Nº 9 - 17/06/2011

Nº 9 - 17/06/2011
La A d’Augusta.!
Espai d´informació
La A d’Augusta.! Pag 1
ANEM D’ EXCURSIÓ
EL TURÓ DE L’HOME
1r i 2n ESO
D
TRENTA
DE SETEMBRE, UN DIA PER RECORDAR
Hem deixat enrere l´asfalt i trepitgem un sòl ple de fullaraca. Hi ha molt silenci, només
sentim les nostres veus i l´aigua de la riera que baixa cap a Santa Fe. Iniciem la pujada
per un camí de revolts que travessa una fageda; els faigs, amb les seves branques quasi
horitzontals, deixen passar la llum del sol. De sobte sortim a una clariana i el bosc
canvia, ja no és igual. Ara els arbres són avets, això vol dir que hem pujat bastant i que
farà més fred i que ja som a la meitat del camí. Seguim una estona més entre sol i ombra
fins que s´acaba el bosc. Davant nostre tenim una gran extensió rocosa coberta de petits
matolls: Ja estem arribant! Ens queda poc! Menys mal perquè ja estem cansats.
Ja hi som! Hem fet el cim del Turó de l´Home!. Es veu tot i en totes direccions. Ens fem
la foto de rigor, document imprescindible per a demostrar que hem arribat a dalt.
Passada una bona estona comença a fer vent i ja toca el descens. Anem baixant i abans
d´entrar a l´avetosa ens girem per contemplar el cim però ja no es veu: una boira blanca
l´ha tapat.
I sense saber com ja estem altra vegada al mig del trànsit de la nostra gran ciutat.
La A d’Augusta.! Pag 2
PALAU DE LA MÚSICA
4t ESO
D
El passat dilluns 17 de gener, l’alumnat de 4t d’ESO va assistir a l’espectacle “Va de
cine” al Palau de la Música. Va ser una activitat divertida, sorprenent i enriquidora que
ens va ajudar a entendre millor el paper integrador de la música al llarg de la història del
cinema, des de les bandes sonores de pel·lícules bastant actuals fins a l’acompanyament
improvisat dels inicis cinematogràfics en blanc i negre de Charles Chaplin. Tot això,
amenitzat amb música en directe de la mà de l’orquestra Julià Carbonell de les terres de
Lleida i pels comentaris didàctics del seu director titular Alfons Reverté. Esperem poder
repetir l’experiència.
ROBA MÉS AIGUA IGUAL A PAPER
2n ESO
D
Capellades
és un petit poble situat al sector sud de la comarca de l´Anoia. Gràcies a les
aigües del riu Anoia, Capellades ha gaudit des del segle XVII d´una important indústria
paperera. Actualment el Molí Paperer és el testimoni de tota una època. Aquest molí
reconvertit en museu-taller permet conèixer les activitats que durant anys s´hi van
desenvolupar.
Un dia gris, ennuvolat i humit del mes de febrer és el que nosaltres hem triat per visitar
la zona.
Amb interès creixent hem seguit tot el procés de fabricació de paper de manera artesanal
des de que el drapaire subministrava els draps fins que un blanc full de paper es venia a
un usuari. Les condicions de treball eren molt dures i rudimentàries però el què més ens
ha impactat és que hi treballaven nenes i nens a partir de... nou anys!. Feien llargues
jornades sense repòs... Que fort!
A l´espai del taller hem elaborat cadascun de nosaltres tres fulls de paper a partir de
pasta ja feta; hem fet un full de color, un de blanc i un de reciclat que ens hem endut a
l´escola per assecar-los i sentir-nos feliços de la nostra feina.
No oblidem, per això, la visita al jaciment prehistòric Abric Romaní, el qual va ser la
llar dels neanderthals catalans, on van viure protegits per les balmes travertíniques i
possiblement foren desplaçats per l´Homo sapiens.
L´evolució és l´evolució.
El Parc de la Bassa ha sigut el lloc escollit per dinar. Són quasi les tres de la tarda. Els
núvols no s´escampen, segueix fent fred, nosaltres correm, saltem i juguem. Ja és l´hora.
Cal tornar cap a casa
La A d’Augusta.! Pag 3
CARTELLS DE CARNESTOLTES
4t. D’ESO
D
Els alumnes de 4t. d’ESO de l'assignatura
d'Informàtica van realitzar, com a treball a
classe, una sèrie de cartells amb motiu del
Carnestoltes. Aquests van ser votats pels
alumnes d'altres cursos, essent escollit com a
guanyador el cartell de l'alumne Alejandro
Pinzón, que es va utilitzar com a cartell
anunciador del Carnestoltes a l'Escola.
LA MEVA EXPERIÈNCIA
EL VIAJE
Felipe Alanis
El pie, acostumbrado al duro tacto del cemento, pasaba a pisar el blando y tierno verde.
Con piernas cruzadas y sentado, protegido del sol por los brazos de un árbol, ácidas
piedras que nadaban en mi estomago decidieron volar por mi cerebro. Como huevos
fritos en el césped, las margaritas chillaban. Todos los colores gritaban de júbilo y
euforia. Los colores me llevaron a pasear en un oasis de vegetación dentro de un
desierto de cemento. Un paseo de paisajes psicodélicos con viejos aires que evocaban
el recuerdo del pasado ya casi olvidado. El tiempo se comenzaba a estirar como una
gota de un liquido viscoso que iba cayendo y cayendo, cada vez más fino y más largo.
El paseo que hacía sudar carcajadas acabó en una colchoneta de césped, tan suave y
blanda como las nube, a las cuales comencé a admirar una vez en la colchoneta, que era
como otra nube, pero antes de darme cuenta estaba dentro de ellas y si estaba en ellas no
podía seguir mirando su esponjosa forma de algodón, así que mire el suelo y vi un
paisaje desde la perspectiva de un mapa, montañas nevadas y mares celestes. Una vez
en las nubes me dije: “¿Por qué no me puedo ir a la Luna?”. Cuando ya estaba en la bola
de queso Gruyere, dónde más lejos había una huella humana (hasta el momento), vi
La A d’Augusta.! Pag 4
grandiosos trozos de rocas y gases vecinos de la tierra, el infinito de lo oscuro
manchado de esferas de fuego, y como no, nuestra bola de fuego. Al observar al
grandioso Helios, su enorme gravedad me atrajo: allí estaba en el regazo de su
luminosidad, alimentándome del calor que recibía la tierra. Hasta que me cansé y me
monté en un rayo de luz, y rápidamente pasé al lado de los antiguos dioses romanos.
Años y años parecía que pasaban y nada acababa; infinitas espirales de soles absorbidos
por desagües oscuros, infinitas borracheras de cúmulos de gases. El estado de
embriaguez zigzagueó el caballo de luz en el cual estaba montado y tropezó con una
lágrima de otra estrella. Salí despedido sin parar de hacer volteretas, pero de repente me
caí en la Tierra, o al menos yo creía que era la Tierra. No era como la recordaba: el aire
era más negro y asfixiante de lo que estaba acostumbrado, seco de humanos y ahogado
de frío metal. Desde luego, eso no era Tierra. Además, había galopado demasiado como
para encontrarme otra vez en la Tierra, pero me reconfortaba saber de la existencia de
un lugar similar.
Al mirar al cielo observé como
el gélido metal del planeta se
comía la energía y la luz de su
estrella. El planeta extendía una
cuchara tal y como una
extremidad y devoraba las
llamaradas. El astro permanecía
impasible, enrojeciéndose por lo
que sucedía. Cuando el astro se
cansó estalló en un tsunami de
fuego que arrasó todo a su
alrededor; la onda expansiva
previa a la ola de fuego me
empujó fuera del planeta.
Rápidamente me subí a una
plancha de hierro que había sido despedida junto conmigo y comencé a remar, pero la
ola me alcanzó y, muy fuerte, me arrastró. Me puse de pie en la plancha de hierro, la
velocidad era imparable, las emociones recorrían mis venas y fugaban por mi pecho; la
adrenalina volvía todo frenético, nada paraba, era una aceleración constante, pero a la
vez una grandiosa sensación de suavidad se sentía al recorrer cada palmo: era una
hermosa sensación acolchada. Después de un largo camino de regreso surfeando la
oscuridad del infinito espacio, con tantas emociones no fui conciente del meteorito que
se presentaba ante mi. Tropecé con el y me quede inconciente. Me desperté en la orilla
de un canal. Desorientado, comencé a caminar. Esta vez si que estaba en la Tierra.
Recorrí un par de calles y con un tranvía me topé. Me subí a él sin rumbo fijo. Después
de un rato decidí bajarme frente a una gran casa que llamó mi atención. Entré en ella,
estaba habitada por hermosos lienzos que le gritaban emociones a mi corazón.
Después de aquel viaje cósmico, una vez en la Tierra pude contemplar las maravillas
que logramos los seres humanos; el tranvía, los cuadros, y tantos otros logros. Me di
cuenta de nuestra grandiosidad. Me di cuenta del infinito tamaño del Universo, que
contiene una infinidad de galaxias, que a su vez contienen sistemas solares, que
contienen planetas y sólo unos pocos contienen individuos, como nosotros, con una
capacidad de creación e imaginación tan infinita como el Universo. He ahí donde reside
nuestra grandeza: en nuestra capacidad de creación, tan grande como el Universo,
concentrada en un punto tan minúsculo como un individuo.
ESPAI D’OPINIÓ
La A d’Augusta.! Pag 5
QUÈ HEM LLEGIT
3r. d’ESO
L’alumnat de 3r. d’ESO ha llegit Segon Trimestre de l’escriptor Àngel Burgas, que a
més és profesor de l’Augusta. Us deixem un comentari i la transcripció d’unes qüestions
que li van plantejar en una xerrada que va oferir al grup. Posteriorment podeu llegir un
“autoretrat” del propi Àngel Burgas.
Àngel Burgas va començar a escriure llibres de molt jove. Ja que de petit llegia llibres de colles i li agradaven
molt. Va venir a Barcelona amb la idea d’estudiar en una escola de cinema, però finalment va treure’s la carrera
de Belles Arts.
L’anticlub va ser la primera novel·la de la tetralogia de “l’anticlub”. Aquest llibre ha tingut dues edicions, la
primera a la portada tenia un dibuix, però es va canviar perquè després de fer una enquesta es va saber que els
joves preferien llibres sense dibuixos, i des d’aleshores totes les seves novel·les juvenils a la portada tenen una
fotografia. L’anticlub tracta sobre un grup de joves “frikis” que es reunien “fent assemblees” per combatre els
mals de l’escola.
El seu segon llibre després de L’anticlub va ser la continuació del club per part de la germana d’un dels
protagonistes. La germana de la Sónia, la Martina, crea un club amb els seus amics igual que va fer sa germana.
Aquest club sempre es reunia sota una cistella de bàsquet, i per això el llibre es titula El Club de la Cistella.
Aquesta novel·la succeeix en el primer trimestre de primer d’ ESO.
El seu darrer llibre editat es el següent llibre d’aquesta col·lecció, Segon Trimestre. Aquí apareixeran nous
personatges com per exemple la Marga, filla d’un pilot, que serà la millor amiga de la Martina, la protagonista.
L’ Edat del Despertar serà l’últim llibre de la col·lecció, els protagonistes acaben primer d’ESO.
Un altre llibre d’ Àngel Burgas és M.A.X. una novel·la juvenil futurista.
- Escriurà una continuació del llibre Segon trimestre?
No ho sé, però segurament sí, perquè he deixat un final obert per poder-ho continuar.
Trauré "L’edat del despertar" per completar la saga.
- Quin tipus de llibres li agrada escriure?
A mi m'agraden els llibres de colles, amb uns personatges amb algun tret "friki".
- Quan triga a escriure un llibre?
En pensar-lo, escirure’l i corregir-lo, puc trigar més o menys un any. Sempre fent més
d’un projecte a la vegada!
- Ha guanyat algun premi d'escriptura?
Sí, el Premi Mercè Rodoreda i el Premi de la crítica Serra d’Or per Adéu, el Joaquim
Ruyra per MAX, el Ramon Vinyes de teatre per Una peça de Jenny Hollan, el Premi
Josep M. Folch i Torres per El club de la cistella i el Premi La Galera Jóvenes Lectores
per Segon Trimestre .
- Es pren l’escriptura com un hobby o un treball?
Una mica les dues coses, perquè per a mi l'escriptura és una cosa que m'agrada i no
només depenc d'això, també treballo en un col·legi que m'agrada molt. Ara mateix, em
sento un escriptor que dóna classes.
Carlos Barberà, Fernando López i David Maestro
La A d’Augusta.! Pag 6
AUTORETRAT AMB BOLÍGRAF A LA MÀ
Àngel Burgas
Entre les múltiples respostes a la pregunta “Per què escrius?”, n’hi ha una que no
té a veure amb les circumstàncies del present de l’escriptor/a. Una qüestió relacionada
amb la primera vegada, la primera motivació, el primer contacte amb una història que
reclama ser escrita (després, amb el temps, la constància i el rigor, el fet mateix
d’escriure esdevé una necessitat de la persona; una característica de la seva projecció
individual respecte al món i als altres). “Per què escrius?” és retrocedir a la infantesa i la
joventut, quan la pregunta no tenia sentit perquè encara no es feia, això d’escriure.
Resulta fascinant descobrir que aquelles primeres motivacions són, encara avui,
les determinants i les que et porten a continuar-ho fent. Escrius per rastrejar l’impacte
d’una emoció. Escrius perquè et sents seduït per la manera com altres han expressat
aquestes emocions abans. Escrius perquè et saps un jove introvertit, potser una mica
tímid. Escrius davant la necessitat de compartir un neguit, un desesper, un descobriment
o una injustícia. Escrius des del moment que prens consciència que hi ha un món
paral·lel al real, que és el de la ficció. Molts dels teus companys i companyes, a mesura
que es fan grans, releguen els contes, la màgia o les pel·lis al calaix de la fantasia. Els
infravaloren, els rebutgen (“això és un conte!” “això és una pel·li!”) i només hi tornen
per distreure’s i passar l’estona. Escrius perquè t’agrada escoltar; perquè tens la
capacitat de posar-te en la pell del narrador i reviure a través d’ell experiències que no et
són pròpies. Escrius perquè tens una bona professora de literatura que et fa veure que a
més a més del “què” hi ha el “com” i el “perquè”. Escrius perquè tens la sort de tenir un
pare que té una biblioteca força espectacular a la Figueres dels 70. Escrius quan et
comencen a passar coses, i tots els perquès anteriors d’alguna manera es confabulen i
t’enxampen sol en una habitació amb un bolígraf a la mà.
L’ESPAI I L’ENTORN
L’estudi on treballo està ple de prestatges amb llibres. La literatura està ordenada
alfabèticament de la A a la Z. Alberti, Aleixandre, Aldecoa, Allen, Alzamora, Amado,
Anglada, Arenas, Artaud, Atxaga, Auster,Ayala, Azcona... Vallverdú, Vargas Llosa,
Vázquez Moltalbán, Verne, Vila-Matas, Warhol, Waugh, Weiss, Wilde, Wolfe, Woolf,
Yourcenar, Zgustova. Tinc més llibres a Figueres i a Roses. Els catàlegs d’art ocupen
una altra paret (estan sense ordenar), així com els llibres il·lustrats i assaig sobre
literatura i art. Uns prestatges separats acullen les meves obres publicades, els
diccionaris i els originals impresos abans de passar pels correctors editorials (de tots
n’hi ha més d’una versió). Si vaig començar escrivint a mà i a màquina, totes les obres
que he publicat (la primera va aparèixer el desembre de 1999) han estat escrites a
l’ordinador. Actualment m’he acostumat a utilitzar només el portàtil Toshiba, que ja
comença a queixar-se i demana la jubilació. A l’estudi no tinc cap aparell de música.
Treballo de dia i sense música. Com a decoració, poca cosa: una màscara de lluitador
mexicà, una gorra de militar soviètic, alguna postal. Col·lecciono postals kitsh –jo en
dic cutre-kitsh –sobre ciutats, espais, tradicions, monuments i gastronomia que sempre
han d’estar a la venda al públic en expositors (no s’hi val adquirir-les a mercats de vell).
De la paret de la finestra, hi penja un retrat meu que em va regalar l’artista Narcís
Gironell i el pòster d’un espectacle de Pina Bausch. Damunt de la taula, sempre
desordenada, hi ha l’impresora-fotocopiadora-scanner, l’agenda, les llibretes de notes
(sempre n’hi ha tres, com a mínim, cadascuna amb la seva finalitat) i els documents,
llibres, fotocòpies, etc, que necessito per les obres en les quals estic treballant.
La A d’Augusta.! Pag 7
EL MÈTODE
Si en un principi el fet d’escriure em relaxava després d’una jornada laboral a
l’escola, ara que disposo de moltes més hores per a la creació és diferent. M’interessa,
m’obsessiona, em capfica, m’estimula, però no em relaxa. Si abans podia aprofitar una
estona, ara necessito temps per endavant. Esmorzo llegint articles dels suplements
literaris dels diaris. Entro a l’estudi sabent la feina que em toca fer: normalment
m’ocupen dues obres a la vegada (una juvenil i una per a adults), que sempre estan en la
fase d’escriptura o bé en la de la correcció. La primera de totes, la de la concreció de la
idea, no té lloc a l’estudi ni deixa petja en cap de les llibretes. La fase inicial és
purament mental. Es tracta d’imatges desconnectades que m’entesto a fer encaixar com
en un trencaclosques. Vull parlar sobre això, i això altre, i en aquest lloc, i amb aquests
protagonistes. Tinc clar des del començament si es tracta d’una obra dirigida als joves o
als adults (els personatges de les meves novel·les juvenils tenen l’edat dels seus futurs
lectors). He anat descobrint que a les meves novel·les per a joves sempre hi ha
soterrades referències i homenatges als clàssics (Verne, Stevenson, Goscinny). Quan el
procés mental està prou madur i he trobat l’estructura idònia, arriba la fase d’escriptura,
que resulta fascinant i frenètica. És la fase de les descàrregues d’adrenalina; de
descobrir que tot agafa un sentit, que els personatges tenen prou identitat com per saber
cap on han de moure’s i què han de dir o de fer; la fase d’experimentar, de decidir si sí o
si no, de rebutjar i reescriure. La fase dos, la de la correcció, s’ha anat fent més
apassionant amb el temps i la pràctica.
Sóc disciplinat. Em concentro amb facilitat i m’agrada controlar els terminis de
lliurament sense estressar-me. No deixo llegir mai res a ningú fins que no ho dono per
acabat. Penso que l’escriptura no es pot deslligar del temps, que l’obra és fruit d’un
moment i d’unes circumstàncies. No m’imagino reescrivint-la infinitament, perquè jo
canvio al mateix ritme que ho fa ella. Un cop dono per bona la darrera correcció (primer
ho faig a l’ordinador, després sobre còpies en paper) acostumo a passar l’original a dues
lectores fidels i a la meva agent. Les juvenils les llegeix el meu nebot Aleix, que se’ns
està fent adult a passes de gegant. Escolto atentament els comentaris que em fan, però
no sempre els tinc en compte. Per a la documentació específica, disposem d’una eina
que abans no teníem, la xarxa.
No deixo de llegir mentre escric. Tinc contacte amb els lectors joves gràcies als
molts fòrums que faig sobre les meves novel·les a instituts de tota Catalunya. Enyoro
sovint un contacte més proper amb l’editor o editora i lamento la poca visibilitat de la
LIJ en els mitjans. No m’agrada especialment el dia de Sant Jordi. I no puc evitar pensar
que, mentre treballo al meu estudi, la vida és a dins i a fora.
La A d’Augusta.! Pag 8
REMEMBER AUGUSTA
ÀLEX ANADÓN
L’Àlex Anadón va conviure amb nosaltres de sisè de primària a segon de Batxillerat (de
1997 a 2004) i és dels que, de tant en tant, passa pel col·le per saludar els vells coneguts.
Va acabar el batxillerat científico-tècnic, va passar la selectivitat i va començar
enginyeria industrial a ETSEI de Terrassa.
-
Però
ja
aleshores
m’apassionava el cinema! I a la
vora de la Uni hi havia
l’ESCAC,
l’escola
de
cinematografia de Catalunya, i
jo veia que els estudis
d’enginyeria no m’acabaven de
convèncer... Si tot hagués anat
bé, potser no hauria passat res.
Però un dia vaig entrar a
l’ESCAC
a
demanar
informació. Vaig veure el
programa dels primers cursos...
vaja, que de mica en mica ho
vaig tenir clar. Havia de passar
una prova, i havia de convèncer
els pares del canvi... Això de fer
cinema no té res a veure amb
un futur d’enginyer industrial...
L’Àlex va fer un cop de cap. Va
plantar els estudis a finals de primer i
es va inscriure a les proves de
l’ESCAC.
-
Era una mena d’examen de cultura general. Jo sabia força coses de cinema;
coneixia un munt de directors i havia vist algunes de les obres mestres del
cinema. Vaig investigar una mica i vaig confiar en l’experiència i el sentit
comú! I vaig entrar a l’ESCAC. Són estudis força cars (pagues el material de les
pràctiques, que en cinema resulta caríssim) i ja el primer any vaig haver
d’idear, rodar, dirigir i interpretar un munt de curtmetratges!
L’Àlex es va especialitzar en cinema documental i enguany ha presentat el seu projecte
de final de carrera, que ha resultat mereixedor d’una de les beques ESCAC per a la
realització de primers projectes.
-
Es tracta d’un documental sobre el meu passat que va resultar de l’interès dels
productors que van assistir al “piching” o exposició del projecte. Si tot va bé, el
començaré a rodar aquest estiu a Barcelona i a diverses poblacions de
l’Empordà.
La A d’Augusta.! Pag 9
RA: Què recordes de l’Escola Augusta?
- Els profes, sobretot. La seva qualitat humana. Vaig arribar a sisè, i venia d’un
centre molt diferent. A l’Augusta vaig trobar apropament, calidesa i tracte
familiar.
RA: Matèries preferides?
- Recordo un crèdit variable de ràdio a tercer d’ESO! Jo em vaig sentir molt bé
fent de locutor extravertit. Va ser com reconèixer una part de mi que no solia
mostrar en públic. M’agradaven totes les matèries de ciències en general. Les
llengües, no tant, tot i que m’he convertit en un lector voraç. També recordo
amb certa estima les clases d’història de la senyoreta Vives, encara que reconec
que la història ja m’apassionava...
RA: Els espais?
- Molts! Vaig estar molt d’anys al col·le! La pista d’esports amb les curses Navet
d’en Lluís Agell; el menjador, l’aula d’informàtica... Recordo fins i tot el nom
de l’empresa que servia el càtering dels migdies i que tenia el logo estampat als
tovallons de paper: “Escolarest”!
RA: I amics?
- Sí, és clar! I amics que conservo! La veritat és que molts dels meus amics d’avui
són de l’època del col·le!
RA: La darrera vegada que has passat pel col·le?
- Aquest curs! Vaig venir a filmar un espot per al CETIB a la productora a la
qual treballava fins fa poc. Molt amablement, la directora i el president de la
cooperativa ens van cedir l’aula d’audiovisuals per enregistrar l’espot! Encara
tinc pendent enviar-los una copia!!
LA DIADA DE ST JORDI
La A d’Augusta.! Pag 10
El Sant Jordi a l’Augusta va ser un dia ben especial. Aquest any ens vam anticipar a la
data “oficial”, i el vam celebrar el dia 15 d’abril. Vam gaudir d’actuacions de tots els
grups d’ESO, de música, de teatre… i per suposat de poesia. Com cada any amb motiu
de la Diada de Sant Jordi, els alumnes de 4t d’ESO van participar en el concurs de
poesia, i els alumnes de l’assignatura de literatura castellana de 1r. de Batxillerat en van
escollir els guanyadors i van llegir-ne les poesies. Aquí teniu els textos guanyadors:
CONCURS DE POESIA
REALIDAD
No hay realidad más falsa
Que la que no quieres ver.
No hay camino malo
si no lo decides coger.
No finjas querer a alguien
Al cual no deseas ver.
No hay amor ni respeto
Sin antes prometer.
No hay mentira más verdadera
Que la que intentas esconder.
No te arrepientas de lo que has hecho
Arrepiéntete de lo que vas a hacer.
No hagas cosas incorrectas
Que después se pueden devolver.
No hay título ni premio
Sin antes vencer.
No hay un bonito anochecer
Sin antes ver amanecer.
No hay cariño más verdadero
Que el que tú vas a ofrecer.
No vivas de un pasado oscuro
Que te pueda someter.
No hay raza, no hay color,
No lo intentes revolver.
No hay realidad falsa
Sólo inténtala entender.
Alejandro Pinzón-1er Prem
La A d’Augusta.! Pag 11
LA VIDA ES UN CAMINO QUE SE RECORRE POCO A POCO
Los días pasan y las heridas sanan,
Las cosas cambian, muy pocos ganan.
Piensas que todo pasa, todo se supera,
Pero no es así y es que la vida es
sincera.
Te enseña, si de verdad te aman,
Que siguen a tu lado, aunque miles de
cosas sucedan.
Te muestra quién se fue de tu lado,
Que duro es amar y no ser amado.
Peor es callar y esperar lo imposible
Sabiendo que para él eres invisible.
Pero a veces el tiempo no avanza
Te cansas de esperar y se agota la
esperanza.
Ese sentimiento se va apagando…
Las palabras se fueron y acabas
dudando.
¿Existe el olvido
O sólo se aprende de lo vivido?
Para poder seguir,
Para poder mirar atrás y decir
Que nunca se olvida un gran amor,
Que la vida no tendría sentido
Sin el dolor de haber querido…
Y haber perdido…
Marina Arch -2n premi
La A d’Augusta.! Pag 12
QUE RIME PALABRAS
Mar me pide que rime palabras,
Diciéndome eso me coarta las alas,
Pues la obligación es mi peor enemigo,
Pregunta a mis padres, harán de testigo.
Mar me pide que hable de amores,
Es mal momento, los ha habido mejores,
Mi esperanza me dice: “no desesperes”,
Y mi conciencia me recuerda que “¡será por mujeres!”.
La muerte me recuerda que disfrute la vida,
Y pueda tener para siempre a mis personas queridas,
Que sólo con amor cicatricen heridas,
Y que el tiempo castigue las amistades perdidas.
Ignasi Mas-3r premi
La A d’Augusta.! Pag 13
TEATRE PER SANT JORDI
3r. ESO
San Jordi es una fiesta reconocida en
todo el mundo. Miles de personas
tanto de otras partes del país como
de otras ciudades del mundo vienen a
disfrutar del día. El día de San Jordi,
es una oportunidad tanto para los
hombres para poder expresar su
amor hacia (no necesariamente) su
pareja y para los lectores disfruta
comprando libros, pero… ¡no sólo
eso!, además, las lectoras y lectores
pueden tener el placer de conocer a
los autores, para que les puedan
dedicar sus libros preferidos.
La escuela Augusta, como cada año,
celebramos éste día de una forma
especial, los de tercero de secundaria
hemos intentado hacer una “obra” de
teatro. Al principio todo era un estrés
ya que teníamos muy poco tiempo y
muchas cosas por hacer, entre ellas
¡escribir nuestro propio guión! Y
como es natural las discusiones por
poner el nombre de los protagonistas,
que si Jordi, que si Marcela, que si
Juan ¡hasta en italiano! Paolo. Al
final logramos ponernos de acuerdo.
A continuación teníamos que hacer los decorados, que si las cocinitas, que si el fondo,
que si las cortinas, que si las rosas, que si las cajas… ¡un montón de cosas! El día del
ensayo final (unas horas antes de la actuación) salió fatal, era el momento adecuado
para decir “que salga como Dios quiera” pero el resultado fue espléndido, salió redondo.
¡Perdón! Pero tengo que
decirlo porque mis tripas y mi
corazón me lo piden. Nada de
toda la actuación hubiera sido
posible
hacerla
tan
estupendamente,
sin
la
directora de orquesta, sin la
capitana del barco, sin la jefa
militar, Mar Amor, con la
colaboración artística Núria, la
profesora de plástica.
Álvaro Torrens Abril.
La A d’Augusta.! Pag 14
ESPAI D’ESCOLA
PROJECTE DE RECERCA: LAS MENINAS
4t. d’ESO
EXPERIÈNCIES DURANT LA CONSTRUCCIÓ DE LES MENINAS
Durant el mes de desembre
els alumnes de 4t d’ESO vam
portar a terme el projecte de
recerca que aquest any girava
entorn Las Meninas. Entre
d’altres activitats, vam anar al
Museu Picasso i també vam
fer treballs per a diferents
assignatures. Un d’aquests
era
pensar
i
contruir
interpretacions
de
Las
Meninas per a l’assignatura
de Tecnologia. Primer vam
buscar referències d’altres
artistes que havien treballat el
tema de les Meninas i vam
anar configurant la idea del
tipus de menina que volia fer
cada grup.
Per contruir la Menina vam
començar per la base, vam
afegir-li un pal de fusta que
suportava tota l’estructura.
A l’estructura vam
donar certa forma
del vestit amb una
xarxa metàl·lica.
Amb paper maché
vam
recobrir
aquesta estructura
concretant ja la
forma
final.
Finalment la vam
pintar i li vam afegir
complements.
Sílvia Matas.
La A d’Augusta.! Pag 15
ESPAI DE CRÈDITS DE SÍNTESI
GERRI DE LA SAL I SORT
1r i 2n ESO
Com a part del Crèdit de Síntesi, els/les alumnes de 2n d’ESO van realizar un diari
personal durant els dies que van estar de visita al Pallars Sobirà. Aquí us deixem uns
fragments del que va escriure l’alumne Aaron Acrich:
DIA 1
[Cuando llegamos a Gerri de la Sal fuimos a ver un antiguo monasterio… con una
fachada muy original. Después de instalarnos en las habitaciones, hemos bajado a
comer. Las habitaciones parecen muy cómodas. Somos cinco personas para una
habitación bastante grande con baño solo para nosotros.] [Más tarde cogimos el autocar
para ir a hacer hípica. Yo nunca había hecho y cuando vi a los caballos me planteé hacer
la actividad o no.][Y ahora, que estoy escribiendo este diario, no me arrepiento para
nada. Hacía tiempo que no me lo pasaba tan bien. Es como controlar una moto o una
bicicleta. Hasta nos dejaron trotar un poco. Cuando se acabó el paseo a caballo, de unos
25 minutos, tenía ganas de volver a repetir. Menos mal que no me eché atrás cuando me
preguntaron si lo haría! Después de la actividad a caballo hicimos una actividad al estilo
George de la Jungla, con cuerdas y tirolinas suspendidas a unos cuantos metros del
suelo. La mejor parte, y donde
todos nos reímos más, ha sido
cuando la Srta. Roig se tiró por la
tirolina. Fue una tarde muy intensa
pero muy especial.
Cuando
llegamos al albergue nos dejaron
tiempo para ducharnos, para hablar
y escuchar música en las
habitaciones antes de ir a comer.
Estas dos comidas me han
parecido muy buenas. No se parece
a la “comida de colegio”. Además
comer entre amigos es mejor.]
DIA 2
[Hoy hemos ido a un Parque Nacional, con unas vistas y paisajes inimaginables. Pero
empecemos por el principio. Nos despertaron a las 07:30 para ir a desayunar a las
08:30!] [Más tarde cogimos el autobús hasta Sort donde nos esperaban unos 4x4 hacia
el Parque. Después de 15 minutos de viaje llegamos al centro del parque… en frente de
un lago precioso. Nos dieron la comida (para guardarla) y empezamos el trayecto. Te
diré un secreto: andar me apasiona. Hoy he escuchado todo tipo de quejas… que si “yo
no he pagado para andar” “cuando vamos a parar a comer”… pero yo disfrutaba
subiendo la montaña. Después de 3 horas caminando… si si… 3 horas… nos paramos a
almorzar en otro lago, más pequeño pero igual de bonito… lo más increíble era que
había nieve.][Después de comer empezamos la bajada al pueblo de nuevo. A medio
camino se puso a llover y aprovechamos para comer en un antiguo monasterio
abandonado.][Los Jeeps nos llevaron hasta el centro de Sort… donde Núria nos había
mandado hacer un dibujo de un paisaje del pueblo. En otras palabras, nos dejaron 2
La A d’Augusta.! Pag 16
horas libres por Sort] [En
Sort el Romà también nos
hizo muchas fotos. Y como
a Romà le gustan las fotos
originales nos hizo una muy
buena a lo high school
musical a Ivo y a mí. Ya en
las
habitaciones,
nos
dejaron como la noche
anterior un rato para
ducharnos y arreglarnos
porque después de comer
íbamos a ir a una discotecabolera. Todos vestíamos de
calle, menos el Ivo (como no) vestía elegante, con camisa y zapatos de vestir.] [Después
de jugar unas partidas a bolos y a futbolín, fui un rato a la pista de baile, donde me
“obligaron” a bailar. No tenía ni idea, pero creo que hoy aprendí algo. Y sabes quién me
“enseñó” a bailar…ya sé en quien estas pensando…en Ivo… pues él mismo.][Al llegar
al albergue a las 00.30 o por ahí, nos dijeron que teníamos que hacer la maleta y si
queríamos podíamos ir a dormir… nosotros dijimos que íbamos a dormir y nos
quedamos hablando hasta las 02:30…]
DIA 3
[Alrededor de las 09:00 cogimos el
autocar hasta el río, donde más tarde
haríamos rafting. Cuando pasamos por
el puente que iba a la parte alta del rio,
vimos una central hidroeléctrica y las
aguas muy movidas. Como en días
anteriores había llovido muchos de
nosotros estábamos preocupados por si
nos dejarían hacer rafting (nos habían
dicho que si el nivel del agua era
elevado no lo haríamos). Bueno, cuando
llegamos nos pusimos en fila y empezaron a darnos trajes y botas de neopreno (buena
señal).][Nos dividimos por barcas y nos enseñaron las reglas básicas por si nos caíamos,
volcábamos o nos hacíamos daño. Yo lo único que quería era empezar, ya que me
habían dicho que era muy divertido y yo no lo había hecho nunca. En fin, la experiencia
fue muy especial, pero no había muchos rápidos. La mejor parte fue cuando nos dijeron
que nos podíamos tirar al rio, y que si nos dejábamos, el rio nos llevaba.][Fuimos al
autocar, llegamos al albergue, comimos y nos dejaron 1 hora libre. Ninguno de
nosotros queríamos esa hora libre: cuanto antes llegáramos a Barcelona, mejor.][A las
15:30, llegó el momento esperado, subimos al autocar y después de mucho negociarlo,
conseguimos sentarnos John, Ferrán, Ivo y yo en la última fila. A partir de ese momento
yo no me acuerdo de nada, me puse los auriculares, música clásica y cerré los ojos.
Según mis amigos estuve durmiendo una hora y media, en la que habían puesto música
al tope y habían gritado mucho: yo no escuché nada.][Y... no hay mucho más que
contar: llegamos a Barcelona una hora antes de la esperada, y yo me fui a casa. Y aquí
sigo… llegué y después de muchos “me lo pasé muy bien”, “fue muy divertido”, “hice
muchas fotos” me dejaron ir a descansar…]
La A d’Augusta.! Pag 17
CRÈDIT DE SÍNTESI
L’escola Augusta pel crèdit de síntesi
ens va portar a fer una visita al port de
Barcelona.
Primer ens van deixar esmorzar i
després ens van portar a un edifici en el
qual hi havia una mena d’oficines i ens
van fer entrar a una sala amb taules i
cadires i ens van posar un power point i
ens van explicar en què consistia tot: els
tipus de vaixells, els oficis que es poden
practicar
al
port,
les
seves
característiques i el transport de
mercaderies.
A continuació ens vam haver de posar
un salvavides perquè aniríem a donar un
tomb amb un llaüt mallorquí per a la
zona comercial del port, vam veure on
es deixaven les mercaderies, a on
amarraven els creuers, també vam veure
on estava situat el far antic i el nou, vam
presenciar com un vaixell pràctic
ajudava a un altre vaixell a amarrar.
L’home que ens portava en va deixar fer
de timoners del vaixell per una estona a
cada un. Quan vam acabar l’activitat
vam anar a dinar a la platja, allà vam
estar jugant i prenent el sol, fins que
vam acabar de fer la digestió, que es
quan ens vam poder banyar al mar,
l’aigua estava boníssima i ens ho vam
passar en gran.
Va ser un molt bon dia que hem deixarà
un bon record d’aquesta escola.
Maria Sardà.
3r ESO
La A d’Augusta.! Pag 18
VIATGE A MADRID
4t ESO
El primer día quedamos todos en la estación de Sants donde cogimos el AVE con
mucha ilusión y ganas de viajar. El trayecto se hizo corto y ameno. Al llegar a Madrid
fuimos a dejar las maletas al hotel Sterling situado en la calle San Bernardo, al lado de
la Gran Vía.
Una vez dejado el
equipaje, nos reunimos
todos para ir a la puerta
del Sol y ver la escultura
del oso y el madroño
(símbolo de la ciudad de
Madrid) y el quilómetro
cero, origen de las
carreteras
radiales
españolas. A la hora de
comer fuimos a la plaza
Mayor y tuvimos tiempo
suficiente para descansar
y hacer algunas comprasLuego nos reunimos de
nuevo para ir andando
hacia el museo del
Prado. Nos detuvimos ante el jardín vertical del Caixaforum para hacer unas fotos. En el
museo vimos algunas obras estudiadas en clase, como “las Meninas” de Velázquez o
“La familia de Carlos IV” de Goya. También descubrimos “El jardín de las delicias” de
El Bosco. Al terminar la visita nos dirigimos al parque del Retiro.
Al regresar al hotel descansamos un ratito, luego cenamos a las nueve y media y
seguidamente salimos a dar una vuelta por Madrid, concretamente a la plaza del 2 de
Mayo donde encontramos un pub.
El segundo día nos levantamos a las ocho, desayunamos y cogimos el metro para ir a
visitar los frescos que Goya pintó en la ermita de
San Antonio de la Florida. Andando, fuimos hasta
el templo egipcio de Debod, pasando por la
Rosaleda. Al mediodía volvimos a la plaza Mayor
donde tuvimos tiempo de comer y relajarnos- Por
la tarde visitamos el Museo Nacional de Arte
Moderno Reina Sofía, donde pudimos admirar el
“Guernica” de Picasso. Un ratito de compras en la
calle Fuencarral y luego a descansar al hotel
después de un intenso día.
Cenamos y volvimos a salir de noche a la misma
plaza del día anterior, donde celebramos el
cumpleaños de Fabi. Fuimos al mismo pub y el
dueño del local puso la canción del cumpleaños
feliz. Los profesores le dieron una sorpresa
dándole una madalena con unas velitas para que
soplara.
La A d’Augusta.! Pag 19
El último día, Alejandra, Valentina, Silvia y Cristina fueron a nuestra habitación a las
seis de la mañana para dar una sorpresa a Fabi: le trajeron otra madalena con velitas y le
cantaron el cumpleaños feliz. Luego nos volvimos a dormir todas y al despertarnos
hicimos las maletas antes de bajar a desayunar.
Fuimos al Congreso de los Diputados donde nos explicaron cosas muy interesantes
como el reloj astrológico, el retrato de los reyes y el impacto de las balas en el hemiciclo
el 23-F. Al terminar la visita fuimos al parque del Retiro para visitar el Palacio de
Cristal. Más tarde, algunas de nosotras quedamos con familiares o amigos para comer
con ellos. El cuñado de Fabi nos llevó de tapas y probamos el “bocata de calamares” y
algunas tapas buenísimas. Por la tarde nos reunimos en el hotel para recoger las maletas
y dirigirnos en metro hacia la estación de Atocha. Al irnos llovió: Madrid lloraba
porque nos íbamos.
Una vez llegamos a Atocha, nuestro compañero Ignasi se perdió, pero se espabiló para
encontrarnos y cogimos sin problemas el AVE de vuelta a Barcelona. Un viaje
inolvidable lleno de momentos únicos. Ha sido una bonita experiencia con todos
nuestros compañeros de clase. Nos ha servido para aprender cosas nuevas y unirnos un
poco más.
Cristina Baldovinos i Fabi Cerdà
ESPAI D’ESCOLA
La A d’Augusta.! Pag 20
TREBALL DE RECERCA : CENTRE D’ACOLLIDA D’ANIMALS
Carla Fosalba
Els animals necessiten ser respectats com tots els éssers vius,
per tant maltractar-los, agredir-los físicament o sotmetre'ls a
qualsevol altra pràctica que els produeixi sofriments o danys
físics o psicològics, són actuacions intolerants i que per sort
estan prohibides a Catalunya gràcies a la “Llei de protecció
d'animals”, tot i que encara es practiquen.
Al comprar o adoptar un gos o un gat l’adquisició ha de ser
responsable de manera que els ciutadans que voluntàriament
adquireixen animals se'n responsabilitzin, en tinguin cura i,
sobretot, els respectin els drets i, per tant, no els abandonin.
CENTRES D’ACOLLIDA D’ANIMALS DE COMPANYIA
Les gosseres o centres d’acollida d’animals de companyia, no sempre han adoptat el
mateix paper al llarg de la història.
Antigament, els gossos que eren abandonats per manca de responsabilitat dels seus
propietaris acabaven en les gosseres on eren moltes vegades maltractats i poc després
sacrificats i, per tant, els seus destís no podien ser dignes, no podien trobar una llar i una
família que els acceptés, els respectés i els estimés com es mereixen.
Ara, les gosseres no gaudeixen de bona imatge. S’associen a llocs insalubres on els
animals udolen amuntegats i llardosos mentre esperen el moment del sacrifici com
passava abans, però la realitat no és així. En línies generals, les seves infraestructures
són àmplies, els animals (tant gossos com gats) disposen d’espai, higiene i aliments
suficients. El seu estat és acceptable encara que les deficiències són significatives. Tot i
que les condicions són molt més favorables que en el passat, en molts centres del nostre
país el sacrifici d’animals es continua exercint, excepte a Catalunya, on està prohibit
gràcies a la Llei de Protecció dels animals des de l’any 2003.
Els animals requereixen unes cures especials cada dia i els centres de protecció animal
han de tenir una plantilla suficient per atendre’ls de manera correcta. Tanmateix, cap
ordenança no estableix una relació del nombre de cuidadors i veterinaris necessaris. El
més habitual és que en aquests centres treballin entre un i tres veterinaris, als quals se
sumen els cuidadors, el personal d'administració i els guardes de seguretat. La seva
dotació varia d'unes ciutats a unes altres, encara que la majoria se situa entre cinc i deu
persones. La seva feina es complementa amb la col·laboració dels voluntaris, els quals
tenen un paper molt important ja que sense ells els animals no podrien sortir de les
seves gàbies per a passejar ni tindrien cap mena d’afecte.
A Catalunya, tal com estableix la Llei de Protecció dels animals, tots els municipis
tenen l’obligatorietat de recollir i acollir els animals perduts i abandonats fins que
aquests siguin recuperats pels seus propietaris o siguin adoptats per una nova família.
Actualment, no tots els municipis disposen d’instal·lacions pròpies on acollir-los i per
això la majoria d’Ajuntaments contracten aquest servei a tercers:
La A d’Augusta.! Pag 21
Centres d’acollida comarcals
Residències canines privades
Protectores d’animals que gestionen refugis propis, de titularitat municipal o
comarcal.
Els centres que gestionen les protectores poden ser propis o municipals. Els ajuntaments
els contracten per servei de recollida i acollida dels animals perduts i abandonats.
LES CAUSES I ELS PERQUÈS DE L’ARRIBADA DELS ANIMALS ALS
CENTRES D’ACOLLIDA
El fet de que un animal vagi a parar a una gossera es pot deure a diverses raons. La
principal causa és una tinença irresponsable per part dels seus propietaris que pot
esdevenir molts altres factors, però en gran mesura a l’abandonament.
A l’hora de fer-se càrrec d’un animal de companyia s’ha de tenir present que això
implica una responsabilitat a llarg termini. S’han d’assumir i cumplir uns deures i
obligacions com: censar-lo, indentificar-lo, posar-li el collar amb la placa identificativa,
alimentar-lo correctament, atendre la seva salut i higiene, dedicar-li temps perquè faci
exercici, tenir-lo en compte a l’hora de planificar les vacances, recollir els seus
excrements del carrer, educar-lo per a una adequada convivència en societat i no deixar
que crïi.
Hi ha gent que no assumeix tots aquests requisits durant la
tinença de l’animal i acaben abandonant-lo, una manera injusta
i cruel d’acabar amb el problema. Són, per tant, causes de
l’abandonament, segons un estudi recent de la Fundació
Affinity sobre l’Abandonament d’Animals de Companyia, el
canvi de domicili (a un de menor tamany o de lloguer), les
ventrades indesitjables, la pèrdua d’interès per l’animal, el seu
comportament, la fi de la temporada de caça, factors
econòmics, embaraç (toxoplasmòlisi), falta de temps pel
naixament d’un fill, alèrgies, ingrés en un centre hospitalari o
defunció i vacances. D’aquests animals abandonats als carrers,
molts d’ells pot ser que acabin atropellats o bé maltractats (si
no ho han estat ja anteriorment pels seus propietaris); altres, en
canvi, si tenen més sort, seran recollits i aniran a parar a centres d’acollida on podran
aspirar a tenir una vida més digne de la que han pogut rebre.
Altres animals són extraviats; aquests són recollits i portats també al centre d’acollida
on només un 20% aproximadament dels gossos i un 5% dels gats seran retornats als
seus propietaris.
D’altres són abandonats “responsablement” en les protectores pels seus propietaris o bé
per tercers. En aquest cas, algunes protectores com per exemple la de Mataró, fa pagar
als propietaris una certa remuneració per deixar l’animal en les instal·lacions, però en
altres ciutats com per exemple Còrdova o Saragossa, deixar l’animal no té una
repercussió econòmica per l’amo, ja que asseguren que si n’hi hagués es fomentaria
l’abandonament als carrers. En canvi, a Barcelona (CAAC) o a València, no es permet
La A d’Augusta.! Pag 22
al propietari deixar l’animal a les seves instal·lacions, es comprometen a buscar una llar
d’acollida, però, mentrestant, l’amo ha de tenir l’animal a casa seva.
Una altra de les raons pot ser per defunció
del seu propietari, generalment en gent gran,
o que ha d’anar a una residència. També hi
ha persones que sofreixen una malaltia que
es diu "síndrome de Noé", és a dir, que
acumulen gossos a la seva llar fins que els
veïns ho denuncien. En tots dos casos actuen
els serveis socials, portant els animals als
corresponents centres d’acollida.
Per tant, el principal problema de què un
animal acabi en un refugi és l’abandonament
que, com he dit abans, es deu a una tinença
irresponsable. Però l’abandonament té un
seguit de conseqüències que repercuteixen a
un problema social i ètic. Segons diverses
estimacions a Espanya més de 100.000
animals (gossos i gats) són abandonats cada
any ; cada 3,5 minuts es recull un animal de
compayia a Espanya. Al trauma físic i
psicològic que pateix cada un d’aquests
animals s’ha d’afegir el cost econòmic i el
problema que afecta i perjudica de diverses formes a la societat i que obliga a que
nombroses persones o col·lectius sensibles al problema, dediquin el seu temps, esforç o
economia tractant de palir el problema generat per manca de responsabilitat d’un
segment de la societat.
Per solucionar i eradicar aquest problema hem de partir de la seva base: aconseguir una
tinença responsable. Això és difícil d’aconseguir ara mateix, però de totes maneres és
possible prevenir les causes per evitar les conseqüències. Com a principal origen del
problema és necessari que es doni, d’immediat, compliment a la normativa vigent,
comptant amb l’interès i implicació de les institucions públiques que tenen competència
en la matèria en l’àmbit de:
Control de cens, xip i placa identificativa.
Localització i sanció de l’abandonament.
Control de venda importació i criadors d’animals.
Control de naixaments a través de campanyes de conscienciació i
esterilització.
Programes educatius i divulgatius.
Foment de l’adopció.
Increment de centres d’acollida i dotació de recursos per a la correcta
adequació de les instal·lacions.
Cada persona pot col·laborar també en la solució d’aquest problema a nivell individual
o a través d’un col·lectiu. Pot informar, conscienciar i denunciar sempre que sigui
necessari, i sol·licitar informació.
La A d’Augusta.! Pag 23
La A d’AMPA.!
Aquest curs 2010-2011, amb la incorporació de la nova directiva de l’AMPA, s’ha
intentat potenciar les activitats esportives de l’escola.
El basquet a secundaria ha continuat amb un equip mixt (cadets) que segueix participant
en la lliga. Però la sorpresa ha estat el futbol a primària. S’han apuntat una cinquantena
d’alumnes distribuïts per edats en tres grups: 3r i 4t (benjamins) i 5e i 6e (alevins) que
participen en la lliga escolar, i 1r i 2n (menuts i menudets) que participen en una lliga
recreativa no competitiva.
Hem tingut la sort de comptar amb antics alumnes de l’escola com a entrenadors amb
unes ganes increïbles de fer coses i que han sabut connectar molt bé amb els seus
“deixebles”, fent palesa la seva implicació amb l’escola.
A tots els pares els volem agrair la seva dedicació i paciència afavorint el bon
desenvolupament de l’activitat, anant amunt i avall, acompanyant i animant els
“esportistes” de partit en partit.
A partir del 2n trimestre s’ha començat una nova activitat de ball modern.
De cara al curs 2011-2012 ens agradaria poder oferir noves propostes per seguir
fomentant l’esport entre els nostres alumnes.
Ben aviat tindreu notícies nostres.
Moltes gracies per la col·laboració de l’equip docent de l’escola i de tots els pares.
La A d’Augusta.! Pag 24
Espai d´entreteniment
RECEPTES
Víctor Casamitjana i Hugo Bohigues
PRIMER PLAT
Ingredientes:
- 1 bolsa de ensalada variada
lechuga, canónigos, escarola)
- 2 trozos de queso de cabra
- 1 paquete de beicon cortado
frutos secos (piñones, nueces,
almendras)
- 20g de membrillo
Preparación:
1.
Poner la ensalada en los platos, tirar los frutos secos y el membrillo por
encima.
2.
Colocar el queso de cabra encima
3.
En una sarten calentar aceite y tostar el beicon (se pueden dorar los piñones
y los frutos secos).
4.
Tirar el aceite caliente y el beicon por encima del queso de cabra.
Sugerencia: Aliñar con vinagre valsamico, aceite y sal. Se puede servir con varios
tipos de quesos.
SEGON PLAT
Ingredientes:
- 1 pata de cordero
- 4 patatas medias
- 4 ajos
- 2 cebollas tiernas
- 2 tomates
- mostaza en grano
La A d’Augusta.! Pag 25
Preparación:
1.
Calentar el horno a 180º.
2.
Pelar las patatas y cortar a un dedo de grosor. Poner todas planas en la bandeja.
3.
Colocar la pata de cordero encima. Alrededor poner los tomates y las cebollas
tiernas en2 trozos. Añadir los ajos. Salpimentar todo.
4.
Con un buen chorro de aceite y 2 cucharadas de mostaza hacer una salsa. Pintar
el cordero con la salsa. Tirar un buen chorro de aceite por encima de las patatas y las
cebollas. Se pueden hacer unos cortes en la pata para mejorar la cocción.
5.
Poner en el medio del horno. El tiempo depende del tamaño de la pata, de 20 a
30 minutos por cada lado. Puedes tirar un baso de agua para que la carne quede
jugosa.
6.
Si se puede a media cocción volver a salpimentar.
Sugerencias: se puede hacer con conejo, pollo, pato, pescado, etc…
POSTRE
Encendre el forn a 180º.
Desfer la mantega amb la xocolata a bocins.
Batre els ous amb el sucre. Afegir a la xocolata.
Afegir la farina poc a poc mentre es remou.
Untar de mantega els motlles on posarem la
xocolata.
Posar al forn entre 5 i 8 minuts.
La A d’Augusta.! Pag 26
AIXÍ EREM
Entrenament de Handbol amb l’ “heroi” de la Champions del FCB, Daniel Saric.
Conferència del broker i triatleta Joseph Ahram
Guardonats a la biatló i triatló escolar de Barcelona