exemple Anunci de la 2a part Principi d'una explicació Anunci d'un incís o d'un exemple Continuació d'un incís o d'un exemple Aquesta és la qüestió que voldria tocar tractar ara que intentaré explicar Parlaré primer de tot de primerament dels en un primer moment dels Començaré tractant sobre Tot seguit, Després, En un segon moment, Finalment, Per acabar Comencem, doncs, per Encetem la qüestió per D'entrada cal dir que Podem dir per començar que D'altra banda, Per un altre costat, També Remarquem que Recordem, en aquest sentit, que Cal assenyalar que Tornant al tema, deia que assenyalava que Dit això, examinem ara endinsem-nos en Per començar, es pot dir que D'entrada, cal afirmar que Així, Tinguem en compte que D'altra banda, De més a més, Conclusió sobre aquesta part Transició i anunci de la 3a part Conclusió general En definitiva, Així, doncs, Això ens mostra que Examinem, doncs, l'últim apartat Podem passar ara a l'últim punt Tractem, finalment, l'últim aspecte La conclusió és que Per concloure, direm que En conclusió, Conseqüentment, En definitiva, 9. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA És la llista, ordenada alfabèticament, que conté les informacions que identifiquen tots els documents citats en el text o utilitzats per elaborar el treball. 9.1 Bibliografia a) Com citar els llibres? COGNOM, Nom, Títol, Lloc d’edició, Editorial, Any. BLANQUET, Jesús. Tècniques d’estudi. Barcelona: Edicions Castellnou, 1995. b) Com citar els llibres de diversos autors? COGNOM, Nom, “Títol”, dins COGNOM, Nom (Ed. o Dir), Títol, Lloc d’edició, Editorial, Any. COROMINA, Eusebi; CASACUBERTA, Xavier; QUINTANA, Dolors. El treball de recerca. Vic: Editorial Eumo, 2000. b) Com citar revistes? Títol. Edició. Any, núm. Lloc: Editorial, any. ISSN Aula de innovación educativa. 2006, núm. 152. Barcelona: Graó educación, 1992. ISSN 1131-995X c) Com citar els articles de revistes especialitzades? COGNOM, Nom, “Títol”, dins Nom de la revista, núm. X, Any, pp. XX-XX. GIRONDO, Luisa. Competència matemàtica i pràctica educativa. Guix: elements d’acció educativa. 2006, núm. 329, p. 16-23. c) Com citar els articles de premsa ? Premsa Digital - Cognom, Nom 1; Cognom, Nom 2 (Any de publicació). Títol de l'article. Títol del diari en cursiva [en línia]. Dia de mes de publicació. [Data de consulta]. URL. Ramoneda, Josep. (2019). Fi d'etapa. Ara.cat. [en línia]. 17 de maig. [Data de consulta: juliol de 2019]. https://www.ara.cat/opinio/etapa_0_2270173007.html. Premsa impresa - Cognom, Nom 1; Cognom, Nom 2 (Any de publicació). Títol de l'article. Títol del diari en cursiva. Dia de mes de publicació. Pàgines que té l'article. Premsa impresa: Espinosa, Saúl, (2018). Huir del infierno sin final feliz. El Mundo. 4 de juliol, pàg. 24-25. h) Com citar CD Roms, DVD, Vídeos...? AUTOR O INSTITUCIÓ O ENTITAT RESPONSABLE DE L’AUTORIA (Director, si es tracta d’un pel·lícula), Títol [Tipus de suport: DVD, CDROM, Vídeo...], Ciutat, Lloc d’edició, Editor, Any d’edició. Durada en minuts. UOC - Universitat Oberta de Catalunya. (7 de març de 2017). Benvinguts a la Biblioteca de la UOC [vídeo en línia]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=fL3EdXW-Hpg 9.2 Webgrafia i) Com citar documents del web? Cognoms, Nom de l'autor. Títol [tipus de suport]. Lloc de publicació: Editor, data de publicació, data d'actualització/revisió [Data de consulta] . Disponibilitat i accés. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) [en línia]. [Consultat: 18 juliol 2013]. Disponible a: <http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc/>. PARCERISA ARA, Artur. Pla docent: planificar les assignatures en el marc de l’espai europeu d’educació superior [en línia]. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona. [Consultat: 18 juliol 2013]. Disponible a: <http://www.publicacions.ub.es/doi/documents/137.pdf>.
