Notícies falses: compartir és curar Cada vegada més ciutadans ultilitzen Internet per informar-se sobre l’actualitat, posant en joc la neutralitat de les plataformes digitals. S’ha demostrat la influència social que aquestes tenen i evidencien la desinformació de les xarxes. Els continguts són editats i filtrats pels algoritmes, que són neutrals, però la intervenció de les persones en la neutralitat d’aquests algoritmes, han fet que perdin la transparencia que els caracteritzava, donant lloc a la censura d’alguns continguts. Les grans plataformes digitals com Google o Facebook han creat polítiques estrictes amb l’objectiu d’eliminar falsos anuncis. Per exemple, Google, desde que va implantar les seves polítiques, ha aconseguit eliminar uns 1,7 bilions d’anuncis. Aquestes mesures s’han pres per poder combatre l’ús abusiu de les xarxes. Els informes realitzats sobre la salut d’Internet mostren que la falta de neutralitat i diversitat a les xarxes són conseqüències de l’analfabetisme d’aques mitjà de comunicación. La desinformació està causada perquè la información falsa o de baixa qualitat es propaga igual de ràpid que la real. Està demostrat que les notícies falses són igual de rendibles que les reals i tendeixen a reafirmar-se ja que a les xarxes socials, el trànsit de notícies falses están afavorits pels factors socials i psicològics La tecnologia és la principal causant del problema però també podria ser la solució. El cinquè poder Avui en dia, no importen els fets, sinó les emocions per guanyar-se la confiança del públic. Aquest fet es coneix com el fenomen de la “postveritat”. El Brexit, les eleccions de Donald Trump, el fracàs del referèndum de les FARC de Colòmbia… totes elles estan basades en la postveritat. Podriem definir postveritat com la manera educada de mentir i és principalment utilitzada en els mitjans de comunicació per treure importància als fets a l’hora de guanyar-se l’opinió pública. No obstant, la política aposta cada vegada més per la comunicació directa amb els votants per evitar la subjectivitat de la premsa. Les noves generacions som constants consumidors d’informació. En part, és gràcies a les XXSS, però això també ha creat una addició a la instantaneïtat que aquesta ens proporciona. Aquí entren en joc els algoritmes, que ofereixen notícies als consumidors sense aplicar cap filtre ni contrast, creant així un únic punt de vista al consumidor. Això és perillós tant si és veritat com si no, ja que elimina la capacitat crítica del lector. Per exemple, en els dies previs a les eleccions americanes, va haver-hi un increment de notícies falses al web per intentar decantar els votants per un govern o l’altre. Ja no importa si la notícia és veritat o no, la qüestió és generar emocions. “Europa nos roba”, “We’ll make America great again”, aquests són missatges que els polítics utilitzen per realçar les seves ideologies camuflades en el que els votants volen escoltar. Hem arribat al punt en que els prejudicis, les opinions i els sentiments han sobrepassat els fets objectius i ja podem dir que si la política crea emocions, està creant fets. Estem davant la generació que no contrasta informació a l’hora de compartir-la. Tenim la necessitat de madurar digitalment i sobretot, contrastar informació abans de compartir-la.
