1-L’EMPRESA I L’ENTORN 1-L’ACTIVITAT ECONÒMICA Un bé és un objecte material l’ús del qual produeix una satisfacció, ja que permet cobrir un desig o una necessitat. Un servei és un conjunt d’activitats que s’ofereixen i que normalment són intangibles. SEGONS LA DISPONIBILITAT: Són tots els béns que s’empren per a satisfer necessitats, però que no tenen Béns lliures Béns econòmics i serveis ni amo ni preu. Són abundants i no requereixen un procés productiu per a obtener-los ni per fer-los servir. Exemples: bañyar-se al mar, prendre el sol. Els béns econòmics són els que són escasos i pels quals cal pagar si es volen. Els serveis estarien compresos dins els béns econòmics. Exemples: una moto o una bicicleta són béns econòmics, un viatge o anar al cinema són serveis. SEGONS LA FUNCIÓ: Béns de consum Béns de capital Són aquells que satisfan directament les necessitats de les persones. Exemples: un bolígraf, una bicicleta. Són els que satisfan les necessitats de manera indirecta. Exemples: la màquina que produeix un bolígraf o que fabrica algún component d’una bicicleta. Els béns econòmics i els serveis no están a l’abast de tothom. Per obtener-los, algú ens els ha de facilitar i d’això se n’ocupa l’economia mitjançant l’activitat económica. L’activitat econòmia és el procés d’obtenció de béns i serveis per cobrir les necessitats de les persones. Per poder assolir el seu objectiu, l’activitat económica ha de plantejar-se tres preguntes intrínseques al funcionament d’un sistema econòmic, que són: ● Quins béns cal produir i en quina quantitat? Aquesta és la qüestió més important que s’ha de plantejar, atenent, sobretot, les necessitats de les persones i els recursos existents. Hem de tenir en compte que les primeres són il.limitades i els segons són limitats. ● Com cal produir-los? Pel fet que hi ha molts procediments i tècniques per a l’elaboració de béns i serveis, s’han d’escollir els que utilitzen recursos més asequibles i menys costosos. ● Per a qui produir-los? Finalment, cal plantejar per a qui van dirigits els béns i serveis, i com arribaran als seus destinataris. Per donar resposta a aquestes qüestions, l’activitat económica ha de passar per diverses fases: la producción de béns i serveis; la distribució, perquè aquests arribin als consumidors, i el consum. LA PRODUCCIÓ LA DISTRIBUCIÓ EL CONSUM És la fase de l’activitat ecoòmica que té la missió de decidir quins béns cal elaborar, quins serveis cal oferir i quins recursos cal emprar per aconseguir-ho. Lés empreses duen a terme aquesta activitat. Una vegada s’han produït els béns, han d’arribar als consumidors. Per tant, la distribució és l’enllaç entre la producció i els consumidors. Les empreses també duen a terme aquesta frase, però potser no són les mateixes que produeixen els béns. Els consumidors són els que duen a terme aquesta frase. Ells decideixen quins béns escolliran entre els produïts, tenint en compte que tenen uns recursos (diners) limitats. 1.1.Factors productius Per produir béns i serveis l’empresa necesita unes entrades o inputs que s’anomenen recusos productius o factors de producció. Es poden dividir en tres categories: ● Matèries primeres. Extrets de la natura com la terra conreable, la terra urbanitzable, l’aigua, els minerals o els recursos energètics. La majoria d’aquests béns són limitats i es poden esgotar, la qual cosa implica buscar-hi alternatives. ● Mà d’obra / treball. És l’activitat Intel.lectual i física que les persones dediquen a l’activitat productiva. ● Capital. És el conjunt de béns d’inversió necessaris per a la producció (màquines, instalacions productives, locals, recursos financers, etc.). Hi ha autors que consideren que no n’hi ha prou amb combinar els recursos naturals, el treball i el capital per poder produir i que cal un quart factor que organitza i gestiona aquesta combinació. Aquest factor és l’organització empresarial. 1.2.Agents econòmics Per dur a terme les fases de l’activitat económica cal que algú s’encarregui de prendre les decisions: els agents econòmics. ● Famílies. Són els agents que prenen les decisions sobre què consumir. Tenen una doble actuació: d’una banda, són les propietàries d’alguns dels factors de producción, sobretot del treball; de l’altra, són les consumeixen els béns i serveis produïts. ● Empreses. Són els agents que decideixen què és el que s’ha de produir i distribuir. Per tant, tenen la funció de crear els béns i serveis i comercialitzar-los. ● Sector públic. És un agent que està format per les diferents administración publiques, l’objectiu bàsic és regular l’economia així com procurar el benestar de la societat al seu conjunt. La funció del sector públic és bàsicament la de regulador de l’economia. El sector públic, d’una banda, recapta impostos que són les quantitats pagades per les empreses i les famílies per diversos conceptes. Els impostos col.laboren a sostener econòmicament el país, ja que ajuden a fer front a la despesa pública (carreteres, hospitals escoles, etc.). D’altra banda, el sector públic ofereix béns i serveis públics (educación o sanitat) i ajuda tant les empreses com les famílies amb subvencions i transferències (pensió de jubilació, beques, subsidi de desocupació, etc.). 2-L’EMPRESA L’empresa és el motor de l’activitat económica. Les idees que acabem de veure poden ser vir-nos de base per a donar-ne una definició. Una empresa és l’unitat económica de producción que combina els diferents factors productius (recursos naturals, treball i capital) per crear béns i serveis que posa a disposició dels consumidors. La dirección de l’empresa, que actua sempre en un entor incert i de risc, organitza i coordina tots aquests factors. Combina els factors de producció, que obté bàsicament de les famílies. Produeix béns i serveis, transformant les matèries primeres en productes acabats per a satisfer les necessitats dels consumidors. Distribueix els béns i serveis entre els consumidors, posant-los a la seva disposició. L’empresari coordina i actua en condicions de risc: arrisca el capital avançant els pagaments abans de vendre el producte. Crea riquesa per retribuir els factors productius i contribueix al desenvolupament econòmic de la societat, a més de generar ocupació. 2.2. Elements de l’empresa Tota empresa que produeix béns i serveis ha de tenir en compte una sèrie de factors o elements per funcionar correctament. Podem clasificar-los en quatre grups. FACTORS HUMANS FACTORS MATERIALS I INTANGIBLES ORGANITZACIÓ ENTORN Persones físiques o jurídiques (societats) que tenen una vinculació directa amb l’empresa (des dels propietaris del capital, socis o accionistes, fins als treballadors, tant administradors o directius com empleats). Béns econòmics de l’empresa. Es pot diferenciar entre els béns que formen el capital no corrent, tots els que duren més d’un exercici econòmic (maquinària, mobiliari d’oficina com ara taules i cadires, programes informàtics, patents, etc.), i els béns que formen el capital corrent, tot el capital que es renova cada exercici i que depèn del cicle d’explotació (primeres matèries, material d’oficina com ara bolígrafs o fulls, etc.). Conjunt de relacions d’autoritat, de coordinació i de comunicación que configuren l’activitat del grup humà entre si i amb l’exterior. Aquesta estructura està definida per l’empresari o empresària. Factors que condicionen l’actuació de l’empresari o empresària i, per tant, de l’empresa (des de la normativa governamental fins als clients o proveïdors). L’entorn es pot dividir en entorn general, aquell que afecta totes les empreses en general (aspectos legals, polítics, etc.) i en entorn específic, aquell que afecta d’una manera més específica cada empresa (proveïdors, clients, etc.). 2.3. Funcions de l’empresari o empresària Els factors productius s’han de coordinar amb un quart facotr anomenat organització empresarial, que es pot simplificar amb la figura de l’empresari. Es pot definir l’empresari com un profesional de la direcció de l’empresa que fa les funcions següents: ● Planificar o dissenyar un pla d’acció una vegada analitzat i diagnosticat la situación económica del momento, és a dir, quan ha interpretat els desitjos del consumidor mitjançant estudis de mercat. ● Gestionar, això és, dirigir tots els elements que formen l’empresa cap a l’obtenció de l’objectiu marcat o planificat prèviament. ● Organitzar i coordinar tots els elements de l’empresa disponibles, de manera que el funcionament de tot el conjunt sigui el més eficient posible. ● Controlar de manera que pugui conèixer en quina mesura s’assoleixen els objectius marcats al pla i així poder corregir les posibles desviacions. L’empresari és la persona que ha de pendre decisions a l’empresa per assolir uns objectius marcats prèviament i intentar mantener un equilibri entre tots els elements que la formen, actuant sempre en condicions de risc. 3-OBJECTIUS EMPRESARIALS - Si partim de la definició d’empresa anterior, podem dir que l’objectiu bàsic de l’empresa és el de generar valor econòmic, crear riquesa, en el sentit més ampli de la paraula, per totes les persones que la componen. L’empresa ofereix béns i serveis a la societat, i genera treball i rendes per als seus membres. - L’empresa vol incrementar la seva rendibilitat: maximitzar els beneficis, minimitzant costos i buscant les inversions adequades. - Un dels objectius més clars que té l’empresa és el creixement. L’empresa no ha de quedar-se estancada: ha de recorrer a totes les opcions per créixer, tant interiorment (incrementant el volum de la seva producción, les vendes i la quota de mercat) com exteriorment (ampliant mercats). - Un altre dels objectius importants de l’empresa és la responsabilitat social i ética cap als col.lectius amb què es relaciona directament (propietaris, treballadors, clients, proveïdors, sector públic, sindicats,etc.), cap a la societat i cap al medi ambient en què desenvolupa la seva activitat. Per assolir aquests objectius empresarials globalment, l’empresa ha de fixar-se els seus propios objectius. 3.2. Conflicte d’objectius 4- FUNCIONAMENT DE L’EMPRESA Per poder coordinar tots els elements de l’empresa i assolir els objectius marcats prèviament, l’empresa es divideix en una sèrie d’àrees funcionals que, tot i que tenen unes metes i característiques determinades, actúen conjuntament: ÀREA COMERCIAL ÀREA DE PRODUCCIÓ ÀREA D’INVERSIÓ I FINANÇAMENT ÀREA DE RECURSOS HUMANS Inclou el conjunt d’activitats necessàries per fer arribar als consumidors els béns i serveis produïts. Aquest departamento té dues funcions: la primera és anterior a la producción i consisteix a analitzar les necessitats dels consumidors mitjançant l’estudi del mercat; la segona es du a terme una vegada produït el producte i consisteix a dissenyar una política comercial adequada per vendre’l. D’una banda, controla el proveïment de les matèries primeres i, de l’altra, gestiona la producción dels béns i serveis. La información sobre els gustos i preferències dels consumidors, així com la información de la situación económica del mercat, ve donada pel departament comercial; mentre que el marge econòmic sobre el qual ha d’actuar el fixa el departamento d’inversió i finançament. A més de captar els fons necessaris per al funcionament de l’empresa, ha de dur a terme la política d’inversions. Totes les àrees o departaments de l’empresa necessiten finançament, és a dir, recursos econòmics que han d’estar aprovats per aquest departamento, i han d’adaptar-se al pressupost de l’empresa. Per exemple, quan el departamento de producción necesita fer una inversión en maquinària, o quan el departamento comercial ha de posar el preu de venda marcant el marge de benefici, s’han d’arribar a acords amb aquest departament. Les seves funcions són seleccionar i contractar treballadors, formar-los i, en general, organitzar tot el personal, a més de dur a terme una funció básica d’administració i gestió de tota la documentació que derivi de les altres (contractes, nòmines, etc.). Evidenment, l’equip humà de totes les àrees es coordina a través de l’àrea de recursos humans. Per exemple, abans d’iniciar un procés de selección de personal, aquest departament rep la información de les característiques de les persones que es necessiten en cada departament. Al marge de les funcions d’aquestes àrees, hi ha empreses que per la mida, el sector o altres circumstàncies no disposen de manera expressa de tots els departaments que es detallen aquí i, en alguns casos, les seves funcions s’externalitzen a altres empreses especialitzades. 5-INFLUÈNCIA DE L’ENTORN A L’EMPRESA Entenent com a sistema econòmic la manera com una societat (en un momento històric i social determinat) resol els problemas econòmics: què és el que cal produir, com s’ha de produir i a qui va destinada la producción. 5.1. L’empresa com a sistema Per poder parlar de l’entorn, primer hem de definir l’empresa coma sistema. Entenem per sistema un conjunt d’elements relacionats, és a dir, un conjunt d’elements ordenats en una estructura organitzativa que exerceix funcions especifiques per assolir unsobjectius determinats i , alhora, relacionats amb el sistema econòmic global. L’empresa com a sistema té les característiques següents: ● És un sistema obert. Això vol dir que, com que es relaciona amb l’entorn, tot allò que passa fora de la mateixa empresa l’afecta i l’influeix en les seves decisionas; és a dir, qualsevol element extern, tant si és tecnològic com sociològic, polític, etc., té molta rellevància. ● Està composta per la combinació d’elements o subsistemes diferents, cosa que li atorga unes característiques concretes que no té cap dels subsistemes que la formen. Per tant, com que actúen tots els subsistemes junts, se’n treu més rendiment que de cadascun per separat. Aquest fet s’anomena sinergia. ● És un sistema global perquè qualsevol influència que rebi algun dels seus subsistemes repercuteix sobre els altres i sobre tot el conjunt de l’empresa. ● S’autocontrola, en el sentit que s’adapta a qualsevol canvi conjuntural, com pot ser un canvi de la demanda, un augment de preus, etc. 5.2. L’entorn - Entorn general. Afecta totes les empreses. Hi ha molts aspectes que el determinen, com els culturals, tecnològics, polítics, legals, demogràfics, sociològics, econòmics, etc. Per exemple, l’entorn d’un país subdesenvolupat ofereix un major nombre de dificultats per a l’activitat económica que el d’un país avançat pel que fa a la infraestructura, el capital humà, els serveis financers, etc. - Entorn específic. Afecta d’una manera concreta cadascuna de les empreses i, per tant, varia segons el tipus d’empresa. Per exemple, els aspectes que poden influir en una empresa industrial poden ser els clients, els proveïdors, la competencia, el control del govern sobre el sector o les relacions amb els sindicats, entre d’altres. D’aquí es dedueix el concepte de cultura d’empresa com una sèrie d’influències constants i duradores que condicionen d’alguna manera el comportament de les persones que componen l’empresa; és a dir, la personalitat de l’empresa, el fet diferencial. Entorn general: Factors econòmics Factors sociològics Factors politicolegals Hi ha factors econòmics que tenen un carácter més temporal, són els factors conjunturals, juntament amb altres factors que condicionen més permamentment l’empresa, els factors estructurals. Dins aquest grup tenim el nivel educatiu, els estils de vida i els hàbits de consum, la situación de conlfictivitat social i laboral, etc. Es consideren com a elements d’importancia l’estabilitat del govern de la nació, les polítiques de benestar social, les mesures de suport a innovació empresarial, la política económica adoptada pel govern, etc. Es tracta del conjunt d’infraestructures tecnològiques del país on opera l’empresa. Entorn tecnològic Ls conscienciació mediambiental s’ha introduït a les agendes polítiques nacionals i Entorn internacionals. L’objectiu ésa conseguir un desenvolupament sostenible. Aquesta ecològic o mediambiental preocupació pel medi ambient ha donat lloc a canvis importants del comportament empresarial Entorn específic: Proveïdors Intermediaris o distribuïdors Clients o consumidors Competidors Intermediaris financers Mercat de treball Aporten les primeres matèries i altres recursos necessaris per fabricar els productes a canvi d’un preu. S’encarreguen de fer arribar els productes des dels fabricants fins als detallistes. Adquireixen els productes i serveis de l’empresa. Ofereixen productes o serveis al mercat, els quals es dirigeixen als mateixos clients. Presten diners a les empreses per dur a terme diverses operacions (ampliacions de la seva activitat, per exemple). És un element bàsic de l’empresa i tot el que passa a l’àmbit dels treballadors i sindicats l’afecta. 5.3. Responsalbilitat social de l’empresa Cost social: és el que generen les empreses quan la seva activitat perjudica altres persones que no en formen part. Cirteri 1: Intentar no provocar aquests costos socials o, si escau, privatitzar-los, és a dir, que les empreses els assumeixin i els afegeixin als que ja tenen, amb la intenció que repercuteixin mínimament a la societat. Criteri 2: Una altra opció és que aquests costos socials siguin sufragats pels organismos públics (L’estat, les comunitats autonòmes, els ajuntaments), però aixó implica que, indirectament, els paguen els ciutadans.
